ÍNDEX

1 ESTRATÈGIES EDUCATIVES EN EL LLEURE

1.1 Fomenten de la participació i la vivència en les activitats de lleure infantil i juvenil

El lleure tradicional s’ha distingit sobretot per la participació activa dels usuaris/es i la intensitat de les seves vivències. Això, afegit al fet que ha estat una escola de valors, és el motiu que ha fet que des de sempre des de l’àmbit del lleure educatiu i des de fa ben poc des d’altres àmbits, es reconegui la tasca educativa que es fa des d’aquest tipus d’activitats. Aquesta participació activa i la intensitat vivencial són la clau de l’èxit per aconseguir nens i nenes i nois i noies, educats en valors que la societat ha considerat bons.

1.2 Caracterització bàsica d'un ideari i les seves corresponents estratègies

Cada entitat organitzadora d'una activitat d'educació en el lleure té el seu ideari. Per això un ideari és un recull general on s'exposen els valors que com a entitat es consideren importants i que es volen transmetre. Per complir l'ideari, l'entitat elabora un Projecte Educatiu de Centre (PEC), on s'analitza l'entorn social i es concreten les línies a seguir per assolir els objectius educatius a llarg termini.

Anualment es pot decidir treballar uns valors específics. Aquest és el següent nivell de concreció i es diu Projecte Anual de Centre (PAC), on també es marquen objectius referents a cada grup d'edat i a diversos aspectes de l'entitat en general, com podria ser l'equip de monitores i monitors, la relació amb els pares i mares o el teixit associatiu.

Finalment, el projecte educatiu de lleure, serà el document que elaborarem cada cop que hem d'organitzar una activitat concreta de lleure com ara un casal d'estiu, unes colònies, un campament entre d'altres i que en aquest curs es treballa a fons en la unitat didàctica 69UD5

2 APLICACIÓ DE L'EDUCACIÓ DE VALORS EN EL PROJECTE D'EDUCACIÓ EN EL LLEURE

2.1 Anàlisi de diferents idearis d'opcions educatives en l'educació en el lleure

Com que cada entitat organitzadora d'activitats d'educació en el lleure té el seu ideari, buscant aquests idearis en podem fer una anàlisi d'aquestes diferents opcions educatives i veurem que no totes treballen els mateixos valors.

2.1.1 Coneixença i estudi comparatiu de diferents realitats associatives a Catalunya

Els darrers 20 anys s’ha produït un canvi en les dinàmiques socials, culturals, eco­nò­mi­­ques i polítiques, que han requerit una societat activa i participativa. Per mitjà de l’as­­­sociacionisme, s’aconsegueix el reforç moral dels grups i de les formes d’as­so­cia­ció que donen cohesió social a la ciutadania... L’aportació real que les associacions ca­­talanes fan a la nostra societat és tan sols mesurable en una petita part. Allò que trans­forma és el fet que és un mecanisme de socialització- Pau Vidal García, Ana Villa Uriol. Planeta Actimedia, S.A., Grupo Planeta (2007)

L’educació en el lleure, en el seus inicis, estava vinculada estretament al moviment as­so­ciatiu de Catalunya i conseqüentment al voluntariat. Les activitats de lleure educatiu, pe­rò, en el transcurs dels darrers anys, i especialment des de començament de segle, han transcendit l’àmbit de l’associacionisme per passar a altres àmbits. I al monitor i mo­nitora de lleure educatiu avui se li exigeix que actuï com a professional, tant si ho fa des de l’àmbit del voluntariat com des del laboral (Decret 137/2003 de 10 de juny de De­cret 137/2003 de 10 de juny de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys).

Malgrat això, però, encara avui l’àmbit de l’as­so­cia­cionisme té un gran pes decisiu a l’hora de marcar les polítiques educatives del lleu­re. A l’article 3.2 de l’ordre PRE/367/2003, d'1 de setembre, per la qual es crea el Con­sell Assessor de Formació en l'Educació en el Lleure de la Secretaria de Joventut (CAFELL) s’hi pot llegir: El Consell Assessor de Formació d’Educació en el Lleure serà in­tegrat per les persones següents, en funció del seu càrrec i en representació de les di­ferents tipologies i de la diversitat d’escoles de formació en el lleure: “La persona ti­tu­lar de la Secció de Dinamització del Món Juvenil del Servei d’Associacionisme de la Se­cretaria General de Joventut. Un tècnic de la Secció de Dinamització del Món Ju­ve­nil del Servei d’Associacionisme de la Secretaria General de Joventut. Una persona en re­presentació de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés. Una persona en re­pre­sentació de l’Escola Forca. Una persona en representació de l’Escola de Formació de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Una persona en representació del Centre d’Estudis de l’Esplai. Una persona en representació de l’escola CAE, For­ma­ció i Serveis Socioculturals. Una persona en representació de l’Escola Lliure el Sol. Dues persones en representació de la resta d’escoles, nomenaments que es re­no­va­ran anualment.

El que aquí us presentem és un llistat d’entitats juvenils amb presència a Catalunya. Tot i que quest llistat ha estat actualitzat el 03/07/2010 i es basa en les entitats que durant el període 2009/2010 mantenen conveni amb la aleshores Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya i també en el llistat elaborat el 08/09/2007 basat en les entitats que l’any 2006 man­te­nien aquest mateix conveni. Tot i que hem de tenir en compte el pas del temps, també hem de tenir en compte que no hi són totes les entitats juvenils amb presència a Catalunya, però sí les, ja aleshores, con­si­de­ra­des més importants per la seva xarxa associativa, si més no, les que mantenien (o mantenen) conveni amb la Generalitat de Catalunya.

La definició de cadascuna d'aquestes entitats va ser extreta de les seves pròpies pla­nes web. Això vol dir que és així tal com es veien elles, o millor dit encara, tal com es volien presentar.

2.1.2 Acció escolta de Catalunya

Eduquem en la llibertat des de l’escoltisme. Una escola de ciutadans actius, de­mo­crà­ti­ca, oberta, progressista i catalana Apunta’t a l’aventura escolta:

• compartir experiències

• participar en projecte

• divertir-se

• viure amb la natura

• aprendre

2.1.3 Acció jove – Joves de la comissió obrera nacional de Catalunya

És un moviment de joves per a la regeneració del sindicalisme, la força de la joventut tre­balladora.

És una organització sindical juvenil que agrupa joves treballadors i treballadores, sigui qui­na sigui la seva situació laboral (en actiu, en recerca de feina o que estiguin es­tu­diant) o el sector d’activitat que treballin, per la defensa dels interessos que els hi són pro­pis d’una societat més justa, una societat de dones i homes lliures i iguals.

Acció Jove és l'instrument de què ens dotem els i les joves de la Comissió Obrera Na­cio­nal de Catalunya (CONC) per tractar aquelles qüestions que tenim en comú i incidir en els debats i l'acció del conjunt del sindicat per a que aquest doni resposta a les nos­tres necessitats, aspiracions i maneres de fer.

Acció Jove assumeix com a propis els principis que inspiren l'activitat sindical de les Co­missions Obreres Nacionals de Catalunya i molt especialment el caràcter de classe i nacional...

2.1.4 AIESEC – Catalunya

AIESEC és la plataforma internacional perquè el jovent descobreixi i desenvolupi el seu potencial per així crear un impacte positiu a la societat. A més a més d’oferir més de 5.000 llocs de lideratge, fer més de 350 conferències, AIESEC ofereix un programa d’intercanvi que permet a més de 3.500 estudiants i re­cent graduats l’oportunitat de viure i treballar a un altre país.

2.1.5 Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut – ACPPJ

L'AcPpJ es va constituir a finals de 2004 amb la voluntat de recollir, defensar i pro­mou­re les reivindicacions i drets dels treballadors de les polítiques de joventut, un dels col·lec­tius professionals menys coneguts i més silenciats de l'àmbit de les polítiques d'a­tenció a les persones. Fa trenta anys que a Catalunya s'apliquen polítiques de jo­ven­tut capdavanteres en molts àmbits, en el context espanyol i europeu, i el seu de­sen­volupament ha estat possible en bona mesura gràcies a la dedicació entusiasta i vo­luntariosa de centenars de professionals que han prioritzat sempre la voluntat de ser­vei a la comunitat i la defensa i suport als joves. Tanmateix, fins al moment el nos­tre col·lectiu no ha estat capaç d'organitzar-se com a sector professional i ha patit de for­ma generalitzada condicions de treball deplorables, amb elevats nivells de pre­ca­rie­tat i amb un reconeixement tècnic i professional escàs.

L'AcPpJ vol posar remei a aquesta situació. Els professionals som la veu més au­to­rit­za­da tècnicament per parlar i proposar actuacions adreçades als joves, i hem de fer va­ler aquesta qualitat per consolidar i fer avançar les polítiques de joventut, que són el nos­tre àmbit de treball. Però això no ho aconseguirem si no garantim condicions dig­nes de treball, nivells de reconeixement professional adequats, remuneracions su­fi­cients, un sistema de formació especialitzat i una regulació estable i sòlida de la pro­fes­sió. Volem ser interlocutors vàlids i autoritzats davant de l'administració, volem que la nostra professió sigui visible i que es guanyi un espai de prestigi i reconeixement so­cial adequat i proporcionat a la importància de la nostra tasca quotidiana.

Per assolir aquests objectius ens cal organitzar-nos i fer-nos sentir. L'AcPpJ aspira a te­nir la màxima representativitat possible del nostre sector professional a Catalunya. És amb aquesta força, amb la força dels professionals, que podrem fer valer els nos­tres drets.

2.1.6 Associació d’Estudiants Progressistes / Associació Catalana d’Estudiants – AEP / ACE

L'AEP som una associació d'estudiants progressistes, amb caràcter sindical i sòcio-cul­tural, que agrupem persones en les diferents universitats...i centres d'ensenyament se­cundari de Catalunya.

Intenta ser un dels referents de l'esquerra per a totes aquelles persones que lluitem per tal de canviar l'ensenyament i la societat. Propugnem un model de moviment es­tu­dian­til participatiu, assembleari, obert i plural.

2.1.7 Associació de casals i grups de Joves de Catalunya

L'Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya neix l'any 1994 amb l'objectiu d'a­grupar les persones, Casals i Grups de Joves que treballen per un projecte pe­da­gò­gic i ideològic comú i es defineixen com una associació laica i progressista.

Casals de Joves de Catalunya, promociona, fomenta i coordina iniciatives i projectes ju­venils basats en l'autogestió i la democràcia participativa dels joves. A la vegada que ser­veix d'espai comú de reflexió i intercanvi d'experiències i recursos entre els centres, so­cis i persones implicades en projectes juvenils.

35 Grups i Casals de Joves estan vinculats amb aquest projecte, que agrupa a 900 so­cis i 150 animadors juvenils voluntaris. Totes les activitats que es realitzen, formatives, re­­flexives, lúdiques i festives, es caracteritzen per estar pensades, organitzades i rea­lit­zades pels i per als joves.

Reivindiquem el dret de tots els ciutadans i, en especial dels joves, per la seva con­di­ció de ciutadans de segona, a participar activament i d'una manera compromesa amb la societat.

2.1.8 Associació de joves estudiants de Catalunya - AJEC

L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya neix per ocupar un lloc nou en el panorama de la joventut catalana que estudia i que vol aprendre. Mai ningú no s'ha preocupat de crear una organització que defensi la llibertat de formació dels i les joves, sense cap mena d'interès creat o interès econòmic al darrera, sense manipulacions, estable, seriosa i representativa de tots aquells que la integren.

L'AJEC és una associació preocupada per l'impuls de l'associacionisme organitzat i participatiu dels joves d'avui que conformaran la societat de demà. La nostra intenció és contribuir de forma clara i decidida a la resolució dels problemes que afectin als i les joves del nostre país.

