ÍNDEX

1 CONCEPTE DE COMUNICACIÓ SOCIAL O DE MASSA I DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSA (MASS MEDIA)

1.1 Teoria de la comunicació

La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes. Des d'aquest punt de vista, la comunicació inclou temes tècnics, com la telecomunicació, i socials, com ara els mitjans de comunicació de masses.

La competència comunicativa és la capacitat de transmetre amb èxit un missatge usant el mitjà adequat i d'entendre els que altres emeten.

1.1.1 Elements de la comunicació

Perquè un procés comunicatiu es dugui a terme, són necessaris:

1. Un emissor: qui transmet la informació. Uns exemples són: Un nadó que plora, l'àrbitre que toca el seu xiulet, Pere que parla ... són emissors d'informació.

2. Un receptor: qui rep la informació. Uns exemples són: La mare que atén el nadó, els jugadors del partit, Maria que escolta ... són receptors d'informació.

3. Un missatge: és la informació transmesa per l'emissor i el receptor. Per exemple: la fam o el dolor, fi del joc, acudit o conte .... són possibles missatges emesos.

4. Codi: és el sistema de signe que utilitza per transmetre el missatge. Per exemple: el plor, el xiulet, el llenguatge .... són possibles codis.

5. Un canal: és el mitjà a través del qual es transmet el missatge. Per exemple: l'aire, paper

1.1.2 Tipologies de comunicació

Comunicació interpersonal

La comunicació interpersonal es dóna entre dues persones que estan físicament pròximes. Cadascuna de les persones produeix missatges que són una resposta als missatges que han estat elaborats per l'altra o les altres persones implicades en la conversa. La comunicació interpersonal és la forma de comunicació més important per a l'home. Des de molt petits vam començar a formar part d'ella, ja que una de les primeres relacions que establim és de tipus afectiu (cuidadors) i encara que al inici de les nostres vides no tenim un llenguatge estructurat, la comunicació no verbal ens permet establir aquestes primeres relacions de tipus interpersonal.

Comunicació grupal

La Comunicació grupal és la que es dóna quan un conjunt de persones conformen una unitat pràcticament identificable i realitzen transferència de missatges per a la interacció, convivència i desenvolupament del grup a la recerca del compliment dels seus objectius.

La comunicació grupal es dóna en reunions entre els membres d'un departament, comitè, grup de treball, equip de projecte o qualsevol altre grup unit per un propòsit comú. Podem destacar que els nivells de comunicació dependran de tot el que impliqui cadascun dels individus en la comunicació amb els altres membres del grup.

Comunicació social o de massa

És un tipus de comunicació humana definida per la utilització de mitjans de comunicació social com la premsa, la ràdio i la televisió, per difondre missatges amb destinació a grans masses de població, també coneguda com "mass media "

1.2 La comunicació social o de massa, concepte

En la comunicació de massa no hi ha interacció emissor / receptor com en la comunicació interpersonal, sinó que els missatges s'emeten sempre de dalt a baix, de manera vertical i unilateral, sense que hi hagi la possibilitat d'un intercanvi, diàleg o discussió entre els subjectes. Cada cop però amb les noves tecnologies això està canviant i cada cop és més possible que el receptor tingui interrelació amb l'emissor

La comunicació social està íntimament lligada al desenvolupament de les societats industrials de producció i consum de masses i la cultura de masses, aquest tipus de comunicació social es caracteritza per estar directament i fortament condicionada per interessos econòmic socials (com la publicitat comercial i la propaganda política) i per uns mitjans tecnològics que, pel seu elevat cost i manteniment, escapen del control de els subjectes passius receptors

1.3 Els mitjans de comunicació social o de massa, concepte

Un mitjà de comunicació de massa (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.

Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda. Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920.

La finalitat d'aquests mitjans de comunicació podria ser, segons la fórmula encunyada específicament per a la televisió, formar, informar i entretenir al públic que té accés. Atenent als interessos que defensen, busquen el benefici econòmic de l'empresari o grup empresarial que els dirigeix, habitualment concentrat en grans grups de comunicació multimèdia, i influir mitjançant la publicitat.

Tots els ciutadans del món estan exposats a uns o altres mitjans, que resulten indispensables com a eina de comunicació i presència pública per a tot tipus d'agents econòmics, socials i polítics.

1.4 Tècniques de comunicació social:

1.La publicitat, com a forma de comunicació comercial per vendre el nostre projecte a través dels mitjans de comunicació social.

2.Les relacions públiques, com a conjunt d'accions de comunicació que tenen com a principal objectiu enfortir els vincles amb els diferents públics.

3.Propaganda, com eina de difusió i captació ideològica

2 TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ SOCIAL APLICADES ALS PROJECTES D'EDUCACIÓ EN EL LLEURE

2.1 Les relacions públiques, com a conjunt d'accions de comunicació que tenen com a principal objectiu enfortir els vincles amb els diferents públics

Es diu "relacions públiques" a l'art i ciència de gestionar la comunicació entre una organització i els seus públics claus per a construir, administrar i mantenir la seva imatge positiva. És una disciplina planificada i deliberada. És una forma de comunicació bidireccional, ja que no sol dirigeix al seu públic (intern com extern) sinó que també ho escolta i atén les seves necessitats afavorint la mútua comprensió.

Relacions públiques són activitats que amb l'aplicació d'una tècnica i de forma planificada i habitual, es dirigeixen a crear un corrent de comunicació, coneixement i comprensió entre una institució pública o privada, o persona, i els seus públics (públic objectiu, públic intern, etc.).

