Embedded Files
Hem titolat aquesta miniweb "Itineraris de literatura" perquè ens agradaria que cadascú de vosaltres elborés el seu recorregut de descobriment d'una època que s'ubica entre l'esplendor del segle XV que és el segle d'or de les lletres catalanes fins a la Renaixença del s. XIX que amb el Romanticisme va suposar la recuperació d'aquest passat culte i pròsper. Entre aquests dos moments ens trobem amb un període mal anomenat la "Decadència". Pensem que és una errada acceptar aquest terme encunyat per una crítica literària aliena, com explica Joan Fuster, per referir-se al període dels segles XVI, XVII i XVIII. A més, posarem l'accent en aquelles fites i personatges del RENAIXEMENT, BARROC i NEOCLASSICISME que pensem són claus per entendre l'evolució de la nostra cultura. No debades, fa temps, elaboràrem uns manuals de literatura amb l'editorial Tàndem anomenats "Itineraris de literatura", on quasi aconseguim fer desaparéixer el desafortunat apel·latiu de "decadència".
Nosaltres volem abandonar aquest terme per centrar-nos en analitzar algunes de les característiques del període que han marcat el desenvolupament anòmal de la llengua, literatura i cultura catalana en general i de la cultura valenciana en particular i que ens han portat a la situació actual.
Desenvolupament de la cultura popular de forma atomitzada i posant l'accent en aspectes locals (veure els romanços, els goigs i altres manifestacions de caire popular) que han generalitzat la dialectalització de la llengua.
Esdeveniments sociohistòrics que afecten a la nostra identitat com a poble (persecució dels jueus per la Inquisició al llarg de tot el territori; guerra de germanies a València; decret d'expulsió dels moriscos; Guerra de Successió (des de 1701 fins a 1714) i batalla d'Almansa; Decret de Nova Planta i pèrdua dels furs; etc.)
Malgrat els esforços de la Renaixença i dels períodes democràtics de la República, durant la dictadura tornem a reproduir moviments de repressió i persecució de la nostra llengua i cultura.
Amb aquesta recerca us proposem que utilitzeu tota mena d'artefactes digitals no només per a documentar-vos sinó per a crear contingut digital el més creatiu i contrastat possible.
ÍNDEX
ÍNDEX
Presentació
Tasques creatives
Tasca ràdio
Joanot Martorell
Tirant lo Blanc
Amor i erotisme al Tirant
Tirant lo blanc i la narració transmèdia
Autors i fites després del Segle d'Or: Renaixement; Barroc; Neoclassicisme
Rúbrica
Com fer una entrevista
Recursos (enllaços)
TASQUES CREATIVES
Elaborar un "Draw my life" d'algun dels personatges històrics.
Realitzar una entrevista als protagonistes del període històric (Veure exemples de podcasts).
Elaborar un pòster digital com a cartell de l'obra o del període històric com a difusió. (Glogster d'Ausiàs March)
Crear un trivial del període històric o d'algun esdeveniment concret en Google Site amb PPT, en Prezi o en vídeo. (Veure exemple 1).
Inventar un anunci de l'autor, la personalitat o l'obra triada. (Veure exemple)
Dissenyar un cartell tipus póster o pàgina web d'algun dels protagonistes de l'època com "La persona més buscada".
Redactar un altre final, una altra escena o una altra estructura. (Veure el Ministerio del tiempo).
Investigació per a elaboarar elaborar píndoles històriques. Aquestes són vídeos de 2 o 3 minuts sobre l'època, personatge o esdeveniment històric. (Veure exemple del Ministeri del Temps adaptat al català). També pots crear un joc de rol inspirant-te en "Aventuras para el juego de rol... Ministerio del Tiempo".
Crear un booktrailer de la novel·la Tirant lo Blanc o d'un dels aspectes de la novel·la: els personatges femenins; els masculins; l'amor; la guerra; el racisme; les novel·les cavalleresques, etc. (Veure exemples de booktrailers).
Inventar un personatge de YouTuber a partir de Lope de Vega; Shakespeare; Molière; o Guillem de Castro. (Veure exemple).
