Unitat didàctica 68UD5
Responsabilitat, seguretat i primers auxilis en activitats d'educació en el lleure
ÍNDEX
Advertiment sobre aquesta unitat didàctica
Aquesta unitat didàctica consta de dues parts, la primera anomenada RESPONSABILITAT, SEGURETAT I PRIMERS AUXILIS EN ACTIVITATS D'EDUCACIÓ EN EL LLEURE és la corresònent a aquest curs de monitores.
La segona part anomenada PROTOCOLS D'ACTUACIÓ SANITÀRIA I PRIMERS AUXILIS és un complement d'aquests continguts que seveixen per aprofundir en el tema (de fet fa referència a l'àmbit escolar ja que forma part de la formació que donem al curs de Vetlladores, però que és perfectament transferible
Primera part:
RESPONSABILITAT, SEGURETAT I PRIMERS AUXILIS EN ACTIVITATS D'EDUCACIÓ EN EL LLEURE
RESPONSABILITAT, SEGURETAT I PRIMERS AUXILIS EN ACTIVITATS D'EDUCACIÓ EN EL LLEURE
1 APLICACIÓ DE LES MESURES DE PREVENCIÓ ESTABLINT NORMES I LÍMITS
En tota activitat hem d'establir límits i posar normes per tal de minimitzar els riscos. Les normes que establirem nosaltres són les "normes internes" que són aquell conjunt de normes creades dins d'un marc concret i que hem de complir totes les persones que participem en aquella activitat, com ara un casal o unes colònies. Per exemple els horaris d'una programació són una norma interna. Les normes internes no poden estar mai en contradicció amb les normes externes i cas d'estar-ho hem de complir i fer complir davant de tot la normativa externa d'obligat compliment. Per això diem que les normes externes són el conjunt de normativa vigent que obligatòriament hem de complir quan organitzem i participem en una activitat de lleure.
Hem de tenir en compte i per això ens hem d'assessorar molt bé, que segons la tipologia de les activitats que organitzem ens les quals hi participen menors d'edat, caldrà l'aplicació d'una o altra norma segons el cas. Per això hem de saber distingir la tipologia de les activitats per saber quina norma cal aplicar i complir.
2 CONEIXEMENT PREVI DE LA XARXA D'INTERVENCIÓ SANITÀRIA I DEL SISTEMA DE PROTECCIÓ CIVIL
2.1 Aspectes generals
Pel que fa a la salut de les persones assistents a les activitats d’educació en el lleure, les orientacions de l'Oficina de la Regió Europea de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el Pla de Salut i el Pla integral per a la Salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable de Catalunya proposen un conjunt d’estratègies i d’accions dirigides a la prevenció i el control de les lesions causades per accidents i al foment de la salut i el manteniment dels hàbits de vida saludable.
En compliment dels esmentats Plans, el Departament de Salut ofereix un servei destinat als ciutadans i ciutadanes de Catalunya en el qual es troben diversos apartats amb informació, consells i actuacions saludables, molts dels quals us han de servir perquè les vostres activitats siguin segures i sanitàriament correctes. A tal fi visiteu canalsalut.gencat.cat on trobareu, entre d’altres, els apartats Vida saludable i La salut de la A a la Z. Ben segur que la combinació d’aquestes accions informatives i les vostres activitats educatives donaran com a resultat la consolidació d’un estil de vida saludable.
També, durant la realització de les vostres activitats heu de tenir en compte un conjunt de fenòmens naturals, entre ells els meteorològics o els derivats de la seva acció com són les inundacions i les tempestes, i altres derivats majoritàriament de l’acció de l’home sobre el medi, com són els focs en el bosc. La Direcció general de Protecció Civil us pot oferir diversos consells sobre riscos, entre altres, revetlles, focs en edificis o urbanitzacions, mesures d’autoprotecció, etcètera, si aneu a www.gencat.cat/emergencies.
No obstant això, de tots ells us destaquem, per la seva importància en el moment de preparar les vostres sortides, els enllaços directes:
D’altra banda, aquí teniu un altre enllaç amb informació proporcionada pel Cos d'Agents Rurals, sobre les Mesures de prevenció i d’autoprotecció, que us poden servir de referència per instal·lar fogons de butà i davant dels incendis forestals.
