ÍNDEX

Dins la competència general de planificar, organitzar, gestionar, dinamitzar i avaluar projectes de lleure educatiu adreçats a la infància i la joventut en tots els seus aspectes, representant-los internament i externa, i assumint la creació, el control i la dinamització de l'equip de monitors, l'aplicació del marc normatiu és una de les competències més importants del director/a d'activitats d'educació en el lleure.

Com hem vist en el capítol anterior el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, és l’actual normativa vigent que estudiarem més a fons en aquests 4 apartats.

Introducció:

Abans de posar-nos a organitzar una activitat d’educació en el lleure. Hem de disposar d’una personalitat jurídica.

La personalitat jurídica és per la que es reconeix a una persona, entitat, associació o empresa, capacitat suficient per contraure obligacions i realitzar activitats que generin plena responsabilitat jurídica en front d'ells mateixos i enfront de tercers.

Quins són els elements a valorar per crear una entitat?

Les nostres finalitats, les persones, els mitjans que tenim, les qüestions econòmiques i de gestió, són els elements necessaris a tenir en compte per saber quina fórmula s’adapta millor al nostre projecte.

Les persones necessitem unir-nos per aconseguir els nostres propòsits. Tenim idees, il·lusions, companys, amics, espais de trobada, potser fins i tot petits o grans estalvis. Tenim l’empenta per convertir les nostres intencions en projectes reals que es facin visibles, que tinguin una repercussió dins nostre i en l’entorn.

Fins i tot, ens podem trobar que tenim entre mans un projecte fet realitat que ja ens funciona i el que volem és sumar-nos amb altres persones amb les quals tenim objectius comuns. O bé crear noves figures que també ens identifiqui.

Potser el que volem és establir ponts de diàleg, compartir espais, intercanviar coneixements i experiències de treball, crear punts de trobada que permetin evolucionar, créixer i fer gran la nostra causa.

Per això, és important conèixer quines són les figures jurídiques que ens permeten aixoplugar-nos en elles per donar-li forma d’entitat i poder accedir als drets que tenen les associacions, les fundacions i les cooperatives, o únicament aquelles que ens permeten transformar el nostre projecte en el de tots i totes, com ara federacions i les confederacions, sense ometre aquelles fórmules informals que també ens poden ajudar, com ara el treball en xarxa.

Finalment també podem decidir que el nostre projecte l’ha d’acollir una entitat empresarial amb ànim de lucre com ara un autònom, una societat civil privada, una societat limitada...

Algunes de les figures jurídiques possibles per poder organitzar activitats d’educació en el lleure poden tenir o no tenir ànim de lucre i les principals poden ser:

1) Entitats sense ànim de lucre

No poden repartir el benefici entre els socis, s’han de reinvertir en la pròpia entitat

• Associacions: Les associacions són entitats sense ànim de lucre, constituïdes voluntàriament per tres o més persones per a complir una finalitat d'interès general o particular, per mitjà de la posada en comú de recursos personals o patrimonials amb caràcter temporal o indefinit. Les associacions s'han d'inscriure en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya.

• Fundacions: Les fundacions són entitats sense ànim de lucre constituïdes mitjançant l'afectació d'uns béns o d'uns drets de contingut econòmic i la destinació dels seus rendiments o dels recursos obtinguts per altres mitjans al compliment de finalitats d'interès general. Poden constituir-les les persones físiques i les persones jurídiques públiques o privades. La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques té al seu càrrec el registre i la supervisió de les fundacions.

També hi ha un tipus de cooperativa en concret que el podríem catalogar dins d’aquest àmbit. Són aquelles cooperatives que en els seus estatuts hi consta expressament que: (art. 144 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol)

• Els excedents no es distribueixen entre els socis, sinó que es reinverteixen a la cooperativa.

• Els càrrecs de membre de Consell Rector i Interventor de Comptes són gratuïts, excepte que aquests membres no siguin socis de la cooperativa (en aquest cas poden ser retribuïts).

• Les aportacions del socis a la cooperativa no poden meritar un interès superior a l’interès legal del diner.

• Les retribucions dels socis treballadors, dels socis de treball i del personal contractat no podran superar el 150% de les retribucions que, en funció de l’activitat i categoria professional, estableixi el conveni col·lectiu aplicable al personal assalariat del sector i la zona corresponent.

2) Entitats empresarials i mercantils amb ànim de lucre

Poden repartir el benefici entre els socis, accionistes o propietaris

• Empresari individual: Persona física que realitza en nom propi i per mig d’una empresa una activitat comercial, industrial o professional. No té regulació legal especifica i aquesta sotmès al Codi de Comerç en matèria mercantil i al Codi Civil en matèria de drets i obligacions i ha d’estar donat d’alta del règim d’autònoms de la Seguretat Social

• Societat civil: Contracte pel qual dues o més persones, s'obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb l‘objectiu de repartir-se el fruit o els beneficis.

  • Socis: el número mínim de socis és de dos

  • Constitució: és pot constituir en qualssevol forma, però en el cas de que s'aportin béns immobles o drets reials serà necessària escriptura pública.

• Societat de Responsabilitat Limitada (SL): Societat capitalista de caràcter mercantil, amb personalitat jurídica pròpia, on el capital social esta dividit en participacions, integrades per les aportacions dels socis i valorades econòmicament.

  • Socis: el socis poden ser persones físiques o jurídiques, no hi ha número mínim ni màxim de socis. La figura de soci és independent de la condició o no de treballador.

  • Constitució: S'exigeix un doble requisit. Atorgament d'escriptura pública per tots els socis fundadors i inscripció en el Registre Mercantil, moment a partir del qual la societat adquireix personalitat jurídica.

• Societat Anònima (SA): Societat capitalista de caràcter mercantil, amb personalitat jurídica pròpia i independent dels socis, les aportacions dels quals configuren el capital social dividit en accions.

  • Accionistes: poden ser persones físiques o jurídiques, no hi ha número mínim ni màxim de accionistes. La figura de l’accionista és independent de la condició o no de treballador.

• Societat Cooperativa: Són societats que, amb plena autonomia i sota principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i estructura i gestió democràtica (1 persona 1 vot) associen persones físiques o jurídiques que tenen interessos o necessitats socioeconòmiques comuns, desenvolupant una activitat empresarial de base col·lectiva.

Es poden classificar d’acord amb el seu objecte en Cooperatives agràries, marítimes, fluvials i lacustres, d'assegurances, de consumidors i usuaris, de crèdit, d'ensenyament, d'habitatge, de serveis, de treball associat i mixtes.

També es poden classificar segons estiguin constituïdes per persones físiques o jurídiques, en el cas de que estiguin constituïdes per persones físiques , son de primer grau i en el cas de que estiguin constituïdes per persones jurídiques, es denominen de segon grau.

2.1 Notificació de les activitats de lleure

Al llarg de l'any, i sobretot en les èpoques de vacances, els grups i associacions dedicats a l'educació en el lleure d'infants i d'adolescents realitzen diverses activitats fora del seu lloc habitual de residència, en un contacte intens amb el medi natural o rural que els acull. Tanmateix, durant aquestes èpoques moltes entitats, associacions i organismes públics organitzen també activitats amb menors de 18 anys.

A fi de vetllar per la seva qualitat pedagògica i, sobretot, per la seguretat de les persones assistents davant qualsevol imprevist o situació d’emergència, des de l'any 1981 la Generalitat de Catalunya va considerar necessari regular les activitats d'aquesta mena quan es fan dins de l'àmbit territorial de Catalunya.

2.1.1 Quines activitats s’han de notificat atenent el que disposa el decret

Pel que fa a la notificació de la realització de l'activitat, l'obligatorietat s'amplia a les activitats que que tinguin una durada igual o superior a dues nits consecutives per a un millor seguiment davant possibles situacions d'emergència, i alhora s'adapta a la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i a la Llei 29/2010, del 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. El nou Decret també preveu processos electrònics d'inscripció i autorització.

Activitats que s’han de notificar:

a) Les activitats que tinguin una durada de dos nits o més consecutives s’han de notificar al departament competent en matèria de joventut.

b) En el cas dels casals de vacances i dels casals esportius sense pernoctació s'han de notificar quan la seva durada sigui de quatre dies o més consecutius, sense comptar les interrupcions de cap de setmana.Si la durada del casal supera una setmana, es pot notificar com a diversos casals independents, que han de tenir una durada mínima d’una setmana cadascun.

2.1.2 Com s’han de presentar les notificacions

Les notificacions s’han de presentar de manera preferent per via electrònica a través de l’Oficina Virtual de Tràmits OVT www.gencat.cat/ovt, de la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya sens perjudici que es pugui presentar per alguns dels mitjans que preveu l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

El formulari de notificació normalitzat està disponible al web del departament competent en matèria de joventut, l'apartat Tràmits del web de la Generalitat de Catalunya i al web del Canal Empresa.