Les relacions públiques pretenen crear i mantenir relacions de confiança amb els seus públics, que esdevingui en una opinió positiva cap l'empresa que indirectament afavoreixi les vendes del producte.

Les relacions públiques tenen més credibilitat que la publicitat dels productes, per això reforcen la credibilitat de la mateixa publicitat i la força de vendes.

En les relacions públiques "cal fer-ho bé i fer-ho saber"

2.2 La publicitat, com a forma de comunicació comercial per vendre el nostre projecte a través dels mitjans de comunicació social

La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns. No sols difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos. La publicitat investiga i analitza el públic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres.

La publicitat és, per damunt de tot, comunicació, sent els seus elements principals un emissor que envia un missatge a través d'uns canals a un receptor amb la intenció de modificar el seu comportament de compra. La publicitat es pot considerar, en la seva transmissió a través dels seus diferents mitjans. La publicitat no només proporciona informació sobre productes concrets, sinó que a més, comunica informació sobre la classe de persones que hem de considerar atractives, els llocs on ens hauria agradar viure i els estàndards que hem d'observar en la manera de vestir, de parlar, etc.

La publicitat no és tan sols una eina a l'abast de les empreses, sinó que també és un instrument útil per a les organitzacions sense afany de lucre, per promoure causes socials i també per a les administracions públiques per mantenir informada la població. És molt més, doncs, que una activitat econòmica.

3 ASSEGURAR UNA CORRECTA APLICACIÓ DEL PROJECTE

Hem de considerar:

• Públics destinatàris

• Mitjans,

• Llenguatges

3.1 Els públics del nostre projectes

3.1.1 Relacions públiques: internes, externs

Públics interns:

Gestió de les comunicacions internes: És de molta importància conèixer els recursos humans de la institució i que aquests al seu torn coneguin les polítiques institucionals. Ambdós han de tenir una bona comunicació entre ells per a complir amb els objectius de l'organitzacióó. S'ha d'assolir una comunicació efectiva.

Exemple:

Públics interns d'una activitat de lleure:

• Equip de monitoratge

• Entitat organitzadora

• Entitat promotora o concessionària

• ...

Públics externs:

Gestió de les comunicacions externes: Tota institució ha de donar-se a conèixer a si mateixa. Això s'assoleix a través de la vinculació amb altres institucions, tant industrials com financeres, governamentals, mitjans de comunicació, així com també amb la premsa i la comunitat.

Públics externs d'una activitat de lleure:

• Participants i pares i mares

3.1.2 Publicitat: públic objectiu (Target)

Públic destinatari, públic objectiu, objectiu de la publicitat o mercat potencial, són el que s'anomena en anglès target (objectiu). Aquest concepte s'utilitza habitualment en publicitat per a designar al destinatari ideal d'una determinada campanya, producte o servei. Té directa relació amb el Màrqueting.

Conèixer les actituds d'un públic destinatari enfront de les campanyes i els diferents mitjans de comunicació fa més fàcil contactar-los i arribar amb el Missatge adequat i optimitzant el retorn de la inversió. Analitzar el comportament del consumidor d'un públic destinatari específic és molt important a l'hora de decidir la promoció.

En el moment de definir el públic destinatari és necessari aclarir les variables demogràfiques i/o sociogràfiques. Una vegada conegut el públic destinatari, caldrà examinar les seves característiques i esbrinar què els mou a actuar com ho fan i, per tant, què els mou a la compra.

El no conèixer el públic objectiu de la publicitat portarà a decisions amb un gran cost financer sense cap retorn.

3.2 Mitjans de comunicació socials a utilitzar per la projecció social i la difusió del projecte

1 Transmissió visual

1.1 Televisió

1.2 Cinema

2 Àudio

2.1 Telègraf

2.2 Telèfon

2.3 Ràdio

3 Mitjans impresos

3.1 Llibre

3.2 Premsa

3.3 Revistes

4 Internet

4.1 Blogs

4.2 RSS

4.3 Podcast

4.4 Xarxes socials: Facebook, Twitter, Instagram, Pinterest...

3.3 Llenguatge o codi per a assegurar una correcta difusió del projecte

Un individu comunica o emet un senyal (olor, gest, so), que és rebut i interpretat per altres individus als quals aquest senyal es destina.

Els homes, per a comunicar-se, han ideat sistemes de signes capaços de representar les seves idees. Cadascun d'aquests sistemes rep el nom de “llenguatge”. El llenguatge més utilitzat és el que es compon de paraules; cada signe o paraula representa la mateixa idea per a tots; per exemple, "futbol" suggereix en tots nosaltres aproximadament la mateixa imatge mental (idea).

Existeixen molts tipus de llenguatge. Els signes ideats per l'home per a transmetre els seus pensaments no són únicament les paraules. Pot comunicar-se per mitjà de gestos (llenguatge mímic); per impulsos elèctrics (telègraf); movent banderes d'una manera determinada (senyals d'aterratge). Però el llenguatge més utilitzat com ja s'ha comentat, està format per paraules. Les paraules es poden transmetre de dues formes distintes: a) per mitjà de la veu: llenguatge oral i b) per mitjà de signes gràfics: llenguatge escrit.

