ÍNDEX

3.1 Certificació negativa de condemna per delictes contra la llibertat i indemnitat sexual

El personal que formi part de l'equip de dirigents i el personal de suport logístic que participin en qualsevol de les activitats que regula el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, han d'acreditar, mitjançant l'aportació d'una certificació negativa del Registre Central de delinqüents sexuals, que no han estat condemnats per sentencia ferma per delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, en els termes que preveuen l'article 13.5 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, o norma que la substitueixi.

El dia 1 de març de 2016 es va posar en marxa el Registre Central de Delinqüents Sexuals Real Decreto 1110/2015.

La diferència substancial que presenta aquest certificat respecte al certificat d’antecedents penals, és que en aquest, només hi figurarà els delictes sexuals, d’aquesta forma es preserva el dret a la intimitat inherent a tota persona.

3.1.1 Qui ha d’aportar aquesta certificació negativa?

Totes les persones que per la seva feina tinguin contacte habitual amb menors hauran de presentar a les entitats o empreses d’educació en el lleure on hagin de treballar, una certificació de no estar condemnat per cap delicte contra la llibertat i indemnitat sexual.

De la mateixa manera els responsables jurídics de les entitats i les empreses s’han d’assegurar que les persones (ja siguin voluntàries, contractades, pràctiques...) que col·laboren en les activitats amb menors que organitzen no estiguin condemnades per cap delicte contra la llibertat i indemnitat sexual.

Per a obtenir la certificació del Registre central de delinqüents sexuals:

El tràmit és gratuït, i el podeu tramitar per:

• Via telemàtica amb el DNI Electrònic al Trámites i gestiones persones / Certificado de delitos de naturaleza sexual del web del Ministeri de Justícia.

• Presencialment o per correu postal a les Gerències Territorials o la Oficina Central d’Atenció al Ciutadà, situada a Madrid, per mitjà d’una sol·licitud formalitzada que es pot trobar a la pròpia web.

També les entitats o empreses el poden sol·licitar de forma agrupada per al seu personal ja sigui contractat, voluntari, en pràctiques ...

Trobareu el detall de com fer-ho al Trámites i gestiones persones / Certificado de delitos de naturaleza sexual del web del Ministeri de Justícia a l’apartat “Más información”.

3.1.2 Protocol de Prevenció dels Abusos Sexuals en l’àmbit del lleure

Dintre del món del lleure, hi ha moltes persones que són voluntàries en les seves actuacions directes, per tant, s’ha de valorar quin seria el circuit idoni per tal de fer arribar la notificació de la situació detectada de la millor manera possible, seguint dos criteris clars: discreció i transparència. Aquí teniu alguns dels aspectes importants del Protocol de Prevenció dels Abusos Sexuals en l’àmbit del lleure. Tot i això caldria que qualsevol responsable d’activitats d’educació en el lleure conegués amb profunditat aquest protocol que podeu trobar complert a la web de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

PROCEDIMENT A SEGUIR DESPRÉS DE DETECTAR UN CAS D’ASI

El criteri de DISCRECIÓ, vol dir que no tothom que participa en les activitats o en l’entitat ha de ser coneixedor de la situació detectada, si no que han d’haver unes persones que seran les encarregades de gestionar les accions que s’han de dur a terme per garantir la protecció del infant, adolescent i/o jove.

El criteri de TRANSPARÈNCIA, apel·la a la necessitat de comunicar tot el que ha passat o del que s’és coneixedor, oferint informació i acompanyament a les famílies i a les persones afectades. Per realitzar aquest procediment, i a la vegada fer-ho seguint aquests dos criteris, creiem que és necessari la creació d’una figura que assessori a les entitats en les situacions de sospita o certesa de maltractament i/o abús sexual .

AGENT ASSESSOR DE PROTECCIÓ SOBRE ABUSOS SEXUALS

Cada entitat de primer nivell, independentment de la ràtio, haurà de tenir com a mínim un AGENT ASSESSOR DE PROTECCIÓ SOBRE ABUSOS SEXUALS, figura que es crearà a partir d’aquest protocol i que serà la persona referent a l’entitat per tal d’assessorar a directors o monitors/es en referència a temes de sospita, detecció o denúncia de situacions abusives o de maltractament, que puguin patir les persones que participen en les activitats del lleure que organitzen aquestes entitats.

Cada entitat haurà de tenir com a mínim un Agent Assessor, segons el nivell d’activitats que realitzin. S’ha de tenir en compte que ha d’estar disponible mentre s’estiguin realitzant les activitats per tal que no quedi cap monitor/a sense l’assessorament que pot necessitar.

Per aquesta raó, és recomanable que, en la mesura que sigui possible, hi hagi més d’una persona, que exerceixi aquesta funció.

Per poder ser l’Agent Assessor de Protecció sobre Abusos Sexuals, la o les persones que ocupin aquesta responsabilitat, hauran d’haver realitzat un curs formatiu de 20 hores sobre abusos sexuals infantils i a persones amb discapacitat, on hauran treballat els circuits de notificació, derivació en casos de sospita o certesa sobre abusos sexuals. I també es convertiran en experts sobre el protocol de prevenció d’abusos sexuals en el món del lleure.

Aquesta persona (o persones):

• Han de comptar amb el respecte i la confiança de les persones de l’entitat.

• Han de ser discretes i entendre la necessitat de confidencialitat.

• Han de tenir motivació i interès per aquesta tasca.

• Han de rebre la formació necessària.

Les funcions de l’Agent Assessor de Protecció sobre Abusos sexuals seran:

• Ser l’interlocutor amb l’administració i el sistema de protecció per demanar informació i assessorament

• Estar disponible mentre es realitzin activitats amb infants, adolescents i persones amb discapacitat, per si fos necessària la seva intervenció

• Assessorar a directors o monitors en referència a temes de sospita, detecció o denúncia de situacions abusives o de maltractament, que puguin patir les persones que participen en les activitats de l’entitat

• Acompanyar als directors/es o altre personal del lleure en el procés d’informació de les situacions d’abús sexual als agents socials

• Vetllar pel bon funcionament del circuit intern

• Fer un seguiment dels casos notificats

• Fer arribar les informacions pertinents sobre aquesta temàtica a les entitats de 1r nivell

• Assegurar-se que les entitats tenen les guies i fan signar el document. Informen de l’existència del protocol

• Parlar amb l’equip pedagògic per tenir en compte el protocol

• Distribuir (intranet, cartells, materials,…)

CIRCUIT INTERN

Cada entitat tindrà localitzable mentre es realitzin les activitats, un mínim d’un AGENT ASSESSOR DE PROTECCIÓ SOBRE ABUSOS SEXUALS, que serà la persona referent a l’entitat per tal d’assessorar a directors o monitors en referència a temes de sospita, detecció o denúncia de situacions abusives o de maltractament, que puguin patir les persones que participen en les activitats de l’entitat.

CIRCUIT DE NOTIFICACIÓ EN CASOS DE SOSPITA O CERTESA D’ABÚS SEXUAL INFANTIL

Infància

Per seguir els passos de la notificació, seguirem les directrius que marca El protocol de detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu. Signat pels departaments d’Ensenyament i Benestar Social el juny del 2012.

En termes generals el procediment de notificació, en un cas d’abús sexual infantil on la persona agressora fos una persona adulta, seria:

Si hi ha sospita d’abús sexual haurà de dirigir-se als Serveis Socials Bàsics de la zona on viu la família de l’infant. Els serveis socials seran els encarregats de fer l’estudi de la situació i valorar, si s’escau, la derivació del cas als serveis socials especialitzats (EAIA) en cas que es consideri que l’infant es troba en una situació de risc de desemparament.

Davant una sospita, s’ha de comunicar a:

• Serveis Socials d’Atenció Primària de la zona. Aquests iniciaran l’avaluació del cas i, si ho valoren com a necessari, el derivaran a l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).

• Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA).

• Fiscalia de Menors.

També poden trucar al telèfon INFÀNCIA RESPON (116 111) on els poden assessorar respecte a les passes a seguir davant una sospita.

Si és evident que s’ha produït un abús sexual, la direcció de l’entitat es posarà immediatament en contacte amb el servei sanitari o l’Hospital de referència de la zona per tal de prendre les mesures que correspongui i traslladar l’infant o adolescent al centre hospitalari.

Es tracti o no d’una urgència hospitalària, s’ha de comunicar a:

• Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA).

1. A través del servei territorial

2. A través d’ INFÀNCIA RESPON 116 111 (24 Hores)

• Fiscalia de Menors.

En qualsevol cas, s’informarà la família de l’infant o adolescent de les actuacions que s’estiguin realitzant, d’acord amb l’apartat 4.1 del Protocol Marc de 2006

En el cas que la situació d’abús sexual s’hagués produït ENTRE DOS INFANTS I/O ADOLESCENTS, la part de notificació i d’atenció a la víctima seria la mateixa la mateixa. Però hi ha una segona part, també molt important que té a veure amb l’atenció que se li ha de donar a la persona infractora.

En el moment que el monitor/a de l’activitat és coneixedor d’un fet abusiu entre dos infants i/o adolescents, s’ha de posar en contacte amb el director o cap de l’entitat, i s’han de posar en comunicació amb l’Agent Assessor de Protecció sobre Abusos Sexuals de l’entitat, que els ajudarà a prendre les següents decisions, s’ha d’informar a les famílies dels fets ocorreguts i posar-se a disposició per ajudar-los, informar-los i assessorar-los en el possible, se’ls explicarà el que poden fer i que és molt important notificar el què ha passat per tal que els dos menors implicats puguin rebre l’ajuda que necessiten.

Si les famílies no volen notificar, se’ls farà saber que l’entitat té l’obligació de fer-ho, ja que són coneixedores d’un delicte.

En aquest punt és molt important, conèixer i reconèixer quines conductes són normals des d’un punt de vista evolutiu i quines conductes són abusives. Per tant queda clara la importància de la formació en el personal que treballa amb menors.

Per poder intervenir amb el menor infractor, s’ha de notificar aquesta situació, i si és necessari s’ha de denunciar.

A partir dels 14 anys un infant té responsabilitat penal, la qual cosa vol dir, que si la situació abusiva es produeix entre un menor i un major de 14 anys, es segueix el mateix circuit que amb un adult, es pot posar una denúncia a policia, que la tramitarà i la passarà a Fiscalia de Menors, i a partir d’aquí es seguirà tot el procediment.

Segons l’article 3 de la LRPM 5/2000, quan l’autor sigui menor de 14 anys no se l’exigirà responsabilitat penal davant dels fets sinó que el Ministeri Fiscal el remetrà a l’entitat pública competent en matèria de protecció de menors per tal de valorar la seva situació i promoure si escau les mesures de protecció necessàries.

Hi ha estudis que indiquen que un 30% dels menors d’edat amb procediments de justícia juvenil obert com a imputat també tenen un expedient obert a Fiscalia abans de complir 14 anys.

Per tant per poder evitar la cronificació d’una conducta abusiva i que comportarà problemes legals en el futur, i poder donar atenció al menor infractor, és important que els fets abusius es notifiquin i d’aquesta manera s’iniciarà un treball amb el menor per tal d’evitar futures situacions abusives.

3.2 La Llei d'Educació de Catalunya (LEC) reconeix el lleure com a àmbit educatiu

La nova Llei d’educació de Catalunya (LEC) reconeix el lleure com a àmbit educatiu, estableix que la Generalitat haurà de regular els requisits i els criteris de qualitat de les activitats d’educació en el lleure i també estableix la possibilitat d’ús de les instal·lacions del centre més enllà de l’horari escolar.

El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que reconeix el lleure com a àmbit educatiu i el dret de tots els alumnes a accedir-hi en condicions d’igualtat.

Fent una lectura de la nova llei des de l’Escola l’Empordà, hem volgut destcar aquests nou punt:

1-La Llei d'educació reconeix el valor educatiu de les activitats de lleure

La LEC reconeix el valor educatiu i socialitzador de les activitats de lleure i el dret de tots els alumnes a accedir-hi en condicions d'igualtat.

2-La Llei d'educació inclou a les entitats de lleure dins de la comunitat educativa

Segons la LEC la comunitat educativa és integrada per totes les persones i les institucions que intervenen en el procés educatiu.

En formen part els alumnes, les famílies, el professorat, els professionals d’atenció educativa i el personal d’administració i serveis, l’Administració educativa, els ens locals i els agents territorials i socials i les associacions que els representen, i també els col·legis professionals de l’àmbit educatiu, l’associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i els professionals, empreses i entitats de lleure i de serveis educatius.

3-La Llei d'educació dedica tot el capítol sisè a l'Educació en el lleure

El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitas de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitas es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s’agrupen i les entitats, associacions i empreses d’educació en el lleure, en els diferents territoris.

4-La Llei d'educació estableix que la Generalitat haurà de regular els requisits i els criteris de qualitat de les les activitats d'educació en el lleure

El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i d’acord amb el procediment que determina l’article 162, ha de regular els requisits mínims i ha d’establir els criteris de qualitat a què s’han d’ajustar les activitats d’educació en el lleure, a fi de garantir-ne la contribució al procés educatiu.

5-La Llei d'educació estableix l'ús de les instal·lacions del centre més enllà de l'horari escolar.

Els centres públics, en el marc de llur autonomia, i d’acord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre per a autoritzar-los l’ús de les instal·lacions del centre més enllà de l’horari escolar.

