ÍNDEX

1 EL VESSANT EDUCATIU DEL CURS DE DIRECTORS I DIRECTORES

1.1 Introducció

El curs de directores i directors proveeix de competències per realitzar la nostra feina, però no podem oblidar el vessant educatiu de la mateixa. Podríem dir que el curs de monitores i monitors incideix sobretot en aquest aspecte, per això volem començar el curs amb aquesta unitat didàctica, ja que la majoria de vosaltres, en funció de la vostra procedència ja fa temps que vàreu fer aquest curs i alguns de vosaltres no n’heu tingut l’oportunitat. El que segueix a continuació són un seguit de reflexions que ens ajudaran a centrar-nos en el vessant educatiu del lleure.

1.2 Educació en el lleure

Entenem per educació en el lleure tota aquella que es dóna en el context de temps lliure, per tant fora de l’aula.

Això ho diem d’aquesta manera perquè ho hem conveniat així, ja que la major part d’activitats d’educació en el lleure per a infants s’han convertit en una obligació de participar-hi per a aquests, i de temps lliure no en tenen res. Per tant, un repte que tenim els qui ens dediquem a això és que els infants acabin venint lliurement perquè els hi agrada allò que els hi oferim.

Activitats com les colònies a Catalunya tenen una llarga tradició ja que daten de finals del segle XIX, a principis del segle XX es va introduir l’escoltisme, els primers casals d’estiu daten dels anys 60 i van néixer a la província de Girona seguint un model holandès. I determinades activitats com les acampades, sortides a bosc, jocs de pistes, pintar murals, cantar, jugar... les associem directament amb l’educació en el lleure.

A Catalunya, l’organització d’activitats d’educació en el lleure ha passat del fet que aquestes activitats s’organitzaven exclusivament des de l’àmbit del voluntariat i no es tenien en compte per a res dins l’àmbit escolar al fet que avui és una part fonamental d’aquet àmbit i majorment s’organitzen des de l’àmbit professional.

1.3 Model integral del lleure educatiu

En el model integral de l’educació en el lleure s’especifica que el principal objectiu de l’educació en el lleure és passar-ho bé i a continuació s’indiquen els sis grans condicionants que s’han de donar perquè s’acompleixi aquest objectiu: activitats que tinguin en compte els usuaris des del punt de vista fisiològic, adequades en quant al context i als seus usuaris, respectuoses amb els drets dels infants, amb qualitat pedagògica, divertides i interessants, i, finalment, ben organitzades i conseqüentment segures.

1.4 El fet educatiu

El fet educatiu el podem considerar com un ensinistrament (o un adoctrinament si ho preferiu), o el podem considerar com una acció encaminada al desenvolupament humà que permet i incrementar la llibertat de la persona i conseqüentment la seva responsabilitat. En funció del què fem i com ho fem, la nostra acció educativa es convertirà en una o una altra manera de fer. I això és una decisió que hem de prendre nosaltres.

Tant si prenem un camí o l’altre, acabarem manipulant els infants, en el primer cas perquè obeeixin sense pràcticament qüestionar-se res i en el segon cas perquè exerceixin el seu esperit crític, aprenent a escollir i a ser responsables de les seves accions.

1.4.1 Característiques genèriques de l’educació en el lleure

En l’educació en el lleure ens trobem aquests trets característics a tot arreu:

• Infants i adolescents que creixen

• Monitors i monitores que es converteixen en referents de conducta

• Objectius que es fonamenten en determinats valors (de forma explícita o implícita)

1.4.2 Objectius genèrics que hi trobem arreu:

• Descobrir la pròpia personalitat

• Aprendre a acceptar els companys i les companyes

• Conèixer el valor del compromís

• Realitzar serveis a la comunitat

• Aprendre a conèixer-se i autoavaluar-se

• Viure experiències enriquidores

• Participar activament de les activitats

• Desenvolupar les sensibilitats, la creativitats i determinades habilitats

• Aprendre determinats conceptes i tècniques

• Exercir la llibertat, la responsabilitat i l’esperit crític

• Aprendre a organitzar-se, aprofitant sovint les sinèrgies que el propi sistema genera

Qualsevol activitat de lleure educatiu ajuda al procés socialitzador dels infants i adolescents i és un complement d’aquell que es fa a través de la família i l’escola, el grup d’amics i amigues, el context social que ens envolta, el produït a través dels mitjans de comunicació.