TASCA RÀDIO (veure exemples d'altres anys)
La tasca final consisteix en simular un programa de ràdio en què un locutor entreviste a un expert en algun dels personatges que han marcat la nostra història o als personatges de ficció que ells varen crear o al propi personatge històric. L'entrevista es publicarà per escrit en el vostre Drive i, d'altra banda, també es gravarà en Mp3. No es tracta d'una activitat improvisada, sinó que per parelles o petits grups preparareu els continguts de l'entrevista i haureu d'assajar abans de gravar-la.
Passos que heu de donar:
Reuniu el màxim d'informació sobre el tema (consulteu fonts contrastades d'Internet o IVOOX de Literatura Catalana).
Elaboreu un guió amb les preguntes i respostes. Les preguntes no poden ser tancades, ni de tipus personal. Han de cenyir-se al tema tractat: els personatges que han marcat la nostra història des del segle d'or fins a la modernitat.
L'entrevista ha de constar de: títol (ha de ser una frase, entre cometes, de l'entrevistat), introducció, preguntes i conclusió (resum i comiat). Fixa't en l'apartat Què és una entrevista?
Has d'incloure també una portada amb el vostre nom i una imatge per il·lustrar l'entrevista.
El locutor ha de presentar al seu convidat i acomiadar-lo agraint-li la seua presència quan acabe l'entrevista.
Manteniu el registre formal (és obligat el tractament de cortesia: "vosté" durant l'entrevista i eviteu els col·loquialismes i, per descomptat, els vulgarismes.
Ací tens un exemples d'entrevistes: AL GRUP TXARANGO; etc. Et pot servir d'inspiració, però no la copies.
Joanot Martorell (València, aprox 1410 - 1465) fou l'escriptor valencià més important del SEGLE D'OR VALENCIÀ conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Punts a investigar:
Per què va tindre que escriure Mario Vargas Llosa una "lletra de batalla" en defensa de la nostra novel·la més important del nostre segle d'or?
T'atreveixes a preparar un kahoot del Tirant lo Blanc amb el teu grup?
Al Tirant lo Blanc Joanot Martorell, hi reflecteix la realitat de la noblesa valenciana del segle xv. A més d’aventures cavalleresques, conspiracions, batalles i escenes bèl·liques, en aquesta novel·la trobem, com a eix central, la història d’amor entre el cavaller Tirant i la princesa Carmesina, que dóna lloc a la descripció d’una gran quantitat d’escenes eròtiques, jocs teatrals i reflexions sobre l'amor que donen a entendre un canvi de paradigma respecte a l'amor cortés.
Per saber-ne més:
"Aproximació al vocabulari eroticoamorós del Tirant lo Blanch", d'Eduard Baile.
Joanot Martorell, cavaller i escriptor (documental TV3).
Tirant lo Blanc o la pau no passa pels exercits (Hermeneia). Antònia Carré
Tirant-lo-Blanc-i-les-dones.pdf
TIRANT LO BLANC I LA NARRATIVA TRANSMÈDIA
La narrativa transmèdia és un tipus de relat en què la història es comunica a través de diversos mitjans i plataformes de comunicació amb l'objectiu de provocar que una part dels espectadors assumisquen un rol interactiu al seguir la història. La narració transmèdia es pot considerar com aquella en la qual els relats hi apareixen interrelacionats però alhora guarden una independència narrativa i sentit complet. Podria entendre's com una història explicada des de diferents perspectives segons el mitjà de comunicació que s'utilitze, com ara un llibre, un còmic, un post, un spot, una sèrie televisiva, una pel·lícula o un videojoc. També s'utilitzen en diferents gèneres: ficció, periodisme, documental o publicitat, entre altres.
Activitats a fer:
Manolo Boix crea l'univers dels personatges del Tirant lo Blanc.
Trailer de la pel·lícula Tirant lo Blanc.
