Màrius Serra

Màrius Serra i Roig neix a Barcelona el 1963.

Estudia Filologia Anglesa a la Universitat Central de Barcelona i fa classes d'anglès a Sarrià, una experiència que li serveix per escriure la novel·la juvenil Tres és massa(1991). Abans, però, el 1987, publica Amnèsia, amb la qual obté el Premi El Brot 1987, que l'editorial Pòrtic atorgava a autors inèdits, i Línia (1987).

Tradueix, entre d'altres, obres d'Edmund White, Tom Sharpe (Wilt, més que mai), Alexander Stuart (Zona de guerra i Tribus), els Germans Marx (Groucho i Chico, advocats) i Groucho Marx (Memòries d'un amant sarnós).

La seva gran passió, a més d'escriure, ha estat l'enigmística, la tècnica creativa que consisteix en la pràctica estètica de l'art de jugar amb els codis de signes, tal com el mateix autor la defineix. Ha dirigit la primera empresa catalana especialitzada en jocs de paraules, des d'on crea l'any 1989 la primera revista de jocs de paraules en català, Més. Manté una secció setmanal d'enigmística a l'Avui des de 1989 i, des de 1990, fa la secció diària de mots encreuats en català de La Vanguardia, a partir dels quals s'han publicat ja dos reculls en forma de llibre.

És també membre del consell editor de Verbàlia, web sobre literatura i enigmística feta en català, espanyol i italià. Ha col·laborat en revistes especialitzades com El Acertijo de Buenos Aires i és el primer estranger del grup d'escriptors italians Oplepo (Opificio di Letteratura Potenziale). El seu llibre Manual d'enigmística (1991), una obra totalment innovadora en aquest camp en català, ha estat parcialment traduït a l'anglès.

Busca en les seves obres un model lingüístic català genuí i, alhora, prou modern per expressar tot allò que desitja. Una recerca constant que topa amb una realitat lingüística, especialment a les àrees urbanes dels Països Catalans, que fa que la majoria dels catalans tinguin un nivell de llengua molt més baix del que, per exemple, poden tenir els italians o els francesos.

En l'àmbit radiofònic, ha estat guionista al programa de RNE La Bisagra (1989-1990), conduit per Xavier Sardà, i col·labora a Catalunya Ràdio en els programes de Xavier Graset i d'Antoni Bassas, entre d'altres. En l'àmbit televisiu ha col·laborat en el programa d'àmbit estatal Peligrosamente juntas, d'Inka Martí i Marisol Galdón, que es va emetre el 1992, any especialment prolífic per a Màrius Serra, ja que publica L'home del sac, Contagi i El Conte màgic de Barcelona (un llibre on, a part del text, el lector pot jugar amb les imatges). Entre el 1996 i el 1999 té una secció diària sobre ludolingüística al programa Bon Dia de TV3 i entre el 2003 i el 2005 condueix el programa literari Alexandria del Canal 33 de Televisió de Catalunya.

D'entre les seves obres, també destaquen AblanatanalbA (1999) i el llibre de relats La vida normal, guardonat l'any 1999 amb el premi Ciutat de Barcelona de Literatura en català. El seu assaig Verbàlia ha estat guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or i Lletra d'Or (2001), l'any 2006 la seva novel·la Farsa guanya el Premi Ramon Llull, i el 2012 rep el Premi Sant Jordi de novel·la per Plans de futur.