Per què la realitat esdevé un problema filosòfic?

Per començar, la primera activitat avaluable que hem realitzat aquest trimestre recorda no posar coma entre subjecte i verb és el conjunt d'un mapa conceptual i un text argumentatiu. En els dos àmbits, tant el mapa com el text, l'objectiu era dur a terme una comparació entre dos punts de vista deferents per entendre la realitat, tant des de la perspectiva d'Heràclit com la de Parmènides. D'una banda, Heràclit defèn un dualisme epistemològic, és a dir, dues vies de coneixement, que són el saber i la ignorància respecte del lógos que governa el canvi. A més a més, ell exposa un monisme ontològic, en el qual presenta l'existència d'un únic món que es troba en una transformació constant i, per tant, no existeix cap mena de substància. Així mateix, per Heràclit, no totes les persones són capaces d'arribar al logos de la physis, i ell considera que aquests estan adormits i no són capaços de conèixer la realitat d'un món en constant transformació mitjançat els sentits i la raó.

D'altra banda, la teoria de Parmènides ens mostra un dualisme ontològic entre l'esser i no ser, i un dualisme epistemològic entre l'opinió i la raó. A diferència d'Heràclit, ell pensa que els sentits ens enganen i, per tant, no són un camí a seguir per arribar a la realitat vertadera. Tot seguit, mentre que n'Heràclit posa de manifest que el món és únic i que es troba en una transformació constant, Parmènides exhibeix dos mons: l'ésser que no canvia i, per tant, és immutable i vertader; i el no ser, que és la part que percebem pels sentits i que, per tant, no és fiable.  

Després d'haver fet aquest treball, me'n duc principalment dues destreses principals: com s'elabora un bon mapa conceptual i com donar arguments per defendre una idea.

A continuació, la segona activitat que hem treballat aquest trimestre és fer un comentari de text a través de la teoria platònica. Per a Plató, la realitat es divideix en dos mons: el món sensible, que, com indica el seu propi nom, percebem mitjançant els sentits, i el món de les Idees, que és immutable i només hi podem arribar fent ús de la raó. Dit d'una altra manera, Plató ens ensenya un dualisme epistemològic i ontològic. S'ha de tenir en compte que, a diferència del pensament de Parmènides, Plató defèn un dualisme ontològic, però el qual és el conjunt d'un món sensible - on nosaltres ens trobem i és una còpia imperfecta del món de les idees - i aquest segon, el qual es troba en una altra realitat que no podem assolir del tot. Per tant, a diferència de Parmènides, el seu dualisme està separat per dues realitats diferents, mentre que el dualisme ontològic de Parmènides consisteix en el conjunt de dos mons, però que es troben en la mateixa realitat i en els quals nosaltres ens trobem.   Manel, a nivell del dualisme ontològic, el món sensible es correspon al no-ésser i el món de les Idees, a l'ésser. És a dir, el que hi enuncies és prou inexacte. 

Enrelació a aquesta activitat puc emportar-me quines són les passes per fer un bon comentari d'un text filosòfic, i, sobretot, com poder entendre el subtext d'un fragment.

Finalment, la darrera activitat que hem fet fins ara, consisteix en l'elaboració d'un text argumentatiu, fent una comparació de les tres perspectives que hem vist fins el moment i afegint-hi el punt de visat d'Aristòtil. Aquest text, el podíem treballar de forma individual o en parelles. En el meu cas, vaig decidir fer-ho en parelles, i en la nostra redacció vam confrontar la teoria platònica resoecte de les altres. Cal esmentar que la teoria d'Aristòtil es diferencia de les altres en els següents aspectes.

Quant a les diferències amb la teoria platònica, Aristòtil proposa que la forma de cada objecte o ésser que ens envolta es troba en ella mateixa i, per tant, quan es destrueix un objecte o se'l transforma Només si la transformació és essencial i no accidental, passa el mateix amb la seva substància. que ja no és igual. En contraposició, Plató exposa una teoria en la qual l'essència no es troba en el mateix objecte o ésser, sinó que està en el món de les Idees. Així doncs - doncs no és un connector de conseqüència -, per molt que canviï el món sensible, l'anima o essència no ho fa.

Al seu torn, les principals diferències entre la seva teoria i el pensament de Parmènides i Heràclit són el seu monisme ontològic, i un dualisme conceptual entre matèria i forma. En aquest cas, la forma és l'essència de la substància, la qual es defineix com allò que existeix per si mateix. Però, segons aquesta teoria, els troncs de fusta pels quals està construïda la casa no poden existir per ells mateixos, ja que només disposen de matèria, però no de forma.