Possibles lectures de la novel·la:
PERSONATGES MASCULINS. L'ambició dels personatges masculins del Tirant és il·limitada i reflecteixen el caràcter bregós de Joanot Martorell en una 1a lectura però si els analitzem en profunditat descobrirem un home apassionat pels rituals i les cerimònies. Veure un resum dels personatges masculins ACÍ>>>
PERSONATGES FEMENINS. Els personatges femenins del Tirant són una delícia, són personatges vius, propers, ens resulta fàcil imaginar-nos els seus neguits i delits. L'estrella, en aquest sentit, la gran seductora és Plaerdemavida, l'altra donzella i amiga de Carmesina que treballa fort perquè la princesa i Tirant arribin a l'últim fi de l'amor. Li costa molts capítols aconseguir-ho. Estefania, la que teoritza sobre l'amor sense oblidar-se de posar-lo en pràctica, també sap tocar-nos el cor. I l'Emperadriu, una dona ja gran que es llança als braços d'un jove que podria ser el seu fill, ens cau simpàtica precisament per la seva gosadia. A l'altre costat de la balança, la Viuda Reposada ens resulta odiosa, perquè és un personatge intrigant que actua amb astúcia i perversió.Des de la descripció de la bellesa de Carmensina (que res té a veure amb la "donna angelicata" ), el furor amorós d'Estefania o l'Emperadriu, fins a la fribolitat de Plaerdemavida o els enganys de la Viuda Reposada, a la novel·la es reflecteixen tota mena de personalitats femenines. Veure un resum dels personatges femenins ACÍ>>>
AMOR. L'amor a Tirant lo Blanc és descrit per Estefania de tres maneres. Per una part tenim l'amor virtuós, que s'esdevé quan un senyor molt afavorit o un cavaller molt virtuós estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles. És el tipus d'amor que s'acosta més als trobadors. Després està l'amor profitós, que es dóna quan un gentilhome o cavaller d'antic llinatge i molt virtuós estima una donzella per treure'n algun tipus de profit (social o econòmic). Aquest tipus d'amor és per a Estefania rebutjable. I per últim tenim l'amor viciós. La donzella estima al gentilhome o al cavaller "per son delit", l'objectiu és sexual. Aquest és el tipus d'amor que més li agrada a Estefania. L'amor viciós descrit per Estefania és el que triomfa a la novel·la, sense cap mena de condemna moral per part del narrador. LA lectura del Tirant lo Blanc des de l'amor ha fet que es publicaren diferents edicions d'aquests episodis. Les motivacions psicològiques al Tirant apareixen per mitjà dels somnis. Veure el monòleg de Carmesina després de fer l'amor ACÍ>>>.
EROTISME. Altres edicions han posat l'accent en els capítols eròtics de la novel·la i en l'anàlisi de tota mena de relacions sexuals que si no fos per l'humor podria ser considerat obscé (festum voluptatis). Anàlisi del caràcter burlesc de l'obra a través de la gestualitat dels persontatges (particularment en la moral epicúria de Plaerdemavida i la carnalitat en la descripció de Carmesina) i la teatralització de molts passatges luxuriosos.
CAVALLERIA. Analitzar el Tirant lo Blanc no només com a paròdia dels llibres de cavalleria, sinó sobretot com a crítica dels tractats i del món de la cavalleria. No oblidem que la característica essencial del caràcter de Tirant és l'ambició i l'orgull, implícits en el concepte de fama, quintaessència de l'esperit de la cavalleria que es critica i ridiculitza sobretot si tenim en compte la forma de morir. Comentar els aspectes sociohistòrics i reals de la vida de Joanot Martorell que va ser un cavaller bregós que es va veure embolicat en situacions gens honorables (veure les seues "lletres de batalla") i que acabà els seus dies arruïnat. Per això es vengué el manuscrit del Tirant que va ser comprat per Martí Joan de Galba (un català que vivia a València des de 1457) i que el portà a la impremta per obtenir-ne un benefici econòmic.
LITERATURA. Imaginem a Joanot Martorell com un narrador oral que conta tota mena d'històries dominant les formes d'oratòria i de relació amb l'auditori. La novel·la influenciada per Sèneca de qui es fan moltes citacions es plantetja com una lamentació o discurs tràgic. Per altra banda, comentar el caràcter teatral de la novel·la com veiem a l'escena en que la Viuda enganya la Princesa i Tirant a través de Plaerdemavida disfressada d'hortolà negre o quan Plaerdemavida introdueix Tirant al llit de Carmensina.
AMBIENTS I COSTUMS SOCIALS. Mario Vargas Llosa parla del Tirant lo Blanc com una "novel·la total" perquè integra diferents aspectes de la realitat social de l'època. Fins i tot sembla un tractat o manual dels usos i costums dels cavallers: Com presentar-se a la cort; Com tractar les dames; Com escriure una carta amorosa; Com lluitar i comportar-se en un torneig festiu; Com entrar en combats, triar les armes i les estratègies; Disgingir els rituals de les batalles (a ultrança, en grup, individuals, qui hi intervé…); Com fer un discurs en públic; Com escriure una lletra de batalla; etc. I com no ens assabentem de tota mena de protocol reial a les Corts d'Anglaterra, de Sicícila i de Constantinoble. També es descriu la vida dels estaments professionals i artesans: juristes, advocats, metges, etc. La vida dels éssers menesterosos com criats de tota mena que escalen socialment. Per saber més sobre el context polític del Tirant lo Blanc entreu ACÍ>>>
La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.
Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país: l'imperi bizantí, l'Imperi romà d'Orient, que antany s'estenia des de Pèrsia fins als Alps, i també pels deserts d'Àsia, havia quedat reduït al clos de les muralles de la ciutat, encerclada per la força de la nova nació turca. Constantí XI Paleòleg, darrer emperador de Bizanci, intueix el perill que Constantinoble, ciutat de cultura europea mil·lenària, caigui davant la supremacia militar de la jove nació turca. Mehmet II, soldà dels turcs, la cobeja. La presa de Constantinoble va significar tant la fi del vell imperi bizantí com l'inici de la presència turca a Europa oriental.
Punts a investigar:
BIZANCI-CONSTANTINOBLE-INSTANBUL. Per què és tan important aquest ciutat del Mediterrani al llarg de tota la història?
Per què existeix encara avui en dia un barri amb jueus sefardites a la ciutat d'Istanbul?
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, 1394 i mor el 1458 (als 63–64 anys) a Nàpols). El llibre obert és com el logo de la "Biblioteca Aragonesa" fundada pel rei a Nàpols
Punts a investigar:
Quan començà la conquesta de Nàpols i Sicília per part de la Corona d'Aragó quin era l'objectiu? Quins problemes tingueren?
Per què Alfons el Magnànim va passar la major part del seu regnat a la ciutat de Nàpols?
Alfons el Magnànim mecenes de la cultura: Pisanello; pintor Jaume Baçó, dit Jacomart; Colantonio; Antonello da Messina; Lorenzo Valla; Antoni Beccadelli; mantenidors de la Biblioteca Alfonsina com Giovanni Pontano; Nàpols a la Corona d'Aragó; etc.
La Llotja de València, Llotja de Mercaders, Llotja de la taula de canvis o Llotja de la Seda, o és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat. L'edifici fou construït entre el 1482 i el 1548 i simbolitza, sens dubte, la puixança i riquesa del segle d'or valencià (segle XV). És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. El 1996, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Per saber-ne més:
A partir de la línia del temps del segle d'or valencià relaciona aquesta esplendor amb els edificis civils de l'antiga Corona Catalano-Aragonesa i explica la seua importància per al desenvolupament de l'època.
Què és el Consolat de mar i com va contribuir a l'esplendor de la ciutat i Regne de València?
El Col·legi de l'Art Major de la Seda, situat en el carrer de l'Hospital, n.º 7 de la ciutat de València, és un edifici construït en el segle XV davant la necessitat d’unificar els criteris per a la producció de la seda a València a causa dels conflictes que s’originaven per la falta de qualitat d’alguns productors. És així com va nàixer el Gremi de Velluters (teixidors de vellut), que va aprovar el 16 de febrer de 1479 les primeres ordenances del gremi. Unes ordenances que van ser ratificades oficialment pel rei Ferran el Catòlic el 13 d’octubre de 1479. El Gremi va ser elevat a Col·legi de l’Art Major de la Seda per mitjà del títol que els va atorgar el rei Carles II el 1686 i la Indústria sedera de València va recuparar l'esplendor a meitat del s. XVIII.
Per saber-ne més:
Museu de la Seda de València. Al museu a més de conéixer els detalls de la COFRARIA DE SANT JERONI DEL GREMI DE VELLUTERS descobrirem detalls sobre la "Ruta de la seda" i així comprendrem l'expansió de la Corona catalano-aragonesa pel Mediterrani per tal d'assegurar-se les rutes marítimes per al comerç amb Orient.
Ausiàs March (Regne de València 1400 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Reportatge sobre Ausiàs March.
Punts a investigar:
Per què va lluitar amb altres escriptors valencians amb Alfons el Magnànim a Nàpols?
Per què deixà d'escriure en occità com feren els altres poetes catalans anteriors?
Quina és la importància d'Ausiàs March en la història de la literatura?
