Unitat didàctica 69UD5

Les fases del projecte en les activitats d'educació en el lleure TEAC (Treball d'espai d'aprenentarge cooperatiu)

ÍNDEX

Les fases del projecte en les activitats d'educació en el lleure

TEAC (Treball d'espai d'aprenentarge cooperatiu)

1 FORMALITZACIÓ D’UN PROJECTE EDUCATIU DE LLEURE

Un projecte és bàsicament un conjunt d’activitats que es troben entre­lla­­­ça­­des i coordinades per tal d’aconseguir allò que ens hem proposat, constituint un pla de treball (o planificació) que per poder-lo dur a terme hem de programar, és a dir, dotar totes aquestes accions de recursos ne­ces­saris per po­der dur-les a terme: recursos temporals, de situació, hu­mans, econòmics i finan­cers, materials, logístics, administratius i legals, i de comunicació i re­la­cions públiques.

(Enviat per la delegació gironina de la direcció general de Joventut de la Generalitat de Catalunya l'11/05/2022)

Quan els objectius principals del nostre projecte se centren en l’edu­ca­ció en el lleure estem parlant d’un projecte educatiu de lleure.

Entenem per formalitzar un projecte educatiu de lleure al fet de do­nar-li forma, és a dir, escriure’l i ordenar-lo seguint un índex i aplicant-hi una metodologia de creació de projectes.

1.1 Accions anteriors al projecte

Ara bé, per formalitzar un projecte abans hem de fer un estudi previ del mateix, hem de detectar quines són les necessitats socioeducatives a les quals donarà resposta aquest projecte, també hem de saber si tindrà sor­tida, és a dir, si hi haurà el públic suficient per beneficiar-se’n i saber tam­bé a quin públic l’hem de dirigir. Tampoc podem fer un projecte edu­ca­tiu de lleure que no tingui en compte el context social i geogràfic on s’em­marca, ni les possibilitats de lleure educatiu que ofereix l’entorn, el més proper i el que tenim a l’abast amb el propi projecte.

Finalment, també hem de saber quina és la nostra competència i com podem enfrontar-nos-hi per trobar el nostre espai, oferint activitats ori­gi­nals, creatives, i que donin respostes a necessitats reals o a altres ne­ces­si­tats que els consumidors vulguin satisfer amb el nostre projecte i que es­ti­guin dis­po­sats a pagar, si no es tracta d’un projecte de voluntariat. Hem de tenir en compte que la competència pot ser directa (aquella que porta a ter­me pro­jec­tes similars) o indirecta (aquella que tot i portar a terme pro­jec­tes ben di­fe­rents, atrau el nostre públic de tal manera que aquest no participa del nostre projecte).

En definitiva podem fer el que s’anomena una anàlisi d’oportunitats i ame­naces externes i un altre intern de fortaleses (allò que tenim nosaltres que els altres no tenen o que malgrat que ho tingui, nosaltres també ho te­nim) i febleses (allò que ens manca i que els altres tenen, o que els altres tampoc tenen). D’això se’n diu anàlisis DAFO.

A partir d’aquest moment ja podem començar a treballar en la formalització del projecte i en aquest cas us proposem un guió (tots els guions aca­ben convertint-se d’una manera o altra en l’índex).

1.1 Estudi previ

1.1.1 Detectar necessitats socials educatives de lleure i/o proposar respostes imaginatives complementàries

Qualsevol projecte educatiu dóna resposta a una necessitat social sigui de tipus primari o secundari, si no som capaços de detectar aquesta necessitat el nostre projecte pot resultar estèril.

1.1.2 Públics potencials

Un projecte s'adreça a un públic concret, l'estudi dels públic potencials ens pot ajudar a orientar també el nostre projecte i/o determinar-ne la seva viabilitat.

1.1.3 Possibilitats que ofereix l’entorn: permanents i ocasionals coincidents amb el període d’execució del projecte

Un projecte de lleure educatiu normalment té connotacions socials i per tant no es pot aïllar de la societat, aquesta condició a la vegada fa que l'entorn en el qual s'emmarqui el projecte sigui decisiu per determinar-lo però a la vegada un recurs que podem aprofitar.

1.1.4 Estudi de mercat. Competència: directa i indirecta

De què ens serveix calcular la quota que han de pagar els nostres usuaris d'un servei educatiu de lleure si la nostra competència ofereix un millor servei a un preu més barat?

De què ens serveix oferir un servei educatiu de lleure a un preu determinat si els nostres usuaris decideixen utilitzar altres serveis que els ofereix la societat bé perquè són més barats bé perquè tenen més atractiu?

Conèixer la nostra competència ens ajudarà a oferir serveis diferenciats i centrar-nos en un públic determinat.

1.1.5 Anàlisis DAFO

L'Anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte. Consisteix en una anàlisi que diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces). Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir aquest objectiu.

1.2 Descripció del projecte

1.2.1 Títol i subtítol del projecte

Si bé el títol pot no donar pistes de què va el projecte, el subtítol ha de centrar-se a emmarcar-lo amb exactitud.