La nostra principal preocupació és la defensa de les llibertats i els drets dels i les joves estudiants, fomentant una vida autènticament participativa que relacioni als i les estudiants entre ells i aquests amb les institucions i poders (públics o privats) que els envolten. Parlant sempre amb ells de tu a tu. Desterrant de tots els centres d'estudi i llocs on es trobin estudiants, l'autoritarisme i el poder de la força per damunt de la raó i del diàleg...

2.1.9 Associació dels estats generals dels estudiants d’Europa (AEGEE-Barcelona)

AEGEE és una associació d'estudiants que té com principal objectiu millorar el con­tac­te entre estudiants europeus.

AEGEE actua de plataforma per a millorar la comunicació europea universitària i mo­ti­var el debat sobre les realitats humanes, culturals i polítiques de les distintes societats.

2.1.10 Associació IAESTE - Catalunya

IAESTE (The International Association for the Exchange of Students for Technical Experience), és una organització internacional independent, apolítica i sense ànim de lucre.

Avui en dia, cinc mil estudiants de més de seixanta nacionalitats diferents gaudeixen, ca­da any, de les pràctiques educatives IAESTE en països estrangers, on com­ple­men­ten la seva formació acadèmica, professional i humana.

IAESTE Catalunya neix l’any 1981, fruit del gran nombre d’estudiants de les uni­ver­si­tats catalanes que gaudien cada any de pràctiques, així com també de l’interès de la Uni­versitat Politècnica de Catalunya en promoure els intercanvis de la nostra as­so­cia­ció. IAESTE Catalunya va ser la primera delegació descentralitzada associada a IAESTE Espanya, exemple que fou imitat posteriorment per d’altres delegacions ter­ri­to­rials. El volum de pràctiques que va mou IAESTE Catalunya ronda el centenar llarg i aug­menta any rera any.

2.1.11 Associació independent de joves empresaris de Catalunya - AIEJEC

AIJEC és una associació independent que representa, gestiona i defensa els inte­res­sos professionals dels joves emprenedors a Catalunya des de 1981.

2.1.12 Associació internacional de joves de casals catalans - Catalunya (AIJOCC-Ca­ta­lunya)

L’Associació Internacional de Joves de Casals Catalans (AIJOCC) és la xarxa internacional de joves vinculats als Casals Catalans i que està constituïda com as­so­cia­ció no governamental formada per joves de Casals, Centres i entitats afins a la iden­titat i cultura catalanes a escala mundial. Llurs principis fonamentals que regeixen el seu tre­ball són: la identificació cultural amb caràcter laic, apartidista i no lucratiu.

La vocació d’AIJOCC ha portat a establir i/o consolidar les relacions internacionals en­tre els joves catalans o catalanòfils de tot el món, mitjançant la cultura catalana com a ne­xe d’unió.

2.1.13 Associació juvenil Joves d’Esquerra Unida i Alternativa

Joves Esquerra Unida i Alternativa és una formació sobirana políticament i jurídica, com­promesa en un projecte autònom de l'esquerra transformadora que, generant dinà­mi­­ques participatives i concretant les propostes programàtiques, té l'objecte de lluitar pels drets humans i democràtics, contribuir al desenvolupament d'una alternativa de trans­formació de manera que pugui impulsar un sistema de vida, producció i consum dife­rent de l'existent: una societat socialista més justa i igualitària, entesa com una de­mo­cràcia radical participativa estesa a tots els àmbits de la societat.

2.1.14 Associació Mirall

Associació titular de l’Escola Mirall. L'Escola Mirall constitueix una opció educativa, dins d'una societat democràtica i pluralista, orientada a la formació d'educadors en el lleu­re infantil i juvenil. Fonamenta la seva opció sobre un projecte educatiu, els trets prin­cipals del qual són els que tot seguit detallem:

Visió de la persona: la persona, un ésser en creixement , un ésser social, un ésser obert al transcendent

Bases psicopedagògiques: apostem per una escola i unes persones

Estil educatiu: presència propera entre les persones, senzillesa, esperit de familia, amor al treball, amb estil marista.

Els maristes constituïm un Institut Religiós laïcal, fundat el 1817 per Marcel·lí Cham­pagnat al poblet de La Valla, vora Lió (França).

Vivim en comunitat, i tenim a Maria, la mare de Jesús, com a mare nostra i model. Jun­ta­ment amb molts altres homes i dones que han fet seu l'ideal proposat per Marcel·lí Champagnat, intentem fer-nos propers als infants i joves tot treballant per la seva edu­ca­ció, tant des de l'escola com des de plataformes educatives diverses.

2.1.15 Avalot – Joves de la UGT de Catalunya

L’Avalot és la primera associació sindical juvenil creada al nostre país i una de les pri­me­res de Europa en defensa de la nostra dignitat laboral, emancipació social i di­na­misme sociocultural i solidari.

L’Avalot es l’espai de participació dels joves dins del sindicat nosaltres som els protagonistes en la lluita per defensar els nostres drets com a ciutadans. Cal que els jo­ves tornem a recuperar el protagonisme que històricament hem tingut.

Des de l’Avalot treballem per a construir una societat millor una societat on tots els ciu­ta­dans i ciutadanes tinguin els mateixos drets una societat en que els joves no siguem con­siderats com a persones de segones es per aixo que lluitem per a transformar i exi­gir els nostres drets com a ciutadans de primera.

Volem un país amb igualtat i justícia social.

2.1.16 Azimut, moviment educatiu d’excursionisme en el temps lliure infantil i juvenil de Catalunya

El gener 1993 va néixer Azimut, el Moviment Educatiu d'Excursionisme en el Temps Lliu­re Infantil i Juvenil de Catalunya. Es tracta d'una associació sense ànim de lucre, inte­grada per entitats excursionistes amb seccions infantils i juvenils, i grups d'iniciació a l'excursionisme, així com per monitors de les esmentades entitats.

Com­pta també amb un refugi de muntanya a Erols, a la Pobla de Lillet, per a fer-hi di­fe­rents activitats, estades, cursos....amb capacitat per a 70 persones.

Azimut està fortament vinculat a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, ja que és qui s'encarrega de portar tots els temes de la vocalia de joventut de la FEEC. Tant és així que el president d'Azimut és el vocal de joventut dintre de la Junta Di­rec­ti­va de la FEEC. De la mateixa manera, el President de la FEEC, és alhora el Vi­ce­pre­si­dent d'Azimut, així com el director de l'ECAM és el vocal de formació.

Azimut està format per 32 entitats excursionistes, totes elles són entitats federades a la Fe­deració d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

2.1.17 Bloc d’estudiants independents - BEI

La Coordinadora d'Estudiants del Països Catalans (CEPC) és una organització es­tu­dian­til i assembleària que representa els interessos dels i de les estudiants dels Països Ca­talans des de l'òptica de l'esquerra independentista i que vol contribuir a la millora de la docència i de la universitat pública, com a instruments vàlids per a la trans­for­ma­ció de la nostra societat i l'alliberament del nostre poble. La realització de les activitats de la CEPC, com també els seus objectius, s'inscriu dins el marc del Moviment Català d'A­lliberament Nacional.

2.1.18 CAE formació i serveis socioculturals

El CAE és una entitat sense ànim de lucre i declarada d’utilitat pública que dissenya, pro­mou, ofereix i gestiona formació, serveis i activitats en el camp de l’educació en el lleu­re i l’animació sociocultural. Compta amb una escola d'educadors en el lleure i de for­mació de voluntaris, reconeguda per la Generalitat de Catalunya. Les seves àrees de treball són: formació d'educadors en el lleure, formació de voluntariat, formació as­so­ciativa, animació del teixit associatiu juvenil.

2.1.19 CCU – Amics del centre cristià dels universitaris

El Centre Cristià dels Universitaris és un espai obert i d'acollida per als universitaris de les cinc universitats de Barcelona. Alguns objectius principals dels Centre són pro­mo­cio­nar el diàleg de la fe amb la cultura universitària, l'acolliment i la preocupació per la per­sona tot seguint les passes del mateix Jesús, i completar la formació de l'uni­ver­si­ta­ri en aspectes que no surten als llibres: aprendre a asumir i resoldre responsabilitats, a tre­ballar en equip i a tenir capacitat de resposta davant de necessitats concretes.

2.1.20 Centre d’informació i serveis a l’estudiant de Catalunya (CISED)

El CISEC és una associació que té com a objectiu donar resposta a les demandes i ne­cessitats que la gent jove té amb relació a la seva educació, entenent aquesta, com la base del desenvolupament integral dels joves, i per tant, com el desenvolupament de totes les seves facultats intel·lectuals i d’identitat. El CISEC aboca tots els seus es­for­ços a treballar des de tots els vessants que actualment regeixen el concepte d’e­du­ca­ció, concebent-la sempre com una eina de transformació social de creixement per­so­nal.

Amb el temps, el CISEC es va definint com un agent actiu per tal de fomentar i pro­mou­re la participació juvenil i estudiantil com a eines de canvi i transformació social, ai­xí com la incorporació activa i conscient dels i les joves als àmbits i espais on es de­sen­volupen els processos democràtics de presa de decisions i construcció tant d'una for­ta i dinàmica societat civil com d'una nova cultura i uns nous hàbits de participació res­ponsable.

2.1.21 Col·lectiu de joves comunistes – Joventut comunista

Els CJC-Joventut Comunista som una organització juvenil nacional de Catalunya que llui­ta per transformar la societat en què vivim. Els i les comunistes partim de l'anàlisi que aquest no és el millor dels móns possibles (com ens intenten vendre quo­ti­dia­na­ment). A més, no creiem que hi hagi petits problemes o detalls que es puguin so­lu­cio­nar per separat; considerem que l'ordre social actual, el capitalisme, és intrínsecament per­judicial per la majoria de la humanitat, i que calen canvis en profunditat, canvis que afec­tarien a la forma de funcionar de l'economia, la política, la cultura, i, en particular, de tot allò que afecta al dia a dia de la vida de les persones.

2.1.22 Coordinació catalana de colònies, casals i clubs d’esplai

Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai és una confederació d'en­ti­tats que agrupa: les Federacions de Centres d'Esplais Cristians, les Escoles de For­ma­ció d’Educadors en el lleure –les Escoles de l’Esplai- i les entitats prestadores de ser­veis que treballen per l'educació en el lleure, la promoció associativa i l'educació so­cial, des de les diocesis catalanes.

Coordinació Catalana, i les seves entitats, pretén oferir un servei ampli, gratuït i eficaç a cada bisbat de Catalunya, essent els pioners en la tasca d'educació en l'esplai. La vo­luntat de fer del temps lliure un espai de creixement personal, marca el tarannà de Co­or­dinació Catalana, incidint en la formació integral de les persones, promovent l'as­so­ciacionisme, impulsant l'educació en l'esplai, l'animació sociocultural i l'educació so­cial en tota mena d'ambients,

Aquesta proposta es du a terme a través dels Centres d'Esplai, que és la institució que amb un caràcter periòdic, diari o setmanal, es dedica a activitats d'educació en l'esplai. Des dels Centres d'Esplai s'organitzen, també, activitats concretes com: colònies, ca­sals, campaments, rutes, camps de treball, intercanvis internacionals, etc.

Coordinació Catalana és un servei de l'Església a tota la societat catalana i, en es­pe­cial, als seus infants, adolescents i joves.

L'educació de la fe lligada amb la vida de cada dia, esdevé un punt essencial de la tas­ca educativa.

2.1.23 Coordinació rural de Catalunya (CRUC)

Coordinació Rural de Catalunya té com a un dels seus objectius bàsics la potenciació del territori rural català i dels seus i les seves joves.

CRUC, des de l’àrea de comunicació i treball, potencia la borsa de treball. Si ets mo­nitor/a, director/a entre altres, consulta les ofertes de treball de la web que posem al teu abast. Si estàs interessat/da envia’ns el teu currículum.

Coordinació Rural de Catalunya, a través de la seva àrea d’esports i muntanya, tre­ba­lla en la realització d’activitats esportives en el medi rural, suport formatiu i organitzatiu des­tinat a joves, entitats o grups interessats.

