1r TRIMESTRE
A)Quins són els sabers bàsics i les destreses treballats que crec que he après i per què?
Els sabers que hem fet a classe són les teories sobre la pregunta" Què és un humà?". Per aquesta raó hem estat estudiant i comprenent cada una d'aquestes en grups, a base de texts, esquemes, fotografies i resums. Sí que és ver que abans d'això vam aprendre què era una pregunta filosòfica i com desenvolupar-ne una. Com que aquella situació d'aprenentatge em va quedar més que clara, per això parlaré de la segona perquè és més extensa. A part, hem estudiat les següents teories per tenir una visió més extensa del que realment som i el que els altres ho perceben.
Vam fer el dualisme antropològic, dins entrava la perspectiva de Plató amb cos i ànima, després la de René Descartes amb consciència i cos i finalment la de dos elements que conformen l'humà, que seria cos (material) i esperit immaterial. També vam estudiar el monisme antropològic, que consisteix en un cos, un pensament i emocions dins d'ella (Spinoza). Per altra banda, hi ha la dels atomistes, formats per àtoms i matèria viva. A part, hi ha una perspectiva relacional de la psicoanàlisi i feminismes.
Ara, explicat això, els sabers que més he après perquè li vam dedicar més sessions han estat el de Plató pel text, la posada en comú que vam fer en grups i per què té a veure amb la reencarnació, la qual cosa em va semblar curiosa. També la de René Descartesperquè vaig trobar la diferència entre aquestes dues teories. I l'altra que vaig entendre i em va agradar molt és la del monisme antropològic de cos i pensament, per l'activitat de les emocions que vam fer a classe, ja que trob que, comparada amb les altres, és la més lògica i amb la que més connectes, atès que tothom té sentiments i tots ens vam sentir identificats amb les emocions dites a la rotllana. N'he gaudit i après molt coneixent aquesta perspectiva del que els humans som.
B) Què ha despert el meu interès i per quin motiu? Quins nous interrogants m'han sorgit i quina rellevància crec que tenen?
El que ha despert el meu interès és la diversitat de pensament que hi ha hagut a la classe, tant pels diferents punts de cada teoria així com veure que tothom ha aportat qualque cosa. Açò ens ha sumat dins aquest aprenentatge, és a dir, enriquir-se uns amb altres.
També les interaccions a la pissarra, tant la del cos com la rotllana i que hi participés tothom. Açò em va cridar més l'atenció perquè era més interactiu i no només llegir el text.
Açò el que em va fer demanar era quina teoria és la indicada. És a dir, quina de totes les que hem vist quina és la correcta o la més adequada? Ja que està clar que, per exemple, la de Plató em sembla antiga i li falten molts de conceptes i arguments. També vaig pensar si en un futur poden sorgir més perspectives i maneres de veure l'humà o si es quedarà així. Sobretot perquè la tecnologia ja està formant part del nostre dia a dia, així que potser en un futur arribi a ser una part més de nosaltres mateixos. Qui sap en el que ens pot repercutir això.
C) Quins són els sabers bàsics i destreses que encara no domino prou, per què i quin remei puc posar-hi?
El que no domino prou és la teoria de la psicoanàlisi, sé que la va fer Freud, però no arribo a entendre el seu punt de vista. No sé si és perquè li vam dedicar poc temps o per les seves característiques, com les lluites internes, els somnis, repressió i prohibició. Totes estan connectades per les relacions entre els éssers humans, però no entenc el fet que té a veure els somnis amb la repressió. Per a mi no té coherència ajuntar-les. Potser és un dubte que no em va quedar clar en el seu moment i el que puc fer és demanar als companys, professor o simplement mirar un vídeo de les xarxes on ho expliqui resumidament.
2n TRIMESTRE
A) Quins són els sabers bàsics i les destreses treballats que crec que he après i per què?
El que hem treballat a classe és la situació d'aprenentatge 3, la pregunta era què és la realitat? En relació a aquest interrogant, s'han parlat de temes i situacions quotidianes per a entendre-ho d'una manera més propera. Quant a la metodologia de feina, s'han treballat aspectes en grup, per exemple fer un esquema del que entenem nosaltres Aquí manca un CD, també individual, com contestar les 3 preguntes del dossier, però sobretot s'ha fet feina en grup.