Fent un símil periodístic direm que el títol ha d'atraure, ha de convidar a llegir el projecte l'ha de fer atractiu, i que el subtítol ha de ser aclaridor sobretot quan el títol no identifica de quina modalitat de projecte es tracta.

1.2.2 Definició del projecte

Es tracta d’explicar molt breument i de forma precisa què volem fer, qui ho farà, per a qui, quan i com ho farem (malgrat que la definició la trobem al davant de tot és l’últim que se sol fer, per­què quan fem un projecte comencem a donar voltes can­viant d’idees i ac­cions i sovint es modifica de tal manera que el final no coincideix amb el començament).

1.2.3 Justificació del projecte

És el perquè el fem i és la resposta a les necessitats socioeducatives que volem aplicar.

Expliquem perquè fem aquest projecte, quines respostes vol donar i a quines necessitats, en què s'especialitza i què el diferencia d'altres projectes, perquè és necessari.

1.2.4 Objectius generals del projecte

És allò que volem aconseguir amb el projecte a grans trets.

1.2.5 Objectius específics del projecte

És allò que volem aconseguir amb el projecte de forma detallada.

Què pretenem aconseguir amb aquest projecte?, i malgrat que sempre hi ha objectius personals a l'hora de tirar endavant un projecte i que són el nostre motor que ens empeny a fer-lo, es consideren els objectius generals del mateix (la resposta que volem donar a la necessitat detectada o a l'oportunitat de millora) i els específics en l'àmbit educatiu propis de l'aplicació del propi projecte en els usuaris.

1.2.6 Públics a qui va dirigit el projecte

Definició dels públics objectius del projecte.

És la descripció de les persones a qui dirigim el projecte, els beneficiaris, els usuaris, els clients fruit d’un estudi territorial i les seves necessitats i la resposta que s’hi dóna o de la manca absoluta o parcial d’aquesta.

1.3 Recursos organitzatius

Selecció i utilització de mitjans i recursos del projecte. Anàlisi de decisions administratives a considerar en el desenvolupament d'un projecte de lleure educatiu

1.3.1 Espai

Entenem l’espai com el lloc on farem les activitats del pro­jec­te, no solament el local de la institució, sinó tots els espais públics i pri­vats on es realitzin les activitats programades.

  • Identificació dels elements a considerar en l'elecció de l'ubicació per al desenvolupament d'una activitat d'educació en el lleure

  • Descripció de l'espai o espais on portarem a terme el projecte

1.3.2 Recursos materials

Mitjans materials i tècnics que ens calen per por­tar a terme qualsevol activitat programada, des d’una pilota a una brúi­xola. Quan parlem de lleure educatiu els recursos materials se so­len classificar en aquells que hem de dur nosaltres, els organitzadors i aquells altres que han de dur personalment els usuaris, com ara la to­va­llola de bany.

  • Allò que l'organització ha de aportar

  • Allò que els participants han d'aportar

1.3.3 Recursos humans

Es tracta de totes pes persones que participen en el pro­jecte. és a dir, tot el personal contractat cobri o no (voluntaris)

  • Organigrama funcional del projecte (Organització de l'equip humà que participa en els projectes de lleure)

  • Contracte laboral, de prestació de serveis o compromís de voluntariat

(Continguts treballats a la unitat didàctica 69UD4)

1.3.4 Recursos escrits:

És la paperassa i els documents electrònics, des del full d’inscripció a la nota in­for­mativa que donem als pares. Se sol classificar com recursos escrits de legalitat (llistat dels participants, autoritzacions, fitxes de salut, car­nets dels monitors i de les monitores, targeta sanitària...) i recursos escrits organitzatius (fitxes de registre, fitxes d’activitats, fulls in­for­ma­tius, llista de compra...). Fixeu-vos que la llista dels participants, per exem­ple, és a la vegada un recurs escrit de legalitat perquè el De­cret 267/2016, de 5 de juliol, de regulació de les activitats d'educació en el lleu­­re en les quals participen menors de 18 anys ens hi obliga, pe­rò tam­bé és un recurs escrit d’organització perquè ens ajuda a por­tar millor les tas­ques, en aquest cas, de control. El Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les actvitats d’educació en el lleure en les quals hi participen menors de 18 anys, en l’article 12.2 diu textualment: Les inscripcions, les autoritzacions de participació i les fitxes de salut es poden tramitar electrònicament.

  • De legalitat (Continguts treballats a la unitat didàctica 69UD4)

  • D'organització

1.3.5 Recursos logístics

Es tracta de tot allò que ens cal bàsicament per mobilitzar les persones, sigui transportant-les o ubicant-les. Els po­dem clas­si­fi­car en: de situació, per determinar per exemple el lloc on ens hem de tro­bar, de transport per determinar com ens desplaçarem o trans­por­ta­rem el material, de salut i seguretat per determinar les mesures que evitaran que pren­guem mal, d’intendència i avituallament per determinar com ens proveirem de les necessitats bàsiques d’aigua i aliment, es­truc­tu­rals, com ara tenir en compte en una acampada on farem les nos­tres necessitats, on dormirem, etc.