Jaume Roig (començaments segle XV, València - abril de 1478, Benimàmet) fou un metge de prestigi social i professional a la València del seu temps. És l'autor d'una de les obres emblemàtiques del segle d'or de la literatura valenciana medieval, que titulà Espill.
Punts a investigar:
Jaume Roig va ser el metge de la reina Maria de Castella (dona d'Alfons el Magnànim) i de molts nobles de l'època. Quina relació mantenia amb Isabel de Villena?
Investiga sobre la misogina a obres literàries, en el pensament de filòsofs (veure p.x Sant Agustí) i en el refranyer popular. ¿L’obra de Roig és una novel·la picaresca en noves rimades comediades, una sàtira misògina i anticlerical, típica del segle XV valencià, o un sermó en vers farcit d’alliçonadors exempla o una novel·la burgesa que pretén entretenir?
Imagina que fem un juí a Jaume Roig per la seua misoginia. Dona arguments per acususar-lo i altres per defensar-lo.
Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana protofeminista del segle XV. Va néixer probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463.
Punts a investigar:
Per què penses que moltes dones de l'Edat Mitjana decidien no casar-se i entrar en un convent?
Investiga sobre altres mares abadesses (Roswitha de Gandersheim; Hildegarda von Bingen) que feren una vida similar a la d'Isabel de Villena i digues que tenen en comú?
Exercici comparatiu dels capítols 158-186 del Vita Christi de Sor Isabel amb la pel·lícula La Pasión de Cristo, de Mel Gibson (mireu de detectar les diferències i les semblances en la manera en què s’hi planteja la passió de Jesucrist i el patiment de la figura materna de Maria).
Joan Roís de Corella (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seua obra literària. L'obra més coneguda és Tragèdia de Caldesa, en la que recrea la seua concepció de l’amor i la mort, la dualitat honestedat/deshonestedat, el sentit moral o exemplificador de la seua prosa.
Punts a investigar:
El poeta Joan Roís de Corella es vantava de ser un gran amant, però com penses que va reaccionar quan li posaren les banyes com conta a "Tragèdia de Caldesa"?
La seua literatura va influenciar molt en tots els escriptors de l'època i particularement en Joanot Martorell que fins i tot li agafa l'epitafi del "Leander i Hero" per atribuir-lo a Tirant i Carmesina. Per què pesnes que va ser?
Exposició Roís de Corella i el seu temps (vídeo de l'exposició pel centenari de la mort. Imatges sense text).
Documental Joan Rois de Corella.
«La sepultura» de Roís de Corella / “Balada de la garsa i l’esmerla”
Roís de Corella era amic de jueus conversos i cristians nous el que el va fer estar temerós de la Inquisició. Per què penses que la Inquisició va cremar molts dels seus llibre encara que eren religiosos?
Ferran II el Catòlic va néixer a Sos, el 1452. Era fill del rei Joan II d’Aragó i la seua segona esposa Joana Enríquez. Va ser nomenat hereu a la mort del seu germanastre, Carles de Viana, el 1461. De ben jove va aprendre a governar com a rei de Sicília (1468-1516). El 1469, l’any següent de ser nomenat rei sicilià, es va casar, d’amagat, a Valladolid, amb la futura Isabel I de Castella. Va participar decisivament en l’entramat successori castellà que va desembocar en una guerra civil i en les gestions diplomàtiques que portarien Isabel al tron. Per això, quan ella va ser proclamada reina, Ferran va aconseguir que l’acceptaren també com a rei. En paral•lel, havia viscut la guerra civil catalana. És a dir, quan va arribar al tron català, als vint-i-set anys, ja era un home ben format i preparat pel govern.
Punts a investigar:
Per què es diu que Ferran el Catòlic va abandonar els valencians, catalans i mallorquins una vegada casat amb Isabel de Castella?
Quina és l'opinió popular que es té d'aquest rei en comparació amb Isabel la Catlòlica? Què penses del lema "Tanto monta, monta tanto" dels Reis Catòlics?
