Descripció

Planta ornamental amb fulles suculentes i tija llenyosa i gruixuda. Pertany al grup d'espècies arbustives ramificades. 

Les flors són de color crema o rosat d'1 cm d'ample. Les fulles són obovades, glabres, glauques i amb la vora vermella i ciliada, disposades en rosetes petites, de 6-11 cm de diàmetre, amb les fulles internes més o menys erectes.

Descripció

Planta que pot desenvolupar un tronc de fins 1,7 m d'alçada. Les fulles són estretes (8-13 cm d'amplada) i lanceolades (fins 1,8 m longitud) de color verd grisenc, marge recte i base engruixida. Les dents del marge de les fulles són primes, obscures i àmpliament esparses. L'espina terminal és rígida, llarga (fins 2,5 cm), marró obscur i no decurrent. La inflorescència és de 5 a 6 m d'alçada amb 10-18 ramificacions i flors groguenques estèrils. 

Descripció

Planta arbustiva de dimensions notables (fins a 3m d'alçada). Es diferencia de la resta d'Aloes, pel seu port arbustiu, i per tenir les fulles llargues (fins a 60 cm de longitud) de color verd grisenc per l'anvers i verd clar pel revers, contornejades cap avall i amb dents corbades als contorns. 

Les flors són de color vermell ataronjat agrupades en inflorescències terminals sense ramificar de fins a 80 cm de longitud per sobre de les fulles.

Descripció

Planta suculenta amb les fulles agrupades en rosetes basals. Les fulles són carnoses, llargues, estretes i lanceolades de color verd vermellós clapejades amb punts blancs i amb els marges dentats. La inflorescències en raïms, té flors tubulars de color taronja vermellós que es troben al final d'una tija erecta, generalment ramificada, que sorgeix de la roseta. Floreix des de mitjans hivern fins a la primavera.

Descripció

Planta enfiladissa de creixement molt dens i de fàcil identificació quan està en flor: desenvolupa gran quantitat de raïms estrets i corbats de flors blanques i oloroses que cobreixen de blanc tota la planta. Les fulles són d'ovades a lanceolades, cordades a la base de 2,5-10cm. 

Es propaga per divisió de les arrels i pels petits tubercles aeris que normalment es formen a l'aixella de les fulles no floríferes.

Canya Comú

Descripció 

Planta de la familía de les gramínies que mesura de 2 a 6 m d'alçada i presenta un rizoma llenyós, gruixut i llarg, del que neixen tiges (les canyes) d'1 a 2 cm de diàmetre.

Les seves fulles són de color verd grisós o blavós de 30 a 60 cm de longitud. Té petites flors agrupades normalment en grups de tres per formar nombroses espiguetes que generen grans panícules denses, de color violaci o blanquinós.

La seva floració té lloc de setembre a desembre. Es multiplica de forma vegetativa pels rizomes, que, com acumulen moltes reserves, fan que les canyes rebrotin repetidament quan són tallades.

És una espècie molt competitiva i  de creixement ràpid que impedeix la regeneració de plantes natives. 

El seu desenvolupament massiu té la característica de potenciar i propagar els incendis a través dels barrancs on està arrelada.

Requeriments ambientals

Es desenvolupa en llocs humits i entollats, com manantials, sèquies i cursos d'aigua, així com en barrancs i zones baixes, terrenys de cultiu i zones verdes d'origen antròpic. 

Descripció

Cactus suculent, espinós, ramificat, amb forma arbustiva d'1-2 m d'alçada (fins a 4 m) amb segments de tiges cilíndriques, llargues, de fins 25 cm de longitud  3-6 cm de diàmetre, d'àpex obtús, color verd i llenyós quan són vells. Presenta fulles de 10-12 mm de longitud, agudes, en forma de punxó amb 2-8 espines. 

Les flors són vermelles de uns 5-7 cm de longitud.  

