ÍNDEX

1 LA PEDAGOGIA DEL JOC I EL SEU VALOR EDUCATIU

El nostre intent de definir el joc emprant tots els elements a partir de l’estudi de Lavega, 1996: “El joc és una acció lliure, agradable, espontània, desinteressada, moldejable, ordenada, conscient, estètica, imaginada i necessària que es desenvolupa en un espai i temps determinats per uns actors concrets i amb determinat material de suport".

1.1 El joc i el desenvolupament personal

La persona des de ben petita actua mitjançant el joc: explorant, aprenent, coneixent el seu cos, els objectes que l’envolten i l’entorn social i cultural en el que viu.

El joc permet que qualsevol jugador que s’hi introdueixi en la seva essència s’oblidi de l’entorn seriós de la vida quotidiana, comportant-se sense màscares, ensenyant la seva personalitat i els trets característics del seu tarannà.

Hi ha una estreta relació entre el joc i la personalitat, cada persona quan juga participa de forma unipersonal i particular que els distingeix de la resta de jugadors, i cadascun d’ells té preferències diferents per la diversitat de jocs i cas de jugar al mateix joc, cadascú es comporta amb patrons de conducta altament subjectius i irrepetibles. Això mateix, vist duna altra manera, podem afirmar que els trets particulars de determinades situacions de joc podem modelar la personalitat. Per exemple, en el futbol, aquell que sempre juga de porter i aquell altre que sempre ho fa de davanter, poden perfilar personalitats ben diferents, i fins i tot el fet de jugar sempre a futbol pot generar una personalitat diferent al fet de jugar a judo, posem per cas.

És aquesta relació existent entre la personalitat de l’individu i el joc que practica, quan podem parlar de la influència del joc en el desenvolupament de la personalitat al llarg de les etapes evolutives de la persona.

1.2 La dimensió lúdica del joc: elements qualitatius i elements quantitatius

Els components qualitatius que són l’essència de la dimensió lúdica del joc agrupats en 10 accions:

1. Acció lliure: Llibertat, alliberament, acció lliure, voluntari, apetència, valors de llibertat, moviment lliure

2. Acció agradable: Gaudiment, gratificació, plaer moral, alegria, diversió, satisfacció, temps lliure personal, forma de felicitat, agradable, xivarri, amè

3. Acció espontània: Espontaneïtat, indisciplina, instintiu, impulsiu, irracional, intuïtiu, desafiament a la racionalitat, improvisació

4. Acció desinteressada: Desinteressat, intranscendent, afinal, plaer funcional, improductiu, sense fins exteriors, fi en ell mateix, infinitud interna, làbil, superflu, no seriós, futilitat, gratuït, inutilitat, sense metes extrínseques, intencionalitat zero, intencionalitat buida, autotèlic, alegria funcional, invenció gratuïta, objectiu no material

5. Acció moldejable: Tensió, inseguretat, probabilitat, incertesa, aventura, formes canviants, varietat, ésser mutant, moldejable, plasticitat, fluctuant, metamorfosi

6. Accíó ordenada: pacte, regles, creador d’ordre, sistema de regles, conveni, normes, llibertat feta llei, límits interns, ésser convencional

7. Acció conscient: Conscient, decisió, compromís, subjectivitat, impregnada de decisions i sentit, món autodirigit,

8. Acció estètica: Harmonia, ritme, estètica, ordre, proporció, equilibri, creatiu

9. Acció imaginada: Separat, fictici, abstracte, fantasia, imaginació, orientació pròpia, absorció, representació simbòlica, fins ficticis, simulació, fluir

10. Acció necessària: Seriositat, solemnitat, activitat necessària, necessitat interior

Les regles i normes de qualsevol joc no són altra cosa que l’ordenació lògica dels components quantitatius que en relacionar-se atorguen a cada joc una especificitat i lògica interna peculiar. Aquests components es concreten en 4 aspectes principals:

1. Espai determinat: acotació espacial, límit espacial, espai tancat

2. Temps determinat: acotació temporal, límit temporal, provisional, finalització fràgil

3. Actors concrets: actors, jugadors, protagonistes

4. Material de suport: juguets, suport de joc, jugar amb objectes, equipament, element mediador, objectes extracorporals

2. ANÀLISI I APLICACIÓ DELS DIFERENTS JOCS I RECURSOS LÚDICS

2.1 Anàlisi i aplicació dels diferents jocs i recursos lúdics

2.1.1 Sistemàtica d'ordenació i catalogació de jocs: segons objectius, edats, contextos, etc

Els jocs els podem classificar segons molts criteris, però la forma més pràctica al nostre entendre de fer-ho és atenent-nos als components qualitatius del joc: l'espai, el temps, els jugadors i el material de suport.