De molt diverses maneres es comuniquen els éssers humans: les banderes, el sistema morse (ja en desús), la senyalització de carreteres, els plànols i mapes, els llenguatges formalitzats de la lògica i les matemàtiques, les arts, la música, la dansa...; però també els gestos, els mites, els ritus, els jocs... Totes aquestes maneres de comunicació operen d'una manera precisa, és a dir, recorren a un canal i estableixen contacte a través de determinats sentits corporals. Cadascun d'ells implica codis específics amb signes de naturalesa diversa ( acústica, elèctrica, òptica... ) que s'organitzen segons regles específiques.

El codi és un dels elements del procés de la comunicació. Està format per un conjunt de signes i les normes de combinació d'aquests signes. Els humans disposem de molts codis diferents per comunicar-nos. Els codis poden ser de dos tipus:

Codis VERBALS: són les llengües naturals utilitzades pels humans.

Codis NO VERBALS: altres "llenguatges" com els gestos, la pintura, la dansa, la música, els semàfors, les banderes, els codis secrets, els codis analògics o digitals...

Tot sistema de símbols que, per convenció prèvia, està destinat a representar i a transmetre la informació al punt de destinació se l'anomena codi. En aquest sentit, la llengua francesa és un codi i l'alemanya, altre. L'operació efectuada pel transmissor es diu sovint codificació. EI codi és el conjunt de signes ( de naturalesa diversa ) que viatja a través del canal. El receptor inverteix l'operació del transmissor i reconverteix el missatge xifrat a una forma intel·ligible pel destinatari (descodificació).

En el procés de comunicació hi poden ser presents altres factors: per exemple, la possibilitat d'errors o tècniques de reforçament de la comunicació per assegurar-ne l'èxit, com les tècniques de la redundància.

Es poden cometre errors al codificar o al descodificar els missatges; també poden introduir-se mentre el senyal viatja pel canal o altres mecanismes que dificulten una comunicació eficaç (soroll comunicatiu). Si les persones en comunicació no coneixen bé el codi, si no saben distingir diferents símbols o es canvia l'ordre, apareixen els errors en la comunicació. Quan diem que un sistema de comunicació és sorollós, volem dir que hi ha moltes possibilitats que hagi errors. Quan més alt és el nivell del soroll, mes difícil es fa obtenir una bona informació. Per altra part, els bons comunicadors disposen d'una varietat de tècniques per assegurar-ne l'èxit (redundància).

4. LA COMUNICACIÓ PERSONAL I EL TREBALL EN XARXA

4.1 Parlar en públic

1. FES-TE UN ESQUEMA

Estructura el contingut. el públic percep clarament si les idees estan ordenades, si el discurs és lògic, i associa la coherència del discurs a la coherència del pensament de qui el diu. inverteix, doncs, el temps necessari en la preparació, endreça el que vols dir i fes-te un esquema, si cal, per no perdre el fil.

2. FES UN BON PRINCIPI I UN BON FINAL

Dissenya un començament que capti l’atenció, que desperti interès en tu i en el teu tema. pensa que la primera impressió compta molt i, si comences bé, ja tens el públic a la butxaca. i no t’oblidis del final: cal tancar el tema i és l’última oportunitat que tens per convèncer. no et precipitis, no perdis força i, sobretot, no tallis el discurs amb un “i ja està”.

3. ASSAJA

Assaja sempre les teves intervencions de més compromís. aconseguiràs més fluïdesa i podràs controlar el temps de l’exposició. procura no excedir el temps que t’han donat. però tampoc no et quedis curt! una cosa i l’altra transmeten la imatge de poca preparació.

4. TINGUES CURA DEL TEU ASPECTE

Sobretot, tingues cura de la higiene. tant si ets clàssic com modern, pijo o progre. tant si vas amb uniforme com sense, és primordial tenir un aspecte polit. saps que inspiraràs més confiança i tothom et jutjarà amb més benevolència? és una reacció inconscient que tenim tots quan veiem algú, especialment si és el primer cop. procura sobretot que els cabells no et tapin la cara: cal que et puguis comunicar amb la mirada, de tu a tu amb el teu públic. et posis el que et posis, és important que t’hi sentis còmode perquè et donarà seguretat.

5. CONTROLA ELS MOVIMENTS DEL COS I LA GESTICULACIÓ

Amb el cos, diem allò que no podem dir amb les paraules. amb el cos, diem si som tímids, nerviosos, insegurs, passem por… o tot el contrari. aprèn davant un mirall a “col·locar-te” amb una actitud natural i ferma alhora. tingues el cos “encès” (obert cap al públic, traient pit) i no apagat! no et deixis anar, no et recolzis a les taules, no t’escarxofis a la cadira. busca l’estabilitat sobre els dos peus lleugerament separats i en paral·lel, treu pit i aixeca el cap, relaxa les espatlles: aquesta posició t’ajudarà a respirar i dirà al teu públic que ets una persona segura i ben preparada, que controla la situació.

6. MIRA AL TEU AUDITORI

Mirar els ulls de les persones costa, sobretot si són moltes alhora. però quan ho facis t’adonaràs del poder que té la mirada. podràs saber què fa i què pensa el públic. però, sobretot, establiràs una veritable comunicació amb ell: parlar a un auditori no és fer un monòleg sinó un diàleg amb totes les persones que tens al davant. procura mirar tothom: si deixes algú exclòs del teu camp visual, se sentirà exclòs de l’acte i les teves paraules perdran impacte.