El principal mètode de dispersió de les espècies de Austrocylindropuntia és mitjançant la fragmentació de les parts de la planta, inclosos els segments de tiges i fruits. També pot propagar les seves llavors a través de les aus i altres animals que mengen el fruit, i per qualsevol part de la planta que s'adhereixi al pelatge dels animals i caigui al sòl, ja que els fragments tornen a créixer fàcilment per formar una nova planta

Requeriments ambientals

Introduïda en àrees tropicals, subtropicals i temperades càlides, on es troba en zones àrides, tolerant exposicions a ple sol, sequia, gelades i salinitat, indiferent a la naturalesa del substrat. Possible invasora de pastures, matolls i boscos oberts, particularment en regions semiàrides. Forma matolls extensos i densos que desplacen a la vegetació original i redueixen la riquesa en espècies.

Descripció

Planta robusta i erecta (2-4 m d'alçada) de creixement columnar i tiges cilíndriques i ramificades. Les fulles tenen forma d'espasa amb una punta fina a l'àpex amb una longitud de 5-8 cm. Presenta espines (1-4) molt rígides i rectes, de color blanc i fins 8 cm de longitud. Les flors són molt grans i vistoses de color vermell que no s'obren per complet. El fruit té forma de segment de color verd amb espines curtes. Es diferència d'O. cylindrica per tenir fulles més llargues (5 cm) i persistents i per tenir tubercles (i no areoles amb gloquidis) a la part exterior del fruit.

Cultivada com ornamental i naturalitzada. S'estén gràcies a la fragmentació de les branques 

Descripció

Planta herbàcia, rizomatosa, amb tiges de fins 2 m d'alçada. Fulles glauques, d'estretament ovades a estretament elíptiques, de 20-50 x 8-12 cm, amb la base estrenyent-se gradualment en una beina i l'àpex agut. Inflorescència en raïm simple de poques flors. Flors de color groc pur, de 10-15 cm de llarg.

Descripció

Planta herbàcia, rizomatosa, amb tiges de fins 1,5 m d'alçada. Fulles glauques, estretament ovades, de 30-70 x 3-15 cm, amb la base cuneada i l'àpex agut o estrenyent-se gradualment. Inflorescències en raïms simples o ramificats. Flors de color groc pur, de 7,5-10 cm de longitud. 

Descripció

Herba perenne, rizomatosa amb tiges de fins 90 cm i  base tuberosa. Fulles ovado-peltades amb marge enter o lobulat. 

Té flors unisexuals, les femenines a la part inferior i les masculines a la part superior separades per una zona intermitja de flors estèrils. 

Descripció

Planta herbàcia perenne, liana o trepadora vigorosa, glabra, amb tiges cilíndriques molt ramificades que es recolzen i s'emboliquen en la vegetació i altres estructures. Pot arribar fins 5 m. Fulles de deltoides a orbiculars de 3-10 x 2-10 cm, multilobulades, amb 3-5 lòbuls angulosos per cada costat del limbe, oposades, lleugerament carnoses, amb aspecte encerat.  

Cabellera de la reina

Descripció

Planta crasa rastrera que emet tiges en totes direccions.

Les fulles són simples, oposades, d'uns 2 cm de longitud, amb el limbe allargat, engruixit i arrodonit, sense nervadures i cobert de punts transparents.

Les flors són molt vistoses amb els pètals de color rosa (en realitat són estaminodis, estams estèrils). Els estams fèrtils són blancs i nombrosos amb un ovari central que emet un estil amb cinc estigmes. Floreix a la primavera.

El fruit és una càpsula de cinc compartiments on es troben les llavors.

Requeriments ambientals

Cultivada com ornamental i naturalitzada a la costa rocosa. Necessita exposició a ple sol. Aguanta sòls arenosos, sequera i salinitat. No suporta gelades.

