Avui parlarem de com podem cuidar als altres i ho farem a partir d'una paràbola que Jesús va proposar. Diu així:

-Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.

 »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí.  S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li:

»-Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més."

• Pensa en alguna situació semblant a aquesta que es dona també en el món d'avui.

• Parleu-ne

• Què creus que ens cal fer davant d'aquestes situacions?

Avui a l'agenda hi trobareu la imatge d'un xiprer, un arbre que ens fa pensar en l'acollida. El veiem en diversos llocs, cementiri, camins i davant les cases de pagès. 

A Catalunya hi ha una sèrie de contes i de llegendes que es refereixen al dret que tenien els pobres de passar la nit i d'hostatjar-se en algunes masies. Al Montseny, Martí Boada (1992) explica que existia un codi no escrit a través del qual se sabia el que es podia esperar quan s'arribava al portal d'una masia. Si hi havia un xiprer davant la casa es tenia dret a un petit àpat, el pa i trago, és a dir, vi, pa i una mica d'embotit. Si n'hi havia dos, llavors es podia esperar tot un àpat complet. Tres xiprers volia dir que, a més, es tenia el dret de passar-hi la nit.

Pensa quines maneres pots tenir tu d'acolliment als altres.