Com la filosofia et fa pensar més enllà dels límits que la ment ens imposa, per descobrir allò que encara no ens hem atrevit a imaginar-nos
Segona entrega portofolis filosofia / Francina Fortuny Sintes 2n batx A
Embedded Files
Aquest portafolis té com a finalitat deixar per escrit tot allò que he après durant la segona situació d’aprenentatge, així com allò que m’ha motivat, m’ha impactat i en què puc millorar, corresponent al segon trimestre. En aquesta segona entrega en indicar ja un CC de lloc, el pronom feble hi és sobrer trobam una explicació dels continguts treballats a classe, des d’Aristòtil fins a Sòcrates.
Sabers bàsics i destreses apreses
Sabers bàsics i destreses apreses
He après molts sabers bàsics i destreses durant aquest segon trimestre. Primer de tot, he de dir que hem acabat la primera SA1 i posteriorment hem començat la SA2 amb Sòcrates.
En primer lloc, he après moltes noves coses sobre Aristòtil, el qual és deixeble de Plató i considerat el pare de la ciència. Mentre que Plató ens deia que hi havia dos mons, el físic i el suprasensible, Aristòtil, en canvi, ens diu que hi ha una altra manera d’abordar la realitat i tenir accés al coneixement sense la divisió de dos mons, el sensible i el de les idees. És a dir, deixem de tenir una idea i un objecte que n’és la seva còpia.
Aristòtil ens explica que, per exemple, un peix pertany a una seva espècie que fa que sigui el que és. En aquest cas, el peix és la substància i els accidents són les diferències. Com que tot el que existeix està causat per alguna cosa, Aristòtil ens presenta les quatre causes per a tot allò que és:
La causa material, que és allò de què està fet.
La causa eficient, que és el principi causal que dona moviment a alguna cosa existent transformant-la.
La causa formal, que és un element no material que permet definir què és allò que existeix.
La causa final, que és la finalitat de tot allò que és o existeix.
També ens presenta els conceptes de potència i acte. Per exemple, la llavor podria ser la potència, hi ha una transformació, i l’acte seria el vegetal. D’aquesta manera, tot el que existeix està causat per matèria i forma.
Seguidament, vaig descobrir que també hi havia el concepte de causes infinites, que és que tot el que és en el nostre món ha estat causat per un altre acte, on ell elabora un primer motor immòbil, un element que no és causat per res més.
Poc després, vam començar Kant, que va introduir el gir copernicà, que volia dir que la realitat ja no està al centre de tot, sinó el subjecte transcendental, tot i que està condicionat per uns límits, unes condicions de possibilitat. Kant ens deia que, per poder conèixer, havíem d’obtenir un espai i un temps i tindríem la facultat de sensibilitat; si no passa per la sensibilitat, no podem arribar a l’enteniment, que és la següent facultat i que té unes categories que organitzen la informació. Això és el que ell defensava com a fenomen. Tanmateix, ens deia que hi havia el noümen, amb la raó que transgredeix els límits del coneixement. Aquí, surten dos conceptes nous que vaig aprendre: transcendència i inmanència.
En segon lloc, vam estudiar Nietzsche, que es situa en una etapa on l’ésser humà passa a ser una espècie de la família dels primats superiors. Ell descarta completament la idea que hi hagi una altra realitat noumènica, com deia Kant. Segons Nietzsche, vivim en un únic pla vital, és a dir, cau el gran ídol de la metafísica i el dualisme ontològic, i ens planteja que hem de saber viure en un equilibri entre l'apol·líni i el dionisíac. Per exemple, la tragèdia té una emoció intensa que és el dionisíac, i l’apol·líni seria l’estructura dramàtica.
Finalment, fa uns dies vam començar amb Sòcrates, el qual planteja un problema filosòfic per a l’ésser humà que diu: “què ets i qui ets”. Ell ens explica que l’home és un ciutadà humà de 30 anys d’Atenes, considerat un membre de la comunitat. Per tant, ens hem de conèixer a nosaltres mateixos i hem de tenir la ignorància sàvia com a camí cap al saber. La felicitat és estar bé amb un mateix i amb la comunitat, la qual cosa suposa un equilibri entre ambdós termes.
En aquest sentit, sembla la teoria antropològica de Plató, que ens diu que l’ésser humà està dividit per una part racional, que és la part del poder i de la saviesa que ha de governar la part irascible, que és la part del cos que l’executa, com un cavall blanc que ha de dominar la part comprensible que obeeix al cavall negre.
Així i tot, vull destacar que també he après molt amb les explicacions a classe, ja que són dinàmiques i crec que és una manera que, almenys a mi, em funciona perquè les coses se'm quedin al cap i m’agradin.
Interès i interrogants
Si parlam dels interessos i interrogants, en primer lloc, en treballar Aristòtil, vaig començar a entendre millor la filosofia, ja que el seu pensament em va semblar més ordenat i proper a la realitat. Em va agradar que expliqués el món a partir de l’experiència i de l’observació, i que defensés que tot està format per matèria i forma. També em va interessar la seva idea que l’ésser humà cerca la felicitat a través de la virtut, cosa que em va fer veure que la filosofia pot ajudar-nos a viure millor i a prendre decisions més encertades en la vida quotidiana.
A continuació, en treballar Kant, vaig trobar que la filosofia es feia més complexa. Tot i que em va costar entendre’l, el seu pensament em va fer reflexionar molt. El que més em va impactar és la idea que no podem conèixer la realitat tal com és en si mateixa, sinó només com la percebem a través de la nostra ment. Això em va fer qüestionar fins a quin punt podem conèixer la veritat.
Després, en treballar Nietzsche, el meu interès per la filosofia va augmentar molt, ja que ha estat el filòsof que més m’ha agradat. M’encanta la seva idea de vitalitat i la distinció entre l’apol·lini i el dionisíac. L’apol·lini representa l’ordre, la raó i el control, mentre que el dionisíac simbolitza la passió, l’instint, el caos i la força vital. Aquesta oposició em sembla molt interessant perquè reflecteix dues forces presents en l’ésser humà. Nietzsche defensa que no hem de reprimir el costat dionisíac, sinó acceptar-lo i viure la vida amb intensitat. Aquest pensament m’ha fet reflexionar sobre com moltes vegades la societat ens limita i ens fa reprimir el que som realment.
Aqui adjunto un esquma mapa conpetual que em vaig fer i em va ajudar molt per fer l'activitat avaluable del segon trimestre
Pel que fa a les destreses i sabers que encara no domino prou, considero que encara em costa entendre amb profunditat alguns conceptes filosòfics més abstractes, sobretot en autors com Kant, ja que el seu llenguatge i la seva manera de pensar són complexos i requereixen molta atenció, sobretot a l’hora de llegir els seus textos.
D’altra banda, una cosa que també he de millorar és la comparació de dues perspectives, perquè, encara que les entengui, de vegades em faig un embolic, ja que n’hi ha alguna que sempre entenc molt bé i una altra que de vegades entenc menys o que m’agrada més o menys.
Finalment, una cosa que sempre m’ha costat és poder extreure tesis i temes dels textos, ja que són textos que no estem acostumats a llegir, i de vegades entendre què volen dir és difícil per mi. Tot i això, amb pràctica es pot aconseguir.
Page updated
Report abuse