  • De transport

  • De localització

  • De salut i seguretat (Continguts treballats a la unitat didàctica 69UD4)

  • Intendència i avituallament

1.3.6 Comunicació i relacions públiques

En el projecte haurem de de­ter­mi­nar quins canals de comunicació farem servir i a qui aniran adre­çats, per exemple haurem de tenir en compte des de la publicitat a la car­tellera per comunicar-nos amb els usuaris, i també analitzarem qui­nes accions de relacions públiques portarem a terme per tenir con­tents als nostres públics mitjançant la informació o altres accions o les estratègies que fa­rem servir en cas que es produeixi alguna crisi com ara algun incident que pogués ser mal interpretat.

  • Difusió i publicitat del projecte, mitjans a utilitzar i públics a que va dirigida la difusió del projecte

  • Conjunt d'accions de comunicació que tenen com a principal objectiu enfortir els vincles i la confiança amb els diferents públics.

(Continguts treballats a la unitat didàctica 69UD7)

1.4 Pressupost

1.4.1 Pressupost d’ingressos i despeses

El pressupost d'ingressos i despeses ens dóna informació de si un projecte és viable econòmicament

És aquell pressupost que con­tem­pla la suma de totes les entrades previstes de diners i la suma de totes les sor­ti­des previstes també de diners, durant la realització del pro­jec­te. La diferència entre una i altra suma ens dóna un resultat, que si és po­sitiu, és a dir, hi ha més entrades que sortides, en diem que hi haurà benefici i si és negatiu estem preveient pèrdues. Com a tal pressupost és un supòsit pre­vi i és l’avaluació econòmica del projecte (el resum del projecte en números). Aquest pressupost ens dóna per tant in­for­ma­ció de la viabilitat del projecte en termes generals.

1.4.2 Pressupost financer

El pressupost financer ens dóna informació de quan necessitem els recursos financers al llarg del període d'execució del projecte.

És aquell que fem ordenant per dates les en­tra­des i les sortides de diner i arrossegant un saldo que creix cada ve­ga­da que n’entren i que es redueix cada vegada que en surten. Això ens permet analitzar quan podem tenir problemes financers i per tant avançar-nos en el temps en la seva solució: retardar pagaments, avan­çar ingressos, de­ma­nar préstecs. Per exemple, si un casal d’estiu té una subvenció d’un ajuntament i aquest no la paga fins a passat un pa­rell de mesos de que aquest acabi, podríem tenir problemes per co­brar el sou de monitor o monitora. El director o la directora del casal es pot anticipar buscant solucions i en últim extrem pactant la data en que es pagaran els sous amb els monitors i monitores.

1.4.3 Pressupost d’inversions

Quan fem una inversió que s'ha d'amortitzar en diversos exercicis comptables, cal determinar quina serà aquesta amortització per tenir-la en compte com a costos del període.

És aquell que contempla inversions que han de durar més d’un exercici econòmic (un any), és a dir, que no es gas­ta­ran al llarg de tot l’exercici, com ara la compra d’una furgoneta que per exem­ple valgui 18.000 euros. No podem dir que el nostre projecte es gas­ta en un any 18.000 euros en furgoneta. Si aquesta despesa l’ha­gués­sim d’aplicar en un sol exercici i els usuaris haguessin de pagar tots els costos sortiria molt car. En canvi sí que podem dir per exemple que aques­ta furgoneta ens durarà sis anys i que aplicarem una despesa anual de 3.000 euros (la si­se­na part del cost total) i aquesta quantitat l’a­pli­ca­rem als costos que els usuaris hauran de pagar, i això és més rao­na­ble. D’això se’n diu amortització.

Posarem un exemple més proper re­ferit a un casal d’estiu. Resulta que comprem una bobina de paper d’em­balar, que en tindrem per a 5 ca­sals i encara en sobrarà, material de pintura, etc. que tot plegat ens costa 3.000 eu­ros i nosaltres preveiem que en tindrem per a tres casals (tot i que en podríem tenir per a cinc), ales­hores els usuaris del casal només hauran de pagar entre tots, per aquests conceptes, 1.000 euros i els del següent casal 1.000 euros més i el de l’al­tre 1.000 euros. I si realment tenim material per a dos casals més i els fem, i cobren 1.000 euros entre tots i al darrer casal 1.000 euros més, haurem fet per aquest concepte 2.000 euros de benefici.

1.4.4 Càlcul de la quota

El càlcul de la quota té en compte les variables del pressupost pel que fa a nombre d'usuaris, ràtio de dirigents, salts del cost de recursos en funció del nombre d'usuaris ... i ens ajuda a prendre decisions com ara determinar el mínim d'usuaris que necessitem per tirar endavant el projecte, a més de comparar-la amb la de la competència.