CRUC treballa per a fer arribar la formació, programes i activitats pedagògiques a les zo­nes rurals de Catalunya.

2.1.24 Creu Roja joventut Catalunya (autonòmica)

Creu Roja Joventut Catalunya (CRJ) és una associació de joves compromesos so­cial­ment que fomenta la participació integral de la joventut a les accions de Creu Roja. CRJ és oberta a la participació de tots els membres de Creu Roja menors de 30 anys, in­dependentment de l’activitat que desenvolupin dins l’entitat i impulsa la vida as­so­cia­ti­va i el treball en equip en totes les fases de l’activitat.

Com a associació, la principal característica de Creu Roja Joventut és la participació, que es porta a terme mitjançant una estructura democràtica amb diversos òrgans de go­vern en els quals els voluntaris i les voluntàries podem aportar les nostres idees i de­cidir quina és la institució que volem. També disposem d’òrgans específics per co­or­di­nar-nos amb Creu Roja.

Projectes amb infants: campanya de Reis de recollida de joguines, reforç escolar, lu­do­te­ques.

Les ludoteques són un espai on els nens i nenes s’ho passen bé i treballen, a través del joc, habilitats de percepció, atenció, memòria, pensament, raonament lògic, llen­guat­ge, imaginació...facultats que faciliten l’aprenentatge escolar i les habilitats cog­ni­ti­ves.

Les ludoteques de Creu Roja Joventut es troben a les següents localitats: Tarragona, Gra­nollers, Manresa, La Garrotxa, Figueres, Palafrugell, Santa Coloma de Farners i Ba­dalona.

D’altra banda, tenint en compte que a Creu Roja Joventut treballem per oferir una ma­jor qualitat de vida a tots els infants, també oferim serveis de ludoteques a hospitals, ca­sals infantils d’estiu i altres activitats de dinamització: projecte d’infància hos­pi­ta­lit­za­da, casals infantils d’estiu.

Altres activitats de dinamització amb infants: segons les necessitats locals es fan ac­ti­vi­tats, com ara serveis de guarderia, sempre adaptats a cada realitat.

Joves: El fet de ser una associació permet que siguem els propis joves els qui dis­se­nyem les activitats i decidim la línia d’actuació de les accions que portem a terme, apos­tant sempre per la participació. D’aquesta manera, mitjançant un procés electoral es­collim els membres dels consells que són els òrgans de govern de cada una de les ofi­cines locals i que a la vegada es reuneixen en consells provincials i autonòmics.

Els joves som doncs, mitjançant la participació a Creu Roja Joventut, el motor de canvi i transformació de Creu Roja.

Els nois i noies amb edats compreses entre els 13 i els 16 anys també hi tenen un es­pai a Creu Roja Joventut: formen part dels anomenats grups de joves, que mitjançant una vessant més lúdica, fan activitats dels àmbits de pau, cooperació internacional, sa­lut i medi ambient i sobre els principis i valors de Creu Roja

2.1.25 Escoltes catalans

Un projecte educatiu que ajuda a formar persones sinceres, actives i compromeses. On nois i noies participen en projectes i activitats, des d'una excursió de cap de set­ma­na fins a la descoberta d'un país llunyà. Tot l'any, infants i joves creixen junts sota la res­ponsabilitat dels i les caps, joves competents que han rebut una àmplia formació.

Els caps dediquen part del seu temps lliure a transmetre una sèrie de valors a les no­ves generacions sense esperar res material a canvi; una font d'enriquiment personal in­comparable. L'escoltisme és el major moviment infantil i juvenil del planeta, amb qua­si 40 milions de persones i presència a la pràctica totalitat dels països. Escoltes Ca­ta­lans és membre de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, que aplega i re­pre­sen­ta l'escoltisme del nostre país a nivell nacional i internacional.

2.1.26 Espai jove – Joves de la intersindical CSC

L’Es­pai Jove de la intersindical-CSC som una organització sindical, juvenil, catalana, de classe, amb esperít critic i vocació internacionalista, que ens proposem:

Treballar per la promoció de la Intersindical-CSC com a sindicat de referència als Paï­sos Catalans, per a que el jovent s’hi organitzi i pel reconeixement del nostres drets na­cionals, socials, econòmics i laborals.

Entendre des de l’àmbit juvenil, el sindicalisme com una acció conjunta, organitzada, lliu­re i autònoma dels treballadors i treballadores dirigida i orientada cap a la trans­for­ma­ció del sistema capitalista, amb la conseqüent substitució de la societat que vivim, per una de realment justa, lliure, solidària i igualitària.

Refermar l’ùs del català com a llengua pròpia. El català ha d’avançar com a element de comunicació dels joves treballadors i treballadores del conjunt dels Països Ca­ta­lans, trencant amb el caràcter marginal que li donen la majoria d’empreses, institucions i organitzacions sindicals.

Afirmar els drets històrics de reunificació del conjunt dels Països Catalans, tot vinculant la lluita sindical per obtenir l’alliberament de classe a la no menys necessària con­ques­ta de l’alliberament nacional.

Agermanar-nos amb les organitzacions sindicals juvenils de totes les nacions i pobles d’ar­reu del món, perquè només amb la solidaritat i la cooperació de classe a nivell in­ter­nacional aconseguirem els nostres objectius.

Des de l’Espai Jove entenem que la joventut ha de participar en la defensa i mllora dels seus drets com a ciutadans i per això fomentem la nostra activitat per aconseguir que les estructures socio-econòmiques i les civico-polítiques del nostre país ens per­me­tin als i les joves el nostre normal desenvolupament com a persones i aconseguir la ciu­tadania de ple dret i la justa satisfacció de les nostres necessitats.

2.1.27 Esplais catalans - ESPLAC

Esplais Catalans, que abreviem com “Esplac”, és una associació de persones i d’en­ti­tats d’educació en el lleure compromeses amb la transformació social i amb la trans­mis­sió dels valors laics i progressistes des de la promoció de l’associacionisme, l’edu­ca­ció en valors, l’activisme social i la participació. Actualment formen part d’Esplac més de 110 centres d’esplai distribuïts en una cinquantena de poblacions catalanes, agru­pant a més de 8000 infants i 1600 monitors i monitores.

Som una associació catalana d'educació en el lleure infantil i juvenil que promou la trans­formació de la societat. Ens definim com una associació laica, progressista, inde­pen­dent i democràtica

Desenvolupem les nostres propostes en base a aquests valors fent promoció de la jus­tí­cia, la igualtat, la llibertat, la solidaritat, la participació social i la sostenibilitat am­bien­tal.

Els objectius generals d'Esplac són: promoure la transformació social a través d'una edu­cació integral i alliberadora, aconseguir el reconeixement i la sensibilització social so­bre la importància de l’associacionisme educatiu, ser un referent per al esplais laics de Catalunya i donar-los el suport i serveis necessaris per al seu desenvolupament i millo­ra, contribuir activament al enfortiment de la societat civil del nostre país mit­jan­çant la promoció de l’associacionisme juvenil i infantil, promoure el respecte i l’en­for­ti­ment de la cultura catalana.

2.1.28 Estudiants en Acció

Nascuts el dia 18 de febrer del 2006 en un congrés fundacional on van assistir vora de cent persones amb l’objectiu de ser present a mig termini tant a totes les universitats dels Països Catalans com als seus instituts, Estudiants en Acció som un sindicat ca­ta­là d’estudiants progressistes que comparteixen un model d'educació pública, gratuïta, lai­ca, catalana i de qualitat; alhora que un model d'organització i acció estudiantil con­cret basat en la defensa de les condicions de vida i estudi dels i les estudiants.

Llui­tem per un ensenyament que sigui:

• Públic i gratuït

• Català

• Laic

• Integrador

• De qualitat

• On els estudiants tinguin un pes determinat

A més, volem esdevenir una eina de servei per a tots els estudiants, oferint-los so­lu­cions a tots aquells problemes que es poden trobar al seu dia a dia.

Ens organitzem de forma assembleària a través de facultats i universitats, amb con­gres­sos nacionals anualment.

A Instituts ens organitzem en assembles comarcals que depenen directament de la Se­cretaria Nacional d'Instituts, on també s'hi engloben Cicles Formatius.

Mal­grat la joventut del projecte, la majoria dels nostres integrants porten molt temps de­dicats a la tasca de defensar els drets de tots nosaltres, els estudiants.

Dedicar bona part de la nostra etapa estudiantil a defensar els estudiants és un fet que mou a molta gent al llarg de la seva vida.

No perquè la nostra etapa d’estudiants sigui delimitada en el temps hem de renunciar a defensar els nostres drets com a col•lectiu, ja que moltes millores les aprofitarem no­sal­tres mateixos, i les que no, és el nostre deure deixar als que venen darrere unes con­dicions millors que les que vam trobar nosaltres.

I per si fos poc, millorar el sistema educatiu és un bé no sols pels estudiants, si no per to­ta la societat, de la qual en formem part de per vida, així com pel nostre país, els Paï­sos Catalans.

És per això que des d’aquestes línies us animem a engrescar-vos amb el projecte i unir-vos a nosaltres.

2.1.29 Federació catalana de joves cambres

La Jove Cambra és una associació no governamental on joves de tot el món aprenem a assumir responsabilitats i a desenvolupar habilitats directives mitjançant el treball en pro­­jectes per la nostra comunitat. Formant part de la Federació Mundial de Joves Li­ders i Emprenedors amb presencia a mes de 115 països.

Formació directiva treballant per la comunitat

Perfil dels membres: Jove Cambra és una associació de gent jove, entenent per jove a per­­sones entre 18 i 40 anys.

Tipus d'associació: Jove Cambra és una associació sense ànim de lucre, apartidista i acon­fessional.

Àmbit d'actuació: Jove Cambra és una associació en la que diferenciem 3 nivells d'ac­tua­ció: local, la nostra ciutat, nacional, Catalunya, i internacional, a més de 123 països i als 5 continents.

Objectiu: Jove Cambra és un instrument posat a l'abast de la capacitat i iniciativa dels seus membres per tal de potenciar les habilitats directives, l'assumpció de res­pon­sa­bi­li­tats, el compromís social i l'esperit emprenedor dels mateixos mitjançant el de­sen­vo­lu­pament de projectes per la comunitat/ciutat/societat.

Activitats: L'activitat de la Jove Cambra es recolza en el principi de l'aprenentatge pràc­tic. Els programes que s'organitzen constitueixen la realitat operativa de l'entitat. Sor­gei­xen de la pròpia iniciativa de cada membre i són l'instrument per assolir l'objectiu de l'as­sociació.

2.1.30 Federació catalana de l’esplai

La Fundació Catalana de l'Esplai és una iniciativa sense afany de lucre creada amb la fi­na­litat d'impulsar l'educació en el lleure d'infants, joves i adults. Desenvolupa la seva tas­ca en tres àrees de treball: àrea d'innovació educativa, àrea social i àrea de tercer sec­tor; i agrupa cinc entitats.

La Fundació es proposa també treballar pel desenvolupament de la vida associativa, en tant que espai de vertebració i participació social que reforça la democràcia i con­tri­bu­eix a la millora de la vida dels ciutadans i a l'interès general.

“La misión de la Fundación Esplai es fortalecer e implicar al Tercer Sector en la lucha por la inclusión social y la educación en valores, desarrollando acciones y proyectos y es­tableciendo alianzas con el propio sector, con las administraciones públicas y con otros actores sociales.

La Fundación Esplai reúne a personas y entidades con una trayectoria de más de 30 años que han impulsado proyectos y organizaciones en Andalucía, Cataluña, Madrid, País Vasco y Valencia.

Se trata de un proyecto de ámbito estatal que, con objetivos comunes, suma esfuerzos ge­nerados en las distintas nacionalidades y regiones de España, y que tiene vocación de crear sinergias y contribuir a dar respuestas creativas a los nuevos retos sociales y edu­cativos. Un proyecto que combina lo local y lo global, la proximidad a las personas y los retos sociales y el enfoque colectivo de las estrategias”.