A més a més, us facilitem també quatre enllaços que us donen informació directa sobre els riscos d’incendi i de fenòmens meteorològics a l’hora de preparar les activitats d'educació en el lleure que es desenvolupen en el medi natural:
Mapa actualitzat Risc incendi, informació diària sobre el risc d'incendis a Catalunya.
Mapa actualitzat Pla ALFA, informació diària d'actuacions dels Agents Rurals que us poden afectar.
Mapes meteorològics i previsió general del temps d’1 a 3 dies i, per municipis, fins a 8 dies
Pel que fa a les previsions sobre l’estat del temps, el Servei Meteorològic de Catalunya ofereix a l’usuari el servei El temps al mòbil , per mitjà del qual es pot consultar quin temps farà a tot Catalunya o en un indret específic, en qualsevol moment i a qualsevol lloc.
Per acabar, i en referència a la preparació de les vostres activitats a la muntanya, us facilitem l’enllaç que sobre aquestes faciliten els bombers, principalment en el massís del Pedraforca.
2.2 Coneixements previs de la xarxa sanitària
El sistema sanitari públic posa a la vostra disposició diversos recursos on us podeu adreçar en cas que us trobeu davant d’una urgència mèdica. Podeu anar al vostre centre d’atenció primària (CAP) i, fora del seu horari habitual, als centres amb atenció continuada, els quals estan en funcionament durant més hores.
En la Guia per a l’accés als centres amb atenció continuada i urgent 2012-2013 trobareu la relació d'aquests centres de tot el territori de Catalunya.
També, si es tracta d’una urgència, sempre podeu trucar al telèfon 061 CatSalut Respon, on metges i infermeres donen consells de salut i assessoren sobre què cal fer en cada situació. Si cal, envien el metge a domicili o una ambulància. Recordeu que, si no és estrictament necessari, no heu d’anar directament als serveis d’urgències dels hospitals. Així s’evita que es col·lapsin en detriment de les persones que més els necessiten.
En cas d’emergència heu de telefonar al 112
2.3 El 112, el número d'emergències
Què és el 112?
És el telèfon que centralitza les trucades d’urgència. És únic a tot l’àmbit europeu i dóna resposta immediata les 24 hores del dia
Quan s’hi ha de trucar?
Davant d’una situació de perill immediat: accidents, incendis, robatoris, agressions, violència masclista, rescats i catàstrofes
Qui atén la trucada?
La persona que atén la trucada posa en marxa immediatament un dispositiu per atendre la urgència sigui del tipus que sigui, independentment del lloc on es produeixi
Quins serveis hi intervenen?
Els serveis públics d’emergències: mossos d’esquadra, policies locals, bombers, protecció civil, sanitaris i agents rurals
Emergències de persones sordes
SMS: 679 436 200 / Fax: 900 500 112
Els Centres d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112
Són centres integrats i permanents que tenen com a objectiu facilitar un espai comú i una estructura de coordinació i d’interacció dels diversos serveis d’emergències de Catalunya: bombers, policies, sanitaris i medi ambient.
Seguiu el Twitter d'emergències
2.4 El mapa d'incendis forestals
En la determinació del perill d’incendi forestal intervenen bàsicament tres variables: la meteorologia, la vegetació i l’orografia. A aquestes variables cal afegir-ne una quarta, que és esporàdica: la ignició. El seguiment de l’evolució d’aquestes variables i la previsió de la seva evolució són el que preveu el sistema d’avaluació de perill.
La Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat (DGMNB) del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural té encomanada la prevenció dels incendis forestals. És dins d'aquesta responsabilitat on s'emmarca el sistema d'avaluació de l'evolució del perill d'incendi forestal. En aquest recull es presenten diferents eines per valorar el perill d'incendi que de forma ininterrompuda se segueixen a la DGMNB al llarg de l'any. Totes es valoren individualment i en conjunt i a partir d'aquí s'elabora el mapa de perill diari que és l'eina per donar suport a les decisions que dia a dia es prenen a la DGMN com l'activació del Pla Alfa, el moviment d'efectius, la coordinació amb bombers i protecció civil, l'avís a les entitats territorials, les autoritzacions per fer foc, l'avís de perill a la població, etc.
Aquestes eines són:
- Mesura directa en camp d'humitat de combustibles.
- Mapes de variables i índexs de perill de component meteorològic.
