ÍNDEX

En aquests moments l’única normativa existent en relació amb les activitats de lleure per a infants i joves, és el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys. Tot i això moltes activitats també considerades d’educació en el lleure no es regulen per aquest decret si no per altres normatives també d’obligat compliment.

1.1 Activitats incloses i activitats excloses al decret d'activitats d’educació en el lleure.

Per entendre el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys hem de saber distingir molt bé quines activitats es veuen afectades per aquesta normativa i quines no. En aquest apartat intentarem explicar els detalls d’aquelles activitats més importants que no es veuen afectades per aquest decret.

Potser la millor manera de classificar les activitats d’educació en el lleure a dia d’avui és per la normativa que les regeix. Per això ens cal distingir la tipologia de l’activitat depenent de quan es porten a terme i en alguns casos de qui les organitza:

A) Activitats incloses

Aquest Decret té per objecte regular les següents activitats d'educació en el lleure organitzades o promogudes per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, en les quals participin més de quatre menors de 18 anys i que es desenvolupin a Catalunya:

• Les acampades infantils i juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies, les rutes i qualsevol altra activitat assimilable, siguin quines siguin la seva denominació i característiques.

• Els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives que es duguin a terme en èpoques de vacances escolars.

Als efectes d'aquest Decret, s'estableixen les definicions següents:

a) Acampada infantil i juvenil: activitat amb pernoctació duta a terme a l'aire lliure, sota cobert, en tendes de campanya o similars.

b) Camp de treball: activitat en què els participants desenvolupen, voluntàriament, desinteressadament i durant un període determinat, un treball d'interès social o comunitari o col·laboren en projectes col·lectius i no lucratius amb voluntat d'incidir en la transformació social.

c) Casal de vacances: qualsevol tipus d'activitat que es dugui a terme en època de vacances escolars, en general de dilluns a divendres, sense cap tipus de continuïtat durant l'any, i en la qual els participants no fan nit.

d) Casal esportiu: casal de vacances en el qual l'objecte bàsic de l'acció educativa és la formació i la pràctica en una o diverses especialitats esportives.

e) Colònia: activitat amb pernoctació en la qual l'estada es du a terme en un edifici, casa o instal·lació fixa.

f) Estada o campus esportiu: colònia en la qual l'objecte bàsic de l'acció educativa és la formació i la pràctica en una o diverses especialitats esportives.

g) Ruta: activitat consistent en la realització d'una marxa itinerant, a peu o en bicicleta, en la qual, en general, cada jornada es fa nit en un lloc diferent, i la du a terme una entitat inscrita al Cens d'Entitats Juvenils de la Direcció General de Joventut o en algun cens o registre similar de fora de Catalunya.

h) Ruta esportiva: marxa itinerant que inclou la realització d'una o més activitats de les que preveu el Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, duta a terme per qualsevol entitat que no estigui inscrita al Cens d'Entitats Juvenils de la Direcció General de Joventut o en algun cens o registre similar de fora de Catalunya.

B) Activitats excloses

a) Les activitats que tinguin caràcter familiar.

b) Les activitats dutes a terme per centres educatius regulats per la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, públics o privats, dintre del període escolar, quan només hi assisteixin els seus alumnes amb els professors, i amb acompanyants o sense.

c) Les pràctiques esportives habituals, les competicions, els entrenaments, les jornades de tecnificació, la formació de tècnics d'esport i qualsevol altra manifestació o esdeveniment esportiu que no s'ajusti o s'assimili a les activitats que preveu l'apartat 1 d'aquest article que duguin a terme la federació esportiva catalana corresponent o una entitat esportiva degudament federada.

d) Les activitats promogudes o organitzades per centres residencials d'acolliment i pels serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents, així com les activitats promogudes o organitzades per professionals dels centres educatius i dels equips de medi obert, de justícia juvenil, quan els participants siguin menors acollits o atesos en aquests centres i les activitats les dugui a terme el personal propi dels serveis.

e) Les activitats desenvolupades pels membres de la Secció Juvenil del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, amb independència de la seva denominació i característiques, que es regeixen per la regulació específica que els és aplicable.

f) Les activitats organitzades per ludoteques de les administracions públiques quan aquestes siguin sense pernoctació, es desenvolupin en els seus locals i amb l'equip de professionals que fan l'activitat continuada i estable durant l’any.