2.1.31 Federació catalana d’escoltisme i guiatge

La Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) és l’organització territorial que aple­ga tot l’escoltisme i el guiatge que es fa a Catalunya, en base als acords de re­co­nei­xement del Comitè d’Enllaç del Guiatge a Espanya (CEGE) per la Conferència Mun­dial de l’Associació Mundial de Guies Escoltes (WAGGGS), el juliol de 1969, i de la Fe­de­ració d’Escoltisme a Espanya (FEE) per la Conferència Mundial d’Escoltisme, de l’Or­ganització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), el març de 1978.

2.1.32 Antecedent històrics

L’es­coltisme i el guiatge són presents a Catalunya des dels inicis del segle XX, i arre­len com a moviments catalans a partir de 1927, amb la creació per Josep M. Batista i Ro­ca de la Germanor de Minyons de Muntanya i, el 1930, de la Germanor de Noies Guies.

El 1933 grups escoltes precedents al 1927 es constitueixen en una associació in­de­pen­dent anomenada Boy Scouts de Catalunya. Amb la unificació el 1936 de la Ger­ma­nor de Minyons de Muntanya amb Boy Scouts de Catalunya, creant la Institució Ca­ta­la­na d’Escoltisme, tot l’escoltisme present a Catalunya passa a formar part d’una ma­tei­xa organització.

El règim franquista implantat després de la Guerra Civil (1936-39) va prohibir les ac­ti­vi­tats escoltes a Catalunya i il·legalitzà l’escoltisme català. Malgrat això, a principis dels anys 40 l’escoltisme començà a restituir-se en la clandestinitat sota l’impuls d’Antoni Batlle.

L’any 1959 la Institució Catalana d’Escoltisme dóna peu a tres associacions i esdevé l’As­sociació Catalana d’Escoltisme (ACDE), amb una estructura federativa que aplega les tres entitats: Minyons de Muntanya, oberts; Boy Scouts de Catalunya, acon­fes­sio­nals; i Minyons Escoltes, confessionals. En el guiatge, de manera similar, el 1965 es cons­titueix la federació Guiatge Català (GC), aplegant principalment la Germanor de Noies Guies, pluralista; Guies Sant Jordi, confessional; i la coeducativa Noies i Nois Es­coltes (NINE), oberta.

GC va ser membre constituent del CEGE, i va esdevenir membre de la WAGGGS el 1969, mitjançant el reconeixement del CEGE per la Conferència Mundial de la WAGGGS. ACDE va ser membre constituent de la FEE, i va esdevenir membre de la WOSM el 1978, mitjançant el reconeixement de la FEE per la Conferència Mundial d’Es­coltisme. En ambdós casos, les organitzacions reconegudes tenien com a mem­bres components associacions d’àmbit espanyol, d’una banda, i organitzacions (GC en el cas del CEGE i ACDE en el cas de la FEE) que només es basaven en la re­pre­sen­ta­ció territorial catalana, d’una altra.

El 1974, les dues associacions no confessionals d’ACDE: Minyons de Muntanya i Boy Scouts de Catalunya, juntament amb la Germanor de Nois i Noies Guies, membre de GC i esdevinguda coeducativa, i l’associació Nova Escolta del País Valencià i alguns a­grupaments provinents de NINE, es fusionen en una nova associació: Escoltes Ca­ta­lans (EC), que es defineix laica, coeducativa i catalana.

El 1975, les associacions Guies Sant Jordi i Minyons Escoltes s’unifiquen, tancant el pro­cés de treball en comú iniciat l’any 1968 constituint Minyons Escoltes Guies Sant Jor­di de Catalunya (MEGSJC), com a associació catòlica, coeducativa i catalana.

El 30 de juny de 1977 es constitueix la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, sub­sumint dins seu ACDE i GC, i aplegant com a associacions federades EC, MEGSJC i NINE. Aquesta darrera desapareixerà el 1984. La legalització de la FCEG i de les seves associacions federades no es farà fins el 1983, quan la Generalitat de Ca­talunya assumeix les competències en matèria de legalització d’associacions.

El desembre de 1983, els grups de l’Asociación de Scouts de España presents a Ca­ta­lu­nya des dels anys 60 prenen l’acord de constituir l’àrea Scout de Catalunya, de­pe­nent d’ASDE, com a associació amb caràcter suficient dins Catalunya. L’associació Scouts de Catalunya es dissol el 2002 dins un procés de fusió en la nova associació Ac­ció Escolta de Catalunya.

L’octubre de 2000 la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge signa en el marc de la FEE l’Acord per modificar l’estructura de l’escoltisme a Espanya, que té com a con­se­qüèn­cia un Conveni d’Associació entre la FCEG i la FEE per la qual la FCEG deixa de for­mar part de la FEE, assumeix de manera exclusiva la representació de tot l’es­col­tis­me que es practica a Catalunya i passa a vincular-se a l’escoltisme mundial mitjançant un conveni d’associació amb la FEE.

En el mateix marc, per tal que la FCEG pugui exercir la seva funció d’aplegar i re­pre­sen­tar tot l’escoltisme i guiatge que es fa a Catalunya i per tancar el parèntesi d’ir­re­gu­la­ritat històrica, s’acorda la integració d’Acció Escolta de Catalunya dins la FCEG, com a associació els membres de la qual ja pertanyien a la WOSM, i que conseqüentment man­tindrà la consideració de pertinença única a la WOSM.

2.1.33 Federació catalana pro persones amb retard mental APPS

La Federació Catalana Pro Persones amb Retard Mental, APPS, és una Federació sen­se ànim de lucre que agrupa entitats d'iniciativa social que treballen per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves fa­mí­lies a Catalunya. La seva missió consisteix en la promoció, potenciació, coordinació i aten­ció a aquestes entitats federades dins el territori català, vetllant i defensant els seus drets. Els principis pels quals es regeix l'APPS es poden concretar en l'esperit de ser­vei. Un col·lectiu al voltant de les 17.000 famílies és objecte d'atenció per part de l'APPS a través de les associacions i entitats que formen part, més de 4.000 pro­fes­sio­nals ho fan possible cada dia.

2.1.34 Federació de centres juvenils Don Bosco de Catalunya

És una associació sense ànim de lucre promoguda pels Centres Juvenils Salesians que federa esplais, centres juvenils, centres oberts i altres entitats d'educació en el lleu­re.

Les Associacions - Centres Juvenils Salesians són entitats educatives en el temps lliu­re vinculades per fundació, esperit educatiu i animació concreta als Salesians de Don Bos­co, a les Filles de Maria Auxiliadora, als Cooperadors i Cooperadores i als Antics i Anti­gues Alumnes Salesians. Adopten, en els diferents àmbits que es mouen, una or­ga­nització senzilla i corresponsable segons les finalitats que es proposen.

2.1.35 Federació ECOM / Espai debat juvenil

Dintre de la Federació ECOM, al setembre de 2002, neix el grup EDJ (Espai de Debat Ju­venil) amb la necessitat de treballar la problemàtica específica de joves amb di­ver­si­tat funcional tot creant un espai per debatre i fer arribar la nostra veu als diferents es­ta­ments socials i polítics de caire juvenil. L’EDJ es consolida en un grup de treball for­mat per joves amb discapacitat física d’edats compreses entre els 18 i els 30 anys. Es reu­nim mensualment en la seu de la Federació ECOM.

2.1.36 Federació nacional d’estudiants de Catalunya – FNEC

La FNEC és una associació d'estudiants universitaris que pretén ajudar a modernitzar i a m­illorar les universitats catalanes a través dels seus òrgans de govern. També busca fo­mentar la vida associativa i la participació dels estudiants en la vida universitària des d'u­na òptica catalana, respectuosa i constructiva.

2.1.37 Ganzaia, federació d’entitats d’educació en el lleure

La informació que presentem és de la seva pla­na web extreta l’any 2004.

Les entitats: Ganzaia és una federació que agrupa diverses associacions laiques de les comarques gironines, amb base de voluntariat, i que treballen des de fa molts anys per l'educació en el lleure dels infants i joves del seu barri o població. Com les as­so­cia­cions que la formen, es defineix com entitat educativa sense ànim de lucre, d'iniciativa so­cial, orientada al servei públic, i independent de l'administració i de qualsevol or­ga­nis­me religiós o partit polític. Està oberta a qualsevol entitat de lleure sense ànim de lu­cre, de les nostres comarques, que siguin coherents amb els nostres estatuts, que s'a­jus­tin al nostre model educatiu i que s'identifiquis amb les nostres idees i projectes.

El nostre projecte: Volem treballar per una educació en el lleure de qualitat, i que arribi a tothom, des de les iniciatives socials laiques de cada poble o barri, a prop dels mo­ni­tors i monitores que dediquen el seu temps de lleure per educar. I per tot això volem crear els serveis necessaris per tal de facilitat l'execució dels projectes d'educació en el lleure de les nostres comarques.

2.1.38 JOC nacional de Catalunya i les Illes - JOC/JOBAC

La JOC (Joventut Obrera Cristiana), ens proposem ser portadors del missatge de Je­su­crist als joves del món obrer, als quals volem comunicar que són fills de Déu, que són protagonistes de la pròpia vida, que són capaços d'organitzar-se i que poden evan­gelitzar altres joves.

Som un moviment portat i dirigit pels joves. Som nosaltres qui decidim què fem i com.

Som un moviment educatiu: volem educar les possibilitats de cada jove i ajudar-lo a veu­re la realitat, per tal que es posi en acció i la transformi, tot transformant-se ell ma­teix. Volem educar, prioritàriament, a través de l'acció, planificada en grup i revisada.

Som un moviment apostòlic obrer: ens sentim units a la història del moviment obrer i for­mant part de tot el col·lectiu de joves que viu en la pròpia pell les conseqüències de to­tes les crisis, la discriminació i la precarietat econòmica, cultural i social.

Ens definim com a moviment cristià: celebrem la nostra fe i oferim Jesucrist com aquell que dóna sentit a la nostra vida. Un Jesús que, essent Fill de Déu, va néixer pobre i va op­tar pels pobres. Volem comunicar aquesta experiència a altres joves treballadors en el nostre lloc de treball, en l'estudi, en l'atur i a tot arreu on som.

Els mitjans principals per dur a terme els nostres objectius són: la Revisió de Vida, la For­mació, el Pla de Curs, on treballem un aspecte important del moviment, i la Cam­pa­nya, o gran acció del moviment, amb la qual intentem respondre a alguna situació que afec­ta als joves del nostre entorn.

2.1.39 Moviment cristià de joves

Som el moviment d'Acció Catòlica General de joves de la diòcesi de Barcelona. Desde la pastoral de joves de la diòcesi:

• Volem assumir joiosament la identitat cristiana.

• Volem viure la nostra fe arrelada a la Paraula de Déu, als sagraments, a la pregària, ser­vint i estimant els altres.

• Volem estimar i treballar per l'Església diocesana i universal.

• Volem apostar per l'acció evangelitzadora de la parròquia i de l'arxiprestat.

• Volem acompanyar altres joves perquè esdevinguin testimonis de vida cristiana, pe­dres vives de l'Església, al servei de la humanitat, preferentment dels més pobres.

• Volem treballar per la societat des de la veritat, la justícia, la pau i l'amor de Crist.

2.1.40 SIJ: secretariat interdiocesà de pastoral de joventut de Catalunya i les Balears

És l'organisme creat per la Conferència Episcopal Tarraconense i els bisbes de les Ba­lears per a la coordinació i suport a la Pastoral de Joventut.

