trets culturals i identitaris

Hi ha moltes costums i símbols a Catalunya com ara les sardanes, l’escut, la bandera, els castellers, les caramelles i cançons populars...

Diada Nacional: 11 de setembre

Himne Nacional: Els segadors

Què és la sardana?

La Sardana és una dansa en grup i en cercle, que es balla generalment a Catalunya (Espanya), Andorra i en el Rosselló (França). Els participants s’agafen de les mans i comencen a ballar amb alguns passos llargs i altres curts.

Quin és el seu origen?

La sardana té el seu origen a l'illa de Sardenya. D'allí la van portar els catalans en els seus viatges al costat d'Alfonso el Magnánimo en ple renaixement. Va començar a ressorgir després de diversos segles en les comarques del nord de Catalunya, específicament en la zona que va del Rosselló

Els castellers

Un Casteller és una persona que forma part d'una colla castellera per a formar Castells.

En el cas dels «castells» els catalans van obviar els balls i es van centrar a fer cada vegada «castells» més alts i originals. En l'àrea Tarragona-Reus-Valls van començar a imitar als "Valencians" a finals de segle XVII i és en aquesta zona on es produeix l'evolució que perdria els balls i faria les torres més altes convertint-se en "Castells".

Les caramelles i les cançons populars

Què són les caramelles?

Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist , però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals. El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.).

Quin origen tenen?

En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l’ou de les mones és el principi de la vida.