1.5 La nostra intervenció educativa en el lleure

Segons Kurt Lewin la conducta individual està en funció de la personalitat i l’entorn, de tal manera que qualsevol canvi en qualsevol d’aquestes dues variables donarà com a conseqüència una conducta o una altra. Queda clar doncs que la nostra intervenció en el lleure és una oportunitat educativa d’intervenir en la variable entorn.

La nostra intervenció educativa en el lleure no pot tenir valors contradictoris amb els drets del infants, ja que si no és per convenciment ho és per obligació ja que la Convenció dels drets dels infants és una llei internacional a la qual l’estat espanyol s’hi va adherir. Per tant podem dir que els valors que hi estan continguts són també els valors a potenciar en l’educació en el lleure.

Ara bé, per transmetre valors i les actituds que se n’hi deriven cal:

• Fer-ho de forma activa

• Estar-ne convençuts

• Especificar-ho en el nostre projecte educatiu

• No plantejar objectius contradictoris

• Concretar-los en objectius específics o bé considerar-los com objectius transversals

• Donar a conèixer a l’equip de dirigents aquesta intencionalitat educativa

Però, sobretot, predicar amb l’exemple portant el respecte i el foment dels drets humans a la rutina de tot allò que fem:

• Continguts

• Metodologia

• Moments de vida quotidiana

1.6 L’especificitat de l’educació en el lleure

L'Informe Delors(1996), L'educació tanca un tresor, va advertir l'aprenentatge durant tota la vida com el "batec" d'una societat que es basa en quatre pilars:

• Aprendre a conèixer,

• Aprendre a fer,

• Aprendre a viure junts

• Aprendre a ser

i pronostica un aprenentatge de la societat en la qual tothom pugui aprendre d'acord amb les seves necessitats i interessos individuals, en qualsevol lloc i en qualsevol moment d'una manera lliure, flexible i constructiva.

D’aquests quatre punts de vista de l’educació fixeu-vos que mentre l’escola donava importància (i encara n’hi dóna) als dos primers: el coneixement i la tècnica, des del món de l’educació en el lleure es complementava donant importància als dos darrere: la convivència i les actituds.

Ara bé, perquè qualsevol persona es deixi educar cal encendre un motor que faci que prengui interès per allò que se li proposa, d’aquest motor en diem motivació. La motivació pot ser externa com ara un premi o la por a un càstig, per exemple; però la motivació que neix dintre nostre que ens fa fer les coses, tenir determinades actituds, i que en diem motivació interna és la més poderosa perquè ens fa actuar i ser com som des del propi convenciment. En la motivació externa cal un incentiu perquè funcioni, en la interna aquest incentiu es troba dins nostre.

Ara bé, la forma en com plantegem les activitats també caracteritza l’educació en el lleure, en aquest cas la participació és a la vegada una metodologia i un objectiu a assolir. La participació ha de ser:

• Activa

• Vivencial i intensa

Cal tenir en compte que encara hi ha qui fa prevaldre les activitats d’aparador on els infants i adolescents són quasi espectadors, ja que no participen en les decisions, la seva preparació o la seva participació es desmotivada i/o borregada, per tant de forma passiva.