Formen aquest Secretariat el Bisbe encarregat per la CET i l’Episcopat Balear per a te­mes de joventut, els delegats diocesans de Pastoral de Joventut i els presidents i con­si­liaris dels moviments que segueixen:

• JOC nacional de Catalunya i les Illes JOC-JOBAC

• Moviments de joves cristians de comarques JARC

• Moviment d’universitaris i estudiants cristians MUEC

• Moviment infantil i juvenil d’acció catòlica de Catalunya i les Balears MIJAC

• Coordinació catalana de colònies, casals i centres d’esplai CCCCCE

• Minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya ME/GSJ

• Moviment de joves del bisbat de Tortosa

• Moviment de joves cristians del bisbat de la Seu

• Vocalia de joves de la Unió de religiosos de Catalunya URC

Aquest Secretariat Interdiocesà es regeix per estatuts propis aprovats pels bisbes abans esmentats el 12 de març de 1990.

2.1.41 Joventut nacionalista de Catalunya – JNC

La Joventut Nacionalista de Catalunya és l’organització juvenil de Convergència De­mo­cràtica de Catalunya. La JNC assumeix el programa de CDC i, al mateix temps, gau­deix d’ identitat i sobirania pròpies. Els seus militants no han de ser ne­ces­sà­ria­ment de CDC.

D’aquesta manera, la Joventut Nacionalista de Catalunya té el ritme propi d’una entitat ju­venil, un ritme autònom del partit, fet que l’ha convertit en la primera organització ju­ve­nil del país.

La JNC declara la seva voluntat d’ésser una eina que permeti als joves catalans par­ti­ci­par decididament en el procés de reconstrucció nacional, amb un compromís rigorós i sistemàtic en la defensa dels valors de la llibertat individual i col·lectiva, dels drets hu­mans, de la tolerància, de la igualtat entre les dones i els homes, del medi ambient, del pro­grés i del benestar socials.

La JNC es defineix com una escola de patriotes, que ajuda a formar ciutadans com­pro­me­sos amb el futur de la nostra nació i, alhora, facilita la renovació a Convergència.

2.1.42 Joventut socialista de Catalunya - JSC

La Joventut Socialista de Catalunya és una organització política juvenil, independent or­gànicament del Partit dels Socialistes de Catalunya, tot i que com és evident hi man­té estretes relació de col·laboració, ja que de fet la JSC du a terme la política juvenil del PSC. Funciona a nivell nacional de Catalunya, i a nivell estatal està confederada amb les Juventudes Socialistas de España. Orgànicament, la JSC s'estructura en "Fe­de­racions", que divideixen el territori català en grans àrees d'actuació seguint criteris geo­gràfics i demogràfics. Alhora, aquestes Federacions estan formades per les "Agru­pa­cions", que sovint són municipis o comarques senceres.

2.1.43 Joventuts d’Esquerra republicana de Catalunya – JERC

Les JERC som l'organització política del jovent independentista. Una xarxa de joves que s'estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó amb l'objectiu de conscienciar i mo­bilitzar el jovent dels Països Catalans. Som milers de joves que treballem per millo­rar les condicions de vida del jovent; però no ens aturem aquí, aprofitem la rebel·lia, la for­ça i les conviccions revolucionàries que ens caracteritzen per transformar po­lí­ti­ca­ment i socialment la nostra nació i el món.

2.1.44 Joves d’Esquerra verda

Joves d’Esquerra Verda som gent jove inconformista que, des de els valors de la igual­tat, la solidaritat, l’ecologisme, el feminisme, el pacifisme, creu que és possible re­cons­truir la realitat, donar-li la volta i canviar les coses.

Som hereus de la Joventut Socialista Unificada (les joventuts del PSUC fundades l’any 1936), de la Joventut Comunista de Catalunya, de l’Entesa de Joves Nacionalistes d’Es­querra.

Joves d’Esquerra Verda és una organització autònoma que comparteix el projecte po­lí­tic d’Iniciativa per Catalunya Verds.

Ens rebel·la la realitat del món actual: ens indigna la pobresa, l’exclusió, les de­si­gual­tats, el malbaratament dels recursos naturals, la discriminació de la dona, el racisme, la guerra i la violència, una globalització que només beneficia uns pocs privilegiats, la pre­carietat laboral, l’inassequible preu dels habitatges, una educació el·litista i desigual i moltes injustícies més. Però també som aquests i aquestes els qui volem participar en les decisions i mostrar el nostre desacord amb el rumb del món.

Davant d’això creiem que cal un compromís ferm i contundent per canviar les coses des de l’esquerra radical, des de l’ecosocialisme. Per fer-ho hem triat la política sabent que no és l’únic instrument per transformar, però convençuts i convençudes de que és un element indispensable. La indiferència per la política acaba posant-la al servei dels que més tenen, en mans d’aquells que no volen canviar res. Cal doncs, des de l’esquerra transformadora, recuperar la iniciativa. Entenem la po­lí­ti­ca d’una manera integradora, que compagina la feina al carrer i a les institucions. Així ma­teix apostem per canviar els seus mètodes i formes, per fer-la més transparent, més directa, més participativa. I a més, creiem que és imprescindible el treball conjunt, col­ze a colze, amb totes aquelles ONG’s, sindicats, associacions, plataformes i mo­vi­ments que, des de diferents àmbits i de diferents maneres, compartim uns mateixos ideals i objectius.

Et proposem i ens proposem eixamplar aquest espai amb la teva col·laboració i així do­nar forma, contingut i dur a terme propostes per fer front a allò que no ens agrada. As­pirem a trobar un lloc on, els i les joves d’esquerres, ecologistes, feministes, pu­guem participar, decidir i transformar.

2.1.45 Minyons escoltes / Guies Sant Jordi de Catalunya

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) som una entitat d’educació en el lleure sen­se ànim de lucre que oferim als nens, nenes i joves l’aventura de créixer i aprendre mit­jançant el mètode escolta i guia. Aquest mètode educatiu pretén que cada noi i ca­da noia esdevingui protagonista del seu propi creixement i de les accions que treballa en equip, amb la finalitat que es formin com a persones solidàries i compromeses amb la societat que els envolta.

La nostra proposta educativa té l’objectiu d’aconseguir que aquest col·lectiu sigui ca­paç de participar activa i críticament a la societat on viu i, per tant, pugui assumir les res­ponsabilitats necessàries per ajudar a construir una societat més justa, solidària i sos­tenible en tots els punts de vista.

Seguint la proposta pedagògica i metodològica de l’escoltisme i el guiatge, a MEG tre­ba­llem per a l’educació integral de la persona a partir de l’experiència viscuda i de la trans­missió de valors com el respecte, la tolerància, el diàleg, la interculturalitat, la sos­te­nibilitat, treballant per tal de “deixar aquest món una mica millor del que l'hem trobat”.

Aquesta educació també passa perquè els infants i joves coneguin el seu entorn, el país i les seves característiques socials, culturals, històriques, en detectin les ne­ces­si­tats existents i descobreixin com contribuir a cobrir-les en la mesura que els sigui pos­si­ble.

2.1.46 Moviment d’universitaris i estudiants cristians de Catalunya i les Illes - MUEC

El Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians és un moviment de joves estudiants que volen fer camí en la fe.

Un moviment que vol estar present i dialogar en el món de l’estudi i de la cultura.

Un moviment que vol ajudar les persones tot compartint el que fan i viuen en el centre d’es­tudis, el barri, la família, amb els amics, amb la parella.

Un moviment que vol ser la veu de l’Esglèsia entre els joves i la veu dels joves en l’Es­glè­sia.

El MUEC és assembleari i per tant, són els mateixos membres els qui decideixen i són res­ponsables de tirar el moviment endavant.

El MUEC és present a Catalunya i les Balears i també està federat en el Moviment In­ter­­nacional (JECI-MIEC) que agrupa joves cristians de tot Europa i dels altres con­ti­nents.

2.1.47 Moviment infantil i juvenil d’acció catòlica de Catalunya i les Balears - MIJAC

Els infants del MIJAC es troben els dissabtes (matí o tarda segons el centre) per jugar, fer tallers, fer sortides, trobades i excursions de cap de setmana..., i a l'estiu, colònies i/o casals d'estiu, tenint sempre el joc com a eina principal de les activitats. S'agrupen se­gons l'edat i aprenen a prendre responsabilitats al servei d'altres infants, d'acord amb la seva sensibilitat i possibilitats.

El MIJAC és un moviment d'infants i joves essencialment diocesà i coordinat a nivell ca­talano-balear que es basa en una sèrie de conviccions identitàries, com ara el pro­ta­go­nisme de l'infant, l'arrelament a l'entorn, l'opció pels pobres o l'opció evan­ge­li­t­za­do­ra, entre d'altres. El que el MIJAC pretén és, tenint com a referència la figura de Jesús, po­tenciar la presència i veu de l'infant, oferint-li l'oportunitat per a què actuï al barri o al po­ble on viu i així transformar-lo i millorar-lo.

2.1.48 Moviment de centres d’esplais cristians

El Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC) és la federació de centres d’e­du­ca­ció en el temps lliure de l’Arxidiòcesi de Barcelona i de les diòcesis de Sant Feliu i de Ter­rassa. Forma part de la Fundació Pere Tarrés i és membre de la Coordinació Ca­ta­la­na de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai.

Amb més de 40 anys d’experiència, agrupa actualment a 200 centres que acullen 17.000 infants, adolescents i joves gràcies a la tasca educativa i voluntària de 4.000 mo­nitors i monitores.

El MCEC és una voluntat comuna dels centres d’esplai que en formen part i de totes les persones que al darrera d’aquests centres fan possible, dia a dia, l’educació en l’es­plai a casa nostra. Conjuntament volem ser fidels a un projecte que pretén:

Promoure l’educació en el lleure des d’una visió integral de la persona. Potenciar l’as­so­ciacionisme infantil i juvenil i el voluntariat. Viure els valors anunciats en l’Evangeli com a projecte i model de vida. Ser un Moviment català, arrelat en el nostre país, amb vo­luntat de fer-lo créixer i compromès en la seva plenitud nacional. Transformar el nos­tre entorn des de la pròpia acció, i a partir del compromís i la responsabilitat.

Els centres d'esplai intervenen educativament per ajudar a viure una experiència de temps lliure amb sentit a través de: la presència i l'acció d'un equip de monitors. l'ac­ti­vi­tat: el joc, l'esport, la descoberta, el treball, l’aprenentatge, la festa, la pregària, l'a­ven­tu­ra,... la vida en grup, el sentit comunitari. la convivència quotidiana, viscuda en si­tua­cions d'esplai. la implicació personal, la participació i la presa de responsabilitats.

2.1.49 Noves generacions del Partit Popular de Catalunya

NGC es la organización juvenil del Partido Popular de Cataluña.

Ins­pirada en los valores de la Libertad, la Democracia y la Tolerancia, defiende que las per­sonas han de ser el centro de la acción política, por encima de divisiones ter­ri­to­ria­les o intereses colectivos

2.1.50 Partit dels Comunistes de Catalunya

El Partit dels Comunistes de Catalunya es considera continuador del PSUC, fundat el 23 de juliol de 1936, i fa seva la tradició revolucionària d’aquest.

El PCC es pronuncia per l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya i es rea­fir­ma en les seves conviccions republicanes perquè considera que la forma d’estat que més es correspon amb el desenvolupament de la democràcia i l’avenç cap al so­cia­lis­me al nostre país és la república democràtica i federal.

El PCC reafirma la seva independència tant en l’elaboració de la línia política com en les accions necessàries d’avenç cap al socialisme d’acord amb les característiques prò­pies de Catalunya dins el conjunt dels pobles d’Espanya.

El PCC lluita pels interessos i aspiracions de la classe obrera de Catalunya i de tots els sec­tors socials que pateixen qualsevol tipus d’explotació o d’opressió.

L’activitat del PCC està dirigida actualment a establir i consolidar els moviments de mas­ses, la unitat de forces d’esquerra per la defensa i l’ampliació de les llibertats indi­vi­duals i col·lectives i la consecució de la democràcia política i econòmica mitjançant la uni­tat de la classe obrera i del conjunt dels treballadors manuals i intel·lectuals, aliats amb la pagesia i altres sectors de caràcter antimonopolista. Això és el que definim com "ar­ticular i organitzar la societat civil alternativa".