Per calcular la quota hem de determinar (nor­mal­ment utilitzant un full de càlcul) els ingressos que representa tenir un nombre determinat d’usuaris i les des­pe­ses que aquest mateix nombre genera. Els ingressos estan formats per activitats econòmiques, per exemple venda de samarretes o per ajuts i subvencions i, sobretot, per les quotes de les que encara no en sabem l’import.

Les despeses són els recursos del projecte: lloguer de locals o cases de colònies, personal, material, transport, publicitat, assegurances, etc.

El càlcul de la quota se sol fer a partir d’una quota prefixada (sol ser la forma més comuna de fer-ho ja que sovint no podem anar més cars que la competència), aleshores calculem la suma dels ingressos i la suma de les despeses per a di­ver­ses quantitats d’usuaris i aquesta informació ens diu a partir de quin nombre el projecte es viable. També podem parlar a partir d’una quota prefixada del càlcul del mínim de participants perquè aquesta no produeixi pèrdues.

Però això no és tan simple, ja que quan tre­ba­llem amb quantitats petites, menys de 50 nens i nenes, hem de tenir en compte les ràtios de dirigents per usuaris, que passar de 20 nens i nenes a 21 implica, d’acord amb el Decret 207/2016, de 5 de juliol, que hem fet es­ment abans, tenir un dirigent més i que passar de 33 a 34 també, i de 43 a 44 també, això val diners.

Pot do­nar-se el cas que amb 20 nens i nenes guanyem diners i que amb 22 en per­dem (hi ha altres factors que funcionen així com ara el lloguer d’au­to­cars, no és el mateix llogar un autocar que dos, i pot ser que tant sols una quantitat de 5 nens i nenes ens obligui a llogar-ne dos autocars, i aleshores el cost to­tal del lloguer és pot duplicar (depèn de la política de preus de cada empresa de transport) però no així els ingressos que pràcticament es man­te­nen.

En qualsevol cas sempre hi ha un nombre mínim d’usuaris per decidir fer l’activitat i en el cas de quantitats en que uns pocs fan créixer desmesuradament les despeses amb possibilitat de pèrdues es creen llistes d’espera, per exemple, determinem que 18 és el mínim, si en te­nim 20 cap problema, i obrim la llista d’espera fins a per exemple 25, quan s’apun­­ta el que fa 25 la tanquem fins a 33, i l’obrim de nou i la tanquem també de nou a partir de 40... i tal vegada a partir de 53 ja no ho fem perquè, tot i tenir fins a 60 menys ingressos totals, ja tenim beneficis sempre, a partir d’aquesta quantitat.

També podem determinar una aproximació a la quota dividint els costos del projecte per una quantitat que determinem com a mínima d’usuaris, ai­xò vol dir que fins a aquesta quantitat no fem l’activitat i a partir d’a­ques­ta sí. Això no contempla els preus de la competència o preus mí­nims.

En qualsevol cas per abaixar la quota sempre s’han d’abaixar els costos (can­viant a activitats que no generin tanta despesa) i pujar els altres in­gres­sos (demanant ajuts i subvencions o fent activitats econòmiques ex­tres), o renunciant a una part dels beneficisi això és el que realment se sol fer.

1.5 Planificació i programació organitzativa del projecte

1.5.1 Planificació de l’organització

Determinar el pla general de l'organització d'un projecte, especificant les accions a fer i la seva interrelació: fer el pla de treball.

És el conjunt de totes les accions organitzatives que s’han de portar a ter­me per aconseguir realitzar el projecte: fer les inscripcions, repartir la pu­bli­citat, cobrar, contractar un autocar... Es presenta en forma d’un pla de tre­ball organitzatiu.

1.5.2 Programació de l’organització

Seqüenciar en el temps la planificació de l’organització i dotar-la de re­cur­sos organitzatius. Per exemple, per fer les inscripcions ens cal un lloc, unes da­tes i un horari, algú que les faci... Es presenta en forma de programa o plan­ning organitzatiu.

1.6 Planificació i programació educativa del projecte

1.5.1 Plantejament educatiu

Un planejament educatiu de lleure és en essència el camí que hem decidit fer per resoldre un problema o una necessitat educativa de lleure, d’aquí que parlem de continguts educatius i d’allò que ens fa falta per portar-los a la pràctica.

plantejar és preveure uns objectius educatius i la manera d’assolir-los. Recordem que preveure implica l’exercici de veure anticipadament.

El plantejament educatiu de lleure està orientat per la concepció que es tingui del lleure educatiu i l’ideari de la institució que emmarca i organitza les activitats educatives de lleure. I se sosté sobre una concepció del concepte educació que té en compte les seves:

  • finalitats

  • limitacions

  • opcions metodològiques

  • l'especificitat del lleure

  • un projecte de persona

Fer un plantejament educatiu de lleure es plantejar opcions concretes, en definitiva cal precisar quina resposta volem donar als nens i nenes, nois noies; de quina manera ho volem fer i en quin ordre ho farem, quines vivències, experiències proposarem que visquin i quines activitats portarem a terme, en quin marc de vida es mouran, de quina forma facilitarem la seva relació i com ho valorarem i quines propostes de valoració els hi farem. I tot això ho farem tenint en compte els objectius implícits i transversals que hi són en tot això que hem precisat.