Una altra manera en l’estil de fer de les activitats d’educació en el lleure el trobem en el fet de que aquestes faciliten la comunicació, el respecte a la llibertat i el treball cooperatiu entre els membres del grup. En aquest sentit els monitors i monitores:

1. Facilitem la relació

2. Facilitem la comunicació

3. Respectem els infants i adolescents com persones que són

4. Els ajudem a satisfer necessitats bàsiques:

5. Els hi aportem seguretat

• Els hi respectem la seva dignitat

• Afavorim la comunicació

• Els animem a expressar les seves idees

• Els ensenyem tècniques de treball d’equip

Tanmateix els hi reconeixem i tenim en compte:

• La seva singularitat

• La seva autonomia

• La seva creativitat

• La seva maduració

• La seva autoestima

1.7 Importància de la motivació

Tradicionalment, l’educació en el lleure s’ha basat en l’aprenentatge significatiu més que en l’aprenentatge memorístic o de qualsevol altre mena. L’Aprenentatge significatiu es basa en els propis coneixements i vivències que ja tenen els infants i adolescents, de tal manera que qualsevol ítem (concepte, vivència...) nou, es contrasta amb allò que ja tenim a dins (coneixement, experiència) i apareixen ítems nous, que no són ni els que ja teníem ni els que han entrat, sinó uns altres qualitativament millors.

Ja hem dit que perquè es doni aquesta predisposició a nous aprenentatges ens cal engegar el motor de la motivació per tal que prenguem interès en allò que se’ns proposa, En aquest sentit, una forma de motivar í que és característica de l’educació en el lleure és l’aprenentatge servei, basat en un aprenentatge indirecte conseqüència de les exigències d’un servei que ens hem proposat fer. Per exemple si volem col·laborar amb la Marató de TV3 i decidim muntar un acte multitudinari caldrà tenir l’espai i els permisos corresponents, tal vegada haurem de muntar un servei de bar, contractar algú, etc. Per fer tot això haurem d’aprendre a valorar un espai, aprendre com es demanen els permisos d’utilització, aprendre a contractar un distribuïdors de begudes, aprendre a muntar una infraestructura de servei de bar, aprendre com es fa un contracte... és a dir, haurem d’aprendre un munt de coses perquè la necessitat ens hi obliga ja que estem motivats perquè volem col·laborar amb la Marató de de TV3, segurament si proposéssim anar a classe per valorar un espai, ningú se sentiria motivat. L’Escola l’Empordà fa anys que utilitza aquesta metodologia amb els seus alumnes en el que anomenem TEAC (Treball de l’Espai d’Aprenentatge Cooperatiu), els alumnes han de presentar un projecte i la pròpia motivació (o necessitat d’haver-lo de fer) fa per exemple que hagin d’aprendre a fer un pressupost per fer el càlcul de la quota que han de pagar els usuaris del projecte.

1.8 Qualitat educativa

Un altre aspecte a tenir en compte és que si realitzem el nostre treball d’educació en el lleure en una entitat amb un ideari determinat, les activitats proposades han de ser coherents amb d’ideari d’aquesta entitat.

La coherència entre les activitats proposades i els objectius educatius en diem qualitat educativa, de tal manera que aquest esquema ens resumeix el que en diem un plantejament educatiu basat ens un valors:

VALORS ---– > OBJECTIUS ---– > ACTIVITATS < ---- METODOLOGIA

Els valors que volem potenciar els concretem en uns objectius que volem aconseguir i per això proposem un seguit d’activitats per assolir-los i d’acord amb una manera específica de fer les coses o metodologia.

D’aquesta concentració d’objectius d’una mateixa temàtica en diem eix temàtic i aquest el dotem d’un centre d’interès o eix d’animació amb la finalitat d’encendre el motor de la motivació i despertar l’interès.

1.9 Els objectius educatius

Cal que parem un xic d’atenció en això que en diem objectiu. Un objectiu és tot allò que volem aconseguir. Hi ha objectius molt concrets i de fàcil observació per saber si s’han aconseguit o no i d’altres que tot i saber que són quasi una utopia ens hi volem acostar el màxim possible.

Una seqüència d’objectius és un conjunt de propòsits, un darrere l’altre que calen per al propòsit final i per tant per a l’assoliment final. Per exemple per seguir una ruta en un mapa haurem d’haver aprés abans a orientar un mapa a la realitat, a interpretar els signes... L’objectiu final és el que ens interessa però no el podrem aconseguir si abans no hem aconseguit uns altres que calen "necessàriament" per aconseguir aquest.

