ÍNDEX

1 Drets humans i convenció dels drets dels infants aplicats al lleure educatiu

1.1 Com es poden respectar els drets humans o la convenció sobre els drets dels infants si els desconeixem?

Aquesta pregunta que sembla que té una resposta òbvia, sembla ser que no ho és tant, ja que gent que no ha llegit mai el seu redactat o que no hi ha aprofundit diu que es respecten per sentit comú.

La realitat però és ben diferent, han hagut de passar molts anys fins a que la humanitat no s'ha dotat d'uns drets humans que regulin la seva convivència. Ara per ara, els drets humans és l'únic codi universal que els regula que existeix i la convenció sobre els drets dels infants, a més, és una llei d'obligat compliment per als estats que l'han subscrita, entre molts altres l'estat espanyol.

En el món del lleure educatiu un monitor o monitora por vulnerar aquests drets precisament per ignorància, per això no està de més repassar casos on aquests drets es podrien infringir.

1.1.2 Analitzem casos reals des de l'òptica dels drets dels infants i adolescents

El que segueix a continuació són 20 casos reals que es donen o s'han donat en situacions d'educació en el lleure, que us ajudaran a reflexionar si es donen infraccions dels drets dels infants i adolescents:

1. L’Espai Jove d’un Ajuntament ha vist com cada vegada hi havia més adolescents magrebins que feien ús de les instal·lacions i al davant de certes pressions ha decidir tancar l’espai i durant un període temps només per organitzar activitats a les quals per participar s’ha de pagar una quota.

2. En un casal han decidit que a les tardes faran activitats diferenciades per gènere. Les nenes hauran de fer tallers de manualitats i els nens activitats com ara futbol o bàsquet.

3. La Fàtima no pot menjar carn de porc per motius religiosos-culturals, i ha avisat a les monitores i monitors perquè ho tinguessin en compte a la casa de colònies. Avui hi ha macarrons a la bolonyesa i s’han descuidat de comunicar-ho a la cuina i han trobat la solució de fer veure que el seu plat s’havia fet amb carn de vedella.

4. Les monitores i monitors d’un casal s’han queixat al seu director perquè s’ha acceptat un nen amb cadira de rodes i això els fa anar molt malament preparant les activitats havent-lo de tenir en compte, i que tot seria més fàcil si l’any vinent es barrés el pas a persones amb diversitat funcional física.

5. En un casal, la ràtio de monitores i monitors (dirigents que hi ha d’haver en funció del nombre de participants incloent-hi la responsable) ve marcada per la llei. En el casal d’un poble, s’han estalviat monitors i monitores, ja que han comunicat a la Generalitat persones titulades que en realitat ja no s’hi dediquen, però que els hi han fet el favor de cedir-los-hi les seves dades.

6. A la piscina, hi ha una monitora que en comptes d’estar vigilant els infants quan es banyen, s’estira a prendre el sol.

7. En unes colònies, les monitores i monitors han pintat les cares d’alguns dels participants mentre dormien.

8. Un adolescent diu que li han robat el mòbil a colò­nies i el director fa posar tot el grup en rotllana amb les motxilles i les comença a revisar.

9. En unes colònies, ha aparegut una llitera mullada, i la directora ha castigat a tothom sense sopar fins a que no aparegui la persona responsable.

10. Un monitor va començar a dir a un nen en Pedres perquè quan estava sol es passava tota l’estona fent punteria amb pedres. Ara, tots els infants el coneixen per en Pedres.

11. Una monitora ha castigat a dues nenes a recollir i netejar una aula pel seu mal comportament i per això les ha obligat a que­­dar-se un cop acabat el casal.

12. Un nen es queixa a la seva monitora de que els companys i companyes li fan bulling, però la monitora li contesta que de la manera que es comporta no li estranya i que canviï d’actitud.