Germana de Foix (1488-1538) era filla de Joan de Foix i Maria d’Orleans, per tant era neboda del rei Lluís XII de França. Educada en la cultura borgonyona en la cort del seu oncle, Germana es va preparar per a contreure un matrimoni que preservés els interessos del seu llinatge. Així, a la mort d’Isabel la Catòlica, va convertir-se en la segona esposa de Ferran el Catòlic quan aquest, enfrontat amb Felip el Bell va girar l’esquena als Habsburg i va buscar l’aliança de la Corona d’Aragó amb França. Germana seria un personatge clau en la vida política i cultural de València en el primer terç del segle XVI, però també va veure com les revoltes dels gremis s'enfrontaven al poder feudal.
Punts a investigar:
El Renaixement va donar alguns artistes destacats com Joan de Joanes (pintor); Joan Timoneda (escriptor i editor); etc.
Quin paper jugà durant les Germanies de València? Quina relació tenen les germanies de València amb la els "comuneros" catellans, les "remenses" catalanes o les "jacqueries" franceses?
Joan Ferrandis d'Herèdia va escriure "La vesita" (1524) que es va representar a les corts valencianes de Germana de Foix i del seu segon marit el duc Ferran de Calàbria. El tema de l’obra és la hipocresia social, està escrita en català, però diversos personatges utilitzen el castellà (fins i tot un el portuguès) el que dóna idea de la castellanització de la cort.
A la novel·la històrica "CRIM DE GERMANIA" Josep Lozano retracta els personatges del s. XVI valencià (agermanats; moriscos; sodomites i bruixes perseguits per la Inquisició, etc.) però sobretot ens parla dels malsons de la virreina de València Germana de Foix, acusada de trair i de no respectar els furs i costums del regne i castellanitzar completament la seua cort.
L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.
La impremta hi va tenir un paper molt important; gràcies a aquesta, l'humanisme es va poder expandir molt més ràpidament, a partir del 1450. A més, les acadèmies i les universitats també van tenir un paper clau en la seua expansió, i se centraren en la llengua, la filosofia i la literatura. Estaven formades per erudits que, sota la protecció econòmica (mecenatge) d'un senyor, es dedicaven a la traducció de manuscrits antics i a l'intercanvi de coneixements i idees.
Lambert Palmart fou un impressor d'origen flamenc, establert a València al segle XV, responsable de l'edició del primer llibre imprès en català i, alhora, el primer llibre literari imprès a la península Ibèrica: Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria. I el 1490 va imprimir el Tirant lo Blanc.
Punts a investigar:
Es diu que Martí Joan de Galba no va ser més que el prestamista que donà diners a Joan Martorell pel "Tirant lo Blanc" i que va morir abans de finalitzar la impressió de l'incunable. Però quin és l'any de publicació del Tirant lo Blanc? A quantes llengües es va traduir?
Nicolau Spindeler va imprimir el 1490 el Tirant lo Blanc amb un tiratge de 715 exemplars que és guarda a la Biblioteca de la Universitat de València.
La Inquisició fou un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses). La primera inquisició s'estableix a Llenguadoc l'any 1184, amb la crida del papa Luci III als bisbes a establir tribunals per lluitar contra els càtars. Posteriorment la Inquisició va perseguir als jueus, les dones d'aigua acusades de bruixeria, els sodomites, les adulteres, els heretges que posaven en dubte els dogmes de l'església, etc.
Punts a investigar:
Giordano Bruno, Tomàs Moro i altres humanistes moriren en la foguera per haver tingut l'osadia d'enfrontar-se amb el poder de l'església. Per què creus que Gal·lileu es va lliurar? Quin càstig va rebre i per què?
El gran Inquisidor, Torquemada, la tortura, o la delació són alguns dels referents de la Inquisició.
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1493 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Punts a investigar:
Joan Lluís Vives va viure tota la seua vida amb por a la Inquisició i procurava mesurar molt les seues paraules. Quins creus que varen ser els motius?
Qui és la seua dona Margarida Valldaura? A què es dedicava? Què més saps dels jueus valencianse exilats? Què hagués passat si no hagueren expulsat als jueus de la Corona Catalano-Aragonesa?
Per què penses que va escriure tota la seua obra en llatí?
Joan Lluís Vives està considerat el 1r Erasmus d'Europa perquè son pare, temerós de la repressió contra els jueus a València, el va enviar a estudiar a París i després va haver de buscar-se la vida als Països Baixos on va conéixer a Erasme de Rotterdam de qui es declara deixeble i amic.
Investiga sobre els altres jueus de renom de l'època Lluís Alcanyís i Lluís de Santàngel per saber quina sort corregueren a costa de la Inquisició i de la persecució dels jueus.