Preguntes freqüents

Excursions de cap de setmana i sortides d’un dia

Les clàssiques excursions de cap de setmana (dissabte i diumenge) en què només es passa fora una nit i les sortides d’un dia no es poden equiparar plenament a les activitats de l’àmbit d’aplicació del Decret, que són les colònies, les acampades, les rutes, les estades o campus esportius, els casals de vacances i els casals esportius.

Tanmateix, en aquest tipus d’excursions s’han d’aplicar, per analogia, els requeriments que preveu el Decret d’activitats amb relació a la ràtio de dirigents (art. 4.2), les assegurances (art. 5) i l’autorització del pare, la mare o el tutor legal (art 12.b).

Les excursions o sortides que duren dues o més nits consecutives sí que estan dins de l’àmbit d’aplicació del Decret i, per tant, han de complir tots els requeriments que s’hi preveuen.

Les activitats de caràcter familiar

Les activitats de caràcter familiar com les colònies familiars, els parcs de Nadal, l'acolliment de menors en zones comercials o les activitats d'animació en hotels i càmpings entre d'altres són, bàsicament, recreatives o lúdiques i de curta durada, unes hores.

Es tracta d’activitats de caràcter lúdic i recreatiu, en què la participació dels infants i joves menors d’edat és únicament durant unes hores, normalment no es repeteix l’assistència més d’un dia, no s’hi fa cap inscripció prèvia i els participants van acompanyats, generalment, de pares i mares o altres familiars.

En el cas que aquest tipus d’activitat comporti una inscripció i una assistència dels menors sense la supervisió de familiars, es considera equivalent a un casal de vacances.

1.2 Normativa aplicable a activitats dutes a terme per centres educatius

Les activitats dutes a terme per centres educatius regulats per la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, públics o privats, dintre del període escolar, quan només hi assisteixin els seus alumnes amb els professors, i amb acompanyants o sense encara que siguin fora del recinte escolar no és mai d'aplicació el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, ni tant sols en les colònies escolars ja que es tracta d'activitats escolars extraordinàries o complementàries.

Totes les activitats de lleure organitzades durant el curs dins l'àmbit escolar com ara el transport escolar, l'acollida matinal, l'acollida de tardes, el menjador escolar, les activitats extraescolars o les activitats escolars complementàries o extraordinàries com les colònies escolars o les excursions, estan regulades per les normatives d'ensenyament i específicament algunes per les seves pròpies normatives:

1.2.1 Menjadors escolars:

DECRET 160/1996, de 14 de maig pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents públics de titularitat del Departament d’Ensenyament. En l’actualitat el Departament d’Ensenyament està tramitant un nou decret de menjadors escolars.

1.2.2 Transport escolar:

REIAL DECRET 965/2006, de 1 setembre, por el que se modifica el Reglamento General de Circulación, aprobado por Real Decreto 1428/2003, de 21 de noviembre

REIAL DECRET 894/2002, de 30 d'agost, pel que es modifica el Reial Decret 443/2001, de 27 d'abril, sobre condicions de seguretat en el transport escolar i de menors. (BOE núm. 209 publicat el 31/08/2002)

REIAL DECRET 443/2001, de 27 d'abril, sobre condicions de seguretat en el transport escolar i de menors. (BOE núm. 105 publicat el 02/05/2001)

DECRET 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria. (DOGC núm. 2208 publicat el 20/05/1996)

ORDRE de 12 d'agost de 1985, sobre les normes tècniques que afecten els vehicles que facin transport escolar o de menors (DOGC núm. 583 publicat el 02/09/1985)

1.2.3 Activitats escolars fora del centre escolar:

Programació

La programació de les activitats que s'hagin de fer fora del recinte escolar o que pel seu caràcter general impliquin l'alteració de l'horari habitual, s'ha d'incloure en la programació general anual del centre o s'ha de preveure amb prou antelació i ser valorada pel consell escolar. En el marc d'aquesta programació, les activitats específiques les ha d'autoritzar el director o directora del centre.