El plantejament educatiu acaba essent una planificació on es preveuen amb precisió uns objectius i els mitjans congruents per assolir-los per a la qual cosa ens cal:

  • elaborar un pla: formulació clara i precisa dels objectius (esquema de prioritats)

  • diagnosticar la situació

  • escollir alternatives d'acció

I per aconseguir-ho ens cal un sistema organitzatiu que contempli procediments formals que permeten l'execució d'un pla i el seu corresponent feed back.

L'èxit de l'activitat de lleure educatiu que hem planificat depèn de l'organització. La dificultat d'aquesta organització està en el fet de que treballem amb per­sones, monitors i monitores i usuaris beneficiaris de les activitats de lleure i nosaltres mateixos els directors i directores que tenim necessitats i interessos propis i motivacions diferents.

L’organització té com a finalitat l’assumpció dels objectius per als quals programem activitats educatives de lleure.

Actualment no tenim coneixement d’una teoria general unificada del lleure. Això vol, dir que estem mancats d'una normativa (procedent de conclusions científiques) per a l'organització del currículum, per un cantó i per l’altre l’administració, de forma ben diferent a com fa en els temes del departament d’Ensenyament, tampoc marca quina ha de ser la trajectòria curricular de les activitats de lleure educatiu. Els currículums es porten a terme dissenyats per l’experiència de les institucions tradicionals dedicades a l’àmbit de l’educació en el lleure basats en els seus idearis, altres extrets del món de l’escola i adaptats al lleure i dissenys propis originals a través de la metodologia específica del lleure educatiu.

Partim, en el disseny d’una acció educativa, de que l'espai vital i psicològic dels usuaris beneficiaris i monitors:

  • és un fet que cal considerar globalment

  • és un fet que cal reestructurar globalment

  • és un fet que cal organitzar globalment

Qualsevol modificació del disseny suposa la modificació de tot el sistema organitzatiu ja que els elements del disseny estan relacionats entre ells i s’interelacionen i no actuen mai de forma aïllada.

A l’hora de planificar se sol seguir aquest esquema:

És a dir, d’acord amb els valors continguts en el nostre ideari ens marcarem uns objectius educatius i determinarem què farem per assolir-los sempre de forma contextualitzada dins de la metodologia pròpia del lleure educatiu, revisant de forma continuada per saber si anem pel bon camí o hem de rectificar.

Ara bé, aquest esquema a la pràctica sovint s’inicia partint d’activitats que coneixem, que hem vist en altres llocs i que ens han atret i les adeqüem als nostres propis objectius.

Aquí és procedent fer un apunt sobre les fitxes de les activitats que sovint trobem i que marquen uns objectius pel qual va ser dissenyada l’activitat en el sentit que podem adaptar o trobar-hi altres objectius a la mateixa activitat. I això ho afirmem fonamentalment per dues raons, la primera d’elles és que les activitats per elles mateixes poden ajudar a aconseguir diversos objectius alguns dels quals no es troben en l’activitat per ella mateixa sinó en com s’aplica aquesta i la segona raó és que és la concentració d’activitats qui ens ajudarà a aconseguir els objectius educatius que ens hem proposat. Si bé el punt de partida pot ser una o un conjunt d’activitats, finalment sempre s’acaba seguint l’esquema ja que pel procés de feed back la conscienciació de determinats objectius a assolir modifica necessàiament i agrupa la tipologia d’activitats a portar a terme.

Un altre apunt que volem fer és que donats dos casals d’estiu, per exemple, que apliquessin de forma calcada els mateixos programes d’activitats, els resultats obtinguts poden ser ben diferents en funció sobretot a com s’apliquin aquestes activitats, el marc de vida que es proposi i els valors no especificats i que hi siguin presents en l’equip de monitors i monitores. Com exemple, que un dels casals estigui acostumat a aplicar càstigs col·lectius, o que se sigui molt estricte en seguir el programa, com qui diu, plogui o nevi...

Sigui com sigui, les activitats i la manera de portar-les a terme responen a uns determinats continguts que donen resposta als objectius educatius que ens hem plantejat. Aquest pla educatiu per portar-se a terme li cal d’una organització que contempli els recursos necessaris per dur-ho a terme, tant materials com humans, però també temporals.

El resultat de tot això serà el nostre programa d’actuació.

Les activitats en el lleure educatiu les podem classificar en funció de di­ver­sos criteris com ara: lloc, temporada, horari, quantitat de par­ti­ci­pants, me­todologia, tipologia de partici­pants, edat dels participants, agrupació dels participants, recursos, objectius...

Cada activitat que plantegem ha de respondre a una finalitat concreta, és a dir, hi ha d'haver una resposta a un per què. Aquestes activitats han de ser ade­quades tant al context com als usuaris i a les nostres possibilitats de rea­lit­zació.

La major part de les activitats, per no dir totes, es poden adaptar a ca­das­cun dels condicionants anteriors.

