Embedded Files
SABERS BÀSICS I DESTRESES TREBALLATS (quan dos termes coincideixen, un de masculí i un altre de femení, el plural de l'adjectiu ha de ser en masculí)
Durant aquesta primera situació d’aprenentatge, jo i els meus companys hem après que la filosofia no només és un conjunt d’idees i pensament antics, sinó una certa manera d’entendre el món i també de qüestionar allò que es dona normalment per suposat. Què és realment la realitat? Com podem estar segurs del que sabem? Totes aquestes preguntes que un ésser humà es pot plantejar i que en un primer moment poden semblar senzilles recorda no posar coma entre subjecte i verb són les que han guiat el nostre recorregut pel pensament de Parmènides, Heràclit, Plató i Aristòtil, i que han fonamentat el saber i destreses que s’han anat adquirint.
En primer lloc, he pogut aprendre que amb el pensament filosòfic neix el logos, és a dir, de la raó i del pensament racional que cerca explicar la realitat més enfora del mite o de la simple opinió. El logos és principalment el que ens permet ordenar el pensament, la creació d’una argumentació coherent i la recerca de causes i raons. A través d’aquest concepte, he pogut entendre que la filosofia no ofereix veritats absolutes, sinó camins que porten a un pensament profund i una comprensió crítica.
La comparació de Parmènides i Heràclit m’ha fet veure dues maneres oposades d’entendre el món: el ser immòbil i únic de Parmènides davant del canvi permanent d’Heràclit. Per una banda, Parmènides defensa que allò real és tot allò que mai no es pot deixar de ser, ja que, com podria el no-res donar lloc a l’ésser? Per contra, Heràclit assenyaka que tot flueix, que el món es basa en el moviment i transformació. Gràcies a l’elaboració de l’esquema sobre les seves teories he après conceptes com la comparació d’idees filosòfiques, identificar punts de convergència i contradicció, i comprendre que la realitat pot ser vista des de perspectives totalment diferents.
Amb Plató, especialment amb el comentari de text del Timeu i del mite de la caverna de la República, s’ha aprofundit en l’existència de dos mons, el sensible i l’intel·ligible. He après que el coneixement veritable (episteme) no es troba en allò que es percep amb els sentits, sinó en les Idees, en aquelles essències immutables i universals que només es poden comprendre a través de la raó. Em vaig adonar que la filosofia exigeix una certa actitud activa per ser compresa: cal alliberar-se de les “cadenes” de la ignorància, com els presoners de la caverna, i girar-se cap a la llum del coneixement. Aquesta reflexió m’ha ajudat a comprendre la importància d’un pensament crític i de qüestionar les aparences, però no només per aprendre filosofia, sinó per aprendre sobre la vida.
Finalment, l’aprofundiment en Aristòtil m’ha fet entendre que l’ésser humà, per naturalesa, té la necessitat d’arribar al saber, desitja saber. Tal com diu ell mateix en la Metafísica, el plaer que se sent en conèixer és una prova d’aquest impuls humà racional. He descobert que el coneixement no només serveix per ser útil, sinó que té un valor propi, perquè, al final, conèixer i saber és recorda no posar coma entre verb i atribut i concorda el nombre, ja que "conèixer" i "saber" són dues paraules una manera de donar sentit a la nostra humanitat i vida.
En l'àmbit de destreses, considero que he millorat la lectura, i conjuntament la interpretació de textos filosòfics, cosa que no és tan fàcil com pot semblar. També en la capacitat de raonament i argumentació i en l’expressió escrita atenta i coherent. Tots els exercicis realitzats a classe m’han permès aplicar el logos de manera pràctica, és a dir, analitzar, deduir, contrastar i justificar les meves pròpies idees.
En definitiva, amb aquesta primera situació d’aprenentatge he après que la filosofia és molt més que estudiar una teoria o pensadors antics: és aprendre a pensar per un mateix, cosa que amb el pas del temps cada vegada es va perdent més. He après a qüestionar, a escoltar el raonament darrere cada teoria i a comprendre que, de vegades, el més important no és arribar a una resposta definitiva, sinó continuar reflexionant i fent-nos preguntes.