Els objectius, per convenció, es formulen en infinitiu, per tant en comptes de dir l’infant haurà aprés a rentar.se les dents, direm, aprendre a rentar-se les dents.

També els podem classificar atenent-nos a diversos criteris, com ara:

• objectius personals o col·lectius

• generals (globals) o parcials (entremitjos, operatius, seqüencials), o concrets (específics)

• explícits o implícits

• transversals

• organitzatius

• econòmics

• educatius:

1. conceptuals,

2. procedimentals

3. socials

4. actitudinals

• ...

Els objectius han de tenir aquestes qualitats bàsiques:

• Concreció: cal saber què hem de fer per aconseguir-ho

• Mesurabilitat: cal saber si anem o no pel bon camí

• Abastabilitat: cal saber si estan dins les nostres capacitats o pissibilitats

• Realisme: cal saber si toquem de peus a terra

• Temporalitat: cal saber la data límit per aconseguir-ho

Com hem dit abans, els objectius estan relacionats amb uns valors que els sustenten, i estan relacionats amb totes aquelles activitats que els ajuden a assolir. Quan avaluem una activitat estem avaluant la consecució o no dels objectius per la qual hem programat aquesta activitat.

Per acabar repetim que una concentració d’objectius ens porta a un plantejament educatiu o eix temàtic, com ara:

• Educació per a la pau

• Educació per a la salut

• Educació per a l’adquisió d’hàbits, per exemple, alimentaris

• Educació per a l’aprenentatge de tècniques, per exemple, muntanyisme

• Educació sexual

• Educació emocional

• Educació per a la convivència

• Educació de gènere

• Educació intercultural

• Educació per a la inclusió

• Educació per a un ideari, per exemple, l’escoltisme

Si agafem com exemple d’eix temàtic l’educació ambiental, veurem que hi ha tot un seguit de conceptes que a més de conèixer ens donaran pistes per concretar els objectius:

• Ecologia i ecologisme

• Medi ambient i medi ambient natural

• Hàbitat

• Desenvolupament sostenible

• Canvi climàtic

• Escalfament del planeta

• Ambientalització

• Equilibri ecològic

• Sensibilització

• 3R: reutilitzar, reduir, reciclar

• ...

Exemple de possibles objectius generals:

• Conscienciar del problemes mediambientals

• Conèixer factors mediambientals de l’entorn

• Prendre actituds positives en front al medi ambient

• Adquirir aptituds i actituds mediambientals

• Capacitar l’anàlisi i l’avaluació mediambiental

A partir d’aquí i en funció dels objectius concrets que ens haguem proposat , alguns exemples d’activitats:

• Descobertes

• Esrtudis tècnics

• Jocs i tallers 3R

• Visites guiades

• Reconeixement directe del medi

• Activitats tècniques: amb energies alternatives...

• ...

I per engegar el motor de la motivació i despertar l’interès dels nostres infants i adolescents ho vestirem tot amb un centre d’interès o eix d’animació, com ara:

• Doràimon

• El drac de Sant Jordi

• L’època medieval

• La porta estelar

• Les olimpíades

• Un personatge, com ara en Dalí

• Un hàbitat, com per exemple el marí

• El teatre

• Una tradició, com ara els castellers

• ...

Els objectius els hem de contextualitzar en funció dels usuaris, els recursos, el lloc, etc. perquè si no ho tenim en compte proposarem coses fora de lloc.

També cal que les monitores i els monitors tant per les seves accions com per les seves actituds estiguin en consonància amb els objectius que volem treballar, podem passar de potenciar l’actitud en els infants i adolescents a tot el contrari.

I de la mateixa manera hem d’adequar les activitats perquè es puguin aconseguir els objectius, per exemple, reflexionem si una cursa per ella mateixa és una activitat adequada per treballar la competitivitat o la cooperació.

De la mateixa manera les metodologies que fem servir han d’estar en consonància amb es objectius que volem assolir, per exemple si sempre donem les activitats programades com podem treballar la capacitat d’escollir?