Personalment, em sembla molt profitós i acollidor treballar amb altra gent. Crec que el fet de poder enriquir-me i millorar la meva perspectiva amb gent que hi tinc confiança i que conec m'ha fet veure més enllà del que jo pens. De fet, l'al·legoria de la caverna tracta un poc d'això, de compartir el nostre punt de vista i obrir-nos els ulls els uns als altres.
L'activitat que més m'ha agradat i he gaudit va ser el debat. Trobo que mai no havia fet un debat tan enriquidor, on totes les opinions eren qüestionades d'una manera pacífica i respectuosa. Mai no havia fet un debat tan ben cuidat, juntament amb el fet que em va semblar interessant veure com cada un protegia la seva posició per molt que no hi estigués d'acord, aprenent d'aquest gest.
Així doncs, el que he après aquest trimestre és escoltar els altres i les seves opinions, tant a l'aula com també al debat; a redactar de manera cohesionada i clara la meva opinió o punt de vista i vigilar o cuidar més la meva atenció. Endemés, tot i que pot semblar molt bàsic, he après a veure les coses d'una manera diferent, és a dir, no fiar-me sempre del que veig i ser més intuïtiva o anar amb alerta.
B) Què ha despert el meu interès i per quin motiu? Quins nous interrogants m'han sorgit i quina rellevància crec que tenen?
El que ha despert el meu interès és, com he dit abans el debat, però no només pel fet d'enriquir-nos entre tots, sinó el fet de com pots defendre una posició amb la qual no estàs d'acord i que pot ser més errònia comparada amb les altres. En aquest cas, es podria dir que el grup que defensava el metavers o la IA en el debat, van esgrimir més arguments en contra quea favor, ja que era una posició difícil de defendre. De fet, jo com a alumna, si m'hagués tocat aquesta ideologia, no sabria com fer-ho, i m'ha cridat l'atenció com els companys de l'altra classe sempre han tingut un argument per contradir el racionalisme-empirisme. En conseqüència, a part de la meva enhorabona cap a ells, també és atractiu veure com ho han fet per sempre tenir una resposta.
Per part de la feina feta a l'aula, no tenc cap dubte, crec que em va quedar molt clar i, sincerament, em van agradar tant les activitats com les explicacions, atès que en vaig treure profit i atenció, juntament amb el fet que no em van costar gaire d'entendre.
C) Quins són els sabers bàsics i destreses que encara no domino prou, per què i quin remei puc posar-hi?
El que no domino prou és l'atenció, m'agraden molt les classes i em semblen molt interessants, però sí que és veritat que, quan faig un treball en grup i duc diverses hores asseguda, perdo la concentració i em poso a parlar. Si bé crec que va bé parlar una mica amb els companys, però sense cridar l'atenció o faltar el respecte, sí que és veritat que puc molestar en un cert punt, fent perdre el fil del que estem fent.
3r TRIMESTRE
A) Quins són els sabers bàsics i les destreses treballats que crec que he après i per què?
En aquest darrer trimestre, els sabers bàsics que he après han estat treballats a través de dues situacions d’aprenentatge: Què és una obra d’art?, i Per què tenim ètica? Totes dues m’han aportat diferents perspectives per veure i entendre el món, i crec que d’això m’he enriquit molt.
La situació d’aprenentatge sobre l’art m’ha fet veure’l d’una manera molt similar a la que proposava Plató: ell defensava que l’art ens ensenya a observar, a mirar amb profunditat i sensibilitat, i a descobrir el que és bell a través del nostre propi coneixement. M’identifico molt amb aquesta visió, ja que, com a artista, ho puc comprovar cada vegada que faig una funció. Quan crees una peça artística, hi poses una intenció, una emoció, un missatge... però qui realment decideix si allò és una obra d’art i com l’afecta, és el públic. Cada espectador ho interpreta i ho viu de manera diferent.
Pel que fa a l’ètica, he après que no tot és blanc o negre: ni el bé és tan absolutament bo, ni el mal és completament dolent. Tots som capaços de fer accions considerades “dolentes” segons el context, les intencions o les circumstàncies.Un cas que em va fer pensar molt va ser el d’un home condemnat a deu anys de presó que escapa al cap de sis. Es canvia el nom, refà la seva vida, crea una empresa i dona feina a molta gent. Quan la seva veïna descobreix el seu passat, ha de decidir si l’ha de delatar o no. La majoria de la classe vam optar per no dir res, valorant més el canvi positiu que havia fet que el fet d’haver fugit. Això em va fer veure i aprendre com de complexos poden ser els dilemes morals.
