69UD4.4

En aquest tema s'informa dels punts principals de la normativa en matèria de salut que cal considerar a les activitats d’estiu on se serveix menjar als infants i de les normes bàsiques per a la manipulació d'aliments

El Servei de Salut Alimentària dels Serveis Territorials de Salut a Girona, amb la col·laboració de la Coordinació Territorial de Joventut a Girona, ha editat un quadríptic per tal d’informar dels punts principals de la normativa en matèria de salut que cal considerar a les activitats d’estiu on se serveix menjar als infants. Actualment diverses normatives europees, estatals i autonòmiques regulen els aspectes de la higiene alimentària relacionats amb el consum final dels aliments i la seva elaboració. Atenent a la seva relativa complexitat, us aconsellem que us dirigiu al Departament de Salut per tal de rebre informació fefaent sobre la manipulació dels aliments i l’obtenció dels coneixements necessaris i la seva corresponent acreditació.

4.1 Si donem servei de dinar al casal, quines normatives hem de complir?

QUÈ SÓN LES TOXIINFECCIONS ALIMENTÀRIES (TIA)?

Les TIAs són malalties que es manifesten sobretot amb símptomes digestius, com els vòmits i les diarrees, i que es produeixen quan una persona consumeix un aliment contaminat per gèrmens, com per exemple la salmonel.la.

Els menjadors col·lectius de les cases de colònies i altres instal·lacions juvenils estan considerats establiments de risc, ja que els usuaris són infants i joves, en els quals aquestes malalties poden tenir repercussions greus per a la seva salut.

COM ES CONTAMINEN ELS ALIMENTS ELABORATS?

Els gèrmens que contaminen els aliments poden provenir tant del medi com de les manipulacions efectuades en la preparació, elaboració i conservació dels aliments.

LA CONTAMINACIÓ ENCREUADA

És la causa més freqüent de toxiinfeccions alimentàries. Es produeix quan els gèrmens passen des d’un aliment contaminat, normalment cru, a un altre llest per al consum, a través d’utensilis, equips, superfícies, roba o mans.

En les activitats de lleure que els participants dinen amb nosaltres hem de tenir molt en compte que en la majoria dels casos hem de portar autocontrols alimentaris sota la responsabilitat i direcció del responsable de l’activitat malgrat sigui una empresa de càtering qui ens subministra el menjar. En aquesta taula trobareu les diferents possibilitats que ens podem trobar i si heu de fer els autocontrols alimentaris o no.

Actualment hem de indicar-ho també a l'hora de fer la notificació de l’activitat d’educació en el lleure a la Generalitat

4.1.1 Els autocontrols alimentaris

AUTOCONTROLS ALIMENTARIS: CASOS QUE ENS PODEM TROBAR

1) Cuina servida per una empresa autoritzada (Càtering)

-Casal amb servei de menjador servit per una empresa autoritzada

Necessaris autocontrols alimentaris

2) Cuina pròpia

-Casal amb servei de menjador amb cuina pròpia

-Casa de colònies amb dret a cuina

-Campament juvenil amb cuina pròpia

Necessaris autocontrols alimentaris

3) Cuina contractada

-Casa de colònies amb pensió complerta

-Casal amb cuiner/a d'una empresa autoritzada

-Dinar en un restaurant

No ens calen autocontrols alimentaris

1) Autocontrol alimentaris en una cuina servida per una empresa autoritzada de càtering:

Per tal que els controls siguin efectius hem de designar un responsable per dur-los a terme i un altre per verificar que es compleixen.

1 Control de l'aigua potable

L’aigua de l’aixeta ha de tenir una concentració de clor residual lliure de 0,2 a 0,6 ppm.

Per fer aquesta determinació hi ha uns kits en el mercat amb aquesta finalitat. Es barregen els reactius amb l’aigua i apareix una coloració, la intensitat de la qual ens dirà la concentració de clor residual lliure.

2 Control de temperatura dels menús

Els menús han d’arribar al casal a la temperatura de seguretat que marca la normativa:

Aliments que es serveixen calents = 65ºC

Aliments que es serveixen freds = 8ºC

Per prendre la temperatura necessitem un termòmetre sonda

3 Control de neteja de vaixella i estris

La vaixella i els estris s’han de netejar amb mètodes mecànics, utilitzant productes (detergents i desinfectants) d’ús alimentari i assegurant que l’esbandit es faci a temperatura superior a 82ºC per tal que quedin desinfectats.

4 Control de temperatura dels elements de fred

Si en el casal utilitzem elements de fred caldrà que disposen de termòmetres per poder controlar a temperatura. neveres han d’estar a 4ºC i els congeladors a -18ºC.

5 Control del plat testimoni

El plat testimoni, que ha de ser equivalent com a mínim a una ració, s’ha de guardar durant 7 dies en congelació i ha d’estar correctament etiquetat amb la data que s’ha consumit.

6 Control d'hàbits i pràctiques de cocció i servei

L’objectiu d’aquest control és que els responsables dels casals facin una valoració dels hàbits i pràctiques de manipulació que es porten a terme per tal d’evitar pràctiques de risc.

7 Incidències del dia

En aquest apartat s’han d‘anotar les incidències detectades en un dia, la causa d’aquestes i si s’han corregit.

Què passa amb les carmanyoles?

Per tal de poder oferir el servei de dinar amb la carmanyola portada des de casa hem de poder garantir aquestes dues condicions:

1) Hem de garantir que les carmanyoles estiguin durant tot el matí en un frigorífic entre 1ºC i 4ºC

2) Hem de garantir que el menjar es pugui reescalfar = de 65ºC

Els passos a seguir quan el menor transporti la carmanyola de casa al casal:

A) La carmanyola amb el menjar preparat s'ha de treure de la nevera de casa just abans d'anar al casal. Demaneu als pares que ho posin dins una bossa isotèrmica.

B) Tan bon punt arribi al centre, s'ha de guardar la carmanyola a la nevera de l’escola.

C) Assegureu-vos que el tupper està ben identificat amb el nom i el grup.

D) Quan el menor torni a casa, s'ha de llençar tot el que no s'hagi menjat.

E) Les carmanyoles s'han de rentar diàriament a casa amb aigua calenta i detergent

2) Autocontrols alimentaris en una cuina pròpia quan en fem el menjar nosaltres:

Per tal que els controls siguin efectius hem de designar un responsable per dur-los a terme i un altre per verificar que es compleixen.

1 Control de l'aigua potable

L’aigua de l’aixeta ha de tenir una concentració de clor residual lliure de 0,2 a 0,6 ppm.

2 Control de proveïdors

Les matèries primeres han de procedir d’un establiment autoritzat i arribar en condicions adequades. Cada producte ha d’arribar a la temperatura correcta (4ºC pels productes refrigerats i -18ºC pels productes congelats).

3 Control de neteja i desinfecció

S’han de mantenir les instal·lacions i l’equipament en correcte estat de neteja i desinfecció per reduir el nombre de microorganismes i evitar la contaminació dels aliments.

S’han de netejar: 1. Les diferents zones i instal·lacions de l’establiment 2. La maquinària 3. Els estris 4. La vaixella

4 Control de temperatura dels elements de fred

Els elements de fred han de disposar de termòmetres per poder controlar la temperatura. Les neveres han d’estar a 4ºC i els congeladors a -18ºC.

5 Control de temperatures de cocció

Per dur a terme aquest control hem de tenir present com es comporten els bacteris segons la temperatura:

6 Control del plat testimoni

El plat testimoni, que ha de ser equivalent com a mínim a una ració, s’ha de guardar durant 7 dies en congelació i ha d’estar correctament etiquetat amb la data que s’ha consumit.

7 Control d'hàbits i pràctiques de cocció i servei

L’objectiu d’aquest control és que els responsables dels casals facin una valoració dels hàbits i pràctiques de manipulació que portem a terme per tal d’evitar pràctiques de risc.

8 Incidències del dia

En aquest apartat s’han d‘anotar les incidències detectades en un dia, la causa d’aquestes i si s’han corregit

4.2 Piscines i altres llocs de bany

4.2.1 Quan cal un socorrista?

La llei només obliga que hi hagin socorristes en algunes piscines. A la resta d'espais on ens podrem banyar amb els menors no és obligatòria la presència d'un socorrista.

