Durant aquest segon trimestre, a l'assignatura de filosofia hem tractat la "SA: 3 Què ens fa ser humans?". Durant aquesta SA, com bé diu el títol hem estat parlant sobre diferents filòsofs i les seves perspectives respecte al que ens fa ser humans. D'entre ells el que més m'ha cridat l'atenció ha estat Descartes. A diferència de les situacions d'aprenentatge anteriors, que les donàvem a partir d'explicacions per part del professor i qualcunes activitats individuals, el docent ha decidit que aquesta SA a més de les explicacions per part del professor també la treballaríem en grups d'aproximadament 4 persones. Amb aquests grups hem anat treballant sobre els materials de consulta proporcionats pel docent, a més també hem fet diferents activitats com: fer esquemes, dibuixos... que a mi particularment m'han ajudat molt a entendre la matèria.
Amb aquesta situació d'aprenentatge he tingut l'oportunitat d'aprendre sobre una gran varietat de temes diferents. Tot i això, considero que hi ha dos conceptes que he aconseguit entendre i integrar del tot: el dualisme antropològic modern i el feminisme il·lustrat.
Pel que fa al dualisme antropològic modern, he arribat a entendre que la visió de l'ésser humà en la filosofia moderna es fonamenta en la separació entre dos components essencials de la seva naturalesa: la res extensa i la res cogitans. La res cogitans, o substància pensant, es veu com l’essència de l’ésser humà, ja que és immortal i, per tant, constitueix el fonament de la seva existència. Aquest principi de substància pensant ens permet, segons els filòsofs moderns, tenir consciència de nosaltres mateixos i del món, ja que és la capacitat que ens permet reflexionar i analitzar la realitat. D’altra banda, la res extensa es refereix al cos físic, a la matèria, per la seva naturalesa, mortal i limitada. El cos, tot i ser essencial per a la vida, només té una existència temporal i actua com a mecanisme que permet realitzar les funcions vitals bàsiques per a la supervivència, com la nutrició, la reproducció i la relació. Així doncs, la separació entre aquestes dues substàncies ens porta a una visió de l’ésser humà com a ésser dividit entre el pensant, immortal i fonamental, i el cos, mortal i limitat.
D’altra banda, el feminisme il·lustrat és un moviment que emergeix com una resposta crítica a l’androcentrisme i la visió patriarcal de la societat que posava l’home, i més concretament l’home masculí, al centre de l’univers i com a mesura de totes les coses. Aquest moviment, que es desenvolupa a la Il·lustració, qüestiona profundament la desigualtat de gènere i, al mateix temps, defensa els drets de les dones, que fins aleshores eren sistemàticament marginades i subordinades. Les pensadores de l’època sostenien que la raó, vista com una facultat humana essencial, no podia ser considerada exclusivament una característica masculina. D'aquesta manera, el feminisme il·lustrat no només va defensar que les dones tenien dret a accedir a l'educació i a una vida plena de drets, sinó que també va posar en relleu la capacitat racional de les dones, desafiant la visió que les considerava inferiors a l’home pel simple fet de ser dones. Aquestes filòsofes van ser pioneres en la construcció d’un pensament que reconeixia les dones (sense preposició en ser CD) com a éssers humans amb la mateixa capacitat per raonar i participar activament en la societat, i, per tant, amb els mateixos drets que els homes.
La principal pregunta que m'ha sobtat durant aquesta situació d'aprenentatge és: si Descartes afirma "Penso, llavors existeixo" com a base per a la seva teoria del coneixement, i donada la seva postura sobre la separació entre la res cogitans (substància pensant) i la res extensa (substància física), com és que, si no sabem si els animals pensen de la mateixa manera que els humans, podem afirmar que aquests existeixen? Aquesta qüestió em genera diversos dubtes sobre com la filosofia cartesiana, especialment sobre la percepció de la realitat i l'existència d'altres éssers vius fora de l'ésser humà. L'oració està incompleta. El dubte que planteges és sensacional, si bé la llàstima és que no el desenvolupis
El que em queda per aprendre, a part de millorar la meva expressió escrita i corregir les faltes d'ortografia, és aconseguir comprendre el concepte de "subjecte transcendental", un tema que vam estudiar a la segona situació d'aprenentatge, però posterior a la primera entrega del portafoli. Tot i que en aquell moment creia que havia entès què deia, no estic segura d'haver aconseguit interioritzar-ho completament. A més, també m'agradaria poder arribar a comprendre els escrits d'aquest autor.
Pel que fa a la meva ortografia i expressió escrita, sé que per millorar en aquests àmbits el primer pas és ser més conscient dels meus errors. Per això, el que puc fer per millorar la meva ortografia és llegir de manera regular i prestar atenció a les correccions que em fa el professor. És fonamental que faci una llista de les faltes d'ortografia que em corregeixen, per tal de revisar-les i evitar repetir-les en el futur. A més, em proposo escriure més sovint per poder practicar i perfeccionar els meus textos, entenent que la millor manera de millorar és mitjançant la pràctica contínua.
Pel que fa a la comprensió del "subjecte transcendental" de Kant, sé que la millor manera d'aprofundir en aquest tema és demanar al professor cada vegada que tingui dubtes. A més, puc tornar a revisar els apunts que vam fer durant les classes, així com els vídeos que el professor va penjar al Classroom.
A més, per millorar la meva comprensió dels textos filosòfics en general, no només dels de Kant, puc llegir més textos filosòfics, per poder comparar diferents teories i punts de vista. Així és com podré ampliar el meu coneixement sobre l'assignatura i entendre millor els contextos en què es van formular les seves idees.