El poder del pensament

Bianca Herreras Garrido

2n Trimestre:

En aquesta situació d'aprenentatge descobrim una branca de la filosofia que envolta la problemàtica que hi ha entre el que és real i el que no, cerquem un sentit a l'existència, com podem relacionar-nos amb el món que ens envolta i la relació que hi ha entre el cos i el pensament, i això es diu metafísica.He après que hi ha monistes, dualistes i pluralistes. Es tracta de diferents perspectives en què, per exemple, el monisme sosté que tota la realitat s'engloba en un únic principi. En canvi, el dualisme, com per exemple el de Descartes, sosté que la realitat es divideix en dos principis, com poden ser, en el seu cas, la ment o ànima i el cos o matèria. Per contra, els pluralistes defensaven la idea que no només i havia un únic principi per a la realitat.Després vaig aprendre els conceptes del racionalisme i empirisme, on el racionalisme explica que per conèixer el món només s'havia de emprar la raó, emprar les ciències, matemàtiques... i no fiar-se dels sentits, ja que ens poden enganar. Per contra, l'empirisme defensa tot el contrari i sosté que sempre hem de guiar-nos pels sentits i experimentar per conèixer el món. Per això, després vam veure el criticisme kantià on ajuntem l'empirisme i el racionalisme per poder respondre a què és la realitat
El que m'ha despertat l'interès en aquesta SA fa referència a les diferents formes de pensar que poden haver-hi, juntament amb el fet de com amb la mateixa pregunta de com es pot conèixer el món es pot discutir amb diferents teories que volen respondre a la mateixa qüestió. En aquest sentit, el criticisme kantià va ser el que més em va cridar l'atenció, ja que, a part, que va ser el que més vaig treballar a classe perquè va ser del que havia de parlar el meu grup en el debat. És la postura que, des que la vaig conèixer a classe, vaig estar-hi més d'acord perquè crec que és amb la que més m'identifico.Tot i açò, m'han sortit més interrogants, entre els quals destaquen si les altres teories que es plantejaven eren més indicades o, sí en el futur, del món sorgirà algun dia alguna perspectiva que em convencí més o es pugui demostrar amb certesa que és la correcta. Tanmateix, hi ha alguns sabers bàsics i destreses que encara no domino prou, ja que a vegades em costa expressar-me amb claredat i saber redactar o expressar la idea que tenc a la ment perquè em costa descriure les idees d'una manera estructurada. També pens que és una assignatura on s'ha de pensar molt, atès que són preguntes que tenen moltes respostes no definides que. A més a més, en no haver fet mai filosofia en cap altre curs, em costa més tenir un pensament profund de preguntes que potser alguna vegada m'he demanat a mi mateixa, però mai no hauria pensat que fossin tan complexes de plasmar. Pens que sent més constant i a poc a poc assoliré el que em costa. Puc llegir més sobre filosofia i profunditzar en l'assignatura per aconseguir que el que em costa, em sigui més fàcil.

Aquesta va ser la meva creació artistica.

3r Trimestre:

En aquesta SA4 he après moltes coses sobre com crear una obra d’art pensant abans en què vull expressar i com vull fer-ho. He entès millor com fer servir els colors, les formes i l’espai dins del quadre per comunicar una emoció o una idea. També he après que una obra pot tenir diferents significats segons qui la mira, i que l’art pot servir per explicar com ens sentim.També he entès millor com una obra pot transmetre emocions, idees o missatges, i com aquestes decisions no són aleatòries, sinó que formen part d’un procés reflexiu. Un aspecte molt important que he après és recorda que l'atribut mai no va precedit de preposició veure la bellesa d’una manera diferent. Abans pensava que només era “fer-ho bonic”, però ara entenc que la bellesa pot estar en una emoció, en un missatge o en una idea que et fa pensar. No cal que sigui perfecte per a què sigui bonic.També he millorat en el fet de tenir més paciència, planificar millor el que vull fer i cuidar més com treballo amb els materials. Ara sé que l’important no és només el resultat final, sinó també tot el procés creatiu i el que aprens mentre fas l’obra.
El que més ha despertat el meu interès ha estat la possibilitat de comunicar idees a través de l’art. Fins ara, havia vist la pintura com una activitat estètica o decorativa, però amb aquesta SA he entès que també pot ser una forma de crítica, de reflexió o de reivindicació personal. Això m’ha fet pensar en preguntes com: Com puc utilitzar l’art per parlar de temes que m’importen? Tothom pot entendre el que intento expressar, o l’art sempre és obert a interpretacions? També m’interessa saber com han treballat aquests temes altres artistes, i com puc inspirar-m'hi sense copiar-los. Per altra banda, encara hi ha diversos aspectes que no domino del tot i que vull millorar. Una de les qüestions que encara em costa és entendre i expressar la bellesa de manera personal, més enllà del que es considera “bonic” segons tothom. A vegades, quan pinto o creo, em fixo massa en si quedarà estètic o si agradarà als altres, i això em fa perdre una mica la connexió amb el que jo realment vull dir. Encara estic aprenent que la bellesa no és només una cosa visual o perfecta, sinó també una emoció, una idea o una història que pots transmetre amb el teu art.
També em costa acceptar que el meu estil és vàlid, tot i que sigui diferent del dels altres. Veure la bellesa en la meva pròpia obra és un repte, sobretot quan em comparo amb companys que dibuixen millor o en tenen més pràctica. Per millorar la meva manera de veure i expressar la bellesa, puc deixar de preocupar-me tant per si l’obra agrada o no als altres i començar a preguntar-me què vull expressar jo realment. Això vol dir connectar més amb les meves emocions, idees i experiències, i fer-les servir com a punt de partida per crear. Un altre aspecte que em costa molt és exposar la meva obra davant dels altres. Em fa vergonya parlar del que he fet perquè tinc por que no s’entengui bé o que no agradi. A vegades em sento insegura quan he d’explicar el significat del meu quadre o quan els companys i els professors el miren. Això em fa estar nerviosa, tot i que sé que és una part important del procés. Crec que em passa perquè encara no confio prou en la meva pròpia creativitat i perquè no estic acostumada a mostrar el que faig. Per millorar-ho, puc intentar explicar l’obra primer a una persona de confiança, practicar què en diré, i recordar que cada obra és única i vàlida.

Report abuse

Page details

Page updated

Report abuse