6-La Llei d'educació fomenta els plans i programes socioeducatiusque afavoreixin la major integració possible en l'entorn social

Els centres i els ajuntaments, per iniciativa de dos o més centres o per iniciativa de l’ajuntament corresponent, poden acordar d’elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integració possible en l’entorn social dels objectius educatius i socials del centre i una millor coordinació entre els recursos de les diferents administracions i dels centres mateixos. Correspon al Govern d’establir les condicions mínimes per a la formalització dels convenis que concretin aquests plans i programes.

Les administracions educatives han d’impulsar acords de col·laboració per a potenciar conjuntament accions educatives en l’entorn. Aquestes actuacions han de tenir com a prioritat potenciar la convivència i la participació ciutadana i l’ús del català, amb la finalitat de garantir que tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats per a conèixer i usar les dues llengües oficials.

7-La Llei d'educació fomenta l'equitat en l'educació en el lleure

Les administracions públiques han d’establir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en els plans i programes socioeducatius i en les activitats d’educació en el lleure en condicions d’equitat, sense discriminació per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat.

8-La Llei d'educació quan parla de voluntariat contempla un altre àmbit de col·laboració, el de la integració social de les persones amb discapacitats o amb risc d'exclusió social.

Les entitats de voluntariat en l’àmbit de l’educació col·laboren amb l’Administració educativa en la integració social de les persones amb discapacitats o amb risc d’exclusió social i en la realització d’activitats complementàries i extraescolars i d’educació en el lleure.

9-La Llei d'educació dóna dos anys a la Generalitat per aprovar un pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu

El Govern, a proposta del Departament i en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, ha d’aprovar un pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu i l’ha de presentar al Parlament.

El pla ha d’incloure mesures específiques per a la igualtat de gènere en els diversos àmbits educatius, i també les mesures de prevenció de la violència de gènere i de discriminació positiva que siguin necessàries per a la consecució dels seus objectius.

Aquestes mesures s’han de referir tant als continguts i mètodes d’ensenyament com a les activitats escolars i de lleure, i també a la composició dels organismes escolars de caràcter representatiu

3.3 Com ens afecta el nou reglament europeu de protecció de dades?

3.3.1 Què diu el nou reglament?

El GDPR (General Data Protection Regulation, en anglès) és la primera normativa en matèria de protecció de dades que afecta tots els països de la Unió Europea. És a dir, unifica els drets i les obligacions de ciutadans i empreses que hi operen. La normativa afectarà totes les empreses, institucions, entitats o qualsevol mena de servei que reculli, utilitzi o gestioni qualsevol dada dels ciutadans de la Unió Europea, encara que la seu sigui fora de territori europeu.

La qüestió més destacada és la severitat amb què se sancionarà l’incompliment del reglament. Les infraccions comportaran multes administratives que podran arribar als 20 milions d’euros o bé a una xifra equivalent al 4% de la seva facturació global, en funció de quina sigui la quantia més alta.

3.3.2 Quins són els nostres drets?

El nou reglament reforça drets ja existents i n’estableix de nous. A partir d’ara, els ciutadans han de poder accedir amb facilitat a les dades personals que es guarden d’ells. Això inclou que la informació sobre com es tracten les dades ha de ser clara i comprensible; no pot estar redactada amb un llenguatge tècnic.

Si una empresa o organització crea un perfil individualitzat recopilant dades de diferents fonts, també tindrà dret de saber què inclou el perfil.

També s’estableix el dret a la portabilitat de les dades. Les empreses han de permetre que descarreguem les nostres dades i les portem a l’empresa de la competència. Perquè sigui possible, les dades han de ser ‘en un format estructurat, d’ús comú i lectura mecànica’, com pot ser un document Excel.

El reglament reforça el ‘dret a l’oblit’, que ja va establir en una sentència el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Quan un ciutadà no vulgui que es continuïn tractant les seves dades i no hi hagi cap raó legítima per a conservar-los, s’hauran de suprimir.

A partir d’ara, els ciutadans tenen dret de saber si les seves dades han estat piratejades. Tan bon punt una organització o empresa sàpiga que hi ha hagut una violació en la seguretat de les dades personals, els responsables han de notificar-ho abans de 72 hores a l’autoritat de control.

En cas que la violació en la seguretat pugui comportar ‘un alt risc pels drets i les llibertats’ de l’afectat també li ho han de comunicar sense dilació, per tal que puguin prendre les mesures corresponents.

3.3.3 Com ens podem defensar?

Si un ciutadà ha vist violada la seva privacitat, primer de tot, ha de presentar un recurs a la mateixa empresa. ‘Si, per exemple, vols exercir el dret d’accés a la informació de les teves dades i no te’l donen, pots venir a l’autoritat, que actuarem en conseqüència.

Si és la nostra competència, actuarem immediatament, i si és competència d’una altra autoritat, li enviarem el recurs i n’informarem el ciutadà’, explica M. Àngels Barbarà, directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Per acostar els drets als ciutadans, la nova normativa estableix una cooperació entre autoritats. Un ciutadà es pot adreçar a l’autoritat més pròxima, encara que no sigui l’autoritat principal en aquell cas, que ho serà la del país on l’empresa tingui l’establiment europeu principal.

L’autoritat on la presenti l’enviarà a l’altra, però sempre serà aquella on s’hagi presentat originalment que en donarà resposta. Si la resolució és negativa, la farà l’autoritat més pròxima perquè es pugui tornar a recórrer si convé.

En cas de discrepància entre autoritats, la decisió la prendrà el Comitè Europeu de Protecció de Dades. ‘És un sistema complex, però està molt ben organitzat perquè hi hagi cooperació entre les autoritats i puguin arribar criteris que serveixin per a tots’, explica Barbarà.

3.3.4 Destrucció de les dades físiques, finalitzada l'activitat

• No hi ha cap normativa que ens obligui a guardar durant un temps aquesta documentació física, finalitzada l’activitat l’hem de destruir. Al contrari només la podem conservar el temps que hem de fer-ne ús.

• Les dades de caràcter personal han de ser cancel·lades quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades.

• No han de ser conservades de manera que permetin identificar l’interessat durant un període superior al necessari per a les finalitats d’acord amb les quals hagin estat recollides o registrades.

• Els menors i llur família tenen dret a què el seu passat “sigui oblidat” i en tot cas són els únics amb “dret a decidir” a qui fer partícip de les seves situacions familiars, socials o culturals.

• Guardeu només l’autorització dels drets d’imatge i publicació

3.3.5 Publicitat als taulers d’anuncis tradicionals o electrònics i de forma verbal.

Norma general:

• No donar ni publicar llistats que continguin dades personals si no s’ha obtingut el consentiment previ de l’interessat o bé hi ha una norma legal (Llei) que us habilita, per exemple:

  • Llistes que continguin dades personals de participants, equip de dirigents, personal col·laborador, etc...

  • Llistes de persones que rebin subvencions, beques o altres tipus d’ajuts.

  • Llistes de participants que necessiten d’un règim alimentari específic

  • Llistes participants que requereixen atenció especial

  • Etc...

En el procés de preinscripció i inscripció.

No es poden publicar les llistes de les diferents fases del procés en ubicacions (físiques o electròniques) que permetin l’accés d’una pluralitat indeterminada de destinataris:

• • No es poden disposar les llistes accessibles des del carrer per facilitar la consulta quan el centre està tancat.

  • No es poden disposar directament en la pàgina web del centre sense mesures d’identificació prèvia que permeti acreditar la legitimitat necessària.

3.4 Com s’ha de fer per obtenir el consentiment dels participants (si són majors de 14 anys) o dels pares o tutors (si són menors de 14 anys) per publicar fotografies

La imatge és una dada personal i, com a norma general, per publicar-la (cedir-la) cal demanar el consentiment a la persona afectada. En el cas de fotos de menors, s'ha de demanar el consentiment dels pares per publicar-les (pàgines web de les escoles, clubs, etc.).

D'altra banda, tot i que s'ha de valorar cada cas en concret, si les imatges es recullen en un lloc públic i es fa amb finalitat informativa, no cal demanar el consentiment de les persones fotografiades, sempre que la imatge s'emmarqui en el context informatiu, no sigui l'objectiu principal de la càmera i no afecti la intimitat de la persona fotografiada.

3.4.1 Publicació de fotografies

Atès que el dret a la pròpia imatge està reconegut en l’article 18.1 de la Constitució i regulat per la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, i que el dret a l’autodeterminació informativa també està reconegut en el text constitucional en l’art. 18.4 i regulat per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, es fa necessari que, prèviament a la publicació a les pàgines web dels centres educatius o d'esplai d'imatges d'alumnes on aquests o aquestes siguin clarament identificables o d'altres dades personals susceptibles de ser tractades informàticament, s’hagi obtingut el consentiment dels pares, mares o tutors legals.

Per facilitar l’obtenció d'aquest consentiment, el centre informarà als pares, mares o tutors legals de l’alumnat de la possibilitat de publicar al web del centre imatges on apareguin els seus fills o filles en activitats lectives, complementàries o extraescolars, i els lliurarà un model per tal que puguin autoritzar o donar el consentiment a la publicació de les imatges.

Amb aquesta finalitat, teniu el model “Autorització d'ús d'imatges de menors, publicació de dades de caràcter personal i material elaborat pels propis menors” que els centres hauran de demanar que sigui emplenat i signat pel pare, la mare o els tutors legals de qualsevol alumne/a que, amb posterioritat, hagi de sortir en imatges al web del centre.

● Defugiu de models que només autoritzen a fotografiar als menors, cal que quedi clar que els pares o tutors autoritzen a publicar les fotografies.

● El consentiment, en el cas d’imatges clarament identificables, s’estén també a qualsevol altre sistema de captació d’imatge (filmacions, fotografies, etc.) destinat a ser reproduït en televisió, revistes, publicacions de propaganda, llibres o qualsevol altre mitjà de difusió pública.

• Pel que fa a la protecció de dades de caràcter personal, cal tenir en compte que l’article 13 del Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, admet la validesa del consentiment del tractament de les dades de caràcter personal atorgat per les persones majors de 14 anys, mentre que per a les menors d’aquesta edat cal el consentiment de les persones que n’exerceixen la pàtria potestat.

• Aquesta modulació de la minoria d’edat s’estén també a l’autorització del dret d’imatge esmentat anteriorment.

Que entenem per publicació d'unes imatges?

Quan aquestes imatges es visualitzen en un mitjà de comunicació de massa (en anglès: Mass media) entenem que han estat publicades. Un mitjà de comunicació de massa o social és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.

Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda.

En el cas de les xarxes socials és convenient en l'autorització indicar de quina o quines xarxes socials es refereix (Facebook, Twitter, Youtube, Pinterest, Instagram...) sempre amb comptes obertes pel propi centre.

Mai s'entén aquesta autorització per comptes d'usuaris particulars com els dels propis monitors. recomanació, però és la no conveniència de publicar fotografies i vídeos de menors en les xarxes socials del centre pel poc control que en podem fer d'aquestes imatges un cop publicades.

Informar als pares i mares

Cal informar les famílies de les activitats que es prevegi publicar en línia i obtenir-ne la corresponent autorització signada. També quan els centres d’educació en el lleure organitzin i celebrin esdeveniments (festes de fi de casal, representacions teatrals o de dansa, esdeveniments esportius...) als quals assisteixin els familiars dels participants menors d’edat, constitueix una bona pràctica informar-los, per exemple, al sol·licitar-los l'autorització per participar o mitjançant avisos o cartells, de la possibilitat de gravar imatges exclusivament per a ús personal i domèstic (activitats privades, familiars i d’amistat)

Ús del WhatsApp

L'ús d'aplicacions de missatgeria instantània (com WhatsApp) entre dirigents i pares o entre dirigents i alumnes no es recomana, es podria estar incomplir greument el nou Reglament Europeu de Protecció de dades personals.

No obstant això, només en aquells casos en què l'interès superior del menor estigués compromès, com en cas d'accident o indisposició en una activitat amb pernoctació, i amb la finalitat d'informar i tranquil·litzar els pares, titulars de la pàtria potestat, es podrien captar imatges i enviar-les.

Captacions d’imatges efectuades en espais públics externs al centre.

Com hem explicat és necessari obtenir el consentiment exprés de les persones afectades o dels seus representants legals explicitant la finalitat concreta de la captació peròLa direcció no és responsable de les captacions d’imatges efectuades per tercers en espais públics externs al centre sempre que la imatge s'emmarqui en el context informatiu, no sigui l'objectiu principal de la càmera i no afecti la intimitat de la persona fotografiada. La llei no impedeix la informació gràfica sobre un esdeveniment públic quan la imatge d’una persona determinada aparegui com a merament accessòria. En aquest sentit no serà necessari el consentiment exprés dels interessats o representants legals per a la captació d’imatges quan aquestes tinguin caràcter accessori dintre de l’esdeveniment o quan les persones que hi apareguin no es puguin identificar. La direcció del centre d'educació és responsable únicament d'allò que es capti dins del recinte del centre. Qualsevol captació d’imatge efectuada dins del recinte del centre requereix l’autorització prèvia de la direcció, autorització que ha de quedar degudament acreditada.

3.4.2 Edició en blogs, espais web, i xarxes socials.

En general, les pàgines web de centres i serveis educatius accessibles a una pluralitat no determinada de destinataris no han de contenir informació que contingui dades de caràcter personal, si no es compta amb l’autorització expressa i explícita de l’interessat.

Les intranets de centres i serveis educatius presenten la mateixa necessitat quant a consentiment de l’interessat i en tot cas han d’emprar sistemes d’identificació que permetin verificar la legitimació de la persona que pretengui accedir a les dades de caràcter personal d’acord amb el seu interès legítim

Per a l’edició en blogs i altres espais web per part de persones menors d’edat, durant una activitat organitzada, cal la corresponent cessió del dret de comunicació pública expressat per escrit de les persones que n’exerceixen la pàtria potestat, sense que la Llei de propietat intel·lectual admeti cap mena de modulació segons l’edat del menor.