7. PARLA ALT, CLAR I SENSE CÓRRER. VOCALITZA!

El primer objectiu és fer-se entendre. oblida la vergonya i parla amb energia, que se’t senti. així mostres més seguretat. i no corris! les presses delaten nerviosisme i ganes d’acabar. si corres massa, no podràs respirar bé i a més, no li donaràs temps al teu auditori d’assimilar els missatges que amb tanta cura has preparat.

8. NO T’ENROTLLIS

Procura fer frases clares i directes, ben acabades. no t’enrotllis. Les frases curtes s’entenen millor, es recorden amb més facilitat i ens permeten destacar el més important de la nostra exposició. recorda que l’ordre lògic de les frases en català o castellà és s+v+c.

9. CUIDA EL TEU VOCABULARI

Adequa el registre al teu auditori: no parlis als professors igual que als teus amics. la versatilitat diu molt a favor teu, és una mostra de la teva capacitat d’adaptació i dels recursos de què disposes. evita paraules del teu argot i parla amb el màxim de precisió i correcció. això millorarà d’una manera extraordinària la teva imatge.

10. PARLA AMB ENTUSIASME

Per interessant que sigui el contingut, no convenceràs si no hi poses energia i tota la passió de què siguis capaç. si tu hi creus, els altres hi creuran. parla amb entusiasme. les emocions s’encomanen.

4.2 Com presentar un treball o un projecte de curs

1) Assaja les vegades que siguin necessàries i controla el temps . Conèixer bé el contingut i haver preparat el text et donarà molta tranquil·litat i podràs parlar de forma més convincent .

2) Cuida el teu aspecte . Tingues en compte que una persona neta , endreçada i vestida adequadament a l'entorn sempre té més credibilitat i causa millor impressió .

3)Saluda al teu públic o al tribunal amb un somriure i mirant als ulls . No comencis a parlar precipitadament . Respira abans de començar .

Si projectes diapositives o PowerPoint o un Prezzi, procura no perdre protagonisme . Mira al teu públic tot el temps que puguis i no llegeixis a la pantalla .

4) Sempre que sigui possible , estigues dret, amb el cos obert , estable i equilibrat (posició BASE) .

5) Evita els gestos de tancament com creuar els braços , posar les mans a les butxaques , creuar les mans darrere o creuar les cames .

6) No et toquis , no et rasquis ni juguis amb els cabells , el rellotge o un altre objecte . Si és possible , mantingues les mans lliures per expressar millor .

7) Mantingues el contacte visual amb el teu públic , amb totes les persones i mostra'ls que els estàs parlant a ells i no fas un monòleg . No t'oblidis del professor però no li miris únicament a ell . Si hi ha un tribunal , mira a tots els membres , encara que algun estigui distret o la seva cara et incomodi .

8) Gesticula acompanyant les paraules . Els gestos il · lustradors et resultaran molt útils perquè capten l'atenció i complementen el missatge verbal .

9) Parla amb entusiasme i amb energia però sense presses . I , sobretot , fes que la teva expressió corporal sigui coherent amb el missatge verbal .

4.2.1 Com fer una bona exposició oral

4.2.2 Com preparar materials de suport a una presentació

4.3 La marca personal

Concepte de marca personal

La marca personal (en anglès personal branding) és un concepte de desenvolupament personal consistent en considerar-se a un mateix com a marca comercial. Es tracta d'elaborar, transmetre i protegir la marca amb ànim de diferenciar-se i aconseguir el major èxit possible, tant en les relacions socials com en les professionals. Les marques desprenen valors i generen expectatives.

A diferència d'altres enfocaments en tècniques de millora professional que tendeixen a la millora de característiques personals, la marca personal o personal branding tendeixen a la promoció personal a través de la percepció que el altres tenen d'un mateix. La marca personal està relacionada amb la reputació digital, però la manera com s’estableixen totes dues és diferent. La marca personal depèn d’un mateix, un se l’ha de construir. Per contra, la reputació la defineixen els altres, tot i que pots arribar a influenciar-la a través de les teves accions.

Desenvolupar una marca personal no és només saber identificar les característiques que ens fan diferents, sinó en saber com transmetre-les per sobresortit en un mercat competitiu i en constant canvi.

Andrés Pérez, referent en marca personal a Espanya, defineix la marca personal com “la projecció de certs aspectes de la personalitat, habilitats y valors d’una persona. La marca pròpia és una percepció perdurable de la persona, i sempre ha de reflectir la vertadera personalitat de la persona que hi ha darrere.

El concepte de marca personal es fa més necessari en l'actualitat, per que les relacions interpersonals són cada cop més anònimes. quan els humans gaudeixen dels mateixos atributs (formació, experiència, mateixes aspiracions), les persones tendeixen a convertir-se en iguals. Per això per promocionar-se individualment, ens hem de diferenciar i mostrar-nos de manera diferent, única i irrepetible. "Em distingeixo o m'extingeixo". Per això els professionals que vulguin diferenciar-se per augmentar el valor del seu treball o contribució personal, han de construir, promocionar, comunicar i protegir la marca personal.

El concepte de marca personal no vol dir convertir a les persones en objectes materials, al contrari, vol dir evitar que la persona sigui catalogada com un currículum vitae, desapercebuda, igual a altres. Vol potenciar a la persona com a diferent i capaç d'aportar el seu valor únic i irrepetible.

Si no ets a internet, no existeixes

Sívia Cobo, al seu llibre Internet para periodistas diu que si no ets a internet, no existeixes. Un dels més clars exemples d'aplicació de marca personal es pot trobar a l'hora de buscar el nom d'una persona a Google. Les cerques que se n'obtinguin, així com l'ordre en què apareixen, és la imatge que una persona està donant al món.