• Segons l'espai: Jocs d'interior - Jocs d'exterior

• Segons el temps: Jocs de curta durada - Jocs de llarga durada

• Segons els jugadors: Jocs d'infància - Jocs d'adolescència

• Segons el material de suport: Jocs amb material - Jocs sense material

Aquesta classificació dels jocs és la bàsica i la més pràctica a l'hora d'escollir determinats jocs per dur a terme. Si tenim tots els jocs classificats per aquests quatre grups, per exemple en una base de dades, podem escollir els jocs per a una determinada edat, que siguin d'interior, que no requereixin material i que siguin de curta durada. És a dir, jocs per improvisar una tarda de pluja, per exemple.

Dins d'aquests criteris en podem fer subclassificacions, per exemple: jocs d'exterior a la naturalesa, al carrer, de poble, de ciutat...

Aquest sistema de classificació no té en compte els objectius del joc, i aquí és on es complica la cosa si volem classificar-los atenent a criteris qualitatius.

• Existència o no de regles: Reglats - No reglats

• Existència o no de monitora o monitor: Espontanis - Dirigits

• Existència o no de grup: Individuals - Col·lectius - Per equips

• Existència o no de competitivitat: Cooperatius - Competitius

• Desenvolupament d'habilitats: Jocs d'expressió - Jocs de creativitat - Jocs de destresa - Jocs físics - Jocs mentals - Jocs socials - Jocs exploratoris

• Segons l'atzar: Jocs d'atzar - Jocs on no hi intervé l'atzar

• Segons l'etapa del dia: Jocs de dia - Jocs de nit

• Jocs esportius: Jocs preesportius - Jocs esportius - Jocs funcionals o de pre exercici - Jocs motors

• Jocs socials: Jocs per la pau - Jocs de rol social

2.1.2 Desenvolupament i organització dels jocs i activitats lúdiques: fases, materials, etc.

Abans que res heu de tenir un bon fitxer de jocs, però quan diem que heu de tenir un bon fitxer, vol dir, d'aquells jocs que ja coneixem i hem experimentat. I això només s'aconsegueix amb la pràctica. Fixeu-vos sobretot en aquells jocs que més funcionen i aquells altres que no funcionen, intenteu analitzar què ha passat en cada cas, i poseu en pràctica les vostres conclusions quan practiqueu un joc nou.

Els jocs no s'improvisen mai. El monitor sempre porta un sac de recursos que l'ajuden en un moment determinat a preparar una sessió de jocs. Hi ha jocs que requereixen més preparació que d'altres, però fins i tot aquests els hem de saber escollir si no volem que allò que fem acabi en fracàs. Per això és molt important portar sempre a mà un fitxer de jocs i una caixa de material polivalent, aquell material que ens ajudarà a organitzar la majoria de jocs: mocadors de colors per fer equips, paper per escriure, papers de colors variats, tisores, llapis, guixos per marcar pistes, jocs de cartes...

A l'hora de seleccionar un joc el primer que hem de tenir en compte són els jugadors, i en aquest cas la seva edat. Tot seguit adequar el lloc on volem realitzar el joc bé seleccionant el lloc correcte, bé ambientant-lo si es dóna el cas. Finalment, la durada i el tipus de material que necessitarem.

Paral·lelament a aquests criteris n'hem d'utilitzar uns altres d'acord amb els nostres objectius educatius, és a dir, per què i a què volem jugar.

Ara bé, amb això no n'hi ha prou, cal tenir en compte les circumstàncies en les quals ens movem: fa fred o calor?, estem en un casal unes hores concretes o en una casa de colònies tot el dia?, estem a ciutat o a bosc? Tots aquests condicionants són claus a l'hora d'organitzar els jocs.

Els jocs no s'improvisen hem dit abans. Fins i tot una sessió de jocs d'interior imposada per una imprevista tempesta és el fruit de la preparació d'unes fitxes, del manteniment d'un ritme i té en compte la situació dels jugadors i l'entorn on s'han hagut de refugiar.

Ara bé, la resta de jocs els hem preparat anticipadament. Per sistema no confiem en la memòria, per tant elaborem un programa de jocs que preparem fent servir les fitxes i buscant el material adient i preparant l'ambientació adequada, si es dóna el cas.