- Càlcul de percentils de les variables bàsiques.
- Informació històrica d'incendis i situacions ocorregudes els darrers anys.
- Gràfics de sensors específics de seguiment del risc.
- Seguiment de patrons meteorològics sinòptics relacionats amb el risc d'incendi.
- Mapes estàtics: combustibles forestals, inflamabilitat, altimetria...
Amb la finalitat de calcular el perill i valorar-lo de forma global per a la totalitat del territori, es genera un mapa perill de risc d'incendi forestal. Aquest mapa es genera agrupant la informació que es recull procedent de les diverses fonts que ofereixen dades rellevants sobre l'evolució del perill d'incendi forestal.
Si el mapa de perill d'incendi forestal no està actualitzat al web del Departament, podeu sol·licitar-lo al Servei de Prevenció d'Incendis Forestals al telèfon 93 574 00 36 (Finca Torreferrussa).
Enllaços relacionats:
3 PROTOCOLS DE SALUT I TÈCNIQUES DE PRIMERS AUXILIS
3.1 Introducció
Davant d'una situació d'emergència amb risc vital, els estudis realitzats demostren que la primera atenció sanitària que es presta és un factor determinant del desenllaç del procés assistencial. Per això,considerem un objectiu prioritari el fet de tenir coneixements en atenció sanitària immediata, ja que per raó de les tasques que desenvolupem, és possible que algun cop hàgim d'afrontar una situació d'emergència, fins que els professionals sanitaris se'n facin càrrec. Aquesta formació considerem que ha de garantir uns coneixements necessaris que ens permetin, en la mesura del possible, millorar la situació o, si més no, evitar l'aparició de riscos afegits.
L'Administració de la Generalitat estableix, mitjançant el Decret 225/1996, de 12 de juny, les bases de la formació no reglada en matèria d'atenció sanitària immediata, fixant els objectius docents que han d'assolir els diferents nivells de formació i als tres grups que va destinada aquesta formació.
Els educadors en el lleure s'inclouen en el segon grup: "Grup d'atenció sanitària immediata: persones que es trobaran en situacions de risc sanitari i altres que la seva tasca és l'ajut a la comunitat en situació de perill o accident". Incloent als monitors d'activitats de lleure en els Programes d'atenció sanitària immediata, per als professionals o personal voluntari que, per raó de les seves tasques i les seves responsabilitats sobre altres col·lectius, necessiten tenir coneixements en primeres cures sanitàries.
Concretament aquesta normativa disposa que els monitors d'activitats de lleure han de tenir el Nivell 1 dels "programes d'atenció sanitària immediata", adreçat a les persones que, pel fet de desenvolupar les seves activitats envers un col·lectiu determinat, poden trobar-se, eventualment, en situació d'haver de prestar una atenció sanitària immediata.
El problema és que la Generalitat a hores d'ara encara no ha fixat el contingut del programa corresponent al Nivell 1.
Per això aquest nivell no es pot cursar en lloc de manera oficial, tot i que aquest decret diu que aquest nivell l’han d’impartir els centres reconeguts per la Generalitat de Catalunya que, d'acord amb la normativa aplicable, estiguin facultats per formar monitors d'activitats de lleure infantil i juvenil, exclusivament respecte a aquests col·lectius.
És a dir, degut a aquesta disfunció, la llei obliga als monitors de lleure a tenir el "Nivell 1" dels programes d'atenció sanitària. Un títol que fins a dia d'avui no es pot obtenir oficialment a cap lloc, degut a que la Generalitat des de 1996 encara no ha establert el programa formatiu d'aquest nivell. La nostra escola juntament amb algunes altres ha començat a impartir una formació de primers auxilis en activitats de lleure que equivaldria a una formació de Nivell 1:
3.2 Curs d'atenció sanitària immediata en les activitats d'educació en el lleure:
4. UTILITZACIÓ I COMPOSICIÓ D'UNA FARMACIOLA D'URGÈNCIES
La farmaciola d'urgències ha de ser un armari tancat (no amb clau) a 1,20m. per evitar l'accés dels nens ien un lloc no massa humit, ni massa sec, lluny d'una font directa de calor. Ni el bany ni la cuina són llocs recomanables per tenir la farmaciola. També hem de disposar d'una ronyonera, motxilla o similar en cas de marxar d'excursió. Es recomana que hi hagi una persona responsable que en tingui cura, per tal que sempre estigui completa, i els materials i estris de caducitat es revisin cada cert temps per assegurar-ne la validesa. En una farmaciola mai no hi ha d'haver: medicaments caducats, mal conservats o poc identificats (amb el tap trencat, sense el nom, sense el prospecte, etc.), termòmetres que no funcionin, ni pinces o tisores rovellades.
