Quan vaig decidir anar a fer les pràctiques d’Erasmus a Holanda no sabia gaire bé què m’esperava. Tothom em deia que seria una gran experiència però fins que no hi arribes no ho entens de veritat. Ara que ja ha passat, puc dir que ha estat una de les millors experiències de la meva vida i que tornaria a repetir-la una i mil vegades més. Els primers dies van ser d’adaptació: nova ciutat, nou pis, noves rutines, un idioma que no controlava gaire… Tot era diferent. Però en poc temps, tot allò que al principi em feia respecte va començar a formar part del meu dia a dia. Cada dia acabava sent una experiència nova: anar amb barques pels canals, sortir amb paddle surf, descobrir racons del poble, pujar a miradors, sopars improvisats, tardes de pel·lícules, passejos, riures i moments que sense adonar-me’n, ja començaven a convertir-se en records. També ens vam moure molt amb tren i vam poder visitar ciutats com Groningen, Utrecht, Rotterdam, Gouda, La Haia, Amsterdam… Anàvem a tot arreu amb bici i això també ens feia sentir part d’aquella vida tan típica d’allà. Entre tot això, vam aprendre a espavilar-nos, a viure sols, a conviure i sobretot a créixer. L’empresa on fèiem les pràctiques hi va tenir molt a veure. Des del primer dia ens van tractar com si fóssim de casa: ens van ensenyar, ens van acollir, ens van donar confiança i alegria. No era només treballar, era formar part d’un lloc on ens volien i ens deixaven clar que érem benvinguts. A part, es notava que els encantava la seva feina i t’ho transmetien. Ens van dir que sempre tindríem la porta oberta per tornar i realment ho sentíem així.  També vam conèixer gent d’altres instituts i persones d’allà mateix amb qui vam crear vincles molt especials. Érem un grup de desconeguts que vam acabar formant una petita família. Jocs de taula amb gent que al principi no coneixíem, sortides improvisades, nits de riures, àpats junts, boleres, anar a comprar, bromes, excursions, treballar, partits de futbol, viatges a altres ciutats… Tots aquests moments són els que fan que miri enrere i em surti un somriure automàticament. I després ve el final. Recordo molt bé el dia de tornar. Aquella sensació rara de saber que marxaves d’un lloc que havies acabat sentint com casa. No era conscient de com em costaria marxar, quan vam haver de dir adéu amb un nus al coll, vaig entendre fins a quin punt aquella experiència m’havia marcat. Però al mateix temps, era una tristesa “bona”  perquè només la tens quan el que deixes enrere ha estat realment especial.  Holanda m’ha encantat. Leeuwarden, l’empresa, la gent, el país, els canals, les bicis, els paisatges… tot. No canviaria ni un sol moment del que he viscut allà. Encara miro les fotos i ho enyoro molt. He crescut com a persona, m’he fet més independent i he après molt més del que m’hauria imaginat. Aquest Erasmus no ha estat només unes pràctiques: ha estat una experiència que m’ha marcat per sempre. I estic completament segura que si tornés enrere triaria exactament el mateix camí.