El formulari ha de contenir com a mínim les dades següents:

a) Tipologia de l'activitat

b) Identificació i filiació de les entitats organitzadora i promotora

c) Dates i lloc de realització de l'activitat

d) Nombre i edat dels participant

e) Nom, cognoms, NIF, edat i, si escau, titulació de totes les persones de l'equip de dirigents

f) Telèfon de contacte de la persona responsable de l'activitat

2.1.3 El termini de presentació de la notificació

El termini de presentació de la notificació és de fins a:

a) Set dies abans de l'inici de l'activitat si es fa per via electrònica

b) Vint dies bans de l'inici de l'activitat si es fa presencialment en un registre oficial

La cancel·lació o modificació de les dades d'una activitat notificada prèviament s'ha de comunicar al departament competent en matèria de joventut abans de la data de l'inici de l'activitat, llevat que una circumstància extraordinària justifiqui fer-ho abans de l'acabament de l'activitat. No es pot fer cap tipus de canvi en les dades notificades una vegada hagi finalitzat l'activitat.

2.1.4 Altres aspectes importants de la notificació

El seguiment i control

Totes les notificacions presentades són revisades i introduïdes en una base de dades, i en el cas de detectar-hi algun problema, dificultat o mancança, s’informa l’entitat organitzadora per tal de buscar la solució més adequada.

La utilitat de la notificació

La utilitat prioritària d’aquesta base de dades de notificacions és permetre, si es dona el cas, actuar en qualsevol situació d'emergència, d'acord amb la informació sobre la situació de lloc de realització i dels participants de les activitats notificades.

La notificació de les activitats mixtes

Quan una de les activitats inclogui dins el seu programa la realització de qualsevol de les altres activitats també regulades pel DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, aquestes hauran de complir les disposicions d'aquest Decret que els siguin aplicables específicament per a cadascuna d'elles incloent la notificació.

Consulta de notificacions

Per mitjà de l’opció “Consulta de notificacions per a entitats” les entitats organitzadores poden accedir a les notificacions presentades durant l’any en curs i l’any anterior per tal de consultar, modificar les activitats notificades encara no acabades, clonar una activitat presentada i imprimir el full de la notificació d’acord amb l’última modificació.

Excursions de cap de setmana i sortides d’un dia

Les clàssiques excursions de cap de setmana (dissabte i diumenge) en què només es passa fora una nit i les sortides d’un dia no estan regulades per aquesta normativa.

El Decret té com àmbit d’aplicació les colònies, les acampades, les rutes, les estades o campus esportius, els casals de vacances i els casals esportius.

De tota manera, la Direcció General de Joventut considera que, en aquestes excursions, és molt convenient complir allò que estableix el Decret pel que fa a la ràtio de dirigents (art. 4.2), assegurances (art. 5) i autorització del pare, la mare o el tutor (art 12).

Quan les excursions o sortides duren dues o més nits consecutives, sí que es considera que es poden enquadrar dins d’una de les modalitats que regula el Decret i, per tant, se’ls aplica totalment.

2.2 L'equip de dirigents en les activitats de lleure

Mitjançant el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys també s'adapten les ràtios que afecten l'equip de dirigents de les activitats, de manera que s'incrementa la ràtio en els grups on participen menors de 3 anys a un dirigent titulat per cada vuit participants per tal d'adequar-se a les necessitats específiques d'aquests infants i, també es garanteix un mínim de dues persones dirigents en tots els grups si els participants són menors de 16 anys per evitar que, davant qualsevol incidència de la persona dirigent, els participants es quedin sols.

En canvi, l'increment d'una persona dirigent més per cada desena de participants es flexibilitza de manera que, en els grups de 25 o més participants, passa a ser obligatori a partir de fraccions de quatre. Aquesta flexibilització es compensa amb l'increment del percentatge de dirigents que han d'estar titulats, amb la finalitat de reforçar el nombre de dirigents que tenen formació especialitzada.

També s'incorpora la figura de personal de suport logístic, per tal de diferenciar-lo clarament de l'equip de dirigents i establir l'obligatorietat de ser major d'edat, si bé s'admet la possibilitat que part del personal de suport logístic tingui entre 16 i 18 anys sempre que siguin 2 anys més grans que el més gran dels participants, que no superin en nombre el 10% dels participants i fins a un màxim de 5, i hi hagi algun altre membre de l'equip de suport logístic major d'edat.

2.2.1 Ràtios obligatori de dirigents (Veure taules)

Segons regula el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys:

1. Cada una de les activitats que regula aquest Decret ha de comptar, durant la seva realització, amb un equip de dirigents.

2. Els grups han de comptar amb les següents persones dirigents:

a) En els grups de fins a 24 participants, hi ha d'haver sempre present a l'activitat, com a mínim, una persona dirigent per cada deu participants i una persona dirigent més per fracció inferior a deu participants. En el cas que, en aplicar el càlcul de les ràtios, el resultat sigui un únic dirigent i en el grup hi hagi algun participant menor de 16 anys, cal necessàriament la presència d'una segona persona dirigent.

b) En els grups de 25 o més participants, hi ha d'haver sempre present a l'activitat, com a mínim, una persona dirigent per cada deu participants i una persona dirigent més per fracció superior a quatre participants.

3) Les activitats que regula aquest Decret amb una durada igual o superior a dues nits consecutives, o un mínim de quatre dies consecutius sense comptar els caps de setmana si són casals de vacances o casals esportius, han de comptar amb un equip de dirigents constituït d'acord amb les normes següents:

a) En el cas de les acampades, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies i les rutes, com a mínim: El 40% dels membres de l'equip de dirigents en els grups de fins a 24 participants i el 60% en els grups de 25 o més participants que calgui per complir amb la proporció que s’estableix, han d'estar inscrits en el Registre Oficial de Professionals de l'Educació en el Lleure de Catalunya en la modalitat de monitor/a d'activitats d'educació en el lleure o de director/a d'activitats d'educació en el lleure.

b) En el cas dels casals esportius, de les estades o campus esportius i de les rutes esportives, com a mínim El 40% dels membres de l'equip de dirigents en els grups de fins a 24 participants i el 60% en els grups de 25 o més participants que calgui per complir amb la proporció que estableix l'apartat 2 d'aquest article, han d'estar en possessió del certificat d'inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya, com a mínim de monitors/ores esportius/ives.

c) En les acampades, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies i les rutes, la persona responsable de l'activitat ha d'estar inscrita en el Registre Oficial de Professionals de l'Educació en el Lleure de Catalunya en la modalitat de director/a d'activitats d'educació en el lleure. Si l'activitat té fins a 24 participants, n'hi ha prou amb estar inscrit al Registre esmentat en la modalitat de monitor/a d'activitats d'educació en el lleure.

d) En els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives, la persona responsable de l'activitat ha d'estar en possessió del certificat d'inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya com a director esportiu, o bé ha d'estar col·legiat en el Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport de Catalunya. Si l'activitat té fins a 24 participants, n'hi ha prou amb disposar del certificat d'inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya, com a mínim de monitor/a esportiu/iva.

Les fraccions resultants del càlcul que indiquen s'han d'arrodonir al nombre enter superior.

Titulacions vàlides en el Registre Oficial de Professionals de l'Educació en el Lleure de Catalunya

Registre Oficial de Professionals de l'Educació en el Lleure de Catalunya

Tenen la consideració de professionals de l'educació en el lleure en la modalitat de monitor/a d'activitats d'educació en el lleure les persones que estiguin en possessió d'un dels títols següents:

• Diploma de monitor/a d'activitats de lleure infantil i juvenil.

• Certificat professional de dinamització d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

• Un títol del sistema educatiu que inclogui de forma completa la qualificació professional de dinamització d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

En la modalitat de director/a d'activitats d'educació en el lleure les persones que estiguin en possessió d'un dels títols següents:

• Diploma de director/a d'activitats de lleure infantil i juvenil.

• Títol de tècnic/a superior d'animació sociocultural i turística.

• Certificat professional de direcció i coordinació d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

• Un títol del sistema educatiu que inclogui de forma completa la qualificació professional de direcció i coordinació d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

2.2.2 Grups on participin infants menors de 3 anys

En els grups on participin infants menors de 3 anys, cal:

• Per cada vuit participants hi ha d'haver sempre present a l'activitat, com a mínim, una persona dirigent, major d'edat, i una persona dirigent més per fracció inferior a vuit, Quan el resultat sigui un únic dirigent, cal necessàriament la presència d'un segon dirigent.

• El 100% dels dirigents participants que calgui per complir amb la proporció, han d'estar inscrits en el Registre Oficial de Professionals de l'Educació en el Lleure de la Direcció General de Joventut en la modalitat de monitor/a d'activitats d'educació en el lleure o de director/a d'activitats d'educació en el lleure. També s'admet la titulació de tècnic/a superior en educació infantil, sempre que els membres de l'equip de dirigents que tinguin aquesta titulació no superi el 50% del total de dirigents.

2.2.3 El personal de suport logístic

El personal de suport logístic no computa en cap de les ràtios que estableix aquest article. S'admet que formin part del personal de suport logístic persones que tinguin entre 16 i 18 anys sempre que siguin 2 anys més grans que el més gran dels participants, que no superin en nombre el 10% dels participants i fins a un màxim de 5, i que hi hagi algun altre membre de l'equip de suport logístic major d'edat.