Les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic estan recollides al Decret 95/2000, de 22 de febrer, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 3092, de 6 de març de 2000 i el Decret 165/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d'ús públic.

Segons la normativa existeixen dos tipologies de piscines:

1) Piscines que disposin d’un o més vasos amb una superfície total de làmina d’aigua superior als 200 metres quadrats

2) Piscines que disposin d’un o més vasos, amb una superfície total de làmina d’aigua igual o inferior als 200 metres quadrats

1) Piscines que disposin d’un o més vasos amb una superfície total de làmina d’aigua superior als 200 metres quadrats

Les piscines que disposin d’un o més vasos amb una superfície total de làmina d’aigua superior als 200 metres quadrats han de disposar, durant l’horari de bany establert, d’un servei de salvament i socorrisme d’acord amb el nombre de persones que es banyen o practiquen la natació, el nombre i la visibilitat dels vasos i les activitats que s’hi realitzin. Als efectes de la determinació del nombre de socorristes es tindrà en compte, com a mínim, la relació d’un socorrista per a cada grup de dos-cents banyistes o fracció. El nombre de banyistes es calcularà a raó de dos per cada cinc metres quadrats de làmina d’aigua. (art. 17.1.)

Titulació que han de tenir els socorristes

En l'actualitat només és pot obtenir el títol de socorrista per la via de la formació professional (FP) de grau mitjà o de grau superior. Concretament l’FP de salvament i socorrisme. Calen diferents nivells d’estudis en funció de les tasques concretes, dins de l’àmbit dels estudis de les activitats físiques i de l’esport. Aquests estudis formen part dels ensenyaments esportius de règim especial. Poden ser de:

Nivell mitjà
Nivell superior

Cada nivell capacita per una sèrie de tasques concretes:

Els estudis de nivell mitjà

Consten de dos cicles: el cicle inicial i el cicle final, que es poden fer en un o dos cursos acadèmics:

El Cicle inicial de nivell mitjà capacita per dinamitzar, instruir, dirigir i concretar la iniciació al medi aquàtic i esportiva en salvament i socorrisme, i per organitzar, acompanyar i tutelar els socorristes i usuaris en la participació d’activitats, competicions i esdeveniments propis d’aquest nivell. Té una durada de 495 hores. Si se supera el curs del cicle inicial de nivell mitja, s’obté el Certificat de cicle inicial de salvament i socorrisme, que capacita per treballar com a:

- Socorrista en piscines
- Socorrista en parcs aquàtics
- Socorrista en piscines naturals

El Cicle final de nivell mitjà, de 660 hores, s’obté el títol de Tècnic o tècnica esportiu en salvament i socorrisme, que capacita per treballar com a:

- Socorrista en platges marítimes
- Socorrista en platges fluvials
- Socorrista en llacs i pantans
- Socorrista de suport d’Unitats d’Intervenció Aquàtica
- Socorrista en activitats aquàtiques en l’entorn rural
- Socorrista en activitats nàutic esportives

2) Piscines que disposin d’un o més vasos, amb una superfície total de làmina d’aigua igual o inferior als 200 metres quadrats

A les piscines que disposin d’un o més vasos, amb una superfície total de làmina d’aigua igual o inferior als 200 metres quadrats, no és obligatòria la presència de personal de salvament i socorrisme. Tanmateix, en aquelles instal·lacions en què s’accedeixi a la piscina mitjançant el pagament d’una quantitat en concepte d’entrada o de quota d’accés directe hi ha d’haver una persona encarregada de la vigilància dels banyistes i de la supervisió del compliment de les normes de règim intern, especialment en aquells aspectes que fan referència a la prevenció dels accidents.

Titulació que ha de tenir la persona encarregada de la vigilància dels banyistes

Aquesta persona ha de tenir habilitats bàsiques en la pràctica de la natació i ha d’estar en possessió d'una d'aquestes titulacions:

- Grau superior d’animació d’activitats físiques i esportives
- Diploma de monitor en lleure infantil i juvenil de la Secretaria General de Joventut
- Acreditar la superació dels programes d’atenció sanitària immediata, de nivell 1 o 2, a què fa referència el Decret 225/1996, de 12 de juny, pel qual es regula la formació en atenció sanitària immediata.

Així mateix, a les piscines d’aquestes mateixes dimensions que estiguin integrades en establiments de restauració, com també en allotjaments turístics, inclosos els càmpings i altres tipus d’instal·lacions i establiments, reservats a l’ús exclusiu de les persones que hi estiguin allotjades, sense necessitat de pagament d’una quota d’accés directe, hi ha d’haver una persona que, entre les seves tasques, tingui encarregada la vigilància dels banyistes i la supervisió del compliment de les normes de règim intern, especialment en aquells aspectes que fan referència a la prevenció dels accidents.

A les piscines que disposin d’un o més vasos, amb una superfície total de làmina d’aigua igual o inferior als 200 metres quadrats , quan la direcció de l’establiment programi activitats organitzades de natació o jocs aquàtics destinats a grups de persones menors d’edat, la vigilància, mentre durin les activitats, ha de ser assumida per una persona que tingui habilitats bàsiques en la pràctica de la natació i estigui en possessió de la titulació de:

Grau superior d’animació d’activitats físiques i esportives
Diploma de monitor en lleure infantil i juvenil de la Secretaria General de Joventut
Acreditar la superació dels programes d’atenció sanitària immediata, de nivell 1 o 2, a què fa referència el Decret 225/1996, de 12 de juny, pel qual es regula la formació en atenció sanitària immediata.

A l’entrada de les instal·lacions referides als paràgrafs anteriors, com també a la zona de bany, s’ha de fixar, en un lloc perfectament visible per als usuaris, un rètol amb el missatge següent:

“Aquesta instal·lació no disposa de servei de salvament i socorrisme”. (art. 17.2.)

Queden excloses de les obligacions de presència de personal de salvament i socorrisme i de vigilància establertes en els apartats anteriors les piscines integrades en allotjaments turístics en les modalitats de residències-cases de pagès regulades al Decret 214/1995, de 27 de juny (DOGC núm. 2085, de 7.8.1995), com també en la resta d’allotjaments turístics amb una capacitat màxima autoritzada de 15 places. Aquests allotjaments turístics, en la zona de bany, han de fixar, en un lloc perfectament visible per als usuaris, un rètol amb el missatge següent: “Aquesta piscina no disposa de servei de salvament i socorrisme ni de vigilància dels banyistes”. Les normes de règim intern d’aquestes piscines han de fer constar la prohibició que els menors de 14 anys puguin accedir a la piscina sense la presència d’un adult responsable. (art. 17.3)

Activitats escolars o extraescolars en tot tipus de piscines, fins i tot en les de menys 200 m2 de làmina d’aigua

Als efectes de garantir la seguretat dels alumnes en la realització d’activitats, en piscines, organitzades pels centres docents de nivell no universitari, tenint en compte que els currículums formatius de mestres i professors no exigeixen coneixements ni habilitats per poder actuar en cas d’accident, aquest decret considera convenient mantenir l’obligació de presència de personal de salvament i socorrisme.

Per això en les piscines de tot tipus d’instal·lacions, quan estiguin ocupades per grups d’infants i de joves en exercici d’activitats amb finalitat educativa, cultural, lúdica, recreativa, social o d’esbarjo, organitzades d’acord amb la seva normativa reguladora, pels centres docents de nivell no universitari de Catalunya per als seus alumnes, sota la responsabilitat dels seus professors, serà obligatòria la presència del servei de salvament i socorrisme previst a l’apartat 1 de l'article.17.4.

Fora de les piscines públiques o privades autoritzades

Fora de les piscines públiques o privades autoritzades, l’ús de qualsevol altre lloc per banyar-se (mar, riu, llac, pantà o bassa) incrementa, per diversos motius, el perill. En aquests casos, cal que disposeu de dirigents amb habilitats bàsiques de natació i socorrisme, que incrementeu la vigilància i que delimiteu, previ reconeixement del lloc, la zona de bany.

4.2.2 Recomanacions bàsiques per anar a la platja o la piscina amb grups de menors d'edat (Medi aquàtic)

L’ofegament en piscines és la segona causa de mortalitat infantil per accident a la Unió Europea. I més del 80% d’aquestes morts infantils tenen lloc en piscines privades. A Espanya moren més de cent nens cada any ofegats en piscines.

