Embedded Files
Història de la Filosofia
2n BATX D
En aquest portafolis reflexiono sobre les dues situacions d’aprenentatge treballades aquest trimestre:
SA1: Com i per què la realitat esdevé un problema filosòfic?
SA2: Sempre ens hem definit de la mateixa manera com a éssers humans?
Durant aquestes dues SA hem treballat la metafísica, el coneixement i les diferents maneres d’entendre l’ésser humà al llarg de la història. Una de les idees principals que he après és que probablement mai no podrem conèixer una realitat absoluta. Només podem conèixer-la des de diferents perspectives, i això fa que la filosofia sigui sempre una recerca oberta.
A) Què he après?
A) Què he après?
En aquesta situació d’aprenentatge he aprofundit en el problema de la realitat des d’una perspectiva moderna. Aquest tema ja l’havíem treballat el trimestre anterior i també el curs passat. Això m’ha ajudat a entendre millor els continguts actuals i a relacionar idees. Gràcies a aquesta base, crec que he pogut reflexionar amb més seguretat.
He entès millor la diferència entre racionalisme i empirisme. El racionalisme defensa que el coneixement prové de la raó. L’empirisme diu que prové de l’experiència. Però cap de les dues postures no pot assegurar que arribem a una veritat absoluta.
Kant intenta unir aquestes dues posicions. Ell explica que el coneixement és possible gràcies a la combinació entre el que percebem amb els sentits i les estructures de la nostra ment. Només podem conèixer el fenomen, és a dir, la realitat tal com apareix davant nostre. No podem conèixer la cosa en si mateixa, el noümen. Això significa que el nostre coneixement té límits clars. Sempre coneixem des de la nostra manera humana d’entendre el món.
Quan hem comparat Kant amb Nietzsche, he vist que tots dos, encara que de manera diferent, qüestionen la idea d’una veritat absoluta. Kant diu que no podem anar més enllà dels límits de la nostra ment. Nietzsche va encara més enllà i afirma que no existeixen veritats absolutes, sinó interpretacions.
Nietzsche parla de la voluntat de poder com la força que mou la vida. També explica la seva teoria de la tragèdia grega, on apareixen dues forces: Apol·lo, que representa l’ordre, la raó i l’equilibri; i Dionís, que representa el caos, la passió i la força vital. Segons Nietzsche, la cultura occidental ha donat massa importància a la part racional (Apol·lo) i ha oblidat la part vital (Dionís).
A la SA2, he après que la manera de definir l’ésser humà ha canviat al llarg del temps. Segons Sòcrates, un bon ciutadà ha de fer el bé, i fer el bé contribueix a la felicitat comuna. La felicitat individual està lligada a la felicitat de la comunitat, i això mostra com la vida moral i la vida humana estan connectades amb el bé col·lectiu.
Plató, Aristòtil i Descartes aporten altres visions de l’ésser humà, però amb Sòcrates he vist clarament que la moral i la felicitat estan molt relacionades. Actuar bé no només ens beneficia a nosaltres, sinó que ajuda a construir un món més just i feliç. Això m’ha fet reflexionar sobre la responsabilitat individual dins de la societat i la importància d’actuar d’acord amb el bé.
En resum, he après que mai no podrem conèixer la realitat de manera absoluta i que tampoc no hi ha una única definició de l'ésser humà. Cada filòsof ofereix la seva pròpia perspectiva i totes ajuden a entendre millor aquests conceptes.
B) Quins interrogants m’han aparegut?
B) Quins interrogants m’han aparegut?
Després d’aquestes classes m’han sorgit diversos dubtes.
Si només coneixem els fenòmens, com diu Kant, vol dir que la realitat en si mateixa sempre quedarà fora dels nostres límits i de la capacitat humana. Això em fa pensar si realment podem dir que coneixem alguna cosa de manera absoluta.
Si Nietzsche té raó i tot són interpretacions, llavors potser cada persona veu la realitat d’una manera diferent. Però si tot és perspectiva, com podem posar-nos d’acord en què és veritat?
També em pregunto si la nostra societat actual està massa centrada en la part racional i controlada (Apol·lo) i si això fa que deixem de banda la part més creativa i emocional (Dionís). Potser entendre la realitat també implica acceptar aquesta part més vital.
Pel que fa a la felicitat, em pregunto si és més important actuar per un bé comú o buscar la felicitat individual. Potser aquestes dues coses estan relacionades, com deia Sòcrates: el bé individual i el bé de la comunitat s’influencien mútuament.
Aquests dubtes m’han fet entendre que la filosofia no dona respostes finals. Més aviat ens ensenya que el coneixement és limitat i que sempre veurem la realitat des d’un punt de vista concret.
C) Què em queda per aprendre?
C) Què em queda per aprendre?
Encara he de millorar en alguns aspectes.
Em costa explicar amb total claredat la diferència entre les perspectives de Kant i Nietzsche i aprofundir més en les seves crítiques sobre la veritat i la moral tradicional.
Quan comparo autors, he d’aprendre a argumentar millor i a justificar més el que dic. A vegades dono idees generals, però no les explico prou.
Sé que encara no ho entenc tot de manera completa, però també he après que potser no és possible arribar a una comprensió absoluta de la realitat. El que sí puc fer és entendre millor les diferents perspectives.
Page updated
Report abuse