13. Un grup de nens i nenes es queixen que les activitats que els hi fan fer al casal són molt avorrides, i són recriminats per aquest fet i ridiculitzats al davant de la resta de companys i companyes

14. A Facebook apareix un vídeo d’un nen mentre es canvia de roba a les colònies, amb frases que el ridiculitzen.

15. Hi ha un noi monitor que quan les nenes es canvien es queda a l’habitació amb l’excusa que ho fa perquè estiguin més segures.

16. Hem anat d’acampada i la majoria de nosaltres hem tingut trastorns digestius lleus perquè s’ha cuinat carn que ha passat tot el dia a temperatura ambient.

17. Una nena que es queda a menjador, té el costum de tirar molles de pa a la sopa, perquè a casa seva ha vist que ho feien. La monitora enfadada li diu que això és de mala educació.

18. En una estada de colònies a plena naturalesa, amb un dia radiant de primavera, les monitores i monitors han programat activitats i tallers per fer a l’interior de la casa.

19. Un adolescent s’ha iniciat en el consum de droga en un campament.

20. En un joc de nit, les monitores i monitors han fet veure que s’havia segrestat a una nena, fins i tot trobant una samarreta tacada de sang. La majoria dels infants han entès que es tractava d’un joc però n'hi ha uns que estan plorant i la resta, i fins i tot algunes monitores i monitors, se’ls hi enriuen sense explicar-los que es tracta d’un joc.

Però no n'hi ha prou amb això, cal que els promocionem i que els donem a conèixer en els nostres col·lectius. És a dir no n'hi ha prou en que coneguem els drets dels infants i els respectem, sinó que cal que els donem a conèixer i fem que els altres també els respectin.

• Declaració Universal dels Drets Humans

• Convenció sobre els drets dels Infants

2. EL MARC DE REFERÈNCIA D'UN PROJECTE

Entenem com a marc de referència els límits entre allò que es troba a dintre i allò que es troba a fora. D'aquesta manera utilitzem en el llenguatge habitual el terme emmarcar en el sentit de definir o establir els límits entre allò que està bé o està malament, allò que està dintre la legalitat o no, allò que pertany a una entitat o no, etc.

Des del punt de vista d'aquest concepte l'entitat i el context emmarquen els projectes que s'hi porten a terme en el sentit que una entitat ecologista, posem per exemple, inclourà projectes ecologistes i exclourà, de totes totes, qualsevol plantejament que contradigui el seu ideari. En un altre exemple més relacionat en el context, no és el mateix un projecte que contempli pernoctació d'un altre que no, un d'urbà a un altre a l'aire lliure, etc.

2.1 Idearis d'opcions educatives

2.1.1 La coherència de les activitats, ideari i valors de la institució o organització.

L’educadora i l'educador el que pretén és aconseguir determinats objectius educatius. Aquests objectius, en bona lògica, haurien de respondre a un sistema determinat de valors i per aconseguir-ho es fixa un camí d’actuacions que el conduiran a la meta que s’ha proposat i que, sovint, si no hi arriba, tantejarà altres itineraris fins a que ho aconsegueixi.

Això però no sempre és així en el que anomenem lleure educatiu, ja que l’experiència ens ha fet adonar d’activitats on les monitores i monitors anaven per lliure, és a dir, les activitats no eren coherents ni amb els objectius del projecte, en els casos afortunats que hi hagués un projecte escrit, ni amb les intencions de la institució organitzadora.

Així, hem vist casals parroquials on els monitors passaven absolutament de la religió, agrupaments escoltes on era més important anar uniformat que donar coherència i sentit al que s’hi feia d’acord amb l’esperit escolta... però, on més hem vist aquesta incoherència ha estat en determinats casals d’estiu on fins i tot s’han demanat programacions per separat a cadascun de les monitores i monitors contractats i s’ha acabat fent un refregit d’aquestes programacions seguint ves a saber quin criteri, ja que les monitores i monitors no rebien cap instrucció al respecte.

Quan les mares i pares porten les seves filles i fills a una activitat de lleure educatiu, ho haurien de fer en funció d’allò que creuen que és bo per a aquestes.