Descripció

Planta crassulescent de creixement normalment postrat que es caracteritza per tenir les fulles amb minúscules cèl·lules d'aigua que li donen una aparença brillant. Les tiges són marrons amb els entrenusos visibles. Les fulles són cilíndriques d'àpex circular i no fusionades per la base. Tenen moltes flors que surten de branques curtes no terminals i els pètals són de color rosa pàl·lid. Els fruits estan sostinguts en peduncles llargs i erectes.

Requeriments ambientals

Creix a la costa rocosa

Descripció

Arbust suculent de fins 60 cm, amb tiges una mica erectes però més tard postrades i radicants llenyós, de color grisenc, les branques joves densament híspides. Fulles sèsils, obtuses, cilíndriques, de 2’5 cm, papil·loses, suculentes, de color verd clar, vermelloses en exposicions al sol. Flors de 3 cm de diàmetre, amb nombrosos pètals rosats o porpra clar, en grups de 1 a 3 sobre pedúncles d'1 a 5 cm, cobrint densament les tiges.

Descripció

Herba amb una petita mata de fulles de forma lanceolada cobertes de pilositat, per això tenen una coloració blanquinosa. Les flors són capítols relativament grans amb les lígules grogues o taronges. Es cultiva per als jardins i a vegades es pot trobar com subspontània

Descripció

Planta enfiladissa llenyosa, perennifòlia, amb arrels caulògenes adherents. Fulles simples, alternes, peciolades; làmina de 2-15 cm, en els brots estèrils palmatilobada, amb 3-9 lòbuls i base cordada, en els brots fèrtils entera i de base truncada o arrodonida, de color verd fosc brillant en l'anvers i més pàl·lid en el revers.

   Inflorescències en forma d'umbel·les simples laterals.   Flors hermafrodites, reduïdes, pentàmeres; pètals groc verdosos. Floreix a la tardor. 

Fruit tipus baia, de color groguenc al principi i després negro.

Descripció

Planta perenne de vida curta, que pot sobrepassar els 100 cm d’alçada. Tija erecta, no ramificada, a mida que creix pot tombar-se a causa del propi pes. Fulles oposades o 3-verticil·lades, de 4-10 x 1-3 cm, de color verd, verd-marronós, grisenc o fosc, amb taques de color gris-verdós, doblegades longitudinalment, marge regularment dentat i amb nombrosos bulbils, 20 o més per fulla, que neixen del sí de la serra (reproducció essencialment vegetativa). 

Escapus floral àfil de fins a 1 m o més, acabat en una cima d’uns 10-20 cm, amb un gran nombre de flors tetràmeres de color vermell fosc, pèndules, de 3,5 cm de llarg. Calze verd, normalment amb tonalitat marró, amb lòbuls triangulars, aguts a l’àpex. Corol·la d’uns 3 cm, vermella. 8 estams, d’uns 2 cm, filaments de color lila o rosat fosc, anteres d’1 mm. 4 estils lliures, d’uns 3 cm, verds.

Descripció

Arbust molt ramificat, amb fulles oposades i gruixudes amb el marge dentat. Les flors s'agrupen en inflorescències que semblen umbel·les, les flors poden ser grogues i vermelles, sovint una mateixa inflorescència barreja tot dos tipus de colors. És una espècie original de l'Amèrica tropical, que s'utilitza molt als nostres jardins per a fer bardisses; ocasionalment es troba naturalitzada. Floreix a la primavera i estiu.

Requeriments ambientals

Camps de conreu, vores de camins, llocs alterats. Planta de jardí. Cultivada com a ornamental a parcs i jardins. Naturalitzada a llocs alterats

Descripció

Arbust o petit arbre de 2 a 6 metres d'alçada, amb el tronc llenyós d'escorça gris-marró amb fisures verticals superficials de color òxid; les branques joves són pubescents, i es tornen glabres amb l'edat. Les estípules són triangulars, diminutes i caduques. Les fulles són bipinnades, amb 4-9 parells de pinnes per fulla i 13-21 parells de foliols per pinna aguts, oblogo-lanceolats, simètrics, que es tanquen uns contra els altres en absència de llum. 