L'eix temàtic del qual en sortirà el nostre programa d'activitats ha d'estar con­textualitzat en el sentit que s'ha de tocar de peus a terra i fer les activitats ade­quades i aprofitant les oportunitats que el context ens proporciona.

És molt diferent, per exemple, si hi ha pernoctació o no, ja que en el pri­mer dels casos hi podrem programar vetllades, jocs de nit o marxes nocturnes, per exemple.

El tipus d'instal·lació també condiciona les activitats, no és el mateix dormir sota una tenda que en una llitera d''una casa de colònies, i tampoc és el mateix tenir tota la casa a la nostra disposició que haver-la de compartir o pernoctar en un alberg de joventut.

En quant a activitats sense pernoctació també cal distingir si la instal·lació és exclusiva per a nosaltres o s'ha de compartir.

En el cas que els nens i les nenes o els joves s'hagin de quedar a dinar cal­drà preparar activitats pausades, d'acord amb el ritme fisiològic. El ma­teix ritme fisiològic s'ha de tenir en compte quan l'activitat és perllonga en el temps, no és el mateix una estada de tres dies a una altra de nou dies de co­lò­nies. Ni un casal d'estiu diari, a una activitat d'esplai setmanal.

De la mateixa manera no és el mateix quan podem fer les activitats a l'ex­terior degut al bon temps a quan ens veiem obligats a programar acti­vi­tats d'interior a causa també del temps.

1.5.2 Programació de les activitats

Seqüenciar en el temps la planificació de les activitats educatives i do­tar-la de recursos organitzatius. Per exemple, tal dia a tal hora es farà un par­tit de palo mato, a tal lloc, amb aquest material i aquest àrbitre. Es presenta en forma de programa o Planning d’activitats educatives.

Dotar de recursos les activitats planificades (sobretot en quant a la seva temporalització): fer el programa (Planning) de les activitats educatives

És el conjunt de totes les accions educatives que s’han de portar a ter­me per complir amb els objectius educatius del projecte: tallers, vetllades, jocs, can­çons... Es presenta en forma d’un pla de treball edu­ca­tiu.

Previsió d'un programa alternatiu d'activitats en cas de no poder-se desenvolupar una activitat o activitats programades

1.6 Avaluació

Es tracta de valorar fins a quin punt aconseguim els nostres objectius amb allò que hem programat i hem realitzat, però per aconseguir-ho el pro­jec­te ha de contemplar quins procediments farem servir i quins ítems ava­lua­rem.

Els processos que es donen en les activitats són quelcom complex: processos educatius, relacionals, de grup…

1.6.1 Procediments

Mitjançant els quals avaluarem la consecució dels nostres objectius i metodologia d'avaluació continuada:

  • Entrevistes

  • Qüestionaris

  • Fitxes d’observació

  • Fitxes d’activitats (que contemplin un apartat d’avaluació)

  • Reunions d’avaluació

  • Informes individuals

1.6.2 Ítems a avaluar

  • Usuaris: nens / nenes i pares / mares

  • Organització: recursos, pressupost i programació

  • Activitats: Idoneïtat de les mateixes als objectius, context, usuaris, re­cur­sos...

  • Equip de dirigents

1.7 Normativa aplicable

Hem de tenir en compte que qualsevol projecte educatiu de lleure està subjecte a una normativa legal que cal complir, en aquest cas té especial rellevància el Decret 267/2016, de 5 de juliol, del que ja hem parlat abans.

En aquest sentit i en funció d’allò que contempli el nostre projecte s’ha de tenir en compte en cada cas les normatives que corresponguin, i que hem apuntat, la majoria d’elles, en l’apartat 1.2.3 Marcs legislatius de les diferents activitats de lleure.

Cal veure la unitat didàctica 69UD4

1.8 Accions posteriors al projecte

1.8.1 Presentació i venda del projecte

Sovint el projecte l’haurem de donar a conèixer, bé per a que ens el comprin en el sentit que l’acceptin per tirar-lo endavant, sovint una ad­mi­nis­tra­ció o institució o bé alguna empresa que hi cregui i se la vulgui ju­gar, o no­sal­tres mateixos (concepte de risc empresa­rial), bé per a que el conegui la resta de monitors i mo­ni­to­res que hi han de participar.

En qualsevol cas la decisió de tirar endavant un projecte comporta sempre un risc que hem d’assumir i que marca la diferència entre els emprenedors (que assumeixen riscos) i els que no ho són (que no n’as­su­mei­xen). As­su­mir un risc no vol dir ser un inconscient, sinó que l’elaboració ben feta d’un projecte ens ajuda sempre a minimitzar els riscos i a prendre decisions.

1.8.2 Execució del projecte

L’execució del projecte implica portar-lo a la pràc­tica corregint-lo i adaptant-lo a la realitat i als imprevistos. Ens ha de quedar clar que quant més ben treballat està un projecte menys espai que­da per a la im­pro­vi­sa­ció, tot i que hi ha projectes educatius de lleure que el seu aspecte edu­ca­tiu està en funció d’allò que van decidint els usuaris (sobretot casals i cam­pus de jo­ves) i en aquest sentit no es pot fer ni molt menys una pro­gra­mació tancada.