L’ideari de qualsevol institució de lleure educatiu és el que hauria de marcar les pautes del projecte educatiu de lleure i els objectius d’aquest, així com les activitats per aconseguir aquests objectius, i la metodologia per aplicar aquestes activitats, hauria d’estar en consonància amb aquest ideari, és a dir, el conjunt de valors que la institució vol potenciar.

És per aquest motiu que diem que es tracta d’un frau quan una monitora o un monitor, o tot l’equip, passa de la institució on fa el seu treball educatiu, ja que mares i pares han contractat els seus serveis en funció d’allò que la institució ofereix i no en funció d’allò que una monitora o un monitor, o tot l’equip, pugui decidir. I aquest frau és molt més greu quan els valors que es potencien estan en contradicció amb els de l’ideari de la institució.

Si alguna alumna o alumne que està fent aquest curs amb l’Escola l’Empordà-AEGLE pertany a algun moviment educatiu de lleure i hi ha participat com a monitora o monitor sap perfectament de què estem parlant (a menys que hagi estat desafortunat i s’hagi trobat dins d’un agrupament, esplai, o com s’anomeni, on s’hagi passat de l’ideari de la institució i només s’hagi acollit a aquesta per tenir un recolzament econòmic o de qualsevol altre tipus, o simplement perquè la seva activitat hagi degenerat en rutina i aquesta ho hagi desvirtuat tot).

I els casals municipals que depenen dels ajuntaments, és a dir els públics, quin ideari tenen? En aquest cas, i per llei, han d’educar en funció del que determina la Convenció de drets dels infants en el seu article 29:

L’educació haurà d’estar encaminada a desenvolupar la personalitat del nen, aptituds i capacitats mentals i físiques fins al màxim de les seves possibilitats. Ha de preparar-lo per ser una persona respectuosa amb altres persones, responsable, pacífica i respectuosa amb el medi ambient en una societat lliure.

L’UNICEF Comitè Español ho concreta d’aquesta manera:

...s’han de promoure en ells els valors de la solidaritat internacional, la pau, la tolerància i la consciència del medi ambient. Educar infants i joves actius amb compromís i responsables amb la societat...

Com a entitat pública de la que depèn un casal municipal també està subjecte a les directrius de l’Estatut de Catalunya i la Constitució espanyola i, com no, a la declaració universal dels Drets Humans de l’ONU i, sobretot, a la Convenció dels drets dels infants (per imperatiu de llei internacional).

A continuació us oferim la introducció a l’ideari de la Fundació Pere Tarrés on la seva lectura, des del punt de vista d’alumnat del curs de directores i directors, ens ha de donar llum sobre el què és i com s’ha d’aplicar un ideari en el lleure educatiu.

2.1.2 Introducció a l’ideari de la Fundació Pere Tarrés

Un Ideari és un aplec sistematitzat d’idees motrius, un conjunt de principis doctrinals dels quals es vol fer un estil de vida, un programa d´acció.

Un Ideari és l’explicitació d’una voluntat, d’una trajectòria, d’uns valors que es consideren fonamentals per a definir camins i metes a assolir.

Un Ideari no pot ser redactat sense una experiència interior d’allò de què es vol fer vivència comuna.

La Fundació Pere Tarrés porta molts anys manifestant allò que és, allò que vol i com ho vol, més ben dit, allò que som, allò que volem i com ho volem. Allò de què hem fet vida és el que ara posem per escrit. L’Ideari, doncs, no va sorgir d’una estona de reflexió individual o comunitària, o d’una il·luminació espiritual, o del seny arrauxat d’una persona o d’ un grup de persones. Aquest ideari no és una creació nova, sinó el recull d’uns pensaments i d’uns ideals compartits i viscuts pels qui treballem a la Fundació Pere Tarrés.

Redactar-lo per primera vegada, l’any 2001, va ser un signe de maduresa que ens comprometé amb l’entorn dels qui formem la Fundació Pere Tarrés, amb l’Església de la qual ens sentim membres, amb la societat a qui oferim el nostre treball, els nostres coneixements..., i amb tots aquells amb qui ens relacionem.