4.1 Localització
En un lloc que sigui a l’abast i conegut per tothom, on no faci massa calor ni hi hagi humitat, i protegida de la llum. En un punt elevat, perquè no sigui accessible als nens i les nenes més petits.
4.2 Característiques
Es recomana que hi hagi una persona responsable que en tingui cura, per tal que sempre estigui completa, i els materials i estris de caducitat es revisin cada cert temps per assegurar-ne la validesa.
Cal que contingui sempre material a punt de ser utilitzat i en quantitat suficient.
Ha d’estar sempre tancada, però ha de ser fàcil d’obrir. El personal i l’equip docent han de saber com s’obre. Si es tanca amb clau, cal que s’hi pugui accedir ràpidament en cas d’urgència.
En una farmaciola mai no hi ha d’haver: medicaments caducats, mal conservats o poc identificats (amb el tap trencat, sense el nom, sense el prospecte, etc.), termòmetres que no funcionin, ni pinces o tisores rovellades.
4.3 Components mínims i indispensables
A la farmaciola, hi ha d’haver material sanitari i llista de telèfons d’urgència. Concretament:
Capsa de gasses estèrils en bosses individuals.
Gasses no estèrils.
Esparadrap, preferiblement antial·lèrgic.
Tiretes.
Benes de gassa (de mides diferents).
Tisores de punta rodona i pinces.
Antisèptic d’ús extern: solució aquosa de povidona iodada al 10%.
Alcohol al 70%.
Guants d’un sol ús.
Termòmetre.
Producte per a les picades.
Llistat de telèfons útils.
És molt important que, a l’àrea o la zona on hi hagi la farmaciola, hi tinguem a l’abast una pica i un dispensador de sabó per rentar-nos les mans (mai una pastilla) i tovalloles d’un sol ús o de paper.
Medicaments.
Haurà de contenir únicament aquells del tipus analgèsic-antipirètic, és a dir per a tractar el dolor i la febre; els més utilitzats són les formulacions infantils del paracetamol (Termalgin®, Apiretal®, Febrectal® i els seus genèrics) o del ibuprofè (Dalsy®, Junifen®, Paidofebril®, Pirexin®, i els seus genèrics)
Així mateix també podrà tenir-se algun preparat per a la neteja del nas d'utilitat en cas que el nen estigui refredat (per exemple solució salina fisiològica)
En el cas dels xarops no es poden compartir les culleres dispensadores, s'han de substituir per xeringues d'un sol ús.
Enllaç relacionat:
CedimCat Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya: L'ús de medicaments en nens
4.3.1 Mite o realitat?:
6. GESTIÓ D'ASSEGURANCES PER A ACTIVITATS D'EDUCACIÓ EN EL LLEURE
Per preparar les activitats del casal d'estiu, les colònies o les acampades. Cal recordar l'obligació que estableix el Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys de contractar una assegurança de responsabilitat civil i una altra d'accidents personals.
6.1 Assegurança d'accidents personals
En primer lloc, l'entitat promotora o en el seu cas l’entitat organitzadora, haurà de disposar d'una assegurança d'accidents personals que cobreixi, a més de les despeses de curació, un capital mínim de 3.005,06 euros en cas de mort (en cas de ser menor de 14 anys es destinaran a cobrir despeses de sepeli) i un capital mínim de 6.010,12 euros per invalidesa per accident.
6.1 1 Conceptes bàsics que cal conèixer de les assegurances d'accidents personals:
Accident: Tota lesió corporal que, derivada d’una causa violenta, sobtada, externa i aliena a la intencionalitat de l’assegurat, produeix invalidesa permanent, total o parcial o mort.
Invalidesa permanent: La pèrdua orgànica o funcional dels membres i/o les facultats de l’assegurat la recuperació dels quals no s’estimi previsible. Podrà ser parcial, total, absoluta o gran invalidesa.