Com es crea una marca personal pas a pas

1) Abans d'iniciar cal plantejar diverses preguntes pari definir l'objectiu , expectatives , valors i més .

2) Definir el nom que tindrà la marca personal ( nom + cognom o un nom nou ) .

3) Definir les paraules claus que defineixen la marca personal del professional .

4) Missatge que es transmetrà durant el desenvolupament de la marca personal .

5) Valors que es transmetran , aquests que han d'estar present en el disseny de la nova marca personal

6) El to de comunicació que s'emprarà , si serà formal o més aviat col · loquial .

7) La imatge i disseny que tindrà la marca personal : logos , tipografies , colors , etc ...

8) Selecció de canals , els canals on tindrà presència la marca personal .

9) Creació d'un calendari editorial per definir les accions de promoció que realitzarà el professional .

10) Creació d'un calendari de continguts per a xarxes socials .

11) Definició de les accions especials , per exemple : escriure un llibre , ser ponent , donar formació i així successivament .

4.4 Una eina per cercar feina: la Marca personal

Les xarxes socials han transformat per sempre els departaments de recursos humans i la recerca de feina. Les empreses les utilitzen per captar talent, investigar sobre el candidat i construir-se reputació de marca, i els candidats les fan servir per buscar feina, donar-se a conèixer i crear marca personal.

Cuidar la reputació d’un mateix “perquè mai saps cap a on t’hauràs de dirigir” o quines voltes pot donar la vida laboral. Les feines ja no són eternes, i cal vetllar per la marca personal per si mai ens fa menester.

Segons un estudi recent, el 83% de les empreses utilitza les xarxes socials en el procés de selecció de personal. D’aquestes, LinkedIn és sens dubte el rei. La xarxa social professional predominant –Viadeo ho és a França, i Xing, a Alemanya- és la més utilitzada i la que acredita, de llarg, millors resultats.

4.4 Marca personal: Tècniques creatives per trobar feina o millorar el lloc de treball

Dominar l’art de la Comunicació és un plus necessari per a qualsevol persona que vol buscar feina en aquests sectors. Però també és útil per a tots aquelles persones que busquin com millorar la seva posició professional en altres àmbits.

Un vídeo currículum

Un vídeo currículum es la gravació del currículum vitae amb una durada màxima de tres minuts i de forma atractiva, concreta i clara.

La seva utilitat és poder carregar el vídeo en les pàgines web més utilitzades, com per exemple YouTube, el Portal de feina del SOC (Feina Activa) o fer autocandidatura enviant-lo a aquelles empreses més interessants.

D’aquesta manera podràs donar-te a conèixer com una persona activa, dinàmica, al dia en les últimes tendències, capaç de gestionar el teu temps per treure-li el màxim profit… En definitiva, posar en valor les teves capacitats, qualitats i competències.

No t’oblidis que quan facis un Vídeo currículum s’avaluaran les teves capacitats verbals, la imatge que transmets, la manera de moure les mans, la gestualitat, en general la teva comunicació verbal i no verbal (Veure: Parlar en públic). Al mateix temps que la formació acadèmica, el domini que tens dels idiomes, de les noves tecnologies o les experiències professionals. Recorda sempre incloure d’alguna manera les teves dades de contacte.

Tingues en compte que l’estructura del vídeo currículum és l’estructura del CV estàndard, però afegint un valor que no té el CV en paper i sense oblidar que, juntament amb la vídeo presentació, pot anar també el CV en format digital. Recorda que la peça no pot durar més de 3 minuts i que la seva finalitat és la de crear el desig de conèixer-te millor, una vegada vist el vídeo. Aprofita aquest format com una bona carta de presentació i de màrqueting personal. Per saber-ne més

Vine, una app que et permet penjar a les xarxes un video de 6 segons

Vine és una app que el seu funcionament és senzill: permet gravar vídeos a través del telèfon mòbil i compartir-los en les xarxes socials. Només té una particularitat: han de ser vídeos de només 6 segons i la seva reproducció és continuada (en bucle), semblant a l’efecte dels GIFS animats.

Alguns l’han comparat ja amb un Instagram, però en aquest cas, en comptes de permetre publicar fotografies, permet publicar micro-vídeos, per això instragram recentment ha incorporat posar vídeos. Però el seu funcionament és similar en relació a veure l’activitat dels usuaris, buscar contingut, afegir etiquetes, etc.

Elevator Pitch: presenta’t i impacta

La tècnica anomenada Elevator Pitch o (Discurs de l’Ascensor) t’ajudarà a explicar qui ets de manera impactant. Es tracta d’una breu presentació de tu mateix, d’ entre 1 i 3 minuts de durada, que té com a objectiu despertar l’interès del teu interlocutor per saber més de tu.

I com pots preparar el teu Elevator Pitch?:

1) Estructura el que vols dir amb un missatge curt, clar i concret, emfatitzant els aspectes que vols que recordin de tu. Ha de quedar clar QUI ets, QUÈ fas i PERQUÈ ets la millor alternativa a d’altres candidats.

2) Sigues creatiu i innovador al presentar-te. Troba la manera de destacar positivament, però fes-ho de forma empàtica, pensant què et cridaria l’atenció si tu fossis la persona que està escoltat. Conèixer el teu interlocutor i les seves necessitats serà una avantatge per a tu.