Aquesta cessió s’ha d'efectuar encara que l’autor/a en qüestió no aparegui clarament identificat i s'estén a realitzacions com ara el treball de recerca de batxillerat i altres de similars

3.5 Normativa aplicable a les activitats fisicoesportives en el medi natural: Esports d'Aventura

Les activitats fisicoesportives que es duen a terme en l’entorn natural amb una finalitat recreativa i de lleure es regulen pel DECRET 56/2003, de 4 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural

La demanda social en relació amb les activitats fisicoesportives de lleure en l’entorn natural té un increment constant.

L'afluència creixent de practicants d’aquestes activitats comporta uns beneficis en el territori, especialment en les infraestructures i en l’economia dels municipis i espais on tenen lloc, però també comporta un conjunt de problemàtiques:

La pressió a què es veuen sotmesos els delicats ecosistemes on es fan les activitats

La necessitat de garantir la seguretat de les persones que les practiquen.

Davant la diversitat de persones que organitzen i promouen les activitats fisicoesportives de lleure amb caràcter empresarial o sense, i de l’augment continuat de persones usuàries, el Govern de la Generalitat va considerar necessari reglamentar els requisits que han de complir i els mitjans materials i personals que han de tenir les persones i entitats que intervenen en aquestes activitats, amb la finalitat de:

-Incrementar la qualitat de les activitats,

-Garantir els drets i la seguretat de les persones practicants

-Protegir l’entorn natural

Aquest Decret regula principalment tres qüestions

1) Obligacions que han de complir les entitats, establiments i empreses dedicades a l'organització d'activitats físiques i d'esbarjo.

2) Salvaguarda del medi natural

3) La protecció de les persones consumidores i usuàries

Si dins d’una activitat d’educació en el lleure portem a terme activitats físiques i esportives

Si dins d’una activitat d’educació en el lleure portem a terme activitats físiques i esportives en llocs o espais que impliquen un risc intrínsec, activitats aquàtiques, activitats a la neu i en altres àmbits del medi natural, es requereix contractar una empresa o entitat que presti el servei organització i gestió de les activitats regulades en el Decret 56/2003 i els professionals que prestin aquests serveis han de tenir alguna de les titulacions següents regulades per la LLEI 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport :

a) La llicenciatura en ciències de l'activitat física i de l'esport o el títol de grau corresponent, amb formació o experiència en les activitats esportives en el medi natural.

b) El títol de tècnic o tècnica superior en animació d'activitats físiques i esportives, amb formació o l'experiència adequades a les activitats de què es tracti.

c) El títol de tècnic o tècnica en conducció d'activitats físiques i esportives en el medi natural, amb formació o experiència en les activitats de què es tracti.

Cal tenir en compte que la regulació de títols i ensenyaments del personal tècnic d’esport per a aquestes activitats queda regulat per la LLEI 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport (ATENCIÓ aquesta llei ha derogat tot el que refereix a titulacions del DECRET 56/2003, de 4 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural)

El catàleg d'activitats

El catàleg d'activitats ha quedat modificat per l'ORDRE. PRE/361/2004, de 6 d'octubre, per la qual es modifica el catàleg d'activitats fisicoesportives en el medi natural (Trobareu el catàleg a l’ANNEX d’aquest llibre)

Excepció derogada

Aquest Decret regula les activitats fisicoesportives que es duen a terme en l’entorn natural amb una finalitat recreativa i de lleure però en quedaven excloses de complir-lo les activitats d’educació en el lleure regulades Joventut de la Generalitat en les quals participaven menors de 18 anys i no requereixen monitors especialitzats quan, en el marc de qualsevol d’aquestes activitats, es realitzaven activitats:escalada, espeleologia, vies ferrades, alpinisme, esquí de muntanya, bicicleta tot terreny o de muntanya, curses d’orientació, caiac de mar, esquí alpí, esquí de fons, raqueta de neu, surf de neu.

Però aquesta excepcionalitat ha quedat derogada per la LLEI 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport

Normativa:

Decret 56/2003, de 20 de febrer, per qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural (DOCG núm. 3838, de 07.03.2003)

ORDRE. PRE/361/2004, de 6 d'octubre, per la qual es modifica el catàleg d'activitats fisicoesportives en el medi natural

LLEI 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport (ATENCIÓ aquesta llei ha derogat tot el que refereix a titulacions del DECRET 56/2003, de 4 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural)

LlEI 7/2015, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport

3.6 Normativa aplicable a ludoteques

Les ludoteques es regulen pel DECRET 94/2009, de 9 de juny, pel qual es regulen les ludoteques. Les característiques més importants d'aquest decret són:

1) El decret defineix les ludoteques com un centre adreçat a nens i joves de fins a 16 any per fomentar-ne el desenvolupament integral a partir d'una activitat lúdica i creativa.

2) Els usuaris menors de 4 anys hauran d'estar acompanyats d'una persona autoritzada durant tota la seva estada a la ludoteca.

3) El decret fixa les instal·lacions que han de tenir aquests centres i que la superfície mínima d'espai útil per al joc ha de ser de 50 metres quadrats. La ludoteca ha de tenir zona d'acollida, espais de jocs, àrea d'administració i gestió, magatzems i sanitaris.

4) Pel que fa a l'aforament, s'estableix una proporció de 2,5 metres quadrats per usuari

5) En relació amb els treballadors dels centres, cal:

Un coordinador amb una titulació mínima d’educació superior de la branca de l'educació, que serà qui dirigirà l’equip de professionals que treballa a la ludoteca. Els altres membres han de tenir com a mínim un títol de grau mitjà o bé un diploma de monitor.

6) Proporció d'infants per treballador:

• Un professional per cada 12 infants fins als 6 anys

• Un professional per cada 15 nens a partir dels 6 anys.

No obstant això en èpoques de vacances escolars, quan en el programa d’aquestes ludoteques s’inclouen estones de descans i d’esbarjo amb jocs i altres activitats i es fan i/o sortides puntuals a l’exterior es consideren Casals de vacances i hauran de complir amb tot el que determina el Decret 137/2003, 10 de juny, de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

3.6.1 La ludoteca és un espai delimitat que te com a objectiu principal garantir el dret de l’infant al joc

La ludoteca és un espai delimitat que te com a objectiu principal garantir el dret de l’infant al joc, per la qual cosa està dotat d’un fons organitzat de jocs, joguines i altres elements lúdics.

En les últimes dècades el nom de ludoteca ha estat utilitzat per diferents tipus de centres que acullen infants però des de la publicació del Decret 94/2009, de 9 de juny pel qual es regulen les ludoteques, aquesta denominació ha quedat restringida i no es pot aplicar a aquells centres que ofereixen serveis de guarda infantil per a nens i nenes de 0 a 3 anys.

Segons el decret la funció de les ludoteques es col·laborar en el desenvolupament integral dels infants proporcionant-los un espai adient i els recursos necessaris per poder jugar lliurement. Ja que en la franja d’edat de 0 a 3 anys les interaccions lúdiques dels infants es realitzen bàsicament amb els adults, s’estableix que els usuaris menors de 4 anys han de restar acompanyats per un adult responsable durant tot el temps d’estada a la ludoteca.

Les ludoteques es regulen pel Decret 94/2009, de 9 de juny. En aquest tema s'explica el que legalment què és una ludoteca, els requisits que ha de complir aquesta activitat i el seu procediment d’acreditació. Aquesta normativa té com a objectiu principal garantir un servei de qualitat a les persones usuàries de les ludoteques i regular el règim jurídic de les ludoteques i configurar-les com a centres o espais socioeducatius que pretenen, per mitjà del joc i les joguines, complir una funció de pedagogia de nens i nenes i joves menors d'edat. D'aquesta manera, les ludoteques es distingeixen en el seu règim jurídic i en les seves funcions d'altres centres que tenen cura de nens i nenes i que queden fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta norma.

L'objecte del Decret és

1) establir el règim jurídic aplicable a les ludoteques

2) establir les condicions i requisits que han de complir

3) establir el règim i el procediment d'acreditació.

L'àmbit d'aplicació

L'àmbit d'aplicació inclou les ludoteques permanents i temporals de titularitat pública o privada situades en l'àmbit territorial de Catalunya.

Són ludoteques

Els centres, equipaments o espais delimitats que tenen una finalitat lúdica, socioeducativa, cívica, cultural i inclusiva que elaboren i porten a terme un projecte socioeducatiu, i que tenen com a objectiu principal garantir el dret de l'infant i del jove menor d'edat al joc, col·laborant així en el desenvolupament integral de la persona, per la qual cosa estan dotats d'un fons organitzat de jocs, joguines i altres elements lúdics.

No tenen la consideració de ludoteques

• Els centres, equipaments o espais que no compleixen amb els requisits que preveu aquest Decret i no disposen de l'acreditació preceptiva.

• No es poden denominar ludoteques els espais dedicats a l'atenció i esbarjo de menors d'edat existents en centres penitenciaris, hospitalaris o en qualsevol altre centre de titularitat pública o privada que no compleixen amb les disposicions que preveu aquest Decret.

No són ludoteques

• Les sales de jocs d'atzar, apostes, sorteigs, rifes, tómboles, combinacions aleatòries i en general totes les instal·lacions on es fan activitats en què s'aventurin diners o altres objectes econòmics avaluables sobre els resultats, independentment que hi predomini l'habilitat de qui hi participa, tant si és a través de màquines automàtiques com si és per simple activitat humana.

• Tampoc són ludoteques els locals comercials que presten serveis de parc infantil i espais de joc.

• Tampoc són ludoteques les activitats d'oci i temps lliure de caràcter esporàdic.

3.6.2 Hi ha 2 tipus de ludoteques

a) Permanents:

Són les que exerceixen les seves activitats de manera continuada i en el mateix espai físic.

b) Temporals:

són les que exerceixen les seves activitats en espais físics variables i per un període de temps no Superior a 2 mesos.

3.6.3 Característiques de les ludoteques permanets

Persones usuàries

Les ludoteques estan dirigides a usuaris i usuàries l'edat dels quals estigui compresa entre els 0 anys i la majoria d'edat.

Els usuaris i les usuàries menors de 4 anys han d'estar acompanyats de la persona legalment responsable del menor o de qualsevol altra persona adulta autoritzada per aquella, durant tota l'estada a la ludoteca. En cap cas, els i les professionals del centre poden ser autoritzats com a acompanyants del menor.

La persona legalment responsable de menors d'edat d'entre 4 a 16 anys ha de signar un document autoritzant al menor l'estada a la ludoteca i acceptant les condicions del funcionament intern i el règim de responsabilitats del centre. L'autorització ha de ser registrada i s'actualitza anualment.

Condicions i requisits de les ludoteques

Les ludoteques han d'ocupar la totalitat d'un edifici o una part d'aquest, completament independitzat. En aquest segon cas, les seves dependències, que han d'estar comunicades entre si mitjançant espais comuns propis, han de constituir una unitat independent.

Totes les ludoteques han de disposar necessàriament i com a mínim dels següents espais i instal·lacions diferenciats: zona d'acollida, espai/s de jocs, àrea d'administració i gestió, magatzem, sanitaris.

Els centres que acceptin usuaris i usuàries menors de 4 anys han de disposar, a més dels espais i instal·lacions enumerats en l'apartat anterior, d'una cambra amb canviador d'ús preferent de les persones menors.

La superfície mínima d'espai útil per al joc de la ludoteca ha de ser de 50 metres quadrats. L'aforament màxim del centre s'establirà aplicant la proporció de 2,5 metres quadrats d'espai útil per al joc per usuari.

Els equipaments i mobiliari han d'estar adaptats a les edats i característiques dels seus usuaris i usuàries, i s'han d'evitar cantoneres, materials de risc o estellables i obstacles aliens a l'estructura de l'espai d'acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.

Espais de joc

Els espais de joc són les àrees del centre assignades per a la pràctica de joc i activitats per part de les persones usuàries.

Les ludoteques han de disposar de zones de jocs diferenciades atenent al grau de motricitat que desenvolupin els diferents tipus de jocs.

En cas que una ludoteca disposi de diferents àrees o espais de joc, ha de mostrar de manera visible, a través de colors o signes entenedors, les edats de les persones usuàries a qui s'adreça cada espai, així com l'aforament màxim. No es permet la instal·lació de serveis de bar ni màquines subministradores de begudes i menjar dins els espais de joc. Les ludoteques poden disposar d'uns espais denominats “sales taller” per a la realització d'activitats lúdiques, creatives i manuals dels seus usuaris i usuàries, les quals han de disposar de mobiliari adequat a les finalitats de què són objecte.

Les eines i recursos destinats a activitats de taller han de ser desats en llocs segurs i només hi tindrà accés el personal professional del centre.

Totes les ludoteques han de preveure un espai per a l'emmagatzematge de material lúdic divers degudament ordenat i per al rentatge i la neteja de les joguines. Aquest espai ha de ser per a ús exclusiu del personal professional de la ludoteca.

Els jardins, terrats i patis on es fan activitats lúdiques han de disposar de totes les mesures adequades per tal d'evitar accidents i riscos, entre d'altres, d'abocaments. Han de comptar amb sistemes de protecció i seguretat per evitar i prevenir la caiguda accidental d'objectes des de l'exterior o des de l'interior del mateix recinte.

3.6.4 Personal professional

La direcció de les ludoteques està formada per un equip de professionals. Aquest equip està dirigit per una coordinadora o un coordinador que ha de disposar d'una titulació mínima d'educació superior de l'àmbit socioeducatiu.