Si fins aleshores, podríem dir que, l’Ideari es feia present de manera espontània, un cop donat a conèixer cal fer-lo present en la fidelitat de cadascú d’acord amb la seva fe esperançada i el seu amor fet servei generós, amb la seva consciència dins la pluralitat de la nostra societat. Un ideari demana, com a mínim, un respecte pel compromís de vida que suposa, per les idees que inclou d’acord amb les possibilitats personals.

El nostre Ideari està arrelat en l’Evangeli, en el seu missatge de Vida i en la seva Bona Nova, que va més enllà del present i que ens projecta vers l’avenir. Un demà sempre obert al canvi, d’acord amb els signes dels temps, i a l’adequació de la nostra missió que volem ben arrelada amb bases sòlides: la comunitat cristiana, la fraternitat humana, el país del qual formem part, el valor de la persona, en si mateixa i en la seva globalitat, portadora de valors dels quals remarquem la llibertat i l’amor.

L’Ideari, escrit en aquestes pàgines, hem de gravar-lo al nostre cor i a la nostra ment, encarnar-lo en la nostra vida i enriquir-lo, amb els valors encarnats en els altres, amb la nostra tasca quotidiana, que passa per tots els aspectes del treball de la Fundació Pere Tarrés: acció educativa, gestió, relació interpersonal, tracte cordial i joiós als membres de la Fundació i als qui cerquen els nostres serveis, incloses les entitats amb què ens relacionem per vincles jurídics, ideològics, de competitivitat en un mateix camp o, àdhuc, amb aquells que, sense conèixer-nos personalment, ens ajuden a obrir horitzons interpel·lant a uns valors des d’altres cultures o en situacions bens difícils.

L’Ideari cal traduir-lo en actes i, alhora, projectar-lo per escrit en els directoris o reglaments de les branques que formen la Fundació Pere Tarrés: el Moviment de Centres d’Esplai Cristians, l’Institut de Formació, les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social i el Servei Colònies de Vacances.

L’Ideari és una professió de fe en les persones, éssers lliures, responsables, singulars i irrepetibles. Una fe oberta a l’altre com a germà. Una fe transcendent que ens crida a relacionar-nos amb Déu en un diàleg amb Ell expressat, no sols amb la pregària, sinó també en la relació interpersonal d’estimació, de llibertat, de veritat, de justícia i de pau.

Lluís Antoni Sobreroca, S.J., president del Patronat Fundació Pere Tarrés (2003)

2.1.3 Per acabar, us especifiquem l’ideari de l’Escola l’Empordà:

L’Escola l’Empordà és una associació independent i fonamenta el seu ensenyament i al seva formació en uns valors de tipus general basats en la declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU i concretament la Convenció sobre els drets dels infants, els quals fomenta conjuntament amb: l’associacionisme, el voluntariat, els valors democràtics, el civisme, la llengua catalana, la solidaritat, el respecte i la protecció del medi ambient, la convivència, l’altruisme, les actituds i els hàbits saludables, el consum responsable, i la seguretat i responsabilitat en el lleure.

En definitiva el profund respecte i foment dels drets humans.

3. FUNCIONS DELS DIRIGENTS

Les funcions dels dirigents d'una activitat d'educació en el lleure (monitoratge i responsable) es poden analitzar des de diverses òptiques:

- DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

- El model integral del lleure educatiu

- Les competències professionals que se'ls hi poden exigir

3.1 Funcions dels dirigents (actuant com a monitores i monitors) com educadors i animadors

3.1.1 Què fa un dirigent?

• Partim d'un projecte educatiu que volem que els infants i adolescents facin d'ells, per aconseguir-ho cal que arribi a través d'una persona significativa per a ells (el dirigent ho és). Abans, però, cal que el dirigent se'l faci d'ell el projecte.