Les flors són de color crema o blanquinós i es tornen rosa salmó en pansir-se; els estams sobresurten de la corol·la. Tenen el calze pentàmer d'uns 3 mm i els pètals d'uns 5 mm. 

Els fruits són llegums rectes i aplanats, coriacis, marrons, amb un pedicel pubescent, dehiscents per 2 sutures longitudinals, de color marró, i es disposen en raïms de 5 a 20 llegums per flor. Les llavors, de 6 a 30, es situen transversalment i són marrons o negroses, brillants,  i amb una clara línea fisural ovalada en el tegument.

Es reprodueix per llavors que produeix a centenars. 

Pot competir amb les espècies natives, reduint i alterant l'espai i els nutrients, i desplaçant-les. Les llavors poden ser tòxiques pels mamífers no rumiants i aus de corral, si s'ingereixen en grans quantitats.

Requeriments ambientals

Apareix en zones càlides, sovint costeres, amb una mica d'humtiat edàfica i sòls ben drenats, essent intolerant als sòls amb un pH per sota de 5. Pot formar una associació simbiòtica amb bacteris del gènere Rhizobium, capaços de fixar nitrogen atmosfèric.

Descripció 

Arbust trepador amb tiges volubles, fistuloses, ramificades desde la base; branques d'escorça llisa, més o menys hirsuta, amb pèls, de menor tamany als extrems. fulles de (15)25-60(80) x (12)25-35(46) mm, oposades, persistents o no,  senceres o excepcionalment sinuado-lobades, herbàcies, peciolades; limbe d'ovat a elíptic, agut o poques vegades obtús, amb base truncada o atenuada. Flors geminades, en les aixelles foliars dels extrems de les branques, zigomorfes, cada parella sobre peduncles de (2,5)3-12(24) mm; bràctees (1,5)2-9(11) mm, més o menys triangulars o espatulades, de glabrescents a hirsutes. 

Calze de (2,4)2,5-3,8(4) mm. Corola de (27)32-35(39) mm, bilabiada, al principi groguenca o groguenca-verdosa, després groga o d'un blanc groguenc,  

Estams amb filaments de (9)13-15(17) mm, lleugeramant desiguals els adjacents al llavi inferior una mica més llargs, pelosos a la base; anteres (2,9)3,9-4,3(4,6) mm, linear-oblongues, glabres.

Carpels 3, amb (2)4-6(8) rudiments seminals, cada un; estil (27)32- 40(53) mm, filiforme, glabre; estigma (0,9)1,1-1,5(1,7) mm de diàmetre, capitat, sempre per sobre del nivell de les anteres. Fruit en baia de (5)5,5-6,5(7,5) mm, globosa, blavosa, pruinosa, amb (5)6-8(10) llavors de (3,2)3,5-3,9(4,8) x (2,5)2,9-3,1(3,8) mm, ovoides,  amb superfície irregularment lobulada i 4 solcs longitudinals, diminutament alveolades, negroses.

Requeriments ambientals

Creix a  Camps de conreu, vores de camins, llocs alterats. 

Cultivada i naturalitzada a llocs ruderals, bardisses. 

Descripció

Arbust perenne, rastrer, amb tiges llenyoses a la base i branques que arrelen quan els entrenusos entren en contacte amb el sòl. Fulles oposades lleugerament unides en la base, suculentes, erectes, d'uns 4-5 cm de llarg i 4 mm de gruix, comprimides, de secció triangular, fent-se més estretes cap a l'àpex. Flors solitàries de 3 cm de diàmetre, situades al final de les branques sobre peduncles llargs. Pètals nombrosos, estrets, de color groc. El fruit és una càpsula de 7 valves amb nomboses llavors petites.

Es reprodueix per arrelament de branques (multiplicació vegetativa) i per llavors. 

Requeriments ambientals

Planta del desert que necessita alta insolació i sòls drenats.