Nota: Entenem que el coordinador/a ha de tenir una titulació de grau superior o universitària en pedagogia, psicopedagogia, magisteri o educació social

Els altres membres de l'equip de direcció de la ludoteca han d'estar en possessió, com a mínim, d'un títol de grau mitjà de la família professional dels serveis socioculturals i a la comunitat.

També poden formar part dels equips de direcció persones que tenen el diploma de monitor o monitora d'activitats de lleure infantil i juvenil que s'han de trobar sota la direcció d'un altre membre de l'equip amb una titulació de grau superior de l'àmbit dels serveis socioculturals i a la comunitat. Les seves funcions són la d'acompanyar i prestar suport en les activitats de joc de les persones usuàries del centre.

Una persona amb la titulació mínima d'educació superior de l'àmbit socioeducatiu ha de ser present durant les activitats que desenvolupi el centre.

l'equip de professionals del centre ha d'estar format per un mínim de 2 professionals inclòs el coordinador o coordinadora.

La proporció d'infants per professional per cada grup de joc situat en un espai diferenciat és com a màxim la següent:

a) 1 professional/12 infants de 0 a 3 anys.

b) 1 professional/12 infants de 4 a 6 anys.

c) 1 professional/15 infants majors de 6 anys.

3.6.5 Ludoteques temporals

Les ludoteques temporals consisteixen en una dotació tant de material com de professionals que amb un projecte socioeducatiu adequat estableixen les seves activitats lúdiques en espais físics variables amb l'objecte d'oferir les funcions pròpies d'una ludoteca per un període de temps no superior a 2 mesos.

Es requereix que almenys una de les persones professionals de l'equip que gestiona el servei, que alhora és qui el coordinarà, tingui el diploma de director d'activitats de lleure infantil i juvenil; la resta de membres de l'equip ha d'estar en possessió, com a mínim, del diploma de monitor o monitora d'activitats de lleure infantil i juvenil.

El nombre mínim de persones professionals a les ludoteques temporals depèn dels serveis que prestin, de la durada i de l'aforament màxim. En tot cas, per a la prestació del servei hi ha d'haver, com a mínim, dues persones professionals.

Condicions per a l’activitat de les ludoteques temporals

a) L'activitat es realitza en espais delimitats mitjançant tanques o altres elements delimitadors.

b) S'han de prendre totes les mesures de seguretat adaptades a l'entorn on s'ubiquin.

c) El material lúdic ha de tenir la qualitat pedagògica adequada i ha de reunir les condicions de seguretat, segons la normativa vigent, i ha de respectar, en tot cas, les previsions establertes en l'article 12 d'aquest Decret.

d) És necessari designar i delimitar de manera clara i exclusiva l'espai o zona on es porta a terme la pràctica de jocs motrius.

e) Requereixen la llicència municipal corresponent, per a la concessió de la qual cal que disposin de l'acreditació de L'òrgan competent en matèria d'equipaments cívics de l'Administració de la Generalitat, que verifica la documentació presentada i emet informe en el termini màxim tres mesos a partir de la recepció de la documentació. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi emès informe, aquest s'ha d'entendre favorable. L'informe favorable i el certificat de l'acreditació es trameten a l'ajuntament per tal que atorgui la llicència municipal.

Les ludoteques temporals, per les seves característiques i provisionalitat, no estan sotmeses al compliment dels articles:

capítol I : Dels espais i instal·lacions / capítol III El personal professional de les ludoteques

S’ha de disposar d'una farmaciola, que ha d'estar fora de l'abast dels infants, degudament tancada, i que ha de contenir el material necessari per fer unes primeres cures.

Les ludoteques temporals han de garantir el compliment de la normativa vigent en matèria de seguretat, higiene i sanitat que els és aplicable d'acord amb les seves característiques.

3.6.6 Règim i procediment d'acreditació

El departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria d'equipaments cívics ha d’emetre informe i certificar l'acreditació de les ludoteques verificant la documentació presentada i emetent un informe en el termini màxim tres mesos a partir de la recepció de la documentació. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi emès informe, aquest s'ha d'entendre favorable. L'informe favorable i el certificat de l'acreditació es trameten a l'ajuntament per tal que atorgui la llicència municipal.

Procediment

Cal seguir els tràmits següents:

1r.) A la sol·licitud de la llicència municipal específica s'hi ha d'acompanyar la documentació que preveu l'article 18 i la documentació restant que sigui preceptiva, i presentar-la a l'ajuntament del municipi en què es pretengui implantar l'activitat.

Documentació per a l'acreditació

Per atorgar el certificat de l'acreditació dels centres com a ludoteques s'ha d'aportar la documentació següent:

a) Memòria descriptiva on es faci constar:

1) La persona titular de la ludoteca.

2) La tipologia de la ludoteca.

3) El nom del centre.

4) L'edat de les persones usuàries a qui va dirigit el servei.

5) L'horari de prestació del servei.

6) Els metres quadrats del local i l'aforament màxim.

7) La distribució dels espais.

b) Els serveis que es pretén oferir i el nombre de professionals que prestaran el servei i la seva titulació.

c) Projecte socioeducatiu, que ha de contenir, com a mínim, els aspectes següents:

1) Persones destinatàries.

2) Objectius.

3) Metodologia.

4) Activitats i la seva temporalització.

5) Sistema d'avaluació.

d) Reglament de règim intern, que ha de preveure el funcionament i les normes organitzatives del centre i que en tot cas ha de contenir els aspectes següents:

1) Requisits d'accés.

2) Horaris i dies d'atenció al públic.

3) Normes de la ludoteca.

4) Protocol de comunicació en casos de risc de maltractament als infants usuaris de les ludoteques, d'acord amb el que estableix la normativa vigent en matèria de protecció a la infància i violència masclista.

2n) L'ajuntament, en el termini màxim de cinc dies, tramet l'expedient a l'òrgan competent en matèria d'equipaments cívics de l'Administració de la Generalitat per tal que emeti informe a l'efecte de certificar, si escau, l'acreditació del centre com a ludoteca.

En el cas que l'informe emès per l'Administració de la Generalitat sigui desfavorable, el centre objecte de la sol·licitud d'acreditació en cap cas pot utilitzar el nom de .ludoteca..

Publicitat de l'acreditació

Les ludoteques han d'exhibir de manera visible al centre o instal·lació el document que les acredita, el qual descriu: el nom del centre; el nombre de places autoritzades; l'horari d'atenció al públic, i la temporada de funcionament.

A més, hi ha d'haver a disposició de les persones usuàries:

a) El reglament de règim intern.

b) El document d'autorització de l'estada en el centre de les persones menors.

c) El llibre de queixes i suggeriments.

Inspecció

Les persones titulars dels centres acreditats amb la denominació de ludoteca., així com qui en tingui la representació i el personal, estan obligades a facilitar les funcions d'inspecció a les persones degudament acreditades, possibilitant l'accés a les dependències, obres i instal·lacions, així com als documents, llibres i registres, i en general a tot allò que permeti un millor coneixement dels centres, dels fets i la seva adequació a la normativa vigent.

Règim transitori per adquirir l'acreditació

1. Els centres que es denominen ludoteca. a l'entrada en vigor d'aquest Decret i volen mantenir-ne la denominació han de presentar la documentació que preveu l'article 18 a l'ajuntament corresponent, que n'ha de donar trasllat al departament competent en matèria d'equipaments cívics de l'Administració de la Generalitat.

2. Els centres que, en el termini de 18 mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, no han obtingut l'acreditació no poden mantenir la denominació de ludoteca.. En cas que mantinguin la denominació de ludoteca. poden ser sancionats d'acord amb el que preveu la disposició addicional segona d'aquest Decret.

Per acreditar la titulació

El personal professional que estigui treballant en una ludoteca que hagi obtingut l'acreditació necessària per mantenir la denominació disposa d'un termini màxim de 4 anys, des de l'entrada en vigor d'aquesta norma, per obtenir la titulació requerida.

Estan exempts d'aquesta obligació els i les professionals que acreditin una experiència professional de prestació de serveis en ludoteques mínima de 5 anys des del moment de l'entrada en vigor d'aquest Decret.

3.6.7 Que són els centres de suport familiar no regulats per aquest Decret?

És un centre que ofereix serveis de guarda infantil amb l’objectiu de facilitar la conciliació de la vida familiar, laboral i personal. Les famílies poden deixar-hi els seus infants de 0 a 12 anys en els horaris en que ho necessiten, ja que no es requereix un horari fix ni una assistència regular.

Malgrat no ser centres educatius, els Centres de Suport Familiar compten amb un projecte educatiu propi basat en el joc a partir del qual es vertebren les activitats.

En la actualitat no existeix a Catalunya una legislació específica per als Centres de Suport Familiar i per això el seu funcionament es regeix per les normatives generals vigents en matèria d’edificació, seguretat, higiene, sanitat, habitabilitat, accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. Les autoritats municipals són les responsables d’avaluar que es compleixen tots els requisits necessaris abans d’atorgar al centre la llicència d’activitats corresponent.

Des de la Xarxa de Centres de Suport Familiar de Catalunya tenen un gran interès en oferir un servei de la més alta qualitat i estan treballant conjuntament amb l’Administració en l’elaboració d’una proposta de decret que inclourà tots aquests aspectes i que suposarà la regulació definitiva del sector.

3.7 Normativa aplicable quan anem en autocar

Els moments de més risc en les activitats de lleure són el bany i la mobilitat.

En quan a la mobilitat una de les activitats que suposa un risc i l’equip de dirigents hem de prevenir és quan anem d’excursisó o fem un trasllat amb autocar.

Tot seguit veurem unes quantes normes i recomanacions per fer aquesta mobilitat amb seguretat.

La normativa que regula el transport escolar és la mateixa que regula els desplaçaments i excursions amb menors de 16 anys.

De manera resumida anirem explicant tal com hem d’actuar quan anem amb autocar amb els nens i nenes de les nostres activitats de lleure:

3.7.1 Abans de pujar a l'autocar

El lloc on s'estaciona l'autocar

➜ El lloc on s'estaciona l'autocar en les sortides de les excursions és molt important que sigui en un espai adequat. Aquelles sortides que tinguin lloc en un centre escolar, cultural, esportiu o d'esbarjo, si no es poden fer a l'interior del recinte, caldrà fer-les de manera que les condicions d'accés des de la sortida al centre siguin el més segures possible, situant-se sempre a la dreta en el sentit de la marxa.

➜ El vehicle s'ha d'estacionar en un lloc on preferentment hi hagi vorera, així d'aquesta manera es delimita molt bé els diferents espais.

➜ D'aquesta manera els menors i els seus pares s'esperen a la vorera i estan situats en tot moment en una zona molt més segura. S'ha d'evitar l'estacionament de l'autocar en espais oberts o places sense vorera. La concentració de pares i menors és molt més caòtica i desordenada i el risc d'accidents a les mediacions de l'autocar és molt més alt.

Obligacions del conductor

➜ Abans d'iniciar el viatge, el conductor té un seguit d'obligacions en referència a la comprovació dels diferents mecanismes de seguretat, es a dir el funcionament correcte de:

1) les obertures d'emergència.

2) els quatre llums d'emergència, es a dir els 4 intermitents.

3) els retrovisors

4) dispositiu d'avís de portes mal tancades

5) el sistema ABS

6) els extintors obligatoris

7) els martells trenca vidres

8) l'existència d'una farmaciola de primers auxilis.

El conductor ha de posar el cartell de transport escolar

➜ Un cop el xofer ha comprovat aquests 8 punts també ha de posar el cartell de transport escolar en la part frontal i posterior del vehicle abans d'iniciar el recorregut, comprovar que porta a bord del vehicle i perfectament actualitzada tota la documentació obligatòria per realitzar aquest servei. Finalment ha de complimentar el llibre de ruta, col·locar el disc diagrama en el tacògraf.

El monitor/a ha de tenir coneixement dels mecanismes de seguretat

➜ Els monitors tenen el deure de conèixer el funcionament dels mecanismes de seguretat:

1) Conèixer la situació de la farmaciola

2) Conèixer el funcionament dels dispositius d'obertura d'emergència.

3) Conèixer la situació i ús del martell trenca vidre

4) Saber quines són les finestres d'emergència

5) Saber la situació i el funcionament de l'extintor

➜ En les excursions, activitats esportives i de lleure, els monitors/es o acompanyants dels menors també estan obligats a conèixer aquests mecanismes de seguretat. S'ha de saber on es troben els dispositius d'emergència, quantes portes hi ha i on estan situades, i localitzar els botons d'obertura i els martells per trencar les finestretes en cas d'emergència.

➜ Els monitors i acompanyants han de saber per endavant on són els botons d'emergència que desbloquegen les portes. Són vermells o negres (tant els que són a les portes com els del tauler de comandaments del vehicle), encara que no són reflectors per la qual cosa no es veuen en la foscor. Les portes queden desbloquejades en uns segons, però en la majoria dels casos s'han d'empènyer manualment. Com que aquests dispositius d'obertura poden estar desactivats, és convenient que de tant en tant s'asseguri que funcionen.

➜ Els martells per trencar les finestretes d'emergència han d'estar situats a prop d'aquestes, a les parets o al sostre de l'autobús. Totes les finestretes es trenquen igual, excepte el parabrisa. En cas de no comptar amb martells, cal utilitzar els extintors del vehicle.

Els monitors/es han de portar posada una armilla reflectant homologada?