La situació d’aprenentatge que més hem treballat ha estat la de l’art, i per això és la que vull destacar especialment. No només m’ha ajudat a reflexionar sobre el concepte d’obra d’art, sinó que m’ha fet sortir de la meva zona de confort. Vaig decidir fer el meu projecte final en format pictòric, tot i que normalment em dedico a ballar, cantar i actuar. El repte era fer una obra plàstica, i vaig crear un quadre pintat a mà inspirat en la cultura menorquina, amb referència a les dones blaves i amb una composició basada en L’Últim Sopar de Leonardo da Vinci.
A més, vaig col·laborar amb en Dorian, una persona amb qui no acostumo a treballar. Aquesta experiència va ser molt enriquidora perquè em vaig haver d’adaptar a una manera d’organitzar-se diferent de la meva. Em va permetre aprendre de la seva forma de treballar i conèixer aspectes seus que desconeixia.
Artísticament, també vaig aprendre molt durant el procés: vaig practicar la proporció dels personatges, la disposició dels elements i, sobretot, l’ús adequat de la colorimetria per transmetre una sensació concreta. Volíem evocar calma i nostàlgia, i crec que vam aconseguir-ho. Per mi, ha estat un repte superat i una experiència molt gratificant.
B) Què ha despert el meu interès i per quin motiu? Quins nous interrogants m'han sorgit i quina rellevància crec que tenen?
El que ha despertat més el meu interès aquest curs ha estat, sobretot, la darrera situació d’aprenentatge: com abordem els conflictes ètics. Aquesta activitat m’ha fet plantejar moltes preguntes sobre la moral humana i m’ha obert a diversos interrogants sobre per què actuem d’una manera o d’una altra.
Una de les situacions que més m’ha cridat l’atenció ha estat el primer dilema moral, el del tren, on havíem de decidir si preferíem sacrificar una sola vida per salvar-ne cinc, o bé deixar que morissin cinc persones. El que em va semblar curiós és que gairebé tots els companys (inclòs jo) vam escollir sacrificar una sola persona per salvar-ne cinc. Ens vam deixar portar per una lògica quantitativa: minimitzar el nombre de víctimes.
Aquest fet em va fer pensar: per què vam triar aquesta opció? Va ser realment per empatia cap a les cinc persones, o hi ha alguna altra motivació més inconscient al darrere? Vaig imaginar si potser aquesta decisió té a veure amb un instint de supervivència col·lectiva, de voler preservar el màxim nombre de vides per assegurar la continuïtat de l’espècie. Potser, inconscientment, busquem mantenir més persones vives per tenir més possibilitats de reproducció, ja que un dels objectius biològics dels humans és procrear.
Potser aquesta idea no té una base del tot sòlida i només és una interpretació personal, però em va semblar interessant reflexionar-hi. També em pregunto si realment es tracta d’empatia o, en el fons, és una forma d’egoisme encobert: volem salvar més persones perquè això ens dona més seguretat, més possibilitats de supervivència com a grup.
En definitiva, aquesta activitat m’ha ajudat a entendre que darrere de les decisions morals hi poden haver motius molt més complexos del que sembla a primera vista. I, sobretot, m’ha fet veure que qüestionar-nos les nostres pròpies respostes és una part essencial de l’aprenentatge.
C) Quins són els sabers bàsics i destreses que encara no domino prou, per què i quin remei puc posar-hi?
El que he notat aquest trimestre, en comparació amb els dos anteriors, és que encara em costa desenvolupar amb claredat algunes reflexions escrites, especialment quan es tracta d’organitzar bé les idees. Sovint tinc molts pensaments al cap, però em costa ordenar-los i expressar-los d’una manera clara i coherent.
També em passa quan parlo o vull expressar una opinió, a vegades em costa mantenir un fil conductor, salto d’una idea a una altra sense acabar l’anterior, i això pot fer que el missatge es perdi o que qui m’escolta es desconcerti.
Crec que això passa perquè tant quan escric com quan parlo, ho faig de manera molt espontània i no acostumo a planificar abans. Per millorar-ho, em proposo donar-me uns segons per identificar idees principals abans de dir qualsevol cosa i revisar el que escric abans de donar-ho per acabat. També m’ajudarà no perdre l'atenció a classe i escoltar com s’expressen altres persones per aprendre a construir millor els missatges.
A poc a poc, i amb pràctica, sé que puc millorar aquestes destreses. Em marco com a repte ser més clara i ordenada a l’hora de comunicar, tant per escrit com oralment.