Lírica
Plany al mar
Cançó de Joan Manuel Serrat i Teresa, publicada per Ariola l'any 1984 en el disc Fa vint anys que tinc vint anys.
Bressol de vida, camins de somnis
Pont de cultures ai, qui ho diria
Ha estat el mar
Mireu-lo fet una claveguera
Mireu-lo anar I venir sense parar
Sembla mentida
Que en el seu ventre
Es fes la vida
Ai, qui ho diria
Sense rubor
Mireu-lo fet una claveguera
Ferit de mort
De la manera
Que el desvalisen
I l'enverinen
Ai, qui ho diria
Que ens dona el pa
Mireu-lo fet una claveguera
Mireulo anar I venir sense parar
On son els savis
I els poderosos
Que s'anomenen
Ai, qui ho diria
Conservadors?
Mireu-lo fet una claveguera
Ferit de mort
Quanta abundancia
Quante bellesa
Quanta energia
Ai, qui ho diria
Feta malbé
Per ignorancia, per imprudencia
Per inconsciencia I per mala llet
Jo que volia
Que m'enterressin
Entre la platja
Ai, qui ho diria
I el firmament
I serem nosaltres
Ai, qui ho diria
Els qui t'enterrem
Maremar
Cançó de Lluís Maria Llach Grande, publicada per Ariola l'any 1985 en el disc del mateix nom.
Maremar, feu-vos present
A l'altar del meu paisatge,
Maremar, que els antics déus
Avui són molt lluny de casa.
Un tro per la recança
Un port per la ferida
I per l'amor, la cala.
Maremar, doneu-nos vent
Hi ha demà i vela blanca,
Maremar, i si potser
Ni huracà, ni massa calma.
Que el temps és curt i passa
Com una estranya dansa
De pas sense petjada.
Mira com ve l'aire
Que et vol convidar al seu ball.
Gira i ves enlaire,
Núvol d'esperança blanc.
Pren-lo i embriaga't
Amb la seva flaire
Com nomès ho fa un amant.
Mira com ve l'aire
Que et vol convidar al seu ball.
Maremar, doneu-nos pau
Però amb el tremp de l'olivera.
Que no posa mai
El seu ramatge verd-blau
A la mà d'aquell
Que la voldria sotmesa.
Que omplim d'estels la barca,
Però que un pesat bagatge
No ens malmeni les xarxes.
Mira com ve l'aire
Que et vol convidar al seu ball.
Gira i ves enlaire,
Núvol d'esperança blanc.
Pren-lo i embriaga't
Amb la seva flaire
Com només ho fa un amant.
Mira com ve l'aire
Que et vol convidar al seu ball.
Maremar...
Vigila el mar
Cançó de Maria del Mar Bonet i Verdaguer, publicada per Ariola l'any 1974 en el disc Maria del Mar Bonet.
Vigila el mar,
que la pluja no és teva
i el sol enlluerna a poc a poc.
Vigila el mar,
que la boira t'esbulla
i el vent plora el record.
Vigila el mar,
que l'ocell ja no canta
i els terrats,
i els terrats,
i els terrats s'han cobert de brutor.
Vigila el mar,
que les cales són preses
i els pins callen la cançó.
Vigila el mar,
que els teus ja no tornen
i naus estranyes
omplen el teu port.
Vigila el mar,
que l'ocell ja no canta
i els terrats,
i els terrats,
i els terrats s'han cobert de brutor.