Els monitors/es de transport escolar diari i també els acompanyants de les excursions i dels desplaçaments de les activitats esportives i de lleure és molt recomanable portar posada una armilla reflectant per quan baixin i pugin del vehicle per controlar l'accés o descens dels usuaris. Obligatori per llei en vies interurbanes.

El servei de transport escolar no pot funcionar sense l’acompanyant

➜ El servei de transport escolar diari i qualsevol desplaçament o excursió amb menors no pot funcionar sense monitoratge.

Llistat dels usuaris

La persona encarregada del centre docent o la que correspongui a cada cas, donarà al monitor/a una relació de tots els menors que utilitzen el servei de transport escolar i de menors.

Cal saber que en les excursions i en els desplaçaments de les activitats esportives i de lleure, també cal tenir una relació de tots els usuaris transportats.

3.7.2. Pujant a l'autocar

Totes les bosses i motxilles han d'anar dipositades en el maleter

➜ Abans de pujar a l'autocar el xofer i el monitor/a han de comprovar que els usuaris vagin dipositant les seves bosses o motxilles en el maleter lateral de l'autobús. Les bosses al mig del passadís poden ser causa de cops i lesions. Una motxilla en una frenada pot convertir-se en un perillós projectil.

➜ Els menors no han de posar i treure ells mateixos l’equipatge del portamaletes de l’autocar, aquesta operació ha d'estar sempre supervisada i controlada per un adult (xofer o monitor/a) ja que hi ha el perill que caigui dins el portamaletes i s’hi quedi atrapat o que es pugui lesionar amb qualsevol de les arestes del vehicle.

➜ Els menors no poden, sota cap concepte posar i treure les seves bosses i motxilles des del cantó del maleter que dóna a la calçada, només ho poden fer des del cantó que dóna a la vorera.

➜ El monitor/a indicarà al conductor quan pot tancar la porta del maleter, comprovant prèviament que tots els usuaris ja estan a bord i no queda ningú sota el capó del maleter.

Sempre un monitor a la porta

➜ Quan els menors pugen a l'autocar sempre hi ha d'haver un monitor/a amb l'armilla reflectant posada a la porta per la qual accedeixen a l'autocar.

➜ Quan s'obren les dos portes han d'haver-hi dos monitors/es. Si només hi ha un monitor/a caldrà només obrir una porta per accedir a bord.

➜ Els usuariss han de pujar i baixar del vehicle de forma molt ordenada, en cap cas donant empentes, cridant o tenint actituds d'aquest tipus. Està demostrat estadísticament que la majoria de les lesions en el transport escolar i de menors es produeixen en el moment de pujar o baixar de l'autobús. Aproximadament, un 90% dels accidents en el transport de emnors té lloc fora dels vehicles i no es deu a circumstàncies de la conducció en què l’autobús es trobi implicat directament.

Un sol ocupant en cada seient i tothom assegut

➜ Abans d'iniciar la marxa és competència del monitor/a i del conductor comprovar que hi hagi un sol ocupant en cada seient. Cal tenir molt clar que la normativa vigent diu molt clarament que està absolutament prohibit que viatgin tres menors en dos seients.

➜ Cal tenir en compte que està prohibit que els menors viatgin drets.

Els monitors/es mai poden seure en les primeres files o al costat del conductor

➜ Si bé hi ha un costum molt estès de que els monitors/es es posin en els seients davanters -també passa amb els professors i mestres en les excursions escolars-, la seva obligació és la d'anar a les immediacions de la porta posterior.

➜ La legislació vigent prohibeix als monitors, professors, entrenadors i acompanyats del transport escolar i de menors seure en les primeres files i al costat del conductor. A part de que així ho regula molt clarament la llei, està demostrat que la vigilància és molt més fàcil des de la part posterior del vehicle. Des del darrera es pot veure ràpidament si un menor s'aixeca del seu seient.

➜ També s'ha de tenir en compte que en el transport escolar diari que només hi ha un monitor/a, en cas d'accident greu, les probabilitats de que uns dels dos adults (conductor o acompanyant) segueixi conscient són molt més altes si un viatja al davant i l'altra al darrera que si tots dos viatgen a la part davantera del vehicle.

Cal assignar el seient als usuaris

➜ Cada usuari seurà en el seient que el monitor/a, si ho creu oportú, li assigni, el qual podrà canviar a l'alumne quan ho cregui necessari. Preferiblement, els alumnes de transport escolar diari haurien de seure sempre al mateix lloc.

Tothom ha d'anar amb el cinturó posat

➜Si l'autocar està equipat amb cinturons de seguretat és obligatori que tots els ocupants els portin cordats. Cal saber que els autocars matriculats a partir del dia 20 d'octubre de 2007 (matriculacions posteriors a la matrícula FXY) estan obligats a portar instal·lats els cinturons de seguretat homologats de dos punts)

➜Aquesta obligació no afecta als matriculats amb anterioritat al 20 d'octubre de 2007, això vol dir que els autobusos anteriors a aquesta data que s'utilitzen pel transport escolar poden seguir fent aquest servei. Tot i això però es pot afirmar pels controls de transport escolar i menors que s'estan realitzant en moltes empreses dedicades a aquesta activitat que ja els estan instal·lant a les seves flotes com a mesura de seguretat.

➜Els cinturons de tres punts tampoc queda clar si són obligatoris per llei, per això quasi cap autocar els porta

➜Segons els especialistes els cinturons que haurien de ser obligatòris als autocars són els de 5 punts, ja que són els més segurs i els que protegeixen més bé els menors que viatgen en autocar. Els cinturons de cinc punts tampoc queda clar si són obligatoris per llei, per això cap autocar els porta.

➜A l'actualitat ja hi ha moltes escoles, entitats esportives i de lleure que han pres l'acord que sempre que es contracti el servei d'un autocar per transportar menors s'exigeixi a l'empresa transportista que posin a la seva disposició un vehicle nou que ja porti cinturons de seguretat, malgrat només sigui de dos punts.

En quins seients no poden asseure's els menors?

➜Els menors de 16 anys, si el vehicle no porta cinturons de seguretat, no es poden seure:

1) En els seients que estiguin enfrontats a passadissos.

2) En els seients situats davant dels pous d'escala si no disposen d'un element fix de protecció (mampara) que proporcioni als seus ocupants un nivell suficient de seguretat.

3) En els que no estiguin protegits per seients davanters o no disposin d'un element fix de protecció que proporcioni als seus ocupants un nivell suficient de seguretat.

➜Si bé hi ha molt de dubte sobre quins són aquells seients que els menors no poden ocupar quan anem amb autocar, queda clar que els menors de 16 anys només es podran seure en els seients enfrontats a pous d'escala, així com els que no estiguin protegits pel respatller d'un altre anterior sempre que tinguin instal·lat davant del seient un element fix de protecció que proporcioni als seus ocupants un nivell suficient de seguretat que compleixi les especificacions tècniques que estableix la normativa vigent.

Fet que ha quedat reforçat pel Reial Decret 965/2006, d'1 de setembre que modifica i regula el tema dels cinturons de seguretat en els diferents vehicles i diu que la utilització dels cinturons de seguretat i de dispositius de retenció als vehicles destinats al transport escolar i de menors s'ajustarà a l'establert en aquest reglament, amb la particularitat que els seients enfrontats al passadís als vehicles de més de nou places dedicats a al transport escolar i de menors només podran ser ocupats per menors de setze anys quan els esmentats seients portin cinturons de seguretat instal·lats.

➜Finalment, també s'ha de saber que queda prohibit circular amb menors de dotze anys situats als seients davanters de qualsevol vehicle, llevat que utilitzin dispositius homologats a l'efecte.

3.7.3 Comença la marxa

Molta atenció a les maniobres de sortida

➜l xofer no pot maniobrar l'autocar sense comprovar que no ha hagi ningú a les mediacions del vehicle. El monitor/a ha d'informar al conductor que tothom està a bord.

➜Principalment, en les excursions, les primeres maniobres del vehicle són molt perilloses pel fet que als voltants d'aquest encara pot quedar algú. Els acompanyats dels alumnes s'han d'assegurar i informar al conductor que tots els usuaris ja estan a bord de l'autocar. També s'ha d'alertar al pares que se situïn en un lloc segur per acomiadar als seus fills.

➜La zona de risc al voltant de l’autobús, especialment, la zona davantera i la posterior es configura com la més perillosa ja que queda fora de l’àrea de visió del conductor i, per tant, exigeix extremar les mesures de seguretat per tal d’evitar els atropellaments.

Vigilar als alumnes durant tot el recorregut

➜El monitor/a és l'encarregat de vigilar als alumnes durant tot el recorregut. És a dir, la vigilància dels menors durant tot el trajecte és sempre competència dels monitors, mestres o entrenadors.

➜Per això quan el vehicle està en ruta, el monitor/a ha de posar una especial atenció en evitar que els menors molestin al conductor. Aquest és un dels principals motius d’accident.

➜El monitor/a no pot dormir ni escoltar música amb els auriculars posats, cal estar sempre alerta de tot.

Tothom ha de viatjar assegut

➜No s'ha de permetre mai que els menors viatgin drets. Amb una frenada, una persona dreta al mig del passadís pot rebre lesions molt importants i fins hi tot la mort.

3.7.4 Posicions de risc

RISC IMPORTANT: Assegut sense el cinturó de seguretat i amb cinturò de dos punts (Tipus avió)

RISC INTOLERABLE: Assegut de cantó

RISC EXTREM: Assegut de genolls parlant amb els del darrera

➜Tampoc s'ha de permetre mai que els menors vagin asseguts malament. Per exemple mai poden anar asseguts de genolls parlant amb els ocupants dels seients del darrera, en aquest cas en una frenada es poden produir lesions molt importants a la columna vertebral.

S'ha d'inculcar respecte cap a l'autobús

➜Els monitor/a ha d'inculcar respecte cap a l’autobús i mobiliari d’aquest i no s'ha de permetre ni menjar, ni tirar objectes al terra.

Molt important en tota situació anòmala

➜En tota situació anòmala que es produeixi caldrà transmetre calma i tranquil·litat i donar la sensació de mantenir la situació controlada davant dels menors.

3.7.5 En les parades

➜Les estadístiques demostren que el noranta per cent de les lesions en el transport escolar es produeixen en el moment de pujar o baixar de l'autobús. Per això s'ha de tenir una especial atenció en les parades.

➜El manteniment i la millora dels estàndards de seguretat en el transport escolar no depèn exclusivament dels menors, però és en el moment de la baixada o la pujada al vehicle on un comportament correcte dels escolars i una actitud responsable per part d’altres subjectes (acompanyants, conductors, etc.), és decisiu a l’hora d’evitar els accidents.

➜En les parades el vehicle s'ha d'estacionar just a la parada i junt a la vorera i el xofer ha de posar els llums d'emergència mentre els nens pugen i baixen del vehicle de forma molt ordenada, en cap cas donant empentes, cridant o tenint actituds d'aquest tipus.

Baixar primer per tal de controlar als usuaris

➜El monitor/a ha de ser el primer en baixar i ha de controlar la pujada i la baixada de l'alumnat a les parades establertes, atenent la relació d'alumnes que li serà lliurada i portant obligatòriament una armilla reflectant homologada a tal efecte.

➜El monitor/a ha d'ajudar la pujada i la baixada de l'alumnat amb dèficit de mobilitat. Aquesta funció queda ben especificada dins la legislació vigent. Els alumnat amb dèficit de mobilitat són els escolars de curta edat i els escolars PMR (persones de mobilitat reduïda)

➜Absolutament prohibit, per l'alt risc que suposa, que els alumnes retirin bosses i maletes del maleter per la porta que dóna a la carretera

Quina porta s'ha d'obrir?

➜En el transport escolar que només hi ha un monitor/a només s'ha d'obrir una porta per baixar els alumnes.

➜En les excursions i altre transport de menors si s'obren les dues portes hi ha d'haver un monitor/a a cadascuna d'elles.

➜Si per força major no hi hagués acompanyant els menors sempre han de pujar i baixar per la porta davantera amb la supervisió del conductor

S'ha d'ajudar sempre a creuar el carrer

➜S'ha de vigilar que no vingui cap vehicle per als menors que hauran de creuar el carrer o la carretera i si cal parar el trànsit sempre portant una armilla reflectant homologada.

➜Cal tenir molt present el perill que pot suposar per als menors el fet d’haver de travessar el carrer o la carretera sense advertir la presència d’altres vehicles que hi circulen, fet agreujat, precisament, per la presència del propi autobús que n’amaga la visió.

Tenir cura que els nen/a quedi acompanyat

➜El monitor/a en cada parada, quan hagi baixat, ha de comprovar que els menors pugin i baixin a la parada que tenen concertada, ni abans ni després i ha de tenir cura que els menors quedin acompanyats pel familiar o persona designada a aquests efectes. L’Escola o el Consell Comarcal ens ha d’informar, donada la seva edat, i amb l'autorització expressa dels pares, si algun alumne pot anar tot sol fins a casa.

➜En el cas que el menor no sigui recollit, passat un temps d'espera prudencial, es posarà a disposició dels cossos i forces de seguretat, sens perjudici que donada la seva edat i amb l'autorització expressa dels pares, no sigui necessari aquest requisit.

➜En aquests casos, primerament intentarem localitzar els pares, trucant a l’escola si cal. Posar al menor a disposició dels cossos i forces de seguretat, sempre ha de ser l’últim recurs. Tenint molt present que mai podem emportar-nos el menor a casa nostra, seria una irresponsabilitat molt gran fer-ho.

3.7.6 Recomanacions específiques per quan anem d'excursió

A més del fins ara exposat, que també afecta en la majoria de casos a les excursions ocasionals, hi ha tot un seguit de recomanacions que cal tenir en compte sempre que anem d'excursió amb un autocar.