L’altra cosa que hem de tenir en compte és que podem aconseguir un mateix objectiu de diferents maneres, és a dir proposant diferents activitats. Per exemple, si l’objectiu és aprendre a conscienciar-nos amb alguna de les 3R mediambientals podem fer un joc de bitlles amb ampolles de plàstic, un mural a la paret amb finalitat sensibilitzadora, adaptar la lletra d’una cançó, fer un joc on haguem de classificar objectes en els contenidors de colors, preparar una dinàmica de grup, fer una representació teatral, fabricar paper,...

Hem dit que els objectius havies de ser adequats per al nostres usuaris i conseqüentment les activitats, ara però destacarem un altre aspecte important, l’actualització de les mateixes que ens obliguen a estar al dia o almenys a conèixer què els hi agrada als infants i joves avui, perquè ells sí que estan al dia. En aquest sentit, la creativitat té molt a dir i és molt útil emprar en els equips de monitors i monitores (també amb els infants i els adolescents, per què no?) tècniques per fomentar la creativitat com ara la pluja d’idees per actualitzar, innovar, refrescar, adequar... les activitats de sempre.

1.9.1 Un exemple de lligam estret entre eix temàtic i centre d’interès

Acabarem amb un centre d’interès o eix temàtic que es va posar en pràctica en un campus jove ja fa un grapat d’anys, basat en les olimpíades ja que aquell estiu se celebraven.

L’eix temàtic que es volia treballar era la convivència, el treball d’equip i la creativitat.

Usuaris: joves de 14 a 17 anys (dos nivells 14-15 i 16-17)

El centre d’interès es dóna a escollir i escolleixen les olimpíades.

Es treballa per petits equips

Activitats que han de fer per equips:

• Cada equip representa un país que s’han d’inventar (l’han de descriure en forma de guia turística)

• Cada país ha de tenir una senyera que han de dissenyar i fer, explicant-ne el significat, servirà per fer les desfilades d’inauguració

• Cada país presenta els jugadors olímpics amb uniforme propi (taller de samarretes)

• Cada país té el seu himne (bàsicament, adaptar la lletra d’una cançó)

• Cada país té una constitució basada en els drets humans (per fer-la han de tenir coneixement dels drets humans, se’ls hi faciliten)

• Cada país presenta un projecte d’inauguració i cloenda dels jocs (el projecte guanyador planteja una cercavila amb capgrossos i gegants inclosos, un festival, un podi per als medalistes...)

• Cada país fa una proposta de proves olímpiques (en realitat jocs i proves de ginkana)

• Cada país aporta medalles olímpiques (tantes com proves i categories, es va anar a una impremta que va troquelar cartró de forma rodona bastant gran amb un forat per passar-hi una cinta)

• Cada país participa en totes les proves assajant-les abans (activitat a la que cada dia s’hi dedicava una estona, els grups competien s’entrenaven també entre ells)

• El país guanyador del projecte és qui el du a terme (es va dedicar una tarda a la presentació de projectes on no hi va mancar cap detall)

Fixem-nos com els objectius de treballar la socialització, el treball en equip i la creativitat són presents en la pràctica totalitat de cadascuna d’aquestes propostes, per exemple, fer la constitució del país implica haver de treballar normes de convivència en un marc de creativitat en un país que no existeix i idealitzat i la pròpia metodologia obligava a treballar constantment en equip, el llistat d’activitats que es van arribar a fer:

1. Realització de guies turístiques (en forma de plafons)

2. Realització d’una senyera i una cartolina explicant el seu significat

3. Taller de samarretes amb pintura especial

4. Taller de modificar la lletra d’una cançó

5. Mural amb la constitució del país

6. Realització i presentació d’un projecte d’inauguració i cloenda dels jocs

7. Confecció de proves olímpiques. Les proves es van haver de consensuar per ser acceptades. La suma de totes les proves, les acceptades i les sobrants, va ser la base de moltes gimcana que la nostra escola ha realitzat en diversos campus fets posteriorment

8. Taller de pintura de medalles olímpiques

9. Assaig de proves, molts d’aquests assajos servien per acceptar o no la prova

10. L’equip que va guanyar el projecte el va dur a terme dirigint i organitzant a la resta d’equips

1.10 Una conclusió

No volem acabar aquest escrit sense tornar a remarcar que la font dels nostres objectius educatius en el lleure és la mateixa Convenció sobre els drets dels infants.