Ajudants de monitor i aspirants a tècnics d’esport

Els ajudants de monitor (o premonitors) així com els aspirants a tècnics d’esport (CIATE) que tenen entre 16 i 18 anys, es consideren personal de suport logístic, pel fet que donen suport i ajuden en les activitats de lleure i esportives, però sense estar-hi a càrrec dels menors participants. Sempre ha d’haver-hi un monitor titulat supervisant l’activitat.

Tal com estableix l’article 4.8 del Decret, s’admet que formin part del personal de suport logístic persones menors d’edat, sempre que es compleixin els requisits següents:

• que aquestes persones siguin 2 anys més grans que el més gran dels participants,

• no superin en nombre el 10% dels participants

• no n’hi hagi més de 5

• i hi hagi algun membre de l’equip de suport logístic major d’edat.

2.2.4 Altres aspectes importants referents a l’equip de dirigents

No es pot ser responsable de més d'una activitat al mateix temps . El responsable i la resta de l’equip de dirigents han d’estar sempre presents a l’activitat.

El DECRET 267/2016 determina en el seu article 4.8 que “El responsable de l’activitat i, com a mínim, un nombre de dirigents igual al que s’indica a l’apartat 4.3 per tal de complir amb la proporció, estiguin o no titulats, han d’estar presents, d’acord amb l’organització i programació específica, durant la realització de l’activitat.”, per la qual cosa s’entén que la persona responsable d’una activitat no pot estar en dos o més activitats diferents al mateix temps i en diferent espai.

Davant la pregunta "On ha d'estar el responsable, per exemple en un casal d'estiu, quan un grup va a la piscina i la resta es queden al recinte del casal?" Considerem que atenent l'esperit de la llei, el responsable ha d'estar en l'activitat que pugui generar un major risc. Aquesta divisió serà possible sempre i quan les dues activitats d'un mateix casal estiguin previstes dins la programació d'aquest i totes dues estiguin ateses per un nombre suficient de dirigent segons la proporció que estableix aquest Decret

Aquesta divisió no serà mai possible quan una de les activitats inclogui dins el seu programa la realització de qualsevol de les altres activitats també regulades pel Decret, ja que aquestes hauran de complir les disposicions d'aquest text legal que els siguin aplicables específicament per a cadascuna d'elles incloent la tinença d’un altre responsable. Per exemple si en un casal d’estiu un grup es queda al casal però l’altra se’n va uns dies de colònies, en aquest cas caldrà que hi hagin sempre dos responsables i haver fet dos notificacions

Recomanació per a les activitats que puguin generar un risc innecessari

Malgrat el que diu aquest Decret, és recomanable que no s’introdueixin activitats que puguin generar un risc innecessari, tenint en compte les característiques dels nens o joves que hi participin. Cal preveure l’edat i també les circumstàncies dels infants i joves als quals van adreçades aquestes, intentant prioritzar sempre la qualitat pedagògica per sobre de la demanda social d’accions de risc que hi puguin haver. Si finalment s’opta per introduir alguna activitat que es consideri de risc, com poden ser les pràctiques d’esports no vinculats tradicionalment a l’escoltisme o al lleure, com el ràfting, el submarinisme, el parapent, etc, cal aplicar el Decret 56/2003 sobre activitats fisicoesportives en el medi i la LLEI 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport.

Dirigents en pràctiques

Una persona titulada com a monitor/a que estigui fent les pràctiques de Director no pot comptar com a Director, però si dins del 40 % de dirigents titulats com educadors en el lleure que determina el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

Pel que fa als monitors en pràctiques, aquests no disposen del Diploma perquè encara no han acabat els estudis i no se'ls ha pogut avaluar, per la qual cosa no poden comptar dins del 40 % o 60% de titulats en el lleure que determina el decret, però si per complir amb la ràtio participants/dirigents, ja que estarien inclosos dins del tant per cent restant de membres de l’equip de dirigents que no tenen titulacions de lleure.

Un director o monitor de lleure pot fer de director o monitor d’una activitat esportiva o a l’inrevés?

No. Tal com està concebut el Decret, una activitat o bé és d’educació en el lleure o bé és esportiva i això ho determina l’entitat organitzadora. Les titulacions de l’equip dirigent no són intercanviables.

Pot exercir de monitor/a de lleure una persona que disposi d’una titulació en l’àmbit educatiu?

No. Encara que es disposi d’una titulació de grau, diplomatura o llicenciatura en educació infantil, educació primària, educació social, mestre/a d’educació infantil, mestre/a d’educació primària, pedagogia o psicologia, s’ha de disposar de la titulació de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure per a exercir-ne i comptar com a tal en la ràtio de dirigents amb titulació de lleure. No obstant això, aquestes persones sí que es poden incloure en la resta de l’equip de dirigents que no necessita titulació.

D’altra banda, les persones que acreditin les titulacions esmentades i una experiència provada en educació en el lleure, si fan el curs de director/a d’activitats d’educació en el lleure, podran sol·licitar a l’escola on segueixin el curs que els en convalidi una part dels mòduls formatius. (Art. 9 de l’ORDRE BSF/196/2013, de 2 d’agost, per la qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil).

2.2.5 Participants amb discapacitat

Quan a les activitats que regula el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys. hi hagi participants amb discapacitat, prèviament a la realització de l'activitat, l'entitat organitzadora ha de valorar els casos per tal d'ajustar la ràtio de l'equip dirigent, si escau, i establir si cal algun suport addicional.

2.2.6 Formes de contractació

Com a complement a aquest apartat afegim les diferents formes de contractació possibles a l’hora de planificar el nostre equip de dirigents i la informació sobre el conveni laboral corresponent

a) Contracte laboral

Un contracte de treball és un tipus de contracte concretat normalment en un document acordat i signat per l'em21presa i el treballador, en què s'estableixen les condicions de treball. Un contracte de treball és el vincle que s'estableix entre una persona física o jurídica que actua com a empresari i una persona física, que actua com a treballador, pel qual es comprometen a intercanviar una prestació econòmica a canvi d'una prestació professional, iniciant una relació laboral.

Per a tenir validesa, el contracte ha de ser signat per persones amb plena capacitat jurídica, a més, el contracte ha de complir amb tres requisits bàsics, tenir un objecte, que sigui possible, líciti determinat, una causa i consentiment.

Amb l’aprovació de la reforma laboral es produeix un gran canvi pel que fa a la contractació temporal. No obstant això, l’aplicació de la nova norma afecta també a altres tipologies de contractació i les administracions públiques i les entitats no lucratives podran fer contractes de fins a 12 mesos per a la millora de l’ocupabilitat.

A partir del 30 de març de 2022, entrarà en vigor un nou tipus de contracte formatiu amb dues modalitats:

• Contracte de formació en alternança, amb el treball retribuït, que substitueix a l’antic contracte d’aprenentatge. Té l’objectiu de compatibilitzar l’activitat laboral retribuïda amb la formació de FP, estudis universitaris o el catàleg d’especialitats formatives del sistema nacional d’ocupació. La durada del contracte serà de, com a mínim, 3 mesos i, com a màxim, 2 anys. A més, com a novetat es permet la celebració a temps parcial.

• Contracte de formació per a l’obtenció de la pràctica professional adequada al nivell d’estudis, que substitueix a l’antic contracte en pràctiques. Destinat a persones que hagin obtingut un títol de grau universitari, màster, doctorat, grau mig o superior, especialista o certificat de professionalitat, o bé un títol equivalent d’ensenyaments artístics o esportius del sistema educatiu que habilitin per a l’exercici professional. La durada del contracte serà de, com a mínim, 6 mesos i, com a màxim, 1 any, dins de la mateixa entitat o empresa. Aquest contracte només es podrà aplicar a aquelles persones que estiguin dintre dels 3 anys següents a l'obtenció del títol o 5 anys, en cas de persones amb discapacitat. Aqueses persones tampoc podran tenir experiència professional de més de 3 mesos per poder-hi accedir.

Mentrestant, es podran continuar utilitzant les modalitats anteriors de contracte de formació i aprenentatge, i contracte en pràctiques, amb la seva regulació i durada prevista anteriors.

Canvis en la contractació de les entitats sense ànim de lucre i les administracions

La nova disposició addicional a la Llei de l’Ocupació (Reial Decret Legislatiu 3/2015) estableix que les administracions públiques i les entitats no lucratives podran fer contractes de fins a 12 mesos de durada per a la millora de l’ocupabilitat i la inserció laboral en el marc de programes d’activació de l’ocupació.

En aquesta línia, les persones de més de 30 anys que participin en programes públics d’ocupació i formació podran ser contractades a través del contracte de formació en alternança. No obstant això, de moment no es disposa de més informació respecte d’aquesta novetat, per tant, caldrà parar atenció al desenvolupament d’aquest punt.

Altres modificacions de la reforma laboral

La nova normativa també afavoreix els convenis col·lectius sectorials en matèria de salaris per sobre dels convenis d’empresa. En aquesta línia, es prioritza l'ultraactivitat, és a dir, el manteniment de la vigència del conveni una vegada s’ha esgotat l’any natural des de la denúncia.