Calen menys de dos minuts perquè es produeixi un d’aquests ofegaments en nens que són més freqüents a l’estiu i que afecten principalment a nens de menys de 7 anys, tot i que la majoria de casos se situen en nens d’ 1 i 3 anys. També hi ha una major incidència en nens que en nenes.

4.2.3 Quants monitors hi ha d'haver vigilant els menors quan es banyen?

Tant a la piscina com la platja, en activitats d'educació en el lleure sempre heu de disposar dels dirigents que marca el Decret 267/2016.
En activitats escolar s'ha d'atendre el nombre de professorat i acompanyants que disposa anualment el Departament d'Ensenyament en cada cas i depenent del cicle formatiu.
Aquest nombre de dirigents ha d'estar sempre present a la platja o dins del recinte de la piscina, malgrat hi ja hagi socorrista/es. Els menors que estan sota la nostra direcció ens els hem de vigilar nosaltres ja que estàn sota la nostra responsabilitat. Els socorristes actuaran en cas de necessitat
Separeu els nens per edats sempre que sigui possible, especialment els menors de 7 anys .Tingueu en compte que amb nens i nenes menors de 7 anys (fins a 6 anys) fins hi tot aquests ràtios exigits pel Decret 267/2016 poden quedar curts en quant a la vigilància, depenent de les característiques de la platja o piscina on ens volem anar a banyar. En aquests casos es recomanable reforçar la vigilància amb algun adult més.

Consells generals

Els nens i nenes que no saben nedar han d’anar equipats amb algun dispositiu de flotabilitat adaptat a cada edat que els ajudi a mantenir el cap fora de l’aigua. En general, és aconsellable ensenyar a nedar als infants com més aviat millor. El millor dispositiu de flotació és una armilla salvavides. Els flotadors inflables no són recomanables.
Podem comprovar l’índex de radiació solar previst per anar més preparats i evitar insolacions i cremades solars. Recordem que la crema de protecció solar s’ha d’aplicar abans i després del bany (cada 20 minuts) i ha de ser d’un factor de protecció adequat al tipus de pell de cada infant (mai inferior al 15).
Feu respectar un mínim de dues hores, per banyar-se, després de menjar (Veure El tall de digestió "la hidrocució", no és una llegenda)
No permeteu que entrin de cop a l'aigua la primera vegada que es banyen, després de menjar, d'haver pres molta estona el sol o d'haver fet un exercici físic intens.
Actuem amb rapidesa i serenor en cas d’emergència. Tinguem sempre el mòbil a mà i si detectem que un infant té problemes dins l’aigua, fem les actuacions necessàries per ajudar-lo i, si és necessari, truquem al 112.

4.2.5 Piscines i cases de colònies

Quan aneu a una casa de colònies assegureu-vos quin tipus de piscina disposen i comproveu si us cal un socorrista aquàtic atenent al Quadre resum de la normativa
Cal assegurar-se que quan no estem a la piscina, la porta de la tanca al voltant de la piscina estigui ben tancada per evitar que els menors hi accedeixin i hi caiguin accidentalment.
Eviteu que juguin a donar-se empentes a la vora de la piscina, a saltar l’un per sobre de l’altre, a enfonsar-se, a tirar-se en cadena pels tobogans, etc.
Estigueu atents als senyals de seguretat de la piscina, pel que fa a l'ús de trampolins, palanques o tobogans, així com dels que fan referència a la fondària.
Recordem als infants que cal dutxar-se abans i després del bany per evitar els fongs i altres problemes a la pell, i que és recomanable posar-se crema hidratant al final del dia, així com canviar-se el banyador mullat quan s’hagi acabat l’estona de bany.

4.2.6 L’ús de les piscines mòbils o desmuntables

L’ús de les piscines mòbils o desmuntables, inflables o no, no està regulat de manera genèrica, però es desaconsella totalment el seu ús per a les edats de 0 a 6 anys dins dels espais on es fa l’activitat, atenent el que estableix l’article 7.4 de l’Ordre d’11 de maig de 1983, de regulació de les condicions higienicosanitàries i de seguretat de compliment obligat pels centres d’atenció assistencial per a infants de menys de sis anys, ja que el col·lectiu destinatari de l’ús és, bàsicament, el mateix i no es poden garantir les òptimes condicions higièniques i de seguretat. Tampoc no és recomanable emprar-les per a edats superiors a 6 anys.

⚠️ VIGILÀNCIA ACTIVA

L'actitud de l'equip de dirigents quan fem activitats al medi aquàtic ha de ser de "VIGILÀNCIA ACTIVA". SUPERVISIÓ contínua NO existeix substitut de la supervisió d'un adult, per això l'estricta vigilància i el control permanent són bàsics
La "VIGILÀNCIA ACTIVA" vol dir que hem de tenir una vigilància visual constant per part del monitoratge present a l'activitat, organitzant torns si és necessari, i evitant qualsevol distracció com un llibre o un telèfon mòbil.
Norma 10/20: Cada 10 segons l'adult responsable de la vigilància ha de mirar a la piscina si hi ha nens dins o al voltant d'ella i ha d'arribar-hi en menys de 20 segons, o el que és el mateix: has de poder arribar al nen amb el braç. Evitar qualsevol distracció, molt comuns actualment amb l'ús de mòbils i xarxes socials.
El telèfon mòbil pot és una font molt important de distracció per part del monitoratge. Per això ja hi ha moltes activitats d'educació en el lleure que quan van al la platja o a la piscina prohibeixen la utilització del mòbil i només es pot utilitzar en casos d’emergència.
Una bona estratègia de la "VIGILÀNCIA ACTIVA" és estar sempre molt a prop dels infants i participar en els jocs de manera activa. La millor manera és repartir-nos, uns vigilant fora de l'aigua i els altres jugant amb els infants i joves.
No els deixeu sols en cap moment ni quan s’estiguin banyant ni quan estiguin a la platja o a l’entorn de la piscina.
Procureu que mai no quedin fora del vostre camp de visió mentre són a l'aigua. Recordeu que només 2,5 cm de fondària són suficients per cobrir el nas i la boca d'un infant, si cau endavant.
Sortim de l’aigua cada mitja hora. Descansem, bevem aigua i tornem a aplicar la crema solar. Aprofitem aquestes estones per fer jocs tranquils fora de l’aigua (jugar a cartes, als disbarats, al telèfon, a l’assassí, a passar la corrent,…), però sempre vigilant de no estar gaire estona sota el sol i protegir-nos amb crema solar, gorra, ulleres de sol i samarretes de cotó de colors clars.
S’ha de tenir present que només les piscines de més de 200m2 estan obligades a tenir un servei de salvament o socorrisme, però encara que hi hagi aquest servei, no hem d’abaixar la vigilància i ens hem de mantenir sempre prou a prop dels infants per poder-los ajudar si ho necessiten.
Recordeu sempre "VIGILÀNCIA ACTIVA" sense abaixar la guàrdia

4.3 Les activitats de lleure han de disposar d'un titulat en atenció sanitària immediata?

Sí, com a mínim s'ha de tenir un títol de primer nivell de primers auxilis. És obligatori per llei que tots els monitors d'activitats de lleure tinguin com a mínim el Nivell 1 dels "programes d'atenció sanitària immediata" Així ho estableix el Decret 225/1996, de 12 de juny

Tot i això considerem que com a mínim sempre hem de tenir dins el nostre equip de dirigents un monitor/a amb titulació d’atenció sanitària immediata de Nivell 1 o 2, al qual li assignarem també les funcions de control de medicacions, de dietes i seguiment dels casos especials que podem tenir, com per exemple participants amb diabetis, epilèpsies, asma, al·lèrgies, etc

Hi ha també activitats que per les seves característiques de durada, llunyania o cert risc es recomanable la participació d’una persona diplomada en infermeria o fins hi tot un metge

4.3.1 Els monitors hem de tenir coneixements d’atenció sanitària immediata?

Tal com hem dit en l’apartat anterior com a mínim s'ha de tenir un títol de primer nivell de primers auxilis. És obligatori per llei que tots els monitors d'activitats de lleure tinguin com a mínim el Nivell 1 dels "programes d'atenció sanitària immediata" Així ho estableix el Decret 225/1996, de 12 de juny. Davant d’una situació d’emergència amb risc vital, els estudis realitzats demostren que la primera atenció sanitària que es presta és un factor determinant del desenllaç del procés assistencial.