2.1.51 RAI – Recursos d’animació intercultural

RAI (Recursos d’Animació Intercultural) és una associació de joves sense ànim de lu­cre, assembleària i independent, nascuda a Barcelona l’any 1993. RAI es planteja com un projecte de transformació social, cultural i educativa que ofereix als joves un ampli ven­tall de recursos tant a escala local com internacional. Es tracta d’impulsar ini­cia­ti­ves per als joves, i des dels joves, a través de valors com la interculturalitat, la cultura de la pau, la participació, la sostenibilitat, l’associacionisme, la creativitat, l’autogestió, etc. Al local de RAI es desenvolupen activitats de tota mena, com tallers artístics, es­pec­tacles musicals i teatrals, mostres fotogràfiques, tallers d’educació en valors, clas­ses de repàs extraescolar, tallers d’animació de carrer i batukada, taller de revista, as­ses­sorament sobre la mobilitat internacional, curs de monitors de lleure, etc.

2.1.52 SCI-Catalunya. Servei civil internacional

L'SCI-Catalunya és un moviment internacional que treballa per la pau i la justícia so­cial, entesa com la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans. Nascut al 1982, re­pre­senta una de les més de 40 branques que configuren la xarxa del Servei Civil Internacional (Service Civil International).

L'SCI és principalment conegut per l'organització de projectes de camps internacionals de treball voluntari, als quals participen cada any més de 5.000 persones de tot el món. A més de l'organització amb altres associacions locals de seminaris i activitats for­matives sobre temàtiques diverses com: educació per la pau, conflictes, relacions nord/sud, deute extern...

La filosofia de l'SCI porta a que els grups de persones de diferents països que con­viuen i treballen juntes en un projecte comú de manera voluntària, trenqui totes les bar­re­res entre ells i que, per tant, l'entesa i el coneixement de la realitat entre les nacions aug­menti.

Les eines que utilitza són:

Els camps internacionals de treball voluntari (amb una durada d'entre 10 i 30 dies). Es trac­ta d'un servei voluntari de cooperació, on un grup de persones de diferents con­di­cions, cultures i creences participen de forma conjunta i voluntària en la realització d'un pro­jecte.

Els projectes de mitja o llarga durada impulsats des de diferents organitzacions locals ar­reu del món, amb l'objectiu de promoure la solidaritat, la cooperació i la sen­si­bi­lit­za­ció dins el marc de la cultura per la pau.

Els EVS o projectes subvencionats per la Comissió Europea de 6 a 12 mesos de du­ra­da per a joves d'entre 18 i 25 anys.

La participació dels voluntaris dintre del seu context en grups locals de l'SCI (Palestina, For­mació, Comunicació, YUWG, Nord-Sud i Camps de treball a Catalunya, País Va­len­cià i Illes Balears) o en altres moviments socials i campanyes.

2.1.53 Secretariat de joves La Salle Catalunya

Sota l'experiència pastoral i educativa de la Congregació dels Germans de les Escoles Cris­tians (segons el CNJC).

Objectius: Agrupar, recolzar, ser una opció de formació i compromís social pels joves que col·laboren dins La Salle. Que els joves mantinguin una relaació estreta amb La Sa­lle, altres associacions i Federacions de Joves de Catalunya.

Activitat: Trobades, Formació, Recursos, Expressió, ... Col·laboració amb la Fundació PROIDE que treballa amb el 3r. Món i l'actuació en el Quart Món, amb la Fundació Comtal.

Informació extreta de la web del Consell de la Joventut de Catalunya, la plana web d’a­ques­­ta entitat és inaccessible en data 12 de juliol de 2010

2.1.54 Sindicat d’Estudiants de Catalunya

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) som l'organització estudiantil de l'es­querra independentista, nascuda arran de la fusió de les organitzacions estudiantils Alter­nativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans - CEPC. Tre­ba­llem amb voluntat d'esdevenir l'eina de totes les estudiants dels Països Catalans per la se­va autoorganització, formació i presa de consciència en la defensa dels nostres drets com a estudiants i persones.

Les nostres estructures internes es basen en l'assemblearisme, el control democràtic i la plena participació. Apostem per una tasca sindical i associativa des de la nostra rea­litat més propera: els centres d'ensenyament. Rebutgem de soca-rel la burocratització d'al­gunes organitzacions estudiantils i el control que pretenen exercir organitzacions po­lítiques i corporacions sindicals de treballadors sobre el moviment estudiantil.

Treballem per la construcció d'un marc educatiu pels Països Catalans, des d'una òp­ti­ca d'esquerres. Amb aquesta finalitat, ens dotem de metodologies de treball per tal d'a­van­çar en la transformació dels centres educatius, basant-nos en cinc grans eixos de rei­vindicació: l'ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat.

Tenim presència a tots els Països Catalans i som fruit de l'experiència de més de 25 anys d'associacionisme estudiantil independentista. Ens pots trobar a qualsevol de les uni­versitats públiques dels Països Catalans i a més d'un centenar de centres de se­cun­dària.

Construïm un model educatiu...

Públic: volem un ensenyament que garanteixi la igualtat d'oportunitats real per a totes i tots, que ens permeti accedir al coneixement sense traves acadèmiques, burocràtiques ni econòmiques. Entenem que l'ensenyament públic ha de ser d'accés universal, gra­tuït i gestionat única i exclusivament per l'administració pública sense concessions ni in­tromissions de capital privat.

Popular: defensem i treballem per un model educatiu transversal, multidisciplinari i in­te­grador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pe­dagògic democràtic i participatiu que s'allunyi de la rigidesa tradicional, i que vagi en­caminat a fomentar l'esperit crític.

Ca­talà: treballem per un ensenyament català, entenem que cada poble, per afrontar els propis reptes socials, culturals i econòmics té el dret a organitzar i regular el seu pro­pi sistema educatiu. Lluitem per un marc educatiu dels Països Catalans i volem un en­senyament català tant en llengua com en continguts. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament.

Antipatriarcal: lluitem per assolir la igualtat de sexes. Així, apostem per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenem que només una edu­cació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista he­ge­mònica. Tanmateix, reivindiquem el paper de l'ensenyament per avançar en la nor­ma­lització de les diferents opcions sexuals.

De qualitat: exigim un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa ex­clu­si­va­ment per la seva eficiència, sinó que inclogui criteris acadèmics i de socialització del co­neixement. Entenem que l'estudiant no pot ser tractat com una consumidora de co­nei­xement o client, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de par­tir i promoure models educatius racionals i científics, defugint dogmatismes. Treballem per assolir la laïcitat.

2.1.55 Sindicato de estudiantes

“Una organización de clase y de izquierdas. La falta de igualdad en la educación que re­cibimos los jóvenes en función de nuestra extracción social reproduce en el sistema edu­cativo la división social en que se basa el sistema capitalista. El Sindicato de Estudiantes es una organización fundamentalmente de hijos de trabajadores porque so­mos los que sufrimos una educación en malas condiciones. Los hijos de los ca­pi­ta­lis­tas no tienen nuestros problemas. Ellos pueden estudiar en caros colegios de pago; en clases de 10, con los mejores profesores y las mejores instalaciones; pueden apren­der inglés en el extranjero y luego estudiar una carrera en una universidad pri­va­da (con matrícula mínima de tres o cuatro mil euros), y al terminar redondear la factura con los miles de euros que vale un Master. Su futuro, lógicamente, está asegurado.

En cambio, ¿qué educación recibimos la inmensa mayoría? Masificación, falta de ins­ta­laciones, falta de becas, etc. Compaginar estudios con trabajos de miseria en los que somos explotados para intentar seguir estudiando después de la enseñanza obli­ga­toria. Ninguna facilidad para tener unos estudios decentes y un futuro digno, sino to­do lo contrario. Hoy en día la educación se convierte en una auténtica carrera de obs­tá­culos. Esto es así porque la burguesía no necesita de una educación de calidad para los que, cuando dejemos de estudiar, vamos a estar en el paro o, en el mejor de los ca­sos, en trabajos temporales y sin cualificación ni futuro. Esto explica la presión para que sólo se invierta lo estrictamente necesario como para darnos la cualificación bá­si­ca y convertirnos en la mano de obra que ellos necesitan en cada momento...”

2.1.56 Unió de joves demòcrata-cristians de Catalunya – UJDCC

Nascuts l'any 1932, la Unió de Joves som una organització política nacionalista i so­cial­cristiana. Lluitem per la recuperació dels drets nacionals de Catalunya, en un Estat pro­pi dins la Unió Europea, en el marc d'uns Països Catalans lliures i treballem per una so­cietat bastida amb els valors republicans, essent més lliure, justa i solidària. Per una Ca­talunya sense límits i exclusions.

2.1.57 Unió de pagesos de Catalunya

La Unió de Joves Pagesos som un sindicat jove, un col·lectiu de pageses i pagesos en­tre els 16 i 35 anys que lliurement ens hem associat per defensar d'una forma col·lec­tiva i solidària els nostres interessos socials i econòmics.

La Unió de Joves Pagesos ens definim, segons els nostres estatuts, com un sindicat na­cional català, unitari, democràtic, independent i progressista, i els nostres objectius ge­nerals són:

• Defensar els interessos dels nostres afiliats i de tota la pagesia jove en general.

• Aconseguir tenir una organització forta i eficaç, que compti amb una estructura de quadres dinàmics i preparats que garanteixin l'acció sindical actual i futura.

• Defensar una política agrària que faci possible, a partir dels canvis estructurals necessaris, la instal·lació de joves pagesos i el rejoveniment del camp.

• Defensar una formació general i professional adequades als temps i les circumstàncies en les que hem de produir.

• Aconseguir una presència més gran de la pagesia jove de Catalunya en l'àmbit internacional.

• Relacionar-se i cooperar amb d'altres organitzacions de joves.

2.2 Anàlisi dels valors que transmeten les educadores i els educadors en el desenvolupament de l'activitat

Les monitores i els monitors eduquem tant amb alló que diem com també amb allò que fem. Les monitores i els monitors assumim diversos rols com a persones que som en l'exercici de la nostra activitat, en l'execució d'aquests diversos rols donem respostes a situacions diverses davant els infants i adolescents i en realitat és així com ens veuen i com en realitat transmetem els nostres valors. No hem de confondre allò que diem amb allò que fem. Plantejar-nos activitats per transmetre determinats valors i actuar o emprar metodologies que hi estiguin en contradicció, si més no, desorienta els infants i adolescents. No podem transmetre el respecte comportant-nos irrespectuosament.

2.3 L'educació en valors en les activitats de lleure

A vegades hi ha qui confon educar per ensenyar en el sentit que es programen activitats d'educació en el lleure amb l'únic objectiu que els participants aprenguin coses tal com si estiguessin a l'escola. Molt de cops els eixos temàtics són massa basats en l'aprenentage i acaben essent avorrits i no ens adonem que no aconseguim l'objectiu principal del lleure, que els nens i nenes s'ho passin bé.

Quan parlen d'educació en el lleure parlem principalment d'educar en valors. Els nostres objectius no són els mateixos que l'escola i no ens hem de confondre. El més important és que s'ho passin bé i si a més tot passant-ho molt bé han adquirit alguns dels valors que els faran més persones, la nostra fita ha estat un èxit.

Si volem definir el valor podem dir de seguida que és tot allò que no ens deixa indiferents, que satisfà les nostres necessitats o que destaca per la seva dignitat. La ciència que estudia els valors s’anomena axiologia (equival a teoria general dels valors). Des d’aquesta perspectiva axiològica no hi ha un consens respecte a la naturalesa dels valors, així trobem diversos punts de vista: el corrent subjectivita, els neokantians, l'escola fenomenològica i altres.