2. L'EDUCACIÓ EN EL LLEURE

2.1 Definim el lleure educatiu

Partim de la definició del lleure educatiu que ens dóna la Direcció general de Joventut, una definició que ha anat evolucionant al llarg dels anys adequant-se a la realitat de la societat civil que s'ha transformat acceleradament.

Podríem diferenciar educació en el lleure de lleure educatiu de la següent manera, l’educació en el lleure pot ser un acte educatiu en el temps lliure portat a terme de forma individual o col·lectiva en qualsevol context, fins i tot el familiar, mentre que el lleure educatiu intentaria aglutinar totes les activitats educatives organitzades i col·lectives realitzades en el temps lliure. Creiem però, que tant educació en el lleure, com lleure educatiu serien dues formes per definir una mateixa realitat i per aquest motiu emprem totes dues expressions de forma indistinta.

Finalment, fem una proposta de definició tècnica de lleure educatiu: El lleure educatiu és aquell espai de temps organitzat on les persones usuàries passen les estones del seu temps lliure realitzant activitats col·lectives que les ajuden en el seu desenvolupament personal.

Tot seguir ens caldrà analitzar-la punt per punt:

• espai de temps organitzat

• persones usuàries

• estones del seu temps lliure

• activitats col·lectives

• ajuden en el seu desenvolupament personal

2.2 Etapes i característiques de l'evolució històrica del lleure dintre del marc educatiu

A grans trets i des d’un punt de vista generalitzant, l’evolució de l’educació en el lleure a Catalunya ha estat com segueix:

• dècada dels 40: primeres experiències en colònies i campaments

• dècada dels 50: el voluntariat va ser el motor que va propulsar i estendre l’educació en el lleure per tot el territori des d’institucions creades pel voluntariat amb una clara intenció de voler transmetre uns valors molt concrets i determinats

• dècada dels 60: el voluntariat es va organitzar en federacions i s’estructura, sempre des de l’associacionisme sense afany de lucre, però la intenció de treballar valors concrets i determinats amb els nens/es i joves es va diluir una mica.

• dècada dels 70: les institucions (ajuntaments, generalitat, etc.) s’impliquen en l’organització d’activitats d’educació en el lleure i encara es deixen una mica més de banda alguns dels valors que es treballaven per herència del model francès.

• dècada dels 80: sorgeixen les empreses d’educació en el lleure que organitzen i gestionen activitats de lleure educatiu generalistes, moltes d’elles provenen del voluntariat i l’associacionisme.

• dècada dels 90: les empreses es professionalitzen, ja no necessàriament són associacions convertides en empreses, sinó que es creen directament des d’un punt de vist de negoci empresarial.

• dècada dels 00: les empreses cada vegada s’especialitzen més i ofereixen activitats molt específiques

Història de l'educació en el lleure a Catalunya, per Quim Díaz

2.3 Identificació de models actuals d'educació en el lleure

Estem parlant de totes les ofertes d’activitats que es fan des de serveis escolars o paraescolars, des de les administracions, des de les entitats sense ànim de lucre, des de les empreses de serveis socioculturals, des dels càmpings o hotels, etc.

Caldria parlar d’una graduació de models d’intervenció que anirien des d’activitats puntuals d’educació en el lleure (unes colònies d’una setmana) fins a d’altres molt més duratives en el temps (un centre obert o esplai diari per a infants i joves); des d’instàncies que tradicionalment s’han catalogat com a pròpies d’aquest sector (esplai, casals, etc.), fins a altres instàncies que també participen en la construcció d’una política educativa en el lleure dels infants i joves (ludoteques, centres cívics, regidories de joventut, serveis socials, ateneus, etc.).