Per això,considerem un objectiu prioritari el fet de tenir coneixements en atenció sanitària immediata, ja que per raó de les tasques que desenvolupem, és possible que algun cop hàgim d'afrontar una situació d'emergència, fins que els professionals sanitaris se'n facin càrrec.

Aquesta formació considerem que ha de garantir uns coneixements necessaris que ens permetin, en la mesura del possible, millorar la situació o, si més no, evitar l'aparició de riscos afegits.

L'Administració de la Generalitat estableix, mitjançant el Decret 225/1996, de 12 de juny, les bases de la formació no reglada en matèria d'atenció sanitària immediata, fixant els objectius docents que han d'assolir els diferents nivells de formació i als tres grups que va destinada aquesta formació.

Els educadors en el lleure s'inclouen en el segon grup: "Grup d'atenció sanitària immediata: persones que es trobaran en situacions de risc sanitari i altres que la seva tasca és l'ajut a la comunitat en situació de perill o accident". Incloent als monitors d'activitats de lleure en els Programes d'atenció sanitària immediata, per als professionals o personal voluntari que, per raó de les seves tasques i les seves responsabilitats sobre altres col·lectius, necessiten tenir coneixements en primeres cures sanitàries.

Concretament aquesta normativa disposa que els monitors d'activitats de lleure han de tenir el Nivell 1 dels "programes d'atenció sanitària immediata", adreçat a les persones que, pel fet de desenvolupar les seves activitats envers un col·lectiu determinat, poden trobar-se, eventualment, en situació d'haver de prestar una atenció sanitària immediata.

El problema és que la Generalitat a hores d'ara encara no ha fixat el contingut del programa corresponent al Nivell 1.

Per això aquest nivell no es pot cursar en lloc de manera oficial, tot i que aquest decret diu que aquest nivell l’han d’impartir els centres reconeguts per la Generalitat de Catalunya que, d'acord amb la normativa aplicable, estiguin facultats per formar monitors d'activitats de lleure infantil i juvenil, exclusivament respecte a aquests col·lectius.

És a dir, degut a aquesta disfunció, la llei obliga als monitors de lleure a tenir el "Nivell 1" dels programes d'atenció sanitària. Un títol que fins a dia d'avui no es pot obtenir oficialment a cap lloc, degut a que la Generalitat des de 1996 encara no ha establert el programa formatiu d'aquest nivell.

La nostra escola juntament amb algunes altres ha començat a impartir una formació de primers auxilis en activitats de lleure que equivaldria a una formació de Nivell 1.

📰 Socors!, un socorrista! Semblaria que aquest és un crit desesperat per demanar ajuda. Res més lluny de la realitat.

Per desgràcia, ja fa temps que la figura del socorrista en el món del lleure va directament relacionada amb la d’alguna persona que fa temps és va treure un títol de socorrista que l’acreditava per exercir com a tal. Però, aquesta persona, té uns coneixements que, segurament, ja ha oblidat i que, tal vegada, no eren els més adequats per al món del lleure infantil i juvenil.

La llei obliga als monitors de lleure a tenir el "Nivell 1" dels programes d'atenció sanitària immediata.

Aquest és un títol que fins al dia d'avui no es pot obtenir enlloc, degut a que la Generalitat des del 1996 encara no ha establert el programa formatiu d'aquest nivell.

Per això, si un monitor o director de lleure vol fer un curs de socorrisme només té la possibilitat de fer un curs de “Nivell 2”, que és d’un grau superior, com ara el “Terrestre” o “l’Aquàtic” de Creu Roja.

Aquests cursos donen uns coneixements molt adequats per a un socorrista des del punt de vista general, però no estan pensats ni ideats per a activitats de lleure amb menors d’edat.

La figura del socorrista, en el món del lleure educatiu, en diem “responsable de salut”. Aquesta és una denominació que s’ajusta més a la realitat, ja que no és tracta d’una persona que només actua quan hi ha un accident, sinó que té també una acció preventiva i de control dels temes de salut en tots els àmbits, com ara portar el control de les fitxes de salut dels nens i nenes.

Aquesta és una tasca de molta responsabilitat i el que no pot ser és que el monitor responsable de salut només pugui rebre la formació de socorrista i hores d’ara la Generalitat no hagi aprovat el pla d’estudis específic per al “Nivell 1”, que la llei preveu especialment per als monitors de lleure.

En els cursos de socorrisme de “Nivell 2” la majoria de casos que t’exposen tenen molt poc a veure amb el món del lleure educatiu, el temari no esta preparat ni actualitzat per formar responsables de salut amb garanties suficients per actuar en contextos específics d’aquest món.

Per exemple, quan un nen o una nena té febre, quin és el protocol d’actuació?, això no t’ho ensenyen en el curs de socorrisme actual.

Amb aquesta formació de “Nivell 2”, els monitors estan preparats per treure el casc d’un motorista, per treure algú de dins d’un cotxe o, fins i tot, per ajudar a portar al món a un nadó. Tot plegat, amb la tècnica adequada i amb un protocol d’actuació molt clar. Però, ben poca cosa d’això els serà realment útil en unes colònies, en un casal d’estiu o en qualsevol altra activitat amb menors d’edat al seu càrrec.

Quedi clar que no es tracta d’escollir allò que em va bé i allò que no em va bé del curs de socorrisme per aplicar en el món del lleure educatius.

Seria un error.

Aquesta tria ens serviria per adonar-nos de les limitacions del curs, en el sentit que estem parlant, però no per estar millor formats.

Allò que en un principi podríem posar en el grup de coses que em van bé, a la practica són insuficients.

Per exemple, en el curs de socorrisme que podem fer t'expliquen l'existència del PAS i l'expliquen a través d'un accident de trànsit. Aquí podria veure una importància relativa en l'aplicació del PAS en el món del lleure educatiu. A la realitat, però, això és una de les coses més bàsiques per a la bona resolució de molts casos amb menors, tant per a l'accidentat com per a la resta de participants. Seguir aquest protocol ens ajudarà a resoldre la majoria dels casos que poden sorgir en el transcurs de les activitats educatives de lleure.

Quan jo vaig fer el curs de socorrista, ja el vaig fer amb la idea d’aplicar tot el que pogués al lleure i als menors. No va ser fàcil. En molts casos interrompia la classe per tal de preguntar al professor com podia aplicar allò que m’estava explicant, la resposta solia ser:

- “això és un curs de primers auxilis no de monitors de lleure”

No deixava de tenir raó, però, el problema és que el monitor de lleure que té aquest títol de primers auxilis haurà de fer actuacions que ningú l’hi ha ensenyat.

Quan feia el curs, el dia que tocava picades d’insectes vaig pensar:

- “Avui tocarem un tema que va directament lligat a les sortides de lleure”

Doncs bé, resulta que per problemes de temps no es va donar el tema ja que el temari era extens i els dies de classe molt justos i aquest estava considerat un tema secundari.

L’endemà, a la classe, van passar un vídeo d’aproximadament 45 minuts en el que hi sortia tot el procés del part i vam poder veure tot un part real d’una dona a la banyera de casa seva.

Aquí vaig pensar:

- “Treu-te el títol i ja et formaràs d’alguna altra manera!”

Desprès d’uns quants anys d’experiència puc dir que el curs de socorrisme que ens podem treure, ara per ara, és important fer-lo pels coneixements generals que et proporciona i com a punt de partida per a la nostra formació com a professionals del lleure, però, del tot insuficient per desenvolupar les tasques del monitor responsable de salut, o per assumir les responsabilitats d’un director de lleure.

Estic convençut que per fer de monitor responsable de salut calen uns coneixements complementaris que només l’experiència d’una escola d’educadors en el lleure ens pot proporcionar, i per aquest motiu l’Escola l’Empordà ofereix a partir d’aquest curs, als nostres alumnes, el curs Monitor responsable de salut. És per això, que quan sento en unes colònies o un casal: aviseu al socorrista, m’esgarrifo i penso: SOCORS!: UN SOCORRISTA!

Article de SALVI FERRER publicat al Blog Empordà Lleure

4.4 Consum de tabac i begudes alcohòliques per part de l'equip de dirigents

El consum de tabac ha estat regulat darrerament per les lleis 42/2010, de 30 de desembre, i la 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes de tabac. A Catalunya, a més, tenim les lleis 20/1985, de 25 de juliol, i 10/1991, de 10 de maig, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, mitjançant les quals queda prohibida la venda i el consum de substàncies com el tabac i l’alcohol en els centres d’ensenyament i, específicament, en els casals i els esplais.