Comunicació als serveis territorials

Les activitats que impliquin variació en els espais habituals que afectin tot el centre s'han de comunicar prèviament als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educació.

Autorització als alumnes

Als alumnes menors d'edat que participin en activitats fora del centre els caldrà l'autorització escrita dels pares o tutors legals. Aquesta autorització pot ser anual sempre que es comuniquin prèviament les sortides a les famílies, d'acord amb el que es reculli a les normes d'organització i funcionament.

Cal garantir sempre que les famílies reben la informació adequada sobre l'abast de l'activitat organitzada fora del centre en què participin els alumnes. Cal una autorització específica per a les sortides que impliquin pernoctar fora del domicili familiar i per a les sortides que impliquin activitats que requereixin coneixements no inclosos en l'ensenyament curricular.

Horari dins la jornada laboral

L'horari de les activitats programades i que consten a la programació general anual ha de respectar la jornada laboral setmanal de 37 hores i 30 minuts i té, per als professors, la mateixa obligatorietat que l'horari habitual de feina.

Ràtio d'acompanyants en les sortides escolars

Aquesta ràtio correspon al curs 2015/2016 i la publiquem només a nivell d’exemple. Cal en tots els casos consultar el Departament d'Ensenyament per si en el curs escolar actual hi ha canvis ens les ràtios d'activitats fora del recinte escolar.

Primer de tot, tal com ja hem comentat cal tenir clar que en les activitats escolars encara que siguin fora del recinte escolar no és mai d'aplicació el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, ni tan sols en les colònies escolars ja que es tracta d'activitats escolars extraordinàries o complementàries.

No es poden fer sortides ni altres activitats fora del centre amb menys de dos acompanyants, un dels quals ha de ser necessàriament un o una docent o, llevat de les sortides en què la programació general anual en determini altres condicions que exigeixin una ràtio superior en el nombre d'acompanyants, valorades les condicions de seguretat i els requeriments de protecció als alumnes.

Quan es desenvolupi una activitat fora del centre, programada per a un col·lectiu d'alumnes, i hi hagi alumnes d'aquest col·lectiu que no hi participin, el centre haurà d'organitzar l'atenció educativa d'aquests alumnes, d'acord amb el protocol que per a aquests supòsits determinin les normes d'organització i funcionament.

Informació complementaria per als centres públics

Per als centres públics, la relació màxima d'alumnes/mestres, professors o acompanyants per a les sortides ha de ser la següent (Consulteu possibles variacions al Departament d’Ensenyament de la generalitat de Catalunya):

● Segon cicle d'educació infantil: 10/1

● 1r, 2n, 3r i 4t d'educació primària: 15/1

● 5è i 6è d'educació primària i ESO: 20/1

● Ensenyaments postobligatoris: 25/1

En cas que les activitats es prolonguin més d'un dia, les relacions màximes són:

● Segon cicle d'educació infantil: 8/1

● 1r, 2n, 3r i 4t d'educació primària: 12/1

● 5è i 6è d'educació primària: 18/1

Viatges escolars

En la franja d'edats en què és d'aplicació, les activitats que es facin fora del centre estan cobertes per l'assegurança escolar obligatòria, sempre que aquestes activitats constin en la programació general anual vigent i es facin dins de l'Estat. Per a viatges escolars internacionals i intercanvis escolars internacionals, cal consultar-ho als CAISS (Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social). En viatges a l'estranger, a més, s'ha de garantir que els alumnes disposin prèviament dels documents preceptius (passaport, visat…).

