Embedded Files
Història de la Filosofia
2n BATX D
En aquesta primera situació d’aprenentatge hem explorat com i per què la realitat esdevé un problema filosòfic. Primer hem introduït el tema a través de la cosmologia, el pensament presocràtic i la noció de realitat metafísica. A continuació hem analitzat les perspectives de Parmènides, Heràclit, Plató i Aristòtil, comparant les seves visions sobre el que és real. Finalment, hem estudiat la proposta racionalista de René Descartes, que ens presenta una nova manera de qüestionar la realitat a partir del dubte metòdic.
Què he après?
En aquesta situació d’aprenentatge he descobert que la realitat no és una idea fixa, sinó un concepte que pot canviar segons la perspectiva de cada filòsof. He après que no sempre hi ha una única visió correcta o errònia, sinó que cada pensador interpreta la realitat des del seu propi punt de vista, i aquestes diferents perspectives ens ajuden a comprendre-la de manera més rica i profunda. A partir d’aquí, he entès que reflexionar sobre la realitat implica considerar diferents formes d’explicar-la i valorar la coherència de cadascuna per a poder arribar a una única conclusió més experta.
Com bé he dit, he après que la realitat no és una cosa simple ni igual per a tothom, sinó que pot entendre’s de moltes maneres segons la mirada de cada persona. Parmènides defensa que la realitat autèntica és allò que no canvia, que és permanent i sempre igual. Segons ell, el canvi que veiem és només una aparença i no ens mostra la veritat. En canvi, Heràclit afirma que tot està en moviment i que la realitat és canvi constant. Aquest contrast m’ha ajudat a entendre que, recorda no posar coma entre verb i CD cal confiar més en el pensament que en els sentits, però també que cal acceptar que res no és estable i que tot es transforma constantment.
Amb Plató he après a diferenciar el món sensible, és a dir, el que percebem amb els sentits, canviant i imperfecte, del món de les idees, que és etern i estable. Això m’ha fet entendre millor la diferència entre essència i aparença: l’aparença és el que veiem i que pot enganyar, mentre que l’essència és allò que realment defineix cada cosa. Segons Plató, només la raó pot accedir a aquesta essència.
Aristòtil m’ha ajudat a veure la realitat d’una manera més concreta. He après que tot el que existeix està format per la matèria, que és allò físic d'una cosa i la forma el que dóna la identitat a aquella cosa. També he entès les quatre causes que expliquen per què una cosa és com és i aquesta visió m’ha servit per veure que la realitat no és només essència o canvi, sinó també explicació i funció.
També he après la importància dels mètodes per conèixer la veritat. Amb Descartes he entès el valor del dubte, és a dir, posar-ho tot en qüestió per trobar una base segura. A més a més, he conegut el mètode hipotètic-deductiu, que consisteix a crear una hipòtesi, deduir-ne conseqüències i comprovar si són certes. Això m’ha ajudat a veure que pensar i observar són dues eines que es complementen.
Quins interrogants m’han aparegut?
Quins interrogants m’han aparegut?
A mesura que he anat coneixent les diferents visions sobre la realitat, m’han sorgit moltes preguntes. Una de les primeres és com puc saber si la realitat que percebo és fiable o només és una aparença, com diu Plató. Això em porta a preguntar-me si els sentits realment ens mostren el món tal com és, o si només veiem una part petita i potser distorsionada.
També m’ha aparegut el dubte sobre si la realitat és estable, com creu Parmènides, o si tot és canvi constant, com defensa Heràclit. M’agradaria saber si pot ser que les dues coses siguin certes al mateix temps, i que la realitat tingui una part permanent i una altra que es transforma.
Un altre interrogant és com podem explicar realment les coses: si n’hi ha prou amb observar-les, o si necessitem entendre’n les causes, com diu Aristòtil. La idea que tot té una causa material, formal, eficient i final m’ha fet preguntar-me quina és la més important i si sempre hi ha una finalitat darrere de cada cosa.
També m’ha fet pensar com la ciència i la tecnologia modernes influeixen en la manera de veure la realitat. Els experiments i les dades objectives poden substituir la reflexió filosòfica, o la filosofia segueix sent necessària per entendre el sentit i el propòsit de les coses?
Finalment, també em pregunto quin és el millor camí per arribar a la veritat, si la raó és suficient, com pensa Plató i també Descartes, o si cal combinar altres aspectes, com els que suggereix el mètode hipotètic-deductiu. El mètode hipotètico-deductiu deixa de banda l'observació per mor de la prioritat del raonament matemàtic i lògic, al marge de l'observacióTot això recorda no posar coma entre subjecte i verb també m’ha fet reflexionar sobre què és més fiable per entendre la realitat, si els sentits o la raó.
Què em queda per aprendre?
Què em queda per aprendre?
A mesura que hem treballat les diferents perspectives sobre la realitat, m’han sorgit altres preguntes que van més enllà del que hem estudiat. Per exemple, m'agradaria saber com es relaciona la percepció humana amb la realitat física, és a dir, si hi ha coses que existeixen independentment del que veiem o del que sabem.
Un altre aspecte que m’ha despertat l'atenció és com podem aplicar les idees dels filòsofs antics i moderns a la vida quotidiana. Per exemple, si tot està en constant canvi com diu Heràclit, com podem planificar i prendre decisions a la nostra vida diària? I si existeixen essències estables com planteja Plató, com podem reconèixer-les en un món tan canviant?
Finalment, pens que em queda per aprendre si algun dia podrem conèixer la realitat de manera completa, o si sempre hi haurà límits en la nostra comprensió. Alhora, com podem combinar la raó, l’experiència i l’observació per apropar-nos a una veritat fiable sense perdre la capacitat de dubtar i qüestionar-nos-les constantment.
Page updated
Report abuse