Per tot això, i per extensió les activitats en general, i en concret totes les regulades en el Decret 137/2003, de 10 de juny, els destinataris de les quals siguin menors de 18 anys, és prohibit el consum d’aquestes substàncies durant la realització de les activitats i la venda en els espais públics on aquestes es puguin realitzar. Les persones majors d’edat que siguin dirigents de les activitats han d’evitar-ne el consum davant dels menors.

Consum durant les activitats amb menors

Les activitats amb menors de 18 anys es consideren centres d’educació en el lleure, per la qual cosa és prohibit el consum de substàncies com el tabac i l’alcohol. Els majors d’edat han d’evitar-ne el consum i resta prohibit fumar o consumir alcohol en el transcurs de les activitats.

D’acord amb les Lleis 20/1985, de 25 de juliol, i 10/1991, de 10 de maig, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, les activitats amb menors de 18 anys es consideren centres d'ensenyament en el lleure, per la qual cosa és prohibit el consum de substàncies com el tabac i l’alcohol, per això en els àpats que els dirigents fan conjuntament amb els participants menors d’edat, tampoc poden veure alcohol.

La Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries per fer front al tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes de tabac (BOE núm. 309, de 27.12.2005) implanta mesures adreçades a la prevenció de les patologies derivades del consum de tabac.

Aquestes mesures fan referència al consum i a la venda de tabac, a l’augment dels espais sense fum i a la limitació de la disponibilitat i accessibilitat als productes de tabac. La llei insisteix especialment en el paper modèlic dels professionals educadors i sanitaris, en la seva tasca educativa, de sensibilització, conscienciació i prevenció mitjançant el foment d’estils de vida sense tabac.

D’acord amb tota la normativa esmentada, es prohibeix la venda i el subministrament de productes del tabac, i també fumar en totes les dependències dels centres on es portin a terme activitats de lleure educatiu.

La prohibició afecta a l'equip de dirigents, el personal d’administració i serveis i altre personal de l'activitat i tota persona que estigui dins de qualsevol dels recintes esmentats.

Tampoc no és permesa la venda ni el consum de begudes alcohòliques en els centres educatius.

Es recorda que són alcohòliques totes les begudes amb més de 0,5 graus d’alcohol. La cervesa es considera beguda alcohòlica.

El responsable ha de vetllar pel compliment de les mesures previstes en la normativa i la creació i el manteniment d’una cultura organitzativa que promogui un ambient saludable lliure de fum.

4.5 Altres aspectes relacionats amb la salut i les activitats de lleure

Un dels temes que més pregunten els alumnes dels cursos de monitors i directors de lleure, són els temes de salut, en particular allò que podem fer i allò que no.

Hi ha alumnes que tenen algun títol de socorrisme i d'altres que fan de monitor/a en activitats escolars i uns com a socorristes i altres com a monitors que exerceixen a les escoles, estan obligats a seguir uns protocols que ens alguns casos difereixen dels que s'han d'aplicar en les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors d'edat i es porten a terme en dies no lectius.

En el món de l'educació en el lleure, en tots aquest temes de salut hi ha moltes creences que no sempre s'ajusten a la realitat, per aquest motiu l'Escola l'Empordà sempre hem mirat de tenir clar un criteri contrastat sobre aquests aspectes.

Per tot això ja fa temps que hem establert uns mateixos arguments, atenent-nos a les disposicions legals, respecte als protocols d'actuació en aquells temes de salut que generen més dubtes en les activitats d’educació en el lleure:

1) És obligatori tenir la fitxa de salut?

Sí, la llei ens obliga a tenir la fitxa de salut de tots els participants menors d'edat. Aquesta fitxa de salut, ha d'estar convenientment signada per la persona que tingui la potestat, de cadascuna de les persones participants menors d'edat, en la qual constin els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació amb indicació d'horaris i quantitat, el possible règim que escaigui i qualsevol altre qüestió que es consideri necessària.

2) Hi ha d'haver un monitor/a en concret que s'encarregui dels temes de salut?

No, no és obligatori per llei, però des de l'Escola l'Empordà recomanem establir un membre de l'equip de dirigents que sigui el responsable de salut. Aquesta persona hauria de tenir com a mínim coneixements d'atenció sanitària immediata i s'hauria d'encarregar de tots els temes de salut i dels derivats de la fitxa de salut.

3) Quan s'han d'establir protocols d'actuació en temes de salut?

Sempre, sempre es recomanable i necessari establir protocols d'actuació en cas de malaltia o accident i que tot l'equip de dirigents tingui coneixement de com s'ha d'actuar davant dels casos relacionats amb la salut. Establint criteris comuns que coneix tot l'equip.

4) Podem portar nosaltres un menor al metge si considerem que algun dels nostres participant necessita atenció mèdica?

Sí, els membres de l'equip de dirigents sí que podem portar un menor participant a les nostres activitats al metge quan no es trobi bé o s'hagi fet mal. Per això en l'autorització de participació a l'activitat, lliurada per la persona que tingui la pàtria potestat, ha de constar l'autorització expressa perquè sigui atès per un metge en cas de malaltia o accident.

5) Podem portar un menor en el nostre cotxe particular en el cas que necessiti atenció mèdica

Sí, els membres de l'equip de dirigents sí que podem portar un menor en un cotxe particular en el cas d'atenció mèdica. Per això en l'autorització de participació a l'activitat, lliurada per la persona que tingui la pàtria potestat, ha de constar l'autorització expressa de poder usar un vehicle privat per al desplaçament no urgent ni especialitzat, en el cas de necessitar atenció mèdica.

En aquests casos necessitarem disposar d’una cadireta o elevador (homologats) per als menors que tinguin una alçada inferior al 1,35 m.

Sempre seran dos membres de l'equip de dirigents que acompanyin al menor amb cotxe. Un condueix i l'altre està pel menor. La resta de l'equip de dirigents com que probablement quedarà per sota del ràtio legal es convenient que durant aquesta estona no faci cap activitat de les que considerem de risc (Desplaçaments, bany o esports de risc)

En casos greus mai portarem el menor amb el nostre cotxe, sempre trucarem al 112 perquè aquest trasllat es faci amb ambulància sota la supervisió de professionals de la salut.

Si hem decidit trucar al 112, vol dir que es tracta d'un cas greu i no podem portar el menor amb el nostre cotxe, malgrat veiem que tarda l'ambulància. En tot cas tornarem a trucar als 112 per alertar de la demora.

6) Podem administrar medicació als participants menors d'edat?

Sí, l'equip de dirigents sí que podem administrar medicació, sempre que:

· Els pares ens ho hagin autoritzat en la fitxa de salut

· Un metge ho hagi receptat durant els dies de l'activitat

En aquests casos els membres de l'equip de dirigents podrem administrar un medicament en els casos en què ho pogués fer el pare, la mare sense una formació especial.

Si el medicament l'ha d'administrar personal amb una formació determinada i no hi ha cap membre de l'equip de dirigents que tingui aquesta formació, cal que el responsable de l'activitat es posi en contacte amb el centre d'assistència primària més proper per gestionar la possibilitat d'administrar aquesta medicació durant l'estada del menor a la nostra 'activitat.

7) Quan trucarem als pares en cas de malaltia o accident?

La llei no ho determina però hem dit que en totes les activitats de lleure hem d'establir un protocol d'actuació en cas de malaltia o accident i nosaltres us recomanem:

Casos greus: El trasllat serà a càrrec d'una ambulància i es aconsellable trucar als pares quan el menor ja estigui essent atès en un centre de salut. Els pares al conèixer la notícia i saber que ja està en mans del metge, els hi dóna més tranquil·litat dins l'ensurt que la trucada sempre els provoca.

Casos lleus: Serà molt diferent aquest protocol en un casal d'estiu o esplai que en unes colònies, campament o ruta.