INTERÈS I NOUS INTERROGANTS
El que més ha fet despertar el meu interès durant aquesta primera situació d’aprenentatge ha estat descobrir com els primers filòsofs van intentar entendre la realitat a través de la raó, el logos, i no a través de mites o creences tradicionals, és a dir, la seva voluntat de revolucionar-se i de ser diferents dels altres. Em sembla molt interessant com, ja des de l’antiguitat, es van plantejar preguntes que encara avui continuen vigents:
què és el ser?
què podem conèixer realment?
com distingim l’aparença de la veritat?
Les teories d’Heràclit i Parmènides m’han semblat especialment interessants a causa de la seva oposició: per una banda, com ja sabem, un veu el món com un canvi constant, i, per altra banda, l’altre com una unitat immutable. Aquesta contraposició m’ha fet reflexionar sobre si la realitat és estable o si es troba en contínua transformació. Si hagués de donar una resposta immediata a aquest plantejament, segons el meu raonament, diria que hi ha una part canviant i una fixa i estable. Això donaria a entendre que la postura amb la qual més em sent identificat és la de Plató.
Amb Plató, i la seva distinció entre el món sensible i l’intel·ligible, he pogut reflexionar sobre la dificultat que suporta la distinció entre l’aparença de la veritat, i en si realment l’ésser humà és capaç d’alliberar-se de les “ombres” que ens envolten. Saber si la humanitat té realment la capacitat de veure i raonar per si mateixa (humanitat és femenina i singular) i diferenciar la realitat dels enganys.
Amb Aristòtil, he descobert que el coneixement és una necessitat natural que dona sentit a l’existència humana, i que, al final, l’objectiu humà és arribar a saber suprem.
A partir de tot això, m’han sorgit nous dubtes: com podem confiar en els nostres sentits si sovint ens enganyes? El coneixement racional és suficient per entendre la realitat? Què és el que ens motiva realment a buscar la veritat? Crec que totes aquestes preguntes són importants perquè no només ens ajuden a entendre millor el món, sinó també a reflexionar sobre la nostra existència i sobre el valor de pensar amb profunditat en una societat que està dominada per les coses immediates i fàcils.
En conclusió, tot aquest conjunt m’ha despertat una visió més crítica i curiosa amb el coneixement. He arribat a la conclusió que la filosofia no és només una matèria d’estudi, sinó una manera de mantenir viva la nostra essència humana de dubtar i de recerca de sentit.
SABERS I DESTRESES PER MILLORAR
Tot i les coses apreses durant aquesta situació, encara hi ha aspectes que no domino prou i que encara puc millorar més. En concret, em costa un poc interpretar amb profunditat els textos filosòfics, ja que alguns autors, com Plató o Aristòtil, utilitzen un llenguatge una mica complex i que requereixen una lectura atenta per captar el significat del text.
També m'interessa millorar la meva capacitat argumentativa, ja que de vegades em costa expressar amb claredat les meves idees i fonamentar-les amb arguments sòlids. Per poder fonamentar la teva posició, la filosofia demana la utilització del logos d’una manera precisa.
A més a més, noto que certs conceptes clau encara no els relaciono prou bé, sobretot en el pensament aristotèlic, ja que, per mi , és el filòsof, vist fins ara, més complex, pel fet que als mateixos conceptes utilitza maneres de referir-se diferents. No s'entén aquesta darrera oració
En conclusió, sé que per dominar la filosofia fa falta un procés gradual, com per Plató arribar al coneixement suprem, o com recorda Aristòtil, “tots els homes desitgen naturalment saber” i això és el que em fa seguir a continuar aprenent i a créixer com a persona.
CONCLUSIÓ
Aquesta primera situació d’aprenentatge m’ha ajudat a comprendre que la filosofia no és solament una matèria d’estudi, sinó també una manera d’aprendre a pensar i raonar. He pogut descobrir la importància de qüestionar-se les coses, d’argumentar les teves idees o opinions i buscar un sentit a les coses més enllà de les aparences. Els treballs amb els pensadors clàssics que hem vist m’han ajudat a veure que les preguntes que es plantejaven continuen presents en l'actualitat i que el coneixement veritable neix a partir de la curiositat i desig d’entendre humà. En definitiva, he comprès que la filosofia té l’objectiu de mantenir viva la voluntat de saber i no deixar mai de preguntar-nos sobre el món i la nostra pròpia existència.
Page updated
Report abuse