Descripció

Planta suculenta, herbàcia, perenne, baixa, amb tiges reptants, sovint arrelades als nusos, angulars. Fulles: carnoses, oposades, de color verd brillant, oval-el·líptiques, peciolades curtes (10 mm), finament papil·loses.

Flors tetràmeres, aïllades i espinades, de color vermell maduixa brillant, de 12 - 15 mm d'ample. Molts pètals, de 3 a 7 mm, units a la base en un petit tub. Ovari inferior. Estil amb 4 estigmes. Sèpals: 4, lliures entre ells.

Pol·linització a través d'insectes. 

Alçada: 10-25 cm.

Floració tot l'any. 

Requeriments ambientals

Roques marítimes, erms, parcs, jardins. Sovint es planta als jardins com a coberta del sòl.

Flor de nit

Descripció

Herba perenne, molt ramificada, amb o sense pels. De 60 a 1,5 m d'alçada.

Tija molt ramificada amb les branques erectes o ascendents. Fulles peciolades o les superiors subsèsils, ovades, de 4 a 13 cm de largo per 1 a 8.5 cm d'ample, àpex agut o atenuat, base arrodonida o subcordada, freqüentment ciliades, a vegades pubescents; pedúncles gairebé sempre de 1 a 2 mm de llarg. Nombroses flors aglomerades en cimes en els extrems de les branques, freqüentement arrodonides de fulles reduïdes, involucre com calze, campanulat, de 5 a 15 mm de llarg. Els lòbuls en flor tan llargs o una mica més curts que el tub; periant de 3 a 5,5 cm de llarg, de colors variats: morat, vermell, groguenc, blanc, limbe expandit, 5-lobat, de 2 a 3,5 cm d'ample; estams 5, que sobreurten lleugerament del periant. A vegades hi ha plantes amb diversos colors.

Arrel: Arrel gruixuda, carnosa.

Requeriments ambientals

Camps de conreu, vores de camins, llocs alterats. Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Cultivada a jardins i naturalitzada

Descripció

Arbust o arbre petit, 2-5 m, molt ramós des de la base, amb ritidoma llis o ± rugós. Fulles (2,5)3-5(6,5) x (0,5)1-1,5(2,5) cm, carnoses, obovades o obovat-el·líptiques, de marge serrat a la meitat distal, rarament sencer , obtuses i mucronades a l'àpex, atenuades a la base, sense glàndules translúcides o amb poques i poc visibles; pecíol 5-10 mm. Inflorescències en cim dens, amb 3-5 flors; pedicel fins a 5-10 mm. Calze dividit; lòbuls 2,5-4 x 1-1,5 mm, ovat-lanceolats, ± aguts. Corol·la 7-8 mm de diàmetre, blanca, no puntejada de porpra o amb pocs i petits punts a la meitat inferior; tub 4-5 mm. Estams 5, poc exerts. Ovari ovoide, glabre. Fruit 4-5(7) x 4-5 mm, ovoide-subglobós, llis, de color porpra fosc.

Descripció

Arbust o petit arbre de fins a 8m d´alçada, que es manté verd tot l´any. Fulles simples, alternes, de marge sencer, d'un verd brillant per l´anvers i més clares pel revers; tenen un pecíol de 0.5-1 cm i al mirar-les a contrallum s'aprecien nombrosos puntets grocs que corresponen a recipients d'essència. Les flors neixen aïllades o en petits grups de les axil·les de les fulles; són blanques i de petit tamany. Fruit carnós, del tamany d´un pèsol, al principi de color verd i al madurar porpra- obscur.

Descripció

Espècie que és molt semblant a un all de flors blanques amb una línia rosada al mig, però sortirem de dubtes ràpidament perquè no fa la olor tan característica dels alls. Té fulles planes de prop d'un centímetre d'ample. Viu a les vores de camins, i jardins, doncs és una planta naturalitzada d'Amèrica del Sud. Floreix durant l'hivern, al mes de febrer, i això permet diferenciar-la de la major part de les espècies d'alls de flor blanca que floreixen més tard, en plena primavera.