Els valors són el motor intern de les nostres accions, són la nostra motivació, és allò en què creiem i allò que ens defineix. Naixem en un context concret de valors familiars i socials que conformen la nostra personalitat, a mida que ens anem fent grans els valors evolucionen i fins i tot els canviem. Això passa en nosaltres però també en el conjunt de la societat. El lleure es caracteritza sobretot perquè ajuda a transmetre valors, ja que treballa les actituds de les persones i els seus hàbits i també a través del procés socialitzador a través de la convivència.

Si volem definir el valor podem dir de seguida que és tot allò que no ens deixa indiferents, que satisfà les nostres necessitats o que destaca per la seva dignitat.

La ciència que estudia els valors s’anomena axiologia (equival a teoria general dels valors). Des d’aquesta perspectiva axiològica no hi ha un consens respecte a la naturalesa dels valors, així trobem que:

• el corrent subjectivista preconitzava que el valor estava en funció de l’aparició o impressió personal, els valors no són, sinó que valen.

• els neokantians el desvinculen dels subjectivisme individual però en funció del pensament col·lectiu humà (allò que és bonic o lleig depèn de com s’ajusta l’objecte a la idea que en tenim de la bellesa).

• l’escola fenomenològica l’entén com el seu ideal objectiu, que no depèn de la nostra apreciació (l’amistat, la salut, són valors encara que tothom deixés d’estimar-los)

• també hi ha qui ha entès el valor com real, és a dir totes les coses tenen un propi valor de tal manera que ésser i bé s’identifiquen.

El principal problema de l’estudi dels valors és la seva jerarquització, ja que contínuament la persona ha de tenir preferències, el que vol dir deixar de banda altres coses. Però classificar valors equival a dir que n’hi ha uns que valen més que altres. Cal reconèixer que tot valor està bipolaritzat, és a dir se n’hi oposa un altre, per exemple: salut-malaltia, bé-mal, etc. Ningú dubta que entre el valor i l'antivalor cal escollir els primers, però com determinar la seva jerarquia?

2.3.1 Característiques que solen atribuir-se als valors:

• objectivitat: no són coses ni afegeixen res a les coses que valen, susceptibles de ser descoberts de la mateixa manera que descobrim realitats científiques.

• irrealitat: no es poden demostrar, descobrir o investigar. La bellesa d’un quadre, per exemple, la intuïm però no la podem demostrar.

• intemporalitat: no guanyen ni perden amb el pas del temps.

• inespaialitat: no ocupen espai.

• incommensurabilitat: no hi ha manera de mesurar-los.

• absolutisme: ja que no depenen del subjecte que els capta, ni del temps ni de l’espai.

• polaritat: o són positius o negatius.

• jerarquia: no tots són iguals, uns valen més que altres.

• incompatibilitat: no poden donar-se mai tots els valors alhora, d’aquí que s’hagi d’escollir.

Si enfoquem educació com incitar la persona a l’adquisició de valors per assolir el seu perfeccionament a través de la realització del seu projecte personal de vida, aleshores ens adonarem que aquesta realització del projecte vital suposa: preferir, seleccionar i estimar com a pas previ a la seva realització, fomentant les actituds envers ells, donant a cada valor la importància que es mereix. L’elecció doncs dels valors serà decisiva en l’educació de l’individu, ja que dependrà d’aquests el tipus d’educació que s’imparteixi.

Si definim per currículum tot el procés educatiu d’una persona, el contingut i la forma d’aquesta educació, veurem molt clar que per elaborar un currículum cal definir uns valors en què educar, com la meta allà on volem arribar. El currículum no té sentit si no està fonamentat en el valor. Si no fos així, aquest seria una disbauxa que no conduiria a cap banda.

La principal dificultat dels valors és el consens, ja que educar implica millorar en un sentit o altre, però determinar el sentit és on radica la dificultat d’aquest consens. El fet que tots els valors no valguin igual, implica una jerarquia, implica l’haver d’optar entre una multiplicitat de valors, ja que no tots són iguals. El resultat és que estem decidint constantment.

L’elecció dels valors en educació és en definitiva l’elecció del currículum. Nosaltres creiem que els propis usuaris/es haurien d’escollir-los a mida que vagin tenint criteri suficient, i en el seu defecte els seus pares/mares. Nosaltres els educadors ens hauríem de limitar en tot cas a donar una oferta variada on poguessin escollir. Sovint però, no hi ha oferta i no es pot escollir, i fins i tot, de vegades, l’educador posa en pràctica el seu propi currículum, ben diferent a l’ofert.

És impossible una educació desproveïda de cap valor, una educació asèptica.. En el mateix moment en que un educador s’anomena així, accepta implícitament que està educant en alguna direcció i aquesta ve determinada pels valors. La mateixa forma d’educar contempla uns valors o altres. D’aquí la gran responsabilitat de l’educador d’educar en el sentit que ho ha ofert als pares/mares dels usuaris/es i a la vegada la gran responsabilitat dels pares/mares en escollir les diferents opcions educatives per als seus fills.

Ens cal un consens educatiu si volem ser pràctics. La Declaració dels Drets Humans de l'ONU podria ser una base per a aquest consens, l'educació en democràcia, per la pau, etc. La realitat és però molt diferent, perquè la història ens està demostrant contínuament que aquest consens no existeix. Els règims polítics totalitaris s'han servit de l'educació en tots els camps per a sostenir-se com a tals, i aquella educació ho era en tot el sentit de la paraula, perquè estava fonamentada en uns valors.

Una educació és negativa si els valors que la sustenten els considerem negatius; és un adjectiu afegit al fet d'educar.

Com a monitors, en definitiva educadors en/del lleure, cal que tinguem clar quins són aquells valors que creiem que cal potenciar (cap on volem educar), i evitar ser manipuladors manipulats. El context educatiu on ens situem, el marc de referència allà on ens mourem, ha de coincidir amb la nostra intencionalitat educativa, si menys no estar emmarcat dintre dels límits d'un consens. Aquesta elecció ha de ser meditada i suficientment raonada, la nostra intervenció en el món del lleure ha de ser conscient, i independentment dels interessos que ens hi hagin dut a fer de monitor, no perdre mai de vista la funció educativa que estem realitzant.

El monitor quan actua està educant constantment i aquesta educació pot ser incontrolada si no n’és conscient d’això i aquesta manca de control pot conduir a un tipus d’educació no desitjada.

2.3.2 El consens que proposa l’Escola l’Empordà

Després de tot el que hem exposat suposem que es veu clar que tota acció educativa que porti a terme qualsevol equip d’educadors ha d’estar dotada d’un consens, un punt de partida que orienti les activitats del lleure educatiu, així com les seves metodologies.

Els moviments educatius parteixen del seu propi consens, però, què passa quan els educadors no pertanyen a cap moviment educatiu, com és el cas de la nostra escola? Nosaltres no en som cap excepció, també tenim la nostra ideologia i cal que sapigueu de quin peu calcem.

La nostra ideologia està resumida en les finalitats de l’Associació Educació i Gestió en el Lleure a l’Empordà (AEGLE), entitat que té la titularitat de l’escola:

... des de l’òptica del respecte de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU

Tot i això, aquesta intenció l’hem ampliat afegint-hi a la paraula respecte, la paraula foment, ja que ens vam adonar que amb el respecte no n’hi ha prou, hi hem d’anar més enllà.

La base de fer explícites escrivint aquestes intencions en les finalitats de la nostra entitat, per tant en la nostra escola, va ser un intent de portar a la pràctica els plantejaments que es van presentar al I Congreso Internacional de Filosofía de la Educación (Madrid, 1988) en la comunicació de Francisca Martín-Molero “Un código universal como fundamento de toda acción educativa”, que conclou així:

“Creo que si la filosofía de la educación tomara el debate desde el fundamento del código universal de los Derechos Humanos, cuyo cumplimiento obliga a todas las tendencias políticas, exigiendo su aplicación de lo pequeño a lo grande y de lo grande a lo pequeño, el inicio de una nueva era para la humanidad estaría al nacer: la era de la armonía del hombre con el hombre y de éste con el cosmos”.

I per tot això el nostre consens educatiu parteix de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU, del qual se’n deriva el respecte a totes aquelles opcions educatives de lleure que essent diferents tant en els seus objectius com en la seva metodologia, a la vegada no es contradiuen ni s’oposen a aquest mateix fonament.

La Declaració Universal dels Drets Humans és un document format per 30 articles que recullen els drets fonamentals que tota persona té pel sol fet de ser un ésser humà. La Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides va presentar l'esborrany de la Declaració a l'Assemblea General de l'ONU, que la va aprovar setmanes més tard (10 de desembre de 1948), sense cap vot en contra, però amb vuit abstencions (Aràbia Saudí, Belarús, Iugoslàvia, Polònia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió Soviètica, Unió Sud-africana). Tot i que la Declaració no és d'obligat compliment jurídicament, al llarg dels anys, els seus principis fonamentals han adquirit l'estatus d'estàndards que han de ser respectats per tots els estats.

En el moment de signar-se la Declaració, les Nacions Unides comptaven amb poc més de 50 membres. Avui, l'organisme supera els 185 estats membres, i donat que la Declaració és d'obligada acceptació a l'hora d'entrar a formar part de les Nacions Unides, podem afirmar que actualment és veritablement universal. La Declaració ha tingut una gran influència en les constitucions i en les lleis nacionals dels estats que han assolit la seva independència o la seva democratització després de l'adopció de la mateixa.

La importància de la Declaració es va veure confirmada l'any 1966 a través de la signatura de dos convenis: un sobre drets econòmics, socials i culturals, i l'altre sobre drets civils i polítics.

2.3.3 EDUCAR EN VALORS (article de Rubèn Fornós i Casares publicat a Empordà Lleure l'11/02/2009)

Els valors van íntimament lligats amb les nostres actituds i aquestes marquen el nostre comportament. De ben segur que molts de nosaltres tenim carnet de conduir. Segur que tots vam aprendre els senyals de trànsit i vam adquirir les habilitats de conduir un cotxe. De ben segur també que tots nosaltres respectem, fil per randa, tots els senyals de trànsit quan conduïm al darrere del cotxe dels Mossos, però, les continuarem respectant totes quan aquests no hi siguin? L’autoescola va destinar recursos i metodologies didàctiques per transmetre’ns aquestes actituds? A un infant li podem ensenyar el concepte de reciclatge i fins hi tot li podem transmetre les habilitats necessàries per discriminar la brossa, però el més important és transmetre-li l’actitud de reciclar. És a dir, que ho faci quan estigui sol, quan no el vigilin, per convenciment i no per por o perquè és el que s’espera d’ell, o senzillament per quedar bé davant dels altres. Aquesta transmissió d’actituds, d’hàbits, de valors, que en definitiva conformaran la nostra personalitat i conseqüentment la nostra conducta hauria de ser, al meu entendre, l’objectiu prioritari de qualsevol acció educativa. L’escola, des de fa un temps, s’ha convertit en el centre de crítiques en aquest sentit. Es diu que l’escola ensenya però que no educa pel fet que transmet coneixements i habilitats més que no pas actituds. D’aquí, tal vegada, l’assignatura d’Educació per a la ciutadania. Jo a la meva època feia una assignatura que portava per nom Educación del espiritu nacional. Abans, la dictadura tenia prou cura de transmetre els valors que li convenia als escolars. Jo encara recordo la lliçó bàsica d’aquella assignatura franquista: els quatre pilars de l’estat són Déu, pàtria, família i treball. Ara, passats els anys, on és Déu a la nostra societat?, quin és el concepte de pàtria?, quants tipus de família hi ha davant la família tradicional, beneïda per l’església i per a tota la vida? I, finalment, el treball... ja no cal ni comentar-ho. Aquells quatre pilars dels què ens parlaven s’han fet miques. Molta gent i de tota condició s’exclama dient que vivim en una societat sense valors, que s’han perdut els valors tradicionals... i no especifiquen més. De quins valors estan parlant? De la disciplina autoritària?, dels valors masclistes?, del càstig?, de la família consagrada?... potser que especifiquem, perquè si es refereixen a això benvinguda sigui la pèrdua de valors! El que passa és que vivim en una societat globalitzada i accelerada on no s’han perdut els valors, sinó que hi conviuen molts valors sense la frontera de l’espai marcat per la distància, valors molts d’ells irreconciliables per antagònics. Abans, amb uns valors transmesos de pares a fills i que no es qüestionaven semblava que la vida era més fàcil perquè les accions eren bones o dolentes, en canvi ara, qui pot marcar una línia entre el bé i el mal? i qui amb el seu comportament es pot catalogar del tot dins els esquemes del bé i del mal de cadascun de nosaltres? De ben segur que tots hi podrem estar d’acord amb els valors continguts en els Drets Humans, però a mida que avancem en els matisos, que hem de concretar-ho en accions per a la seva aplicació, que ens hi fixem en els detalls... sorgeixen les discrepàncies i les diferències. Però aquestes discrepàncies i diferències no tenen cap mena d'importància al davant de les discrepàncies i diferències entre aquells que agafen els Drets Humans com a punt de partida i aquells altres que ho fan des del punt de vista d’una ideologia determinada on determinats valors dels Drets Humans no hi són contemplats o el que seria encara pitjor, estiguessin en contradicció. L’article 29 de la Convenció dels drets de l’infant parla dels objectius de l’educació inequívocament on tant important és el què es transmet com el com es transmet. En el món del lleure educatiu podem transmetre coneixements, podem ajudar a adquirir habilitats, però, sobretot, es poden transmetre valors.