1.2.4 Ús social dels centres d’ensenyament

Aspectes generals

Les instal·lacions i els edificis escolars dels centres educatius públics constitueixen un patrimoni públic al servei de la ciutadania. Aquests equipaments es caracteritzen per la seva polivalència, que els fa aptes per ser utilitzats per a activitats de diversa índole.

El seu ús més enllà del temps escolar per part d'entitats culturals, artístiques, lúdiques, esportives o altres de caire social representa en molts contextos una interessant oferta d'activitats que afavoreixen la cohesió social i enforteixen el teixit social de l'entorn del centre.

El Departament d'Ensenyament i els ajuntaments, com a principals titulars de la propietat demanial dels centres públics, col·laboren en la promoció de l'ús social dels espais i les instal·lacions escolars (article 165 de la Llei 12/2009, d'educació).

Els centres del Consorci d'Educació de Barcelona es regeixen per l'Acord del Consell de Direcció, relatiu a l'aprovació de les instruccions per a la gestió de l'ús social de les instal·lacions dels centres públics dependents del Consorci d'Educació de Barcelona, de 19 de febrer de 2010.

Ús social dels centres públics

S'entén com a ús social dels centres la realització d'activitats educatives, cíviques, culturals, esportives, artístiques o altres de caràcter social per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre i no compreses en l'ús propi del centre. L'ús social no suposa l'establiment d'obligacions jurídiques contractuals.

Els articles 53 i 54 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, determinen els criteris, procediments i requisits que regulen l'ús social dels edificis i instal·lacions dels centres educatius públics.

Les activitats realitzades en l'ús social dels centres han de tenir la doble condició de no lucratives i no discriminatòries, han de ser compatibles amb la finalitat educativa dels centres, amb les activitats d'ús propi previstes en la programació anual i amb les condicions tècniques i estructurals de les seves instal·lacions, i s'han de guiar pels principis de convivència, tolerància, solidaritat i respecte.

La tipologia d'aquestes activitats pot ser molt diversa, d'acord amb les necessitats i característiques de les persones físiques o jurídiques que les organitzin (durada, temàtica, públic, etc.).

Horari

Les activitats escolars ordinàries, extraescolars i complementàries del centre, previstes en la programació general anual, tenen sempre caràcter prioritari i el seu desenvolupament no es pot veure alterat per activitats que es facin en el marc de l’ús social del centre.

L'ús social es pot autoritzar en un horari diferent de l'horari escolar, que inclou l’horari en què es desenvolupen les activitats lectives, extraescolars i complementàries (laborables fora de l'horari escolar, caps de setmana, festius, vacances, etc.). En condicions excepcionals es pot fer dins de l'horari escolar, sempre que no impedeixi o dificulti les activitats del centre dins la seva jornada escolar.

Ús social de les instal·lacions del centre educatiu

La titularitat de la propietat del centre educatiu ha de determinar el procediment que cal seguir per autoritzar l'ús social del centre. L'ús dels centres públics per a activitats distintes a les pròpies del funcionament escolar i de les que es corresponen amb l'ús social dels centres requereix l'aprovació del director o directora del centre, prèvia consulta al consell escolar.

● Centres públics de propietat municipal

Les persones físiques o jurídiques que pretenguin fer un ús social de les instal·lacions dels centres han de presentar la sol·licitud a l'Ajuntament, de manera argumentada, amb la conformitat prèvia del director o directora del centre educatiu.

L'Ajuntament resoldrà la sol·licitud formulada d'acord amb la regulació que s'estableixi al municipi a aquest efecte.

Si l'activitat s'ha de fer dintre de l'horari escolar, correspon al director o directora del centre resoldre motivadament sobre l'ús social de les instal·lacions, sens perjudici de l'acord previ de l'Ajuntament, a qui correspon el dret de revocació de l'autorització quan no es respectin les condicions en què va ser atorgada o no se n'apreciï l'ús social. Quan l'activitat requereix, a més, l'ús d'equipaments o material del centre, la titularitat del qual és la Generalitat de Catalunya, cal la prèvia conformitat expressa del director o directora del centre.