Treball previ de prevenció

➜Poc abans de l'excursió cal treballar amb els infants i joves tots els aspectes de la pròpia seguretat i la del grup i acordar normes i límits, com també el temps del recorregut, transport i punt d’arribada de la sortida. Informant dels riscos més importants que envolten el transport en autocar. Això ho hauríem de fer cada cop que anem d'excursió.

➜És bo explicar els perills que suposa l'entorn de l'autocar. Jugar, parlar o estar distret molt a prop de l'autocar suposa sempre un gran perill. S'ha d'insistir que la zona de risc al voltant de l’autobús, especialment, la zona davantera i la posterior es configura com la més perillosa ja que queda fora de l’àrea de visió del conductor i, per tant, exigeix extremar les mesures de seguretat per tal d’evitar els atropellaments.

➜També s'ha d'explicar que en abandonar el vehicle, cal allunyar-se’n el més ràpidament possible fins a una distància mínima de 3 metres, fora de les zones de risc i un cop allunyat del vehicle, no tornar enrere sobtadament per recollir un objecte oblidat que hagi caigut a terra o a l’interior del vehicle. Cal dir-ho a la persona responsable i esperar les seves instruccions.

➜Fer-se pesats explicant que si s’ha de travessar el carrer o la carretera, fer-ho sempre per davant de l’autobús i a una distància suficient perquè s’estigui dins de l’angle de visió del conductor i d'altres vehicles

➜Finalment explicar les normes de comportament a d'alt de l'autocar incidint en la prohibició de viatjar drets o mal asseguts.

Distintius d'identificació

➜Cal valorar el fer distintius d’identificació per a cadascun dels infants, tot indicant clarament què cal fer i on cal trucar en cas de pèrdua.

➜També és bo anar tots amb la mateixa samarreta o xandall, així visualment identificarem molt més bé el nostre grup

Cal assegurar una bona organització prèvia del grup i dels monitors/es

➜Cada monitora i monitor pot tenir assignat un petit equip d’infants del grup (5-10 segons l’edat), de manera que siguem el seu referent en tota la sortida

➜Cada monitor/a responsable d’un equip, hauria de portar a mà un llistat actualitzat amb el nom dels infants que ens acompanyen

➜Cal pensar prèviament on és preferible que aparqui l’autocar per espai i per pujar i baixar de l’autocar sempre pel costat de la vorera. Es pot delimitar i assenyalar prèviament aquest espai. A l’estiu s'ha de tenir en compte en compte cercar les ombres. Si es creu convenient, es pot senyalitzar amb cons l’espai del contorn de l’autocar per on pujaran els infants. Així ho podran veure la resta de conductors.

➜S'ha de recomanar als menors esperar l’autocar al costat de la paret i organitzar-los de la mateixa manera que han de pujar (per equips i amb els monitors/es corresponents...)

Cal organitzar els mestres o monitors/es durant la càrrega i descàrrega de l’autocar

➜Quin és el que revisa l’autocar? (abans i després)

➜Quins són que carregaran i descarregaran les motxilles?

➜Quins són els monitors/es que atendran a les famílies?

➜Quins són els que estaran a les portes per ajudar a pujar o baixar?

➜Quins són els que aniran controlant els que encara són a la vorera?

Recomptem sempre els infants abans i després de pujar i baixar

➜Massa sovint, encara hi ha excursions que es deixen un menor per exemple en una àrea de l'autopista per no haver recomptat els infants o joves de l'excursió. Només cal imaginar l'esglai i la mala estona que aquell menor passarà quan 'adoni que el seu autocar ja ha marxat. En aquest exemple l'autocar tardarà moltíssim a tornar ja que ha de buscar la primera sortida, canviar de sentit fins a una altra sortida per poder tornar canviar de sentit i poder tornar a l'àrea de servei.

Cal tenir en compte algunes recomanacions en cas de mareigs

➜Els autocars d’un sol pis maregen menys que els de dos. En el segon cas, és millor el pis de baix.

➜Les persones propenses als mareigs, poden evitar-los millor a les places de davant de l’autocar que s'haurien de reservar per a això

➜Cal tenir en compte la temperatura ambiental de l’autocar i portar bosses de plàstic i mocadors de paper i colònia o un ambientador (la mala olor d’uns pot provocar més vòmits).

➜Cal recomanar als pares que l’esmorzar o l’àpat previ no sigui líquid (llet, sopes, greixos...)

3.7.7 En cas d'avaria o accident

La farmaciola

➜Abans d'iniciar el viatge, hem de comprovar que en el vehicle hi hagi una farmaciola. Una bona farmaciola d'emergència ha de disposar d'objectes i medicaments necessaris per a proporcionar els primers auxilis en cas d'accident.

➜La farmaciola ha d'estar ben equipada y comprovar periòdicament que tots els seus elements es troben en perfecte estat.

➜Molt sovint, es donen suggeriments sobre els medicaments i objectes que ha de disposar una farmaciola d'emergència, però en molt poques ocasions, quan arriba el moment d'utilitzar un producte, falta precisament el que se necessita. Per això cal la revisió periòdica del contingut.

En cas d'avaria

➜Si durant el trajecte el conductor detecta alguna anomalia en el funcionament del vehicle - que posi en perill la seguretat dels escolars i/o que impedeixi l'arribada al destí previst - serà necessari parar i estacionar l'autobús seguint les indicacions de la legislació en seguretat vial. El que s'ha de fer en aquest cas:

1) El xofer situarà correctament els triangles indicadors de perill.

2) El conductor informarà al monitor/a i aquest als escolars, del què està passant.

3) No s'ha de permetre que ningú baixi del vehicle.

4) Avisar del problema.

➜Si el xofer creu que no pot arreglar o solucionar l'avaria, ha de demanar ajuda a l'empresa de transport. Al mateix temps el monitor/a ha de comunicar al lloc al que es dirigeixen o del que en venen els menorss, indicant que estan a l'espera de que vingui un altre vehicle per fer el canvi d'escolars

➜El monitor/a ha d'intentar tranquil·litzar el passatge i impedir que ningú abandoni el vehicle. Tenir en compte que el més important és transmetre calma i tranquil·litat per això cal:

1) No perdre mai la calma

2) Mantenir controlada la situació davant dels menors

3)Transmetre serenitat i tranquil·litat

➜En el cas de traspàs a un altre vehicle cal prendre totes les mesures de seguretat possibles

Protocol a seguir en cas d'accident

➜Si es produeix un accident durant el trajecte escolar habitual, la primera acció que hauran de portar a terme el xofer i el monitor/a es valorar els possibles danys físics entre els nens/es de l'autobús.

➜És important fer una estimació exacta i detallada de la situació per poder informar correctament als serveis sanitaris i tot seguit hem de seguir un ordre de prioritats determinat. Aquest ordre de prioritat, que té consens general, és el següent:

Protegir, Alertar, Socórrer

1) Protegir als possibles accidentats i senyalitzar el vehicle accidentat.

➜Protegir-se un mateix i protegir les víctimes: hem de vigilar que un altre vehicle no ens atropelli i hem de senyalitzar la zona com cal, etc.

2) Avisar al personal sanitari més proper de la zona habitual

➜Alertar és el pas següent, en ordre d'importància: alertar de l'accident els organismes encarregats de resoldre'l trucant al 112.

3) Socórrer als possibles ferits en funció dels nostres coneixements de primers auxili

➜Socórrer implica fer els primers passos per ajudar la persona ferida; essencialment, es tracta d'estabilitzar-ne les constants vitals, és a dir, la respiració i les hemorràgies, tractar-ne les pèrdues de consciència adequadament; no hem de moure la persona ferida fins a que no arribin els socors qualificats.

➜Hem de tenir en compte, però, que és més important no fer res que fer alguna cosa que pugui perjudicar la salut dels ferits.

Si es produeix un foc, trenquem les finestretes

➜i es produeix un foc important, trenquem les finestretes per evitar que el fum dificulti o impedeixi l'evacuació.

➜Els martells per trencar les finestretes d'emergència han d'estar situats a prop d'aquestes, a les parets o al sostre de l'autobús.

➜ Totes les finestretes es trenquen igual, excepte el parabrisa.

➜En cas de no comptar amb martells, cal utilitzar els extintors del vehicle.

3.8 Voluntariat

A Catalunya des del 30 de juliol de 2015 hi ha la LLEI 25/2015 del voluntariat i del Foment de l’Associacionisme. Aquesta llei reflecteix el compromís de la Generalitat de promoure el model català de voluntariat aprofundint en el dret dels ciutadans a participar amb transparència en la millora de la cohesió social, des de la llibertat, des de la seva pròpia realitat i des de la independència civil.

Aquesta llei va ser aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i protegeix el model català del voluntariat, assegurant-se que el voluntariat sempre es porti a terme des d’una entitat sense ànim de lucre, actualitzant i donant rang de llei als drets i deures del voluntariat, a la vegada que fomenta el voluntariat.

3.8.1 VOLUNTARIAT I MARC DE REFERÈNCIA

Aquesta llei s’aplica a les entitats privades sense ànim de lucre amb programes de voluntariat i a les persones físiques que acompleixen activitats d’interès general, definides com a voluntariat per aquesta llei, que es duen a terme exclusivament en el territori de Catalunya, amb independència del lloc on tingui el domicili social l’entitat.Als efectes de l’aplicació d’aquesta llei, s’ha de considerar el que estableixen els estatuts de l’entitat pel que fa a l’àmbit territorial i el domicili de l’entitat.

Cal no confondre l’àmbit d’actuació d’aquesta llei amb l’àmbit d’actuació del voluntariat esmentat més avall, ja que per exemple protecció civil, extinció i prevenció d’incendis, cooperació internacional estan regulades per la seva pròpia normativa.

Definicions que fa aquesta Llei

Voluntariat: el conjunt d’accions i activitats d’interès general motivades per l’altruisme i la voluntat de transformació social que acompleixen persones físiques, denominades voluntaris, que participen en projectes en el marc d’una activitat associativa o bé en programes específics de voluntariat d’una entitat sense ànim de lucre, d’acord amb el que estableix aquesta llei.

Voluntaris: les persones físiques que, d’una manera lliure, sense contraprestació econòmica i d’acord amb la capacitat d’obrar que els reconeix l’ordenament jurídic, decideixen dedicar part de llur temps al servei dels altres o a interessos socials i col·lectius, per mitjà de la participació en programes de voluntariat que duen a terme entitats sense ànim de lucre –amb les quals formalitzen un compromís que dóna origen als drets i deures que regula aquesta llei– o bé per mitjà de l’associacionisme i la participació en els diferents projectes que en aquest marc es puguin dur a terme.

Acció voluntària: l’acció duta a terme per una persona que, lliurement i solidàriament, per voluntat pròpia i sense cap compensació econòmica, decideix dedicar part del seu temps a exercir, d’una manera compartida amb altres persones, un compromís de transformació de la societat, en el marc d’una activitat associativa, en un programa específic de voluntariat d’una entitat sense ànim de lucre i en benefici de tercers.

Associacionisme: l’activitat d’implicació social sense ànim de lucre ni personal ni col·lectiu, basada en la participació col·lectiva i compromesa, l’autoorganització, el voluntariat, la gestió democràtica i la voluntat de transformació social o personal.

Entitat de voluntariat: l’entitat privada sense ànim de lucre que acompleix activitats d’interès general, que ha decidit que la participació voluntària dels ciutadans és un valor imprescindible en la seva missió per a assolir les seves finalitats i que ha elaborat un programa de voluntariat que defineix i emmarca el valor i els espais de l’acció voluntària en l’entitat.

Aquest programa és potestatiu per a les entitats de base associativa.

Destinataris de l’acció voluntària: les persones físiques, considerades individualment o integrades en grups, per a les quals l’acció voluntària comporta un benefici, la defensa de llurs drets, la millora de les condicions de vida o la satisfacció de llurs necessitats.

Programa de voluntariat: el document formal, aprovat per l’òrgan de govern d’una entitat de voluntariat, que recull sistematitzadament i justificadament la voluntat de l’entitat d’organitzar una o més activitats d’interès general que complementin el compliment dels seus objectius o hi coadjuvin, amb la participació de voluntaris, com un valor afegit dins de l’organització.

Principis de l’acció voluntària

Els principis que informen l’acció voluntària són la igualtat, la llibertat, la solidaritat, la transformació social, el compromís, el servei, l’altruisme, la gratuïtat, la responsabilitat, el civisme, la cooperació, la participació, el sentit crític, l’aprenentatge, la generositat, el respecte dels valors inherents al voluntariat, l’acompliment de l’activitat amb competència i l’autonomia respecte als poders públics. Igualment, són inherents a l’acció voluntària els principis de no-discriminació, pluralisme, inclusió, integració i sostenibilitat i, en general, tots els que inspirin la convivència i l’avenç social en una societat democràtica, participativa i justa.

Activitats d’interès general

Als efectes d’aquesta llei, són activitats d’interès general les que s’acompleixen en algun d’aquests àmbits:

• Els serveis socials

• Els serveis sanitaris

• L’atenció i el suport a les famílies

• L’associacionisme educatiu

• L’oci i el lleure

• La cultura

• L’esport

• La justícia global, la defensa dels drets humans, el foment de la pau i la cooperació

• El voluntariat internacional

• La defensa del medi ambient

• La igualtat de gènere i el respecte per la identitat i l’orientació sexuals

• La joventut

• La gent gran

• El millorament de les condicions socioeconòmiques i la cohesió social

• Les activitats comunitàries i veïnals

• Els moviments ateneistes

• La protecció dels animals

• Les activitats que es basen en els principis de l’acció voluntària descrits més amunt

Perfil del voluntariat:

• Actua a favor dels altres o de la comunitat en general.