A més, el conveni col·lectiu aplicable en cas de contracta o subcontracta serà el del sector de l’activitat desenvolupada a la principal. S’exceptua, però, a les subcontractacions amb centres especials d’ocupació, els quals aplicaran el seu conveni sectorial.

Es modifiquen i es creen nous mecanismes de flexibilitat a través de canvis en els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), amb l’existència de tres modalitats:

• Expedient per força major: podrà ser deguda a limitacions o impediments de l’activitat per conseqüència de decisions de l’autoritat pública competent.

• Expedient per causa econòmica, tècnica, organitzativa o productiva (ETOP), amb la necessària causa de caràcter temporal. Aquí s'agilitza el procediment per poder-lo prorrogar i augmenten les penalitzacions per aplicarció sense justificació.

• Expedient per aplicació del nou mecanisme RED de flexibilitat i estabilitat de l’ocupació, que requereix l’activació per part del Consell de Ministres. Es pot aplicar de dues maneres: per la modalitat cíclica, per conjuntura macroeconòmica i màxim d'un any; o per la modalitat sectorial, quan hi hagin canvis permanents en un determinat sector que necessiti requalificació i trànsit professional de les persones treballadores. Tindrà una durada màxima de 6 mesos.

Per últim, es modifiquen diferents articles de la llei d’infraccions i sancions a l’ordre social. Es recullen com a noves infraccions la no informació de vacant a persones fixes discontínues i amb contracte formatiu, externalitzar activitat durant un ERTO o formalitzar contractes de posada a disposició amb una ETT per a llocs de treball que no tinguin efectuada l’avaluació de riscos, entre d'altres. També s’incrementen les quanties de les sancions greus en matèria de relacions laborals i ocupació, seguretat social i altres al voltant del 40%.

b) Contracte de prestació de serveis

Una part encarrega a l’altra la prestació d’un servei; un cop aquest realitzat, es presenta la factura corresponent, que satisfà l’entitat que ha encomanat els treballs. El més habitual en aquest casos és que la part pagadora es reservi tots els drets sobre els resultats.

Un contracte no s’ha de confondre amb un conveni on les des dues parts actuen en igualtat de condicions i treballen conjuntament en la consecució d’un objectiu d’interès per a ambdues. En un conveni les parts acostumen a compartir els drets sobre els resultats.

c) Contracte de voluntariat: Full de compromís

La llei indica que les associacions en les que col·laboren persones en règim de voluntariat cal que els estatuts ho indiquin així com els mecanismes de participació d’aquests

A Catalunya des del 30 de juliol de 2015 hi ha la Llei 25/2015 del voluntariat i del foment de l’associacionisme. Aquesta llei reflecteix el compromís de la Generalitat de promoure el model català de voluntariat aprofundint en el dret dels ciutadans a participar amb transparència en la millora de la cohesió social, des de la llibertat, des de la seva pròpia realitat i des de la independència civil.

La incorporació dels voluntaris als programes de voluntariat es formalitza per escrit, per mitjà del full de compromís, que ha de contenir, com a mínim, el caràcter voluntari i altruista de la relació, les funcions i les tasques acordades, el compromís de rescabalament de les despeses assumides pel voluntari, la formació fixada com a necessària per l’entitat i l’existència d’una assegurança per al voluntari d’acord amb el que estableixen els drets i deures recollits més avall. El full de compromís també ha de tenir en compte les condicions de gènere i la conciliació de la vida laboral i familiar.

Correspon a l’Administració de la Generalitat, per mitjà de l’òrgan actiu competent en matèria d’associacionisme i voluntariat, de facilitar un model de document per a formalitzar el compromís entre l’entitat i el voluntari.

El full de compromís no és obligatori per als voluntaris que participen en algun dels programes d’una entitat de la qual són socis.

En el cas dels menors d’edat, els pares o tutors legals han de signar el full de compromís, sempre que els programes d’acció voluntària s’adaptin a les característiques i edat dels menors, respectant-ne en tot moment la voluntat.

Altra tipologia de pagament als monitors

Una retribució periòdica a un monitor, per petita que sigui, que no pugui justificar-se legalment i documentalment com a despeses del monitor en el desenvolupament de la seva activitat, és una anomalia que converteix automàticament la relació en una relació laboral.

Aquesta situació es dóna de tal forma que en el cas de produir-se, si hagués, per exemple, un accident greu patit per un monitor que no té cap tipus de contracte laboral o de voluntariat, desenvolupant la seva activitat, podria fer que la Inspecció de Treball conclogués que hi ha hagut un accident de treball i proposés sancions molt elevades per a l'associació, sense perjudici de tot un seguit de conseqüències negatives jurídiques i administratives que es derivarien posteriorment.

Per aquest motiu cal que el monitor que rep una retribució cal que tingui una relació amb la nostra entitat dins de la legalitat vigent dins d’una d’aquestes possibilitats:

1- Que estigui contractat laboralment amb la corresponent cotització a la seguretat social

2- Que ell estigui donat d'alta al règim d'Autònoms i ens emeti una factura

3- Que sigui voluntari i que la quantitat econòmica que li paguem sigui només per compensar les despeses que el desenvolupament d'aquesta activitat li pugui provocar.

4- Que no estigui donat d'alta al règim d'Autònoms i que a la retribució econòmica que percebi li fem una retenció del 15% IRPF per la realització ocasional de cursos, conferències o col·loquis.

En els casos 3 i 4 però, hem de tenir molt en compte les següents recomanacions per tal d’estar dins la legalitat vigent i no patir conseqüències jurídiques i administratives derivades d’una mala praxi d’aquestes dues possibilitats.

Conveni col·lectiu de treball per al sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya

El conveni regula les relacions laborals en les empreses i/o entitats privades que tenen com a activitat principal la prestació de serveis de lleure educatiu i sociocultural consistents en activitats complementàries a l’educació formal, els quals, amb l’objectiu de desenvolupar hàbits i habilitats socials com a forma d’educar integralment la persona, comprenen:

a) L’activitat d’educació en el lleure dins o fora del marc escolar.

b) L’organització i gestió de serveis socioculturals, tant d’equipaments com de programes socials i culturals, com ara els adreçats a centres cívics i culturals, casals infantils, cases de colònies i albergs infantils i juvenils, activitats i programes d’educació mediambiental, tallers socioculturals i casals de vacances, entre d’altres, i, en general, qualsevol tipus de gestió d’equipaments, programes i esdeveniments d’acció sociocultural i d’educació en el lleure i per a totes les edats.

D’acord amb les especials característiques d’aquest sector, destaquem la regulació que el conveni fa dels aspectes següents:

• Mobilitat funcional.

• Classificació del personal, llevat l’alta direcció: gestió, atenció educativa i de lleure, administració i serveis generals.

• Tipus de contractes.

• Estructura salarial i retribucions.

• Jornada laboral setmanal de 37,5 hores.

• Hores de treball directes i indirectes.

• Jornada irregular i hores extraordinàries.

• Descans setmanal i vacances.

• Jornada especial per a cases de colònies.

• Dietes i desplaçaments.

2.3 Les assegurances obligatòries i les aconsellables

Per parlar de les assegurances reproduïm d’entrada l’article 5 del DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

2.3.1 Assegurança obligatòria d'accidents personals

L'entitat organitzadora o l'entitat promotora de l'activitat ha de contractar, per a totes les persones participants, una assegurança d'accidents personals amb les cobertures següents:

• per despeses d'assistència sanitària, un mínim de 6.000 euros;

• per defunció, un mínim de 5.000 euros,

• per invalidesa permanent, un mínim de 6.500 euros.

En el supòsit de defunció d'una persona menor de 14 anys, l'assegurança s'ha de destinar a cobrir les despeses de sepeli.

En el cas dels casals esportius, de les estades esportives o campus esportius i de les rutes esportives, les obligacions en assegurances són les que preveuen el Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, i el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.

Conceptes bàsics que cal conèixer de les assegurances d'accidents personals:

Accident:

• Tota lesió corporal que, derivada d’una causa violenta, sobtada, externa i aliena a la intencionalitat de l’assegurat, produeix invalidesa permanent, total o parcial o mort.

Invalidesa permanent:

• La pèrdua orgànica o funcional dels membres i/o les facultats de l’assegurat la recuperació dels quals no s’estimi previsible. Podrà ser parcial, total, absoluta o gran invalidesa.

Invalidesa temporal:

• Aquella que s’estimi recuperable i durant el temps que impedeixi a l’assegurat la realització normal de la seva feina habitual.

Assistència sanitària:

• Inclou despeses de tractament mèdic, farmàcia i estades a hospitals o clíniques fins a la recuperació total de l’assegurat dins els límits pactats.