L'Ajuntament és qui estableix les condicions per autoritzar l'ús social dels centres dels quals té la propietat demanial (accés, vigilància, manteniment, seguretat, neteja, etc.) i determina, si escau, una compensació econòmica per al centre per les despeses que se'n derivin.

● Centres educatius públics de propietat de la Generalitat de Catalunya

Les persones físiques o jurídiques que pretenguin fer un ús social de les instal·lacions dels centres han de presentar la sol·licitud, de manera argumentada, davant el director o directora del centre educatiu. Els ens locals gaudeixen de preferència a l'hora de sol·licitar l'ús social de les instal·lacions d'un centre educatiu.

Correspon al director o directora del centre, escoltat el consell escolar, resoldre motivadament sobre l'ús social de les instal·lacions, ja sigui dins o fora de l'horari escolar, i també li correspon el dret de revocació de l'autorització quan no es respectin les condicions en què va ser atorgada o no se n'apreciï l'ús social.

Les activitats puntuals podran ser autoritzades per resolució del director o directora del centre. En el cas d'activitats de caràcter continuat, el director o directora del centre pot subscriure convenis amb persones físiques o jurídiques sense afany de lucre. En tot cas, s'hauran d'especificar les condicions en què s'autoritza l'ús (accés, vigilància, manteniment, seguretat, neteja, etc.). En els convenis cal fer constar explícitament que la signatura no comporta cap relació de caràcter laboral de les persones físiques o jurídiques signants amb el centre. El model "Conveni per a l'ús social dels centres de propietat demanial de la Generalitat de Catalunya" ofereix als directors dels centres una proposta que poden adaptar en funció de les necessitats i singularitats.

Si l'activitat requereix, a més, l'ús d'equipaments o material del centre, és necessària la prèvia conformitat expressa del director o directora. Els directors dels centres són els encarregats de vetllar per l'ús social de les instal·lacions i també poden fixar l'import de la compensació econòmica derivada de l'activitat que s'ha de desenvolupar, la qual ha de respondre a la finalitat de donar cobertura a tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de material i de reparació d'instal·lacions i equipaments eventualment malmesos, d'acord amb els criteris recollits a les normes d'organització i funcionament del centre.

Assegurança

Les persones físiques o jurídiques autoritzades per a l'ús d'edificis, instal·lacions o serveis dels centres educatius públics han de contractar, en tots els casos, una pòlissa d'assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei, derivada de l'ús i de l'activitat i pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar durant la seva realització, per unes sumes assegurades mínimes de 150.000 euros per víctima individual i d'1.200.000 euros per sinistre, quantitats que el Govern pot actualitzar periòdicament.

Compensació econòmica

L'exercici de l'autonomia dels centres públics de la Generalitat en matèria de gestió econòmica, segons l'article 103 de la Llei 12/2009 i l'article 122 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, així com l'article 51 del Decret 102/2010, preveu la possibilitat que els centres educatius públics puguin obtenir recursos complementaris i ingressos derivats de l'ús de les instal·lacions, els immobles i el material, un cop escoltat el consell escolar, en els termes que estableixin les administracions educatives, dins els límits que la normativa vigent estableix.

1.3 Normativa aplicable a totes les activitats d'educació en el lleure associatiu

No existeix una normativa específica que reguli les activitats anuals dels esplais i dels caus escoltes, que funcionen durant tot l’any amb un ritme diari, setmanal, quinzenal o esporàdic. En aquests, atenent a les edats dels participants i a la seva finalitat d’educació en el lleure, cal aplicar-los, en bona lògica, totes les normes legals que els puguin ser d’aplicació per tal de complir amb la seva finalitat tot vetllant per la qualitat pedagògica i per la seguretat dels assistents durant la realització de les activitats.