En un casal o esplai (activitat sense pernoctació) quan un participant no es trobi bé o s'hagi fet mal, la primera cosa que haurem fer serà trucar als seus pares i seran ells qui el vindran a buscar i decidiran si han de portar o no al seu fill/a al metge. En cas de no trobar els pares el portarem nosaltres

En canvi quan estem lluny de casa (activitat amb pernoctació), en cas que no es trobi bé o s'hagi fet mal haurem de portar al menor el més aviat possible al centre sanitari més proper perquè un metge el visiti. Creiem que en aquest cas el moment més adequat per trucar als pares serà quan ja estigui en mans del metge. Els pares al conèixer la notícia i saber que ja està en mans del metge, els hi dóna més tranquil·litat dins l'ensurt que la trucada sempre els provoca.

8) Està prohibit fer cures posant Betadine (povidona iodada)?

No, no està prohibida l'aplicació de Betadine (povidona iodada) en les activitats d'educació en el lleure infantils i juvenils, però recomanem que els pares n'autoritzin el seu ús a l'hora de rebre petites cures. Per això en l'autorització de participació a l'activitat, lliurada per la persona que tingui la pàtria potestat, ha de constar l'autorització expressa de poder fer petites cures usant povidona iodada.

Si decidiu en les petites cures de no usar Betadine (povidona iodada), netegeu abundantment amb aigua i sabó la ferida. Rentar bé la ferida amb aigua i sabó també fa la funció antisèptica.
No poseu mai Betadine (povidona iodada) en en ferides grans i obertes ni tampoc en ferides que després han de veure o curar els professionals sanitaris.
No poseu mai Betadine (povidona iodada) si a la fitxa de salut indica que el menor és al·lèrgic al iode o a la povidona iodada.
Si la vostra entitat organitzadora de les activitats de lleure us diu que mai poseu Betadine (povidona iodada), no els contradiu i seguiu les seves indicacions però recordeu sempre rentar bé la ferida amb aigua i sabó.

9) Podem administrar paracetamol o algun altre medicament antipirètic per fer baixar la febre?

Sí, però només en casos de febre alta i necessitarem l'autorització específica dels pares (en l'autorització genèrica de participació) perquè es pugui administrar medicaments antipirètics de formulació infantil com el paracetamol, evitant d'emprar aspirina, per part dels membres de l'equip de dirigents.

Aquesta medicació només serà per fer baixar una mica la febre i ens doni temps d'arribar a un centre de salut perquè atenguin al menor. Si no tenim l'autorització prèvia dels pares i un menor té molta febre i ens trobem lluny d'un centre de salut.

Podem trucar al 112 i ens passaran a un metge que ens prescriurà l'administració d'un medicament antipirètic indicant-nos quantitats. Cal tenir en compte que les trucades al 112 queden enregistrades i es pot demostrar que ha estat un metge que us ha recomanat administrar aquesta medicació al menor.

📰 Està prohibit posar Betadine als nens en les activitats d'educació en el lleure?

Està molt estesa la creença de que està prohibit posar povidona iodada, (El nom comercial més conegut és el Betadine) als infants que participen en les activitats d'educació en el lleure. Si fos així, la prohibició hauria de venir donada per un text normatiu. Per això hem volgut saber d'on ve aquesta creença tant dràstica de la prohibició absoluta d'utilitzar aquest antisèptic per curar petites ferides que es puguin fer els menors durant les activitats de lleure.

Primer de tot hem repassat la normativa que regula les activitats de lleure quan hi participen menors d'edat, el Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys i no hem trobat cap referència concreta sobre aquest tema. El que diu aquesta normativa és que el responsable de l'activitat ha de posseir durant la realització d'aquesta, la fitxa de salut, convenientment signada per la persona que tingui la potestat, de cadascuna de les persones participants menors d'edat, en la qual constin els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació o el possible règim que escaigui, amb indicació d'horaris i quantitat, i qualsevol altre qüestió que es consideri necessària.

Veient que la normativa bàsica que regula les activitats d'educació en el lleure no en diu res, hem buscat alguna normativa de salut que parlés d'aquest tema i tampoc n'hem trobat cap referència sobre sobre la povidona iodada i els monitors de lleure. El que si hem trobat són aquests dos Decrets que fan referències als monitors de lleure:

DECRET 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic, en quan als monitors de lleure en alguns casos (veure el text del Decret) poden fer el servei de vigilància en piscines de menys de 200m2 de l'àmina d'aigua.

DECRET 225/1996, de 12 de juny, pel qual es regula la formació en atenció sanitària immediata, en referència a quina formació han de tenir els monitors de lleure d'atenció sanitària immediata

Per això hem seguit buscant altres referències per trobar si prové d'algun altre lloc aquesta prohibició.

Hem repassat atentament la publicació de la Generalitat "Anem preparats 2014" on cada any s'actualitzen les recomanacions necessàries per garantir un bon nivell qualitatiu en totes les activitats d’educació en el lleure i per vetllar per la seguretat i la integritat física de les persones assistents. Deixant clar que el seu contingut no pot substituir, en cap moment, les orientacions en qüestions de salut i de seguretat que facin directament les persones degudament acreditades ni es pot considerar, en cap cas, un text normatiu.

En aquesta publicació anual "Anem preparats 2013", tampoc hem trobat cap referència concreta sobre la povidona iodada, les úniques referències que hem trobat sobre medicació són:

El consell que en l'autorització genèrica de participació palesi el coneixement del programa d'activitats per part de qui la signa i inclogui qualsevol autorització específica que es consideri necessària com, per exemple, per a rebre petites cures i medicaments com analgèsics, antipirètics i antiinflamatoris, de formulació infantil i que es lliuren sense recepta, per part dels dirigents.

El consell que davant de símptomes com tos persistent, esternuts, febre alta, tremolors i/o malestar general, s'avisi el metge o es porti la persona afectada al centre sanitari més proper, tan aviat com sigui possible. Mentrestant s'aconsella aïllar la persona de la resta del grup, en un lloc tranquil i ventilat. Fer-li beure líquids en abundància (aigua, sucs, infusions...) i donar-li analgèsics tipus paracetamol. Evitant d'emprar aspirina.

La informació que els medicaments continguts en la nostra farmaciola no actuen igual en l’organisme dels menors de 14 anys que en el dels adolescents i adults per la qual cosa s'ha de tenir molta cura a l’hora d’administrar-los.

Finalment hem fet vàries consultes a persones que defensen aquesta creença que posar "Betadine" està absolutament prohibit i els hi hem preguntat si saben el perquè. Totes les respostes es poden resumir en tres arguments:

1-No es pot posar Betadine perquè pot haver-hi nens que són al·lèrgics al iode i nosaltres no ho sabem"

Aquest argument no és vàlid en les activitats d'educació en el lleure, ja que la llei ja ho preveu obligant a posseir una fitxa de salut signada pels pares on d'entre d'altres coses s'ha d'informar de les intoleràncies i les al·lèrgies. Sempre pot haver-hi un nen que els seus pares no saben que és al·lèrgic a alguna cosa i per això no deixem de donar llet, fruits secs o pa en els àpats de les activitats de lleure.

2-"Els metges no volen que es posi Betadine si d'esprés s'ha d'anar a curar a un centre sanitari, ja que tenyeixen la ferida i dificulten l'observació d'aquesta per part del metge"

Aquest argument és el més sòlid de tots, però si tenim uns mínim coneixements d'atenció sanitària immediata, sabrem que en ferides greus mai s'ha de posar aquest compost. Està indicant únicament per ferides lleus quan tenim clar que no cal acudir posteriorment a un centre sanitari.

3-"Els monitors/es de lleure no podem administrat cap medicament als menors que participen a les nostres activitats d'educació en el lleure"

Aquest argument està resolt en part per la pròpia normativa del lleure, que demana una fitxa de salut on s'ha d'indicar la medicació que el menor ha de prendre durant l'estada a l'activitat. En referència a altra medicació la Direcció General de Joventut en la seva publicació "Anem preparats" aconsella que en l'autorització genèrica de participació obligatòria, s'inclogui qualsevol autorització específica que es consideri necessària com, per exemple, per a rebre petites cures i medicaments com analgèsics, antipirètics i antiinflamatoris, de formulació infantil i que es lliuren sense recepta, per part dels dirigents.

Exactament què és la povidona iodada?

Es tracta d’un complex de iode amb polivinilpirrolidona. La povidona iodada no és activa per si mateixa, però permet solubilitzar el iode, el qual té activitat bactericida amb una potència intermèdia. La povidona iodada presenta un ampli espectre d’activitat contra bacteris grampositius, bacteris gramnegatius, fongs i virus amb coberta lipídica i sense. És un antisèptic d’acció ràpida. Es presenta en solució aquosa al 10%, amb una concentració de iode disponible de l’1%, i també en solució sabonosa al 7,5%, amb un contingut de iode del 0,75%. També hi ha la presentació en pomada o gel al 10%, amb una concentració de iode disponible de l’1%.