Quant a  la darrera activitat que hem realitzat, el que n'he pogut treure és una millora conceptual. Abans de dur a terme l'activitat, encara no tenia molt clar alguns conceptes com la forma i matèria d'Aristòtil, però van ser els dies previs a l'elaboració del text en els quals vaig poder aprofundir més en aquests aspectes. També crec que cal esmentar que, abans de fer l'activitat, pensava que el fet d'escriure un text filosòfic en parelles en cinquanta-cinc minuts no funcionaria molt bé. Però, per sorpresa meva, a mi i al meu company ens en va adonar temps a acabar el text i fer l'estudi comparatiu de la teoria platònica amb tots els altres tres punts de vista filosòfics.

Al llarg d'aquest primer període de filosofia en 2n de batxillerat he après nous conceptes. Per exemple, el que més he après i que forma part del que hem treballat, són quatre formes diferents per conèixer la realitat. Aquestes quatre són les que ja que he explicat abans i cada una és diferent de les altres, malgrat que poden tenir conceptes semblants.

A més a més, he pogut entendre millor aspectes de la realitat com l'existència d'un monisme/ dualisme ontològic i un dualisme/ monisme epistemològic. 

En relació amb altres aspectes que he après, és l'elaboració d'un mapa conceptual, malgrat que ja tenia coneixement de com fer-lo, si bé la primera activitat que vam fer em va servir per poder millorar a l'hora de sintetitzar oracions en paraules clau.

Finalment, crec que un dels aspectes en els quals he millorat és l'elaboració d'arguments per a defendre un punt de vista i una idea. Tanmateix, en la primera activitat avaluable que vam realitzar, un aspecte que no vaig saber desenvolupar amb prou destresa era aquest mateix: donar arguments per defendre una idea. En aquests darrers textos he millorat en aquest punt. Abans d'acabar m'agradaria afegir que el petit debat que vam fer a classe sobre quina de les imatges representa millor la realitat també em va ajudar en això.

D'entrada, el que ha desparat el meu interès són les perspectives que hem analitzat fins ara. Pel que fa a mi, en acabar l'any passat el curs, la teoria amb la qual em sentia més còmoda per entendre la realitat era la teoria platònica. Ara per ara, encara mantenc el mateix punt de vista, però he d'admetre que, per exemple, la teoria d'Heràclit i inclús un poc el pensament d'Aristòtil m'han fet dubtar en diverses situacions. Principalment, la teoria d'Heràclit em va fer replantejar el meu pensament quant a la realitat perquè representa quasi el contrari de la teoria de Plató. És més, crec que sí hi ha situacions que et fan canviar i ser diferent com diu Heràclit, però crec que existeix una essència o ànima que no pot canviar i que ens serveix per saber qui som realment. 

En relació als dubtes o interrogants que m'han sorgit al llarg del trimestre, són els següents:

Què hi ha després de la mort? 

Aquesta pregunta me l'he formulat moltes vegades igual que tots els humans, però el fet de pensar en el dualisme ontològic de Plató i el fet que mentre el cos mor l'ànima continua tenint vida, em fa que pensar sobre tot això.

Són les matemàtiques el principal camí que hem de seguir per arribar a conèixer millor la realitat? 

Quant a aquesta qüestió, crec que les matemàtiques són una gran via per arribar a nous conceptes que a través dels sentits no podem arribar, però també pens que si només fem ús de les matemàtiques, tots els conceptes de la realitat serien teòrics i d'aquesta forma el món en el qual ens trobem encara seria igual. M'agradaria afegir que, al llarg de les activitats i teories que hem analitzat, m'he adonat de la gran relació entre la filosofia i altres ciències com la física o les ja esmentades matemàtiques.

Podrem arribar algun dia a conèixer realment la realitat? I si arriba aquest dia, que serà de la humanitat?

Aquesta és l'última pregunta de les moltes que m'he formulat per ara, i trob que és important reflexionar què passarà quan arribi aquell dia. Nosaltres, els humans, ens movem per la curiositat i el fet d'aprendre coses noves ens fa experimentar sensacions i moments diferents, d'igual forma que quan ens equivoquem i tornem a provar de fer aquella mateixa cosa d'una altra manera. Però si algun dia aconseguim tenir el màxim coneixement sobre la realitat, crec que ens acabarem transformant en una espècie de màquines que no s'equivoquen mai i que. a més a més, no crec que siguin capaces de sentir. Per exemple, moltes persones s'enamoren per les virtuts i defectes d'altres persones, però si tots fóssim perfectes, quin seria el motiu pel qual ens enamoraríem d'una o d'una altra persona?  En definitiva, trob que encara que existeixi aquesta curiositat innata dels humans per a conèixer més la realitat, pens que si en un futur arriba aquest dia, la humanitat tal com la coneixem deixarà d'existir.