Invalidesa temporal: Aquella que s’estimi recuperable i durant el temps que impedeixi a l’assegurat la realització normal de la seva feina habitual.
Assistència sanitària: Inclou despeses de tractament mèdic, farmàcia i estades a hospitals o clíniques fins a la recuperació total de l’assegurat dins els límits pactats.
Agents de l’assegurança: Assegurador, assegurat, prenedor i beneficiari
Objecte de l’assegurança: Garantir el pagament de les indemnitzacions pactades a l’assegurat o beneficiaris en els supòsits contractats (habitualment mort, invalidesa permanent i assistència mèdica i farmacèutica)
Àmbit de l’assegurança: Generalment les garanties de la pòlissa tenen efecte arreu del món amb les exclusions corresponents (regions inexplorades). L’àmbit temporal es pacta al condicionat
Cobertures:
Mort (en el cas de menors de 14 anys o persones legalment incapacitades el capital assegurat s’entendrà com a despeses de sepeli)
Invalidesa permanent absoluta, total i/o parcial
Assistència sanitària
Altres cobertures (invalidesa temporal, gran invalidesa, malaltia professional,…)
Exclusions:
accidents intencionats,
malalties,
suïcidi o temptatives,
esports remunerats
6.2 Assegurança de responsabilitat civil
Pel que fa a la responsabilitat civil, l'entitat organitzadora o l'entitat promotora té l'obligació de contractar una assegurança de responsabilitat civil per cobrir els riscos derivats del desenvolupament de les activitats de temps lliure amb uns límits mínims de 150.253,03 euros per víctima i 601.012,10 euros per sinistre
6.2.1 Aplicacions a tenir en compte de les assegurances de responsabilitat civil i agents implicats:
Limitació de la responsabilitat de l’empresa: L’assumpció de la responsabilitat civil derivada de qualsevol dany causat en el marc de l’activitat estatutària de l’entitat correspon a la mateixa independentment de la persones o persones causants directes del dany.
Concurrència de responsabilitats: Cal diferenciar la responsabilidad civil de la penal:
Il·lícit penal: Conducta o comportament tipificat com a delicte o falta i mereixedora de pena o sanció legal (homicidi, robatori, furt, lesions, ...) > Procés sancionador
Il·lícit civil: Conducta de la que deriva un dany o perjudici que obliga a la seva reparació però sense transcendència des del punt de vista penal > Procés indemnitzador
6.2.2 Especificitat de l’activitat assegurada:
La RC sempre recaurà sobre la persona jurídica de l’entitat quan el dany causat sigui imputable a l’activitat de la mateixa.
Les responsabilitats en que puguin incòrrer les persones a títol personal són privatives o penals.
Les administracions públiques imposen obligacions legals de contractació d’assegurances de RC.
Cal aplicar criteris en la gestió de responsabilitat social i de garantia de pervivència de l’a ctivitat. L’existència d’assegurances garanteix, en part aquesta responsabilitat.
La contractació d’assegurances no és eximent per a la disposició de mecanismes preventius.
6.2.3 Els conceptes bàsics d’una assegurança de responsabilitat civil:
Dany
Dany material: Deteriorament, destrucció o pèrdua total o parcial de béns
Dany personal: mort, lesió corporal, o menyscabament de la salut o de la integritat física de les persones
Perjudici: Pèrdua de beneficis o espectatives de drets de caire patrimonial.
Dany moral, continuat, futur, sobrevingut, ...
Tercer: Qualsevol “altre” que pateix el dany o perjudici sobre si mateix o sobre els seus béns, drets o interessos.
Sinistre: Fet del qual pugui resultar legalment responsable l’assegurat d’un contracte d’assegurances.
Agents de l’assegurança: Assegurador, assegurat, prenedor, beneficiari i contrari.
Objecte de l’assegurança: Garantir el pagament de les indemnitzacions en què l’assegurat pugui incórrer per la seva responsabilitat civil
Abast de l’assegurança: Detalla l’origen de les reclamacions que cobreix l’assegurador
Cobertures:
Responsabilitat Civil de l’Explotació
Despeses de defensa i fiances civils
Responsabilitat Civil per accidents de treball
Altres cobertures (locativa, productes, post-treballs, professional,...)