• És solidari i compromès amb el seu entorn, comunitat i societat.

• Se sent part implicada amb el seu poble, la seva ciutat, el seu país, la seva gent.

• Estableix per pròpia voluntat i des de la plena llibertat un compromís d’actuació.

• Actua de manera altruista i gratuïta.

• És una persona sensible a les mancances i necessitats de la societat i l’entorn enteses com un global.

• Decideix, des d'unes opcions i conviccions personals, passar a l'acció per donar resposta a aquestes mancances i necessitats.

• És una persona activa, dinàmica, emprenedora, responsable i disposada a assumir compromisos.

• Actua coordinadament en el marc d'una organització i amb les altres persones que la conformen.

• És una persona que dóna sense esperar rebre res a canvi.

I de fet, si parlem de persones sensibilitzades i capaces d’assumir responsablement un compromís, es pot trobar una tasca de voluntariat per a cada tipus de persona, tot i que s’entén que no tothom pot fer qualsevol tasca.

Les entitats de voluntariat actuen en diferents àmbits, faciliten i canalitzen la participació ciutadana, i garanteixen una societat forta, plural i amb capacitat per donar resposta a les seves pròpies necessitats.

3.8.2 ÀMBITS D’ACTUACIÓ DEL VOLUNTARIAT

Els àmbits d’actuació del voluntariat són diversos, però es poden agrupar en cinc grans blocs, que són els següents: voluntariat social, voluntariat comunitari, voluntariat cultural, voluntariat per a la solidaritat internacional i voluntariat ambiental.

Voluntariat social

L’àmbit social ve caracteritzat per un objectiu comú que és el benestar de les persones, contribuint a la millora de la seva qualitat de vida, ja sigui des d’aspectes físics, psíquics o socioafectius. La tasca del voluntariat pren un relleu especial atesa la vulnerabilitat dels col·lectius amb els quals es treballa. Les funcions i tasques que desenvolupa el voluntariat en aquest àmbit vénen caracteritzades sobretot per l’acompanyament i l’escolta, dues peces clau del voluntariat social i que són eixos transversals en la resta de tasques i funcions. Volem aclarir, però, que aquestes tasques i funcions sovint són comunes, tot i que es treballi per a diferents col·lectius, ja que el voluntariat social el que fa és atenció a les persones.

A continuació es detalla de forma orientativa els col·lectius que s’atenen des d’aquest àmbit, les funcions i tasques que realitzen els seus voluntaris i voluntàries i quin hauria de ser el seu perfil.

Col·lectius: gent gran, drogodependents, persones privades de llibertat, malalts temporals o terminals i les seves famílies, persones immigrades i refugiades, minories ètniques, persones en situació de pobresa i exclusió social, persones amb discapacitat, persones en dificultats social, infància i joventut en risc.

Funcions i tasques: acompanyament individualitzat (atenció domiciliària, hospitalària i sociosanitària) i grupal, acompanyament a la mort i al dol, orientació i ajut en la reinserció, animació i dinamització hospitalària, acollida a la llar, alfabetització i adaptació a una nova cultura; tasques de prevenció i integració, sensibilització i reconeixement de la diversitat, repartiment d'aliments i foment d’hàbits de treball, activitats culturals, lúdiques, transport i formació; orientació en l’assessorament jurídic i psicològic.

Perfil: Persona compromesa, empàtica, amb capacitat de lliurament als altres, amb una sensibilitat especial per escoltar i atendre les persones, i amb capacitat per gestionar emocionalment les situacions difícils.

Voluntariat comunitari

Dins aquest àmbit hi englobem tot un seguit d’actuacions ciutadanes encaminades a millorar la comunitat on viuen. Totes elles promouen la participació social i faciliten canals d'integració de les persones a la vida ciutadana.

Són models d’intervenció que reforcen les estructures de pertinença als pobles i barris del país i ajuden a crear un teixit que dóna una dimensió més humana i propera de les relacions de veïnatge i ciutadania.

A continuació es detalla de forma orientativa els tipus d’entitats on actuen, les funcions i tasques que realitzen els seus voluntaris i voluntàries així com quin hauria de ser el seu perfil.

Tipus de centres/entitats: centres comunitaris (ateneus, casals cívics, casals parroquials...), entitats d’educació en el lleure (esplais, escoltes, moviments educatius,...), associacions de veïns, entitats de sensibilització ciutadana, clubs esportius, AMPA.

Funcions i tasques: dinamització sociocultural d’un barri o poble, organització de diferents projectes o activitats; planificar, realitzar i avaluar activitats d’educació en el lleure d’infants i joves, organització de festes populars i tradicionals, intercanvi de serveis, defensa dels drets humans, moviments pacifistes, drets de col·lectius; formació i foment d’un esport, col·laboració en la realització de diferents actes o activitats de manera puntual.

Perfil: persona amb sensibilitat cívica, amb uns certs coneixements sobre el teixit associatiu, amb capacitat empàtica i de treball en equip.

Voluntariat cultural

L’objecte de l’acció de les entitats d’aquest àmbit és la cultura i s’actua, en sentit ampli, en la dinamització cultural, tant de conservació i difusió com de millora i creació, que pot abastar:

• la cultura popular i tradicional

• la dinamització, difusió i defensa del patrimoni cultural

• la dinamització de la producció cultural o artística

• la dinamització cultural comunitària

Aquesta darrera es duu a terme bàsicament des dels casals i ateneus, espais integradors de foment de la cultura catalana que realitzen una acció de dinamització i cohesió social en el seu entorn més proper. S’hi desenvolupen activitats diverses (teatre, dansa, esports, arts plàstiques, tallers, conferències, activitats de lleure per a infants i adolescents, etc.).

A continuació es detalla de forma orientativa els tipus de centres i/o entitats on s’ubica, les funcions i tasques que realitzen els seus voluntaris i voluntàries, així com quin hauria de ser el seu perfil.

Tipus de centres/entitats: entitats en defensa del patrimoni (arxius, biblioteques, monuments), camps de treball de recuperació del patrimoni (monuments, arqueologia...), associacions de promoció de la cultura popular i tradicional, associacions que promouen altres cultures, associacions artístiques (teatres, dansa, cinema música, arts plàstiques), casals i ateneus, associacions de comunicació cultural (premsa, radio...), associacions de recerca cultural (arxius, biblioteques...)

Funcions i tasques: actuacions de millora i recuperació del patrimoni cultural, participació en les activitats i actuacions de cultura popular específiques (grups de castellers, balls, costums...), suport organitzatiu i logístic a les activitats i actuacions culturals, difusió de la cultura, recull, investigació i recuperació del patrimoni cultural (entès de manera genèrica), elaboració de materials educatius i de sensibilització cultural.

Perfil: Persona amb interès per la cultura i el seu desenvolupament, amb capacitat creativa i dinàmica, que té competències socials i/o intel·lectuals i/o artístiques d’acord amb la tasca concreta i amb capacitat de treball en equip.

Voluntariat ambiental

Es promou la defensa del medi ambient i les bones pràctiques per tal de fer possible un món més sostenible mitjançant accions d’educació i sensibilització ambiental i de protecció i millora de l’entorn. Així mateix treballa per la conservació dels recursos naturals així com en la millora de la qualitat ambiental, donant pautes a la població i promovent la seva participació en aquelles accions i activitats i que incideixen en la millora de la situació ambiental.

A continuació es detalla de forma orientativa els eixos d’actuació sobre els que centra la seva activitat, les funcions i tasques que realitzen els seus voluntaris i voluntàries, així com també quin hauria de ser el seu perfil.

• Eixos d’actuació: educació i sensibilització ambiental, protecció i millora de l’entorn.

• Funcions i tasques: sensibilitzar la població sobre la situació mediambiental local i global; donar a conèixer les relacions existents entre el medi ambient i la qualitat de vida de les persones (mitjançant exposicions, jornades, fòrums, etc.); sensibilitzar la població sobre la importància d’interioritzar i posar en marxa hàbits de consum responsable (accions de reducció, reciclatge i reutilització de residus, consum responsable, etc.); fomentar la utilització responsable d’espais i recursos naturals (itineraris mediambientals, tallers, etc.); actuacions de promoció de descoberta del medi (monitor d’excursionisme, d’interpretació i descoberta de la natura, guia de senders, etc.); tasques de defensa, protecció, recuperació ambiental i custòdia del territori (neteja de rius, marcar i desbrossar camins, camps de treball de recuperació de l’entorn, reforestació de boscos, vivers, recuperació i repoblació d’animals, seguiment d’acords i actuacions de custòdia del territori); seguiment de la biodiversitat (hàbitats, espècies, plaques, etc); actuar, a través d’equips mediambientals, sobre emergències ambientals a fi de mitigar possibles danys tant ambientals com personals (inundacions, emissions perilloses a l’aire, abocaments contaminants al mar i als rius, etc.); elaboració de materials educatiu i de difusió ambiental; actuacions i campanyes de denúncia social en relació amb temes ambientals.

• Perfil: Persona amb especial sensibilitat en qüestions mediambientals, amb compromís pel medi ambient i la transformació social per a la sostenibilitat, amb coneixements especialitzats i/o voluntat d’adquirir-los, amb afany de descoberta i d’actuar en la natura i a l’aire lliure, i amb capacitat de treball en equip.

Voluntariat per a la solidaritat internacional

En aquest àmbit es realitzen projectes de desenvolupament integral i accions d’educació per al desenvolupament (en les seves quatre dimensions de sensibilització, formació, investigació i incidència política/mobilització) a favor de països empobrits del Sud i intervencions d’acció humanitària i d’emergència. Cal tenir present que la intervenció de les persones voluntàries es realitza principalment des de Catalunya, i en escasses ocasions intervenen directament en el lloc de l’emergència o en el país de destinació. En aquest darrer cas parlem més aviat de cooperants, persones especialistes, prèviament formades i entrenades per actuar en el terreny, que són contactades per dur a terme accions relacionades amb les àrees de salut, la logística, les telecomunicacions, l’aigua i el sanejament, etc. (els cooperants es regeixen per un estatut propi que regula condicions del servei, prestacions econòmiques i d’altres relacionades amb l’exercici de la seva activitat).

A continuació es detalla de forma orientativa els eixos d’actuació sobres els que centra la seva activitat, les funcions i tasques que realitzen els seus voluntaris i voluntàries, i quin hauria de ser el seu perfil.

Eixos d’actuació: educació per al desenvolupament, cooperació per al desenvolupament, acció humanitària i d’emergència.

Funcions i tasques: accions i campanyes de sensibilització, elaboració de materials didàctics i de difusió/sensibilització, campanyes per donar suport econòmic a projectes per al desenvolupament, accions i campanyes d’incidència política i de mobilització social, formació / alfabetització / capacitació, estudis, treballs de recerca i d’investigació, accions de sensibilització d’acció humanitària, projectes per al desenvolupament en països empobrits del Sud, actuacions d’emergència i suport logístic.

Perfil: persona amb interès per la realitat internacional, amb sensibilitat cap a les desigualtats a escala mundial i capacitat de col·laborar en equip, amb àmplies habilitats socials i de comunicació, així com amb capacitat d’iniciativa.

Altres àmbits d’actuació del voluntariat

Podem trobar altres actuacions de voluntariat que no estan incloses en aquests cinc àmbits perquè per la seva particular naturalesa són de difícil ubicació o perquè per la seva excepcionalitat i/o caràcter transversal poden desenvolupar-se com a programes relacionats amb diferents àmbits.

Entre d’altres esmentem les accions per a la promoció d’hàbits saludables entre la població adolescent i jove, l’atenció a persones víctimes d’accident o de catàstrofes naturals, accions de resposta a les necessitats de persones afectades per una situació d’emergència i/o crisi, etc.

3.8.3 TIPOLOGIES D’ACTUACIÓ VOLUNTÀRIA

Atesa l’amplitud del concepte de voluntariat, els diferents nivells i la diversitat de tasques que es poden fer, no hi ha un perfil únic de voluntari.

L’actuació voluntària es pot desenvolupar a través de diferents tipus d’intervenció, amb independència de l’àmbit d’actuació.

Alguns d’aquests tipus d’actuació fan aconsellable la capacitació prèvia del voluntari, atès el seu grau d’especificitat, i per tant és necessària una formació inicial, però també un procés de formació permanent per poder realitzar amb la màxima qualitat la tasca encomanada en el marc d’un projecte.

Les tasques que poden portar a terme els voluntaris són:

Tasques socials d’atenció i acompanyament personal: tasques de tipus social en què el voluntari estableix una relació personal, entesa com atenció i acompanyament, que s’exerceix en persones o col·lectius que tenen algun dèficit o mancança que dificulta el seu ple accés al benestar. En són exemples l’atenció domiciliària, l’acompanyament hospitalari, l’acompanyament en sortides, en excursions, en activitats d’animació, acompanyament de nens a l’escola i recollida, etc.

Relació formativa: activitats en les quals predomina el vessant formatiu a partir de la transmissió de continguts i habilitats que fa el voluntari als destinataris de l’acció. Engloba els monitoratges divulgatius, professorat a diferents nivells, tallerisme, etc.

Relació educativa i reeducativa-terapèutica: actuacions en què la relació que es dóna té un clar component educatiu i, per tant, una intencionalitat que així sigui. Es facilita un ajut personal, seguretat, anàlisi de les pròpies vivències, presa de consciència.