3) Dóna la informació important però conserva una mica de misteri. Tens molt poc temps, no saturis amb excessives dades. És millor tirar l’ham per despertar la curiositat del receptor i provocar que sigui ell el que et faci preguntes.

4) Mostra quin són els teus punts forts i quin és el teu valor afegit que els altres no tenen, però sobretot pensa en com pots ser útil per al teu interlocutor i per a la seva empresa o projecte.

5) Atrapa al teu interlocutor. Utilitza el teu cos com a instrument per donar força al teu missatge, transmetre seguretat i generar un clima afavoridor: l’entonació de la veu, les pauses, l’expressió facial, el somriure i llenguatge gestual jugaran un paper importantíssim en la teva comunicació.

6) Transmet emocions. Encara que estructuris molt bé el teu discurs aconseguiràs seduir si mostres autentica passió i entusiasme pel que estàs dient.

7) Fes un bon tancament, i això vol dir no donar la conversa per finalitzada. Si el teu interlocutor no ho t’ho demana intenta aconseguir una cita per seguir parlant-ne, però fes-ho de manera elegant i relaxada. Si no és possible una cita, li pots proposar ampliar la informació via telèfon o email.

8) Practica, practica i practica; davant del mirall i davant d’altres persones, ja sigui amb amics o apuntant-te a esdeveniments on es faci networking (Gestió de xarxes socials). Et sorprendrà veure com guanyes en seguretat i fluïdesa.

Currículums creatius

Treballar s'ha convertit en una odissea per al 27% de la població i per a un 57% dels joves, que fins i tot han estat convidats a exercir el que han anomenat "mobilitat exterior". Per combatre aquesta situació, molts lluitadors han volgut capgirar el tradicional currículum i convertir-lo en creativitat. Vídeos, cançons, columnes, targetes, tetrabrics o blogs són algunes de les formes que han adquirit els currículums més originals, que han aconseguit el principal objectiu: trobar feina.

Trobar feina és difícil a un país amb més de 5 milions d'aturats. Alguns han optat per buscar noves fórmules per destacar amb originals videocurrículums penjats a xarxes com YouTube o Vimeo. No és segur que trobin feina, però l'originalitat té premi, almenys a la Xarxa.

Exemples:

• Un jove periodista troba feina després de convertir el seu video currículum en un imaginatiu tetrabric

• Jo no me'n vaig

• Un periodista canta el seu currículum al metro i es converteix en el nou fenomen a la xarxa

• Un noi troba feina gràcies a un projecte basat en la teoria dels sis graus

• El vídeo currículum d'una professora de Barcelona a l'atur triomfa a Youtu

• Vídeo creatiu per trobar feina

Integrar la competència digital al currículum

La competència digital esdevé una competència bàsica en la Societat de la Informació i el Coneixement; a més, és una competència metodològica clarament transversal, en el sentit que no pot haver un tractament de la informació i competència digital al marge dels continguts específics de les àrees. Per una altra banda, a la programació de les àrees curriculars cal preveure com concretarem les activitats que portin a terme l´adquisició d´aquesta competència digital de manera integrada i coherent.

La competència digital consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. A més, ajuda a desenvolupar totes i cadascuna de les competències clau enumerades i descrites a l'informe executiu de l'OCDE (2005): l'ús interactiu de les aplicacions, la interacció amb grups heterogenis i l'actuació autònoma.

L'ús interactiu de les aplicacions implica transformació de la manera de treballar i canvis en l'accés a la informació i el coneixement. Ambdós factors demanen l'adquisició de l'alfabetització digital, és a dir del domini d'unes habilitats tecnològiques bàsiques (navegació per Internet, ús del correu electrònic, dels cercadors i de programari) que ha d'anar acompanyat d'una reflexió sobre el potencial i la naturalesa de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

4.5 El treball en xarxa

Des de fa anys que sentim que les entitats no lucratives han de sumar per tal d’assolir els seus objectius i, d’aquesta manera, fer front a la complexitat que es troben en el dia a dia. Però el treball en xarxa és molt més que col·laborar amb altres organitzacions. Implica pensar, comunicar i actuar conjuntament, compartint objectius i recursos, unificant capacitats i esforços i posant en relació les accions (Red Europea de Diálogo Social)

En la intervenció social, cal potenciar la complementarietat i la col·laboració, cal unificar esforços i crear sinèrgies; cal establir petites aliances entre les persones i entre les organitzacions, des d’on entrellaçar els diferents agents, com integrants d’una gran xarxa, d’un gran trencaclosques en el que totes les peces són necessàries.

Aquesta necessitat de treballar en xarxa, afecta tant els diferents membres d’una mateixa organització, com a les diferents organitzacions que actuen en un mateix territori, siguin aquestes institucions públiques o entitats del tercer sector.

Es pot dir que el treball en xarxa és el treball sistemàtic de col·laboració i complementació entre els recursos locals d’un àmbit territorial. És més que la coordinació (intercanvi d’informació), és una articulació comunitària: col·laborar de forma estable i sistemàtica, per evitar duplicitats, competència entre recursos, descoordinació i potenciar el treball en conjunt.

Les xarxes neixen generalment de petits grups d'individus amb una filosofia comuna o bé des d'organitzacions i entitats amb objectius compartits, i evolucionen cap a estructures més complexes i madures amb estabilitat, acords explícits de col·laboració, organització, sistemes de coordinació i «productes» com publicacions, trobades, conferències i projectes compartits. En tot cas, hi ha un procés de maduració, un cicle vital que s’ha d’entendre.