Àmbit de l’assegurança: Detalla l’àmbit territorial on la cobertura tindrà efecte
6.3 Activitats dins dels edificis o instal·lacions de centres docents i locals socials
Si les activitats es desenvolupen dins dels edificis o instal·lacions de centres docents, l'entitat ha de contractar una pòlissa de responsabilitat civil per una suma assegurada mínima de 1.200.000 euros per sinistre (article 17 del Decret 333/2002).
És quasi obligat que les entitats disposem d'un local que utilitzem com a seu social, magatzem i arxiu, lloc de reunió, sala d'activitats. Haurem de diferenciar entre el que és l'edifici (continent) i els materials que hi tenim en el seu interior (contingut). El que és més habitual és contractar una pòlissa combinada que ens cobreixi almenys, l'incendi, els danys per aigua, el robatori i la responsabilitat civil.
Cal assenyalar que al sol·licitar un préstec hipotecari amb una entitat bancària, aquesta obliga a l'adquirent a tenir contractada una assegurança amb una cessió de drets en cas de sinistre a favor de la esmentada entitat bancària.
Decret 333/2002
Article 17
Es modifica l’article 5 del Decret 218/2001, de 24 de juliol, pel qual es regula l’ús social dels edificis dels centres docents que queda redactat de la manera següent:
Article 5.
Responsabilitats derivades de l’ús.
"Les administracions, institucions, organismes, associacions, persones físiques o jurídiques que hagin estat autoritzades per a l’ús d’edificis, instal·lacions o serveis dels centres docents, inclosos els supòsits d’ús per a la realització d’activitats complementàries o extraescolars, estan obligades a contractar una pòlissa d’assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei, derivada de l’ús i de l’activitat per l’esmentada utilització, pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar durant l’activitat autoritzada; per una suma assegurada mínima de 150.000 euros per víctima i 1.200.000 euros per sinistre.
"La Generalitat de Catalunya podrà actualitzar anualment els límits anteriors mitjançant Decret."
6.4 Assegurances segons el Conveni Col·lectiu del Sector del Lleure
Com ja sabeu l'entitat ha de disposar d'una assegurança d'accidents personals per als participants de les activitats que cobreixi despeses de curació, mort i invalidesa.
Però si apliqueu el Conveni Col·lectiu del Sector del Lleure, cal que contracteu obligatòriament una assegurança d'accidents per als treballadors amb cobertura 24 hores, i no només durant la realització de les activitats.
6.4.1 Pòlissa Conjunta Innominada. La solució integral per al Lleure
Des de Suport Associatiu www.suport.org posen al vostre abast una assegurança conjunta amb condicions molt beneficioses. Les principals avantatges d'aquesta assegurança són, entre altres, que no té cap franquícia, que les despeses de curació i assistència sanitària són il·limitades, i que és tracta d'una pòlissa innominada; la qual cosa vol dir que és suficient amb facilitar el número de participants i no cal aportar llistats amb els noms i cognoms dels nens ni dels monitors.
6.4.2 Assegurar als voluntaris
Voluntaris: Un dels aspectes fonamentals de la gestió dels voluntaris de l'entitat són les assegurances. Així es recull de manera expressa tant a la normativa catalana com a l'estatal.
La Carta de Voluntariat de Catalunya adoptada per la Resolució 98/V de 29 de maig de 1996 del Parlament de Catalunya, estableix com a dret del voluntari el següent: "Ser coberts dels riscos derivats de l'activitat que du a terme com a voluntari i dels danys que , involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat"
La Llei espanyola del Voluntariat (llei 6/1996) recull el següent:
Art.10. "Les organitzacions respondran enfront de tercers pels danys i perjudicis causats pels voluntaris que participen en els seus programes, com a conseqüència de la realització d'actuacions de voluntariat..."
Art. 6. Reconeix com un dret del voluntari el de "ser assegurats contra els riscos d'accidents i malaltia derivats directament de l'exercici de l'activitat voluntària..."
D'acord amb l'anterior, haurem de tenir contractada una pòlissa d'accidents i malaltia, i una altre de responsabilitat civil.
Enllaç relacionat:
Per aprofundir més amb el tema de voluntariat podeu clicar aquests enllaços:
7 ACLARIMENT DE DUBTES DE COM ACTUAR EN TEMES DE SALUT
Un dels temes que més pregunten l'alumnat dels cursos de monitors i directors de lleure, són els temes de salut, en particular allò que podem fer i allò que no.