D’altra banda, cal considerar la possibilitat de que dins la programació anual d’activitats dels esplais i caus, es contempli la realització de sortides o excursions amb pernoctació durant caps de setmana o, en les èpoques de vacances escolars, de colònies, acampades, rutes, casals de vacances o camps de treball. En tots aquests casos els és d’aplicació el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, el qual si estableix uns requisits mínims que l'equip de dirigents ha de complir referents a la proporció segons el nombre de menors participants i a les titulacions d'educador en el lleure infantil i juvenil que aquests dirigents han de posseir.

Per tot això, és aconsellable que l’equip de dirigents que porta a terme les activitats previstes anualment es constitueixi majoritàriament d’acord amb el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, per tal d'evitar problemes a l'hora de fer qualsevol activitat amb pernoctació fora del local de l’esplai o el cau o fora del lloc de residència dels participants o la constitució puntual d'un equip de dirigents en el qual hagin d'haver monitors aliens a l'entitat per tal de complir amb l'esmentat decret.

Quines són les activitats d'educació en el lleure associatiu?

Els centres d’esplai i els agrupaments escoltes són les associacions juvenils on es porten a terme les activitats d’educació en el lleure associatives durant tot l’any.

El seu projecte educatiu de transformació social promou, de manera explícita, el compromís cívic, l'arrelament al territori, l’associacionisme i l'educació en i per a la ciutadania. A més, tenen una gran importància en el nostre moviment associatiu.

En molts pobles i barris de les ciutats catalanes podeu trobar centres d'esplai, agrupaments escoltes i casals de joves. Són llocs de trobada, on s'apleguen infants i joves per dur a terme activitats educatives que poden ser molt variades. Aquestes activitats les organitzen joves voluntaris, que han fet el curs de formació de monitors.

Les activitats es fan durant la setmana, fora de l'horari escolar, els dissabtes a la tarda o tot el cap de setmana si es fan sortides.

En èpoques de vacances fan colònies, acampades, casals de vacances, rutes o camps de treball. Infants i joves creixen junts sota la responsabilitat dels i les caps o monitors, que són joves que han rebut una àmplia formació i que probablement han estat abans infants que han participat de l'entitat.

Hi poden anar des dels 6 anys fins al 17 anys. És un projecte educatiu que ajuda a formar persones solidàries i compromeses.

Els nois i noies planifiquen, proposen i participen en projectes i activitats, des de les activitats diàries, les de cada dissabte, les excursions de cap de setmana i fins les activitats de vacances.

Locals on es duen a terme les activitats pròpies

No hi ha cap normativa que reguli les condicions dels locals on es duen a terme les activitats pròpies d’un cau, d’un esplai, d’un casal de joves o d’una associació juvenil en general. En aquests locals els són d’aplicació les normes generals de la construcció i les seves instal·lacions i altres de més específiques com poden ser les d’accessibilitat, protecció contra incendis els edificis...

El que sempre ha de prevaldre és la higiene i la seguretat dels infants i joves que s’hi acullen. Cal tenir en compte que els locals siguin sans, sense humitats i males olors, ventilats, lluminosos, amb cambra de bany i amb accessos amples i còmodes i, si és possible sempre a peu pla.

1.4 Normativa aplicable a les escoles de música, dansa, manualitats o idiomes que fan activitats d'estiu.

Els cursos, cursets, seminaris, tallers i, en general, les activitats de caire acadèmic que ofereixen les escoles, acadèmies i agrupacions culturals de música, dansa, manualitats, idiomes... i que, per les seves característiques, finalitat, lloc de realització, durada, organització i/o proposta d’activitats i de continguts, són una continuació de les activitats anuals i es desenvolupen en la mateixa instal·lació que té llicencia municipal de funcionament durant l’any, no es consideren activitats de lleure d’acord amb la definició que en fa el Decret.

Quan aquestes escoles o acadèmies organitzen activitats amb menors, amb o sense pernoctació, fora del seus espais habituals total o parcialment, es consideraran activitats regulades pel DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

Per exemple, un curs intensiu d’anglès ofert per una escola d’idiomes en època de vacances escolars no es considera una activitat de lleure i per tant no entra dins l’àmbit del DECRET 267/2016 i no s’ha de notificar. En canvi, si es tracta d’un casal de vacances o unes colònies amb l’anglès com a llengua vehicular, que ofereix activitats de lleure (teatre, música, manualitats, activitats a la natura...), a més de les pròpiament lectives, aquesta activitat ha de complir el DECRET 267/2016 i s’ha de notificar.