5. PROPOSTA D'EXERCIS PER ASSOLIR COMPETÈNCIES COMUNICATIVES

Exercici 1

En un supòsit pràctic d'un casal que amb els anys ha perdut els participants més grans, planificar una campanya complerta de comunicació per aconseguir tornar a tenir participants joves, aplicant una nova programació dirigida al públic jove.

Exposició dels fets: Es tracta d'un casal municipal d'estiu que amb els anys ha anat perdent els participants més grans. Van començar ja fa anys fent casal per tres franges d'edats:

-de 3 a 5 anys

-de 6 a 11 anys

-de 12 a 14 anys

Al començament i al ser l'únic casal d'estiu del poble van anar omplint les tres franges d'edat, però de mica en mica els participants més grans van anar deixant d'apuntar-se fins que van decidir només oferir dues franges d'edat:

-de 3 a 5 anys

-de 6 a 11 anys

En l'actualitat i seguint amb la davallada només ofereixen casalet per a nens i nenes de 3 a 6 anys i casal per a nens de 7 a 10 anys, però l'ajuntament de cares a l'any vinent ha proposat un canvi i vol tornar a oferir casal per als més grans fins als 14 o 16 anys. Les famílies fa temps que venen demanat alguna activitat d'estiu per als adolescents.

Per aquest motiu l'ajuntament ha obert un període perquè es presentin noves propostes. Volen un nou projecte i una campanya per reconduir la situació i aconseguir que els joves tornin altre cop al casal.

Cal docs que planifiqueu una campanya complerta de comunicació a través dels mitjans de comunicació socials i utilitzant tècniques de comunicació social com ara la publicitat i les relacions públiques:

1) Llegiu l'article casals avorrits i comenteu-lo amb els vostres companys de grup

2) Esbosseu a grans trets quina seria la nova proposta de casal per als més grans

3) En el procés de difusió de l'activitat, planifiqueu la seqüència d'accions per a desenvolupar considerant mitjans, persones destinatàries i llenguatges:

Planificació i descripció de la seqüència d'accions a fer de relacions públiques i de publicitat

ANNEX:

Amb els anys l'educació en el lleure ha anat fent canvis i aquest casal en qüestió no ha fet cap innovació, passant a ser un més dels casals que anomenem "casals avorrits". Aquest casals està situat a la Costa Brava, una de les zones on l'educació en el lleure associatiu ha anat de baixa i on els casals s'han anat assimilant tant als esquemes escolars que s'ha perdut l’essència del lleure educatiu. Programacions repetitives, tancades i poc participatives fan que els participants acabin sense passar-ho bé i quan ja tenen una edat no vulguin anar més al casal.

Cada cop més hi ha casals d'estiu que fan aquesta reflexió i intenten fer un canvi però els costa molt tornar agafar els participants més grans. En alguns casos han anat apareixen altres casals especialitzats per donar cabuda al buit generat.

Casals avorrits

La mainada que va al cau o l'esplai hi va amb ganes, amb il·lusió. La mainada que va a la majoria de casals d'estiu i va per força. Que passa? Tot són activitats d'educació en el lleure, perquè en unes hi van contents amb ganes de tornar-hi i en les altres hi van per força?

Això requereix una reflexió important per poder analitzar que està passant. En un curs, no fa gaire, el cap d'un agrupament escolta em deia que els pares de la mainada del seu agrupament amenaçaven els seus fulls en no anar al cau si no es portaven bé a casa. Els pares dels nens i nenes que van al casal d'estiu no tenen aquest recurs ja que els seus fills hi van per obligació i es portarien malament contínuament per així no haver-hi d'anar.

Els casals de les zones on l'educació en el lleure associatiu ha anat de baixa s'han anat assimilant tant als esquemes escolars que s'ha perdut l’essència del lleure educatiu. Programacions tancades i poc participatives fan que els participants acabin sense passar-ho bé en la seva estada al casal. Una reflexió que hauria d'obrir un debat important a tots els professionals responsables d'organitzar casals.

Jordi Iglesias, 8 setembre de 2010 12.24

Totalment d'acord! fa anys que el meu fill anava al casal de Sant Feliu de Guíxols, i cada matí era un show, doncs el nen em plorava dient que preferia estar-se a ca els avis que anar a "jugar" al casal. I a mi com a mare, i com a mestre de primària, em preocupava. Aleshores em vaig començar a fixar amb la resta de nens, el meu no era el únic que hi anava amb desganes, la veritat és que eren pocs, per no dir gens, els que entraven amb somriure. I a l'hora de sortida 3/4 del mateix. aleshores vaig començar a preguntar: què feien els nens al casal? doncs els horaris que ens donaven als pares hi havien activitats que semblaven divertides, però com és possible que els nens surtin descontents?

La solució és fàcil: les activitats són massa dirigides, els nens passen més temps tancats a l'aula fent tallers que a fora, i aquests tallers han de ser i sortir com el del "model" del monitor, doncs si el nen pinta la cara verda en comptes de rosada li caurà bronca segur! on és doncs el potenciar la creativitat? la imaginació? I si això li sumem que se'ls plantegen jocs o el nen hi ha de jugar sí o sí, o que a la mitja horeta d'esbarjo el nen ha d'estar assegut i, tot i que és "lliure" no se'l deixa jugar, per exemple, ni a pilota, i un llarg etcètera, no m'estranya aleshores que pel nen anar al casal sigui un CÀSTIG.

