Instantània durant l'acte d'inauguració del curs acadèmic i la graduació de la 10 i 11a promoció de Màster.

El passat 28 d'octubre, l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents va tornar a celebrar la seva graduació i la inauguració del curs acadèmic 2021-2022 en format presencial, a la Sala Lluís Vives I de l'Hotel Exe Campus.

La vicerectora d'Estudis i Innovació Docent de la UAB, Maria Valdès, va iniciar l'acte donant la benvinguda als assistents i enaltint la presencialitat per poder celebrar tant la graduació dels titulats, com l'entrega del Premi de Recerca al Millor Treball de Fi de Màster, i la inauguració d'un nou curs.

El director de l'ESAGED, Joan Pérez, va dirigir unes paraules d'agraïment a l'equip coordinació dels estudis, professorat, personal d'administració i a l'alumnat pel "compromís" durant la pandèmia i el recent atac informàtic que ha patit la Universitat per mantenir l'activitat: "En cap moment heu deixat de creure en l'Escola".

Tot seguit, el catedràtic d'Història Contemporània de la UB, Ricard Vinyes i Ribas, va oferir la ponència inaugural "Arxiu, poder i commemoració". El ponent es va dirigir a la comunitat arxivera com a "amics", ja que és un col·lectiu amb el qual hi està estretament vinculat.

El poder i els arxius

Ricard Vinyes i Ribas va relacionar la gènesi i l'ús de l'arxiu com un espai de poder. "La seva creació i funció específica és una decisió rellevant, un acte de poder". Ja que decidir arxivar un document o un objecte, i convertir-lo en patrimoni, pot tenir una transcendència tant econòmica, com social, política o religiosa.

És en els arxius on es troben els relats d'una societat i, la seva creació i manteniment, poden ser una decisió política i ètica i subjectiva. Vinyes i Ribas va posar l'exemple de la destrucció d'arxius d'antecedents policials durant la dictadura franquista i la Falange Española, una part de "la història de l'oposició d'aquest país destruïda".

Arxivar la commemoració: un dret civil

Un altre exemple és la creació de memorials. Després del doble atemptat a la Rambla de Barcelona i a Cambrils el 17 d'agost de 2017, que va suposar la mort de 15 persones, els innumerables actes de commemoració i solidaritat van fer veure la "necessitat de la població de dir alguna cosa".

Aquest fet va portar a la presa de diverses mesures, partint de la premissa que "la memòria no és un deure però sí un dret civil" i que les institucions "tenien l'obligació de garantir i preservar aquest dret". Segons el ponent, des de l'administració es va dictaminar enregistrar tot el que succeïa, i geolocalitzar i analitzar l'amplitud de resposta de tot el territori, "convertint en patrimoni els actes de dol dels ciutadans".

El catedràtic Ricard Vinyes i Ribes, membre comissionat dels Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona en aquell període, va explicar el procés que des dels Serveis Municipals d'Arxius i el Museu d'Història es va fer per recopilar tots els documents i materials -amb l'ajuda d'arxivers i arxiveres voluntaris-; i la creació d'una Comissió que garantís l'ús de la memòria històrica de l'atemptat per a la reparació dels danys causats a les famílies i afectats.

Preservació de la memòria col·lectiva

A principis de 2018, es van recol·lectar i restaurar un total de 4.654 missatges, 7.838 objectes i 29.000 kg de flors. Una tasca per a la commemoració que, segons el ponent, hagués estat impossible sense la decisió de crear-ne un arxiu.

Els afectats que "la paraula" fos la protagonista del memorial. Dels 232 documents preseleccionats, es va escollir la següent frase escrita en àrab: "Que la pau et cobreixi, oh ciutat de la pau". Per al catedràtic, una tria que demostra "que no es vinculava l'atac ni a una cultura, ni a una religió, ni a una llengua".

El memorial va instal·lar al passeig de la Rambla, just després del mural obra de Joan Miró. Un punt transcendental durant els fets del 17A, però també per haver estat escenari i testimoni d'altres atemptats i moviments socials que han tingut lloc a la ciutat.

Els més de 12.000 objectes i mostres de condol que van ser recuperades, classificades i arxivades es va publicar al portal web Memorial La Rambla 17A on és possible consultar tots els objectes dipositats de manera espontània.

Entrega de diplomes a la 10a i 11a promoció i Premi al Millor TFM

A continuació, la coordinadora del Màster Oficial en Arxivística i Gestió de Documents, Maria Aguilera, va anar llegint els noms dels 56 titulats i titulades de la 10a i 11a promoció que van assistir per a l'entrega dels diplomes.

Durant l'acte també es va fer entrega del Premi de Recerca al Millor Treball de Fi de Màster 2020-2021 que atorguen l'Escola amb l'Associació de Professionals de l'Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya. La vicepresidenta de l'associació, Almudena Gutiérrez, va ser la persona encarregada de desvelar el resultat. La persona guanyadora va ser la titulada Sònia Torreblanca, pel seu treball "La perspectiva arxivística i de gestió documental en l'avaluació de les dimensions de qualitat de les dades obertes: una proposta teòrica i metodològica".

Finalment, Maria Valdès, vicerectora d'Estudis i Innovació Docent de la UAB, va concloure l'acte congratulant als titulats i destacant la importància d'aquests estudis i el rol dels professionals de la gestió documental en institucions com la UAB; especialment en moments com l'actual, després d'un atac informàtic del qual, va afirmar, "ens anirem recuperant i en sortirem enfortits".