3. MODEL INTEGRAL DE L'EDUCACIÓ EN EL LLEURE

L’any 2005, Rubèn Fornós Casares, va publicar a La Proa, diari del Baix Empordà (setmanari d'informació comarcal del Baix Empordà del qual n'era editor i director) el que aleshores va anomenar Model integral del lleure educatiu. Des d’aleshores aquest model s’estudia en pràcticament totes les modalitats de cursos que l’Escola l’Empordà imparteix.

Originalment el text va aparèixer publicat d’aquesta manera:

Si hagués de resumir quin és l'objectiu principal de tota activitat de lleu- re (parlo del lleure educatiu) diria que en el fons és que els participants s'ho passin bé.

Ara bé, passar-s'ho bé, al meu entendre, implica moltes coses.

• Implica que els participants estiguin ben atesos i això vol dir que es tinguin en compte les seves necessitats com persones des d'un punt de vista integral, contemplant totes les seves dimensions, des de la fisiològica a l'afectiva.

• Implica que participin en activitats adequades i això vol dir tenir en compte el seu desenvolupament per un cantó i per l'altre que estiguin contextualitzades, és a dir que no estiguin fora de lloc.

• Implica que els participants siguin tractats com persones i això només s’aconsegueix respectant els Drets Humans, l'únic referent universal in- dependent d'ideologies i moviments educatius concrets.

• Implica que hi hagi qualitat pedagògica i això només s'aconsegueix adequant les activitats als objectius i aplicant-hi un exercici constant de re- visió de les mateixes.

• Implica que les activitats siguin divertides i interessants i això s’aconsegueix tenint en compte els interessos i motivacions dels participants i evitant que s'avorreixin.

• Implica que les activitats siguin segures, la qual cosa vol dir actuar sempre amb responsabilitat.

Aquestes condicions necessàries perquè els infants i els joves s'ho passin bé formen un model integral de tal manera que cada condició està en funció de les demés.

Per això, es fa necessari que en el lleure educatiu hi hagi professionals que per un cantó tinguin clar aquest model i per l'altre hagin adquirit les competències adequades per portar-lo a terme.

Per tant, avui dia quan parlem del model integral de l’educació en el lleure estem parlant d’un model que resumeix en un sol objectiu principal tota l’educació en el lleure a aconseguir amb els participants: passar-ho bé.

Ara bé, què vol dir que els participants, infants i adolescents s’ho passin bé quan realitzen activitats d’educació en el lleure?, és precisament aquest model integral (perquè intenta tenir en compte tots els aspectes) de l’educació en el lleure qui ens dóna la resposta, que de forma esquemàtica l’expressem d’aquesta manera:

1.9.1 Estar ben atesos

Tenir en compte les necessitats dels infants i adolescents

Exemple: Atendre adequadament als participants en unes colònies pel que fa a les seves necessitats alimentàries

1.9.2 Participar en activitats adequades

Tenir en compte el seu estat de desenvolupament.

Exemple: Adequar les activitats a l’edat dels participants i a les seves diversitats funcionals

1.9.3 Ser tractats com persones

Tenir en compte els Drets Humans i específicament els dels Infants

Exemple: Fomentar el respecte entre els participants

1.9.4 Qualitat pedagògica

Tenir en compte d'escollir les activitats en funció dels objectius

Exemple: Treballar un plantejament educatiu coherent entre allò que volem aconseguir i allò altre que fem per aconseguir-ho

1.9.5 Que les activitats siguin divertides i interessants

Tenir en compte quins són els interessos dels participants i posar els mit-jans adequats per evitar que s’avorreixin

Exemple: Posar un eix d’animació o centre d’interès que faci que els participants s’animin precisament a això, a participar de les activitats proposades de forma divertida

1.9.6 Que les activitats siguin segures i ben organitzades

Tenir en compte d’actuar sempre amb responsabilitat tant pel que fa als aspectes de seguretat com organitzatius.