Agents de l’assegurança:

• Assegurador, assegurat, prenedor i beneficiari

Objecte de l’assegurança:

• Garantir el pagament de les indemnitzacions pactades a l’assegurat o beneficiaris en els supòsits contractats (habitualment mort, invalidesa permanent i assistència mèdica i farmacèutica)

Àmbit de l’assegurança:

• Generalment les garanties de la pòlissa tenen efecte arreu del món amb les exclusions corresponents (regions inexplorades). L’àmbit temporal es pacta al condicionat

Cobertures

• Mort (en el cas de menors de 14 anys o persones legalment incapacitades el capital assegurat s’entendrà com a despeses de sepeli)

• Invalidesa permanent absoluta, total i/o parcial

• Assistència sanitària

• Altres cobertures (invalidesa temporal, gran invalidesa, malaltia professional,…)

Exclusions:

• accidents intencionats,

• malalties,

• suïcidi o temptatives,

• esports remunerats

2.3.2 Assegurança obligatòria de responsabilitat civil

L'entitat organitzadora o l'entitat promotora ha de contractar una assegurança de responsabilitat civil per cobrir els riscos derivats del desenvolupament de l'activitat amb uns límits mínims d'indemnització de 300.000 euros per víctima i 1.200.000 euros per sinistre.

En el cas dels casals esportius, de les estades esportives o campus esportius i de les rutes esportives, les obligacions en assegurances són les que preveuen el Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, i el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya

Limitació de la responsabilitat de l’empresa

L’assumpció de la responsabilitat civil derivada de qualsevol dany causat en el marc de l’activitat estatutària de l’entitat correspon a la mateixa independentment de la persones o persones causants directes del dany.

Concurrència de responsabilitats

Cal diferenciar la responsabilitat civil de la penal:

• Il·lícit penal: Conducta o comportament tipificat com a delicte o falta i mereixedora de pena o sanció legal (homicidi, robatori, furt, lesions, ...) > Procés sancionador

• Il·lícit civil: Conducta de la que deriva un dany o perjudici que obliga a la seva reparació però sense transcendència des del punt de vista penal > Procés indemnitzador

Especificitat de l’activitat assegurada

• La RC sempre recaurà sobre la persona jurídica de l’entitat quan el dany causat sigui imputable a l’activitat de la mateixa.

• Les responsabilitats en que puguin incórrer les persones a títol personal són privatives o penals.

• Les administracions públiques imposen obligacions legals de contractació d’assegurances de RC.

• Cal aplicar criteris en la gestió de responsabilitat social i de garantia de pervivència de l’a activitat. L’existència d’assegurances garanteix, en part aquesta responsabilitat.

• La contractació d’assegurances no és eximent per a la disposició de mecanismes preventius.

Els conceptes bàsics d’una assegurança de responsabilitat civil:

Dany

• Dany material: Deteriorament, destrucció o pèrdua total o parcial de béns

• Dany personal: mort, lesió corporal, o menys cabament de la salut o de la integritat física de les persones

• Perjudici: Pèrdua de beneficis o espectatives de drets de caire patrimonial.

• Dany moral, continuat, futur, sobrevingut, ...

• Tercer: Qualsevol “altre” que pateix el dany o perjudici sobre si mateix o sobre els seus béns, drets o interessos.

Sinistre:

• Fet del qual pugui resultar legalment responsable l’assegurat d’un contracte d’assegurances.

Objecte de l’assegurança:

• Garantir el pagament de les indemnitzacions en què l’assegurat pugui incórrer per la seva responsabilitat civil

Abast de l’assegurança:

• Detalla l’origen de les reclamacions que cobreix l’assegurador

Cobertures

• Responsabilitat Civil de l’Explotació

• Despeses de defensa i fiances civils

• Responsabilitat Civil per accidents de treball

• Altres cobertures (locativa, productes, post-treballs, professional,...)

Àmbit de l’assegurança:

Detalla l’àmbit territorial on la cobertura tindrà efecte

2.3.3 Altres assegurances

Activitats dins dels edificis o instal·lacions de centres docents i locals socials

Les persones físiques o jurídiques autoritzades per a l'ús d'edificis, instal·lacions o serveis dels centres educatius públics han de contractar, en tots els casos, una pòlissa d'assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei, derivada de l'ús i de l'activitat i pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar durant la seva realització, per unes sumes assegurades mínimes de 150.000 euros per víctima individual i d'1.200.000 euros per sinistre, quantitats que el Govern pot actualitzar periòdicament. (article 17 del Decret 333/2002).

Assegurances segons el Conveni Col·lectiu del Sector del Lleure

Com ja sabeu l'entitat ha de disposar d'una assegurança d'accidents personals per als participants de les activitats que cobreixi despeses de curació, mort i invalidesa. Però si apliqueu el Conveni Col·lectiu del Sector del Lleure, cal que contracteu obligatòriament una assegurança d'accidents per als treballadors amb cobertura 24 hores, i no només durant la realització de les activitats.

Pòlissa Conjunta Innominada. La solució integral per al Lleure

Des de Suport Associatiu www.suport.org posen al vostre abast una assegurança conjunta amb condicions molt beneficioses

Les principals avantatges d'aquesta assegurança són, entre altres, que no té cap franquícia, que les despeses de curació i assistència sanitària són il·limitades, i que és tracta d'una pòlissa innominada; la qual cosa vol dir que és suficient amb facilitar el número de participants i no cal aportar llistats amb els noms i cognoms dels nens ni dels monitors..

Assegurança mèdica a l'estranger

A part de disposar de les assegurança obligatòries (article cinquè del Decret 267/2016) de responsabilitat civil i d’accidents personals que l’entitat ja hauria de tenir si es dedica a fer activitats per a joves menors d’edat, abans d’iniciar el viatge a l’estranger és molt recomanable, per evitar problemes, obtenir una assegurança mèdica pel viatge d’alta cobertura que inclogui les despeses mèdiques quirúrgiques, farmacèutiques i d'hospitalització, el trasllat i la repatriació de malalts, el retorn anticipat per defunció o estat greu d'un familiar, etc.

2.4 Obligacions de la persona responsable de l'activitat:

Són obligacions de la persona responsable de l'activitat:

1) Complir i fer complir les previsions del Decret.

2) Vetllar perquè es faci la notificació de l'activitat si aquesta és preceptiva i, si escau, perquè es comuniqui al departament competent en matèria de joventut, abans de l'inici de l'activitat, la seva anul·lació o les modificacions que s'hagin produït després de la presentació de la notificació.

3) Facilitar la comprovació i el seguiment de l'activitat al personal degudament acreditat que s'encarrega d'aquesta funció.

4) Garantir l'execució del programa de l'activitat.

5) Vetllar perquè l'activitat es desenvolupi amb les condicions sanitàries, d'higiene i de seguretat necessàries.

6) Vetllar perquè les persones participants respectin les propietats, les instal·lacions i el medi natural del lloc on es dugui a terme l'activitat, i establir prou controls per tal d'evitar qualsevol risc d'incendi forestal.

7) Garantir el coneixement per part de les persones participants a l'activitat del protocol d'actuació en emergències que s'estableixi a l'efecte i de l'execució de les mesures previstes per situacions de risc o emergència, especialment el sistema d'avís i les mesures de protecció a aplicar.

8) Fer complir les normes vigents de prevenció en matèria de begudes alcohòliques i tabac i de qualsevol altra substància que pugui generar dependència.

9) Vetllar perquè es compleixi la normativa reguladora corresponent, quan l'organització i la realització d'alguna de les activitats del programa general vagin a càrrec d'una empresa o entitat especialitzada.

10) Durant la realització de l'activitat, la persona responsable ha de disposar obligatòriament de la documentació que expliquem a continuació:

La persona responsable ha de disposar obligatòriament de la documentació:

1) Programa general de l'activitat, amb indicació dels objectius, el calendari, els horaris i la planificació diària o graella de les activitats concretes que s'han de dur a terme.

El document més important en qualsevol activitat de lleure és el projecte, per això és obligatori disposar sempre d’aquest programa detallat.

La normativa ens deixa clar que hem de disposar d’un projecte de l’activitat que estem fent. Com a mínim ens diu el Decret de regulació de les activitats d’educació en el lleure, haurem de disposar d’un programa general de l'activitat, amb indicació dels objectius, el calendari, els horaris i la planificació diària o graella de les activitats concretes que s’han de dur a terme.

El programa facilita la consecució dels objectius previstos i és important que reculli les diferents variacions de les activitats en funció de l’edat.

Programar activitats

Cal programar activitats alternatives substitutòries per fer en casos imprevistos i els suficients temps de descans, tant per a les persones participants com per a les persones que formen l’equip de dirigents. L’horari ajuda a regular els diversos moments del dia, tant els destinats a les activitats programades com a les que formen part del quotidià.

És important per al ritme de les activitats i el ritme biològic de totes les persones assistents que es respecti al màxim els moments considerats com a inamovibles: l’hora de llevar-se, les hores dels àpats i la d’anar a dormir.

Cal garantir el son de tots els participants

En les activitats amb pernoctació és obligació de l’equip de dirigents el fet de garantir que tots els participants puguin dormir les hores necessàries.

En les activitats amb pernoctació, una de les obligacions dels monitors es garantir que tots els infants i joves puguin dormir. És inamissible que els monitors donin llibertat absoluta als participants.

No es pot deixar en mans dels infants i joves la decisió de si volen dormir o no.