Hi ha alumnes que tenen algun títol de socorrisme i d'altres que fan de monitor i monitora en activitats escolars i uns com a socorristes i altres com a monitores i monitors que exerceixen a les escoles, estan obligats a seguir uns protocols que ens alguns casos difereixen dels que s'han d'aplicar en les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors d'edat i es porten a terme en dies no lectius.
En el món de l'educació en el lleure, en tots aquest temes de salut hi ha moltes creences que no sempre s'ajusten a la realitat, per aquest motiu l'Escola l'Empordà sempre hem mirat de tenir clar un criteri contrastat sobre aquests aspectes. Per tot això ja fa temps que hem establert uns mateixos arguments, atenent-nos a les disposicions legals, respecte als protocols d'actuació en aquells temes de salut que generen més dubtes en les activitats d’educació en el lleure.
7.1 FAQ (Preguntes freqüents)
7.1.1 És obligatori tenir la fitxa de salut?
Sí, la llei ens obliga a tenir la fitxa de salut de tots els participants menors d'edat. Aquesta fitxa de salut, ha d'estar convenientment signada per la persona que tingui la potestat, de cadascuna de les persones participants menors d'edat, en la qual constin els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació amb indicació d'horaris i quantitat, el possible règim que escaigui i qualsevol altre qüestió que es consideri necessària.
7.1.2 Hi ha d'haver una monitora o monitor en concret que s'encarregui dels temes de salut?
No, no és obligatori per llei, però des de l'Escola l'Empordà recomanem establir un membre de l'equip de dirigents que sigui el responsable de salut. Aquesta persona hauria de tenir com a mínim coneixements d'atenció sanitària immediata i s'hauria d'encarregar de tots els temes de salut i dels derivats de la fitxa de salut. Però amb les darreres disposicions degut a la COVID-19 ara hi ha d'haver un responsables de prevenció i higiene
7.1.3 Quan s'han d'establir protocols d'actuació en temes de salut?
Sempre, sempre es recomanable i necessari establir protocols d'actuació en cas de malaltia o accident i que tot l'equip de dirigents tingui coneixement de com s'ha d'actuar davant dels casos relacionats amb la salut. Establint criteris comuns que coneix tot l'equip.
7.1.4 Podem portar nosaltres un infants o adolescent al metge si considerem que algun dels nostres participant necessita atenció mèdica?
Sí, els membres de l'equip de dirigents sí que podem portar un menor d'edat participant a les nostres activitats al metge quan no es trobi bé o s'hagi fet mal. Per això en l'autorització de participació a l'activitat, lliurada per la persona que tingui la pàtria potestat, ha de constar l'autorització expressa perquè sigui atès per un metge en cas de malaltia o accident.
7.1.5 Podem portar un menor d'edat en el nostre cotxe particular en el cas que necessiti atenció mèdica
Sí, els membres de l'equip de dirigents sí que podem portar un menor d'edat en un cotxe particular en el cas d'atenció mèdica. Per això en l'autorització de participació a l'activitat, lliurada per la persona que tingui la pàtria potestat, ha de constar l'autorització expressa de poder usar un vehicle privat per al desplaçament no urgent ni especialitzat, en el cas de necessitar atenció mèdica. En aquests casos necessitarem disposar d'una cadireta o elevador (homologats) per als menors que tinguin una alçada inferior al 1,35 m.
Sempre seran dos membres de l'equip de dirigents que acompanyin al menor amb cotxe. Un condueix i l'altre està pel menor. La resta de l'equip de dirigents com que probablement quedarà per sota del ràtio legal es convenient que durant aquesta estona no faci cap activitat de les que considerem de risc (Desplaçaments, bany o esports de risc)
En casos greus mai portarem el menor amb el nostre cotxe, sempre trucarem al 112 perquè aquest trasllat es faci amb ambulància sota la supervisió de professionals de la salut.
Si hem decidit trucar al 112, vol dir que es tracta d'un cas greu i no podem portar el menor amb el nostre cotxe, malgrat veiem que tarda l'ambulància. En tot cas tornarem a trucar als 112 per alertar de la demora.