1.5 Normativa que s'ha d'aplicar als casals esportius, campus esportius o colònies esportives

A partir del 1 de novembre de 2016 és d’aplicació el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys de comú acord amb el Consell Català de l'Esport, en activitats que tenen un component esportiu important però que, alhora, tenen elements substancials que les fan equiparables a les activitats d'educació en el lleure. D’aquesta manera se supera el buit normatiu que hi ha hagut fins ara pel que fa a aquests casos. Per aquest motiu, el nou Decret preveu tres nous tipus d'activitat: els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives, que han de complir els mateixos requisits que les activitats d'educació en el lleure excepte pel que fa a les titulacions exigides, que són les pròpies de l'àmbit esportiu. Així mateix, en aquests casos l'interlocutor principal és el Consell Català de l'Esport. Complementàriament als canvis en l'àmbit d'aplicació, es millora la definició i s'amplien les activitats excloses del compliment del Decret per evitar confusions i problemes d’interpretació. Veure annex 3

1.6 Parcs infantils de Nadal

Es considera Parc de Nadal l’espai on es desenvolupen simultàniament un conjunt d’activitats de caràcter lúdicorecreatiu i independents entre si, en les quals la participació dels infants i joves menors d’edat és únicament durant unes hores, normalment no es repeteix l’assistència més d’un dia, no s’hi fa cap inscripció prèvia i els participants van acompanyats, generalment, de familiars, pares o tutors.

Les activitats d’aquestes característiques no estan subjectes al compliment del Decret que regula les acampades juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies, les rutes i qualsevol altra activitat assimilable que, sigui quina sigui la seva denominació i característiques, habitualment realitzen les entitats d’educació en el lleure infantil i juvenil, en les quals hi participin persones menors de 18 anys en nombre superior a sis, que no tinguin caràcter familiar i que es desenvolupin a Catalunya, amb una finalitat educativa, cultural, formativa o social.

Tot i això hi poden haver confusions i confondre un parc infantil de Nadal amb un casalet també de Nadal. Per això s'ha de tenir en compte que de parcs o casals de Nadal o similars n'hi poden haver tècnicament de 2 tipus:

1. PARC INFANTIL DE NADAL o altra denominació:

Quan està previst que els pares es quedin mentre els menors participen en les activitats. En aquest cas es considera una activitat familiar i com que la responsabilitat del menor recau sobre els pares no hi ha cap normativa d'activitats amb menors d'edat que ho reguli. En aquest cas però cal tenir sempre:

• Permisos municipals pertinents i personal suficient per controlar i fer els seguiment dels participants

• Assegurances de responsabilitat civil i d'accidents personals

• En el cas que es facin activitats fisicoesportives (recòdrom, tirolina, pont de mico...) caldrà el compliment de la normativa esportiva de l'activitat corresponent.

• Altres permisos i autoritzacions que depenent de les activitats que es puguin portar a terme es puguin derivar

2. CASAL DE NADAL o altra denominació:

Quan està previst que els pares deixin els menors i el pares no s'estiguin presents al recinte de l'activitat. En aquest cas es considera un casal de vacances i cal:

• Permisos municipals pertinents

• El compliment estricte del DECRET que regula les activitats de lleure en les quals participen menors edat.

• Si es porta a terme alguna activitat fisicoesportiva, caldrà també l'aplicació de la normativa esportiva de l'activitat corresponent.

• Altres permisos i autoritzacions que depenent de les activitats que es puguin portar a terme es puguin derivar

Si hi ha dubtes sobre els requisits necessaris per organitzar una activitat segons el que disposa el DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys podeu consultar la publicació ANEM PREPARATS que editat anualment la Generalitat de Catalunya.