Els participants són menors d’edat i com a tals han d’estar sota la guarda i custòdia en les activitats de lleure educatiu d’un equip de dirigents que a les nits ha de garantir mínimament que els menors descansin les hores necessàries.

L’equip de dirigents no es pot desinhibir d’aquesta responsabilitat. Molts infants estan acostumats a dormir un nombre determinat d’hores i si no és així no rendeixen a l’endemà.

Només que un nen o nena quan torni a casa digui que no voldrà anar més a les colònies perquè no l’han deixat dormi, aquestes colònies hauran estat un fracàs. No haurem aconseguit l’objectiu principal del lleure educatiu, que tots els participants s’ho passin bé.

2) Autorització de participació a l'activitat de totes les persones participants menors d'edat, signada per la persona que en tingui la potestat parental, tutela o que tingui encarregat legalment l'exercici de les funcions tutelars o de guarda

Aquesta és una condició indispensable. Organitzar una activitat de lleure amb menors d’edat i no disposar d’aquesta autorització seria d’una gran irresponsabilitat per part nostre.

Els pares haurien de ser coneixedors del programa que portarem a terme

Tenint en compte que l’autorització ha de ser el més explícita possible, cal indicar clarament l’autorització a aquelles activitats no vinculats tradicionalment a l’escoltisme o al lleure i a aquelles activitats que puguin generar un risc important, fins hi tot la piscina i la platja.

Els pares han de ser coneixedors del programa que portarem a terme i en la seva autorització hauria de quedar molt clar que coneixen totes les activitats que es portaran a terme.

Us aconsellem que aquesta autorització genèrica de participació palesi el coneixement del programa d’activitats per part de qui la signa i inclogui qualsevol autorització específica que considereu necessària com, per exemple, per a:

• • Realitzar activitats especials de risc o fisicoesportives.

  • Banyar-se en piscines públiques o privades, rius, pantans, basses, llacs o al mar.

  • Que sigui atès per un metge en cas de malaltia o accident.

  • Usar un vehicle privat per al desplaçament no urgent ni especialitzat, en el cas de necessitar atenció mèdica

També l’autorització específica però optativa en temes com (SÍ o NO):

-Ser fotografiat durant la realització de les activitats pels dirigents de l'activitat i poder publicar aquestes fotografies dels menors en mitjans de comunicació i internet.. Millor però tenir els drets d’imatge en una autorització a part, ja que la publicació a internet sol ser de caràcter permanent i aquesta autorització de participació és temporal

• • Tornar tot sol a casa

Models d’autorització:

Hem de facilitar aquesta feina als pares per aquest motiu, nosaltres proporcionarem un model als pares perquè només l’hagin de completar.

Hi ha diferents models d’autorització però a l’Escola l’Empordà apostem per un model senzill però clar. Aquest model s’ha d'incloure a continuació de les dades del menor dins del full d’inscripció (veure models en la columna lateral)

Es recomanable que l’autorització vingui signada i s’indiqui el nom i cognoms i document d’identitat de la persona que tingui la pàtria potestat que l’hagi signat. També cal que consti clarament la data de l’autorització.

Defugiu d’usar expressions alarmistes i innecessàries

Us aconsellem que defugiu d’usar expressions alarmistes i innecessàries com aquesta emprada molt habitualment:

“Faig extensiva aquesta autorització per a les decisions medicoquirúrgiques que calgui adoptar en cas de màxima gravetat, sota la direcció facultativa pertinent”

En una activitat amb pernoctació no caldrà la “màxima gravetat” per portar un menor al metge, només amb una mica de febre ja és la nostra obligació de portar-lo al metge.

L’expressió “decisions medicoquirúrgiques” pot semblar en un primer moment, a l’hora de signar, una expressió massa alarmista. Per això veiem més bé l’expressió:

“Que pugui ser atès per un metge en cas de malaltia o accident”.

Hagin firmat els pares una expressió o l’altra, depenent de quines decisions hagi de prendre el metge, igualment ens demanarà que localitzem els pares perquè en donin l’oportuna autorització expressa.

En el cas d’activitats que es realitzin fora d’Espanya

En el cas d’activitats que es realitzin fora d’Espanya, cal disposar d’una autorització oficial emesa pels mossos d’esquadra. Per fer-la, cal que els pares o tutors es presentin a una comissaria de l’esmentat cos de seguretat aportant el llibre de família i els DNI del pare, mare o persona tutora i del menor, si en té.

Consulteu les adreces de les comissaries a www.gencat.cat/mossos. També heu de tenir en compte tot allò que s'exposa en aquest article: Què s’ha de tenir en compte per organitzar una sortida a l’estranger?

3) Fitxa de salut de cadascuna de les persones participants menors d'edat, signada pel pare, mare, tutor o representant legal

Fitxa de salut de cadascuna de les persones participants menors d'edat, signada pel pare, mare, tutor o representant legal, on constin els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació o el possible règim alimentari que calgui respectar, amb indicació d'horaris i quantitats, dades actualitzades de l'estat de vacunació, i qualsevol altra qüestió que es consideri necessària.

La fitxa de salut, es un document que ens facilita les dades mèdiques i de salut dels participants menors d’edat.

Aquesta fitxa de salut, ha d’estar convenientment signada per la persona que tingui la potestat, de cadascuna de les persones participants menors d'edat, en la qual constin:

Dades que obligatòriament ha de contenir la Fitxa de Salut segons estableix el Decret

1) Possibles impediments físics o psíquics

2) Malalties cròniques

3) Medicació amb indicació d'horaris i quantita

4) Possible règim que escaigui

5) Dades actualitzades de l’estat de vacunació

6) Qualsevol altre qüestió que es consideri necessària

És a dir ha de venir signada per qui ha signat el full d’autorització corresponent i és important que en aquesta fitxa hi consti la data del dia que la recepcionem.

Hem de facilitar aquesta feina als pares per aquest motiu, nosaltres dissenyarem un model de fitxa de salut per als pares perquè només l’hagin de completar.

No cal demanar un informe mèdic, ni tampoc ens cal la recepta del metge, només necessitem aquest fitxa de salut degudament signada per la persona que tingui la potestat del menor i no cal demanar altra documentació que no us sigui absolutament necessària.

En activitats no regulades per aquest DECRET com per exemple les activitats extraescolars o les activitats escolars complementàries, ens caldrà aplicar allò que la legislació vigent indiqui per a cada cas.

En un casal de vacances, demaneu als pares que modifiquin la fitxa de salut sempre que es produeixin variacions. Verbalment o per telèfon, no hauríem d’acceptar mai de donar un medicament. Sempre s’hauria de demanar una autorització signada.

Quan podem administrar medicaments?

Només hem d'administrar medicaments quan:

-Ens vinguin indicats en la fitxa de salut degudament signada pels pares o tutor

-El metge ho hagi receptat durant una activitat amb pernoctació.

Recomanem preveure el protocol de la febre

En cas de rutes de muntanya o acampades juvenils o en activitats lluny d’un centre sanitari, podem demanar als pares l’autorització per subministrar antitèrmics, compostos de paracetamol en cas de febre alta. En aquest cas cal demanar als pares que en la fitxa de salut ens indiquin clarament quin d’aquests dos medicaments pot prendre i en quines quantitats.

És bo també demanar que ens indiquin el pes del menor, per poder comprovar amb les instruccions del medicament si les quantitats que els pares ens han indicat són les correctes.

Aquesta mesura només s'ha de prendre per poder arribar el més aviat possible a un centre sanitari més proper.

A la fitxa de salut podem afegir-hi una gràfica on els pares indiquen quin antitèrmic volen que donem al seu fill, quina quantitat i quin pes fa el nen o nena.

Cal sempre comprovar amb el prospecte del medicament o en cas de dubte trucant al 061 que les quantitats que ens han proporcionat els pares són les correctes per l’edat i pes del menor. Veure gràfic:1

Secret professional

Les lleis de Protecció de Dades de Caràcter Personal desenvolupen un seguit d'obligacions aplicables a totes aquelles entitats posseïdores de dades de caràcter personal.

Identifiquen tres nivells de seguretat de dades personals:

Bàsic: si podem identificar la persona física.

Mitjà: si tenim dades d’infraccions o penals, o les dades bàsiques permeten fer una valoració de la personalitat.

Alt: si tenim dades de salut, ideologia, creences, afiliació sindical, etc.

En tots els casos en activitats de lleure en les quals hi participen menors d’edat el nivell de seguretat de les dades que posseirem serà de nivell ALT.

Hem de tenir en compte que el El Decret de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys, ens obliga a posseir durant la realització de l’activitat d’una fitxa de salut convenientment signada per la persona que tingui la potestat, de cadascuna de les persones participants menors d'edat, en la qual constin els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació o el possible règim que escaigui, amb indicació d'horaris i quantitat, i qualsevol altre qüestió que es consideri necessària.

Per això les dades que nosaltres posseïm del menor són considerades com a secret professional i que no les podem anar explicant i comentant fora de l’àmbit de la nostra activitat de lleure.