• No valen idealismes, hem de pensar en infants i adolescents concrets

• Fer de dirigent no vol dir deixar de ser un mateix, la nostra pròpia personalitat pot enriquir-nos, però tampoc ser exclusivament nosaltres mateixos.

• Hem de cercar un equilibri, cercant una manera pròpia de fer de dirigent

• No és bo que els dirigents ho facin i ho decideixin tot. Tampoc és bo pensar que els infants i adolescents s'organitzaran i ho tiraran tot endavant

3.1.2 El dirigent ha de ser present en el grup

• No fer allò que els infants i adolescents poden fer tot sols

• Fer allò que convé, perquè el grup progressi en la seva autonomia

Per a això cal:

• Dialogar amb els infants i adolescents

• Reconèixer en l'altre, una persona que val, coneix i sap

3.1.3 Tres maneres de fer de dirigent:

1. El dirigent que pressiona

2. El dirigent que s'inhibeix

3. El dirigent que cerca un equilibri entre les dues posicions anteriors

Aquestes postures no han de ser úniques, sinó que s'han d'adaptar a les situacions:

• No es tracta de saber si cal fer pressió o no, sinó que cal actuar per resoldre les situacions

• L'autoritat per fer seguir el grup en la direcció volguda

• Normes, perquè el grup s'autoreguli

• Possibilitat de modificar les normes (sobretot quan l'activitat és llarga)

• El monitor ha de prendre la postura que estimuli el grup al diàleg, a la comprensió i a la comunicació

• Ajudar que els nois esdevinguin uns usuaris crítics, intencionals i, a la llarga, transformadors de la realitat

3.1.4 Dimensions bàsiques del monitor

• Dimensió d'ètica professional, saber prendre part en el projecte i tot el que això comporta

• Dimensió relacional, ser personalment present i saber elaborar les relacions i resoldre els conflictes

• Dimensió d'organització i d'estructura, emmarcar les situacions i ajudar a organitzar-se

• Dimensió d'animació de les activitats

3.1.5 Funcions d'emmarcament

Establir un marc normatiu

• Aplicar les normes

• Arbitrar els conflictes i les situacions d'incompliment

Funcions d'organització

• Establir un marc organitzatiu

• Regular el funcionament de l'organització

• Analitzar el funcionament de l'organització

Funcions d'animació de la vida de grup

• Facilitar les comunicacions

• Afavorir la cooperació

• Possibilitar l'anàlisi i la regulació

Funcions d'animació de les activitats

• Motivar el grup

• Ajudar al grup a centrar les noves opcions d'activitat

• Ajudar al grup a organitzar-se

• Ajudar a cada infants i adolescent, i al grup, a actualitzar els seu recursos personals

Funcions de relació personal

• Aportar seguretat

3.1.6 Què fa un dirigent i com ho fa?

Desplega cada funció per saber com ho fa

3.2 Funcions del responsable de l'activitat

3.3. Funcions del responsable des de l'òptica del DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

3.3.1 Article 11. Obligacions de la persona responsable de l'activitat

Són obligacions de la persona responsable de l'activitat:

a) Complir i fer complir les previsions d'aquest Decret.

b) Vetllar perquè es faci la notificació de l'activitat si aquesta és preceptiva i, si escau, perquè es comuniqui al departament competent en matèria de joventut, abans de l'inici de l'activitat, la seva anul·lació o les modificacions que s'hagin produït després de la presentació de la notificació.

c) Facilitar la comprovació i el seguiment de l'activitat al personal degudament acreditat que s'encarrega d'aquesta funció.

d) Garantir l'execució del programa de l'activitat.

e) Vetllar perquè l'activitat es desenvolupi amb les condicions sanitàries, d'higiene i de seguretat necessàries.

f) Vetllar perquè les persones participants respectin les propietats, les instal·lacions i el medi natural del lloc on es dugui a terme l'activitat, i establir prou controls per tal d'evitar qualsevol risc d'incendi forestal.

g) Garantir el coneixement per part de les persones participants a l'activitat del protocol d'actuació en emergències que s'estableixi a l'efecte i de l'execució de les mesures previstes per situacions de risc o emergència, especialment el sistema d'avís i les mesures de protecció a aplicar.

h) Fer complir les normes vigents de prevenció en matèria de begudes alcohòliques i tabac i de qualsevol altra substància que pugui generar dependència.

i) Vetllar perquè es compleixi la normativa reguladora corresponent, quan l'organització i la realització d'alguna de les activitats del programa general vagin a càrrec d'una empresa o entitat especialitzada.