Quan no s'ha de posar povidona iodada?

Hem trobat moltes referències sobre professionals que consideren que la povidona iodada hauria de ser prohibida per a embarassades, per a les dones que donen el pit i especialment per als nadons ja que l'ús tòpic d'aquest antisèptic iodat provoca una sobrecàrrega incontrolada de iode que pot provocar un bloqueig transitori de la tiroide en els nadons.

La Clínica Universitaria de Navarra aconsella evitar el seu ús en ferides grans i obertes i recomana no utilitzar povidona iodada en nadons. També està contraindicat en persones al·lèrgiques al iode.

També hem trobat alguna referència en diferents fòrums que pediatres i altres experts diuen que no s'hauria d'utilitzar amb menors de 6 anys,

Quan es pot posar povidona iodada en nens?

Hem trobat moltes referències i diverses guies que indiquen amb tota normalitat l'ús d'aquest antisèptic en nens i nenes. Aquí teniu alguns exemples que evidencien que no existeix una prohibició de l'us d'aquest compost amb nens i nenes, exceptuant els nadons.

Per exemple la Generalitat de Catalunya publica una guia "Sida i comunitat escolar. Informació per a professionals de l’àmbit educatiu" en la qual es diu que davant de qualsevol ferida amb sang a l'escola, cal seguir les indicacions de les mesures de protecció universal (posar-se guants d'un sol ús). Aquestes normes de desinfecció són les que cal seguir sempre davant de qualsevol ferida amb sang i per curar qualsevol nen o nena o membre del personal de l'escola:

1. La persona que atengui l'infant s'ha de rentar prèviament les mans amb aigua i sabó, i utilitzar uns guants d'un sol ús.

2. En primer lloc, la ferida s'ha de netejar amb aigua i sabó.

3. Després del rentat, i per a més seguretat, es pot aplicar un desinfectant específic com la solució aquosa de povidona iodada al 7,5-10% (a les farmàcies hi ha diferents preparats comercials).

4. La ferida, un cop rentada, es protegeix amb una tireta, o gassa i esparadrap.

5. Una vegada realitzada la cura, la persona que l'hagi fet s'ha de tornar a rentar les mans amb aigua i sabó

Per altre cantó la Societat Catalana de Pediatria publica un article de consells per a viatjar amb nens, en el qual es recomana que a part dels sèrums de rehidratació, hem de portar una mini farmaciola amb gases, desinfectant per ferides (povidona iodada o clorhexidina), termòmetre, antitèrmics i protecció solar amb factor de protecció 50

La publicació "PRIMERS AUXILIS - Prevenció Risc Escolar" del Dr.Isaac Pons Martín del Campo quan parla de l'actuació en ferides lleus diu que després d'un procés de neteja de la ferida, molt ben explicat, s'ha d'aplicar un antisèptic iodat, com la povidona iodada,seguint el mateix protocol que per netejar la ferida, de dins cap enfora.

Direcció General de Recursos Sanitaris ha publicat un recurs per a les escoles "La farmaciola escolar" on s'aconsella que en la farmaciola escolar hi hagi antisèptic d’ús extern: povidona iodada i explica com actuar davant d'una ferida lleu:

1. Renteu-vos les mans amb aigua i sabó abans de començar la cura.

2. Utilitzeu els guants d'un sol ús

3. Netegeu abundantment amb aigua i sabó la ferida de dins cap a fora

4. Trèieu els cossos estranys visibles: estelles , sorra.

5. Si hi ha hemorràgia, premeu sobre la ferida amb una gasa o cotó durant tres minuts.

6. Apliqueu-hi l'antisèptic iodat

7. Protegiu la ferida amb una tireta o una gassa (en aquest cas subjecteu amb una bena o esparadrap)

8. En acabar, renteu-vos les mans amb aigua i sabó.

També dins d'aquest apartat de quan es pot posar aquest antisèptic iodat en nens? reproduïm un article de la Dra. Esther Samper, autora del bloc de medicina i salut MedTempus que és molt aclaridor a l'hora d'usar aigua oxigenada, alcohol

"Com explicava amb profunditat en un article sobre l'aigua oxigenada i l'alcohol a les ferides, una de les creences més arrelades de la nostra societat és la cèlebre màxima i no menys típica frase d'àvia: "Si cou és que cura". És molt típic que al nostre país es facin servir totes dues substàncies en les ferides sagnants amb la intenció de netejar-les i eliminar els gèrmens presents en elles. I si "cou" és que està fent el seu efecte beneficiós.

Desgraciadament, l'aigua oxigenada i l'alcohol no són bons antisèptics encara que siguin bons desinfectants. És a dir, si s'aplica alguna d'aquestes substàncies a una taula o a la superfície de la pell, per exemple, exerceixen una relativament bona acció a l'hora de desinfectar (matar microorganismes). Però a l'hora d'aplicar-los a les ferides la història canvia perquè els teixits vius inactiven part de la seva acció. A més, no només deixen molt a desitjar com antisèptics, també agredeixen els teixits de la ferida, dificultant la cicatrització i, fins i tot, afavorint indirectament la infecció a l'matar les cèl · lules blanques.

Per tot això, la millor actuació davant d'una ferida és la neteja amb aigua abundant i sabó, retirant qualsevol element estrany que es trobi en ella. Després d'aquest pas, cal aplicar antisèptics més eficaços i respectuosos amb els teixits vius com la povidona iodada (més coneguda com Betadine) o la clorhexidina. Segons on estigui situada la ferida i el risc de contaminació pot ser convenient tapar-la amb una gasa o tireta. És el que faríem, per exemple, si la ferida se situés al peu. Encara que això comportaria que la curació de la ferida fos una mica més lenta"

Finalment dins d'aquest apartat hem volgut publicar un vídeo amb els consells de com ha de ser la farmaciola per viatjar amb nens. Tot i que recomana portar povidona iodada, diu en un escrit complementari al vídeo que cal limitar la utilització d'aquesta solució antisèptica en els més petits (en especial els nounats)

Conclusions que en traiem:

El Betadine (povidona iodada) no està prohibida la seva aplicació en les activitats d'educació en el lleure infantils i juvenils, però recomanem que els pares n'autoritzin el seu ús a l'hora de rebre petites cures en l'autorització genèrica de participació, igualment com en els casos de febre alta que es pugui administrar medicaments antipirètics de formulació infantil com el paracetamol (evitant d'emprar aspirina) per part dels dirigents.
Si decidiu en les petites cures de no usar Betadine (povidona iodada), netegeu abundantment amb aigua i sabó la ferida. Rentar bé la ferida amb aigua i sabó també fa la funció antiseptica.
No poseu mai Betadine (povidona iodada) en en ferides grans i obertes ni tampoc en ferides que després han de veure o curar els professionals sanitaris.
No poseu mai Betadine (povidona iodada) si a la fitxa de salut indica que el menor és al·lèrgic al iode o a la povidona iodada.
Hi ha pediatres que recomanen no posar Betadine (povidona iodada) als menors de 6 anys.
Si la vostra entitat organitzadora de les activitats de lleure us diu que mai poseu Betadine (povidona iodada), no els contradiu i seguiu les seves indicacions però recordeu sempre rentar bé la ferida amb aigua i sabó.

Des de l'Escola l'Empordà seguirem alerta i informarem puntualment al nostre alumnat de qualsevol canvi normatiu que sobre aquest tema es pugui produir.

Article de Jordi Iglesias i Salvi Ferrer publicat al blog “Empordà Lleure”

4.6 Que és un cop de calor?

Els humans som animals homeoterms, és a dir, mantenim la temperatura corporal constant dins d’uns marges. El manteniment dels límits es gestiona des del cervell, en concret a l’hipotàlem anterior, un centre termoregulador que equilibra la temperatura corporal. Per fer-ho rep informació des de diferents parts del cos per mitjà dels termoreceptors i posa en marxa els mecanismes adaptatius.