Actuacions amb una relació reeducativa o terapèutica: ajuda a restablir l’equilibri emocional, l’acceptació de si mateix, la confiança en els altres, l’interès per l’entorn, desbloqueig del desenvolupament personal, detecció i canalització de situacions de risc cap a professionals... Ajuda per organitzar la vida quotidiana, ordenar l’espai, estructurar el temps, establir un marc regulador, satisfer les necessitats alimentàries, sanitàries, d’higiene, de seguretat, etc.

Cura i recuperació de l’entorn: actuacions en què el paper del voluntari té una aportació predominant de tipus físic i en què aquest estableix una forta relació amb l’entorn físic. A més de les associacions ambientalistes que en els últims anys han proliferat per a la sensibilització, l’educació, la recerca en temes relacionats amb el medi, també existeixen els voluntaris forestals, agrupacions de defensa forestal, bombers voluntaris, entitats de primers auxilis i rescats, etc.

Activitats socioculturals i participació comunitària: tasques en què el voluntari treballa dins un equip de voluntariat amb vista a l’organització de determinades activitats. Participació en entitats per promoure actuacions i activitats socioculturals obertes al conjunt de la població i en benefici general de la comunitat.

Gestió, administració i assessorament: tasques de direcció i gestió de l’entitat, programació i disseny d’intervencions; assegurar els mitjans humans i materials i els recursos per a l’acció, aportar metodologia i assessorament; relació amb institucions i altres entitats.

Estudis, recerca i creació: col·laboracions de tipus tècnic i intel·lectual amb vista a la recerca i la investigació, la creació artística, i elaboració de publicacions, traduccions, etc.

Altres tasques diverses de suport: altres tasques auxiliars que pot fer un voluntari per donar suport a un determinat projecte i per a les quals, habitualment, no cal una capacitació.

Aquestes tasques es poden incloure en tres grans tipus d’intervenció: unes estarien incloses en un grup on la relació interpersonal entre el voluntari i el beneficiari és l’aspecte central i primordial de la intervenció, més enllà de l’activitat concreta que es pugui realitzar; altres estarien dins del que seria una relació educativa/formativa, en les quals hi ha un mitjà que mediatitza la relació entre el voluntari i el beneficiari; i el darrer grup seria aquell en què hi ha una relació directa sobre alguna cosa, que no és una persona sinó el medi (natural, patrimonial, etc.) o la pròpia organització i/o la seva naturalesa (en aquells casos en què l’activitat va dirigida a la gestió de l’entitat, etc.).

3.8.4 RELACIÓ DEL VOLUNTARIAT AMB L’ENTITAT CORRESPONENT

Règim jurídic de la relació de voluntariat

La relació de voluntariat uneix els voluntaris amb les entitats de voluntariat per a dur a terme l’acció voluntària. En alguns casos aquesta relació pot tenir destinataris.

Si l’entitat de voluntariat és associativa, correspon a cada entitat d’exigir o no la condició de soci per a participar com a voluntari en el desenvolupament dels seus programes.

El règim jurídic de la relació de voluntariat exercida al marge d’un programa de voluntariat és el que estableix la normativa aplicable en cada cas.

El règim jurídic de la relació de voluntariat exercida en el marc d’un programa de voluntariat és el que s’estableix en els drets i deures recollits més avall.. Si els voluntaris són contractats per l’entitat o hi mantenen una relació subjecta a una retribució econòmica no poden exercir en cap cas una acció voluntària que comporti exercir les mateixes funcions o similars en la mateixa entitat.

Full de compromís

La incorporació dels voluntaris als programes de voluntariat es formalitza per escrit, per mitjà del full de compromís, que ha de contenir, com a mínim, el caràcter voluntari i altruista de la relació, les funcions i les tasques acordades, el compromís de rescabalament de les despeses assumides pel voluntari, la formació fixada com a necessària per l’entitat i l’existència d’una assegurança per al voluntari d’acord amb el que estableixen els drets i deures recollits més avall. El full de compromís també ha de tenir en compte les condicions de gènere i la conciliació de la vida laboral i familiar.

Correspon a l’Administració de la Generalitat, per mitjà de l’òrgan actiu competent en matèria d’associacionisme i voluntariat, de facilitar un model de document per a formalitzar el compromís entre l’entitat i el voluntari. El full de compromís no és obligatori per als voluntaris que participen en algun dels programes d’una entitat de la qual són socis.

En el cas dels menors d’edat, els pares o tutors legals han de signar el full de compromís, sempre que els programes d’acció voluntària s’adaptin a les característiques i edat dels menors, respectant-ne en tot moment la voluntat.

Drets i deures dels voluntaris i les voluntàries

Drets dels voluntaris

Les persones que participen en programes de voluntariat tenen els drets següents:

• Obtenir de l’entitat de voluntariat en què col·laboren informació sobre la missió, la finalitat i el funcionament de l’entitat, sobre el sentit i el desenvolupament de l’acció voluntària i sobre el paper i l’itinerari que tenen dins l’entitat, i també disposar d’informació de les activitats i dels mitjans i el suport per a poder acomplir-les convenientment.

• Rebre la formació necessària per a l’acompliment de l’activitat, estar informats del disseny de l’itinerari formatiu en el marc del projecte que desenvolupen i poder participar-hi.

• Ésser tractats sense cap tipus de discriminació i amb respecte per llur condició i llurs creences.

• Formalitzar la vinculació amb l’entitat amb el full de compromís corresponent.

• Disposar d’acreditació o identificació com a voluntaris.

• Obtenir un certificat de llur participació en els programes de les entitats de voluntariat, en el qual s’han de fer constar, com a mínim, la naturalesa de l’acció voluntària i el període i el total d’hores en què s’ha desenvolupat.

• Tenir el reconeixement de l’experiència adquirida en tasques d’associacionisme i en programes de voluntariat per mitjà dels processos d’acreditació de competències adquirides per vies no formals d’acord amb la normativa vigent.

• Participar en l’elaboració, la planificació, l’execució i l’avaluació dels programes i les activitats en què col·laborin, d’acord amb la naturalesa i la dinàmica interna de l’entitat.

• Rebre informació sobre les condicions de seguretat, higiene i salut adequades a la naturalesa i les característiques de l’activitat voluntària, i acomplir llur tasca en aquestes condicions.

• Rebre cobertura d’una assegurança de riscos derivats de l’activitat que acompleixen com a voluntaris i dels danys que, involuntàriament, podrien causar a tercers per raó de llur activitat.

• Rescabalar-se, si així ho acorden amb l’entitat de voluntariat en què duen a terme l’acció voluntària, de les despeses que aquesta els pugui ocasionar.

• Acordar lliurement les condicions i els possibles canvis de llur acció voluntària, el compromís de les tasques definides conjuntament, la durada i l’horari i les responsabilitats de cadascú.

• Desvincular-se de la tasca voluntària en el moment que ho considerin pertinent.

• Els altres que els reconeix l’ordenament jurídic.

Deures dels voluntaris

Les persones que participen en programes de voluntariat tenen els deures següents:

• Cooperar en la consecució dels objectius de l’entitat o dels programes en què participen per al compliment dels compromisos adquirits dins de l’entitat, i participar activament en els espais i mitjans que l’entitat ha previst per a fer efectiu un treball coordinat en els programes.

• Participar activament en la formació acordada amb l’entitat de voluntariat per a l’acompliment de la tasca.

• Acomplir l’activitat en què participen amb responsabilitat, diligència i competència, i respectar les normes internes de funcionament de l’entitat de voluntariat i els principis i valors que estableix l’article 4 de la Llei 25/2015 del voluntariat i del foment de l’associacionisme

• Observar les mesures de seguretat i salut que estableixen les lleis.

• Rebutjar tota contraprestació econòmica o material que els ofereixin els destinataris o tercers per llur actuació, llevat dels diners de butxaca i d’altres conceptes similars pel que fa als programes de voluntariat internacional.

• Respectar els drets i la dignitat dels destinataris de l’acció voluntària i dels altres voluntaris amb els quals col·laborin.

• Mantenir la confidencialitat de les informacions rebudes i conegudes en l’acompliment de llur activitat.

• Notificar a l’entitat de voluntariat llur renúncia amb l’antelació suficient, per tal que es puguin adoptar les mesures necessàries per a evitar perjudicis a l’activitat en què participen.

Drets i deures de les entitats de voluntariat

Drets de les entitats

Les entitats amb programes de voluntariat tenen els drets següents:

• Escollir lliurement el voluntari segons la naturalesa i les característiques de la tasca que s’ha de dur a terme i d’acord amb llurs normes de funcionament intern i els programes que s’han de desenvolupar.

• Demanar al voluntari respecte pels valors i la missió de l’entitat.

• Reclamar al voluntari que dugui a terme la formació acordada per a poder acomplir adequadament la seva tasca.

• Desvincular, justificadament, el voluntari del programa de voluntariat en què participa si incorre en l’incompliment manifest del full de compromís.

Deures de les entitats

Les entitats amb programes de voluntariat tenen els deures següents:

• Disposar d’un pla de voluntariat o de participació que reculli els aspectes relatius a la gestió dels voluntaris dins de l’entitat.

• Disposar d’un pla de formació o d’un itinerari formatiu dels voluntaris de l’entitat en els quals es pugui identificar la formació que el voluntari necessita per a poder dur a terme la seva tasca a l’entitat i participar-hi.

• Facilitar informació sobre la missió i l’estil de treball de l’entitat de voluntariat a fi de garantir un encaix correcte entre les aspiracions de l’entitat i les del voluntari.

• Nomenar una persona com a responsable de la coordinació dels voluntaris de l’entitat de voluntariat.

• Formalitzar la vinculació amb el voluntari per mitjà del full de compromís corresponent, d’acord amb el que estableix l’article 7 de la Llei 25/2015 del voluntariat i del foment de l’associacionisme, i complir els compromisos adquirits.

• Proveir el voluntari, en cas que sigui necessari, d’un element identificador en què consti, com a mínim, la seva condició de voluntari.

• Mantenir, si escau, un registre en què constin inscrits els voluntaris de l’entitat de voluntariat, una descripció mínima de l’activitat que duen a terme i qualsevol dada que pugui facilitar la certificació posterior de llur activitat.

• Certificar, a petició del voluntari, la seva participació i vinculació als programes de l’entitat de voluntariat, fent-hi constar les activitats i funcions dutes a terme, l’any de realització i el nombre d’hores dedicades, i també la formació feta i la durada.

• Assegurar els riscos derivats de l’activitat que duu a terme el voluntari i la responsabilitat civil de les accions esmentades en tot moment, i assegurar també les mesures de seguretat i salut d’acord amb la normativa vigent.

• Rescabalar el voluntari, si així ho han acordat amb aquest, de les despeses que li pugui ocasionar l’acció voluntària.

• Garantir l’exercici del voluntariat d’acord amb el que consta en el full de compromís i els drets que reconeix aquesta llei, i disposar d’elements facilitadors de l’atenció i el seguiment del voluntari.

• Complir els deures que s’estableixin per reglament en l’àmbit sectorial corresponent.

• Adaptar les actuacions que han de fer els voluntaris, atenent llur situació personal o la dels altres actors del programa al qual estan vinculades.

• Facilitar la participació dels voluntaris en el disseny i l’execució dels programes d’acció voluntària que es vulguin desenvolupar.

• Participar activament en els protocols i els mecanismes que s’estableixin per a combatre els maltractaments i posar-los en coneixement de les autoritats policials o judicials en cas que se’n detectin indicis en les persones ateses.

• En el cas de les entitats de menys de cent voluntaris, els deures següents es poden delegar a les federacions respectives o a entitats de primer nivell, després d’haver-los acceptat, o els poden complir, coordinadament, amb diverses entitats o per mitjà de convenis amb les administracions públiques:

  • Disposar d’un pla de voluntariat o de participació que reculli els aspectes relatius a la gestió dels voluntaris dins de l’entitat.

  • Disposar d’un pla de formació o d’un itinerari formatiu dels voluntaris de l’entitat en els quals es pugui identificar la formació que el voluntari necessita per a poder dur a terme la seva tasca a l’entitat i participar-hi.

  • Certificar, a petició del voluntari, la seva participació i vinculació als programes de l’entitat de voluntariat, fent-hi constar les activitats i funcions dutes a terme, l’any de realització i el nombre d’hores dedicades, i també la formació feta i la durada.

Drets i deures dels destinataris de l’acció voluntària

Drets dels destinataris de l’acció voluntària

Els destinataris de l’acció voluntària tenen els drets següents:

• Rebre una acció voluntària que respecti llur dignitat i intimitat personal i familiar i llurs conviccions polítiques, religioses o de qualsevol tipus, evitant tota discriminació.

• Disposar d’informació actualitzada sobre els programes de les actuacions que els afecten, prèviament i en qualsevol fase del procés.

• Aconseguir la intervenció dels responsables de les entitats d’acció voluntària en el supòsit que sorgeixin conflictes amb el voluntari.

• Sol·licitar i obtenir la substitució del voluntari assignat si existeixen causes que ho justifiquen, o bé prescindir de l’acció voluntària sota llur responsabilitat.

• Participar activament en l’avaluació dels programes de voluntariat de què han estat beneficiaris.

Deures dels destinataris de l’acció voluntària

Els destinataris de l’acció voluntària tenen els deures següents:

• Col·laborar, sempre que sigui possible, amb el voluntari, respectant-lo i facilitant-li la feina.

• No oferir contraprestacions, monetàries o en espècie, als voluntaris per l’acció que han dut a terme.

• Notificar amb suficient antelació a l’entitat que es vol prescindir del programa d’acció voluntària.

• No exigir als voluntaris actuacions que no corresponen a la naturalesa de l’acció voluntària.