La flexibilitat, la capacitat d’adaptació i de millora provocats per una adequació a la realitat són virtuts que s’han de considerar com a molt positives. Fer i portar una cosa a terme únicament perquè s’ha programat així quan les condicions han canviat és d’una incoherència total, i sovint això passa en el món del lleure edu­ca­tiu quan al capdavant hi ha persones que no tenen aquesta virtut que es­men­tàvem abans o quan depenem d’una empresa o entitat que no ens per­met fer can­vis de pro­gramació en aquest sentit, això sempre baixa la qualitat edu­ca­tiva quan el can­vi hauria estat desitjable i ben justificat.

1.8.3 Memòria del projecte

Una memòria és un escrit per donar compte de la rea­lització d’un projecte en la seva totalitat o parcialment durant un pe­río­de de temps determinat amb la finalitat generalitzada de justificar el seu aprofitament. Generalment consta de tres parts: resum d’allò que s’ha fet durant el pe­río­de, crítica del que s’ha fet, i proposta de millora per al futur. La di­fe­rèn­cia que hi ha en­tre una memòria i un informe és que aquest darrer té un contingut tes­ti­mo­nial i prou, quasi notarial, més con­cret i concís.

La memòria ve a ser un projecte redactat en passat contemplant allò que estava previst i no s’ha fet amb la seva justificació i allò que no es­ta­va pre­vist i s’ha fet, també amb la seva justificació.

A la memòria també hi trobem l’avaluació final del projecte pel que fa a la consecució dels objectius generals del projecte passant pel que fa a la con­secució dels objectius específics del projecte.

Hi ha una valoració i una justificació també entre les dades estimades en el projecte i les dades reals sorgides de la seva realització, com ara da­des eco­nòmiques o quantitat de participants.

Una característica a tenir en compte a l’hora de redactar una memòria és que aquesta és una eina de relacions públiques i per tant hem de tenir cu­ra en la seva redacció i presentació destacant allò que pugui interessar a qui ens avaluï i minimitzant allò que ens pugui perjudicar.

APUNTS COMPLEMENTARIS

1 EL MÈTODE PERT DE PROGRAMACIÓ (PROGRAM EVALUATION AND REVIEW TECHNIQUE)

1.1 Introducció al mètode PERT de programació

1.1.1 La gestió del temps

El temps se sol considerar com un recurs molt valuós en la vida humana.

La temporalització d’un grup d’activitats per a la consecució d’un objectiu determinat és una tasca molt important en les activitats de lleure.

Per exemple: si volem aconseguir un objectiu determinat hem de seqüenciar els passos que ens conduiran a ell.

Aquests passos els anomenem activitats perquè ens conduiran als objectius entremitjos que a la vegada ens portaran a l’objectiu final.

Pot passar que:

  • hi hagi una seqüència linial

  • hi hagi seqüències paral·leles

Què fem?:

  • posar les activitats per ordre temporal dins la seqüència

  • calcular el temps per aconseguir-ho

Què passa però si l’objectiu a aconseguir és complex, o són varis els objectius?

Quan passa això hem d’utilitzar tècniques que ens permetin integrar:

  • objectius

  • activitats

  • temps

Un exemple d’aquestes tècniques és la que s’anomena PERT

1.1.2 Aparició del mètode PERT

D’ençà l’aparició del mètode PERT l’any 1958, les modernes tècniques de programació i control de projectes s’han aplicat amb èxit a camps molt diversos, tals com construccions de vaixells o avions; projectes d’enginyeria civil; introducció en el mercat d’un nou producte; posada en òrbita de satèl·lits; edició i llançament de llibres; instal·lació i posada a punt de computadores; organització de congressos i conferències; etc., etc.

El mètode PERT (Program Evaluation and Rewiew Technique) i el mètode CPM (Critical Path Method) constitueixen les dues tècniques pioneres en el camp de la moderna programació i control de projectes.

El desenvolupament del mètode PERT es va iniciar al 1957, quan la Marina dels EEUU es va enfrontar als grans problemes de coordinació i control que van sorgir en la realització del projecte de submarins atòmics armats amb projectils Polaris, el Projecte Polaris. En aquest projecte hi participaven 250 contractistes directes amb més de 9.000 subcontractistes, nombroses agències governamentals, la qual cosa suposava la coordinació d’una gran quantitat de recursos i esforços humans. Els responsables del projectes es van adonar ben aviat que les tècniques de planificació i control que disposaven aleshores eren insuficients per aplicar-les amb èxit en un projecte d’aquesta grandària. Pràcticament, l’únic mètode de planificació i control de projectes que existia en aquesta època era el Diagrama de Barres de Gantt.