Requeriments ambientals

Creix a camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats.

Naturalitzat en vores de camins i llocs ruderals.

Descripció

Gramínia perenne de la família poaceae de 20-50 cm, de fulles aspres i flors en dues llargues espigues obertes amb forma de "Y" de fins a 6 cm de longitud a l'extrem de la tija. Aquelles estan formades per conjunts de 2 flors (espiguetes), alineades sobre un eix i orientades totes en la mateixa direcció, que presenten a l'exterior 3 estams amb anteres fosques, molt visibles. Floreix a l'estiu.

Descripció

Gramínia que presenta dues espigues simètriques a la part superior de les tiges. Aquestes espigues poden estar erectes o obertes. Cada espiga està coberta d'espiguetes que són bastant planes. Aquest caràcter permet de diferenciar-lo de Paspalum paspalodes que les té una mica inflades, a més d'altres caràcters vegetatius com la manca de pèls a la lígula. Viu a llocs humits una mica salabrosos. Floreix al final de l'estiu i tardor. 

Requeriments ambientals

Ocupa  Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies).

Descripció

Arbust que pot arribar als 5 m d'alçada. Les fulles en forma de cullera, coriàcies i amb un nervi ben marcat a l'anvers, estan agrupades als extrems de les branques. Les flors poden ser de color groc o blanc, aromàtiques. El fruit està format per tres valves que s'obren i mostren les llavors de color marró-vermellós.

Requeriments ambientals

Ocupa camps de conreu, vores de camins, llocs alterats. Costa rocosa. Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies).

Descripció

Arbust o enfiladissa de fins a 10 m. Fulles de 13-27 cm amb (2-) 4-7 parells de folíols més un folíol terminal. Folíols estretament ovats, llargament acumulats. Pedicels 1-2 cm, articulats a c.3,5 mm des de la part superior, amb 2 bràctees cap a la base. Calze blanquinós; lòbuls de 0,6-1,2 cm, apiculats. Corol·la malva-rosa; tub 3,5-5 cm; glabre per fora, pelut per dins. Càpsula 35-48 × 1,5 cm. Llavors de 0,6-1 × 3 cm (incloses les ales).

Bignonia

Descripció

Planta enfiladissa molt robusta de tiges quadrangulars. Les fulles són compostes amb els folíols dentats. Quan està en flor és una planta molt vistosa, les flors són de color rosa, molt grans, nombroses, amb forma de campana i aromàtiques.

Descripció

planta herbàcia erecta, de 2-6(10) dm, ramificada, glabrescent, amb la base ± lignificada. Morfologia relativament variable. Tija erecta, laxament foliosa, glabrescent, estriada, normalment molt ramificada, amb la base ± lignificada.

Arrel profunda, fibrosa i a vegades llenyosa.

Fulles 3-8 x 0,1-0,3 cm, alternes (les inferiors a vegades disposades en fascicles), linears o sublinears, pinnatinèrvies, amb els marges enters o irregularment dentats, sovint revoluts, estretes, amb l’àpex agut o acuminat, de color verd brillant, sèssils, ocasionalment peciolades. Inflorescència ± corimbiforme, ampla, de 16-35 x 12-21 cm, amb bràctees de 5-24 x 0,6-1,5 mm, linears; nombrosos capítols grocs (8-50), de 10-20 mm de diàmetre, amb receptacle de pla a convex i alveolat; pedicel de fins a 13 cm. Involucre de 6-8 mm de diàmetre, campanulat o subcilíndric, format per unes 20 bràctees linear-lanceolades de 3-7 mm; calicle de 8-12 bractèoles exteriors linears i inconspícues, de 2-4 mm, de marge escariós; tant les bràctees com les bractèoles solen presentar una taca negra a l’àpex. 10-15 flors ligulades de 4-7(15) x 1- 2(3) mm, femenines, tridentades; la resta (fins a 100) tubulars i també grogues, de 3-5(7) mm. Anteres de 1,8-2,4 mm, grogues; connectiu amb un collar balustriforme a la base de les anteres. Estils de 5-6,5 mm, grocs. El fruit és un aqueni de 2-2,5 mm de llarg, subcilíndric, de color cafè o negrós, pubescent entre les costelles (9-10), amb un vilà amb filaments abundants de fins a 7 mm de llarg, lleument connats a la base, sense formar una corona evident.