Margarita Valldaura va nàixer probablement a València l'any 1505, però la seua família d'acomodats comerciants valencians d'origen jueu es va traslladar al cap de poc a Bruges, una pròspera ciutat dels Països Baixos considerats en aquell temps una prolongació de la corona espanyola. Les acusacions d'heretgia per part de la Inquisició els havien portat, com a tants altres jueus conversos, a un exili forçós. La família Valldaura, emparentada amb la mare de Joan Lluís Vives, va acollir l'humanista en hostalatge durant dotze anys, quan el 1512 va deixar la Sorbona de París. Margarita era en aquell moment una xiqueta de set anys de la qual Vives va ser mestre i preceptor. Anys més tard, el 26 de maig de 1524, es van casar a Bruges amb la general aprovació dels seus acostats. En aquells dies, Vives era ja un reputat escriptor que, amb el seu matrimoni, trencava amb la tradició medieval de l'intel·lectual eclesiàstic consagrat a la saviesa. Intel·lectual i laic, va triar la seua esposa per la seua ingènua i honesta educació i prompte el matrimoni es va traslladar a Oxford, on el filòsof ensenyava en la universitat, a més de ser lector al palau d'Enric VIII i tutor de la seua filla Maria, fruit del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó.
Punts a investigar:
Si sabem que Margarita va ser alumna de Joan Lluís Vives i posteriorment la seua col·laboradora, quina importància creus que té com a dona de lletres?
Guillem de Castro i Bellvís (València, 1569-Madrid, 1631), va ser un dramaturg i poeta valencià en llengua castellana, considerat el més important de l'escola valenciana de finals del segle XVI i un dels seguidors més destacats dels inicis de la comèdia nova de Lope de Vega.
Punts a investigar:
En què va influenciar la relació amb Lope de Vega quan va estar exiliat a València?
Coneixia a María de Zayas i altres espcriptors importants de l'època? Per què? Quina relació tindria amb els pintors Francesc Ribalta i Josep de Ribera pintor valencià afincat a Roma i Nàpols?
Obres de Guillem de Castro. Cervantes virtual.
Guillén de Castro. Un análisis de su obra.
Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu. Dossier d'expulsió dels moríscos.
Punts a investigar:
Investiga en aquesta pàgina (Moriscos de Tunez) que ha passat amb els moriscos valencians?
Joan de Ribera va ser un dels promotors de l'expulsió dels moriscos valencians. Però qui és en realitat aquest Virrei i Arquebisbe de València? I, encara més, com va afectar el seu poder al desenvolupament cultural i socioeconòmic de la València de l'època?
En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Això comportarà que Castella ocupe el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els seus furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta. Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita “Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança”, rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara "De ponent, ni vent ni gent, ni casament" hi poden estar relacionades, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d'Almansa.
Punts a investigar:
Qui i com va estar a punt de capgirar aquest quadre de Felip V a Xàtiva?
Imagina que treballes per al Ministeri del Temps i t'encarreguen modificar la història per tal que els els austries amb el recolzament del "maulets" guanyen la guerra. Què haguera passat?
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Punts a investigar:
Per què Joan Baptista Basset lluità a Gibraltar abans d'arribar a Dénica i per què el penó de Gibraltar va passar a mans dels anglesos? Quin paper jugaren aquests en la Guerra de Successió? I en les altres guerres espanyoles com en la guerra civil de 1936?
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Punts a investigar:
Una de les raons per les que els valencians recolzaren a Carles d'Austria enfront de Felip V van ser que aquest des del prinicpi del seu regnat va promulgar els Decrest de Nova Planta que suposava la derogació dels Furs Valencians. Quines penses que varen ser les conseqüències d'aquests Decrets?
Quantes vegades s'han intentat recuperar els Furs Valencians al llarg de la història i quina ha estat la resposta de les autoritats de l'Estat Espanyol?
Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració a València i a Espanya.
La Il·lustració és un moviment filosòfic i científic ques’estengué per Europa durant el segle XVIII. Els il·lustrats afirmaven que la raó havia d’aplicar-se a tots els fenòmens i a totes les accions humanes, així com a qualsevol estudi científic. El Neoclassicisme és el producte artístic de laIl·lustració: rebutja l’artifici del Barroc i vol recuperar els models clàssics. L’autor neoclàssic es regeix per la raó, no pels sentiments ni per les emocions. Es desenvolupa una literatura didàctica i assagística, producte de l’afany científic i investigador. Es publiquen tractats gramaticals i històrics, diccionaris, catàlegs literaris d’autors, apologies endefensa de la llengua, etc.
