Embedded Files
Aquest portafolis es basa en la situació d'aprenentatge SA-4: "Per què tenim ètica?", on hem reflexionat sobre el sentit de l’ètica i les diferents maneres d’entendre què significa actuar moralment. A més, he complementat aquesta reflexió amb l’estudi de l’ètica aristotèlica, centrada en la recerca de la felicitat mitjançant la virtut. Aquestes perspectives han ampliat la meva comprensió sobre com els humans pensem el bé i com actuem de manera responsable i lliure.
He après la diferència fonamental entre les ètiques materials i les ètiques formals. Les primeres donen contingut a l’acció moral (per exemple, cerca de la felicitat, del plaer, del bé comú), mentre que les segones no diuen què cal fer, sinó que estableixen com cal actuar moralment. En aquest sentit, he comprès millor el pensament de Kant i la seva ètica deontològica.
Segons Kant, actuar moralment significa actuar per deure, i no per por, conveniència o inclinació. Això vol dir que la moralitat depèn de la intenció i no del resultat. L’acció moral ha de complir l’imperatiu categòric, que ens diu: "Actua només segons aquella màxima que puguis voler que esdevingui una llei universal". Això implica que les nostres accions han de poder ser validades racionalment per tothom. També he après la seva segona formulació, que estableix que hem de tractar les persones com a fins en si mateixes, mai com a mitjans. Aquesta idea defensa la dignitat i el respecte incondicional cap a tots els éssers humans.
Pel que fa a l’ètica aristotèlica, he entès que és una ètica teleològica, és a dir, que tot en l’ésser humà tendeix a una finalitat, que és la felicitat. Aquesta felicitat no és un plaer momentani, sinó una manera de viure completa i racional. Per assolir-la, Aristòtil proposa desenvolupar la virtut, que és l’hàbit d’actuar bé. La virtut es troba en el terme mitjà entre dos extrems: per exemple, entre la temeritat i la covardia hi ha la valentia. Per saber trobar aquest punt mitjà cal prudència, que és la capacitat de deliberar bé sobre com actuar en cada situació concreta. Així doncs, l’ètica aristotèlica ens convida a formar el nostre caràcter per aconseguir una vida bona, en harmonia amb la raó i amb la comunitat.
Les destreses que he treballat inclouen l’anàlisi comparada de teories ètiques, la identificació dels fonaments de cada postura, i la capacitat de reflexionar sobre dilemes morals actuals des d’aquestes perspectives filosòfiques.
M’ha interessat molt la idea de llibertat moral segons Kant. Segons ell, som lliures quan actuem autònomament, és a dir, quan som nosaltres mateixos qui ens donem la llei moral. Això contrasta amb la idea que la llibertat consisteix simplement a fer el que un vol. Aquesta distinció m’ha fet pensar en com, en realitat, ser lliure implica ser responsable i capaç de justificar racionalment les nostres accions.
També m’ha interessat com l’ètica kantiana es pot aplicar a qüestions actuals, com el respecte als drets humans o la intel·ligència artificial. Si una màquina pot actuar seguint normes, vol dir que pot ser moral? I si pren decisions que afecten persones, ho fa com un ésser moral o com un instrument programat?
D’altra banda, la proposta aristotèlica m’ha fet reflexionar sobre què vol dir realment ser feliç. Aristòtil no entén la felicitat com un simple sentiment, sinó com una vida plena guiada per la raó. M’ha fet pensar si la nostra societat afavoreix realment la recerca d’aquesta felicitat racional, i com es pot cultivar la virtut i la prudència en un món tan accelerat.
Alguns interrogants que m’han sorgit són: Com distingim una acció moral d’una simplement útil? Fins a quin punt podem exigir a tothom el mateix comportament moral? És possible viure sempre segons la raó, com proposa Kant, o la passió i les emocions també tenen un lloc en l’ètica?
Encara em costa integrar els conceptes teòrics en casos pràctics. Quan intento aplicar la teoria de Kant o Aristòtil a situacions concretes, em resulta difícil decidir quina acció seria la correcta i per què. També em confonc amb algunes formulacions com la diferència entre imperatiu categòric i imperatiu hipotètic, o entre actuar per deure i d’acord amb el deure.
Per millorar, podria practicar amb més exemples i dilemes ètics, tot intentant argumentar les possibles respostes des de diferents perspectives. Això m’ajudaria a entendre millor com funcionen aquestes teories fora de l’aula. A més, puc reforçar la meva comprensió llegint fragments originals amb ajuda de materials explicatius, i fent esquemes visuals que diferenciïn bé els conceptes clau de cada autor.
En conclusió, aquesta SA m’ha ajudat a entendre que l’ètica no és només una assignatura, sinó una eina per viure millor amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Page updated
Report abuse