7.1.6 Podem administrar medicació als participants menors d'edat?
Sí, l'equip de dirigents sí que podem administrar medicació, sempre que:
Els pares ens ho hagin autoritzat en la fitxa de salut
Un metge ho hagi receptat durant els dies de l'activitat
En aquests casos els membres de l'equip de dirigents podrem administrar un medicament en els casos en què ho pogués fer el pare, la mare sense una formació especial.
Si el medicament l'ha d'administrar personal amb una formació determinada i no hi ha cap membre de l'equip de dirigents que tingui aquesta formació, cal que el responsable de l'activitat es posi en contacte amb el centre d'assistència primària més proper per gestionar la possibilitat d'administrar aquesta medicació durant l'estada del menor a la nostra 'activitat.
7.1.7 Quan trucarem als pares en cas de malaltia o accident?
La llei no ho determina però hem dit que en totes les activitats de lleure hem d'establir un protocol d'actuació en cas de malaltia o accident i nosaltres us recomanem:
Casos greus: El trasllat serà a càrrec d'una ambulància i es aconsellable trucar als pares quan el menor ja estigui essent atès en un centre de salut. Els pares al conèixer la notícia i saber que ja està en mans del metge, els hi dóna més tranquil·litat dins l'ensurt que la trucada sempre els provoca.
Casos lleus: Serà molt diferent aquest protocol en un casal d'estiu o esplai que en unes colònies, campament o ruta.
En un casal o esplai (activitat sense pernoctació) quan un participant no es trobi bé o s'hagi fet mal, la primera cosa que haurem fer serà trucar als seus pares i seran ells qui el vindran a buscar i decidiran si han de portar o no al seu fill/a al metge. En cas de no trobar els pares el portarem nosaltres
En canvi quan estem lluny de casa (activitat amb pernoctació), en cas que no es trobi bé o s'hagi fet mal haurem de portar al menor el més aviat possible al centre sanitari més proper perquè un metge el visiti. Creiem que en aquest cas el moment més adequat per trucar als pares serà quan ja estigui en mans del metge. Els pares al conèixer la notícia i saber que ja està en mans del metge, els hi dóna més tranquil·litat dins l'ensurt que la trucada sempre els provoca.
7.1.8 Està prohibit fer cures posant Betadine (povidona iodada)?
No, no està prohibida l'aplicació de Betadine (povidona iodada) en les activitats d'educació en el lleure infantils i juvenils, però recomanem que els pares n'autoritzin el seu ús a l'hora de rebre petites cures. Per això en l'autorització de participació a l'activitat, lliurada per la persona que tingui la pàtria potestat, ha de constar l'autorització expressa de poder fer petites cures usant povidona iodada.
Si decidiu en les petites cures de no usar Betadine (povidona iodada), netegeu abundantment amb aigua i sabó la ferida. Rentar bé la ferida amb aigua i sabó també fa la funció antisèptica.
No poseu mai Betadine (povidona iodada) en en ferides grans i obertes ni tampoc en ferides que després han de veure o curar els professionals sanitaris.
No poseu mai Betadine (povidona iodada) si a la fitxa de salut indica que el menor és al·lèrgic al iode o a la povidona iodada.
Si la vostra entitat organitzadora de les activitats de lleure us diu que mai poseu Betadine (povidona iodada), no els contradiu i seguiu les seves indicacions però recordeu sempre rentar bé la ferida amb aigua i sabó. (Més informació)
7.1.9 Podem administrar paracetamol o algun altre medicament antipirètic per fer baixar la febre?
Sí, però només en casos de febre alta i necessitarem l'autorització específica dels pares (en l'autorització genèrica de participació) perquè es pugui administrar medicaments antipirètics de formulació infantil com el paracetamol, evitant d'emprar aspirina, per part dels membres de l'equip de dirigents.
Aquesta medicació només serà per fer baixar una mica la febre i ens doni temps d'arribar a un centre de salut perquè atenguin al menor. Si no tenim l'autorització prèvia dels pares i un menor té molta febre i ens trobem lluny d'un centre de salut. Podem trucar al 112 i ens passaran a un metge que ens prescriurà l'administració d'un medicament antipirètic indicant-nos quantitats. Cal tenir en compte que les trucades al 112 queden enregistrades i es pot demostrar que ha estat un metge que us ha recomanat administrar aquesta medicació al menor.