Com a professionals de la educació en el lleure hem de tenir molt clar que també tenim secret professional. També és cert que l'incompliment d'aquesta llei pot portar sancions altíssimes.

4) Llista ordenada amb els noms, les adreces i els telèfons de totes les persones assistents a l'activitat: infants, joves, membres de l'equip de dirigents i personal de suport logístic.

Tenir a punt la llista dels assistents. El responsable de l’activitat ha de disposar d’una llista dels assistents. En cas d’emergències o altres necessitats derivades de la realització de l’activitat, la llista us permet accedir còmoda i ràpidament, sobretot, als telèfons particulars, fixos i/o mòbils, dels familiars de totes les persones assistents a l'activitat: infants, joves, membres de l'equip de dirigents i personal de suport logístic.

Llista ha de ser ordenada, amb les adreces i els telèfons, de totes les persones assistents a l'activitat:

1. Infants i joves participants

2. Membres de l'equip de dirigents

3. Personal de suport logístic.

Cal tenir molt en compte que els premonitors o ajudants de monitor menors d’edat han de constar com a joves participants i mai com a membres de l’equip dirigent, malgrat la seva funció sigui la d’ajudar als dirigents. Atenció doncs amb el tema dels premonitors, sobre tot mai un menor d’edat pot responsabilitzar d’un grup, ni pot computar com a dirigent dins la proporció que marca la normativa vigent.

Recomanació

A part del llistat d’assistents que ens marca la llei, us aconsellem que busqueu una manera còmoda i ràpida de guardar les dades dels participants.

Una bona manera és la de tenir un sobre per cada participant on a fora hi hagi clarament el nom i una fotografia del menor i dins tota la documentació d’aquest. Així en cas d’urgència o necessitat, agafant el sobre tindrem tota la documentació junta. Mai guardeu la documentació d’un participant per separat.

5) Tarja magnètica d'identificació sanitària o altre document acreditatiu del dret a la prestació de la sanitat pública o de l'assegurança mèdica privada, si escau, de cadascuna de les persones assistents a l'activitat.

Actualment, i d’acord amb les normes de l’Institut Català de la Salut (ICS) aquesta targeta, coneguda també com a targeta sanitària individual (TSI), és obligatòria per accedir a qualsevol de les prestacions mèdiques, farmacèutiques o quirúrgiques de la sanitat pública i l’ha de posseir tothom, tingui l’edat que tingui.

L’article 12 del Decret d’activitats estableix que la targeta sanitària és un dels documents que s’han de portar durant l’activitat. No obstant això, els centres d’atenció primària i les farmàcies també poden acceptar una fotocòpia de la targeta sanitària on s’identifiquin clarament les dades.

Activitats sense pernoctació: fotocòpia

En el cas de casals de vacances, per lògica només demanarem una fotocòpia de la TSI, ja que sinó la tindrem retinguda tot l’estiu i els pares la poden necessitar en dies i horaris que el casal estigui tancat.

Activitats amb pernoctació: original

Per a qualsevol desplaçament amb pernoctació -colònies i acampades- demaneu sempre l’original de la TSI.

Targeta Sanitària Europea

En el cas de voler fer una activitat en un país de la Unió Europea és aconsellable que tots els assistents disposin de la corresponent Targeta Sanitària Europea.

Cal recordar que per a anar a Andorra o altres països que no pertanyen a la Unió Europea s'ha de contractar una assegurança de viatge que cobreixi la possible atenció sanitària que puguem necessitar en el país estranger.

Aquesta targeta la podeu demanar per Internet, a la Seu electrònica de la Seguretat Social. No cal disposar de certificat digital per accedir a aquest servei.

En alguns supòsits no es pot sol·licitar a través d'aquest servei, sinó que cal presentar-se a qualsevol dels Centres d'atenció i informació de la Seguretat Social (CAISS), ja que cal aportar documentació que acrediti el dret a exportar les prestacions sanitàries.

Qualsevol que sigui la forma de sol·licitud de la TSE, s'envia al domicili del sol·licitant en un termini no superior a 10 dies i, en cap cas, es lliura en mà. Si no es pot obtenir la TSE, es pot sol·licitar un Certificat Provisional Substitutori (CPS)

6) Documentació acreditativa de la contractació de les cobertures d’assegurances d’accidents personals i de responsabilitat civil

Les cobertures de les assegurances d’accidents personals i de responsabilitat civil tenen una durada anual, llevat que es tracti de pòlisses temporals contractades només per al període de durada de l’activitat.

Comproveu sempre que el període de realització de la vostra activitat queda dins de les dates d’efecte de les pòlisses.

Tanmateix és important que hi consti el valor dels capitals contractats, que han de ser els que consten regulats en l’article d’assegurances del Decret de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys.

Aquests comprovants poden ser els originals i/o les còpies de:

-Les pòlisses i les seves condicions particulars

-Els rebuts conforme s’ha pagat la prima corresponent a aquell any

-El butlletí d’adhesió corresponent a aquell any, si es tracta de pòlisses col·lectives contractades per grans entitats per als seus grups i entitats adherides o federades.

En les activitats que s’han de notificar d’acord amb aquest DECRET a més de tot el que estableixen els apartats anteriors, la persona responsable ha de disposar dels documents següents:

7) Còpia de la notificació de l'activitat

Quan una activitat ha estat notificada és important que disposeu del document original inicial i del document corresponent a l’última modificació.

Notificació telemàtica

Si la presentació de la notificació l’heu feta a Internet per mitjà del servei Cat365, heu de tenir el “Full resum amb les dades bàsiques de l’activitat”, que és el comprovant de la notificació de l’activitat. També s’accepta el full de confirmació de tramitació de la notificació que apareix en la pantalla del Cat365 un cop acabat el procés.

8) Comprovants dels diplomes i/o la titulació dels membres de l'equip dirigent

Documentació o carnet acreditatiu de la inscripció de la persona responsable de l'activitat i de les persones dirigents als registres que preveuen els articles 4.3 i 4.5 del Decret de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys

Aquests comprovants poden ser els originals o les fotocòpies dels diplomes o dels carnets de monitor/a o de director/a d’activitats de lleure infantil i juvenil i, també, del títol de tècnic/a superior en animació sociocultural amb crèdits cursats relacionats amb el lleure infantil i/o juvenil, el qual és assimilable al diploma de monitor/a. S’accepten també com a comprovants, únicament a l’efecte del compliment d’aquest decret:

Les certificacions emeses durant l’any en curs per les escoles d’educadors en el lleure de Catalunya conforme una persona ha estat aprovada i té el diploma pendent d’expedició per la Generalitat de Catalunya, o bé està pendent de constar en la proposta de titulació que es presenti en la propera convocatòria.

Els originals o les fotocòpies dels diplomes ja expedits per les escoles d’educació en el lleure reconegudes o homologades per la resta de comunitats autònomes, atenent a la similitud de contingut i a les hores lectives dels seus cursos d’educador en el lleure.

Els originals o les fotocòpies de titulacions en l’educació en el lleure infantil i/o juvenil de països de la UE, sempre que es pugui contrastar suficientment la seva equivalència amb les expedides a Catalunya.

2.5 Requeriments específics si l'activitat és una acampada juvenil que es realitza fora d'una instal·lació autoritzada

2.5.1 Requeriments d’espai

Les acampades infantils i juvenils que es duguin a terme fora d'una instal·lació o lloc d'acampada autoritzats per l'organisme competent han d'estar situades:

a) Fora de rambles, llits secs de rius o torrenteres, terrenys susceptibles de ser inundats i als quals s'hi puguin produir esllavissades.

b) Fora de terrenys que, per la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió, indústries, instal·lacions insalubres o per qualsevol altra causa, resultin perillosos.

c) A més de 100 metres de qualsevol via de comunicació. Aquesta distància s'entén com el recorregut des del punt d'acampada fins a la via de comunicació.

d) Prop d'un camí alternatiu que permeti l'evacuació en el cas d'incendi forestal.

2.5.2 Documentació addicional requerida

Aquestes acampades també han de disposar de:

• 1) El permís per escrit del propietari del lloc on es du a terme l'acampada, o d'una persona autoritzada per aquest propietari.

• 2) La còpia de l'escrit pel qual es comunica la realització de l'activitat a l'ajuntament o al consell comarcal, si escau, corresponent al lloc on es du a terme aquesta activitat.

• 3) A Era Val d'Aran, a més de les comunicacions que regula l'apartat b), s'ha de notificar al Conselh Generau d'Aran, com a òrgan gestor dels espais naturals de protecció especial i de les zones de caça controlada.

• 4) El protocol d'actuació en emergències, elaborat pel propietari del terreny on es fa l'acampada o, si no és possible, per la pròpia entitat que organitza l'activitat, que inclogui, com a mínim, el sistema d'obtenció d'informació sobre situacions de risc, el sistema d'avís, el pla d'evacuació i altres mesures de protecció a aplicar, d'acord amb el lloc, els dies i el nombre d’assistents.