I aquesta característica és el que avui institucions, entitats i la societat en general valora més i està començant a donar prestigi al lleure educatiu i als seus professionals. Perquè malgrat aquestes diferències metodològiques entre entitats educatives de lleure, hi són presents tot un seguit de valors amb un denominador comú que dóna com resultat la convivència per damunt de tot. I això, quan és deficitari dins de moltes escoles, comença a valorar-se molt significativament.

2.4 Estratègies i tècniques en la transmissió de valors:

Identificació d'estratègies i metodologies didàctiques per al respecte i el foment dels drets humans en el lleure educatiu

Per al respecte i el foment dels drets humans en una activitat de lleure educatiu cal abans que res que qui hi està al capdavant de la mateixa ho vulgui fer d’una forma activa. Abans però ens cal estar convençuts. De no ser així tot això és paper mullat.

Cal que aquesta intencionalitat quedi reflectida en els objectius educatius del nostre projecte de forma explícita tant si en fem d’aquests els objectius operatius o concrets com si són els objectius transversals que impregnaran tota la nostra activitat educativa.

Si la primera condició és que el responsable de l’activitat en sigui conscient i ho porti a la pràctica d’una forma activa, la segona condició és que els monitors/es estiguin en la mateixa disposició i això només és possible si el responsable els hi transmet aquesta intencionalitat.

Ara bé, la principal estratègia perquè això es transmeti als usuaris/es de les activitats de lleure educatiu és portar el respecte i el foment dels drets humans a la rutina diària de l’activitat, és a dir, crear una atmosfera cultural on tothom respiri aquests valors continguts en els drets humans. Amb altres paraules, practicar amb l’exemple.

L’exercici que fem a classe relatiu a analitzar els drets humans per determinar situacions on es poden vulnerar aquests drets és clau per a la reflexió de quina ha de ser la conducta dels responsables de l’activitat de lleure: director/a i monitors/es i també dels infants participants a l’activitat i ens dóna la clau de totes les nostres intervencions en cadascuna d’aquestes possibles situacions d’incompliment, a la vegada que de forma activa i positiva tenim les claus per a les nostres intervencions perquè això no passi, és a dir, el foment dels drets humans.

Si quan eduquem estem transmitent coneixements, tècniques i actituds, la transmissió de valors forma part sobretot d’aquesta tercera accepció: les actituds.

Els infants s’han de sentir motivats per portar a la pràctica aquests valors, que en definitiva és el nostre objectiu.

Tenim una motivació externa i una altra interna. La motivació externa és aquella que ens empeny a una determinada conducta en funció d’allò que podem aconseguir, en canvi la interna determina la nostra conducta per la nostra pròpia voluntat, perquè hi estem convençuts, perquè hi creiem...

És molt més potent la motivació interna que l’externa a l’hora de determinar la nostra conducta.

Això ens dóna una pista d’allò que hem de fer per transmetre valors que determinin les actituds i conseqüentment la conducta.

Reflexionem-hi, si la conducta està en funció d’allò que sabem (coneixements), allò que sabem fer (habilitats) i allò que som (actituds), per què en definitiva si sabem quin és el comportament correcte i el sabem fer, hi ha ocasions que fem exactament tot el contrari?

Doncs perquè cal que cadascuna d’aquestes condicions es compleixin alhora i l’actitud és precisament el motor de la conducta.

L’actitud és la tendència que tenim a fer les coses d’una determinada manera, a pensar les coses des d’un determinat prisma, la disposició d’ànim, que es manifesta exteriorment.

Francesc Esteban Amat i Letizia di Bartolomeo, Formació de formadors per a la mobilitat segura (2007)

Per tant, tot allò que ajudi a canviar les actituds dels infants en funció dels valors que volem potenciar serà vàlid en la nostra acció educativa, amb la condició indispensable que en aquest cas el nostre mètode ha d’estar en consonància amb aquests propis valors, és a dir, fonamentalment, amb el respecte a la llibertat de les persones i el respecte a elles mateixes.

Per tant, per a la transmissió de valors en una activitat de lleure cal:

• que els acceptem, que hi creiem en ells i actuem en conseqüència

• que la seva pràctica sigui una rutina habitual no una excepcionalitat

• que els donem a conèixer de forma explícita en activitats dissenyades per a aquesta finalitat

• que ensenyem les habilitats necessàries per portar-los a la pràctica en activitats dissenyades també per a aquesta finalitat

• que intentem que s’interioritzin aquests valors mitjançant activitats on el subjecte visqui sensacions i emocions i s’empatitzi.

2.4.1 Un punt de partida educatiu (article de Rubèn Fornós -11 de febrer de 2009-

L’any 1988 vaig participar al Primer congrés internacional de Filosofia de l’Educació a Madrid. Estava organitzat per la UNED i vaig formar part del grup de treball d’axiologia. L’axiologia és la ciència que tracta els valors. Allà em va quedar molt clar un concepte: la relativització dels valors. I també dues conclusions personals que he mantingut fins a avui i cada vegada amb més força, la primera d’elles: quan parlis amb una altra persona de valors, abans que res, cal definir-los fins al màxim detall si és que ens volem entendre; i la segona conclusió: no donem mai per suposat que algú en concret té els mateixos valors que nosaltres. Això fa que sempre s’hagi de buscar un punt de partida, un punt d’acord, un consens, quan es treballa amb altres persones en comú, sobretot en temes d’educació. El resultat de tot plegat és que mai he donat per suposat que els educadors parteixen per principi de determinats valors, i molt menys que l’educació pel sol fet de ser educació, eduqui en determinats valors. Quan no es té present això, quan abaixem la guàrdia ens podem trobar en situacions fins i tots oposades a la nostra manera de veure les coses Exposats aquests plantejaments, la gran pregunta que ens hauríem de fer és quin és el punt de partida de l’educació des del punt de vista dels valors?, el comú denominador a tots els éssers humans? Ja aleshores, en aquell congrés, la resposta la va donar en forma de comunicació Francisca Martín-Molero: Un código universal como fundamento de toda acción educativa, comunicació que acaba així: “Creo que si la filosofía de la educación tomara el debate desde el fundamento del código universal de los Derechos Humanos, cuyo cumplimiento obliga a todas las tendencias políticas, exigiendo su aplicación de lo pequeño a lo grande y de lo grande a lo pequeño, el inicio de una nueva era para la humanidad estaría al nacer: la era de la armonía del hombre con el hombre y de éste con el cosmos”. Els Drets Humans són l’únic codi de conducta universal que la humanitat ha acceptat, on hi trobem tot un seguit de valors que condicionen d’una manera molt concreta l’educació.

2.5 Com s'ha de fer per transmetre valors?

Per exemple, per al respecte i el foment dels drets humans en una activitat de lleure educatiu cal abans que res que qui hi està al capdavant de la mateixa ho vulgui fer d’una forma activa. Abans però ens cal estar convençuts. De no ser així tot això és paper mullat. Cal que aquesta intencionalitat quedi reflectida en els objectius educatius del nostre projecte de forma explícita tant si en fem d’aquests els objectius operatius o concrets com si són els objectius transversals que impregnaran tota la nostra activitat educativa.

Per una bona transmissió de valors en una activitat de lleure cal:

• Que els acceptem, que hi creiem en ells i actuem en conseqüència

• Que la seva pràctica sigui una rutina habitual no una excepcionalitat

• Que els donem a conèixer de forma explícita en activitats dissenyades per a aquesta finalitat

• Que ensenyem les habilitats necessàries per portar-los a la pràctica en activitats dissenyades també per a aquesta finalitat

• Que intentem que s’interioritzin aquests valors mitjançant activitats on el subjecte visqui sensacions i emocions i s’empatitzi.

2.6 Activitats per educar en valors

Hi ha moltes dinàmiques de grup i molts jocs que ens poden ajudar a treballar diferents valors. Primer de tot hem de tenir clar el valor, així el nostre objectiu serà a través d'una activitat transmetre aquest valor. Durant i després de l'activitat anirem valorant si aconseguim o hem aconseguit el nostre objectiu.

Alguns exemples del què podeu trobar a la xarxa:

• GUÍA DIDÀCTICA PER TREBALLAR ELS VALORS COOPERATIUS A L’AULA

• 10 curtmetratges per treballar els valors

• EDUCAR EN EL RESPECTE

• ACTIVITATS PER A LA REFLEXIÓ I L’EDUCACIÓ EN VALORS

2.7 Plantejament educatiu basat en l'educació en valors

Línies bàsiques que integrin un plantejament d'educació en valors, considerant, especialment, les àrees de diversitat, gènere, salut, consum i medi ambient

Un plantejament educatiu de lleure es basa sempre en uns valors que volem potenciar. Si formem part d'una institució, aquests valors estaran segurament ben definits i marcats, però si la nostra institució és el casal del poble d'un ajuntament, pot ser que els promotors del casal ni tant-se-val s'ho hagin plantejat. En qualsevol dels dos casos, hi ha uns mínims que no podem traspassar, és a dir no podem promoure el contrari, aquests mínims els trobem en la Convenció dels drets dels infants, que és una llei internacional d'obligat compliment.

Convenció sobre els Drets dels Infants:

• Versió original Nacions Unides,el 20 de novembrede 1989

• Versió per a nois i noies de 15 a 18 anys

• Versió adaptada per a nens i nenes de 9 a 11 anys

L'alumnat del curs de directors pot trobar-se o bé en una situació que està treballant en una entitat amb un projecte ben definit o bé que no està treballant o ho està fent en una entitat sense ideari ideològic definit.

Es tracta que uns i altres feu un plantejament educatiu contestant aquestes preguntes (als primers us ajudarà a aprofundir en l'ideari de la vostra entitat i als segons a reflexionar com voldríeu que fos aquest ideari):

1. Quins valors es potencien de forma explícita

2. Com es tracten aquests temes:

   • • Inclusió social

     • Inclusió diversitat funcional

     • Gènere

     • Salut

     • Consum

     • Medi ambient

     • Abusos

Per completar aquest exercici competencial, busqueu una activitat que ajudi a treballar cadascun dels valors i temes anteriors.

Aquest exercici (a menys que el professor hagi decidit fer-lo a classe) el podeu fer o no, ningú més que vosaltres mateixos us ho pot exigir, la responsabilitat d'una directora i d'un director passa també per coses com aquesta.