3.3.2 Article 12. Documentació obligatòria durant la realització de l'activitat

12.1 Durant la realització de l'activitat, la persona responsable ha de disposar obligatòriament de la documentació següent:

a) Programa general de l'activitat, amb indicació dels objectius, el calendari, els horaris i la planificació diària o graella de les activitats concretes que s'han de dur a terme.

b) Autorització de participació a l'activitat de totes les persones participants menors d'edat, signada per la persona que en tingui la potestat parental, tutela o que tingui encarregat legalment l'exercici de les funcions tutelars o de guarda.

c) Fitxa de salut de cadascuna de les persones participants menors d'edat, signada pel pare, mare, tutor o representant legal, on constin els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació o el possible règim alimentari que calgui respectar, amb indicació d'horaris i quantitats, dades actualitzades de l'estat de vacunació, i qualsevol altra qüestió que es consideri necessària.

d) Llista ordenada amb els noms, les adreces i els telèfons de totes les persones assistents a l'activitat: infants, joves, membres de l'equip de dirigents i personal de suport logístic.

e) Tarja magnètica d'identificació sanitària o altre document acreditatiu del dret a la prestació de la sanitat pública o de l'assegurança mèdica privada, si escau, de cadascuna de les persones assistents a l'activitat.

f) Documentació acreditativa de la contractació de les cobertures d'assegurances que estableix l'article 5.

g) En les activitats que s'han de notificar d'acord amb l'article 10.1, a més de tot el que estableixen els apartats anteriors, la persona responsable ha de disposar dels documents següents:

Còpia de la notificació de l'activitat.

Documentació o carnet acreditatiu de la inscripció de la persona responsable de l'activitat i de les persones dirigents als registres que preveuen els articles 4.3 i 4.5.

12.2 Les inscripcions, les autoritzacions de participació i les fitxes de salut es poden tramitar electrònicament.

3.3.3 Article 13. Incompliment de les obligacions

La responsabilitat per l'incompliment de les obligacions que estableixen els articles 11 i 12 recau sobre la persona responsable de l'activitat i subsidiàriament sobre l'entitat promotora i l'entitat organitzadora de l'activitat.

3.4 Les funcions del responsable des del model integral del lleure

3.4.1 Atendre

Tenir en compte les necessitats dels infants i adolescents.

Exemple: Atendre adequadament als participants a una activitat de lleure.

3.4.2 Oferir activitats adequades

Tenir en compte el seu estat de desenvolupament, diversitat funcional i el context

Exemple: Adequar les activitats a l’edat i preparació dels participants

3.4.3 Tractar persones

Tenir en compte els Drets Humans i de l’Infant

Exemple: No escridassar infants i adolescents, tractar-los com a persones

3.4.4 Oferir qualitat pedagògica:

Tenir en compte d’adequar les activitats als objectius

Exemple: Establir uns objectius per a cada activitat. No fer les coses per fer, fer-les per aconseguir uns objectius

3.4.5 Vetllar perquè les activitats siguin divertides i interessants

Tenir en compte els interessos dels nens/es i que no s’avorreixin

Exemple: Que els participants s’ho passin be, que no s’avorreixin...

3.4.6 Vetllar perquè les activitats siguin segures i estiguin ben gestionades

Tenir en compte d’actuar sempre amb responsabilitat

Exemple: Tenir en compte tots els aspectes de seguretat de cadascuna de les activitats que programem