Hi ha persones que deixen petjada. Per com són, pel què diuen i pel que fan. La setmana passada va morir el Papa Francesc, la persona que representa el màxim dels cristians catòlics. Aquest dies n’és notícia.

Et proposem mirar aquest vídeo:

                                              Diari ARA

          "Adeu al papa que va intentar canviar l'Església"

La setmana passada es va publicar una imatge als mitjans de comunicació.

Una dona camina, sagnant... sense girar-se, sense plorar, sense gemecs.

Portant dos nens com les seves ales, com si tota la terra li pengés a les espatlles, com si fos l'última a donar testimoni que la vida hi havia una vegada.

La seva sang flueix al seu vestit blanc, però segueix... Va entre les runes, entre els crits, entre els finals.

Això no és només una mare, sinó una dama de glòria, una companya del dolor i l'últim mur de la paciència.

En els seus ulls hi ha el trencament de mil nits, i en el seu cor hi ha una promesa eterna: "No cauré... mentre hi hagi vida als meus braços".

Aquest any la Pasqua ortodoxa i la Pasqua catòlica coincideixen en les mateixes dates, un fet que no es viu sovint.  Els ortodoxos inicien cada any la Pasqua al temple del Sant Sepulcre de Jerusalem, amb el que s'anomena el miracle del foc. Una espelma comença a cremar i a il·luminar la resta. Avui ho pots veure en aquest vídeo!