2.5.3 El protocol d'actuació en emergències

Per a la seva elaboració s’aconsella consultar el “Guió orientatiu per a l’elaboració del Pla d’emergència en cas d’acampades” que es pot trobar a la la publicació Anem preparats que tot seguit reproduïm:

A l’estiu ens podem trobar, principalment, en dues situacions de risc:

• Els focs forestals

• Els fenòmens meteorològics imprevistos.

En aquests casos, al menor indici de foc forestal o davant d’un fenomen meteorològic imprevist, no heu d’esperar que aquestes situacions es facin més greus o les instruccions o actuacions de les autoritats competents; us heu d'autoprotegir marxant del lloc on acampeu i anant a un lloc segur o a la població habitada més propera.

Penseu que, en general, l’autoprotecció és l’actuació més senzilla i segura per al grup i facilita les actuacions de les forces d’extinció i de seguretat.

Per això, us facilitem una pauta per a l’elaboració de l'esmentat Pla d’emergència, que no és exhaustiva ni vol recollir totes les casuístiques possibles, ja que depèn del coneixement que tingueu de les característiques físiques del lloc i del nombre de persones assistents.

Guió orientatiu per a l’elaboració del Pla d’emergència en cas d’acampades

Us presentem el guió orientatiu per tal que la persona responsable de l’activitat pugui elaborar el Pla d’Emergències obligatori en cas d’acampades.

2.5.2 DECRET 203/2013, de 30 de juliol, d’aprovació del Reglament de campaments juvenils

El Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 203/2013, de 30 de juliol, d’aprovació del Reglament de campaments juvenils, segons la Llei 38/1991 d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, que estableix específicament quines han de ser les condicions tècniques d’aquests campaments.

El reglament estableix una sèrie de requisits de caràcter tècnic per garantir la seguretat i la protecció dels campaments, com ara que no es poden ubicar en zones de risc definides als plans de protecció civil.

Aquest decret identifica al departament de la Generalitat competent en matèria de joventut, és a dir, l’actual Direcció General de Joventut (DGJ), com la responsable de gestionar les comunicacions que ha de realitzar la persona titular d’un campament juvenil a l’inici de les activitats, juntament amb una declaració responsable.

Així mateix, és responsabilitat de la DGJ inscriure els campaments comunicats al Registre d’instal·lacions, com ja fa actualment, inspeccionar-los i, si cal, obrir i resoldre expedients sancionadors. Les activitats, siguin públiques o privades, un cop inscrites en aquest Registre s’integren a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils.

El reglament es refereix a les competències en aquesta matèria de les diverses administracions. Els ens locals i comarcals poden exercir competències sobre els campaments juvenils de forma delegada per la DGJ, si ambdues parts han signat un conveni. De fet, tots els consells comarcals ja han signat aquest conveni. Els municipis també poden exercir aquestes potestats sobre els campaments, sempre que disposin de pressupost i personal propi per garantir-ne una correcta inspecció i control.

Entre les novetats que incorpora aquest reglament hi ha l’ampliació dels tipus d’usuaris que es permeten als campaments juvenils en circumstàncies determinades –adults com pares o tutors, sempre que participin conjuntament en les activitats o desenvolupin tasques organitzatives o de suport.

Una altra novetat del decret és que permet l’existència de mòduls o pavellons com a allotjament, a més de les tendes de campanya.

En aquesta normativa també es detallen requisits tècnics que han de complir els campaments juvenils per garantir la salubritat i la seguretat dels seus participants i, en concret, determina que no es poden ubicar en zones de risc definides als plans de protecció civil.

Finalment, dedica el darrer títol a la regulació detallada del procediment d’inspecció i sanció.

2.6 Instal·lacions i pernoctacions

El nou DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys introdueix un article dedicat a les instal·lacions

2.6.1 Activitats amb pernoctació

Les activitats amb pernoctació s'han de dur a terme en instal·lacions inscrites al Registre d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves.

Queden excloses d’aquest compliment les activitats següents:

a) Les rutes i altres activitats on es faci nit al ras, en tendes de campanya o similars.

b) Els camps de treball que, per les seves característiques o per la seva situació, motivades per l'interès social del projecte, allotgin les persones participants en instal·lacions provisionals, fixes o mòbils, distintes de tendes de campanya o similars, o en edificis o construccions existents, amb una finalitat diferent a la d'allotjament.

2.6.2 Mesures sanitàries i de seguretat adequades

En el cas dels camps de treball, dels casals de vacances, dels casals esportius i de les rutes i rutes esportives, les entitats organitzadores i les entitats promotores han de garantir que els serveis i les mesures sanitàries i de seguretat siguin les adequades per tal d'assegurar la higiene i la integritat física de les persones que participen en l'activitat.

2.6.3 Estades esportives

Quan les estades esportives i els casals esportius es duguin a terme en instal·lacions esportives, aquestes instal·lacions han d'estar donades d'alta al cens d'equipaments esportius gestionat pel Consell Català de l’Esport.

2.6.4 Quedar-se a dormir a una escola o un pavelló una nit del casal d’estiu

Quedar-se a dormir una nit al pavelló esportiu o a l’escola on fem el casal és una pràctica molt emprada principalment als casals de les comarques gironines. A més és una activitat que agrada molt als participants dels casals d’estiu ja que una nit de tot el casal no van a dormir a casa i es queden amb els seus monitors a passar la nit.

Però per molt habitual que sigui aquesta pràctica això no treu que s’estigui incomplint la normativa vigent. A més el nou DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys que entra en vigor l’1 de novembre de 2016 ho prohibeix expressament l’article 8.1 quan diu: Les activitats amb pernoctació s'han de dur a terme en instal·lacions inscrites al Registre d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves i només queden excloses d’aquest compliment les rutes i altres activitats on es faci nit al ras, en tendes de campanya o similars i els camps de treball que, per les seves característiques o per la seva situació, motivades per l'interès social del projecte, allotgin les persones participants en instal·lacions provisionals, fixes o mòbils, distintes de tendes de campanya o similars, o en edificis o construccions existents, amb una finalitat diferent a la d’allotjament.

Aquest decret no té potestat sancionadora, però això no vol dir que no sigui una normativa d’obligat compliment. Si finalment volem incloure aquesta pràctica dins les activitats del nostre casal ho hem de fer assumint la responsabilitat que l’incompliment d’aquesta normativa comporta en el sentit que si passes per exemple algun accident un jutge ens podria preguntar que hi feien aquests menors dormint en un lloc la llei ho prohibeix molt clarament.

2.6.5 Rutes i acampades. Quina és la diferència entre “ruta” i “ruta esportiva”?

La ruta és una marxa itinerant on cada jornada es fa nit en un lloc diferent, i que du a terme una entitat inscrita en el Cens d’entitats juvenils de la DGJ. Amb aquesta definició, es vol preservar la tradició de l’escoltisme i dels centres d’esplai, que a l’estiu fan rutes a peu o en bicicleta.

La ruta esportiva inclou la resta d’activitats de marxa itinerant, especialment per muntanya, que duen a terme altres entitats no inscrites en el Cens d’entitats juvenils i que estan regulades pel Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural.

Si es dorm cada nit en un lloc diferent, s’ha de disposar de la mateixa documentació que si es tractés d’una acampada? I si es dorm dues nits o més?

Si es dorm cada nit en un lloc diferent, no s’aplica el criteri de comunicacions que estableix l’article 7.2 del Decret per a acampades, només el de permisos. Sí que s’apliquen, però, l’article 7.1 i el 8.3, per garantir que els serveis i les mesures sanitàries i de seguretat siguin les adequades per tal d’assegurar la higiene i la integritat física de les persones que participen en l’activitat.

Per tant, en les rutes o sortides en que cada nit es dorm en un lloc diferent, s’ha de disposar de l’autorització per escrit del propietari del lloc on es faci nit cada vegada.

S’ha de tenir en compte també que, en aquests casos, la responsabilitat que el lloc on es dorm reuneixi les mesures de seguretat i d’higiene adequades per allotjar-s’hi recau en el seu propietari en donar el permís i en l’entitat que organitza l’activitat.

Si es dorm més d’una nit en el mateix lloc, s’aplica tot l‘article 7 del Decret, tant pel que fa a permisos i comunicacions com pel que fa a mesures de prevenció

2.7 Incompliment de les obligacions

La responsabilitat per l'incompliment de les obligacions que estableixen els articles 11 i 12 del Decret de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys recau sobre la persona responsable de l'activitat i subsidiàriament sobre l'entitat promotora i l'entitat organitzadora de l'activitat.

2.8 Activitats que es fan fora de Catalunya

Les activitats de lleure que es facin fora de Catalunya han de complir la normativa sobre activitats de lleure vigent en el lloc de destí.

Les rutes o rutes esportives que s’iniciïn o acabin a Catalunya queden dins l’àmbit d’actuació del Decret els dies en què transcorrin dins del territori català.

Quant a la normativa de les comunitats autònomes algunes disposen de regulació específica pròpia i altres no en disposen, per la qual cosa t’aconsellem que us informeu prèviament davant del corresponent organisme de joventut. Pel que fa a Andorra veureu que no hi ha una normativa comuna, sinó que són les pròpies parròquies les que atorguen el corresponent permís.