Aquest any he canviat, i l'he apuntat al casal de santa cristina, que a part de sortir-me més econòmic m'hi entraven activitats gratuïtes com sortides a l'Aquadiver, un cap de setmana d'acampada, sortides amb bicicleta, sortides a peu, etc... És el primer any que veig el meu fill entrant rient i sortint rient. Al igual que la resta de nens. I és el primer any que el nen, tot i només estar inscrit al juliol, em demana per seguir anant al casal a l'agost. I la veritat, n'estic tant contenta que sense pensar-m'ho gaire, tot i jo estar de vacances, deixar el nen anar al casal a l'agost. També em vaig interessar el motiu d'aquesta diferència, i no és que santa cristina sigui poc educatiu i massa lúdic, ni molt menys, si no que hi ha un equilibri però sense oblidar que aquesta educació és dins el món del lleure (l'altre ja la donem els mestres a l'escola), han sentit mai parlar dels racons? allà ho fan molt. I el preguntar què els agrada als nens? i el buscar alternatives a una activitat quan veuen que aquesta no agrada a tots? i el més important per mi com a mare, que els monitors no obliden que el nen està de VACANCES! i això no vol dir que els monitors siguin menys responsables que els que prefereixen passar les 4 hores asseguts fent tallers, ni molt menys. Tot el contrari, la seguretat per ells és de fet un punt molt important, de fet, a les reunions d'ampa de casal o a les reunions informatives ens ho marquen clarament i ens mostren les seves directius.

Així doncs felicito el treball d'aquest casal, felicito als monitors que aquest estiu han passat a formar en part una mica de la família, doncs era habitual sentir als nens a l'hora de dinar explicar que si el monitor tal li ha ensenyat això, que si el monitor pasqual l'ha fet riure amb allò, que si el monitor menguanito li ha ensenyat tal cançó, i etcètera, etcètera. Jo com a mare, i com a mestra, recomano aquest tipus de casals a tots els pares, i aprofito per felicitar als monitors Xavi, Raquel, Àngel, Ricard, Pere i a la resta de monitors

Maria14 setembre de 2010 0.13

Estic més o menys d'acord amb tot el que heu dit. Sóc monitora de casal d'estiu des de fa 5 anys i afortunadament mai m'he trobat amb la situació que hi hagués alguns nens que no volguessin venir, al contrari, tots els nens venien amb ganes.

Amb l'experiència que tinc (ja sigui perquè m'hi he trobat o experiències que m'han explicat) crec que tot això pot se degut a diferents causes:

- Monitors incompetents que treballen com a tal pel simple fet que és una feina que, generalment, és de dilluns a divendres, bon horari i més o menys bon sou (depenent del casal), oblidant que si es treballa en l'àmbit del lleure el principal objectiu és fer que els nens s'ho passin bé.

- Monitors incompetents que ja sigui per la causa que he dit abans o per alguna altra s'involucren massa poc a l'hora de fer programacions i en dur-les a terme.

Pel que he anat veient aquests estius, crec que és diferent fer-los fer una gimcana i que els monitors s'ho mirin, a fer una gimcana i que els monitors juguin amb els nens. Si una activitat comporta córrer, els monitors han de córrer, i si en una altra s'han d'embrutir, s'embruten. D'aquesta manera la mainada es motiva molt més i té més ganes de participar.

- Casals que, per norma dels de dalt, obliguen als monitors a fer activitats que pels nens són poc divertides. Per exemple, dedicar dues hores cada dia a fer el típic quadern d'estiu. Crec que això no s'hauria de fer al casal, ja hi ha llocs expressos per fer-ho, i a més trenca totalment el concepte que tenen la mainada de "casal". El casal i l'escola, per anar bé, no haurien d'estar vinculats directament.

- Que els directors o responsables siguin capaços de crear un bon ambient de treball entre monitors, que hi hagi una bona comunicació entre tots i que s'involucrin en les tasques que es fan.

M'he trobat en casos que els directors es limiten a portar els temes legals i paperassa, i en canvi no es preocupen en mirar si algun monitor té algun problema, per exemple. Si no hi ha bon ambient entre monitors és pràcticament impossible que res surti bé, ja que s'està menys motivat i les coses es fan amb menys ganes, i això els nens ho noten.

Penso que tots a aquests que els passa això s'haurien de replantejar moltes coses, i mirar de solucionar-ho, perquè està clar que és culpa de l'equip. Sempre hi ha algun nen que bé a desgana, però si en són dos o tres... No ha de ser gens gratificant que els nens, que són per qui es treballa, entrin plorant.

Exercici 2

Elevator Pitch: presenta’t i impacta

La tècnica anomenada Elevator Pitch o (Discurs de l’Ascensor) t’ajudarà a explicar qui ets de manera impactant. Es tracta d’una breu presentació de tu mateix, de fins a 3 minuts de durada, que té com a objectiu despertar l’interès del teu interlocutor per saber més de tu.

Cal doncs que prepareu el vostre Elevator Pitch. El director de l’Escola l’Empordà us ha comentat que s’ha de cobrir una plaça de professor a la seva escola. Es tracta d’un contracte fixe i us interessa molt aquest lloc de treball. Però abans no acabi el curs només tindreu 2 o 3 minuts per comentar-li que estaríeu interessats en aquesta plaça i crear interès cap a vosaltres ja que us considereu el millor candidat per aquesta plaça.