Si fa molt de fred activa els mecanismes necessaris per a elevar la temperatura -tremolors, vasoconstricció, etc.- i si fa molta calor acciona els mecanismes de refrigeració i dissipació de la calor, com ara l’augment de la freqüència respiratòria, cardíaca i de la circulació sanguínia a la pell, la vasodilatació de la xarxa sanguínia de la pell i l’increment de la sudoració.

Si no es posa remei a temps a un col·lapse per calor, quan qui el sofreix és vulnerable o la calor és excessiva, es pot produir el cop de calor. Els mecanismes termoreguladors fallen i si no s’actua amb rapidesa i de forma adequada s’origina una fallada multiorgànica que pot derivar en la mort del pacient.

4.6.1 Que podem fer per evitar el cop de calor?

La prevenció és el millor remei per a evitar un cop de calor. En els dies de molt de calor. cal no exposar als participants al sol en les hores centrals i facilitar que beguin aigua en abundància.. També cal que es cobreixin el cap i que portin roba ampla. També es bo banyar-nos i remullar-nos el cap, la rara i el clatell amb freqüència i limitar l’activitat física intensa.

Amb una ampolleta d’aigua no n’hi ha prou

En les èpoques de més calor hem de tenir molt en compte que amb una ampolleta d’aigua que puguem demanar que portin els participants, no n’hi ha prou per tot un dematí de caminada, bicicletada o jocs esportius. Els organitzadors estem obligats a facilitar l’aigua suficient i en abundància per a tots els participants durant tota l’activitat.

4.6.2 Com es produeix un cop de calor?

Els humans som animals homeoterms, és a dir, mantenim la temperatura corporal constant dins d’uns marges. La temperatura normal del nostre cos se situa al voltant dels 37 graus amb oscil·lacions fisiològiques circadianes; és més baixa pel matí i arriba a la màxima entre les 4 i les 6 hores de la tarda, pot arribar fins als 37,7º, però aquesta variació és perfectament normal.

El manteniment dels límits es gestiona des del cervell, en concret a l’hipotàlem anterior, un centre termoregulador que equilibra la temperatura corporal. Per fer-ho rep informació des de diferents parts del cos per mitjà dels termoreceptors i posa en marxa els mecanismes adaptatius.

Per què puja la temperatura corporal? Col·lapse per calor

Generalment, els trastorns provocats per l’excés de calor en l’organisme humà són freqüents, però d’escassa gravetat.

Solen ser habituals els casos lleus, que es caracteritzen per rampes que apareixen en persones que realitzen una activitat física prolongada en ambients calorosos i humits.

Encara té més importància l’anomenat esgotament o col·lapse per calor. Es produeix una fallada en els mecanismes cardiocirculatoris d’adaptació a la calor, però es manté una bona resposta del centre termoregulador de l’hipotàlem. Apareixen símptomes com ara debilitat, cansament, mal de cap, marejos, nàusees i vòmits.

Aquesta situació pot progressar fins a la incoordinació muscular i pèrdua més o menys completa de la consciència. L’afectat està pàl·lid, suat, però la temperatura es manté normal o lleugerament elevada.

En aquests casos el que cal fer és:

Col·locar l’afectat en un lloc fresc i ventilat a l’ombra
Posar-lo de sobines (tombat cara cap amunt) i lleugerament incorporat.
Aplicar-li compreses d’aigua freda al cap, el bescoll, la cara i el pit.
Donar-li a beure aigua fresca amb una mica de sal (1 culleradeta per litre d’aigua) en glops petits.
És aconsellable portar-lo un metge per vigilar com evoluciona.

Cop de calor: fallada multiorgànica

Si no es posa remei a temps a un col·lapse per calor, quan qui el sofreix és vulnerable o la calor és excessiva, es produeix el quadre més greu de la patologia per calor: el cop de calor.

Els mecanismes termoreguladors fallen i si no s’actua amb rapidesa i de forma adequada s’origina una fallada multiorgànica que pot derivar en la mort del pacient. A diferència del que ocorre en el col·lapse, en el cop de calor la temperatura és molt elevada –més de 39-40 graus- la pell està seca i calenta, es va perdent la consciència i s’entra en coma.

És una urgència vital:

Cal traslladar el pacient a un centre hospitalari tan ràpidament com es pugui.

Encara que es tracti a temps, la mortalitat és elevada i són freqüents les seqüeles neurològiques i d’un altre tipus en els qui sobreviuen.

Fins al trasllat del pacient a l’hospital a fi de rebre l’atenció mèdica adequada, se li poden aplicar compreses d’aigua freda i donar-li a beure aigua en glops petits.

Encara que qualsevol persona pot acusar els efectes de la calor excessiva, n’hi ha algunes que són més vulnerables:

Majors de 75 anys i menors de 6 anys.
Xiquets de bolquers
Nens i nenes fent activitats fisicoesportives al medi en dies de forta calor
Obesos, diabètics, hipertensos, i persones amb afeccions cardíaques i respiratòries.
Esportistes que fan esforços prolongats amb temperatures elevades.
Persones en tractament amb diürètics, tranquil·litzants i antidepressius.

4.6.3 Prevenció al cop de calor

La millor mesura és la prevenció, evitar l’efecte de la calor en qualsevol de les seues formes. Per això, i davant de temperatures elevades, cal adoptar mesures preventives.

1. Mesures que cal adoptar al casal o dins la casa de colònies

Tancar les finestres i posar l’espai en penombra.
Quedar-se en les zones més fresques de l'espai.
Beure aigua i sucs en abundància.
Dutxar-se amb aigua fresca diverses vegades al dia.
Vestir-se amb roba fresca, de cotó, ampla i de colors clars.
No fer exercici físic fort.

2. Mesures que cal prendre si se surt al'exterior

Caminar per l’ombra.
Portar roba fresca.
Beure amb freqüència.
Evitar caminades i activitat física en les hores de més calor.
Descansar una estona i prendre aigua amb freqüència.

3. Si anem a la muntanya o a la platja:

Evitem exposar-nos al sol en les hores centrals.
No fer activitats físiques a les hores puntes.
Cobrim-nos el cap, obligar a portar gorra
Portem roba ampla.
A la platja o piscina, protegim-nos sota d’un para-sol.
Banyem-nos amb freqüència.
Remullem-vos el cap, la cara i el clatell..

⚠️ Amb una ampolleta d’aigua no n’hi ha prou

En les èpoques de més calor hem de tenir molt en compte que amb una ampolleta d’aigua que puguem demanar que portin els participants, no n’hi ha prou per tot un matí de caminada, bicicletada o jocs esportius. Els organitzadors estem obligats a facilitar l’aigua suficient i en abundància per a tots els participants durant tota l’activitat. Demanar una ampolleta és només per a crear l'hàbit en els nens i nenes.

4.7 EXCEPCIONALITATS DEGUT A LA COVID19

Les activitats d'educació en el lleure en què participen persones menors de 18 anys són una eina educativa de primer ordre i una gran oportunitat perquè nens, nenes i adolescents gaudeixin d’un lleure de qualitat amb transmissió de valors positius que els ajuden a crèixer.

L’educació en el lleure té dos vessants, el de les activitats d’estiu i el de les activitats que es realitzen durant el curs escolar. El seu valor educatiu i social fa que sigui molt convenient poder realitzar-les al llarg de tot l'any.

La situació de pandèmia ens obliga a adoptar una sèrie de mesures excepcionals per garantir que les activitats de lleure continuïn sent segures més enllà de l'estiu, per la qual cosa la Direcció General de Joventut estableix en un document les pautes que han de permetre aconseguir-ho. En qualsevol cas, les mesures de prevenció establertes s’aniran adaptant a les resolucions, instruccions i criteris que acordin les autoritats en relació amb la situació epidemiològica territorial.

En aquest enllaç trobareu tota l'actualitat sobre aquest tema:

ACTIVITATS D'EDUCACIÓ EN EL LLEURE I COVID-19

4.7.1 Responsable de prevenció i higiene a les activitats de lleure

Tot i que no està dins el decret 267/2016, la normativa excepcional de la covid diu que hi ha d'haver un Responsable de prevenció i higiene a les activitats de lleure que a més ha de fer una formació obligatòria específica https://jovecat.gencat.cat/ca/temes/vacances_i_estades/activitats_educacio_lleure_Recursos_entitats_empreses/prevencio-i-seguretat-en-la-pandemia-de-COVID-19/formacio-de-responsables-de-prevencio-i-higiene/