Al davant de la impossibilitat de programar el Projecte Polaris mitjançant el Diagrama de Gantt, la Marina dels EEUU va decidir començar una recerca amb l’objecte de trobar una nova tècnica més perfeccionada de programació i control de projectes.

El setembre del 1959, la revista Operations Research va publicar un article que va constituir el primer treball publicat sobre el mètode PERT. L’aplicació del mètode PERT a la programació i al control del Projecte Polaris va constituir un gran èxit, ja que es va aconseguir una reducció en el temps d’execució del projecte de dos anys, quan la durada prevista pel mateix era de cinc anys.

Aquest èxit va suposar una ràpida difusió del nou mètode de planificació al camp comercial i industrial.

1.1.3 Principis bàsics

El mètode PERT de programació consisteix en relacionar estats inicials als quals s'hi aplica una acció que dóna com resultat un estat modificat per aquesta acció. Per exemple, d'una acció inicial és tenir escrit un text de correu-e, aplicar-hi una activitat seria clicar el botó enviar i el resultat de l'estat anterior modificat per aquesta acció seria un correu-e enviat.
Ara bé, desgranar el conjunt d'accions que cal per organitzar tot un casal d'estiu pot ser una feina complexa, però ens ajuda a preveure el conjunt de la programació d'aquest casal en un planning que ens indica allò que hem de fer, quan ho hem de fer, qui ho ha de fer, i apurant més fins i tot els recursos que ens calen.

1.2 Elaboració pràctica d'un PERT

Per tal d'entendre com funciona, ens basarem en la presentació que Rubèn Fornós passava a les seves sessions de programació dels cursos de directores i directors.

1.3.1 Accions genèriques d'un PERT real d'un casal

Aquest és l'exemple d'un PERT per a l'organització d'un casal, que contempla totes les accions organitzatives des de que es pren la decisió de fer-lo fins a la data del seu inici- Està presentat en forma de graella amb aquestes columnes:

  • Número d'ordre

  • Estat anterior

  • Acció a fer

  • Temps

  • Resultat de l'acció

Enllaç a la graella

Enllaç al planning que se'n deriva (està tan reduït que no s'acaba de llegir, el codi de colors però ens pot ajudar a donar una visió de conjunt)

Tot allò que la Direcció General de Joventut, de manera resumida, posa a disposició de les persones que organitzeu activitats de lleure educatiu


Tal i com ens vàrem comprometre a la videoconferència informativa sobre el compliment del Decret 267/2016 que regula les activitats de lleure amb menors de 18 anys, posem a la vostra disposició 4 documents informatius en format pdf. que relacionen, per àmbits temàtics, tot allò que la Direcció General de Joventut, de manera resumida, posa a disposició de les persones que organitzeu activitats de lleure educatiu.

(Enviat per la delegació gironina de la direcció general de Joventut de la Generalitat de Catalunya l'11 de maig de 2022)

Es tracta de quatre fitxes que, cada una d’elles, relaciona tot allò que heu de conèixer en diferents formats: informació documental, programes, protocols, guies, difusió...etc. Els àmbits són els següents:

Àmbit sobre Recursos per a entitats i empreses

Àmbit sobre Prevenció del maltractament

Àmbit sobre Salut en les activitats

Àmbit sobre Activitats en el medi natural (Prevenció i seguretat)

Estem convençuts que els recursos informatius que us oferim mitjançant el portal Jove.cat són suficients i bàsics per tirar endavant les activitats organitzades amb qualitat i de manera segura. L’objectiu nostre és que els conegueu mitjançant l’edició de les fitxes i si us interessa algun apartat, us dirigiu a l’enllaç que us facilitem a sobre de cada una d’elles. ESPEREM QUE US FACIN UN BON SERVEI!

En relació a altres informacions que volem que conegueu i que vàrem passar molt per sobre a la videoconferència, US POSEM AL DIA!:

"Pla d'Actuació en Centres Educatius" relatius al COVID19 (També afectarà a les activitats de lleure educatiu en època de vacances escolars)

D'acord amb les informacions que ens ha fet arribar el Departament de Salut, s'han aprovat unes modificacions al "Pla d'Actuació en Centres Educatius" relatius al COVID19, que afecten plenament a les colònies escolars ja que els són d'aplicació:

Les principals novetats són:

Es permet la interacció entre infants de diferents grups de convivència estable (GCE). Cal seguir tenint identificats els diversos GCE, però no hi ha cap problema perquè interactuïn entre sí.

Decau l’obligació de portar mascareta. Només cal mantenir-la en el transport escolar i, conseqüentment, en els transports vinculats a les colònies escolars.

El manteniment dels GCE en el menjador passa de ser una obligació a ser una recomanació.

Alhora, mantenen les mesures preventives principals: rentat de mans, ventilació.....

Mesures de prevenció que s’apliquen en cas de contagi COVID en activitats de lleure

Heu de saber que s’apliquen al lleure les mateixes mesures de prevenció que s’apliquen a la població en general. Es tracta de la informació que donem a la pàgina web de Prevenció i seguretat en la pandèmia de COVID-19. Consultar les Preguntes més freqüents