Requeriments ambientals

Habita a llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Cultivada com a planta ornamental. A vegades naturalitzada prop d'urbanitzacions.

Descripció

Arbust bastant gran, pot arribar a fer dos metres d'alçada, és una de les espècies de solanàcies més grans de la nostra flora. Com moltes altres espècies de la família és originària d'Amèrica, en aquest cas es va introduir com ornamental, i ara s'ha naturalitzat a molts d'indrets de Mallorca i Eivissa (més rara a Menorca). Té fulles senceres i les flors són grans d'uns tres cm de diàmetre, de color blanc o blau-cel. Floració a la primavera fins l'estiu.

Requeriments ambientals

Ocupa camps de conreu, vores de camins, llocs alterats. Plantes de jardí. Cultivada com a ornamental i naturalitzada a llocs alterats

Descripció

Herba perenne, rizomatosa, de 20-30 cm d'alçada, amb espines rígides a les tiges i el revers de les fulles, coberta de pèls suaus i adherits a la superfície que donen un aspecte grisenc a la planta en general. Flors axil·lars, solitàries amb la corol·la rotàcia de color blau cel a blau intens fins rarament blanquinós. Fruit baia, de color groc amb ratlles més fosques quan madura.

Gram d'Amèrica

Descripció

Planta herbàcia, perenne, rizomatosa, amb estolons de fins a 1 m de longitud. Tiges floríferes de 10-40 cm de longitud, comprimits, erectes, sense ramificacions. Limbe foliar de 2-10 x 0,4-1 cm, aplanat o plegat. Lígula de 0,2-0,3 mm de longitud. Inflorescència en espiga amb el raquis comprimit i engrossit (espàdic), de 5-10 cm de longitud. Espiguetes molt curtament pedunculades, gairebé sèssils, dorsalment comprimides, de 4-5 mm de longitud, generalment solitàries o en parells o trios, més o menys enfonsades en una de les cares del raquis, caigudes tardanament mitjançant abcisió a la base de cada peduncle. Cada espigueta amb una sola flor fèrtil sostinguda pels restes duna flor estèril que es redueixen a la lema. Gluma inferior diminuta, abaxial. La superior molt més gran i adaxial, oculta entre el fruit i el raquis. Pol·linització anemògama o autògama. Fruit en cariòpside, de 4-5 mm de longitud, embolicat per les glumilles membranoses. Floreix de juliol a setembre. Es reprodueix per llavor, però una vegada establerta la seva expansió es produeix per via vegetativa a partir dels seus llargs i vigorosos estolons amb gran capacitat d'arrelament. 

Requeriments ambientals

Es tracta d'una planta, encara que rústica, força termòfila, que no suporta les gelades. Resisteix, en canvi, la sequera i la salinitat moderada, encara que per a la formació de gespes densos a jardineria sol ser necessari el reg en zones d'estius secs. Bastant indiferent a la naturalesa mineralògica del substrat i gairebé no atacada per plagues ni malalties.

Descripció

Planta amb tija llenyosa, simple o ramificada, de fins a 8 m. Fulles alternes, rígides, planes, estretament lancolades, marge dentat, dents petites i irregulars. Inflorescència panícula terminal. Flors hermafrodites, actinomorfes, trímeres; periant acampanat, blanc i sovint tenyit de porpra. Androceu amb 6 estams. Fruit càpsula, indehiscent, amb polpa porpra. Llavors no alades.