Per altra banda, la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València (RSEAPV) és una entitat nascuda en el context del reformisme il·lustrat europeu. És un club d'estudi i debat sobre la situació del país i les possibilitats de fomentar-ne el desenvolupament econòmic a partir de les idees de la Il·lustració.
Punts a investigar:
En quina mesura va estar marcada la vida de Gregori Maians pel fet que són pare lluitara del costat del bàndol austracista en la Guerra de Successió?
Antoni Josep Cavanilles[2] i Palop (València, 1745 - Madrid, 1804) va ser un sacerdot, botànic i naturalista valencià. Va fer contribucions a l'estudi de la natura del Regne de València i de tota la península Ibèrica. Les seues obres són encara una font fonamental de la història, toponímia, geografia i, per descomptat, flora i fauna del País Valencià. Va ser autor d'Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia (1795-1797), que es coneixen popularment amb el nom d'Observaciones de Cavanilles.
Punts a investigar:
El botànic de la ciutat de València segueix la tasca científica del botànic Cavanilles?
L'excursionisme i el programa reformista per a les terrres valencianes. Observacions del Regne de València.
ENTREVISTA:
ENTREVISTA:
1. Definició: És un diàleg que s'estableix entre dues persones en el qual una d'elles proposa una sèrie de preguntes a l'altra a partir d'un guió previ. Es realitza amb la finalitat que el públic puga conèixer la informació de la seua persona, de la seua experiència o coneixements.
2. Tipus d'entrevista: hi ha dos tipus d'entrevista segons la finalitat:
Entrevista informativa: és aquella en què l'entrevistador pretén obtenir informació sobre un tema determinat.
Entrevista psicològica: és aquella en la qual es pretén conèixer la personalitat o l'ambient que envolta l'entrevistat.
3. Interlocutors:
ENTREVISTADOR: Persona que planteja les preguntes. En les entrevistes que van dirigides al públic, l'entrevistador sol obrir-la amb una breu presentació de l'entrevistat.
ENTREVISTAT: Persona de prestigi o d'interès públic. Respon a les preguntes que l'entrevistador li fa.
4. Parts: Títol i cos que consisteix en:
- Introducció o presentació de l'entrevistat.
- Preguntes amb què s'obté informació.
- Conclusió o paràgraf final que indica al lector que l'entrevista s'ha acabat (breu resum o frase d'agraïment o comiat).
5. Les preguntes: poden ser planificades, concretes, ordenades i variades. A més podem concretar els següents tipus:
Preguntes tancades. Són aquelles en què s'espera una resposta concreta. "Vosté viatja molt? "Té parella?"
Preguntes obertes. Són aquelles en què es donen respostes llargues, on l'entrevistat pot expressar-se lliurement. "Quins plans de futur té?" "Què opina del govern actual?"
Preguntes hipotètiques. Són aquelles en què es plantegen situacions suposades. "Què faria vostè si ...?"
Preguntes de sondeig. Són aquelles que permeten a l'entrevistador aprofundir en la informació de la resposta anterior. "Per què?" "Què va passar després?"
Preguntes comentari. Es tracta d'una frase inacabada a la qual l'entrevistat respon com si fos una pregunta. "La guerra de Successió va començar el 1701. I en 1707, va tindre lloc la Batalla d'Almansa ... "
6. Aspectes Formals:
a) Escriure el nom o inicials de l'entrevistador i l'entrevistat.
b) Presentar el text en columnes.
c) Alternar preguntes i respostes.
Pregunta: Què espera del seu últim viatge a Costantinoble?
Resposta: Ajudar l'emperador.
P: Tothom ha sentit parlar de la seua fama. Què espera trobar a la cort de Costantinoble?
R: La fama un ha de guanyar-se-la dia a dia.
d) Reproduir les declaracions entre cometes, quan apareixen a la introducció: "Molts em diuen que m'envegen i jo els dic que cadascú enfoca la seva vida com vol ... ", diu Tirant.
e) Il·lustrar l'entrevista amb imatges.
Report abuse