Exemple: Valorar els riscos d’accidents en les activitats que proposem fer

4. FUNCIONS DEL LLEURE EDUCATIU

4.1 Eduquem en valors

Els valors són el motor intern de les nostres accions, són la nostra motivació, és allò en què creiem i allò que ens defineix. Naixem en un context concret de valors familiars i socials que conformen la nostra personalitat, a mida que ens anem fent grans els valors evolucionen i fins i tot els canviem. Això passa en nosaltres però també en el conjunt de la societat. El lleure es caracteritza sobretot perquè ajuda a transmetre valors, ja que treballa les actituds de les persones i els seus hàbits i també a través del procés socialitzador a través de la convivència.
En el mòdul formatiu 69UD2, aprofundim en l'educació en valors.

4.3 Característiques de l'educació en el lleure

Les característiques principals del lleure educatiu són les derivades precisament de la definició tècnica que us hem proposat més amunt: El lleure educatiu és aquell espai de temps organitzat on els/les usuaris/es passen les estones del seu temps lliure realitzant activitats col·lectives que els/les ajuden en el seu desenvolupament personal. Les funcions del lleure educatius es poden analitzar des del punt de vista social, familiar, del propi participant, dels agents i de les institucions educatives.

4.3.1 Objectius genèrics de l'educació en el lleure

• ajudar a descobrir a cadascú dels participants la seva pròpia personalitat, ja que el lleure es donen situacions en els quals aquests es poden enfrontar a ells mateixos

• ajudar a que s'interrelacionin, per això cal afavorir la relació amb les companyes i companys, descobrir les identitats de les altres, acceptar-les i aprendre a resoldre els conflictes

• ajudar a prendre compromisos, per això cal descobrir el valor del compromís, del pacte amb la col·lectivitat, dels acords

• ajudar amb el voluntariat, per això cal afavorir situacions en les quals hi hagi l’oportunitat de realitzar serveis a la comunitat

• ajudar a autoavaluar-se, és a dir, ajudar a conèixer-se, prendre posició i ser conseqüent

• ajudar amb experiències enriquidores, afavorir experiències noves enriquidores, animant a participar-hi de forma activa, desenvolupant la sensibilitat, les habilitats i amb aprenentatges concrets

• ajudar a ser crítics, amb ells mateixos, amb els companys i els monitors, amb l’organització, amb allò que participen o se’ls hi proposa, per això cal crear situacions on s’ensenyi i es practiqui l’exercici de la crítica

• ajudar a organitzar-se, aprofitant les dinàmiques de grup i les sinèrgies que el propi sistema genera

5. PLANIFICAR UN PROJECTE

(La planificació del projecte s'explica detalladament a la unitat didàctica 69UD5)

Moltes activitats de lleure han evolucionat, principalment casals d'estiu, cap a unes programacions tancades, sense obeir a massa objectius i finalment avorrides, més properes a una planificació escolar que a unes activitats de lleure. La mainada que va al cau o l'esplai generalment hi va amb ganes, amb il·lusió. La mainada que va a la majoria de casals d'estiu, moltes vegades -no totes per sort-i va per força. Que passa? Tot són activitats d'educació en el lleure, perquè en unes hi van contents amb ganes de tornar-hi i en les altres hi van per força?

Els casals de les zones on l'educació en el lleure associatiu ha anat de baixa s'han anat assimilant tant als esquemes escolars, que s'ha perdut l’essència del lleure educatiu. Programacions tancades i poc participatives fan que els participants acabin sense passar-ho bé en la seva estada al casal. Una reflexió que hauria d'obrir un debat important a tots els professionals responsables d'organitzar activitats d'educació en el lleure.

La nostra intervenció educativa en el lleure parteix sovint d'una necessitat educativa i social a la qual hi volem donar resposta. Sovint es tracta de carències que el lleure educatiu pot ajudar a minvar.

El coneixement del context social i cultural on creixen els nostres infants i joves és clau per a la intervenció educativa, de la mateixa manera que saber quines polítiques socioculturals s'hi apliquen i de quina classe social provenen els participants, a més d'analitzar necessitats educatives específiques del grup en general i dels individus en particular.