Un programa de jocs curts ha de tenir en compte el ritme començant amb jocs d'escalfament per passar a jocs actius i baixar a jocs passius. Mai un programa de jocs s'ha d'establir com si fos l'única activitat d'un casal o d'una colònia, s'ha de tenir en compte el programa general i d'aquest en sortirà el ritme. No podem després d'una excursió feixuga organitzar un partit de palo-mato o un joc de batalles, més aviat podem fer jocs d'interior més aviat passius. I els jocs formen part d'un programa educatiu que l'han de reforçar i no poden entrar en contradicció, ni en la forma ni en el seu contingut.

La programació dels jocs no implica necessàriament un programa rígid que és inamovible, precisament la gràcia de qualsevol programa és la seva flexibilitat i la seva capacitat d'adaptar-se a les situacions que cada moment exigeixi.

Abans que res el títol del joc ha de ser atractiu, i per tant l'heu de titular d'acord amb la vostra pròpia realitat, adaptant-lo al centre d'interès que estigueu treballant, així el títol "La recerca del tresor" el podeu adaptar a "La recerca del tresor d'en Barbaroja", cas que el vostre centre d'interès siguin els pirates.

El joc s'ha de presentar de forma clara i senzilla, a la vegada que atractiva. Cal que els jugadors s'interessin i es motivin a jugar-hi. Les regles han d'estar ben explicades i sense ambigüitats, cal assegurar-se que s'han entès bé. Si cal i es pot fer, feu una partida d'entrenament. Si heu d'explicar un gran joc, cal determinar molt bé els límits tant d'espai com horaris. Sempre que pugueu heu de donar les regles del joc i les instruccions per escrit.

Cal observar els jugadors mentre juguen. Aquesta observació que és del tot necessària per conèixer els infants o els joves individualment, en el cas dels jocs ho és també per saber com reaccionen els jugadors als imprevistos del joc i sobretot per saber si el joc funciona o no, és a dir si els jugadors es diverteixen o no jugant-hi. Si les regles són senzilles d'observar o si pel contrari porten complicacions. Cal tenir en compte que els jugadors en el joc es comporten exactament tal com són. També cal observar quina és la reacció de tot el grup en general al davant del joc, a l'hora de presentar-lo, a l'hora de jugar-lo i en acabar. Hem de tenir molt present que no sempre el joc que ens agrada a nosaltres és el que millor funciona. Perquè un joc funcioni ha de ser adequat a l'edat, a l'espai i al temps, ha de comptar amb el material i l'ambientació adient, els jugadors han d'estar interessats i motivats i les regles que han de ser clares i senzilles han de ser conegudes per tots.

No n'hi ha prou amb tenir un bon programa i haver preparat el material. Qualsevol joc té un seguit de detalls dels que s'han de tenir molta cura si volem que el joc funcioni. Si juguem a palo-mato el terreny de joc ha de ser l'adequat: ni molt gran ni molt petit, les bases han d'estar perfectament delimitades, així com el territori del pitxi i la línia del batedor, però fins i tot els equips hauran d'estar ben delimitats. Això implica disposar de determinat material, que es pot usar en diferents tipus de jocs:

• Marques per delimitar terreny i precisar els objectius: cunyes, estaques, cinta de plàstic...

• Senyals per distingir els equips: braçalets, mocadors, petos

• Banderins de colors diversos

• Pilotes

• Cartolines

• Pannells de cartró

2.1.3 Sistemàtica en el desenvolupament de suports per al registre de jocs

La fitxa de registre de jocs té com a funció per un cantó portar un registre de jocs i per l'altre ser una eina per a l'execució dels mateixos que ens proporcioni la informació que ens cal per portar-los a bon terme i que ens permeti fer-ne una valoració que quedi enregistrada per a posteriors usos dels mateixos. D'aquesta manera quan plategem fer una fitxa de jocs podem perfectament emprar la fitxa d'activitats que ja hem proposat en la unitat didàctica 68UD1:

Model de fitxa d'activitats per descarregar

2.1.4 Recursos lúdics: tipus, característiques i aplicabilitat.

A la xarxa podem trobar nombrosos recursos per fer activitats lúdiques, aquí us deixem uns enllaços com a petit exemple del què hi podeu trobar:

• www.xtec.es

• http://www.mallorcaweb.net/sacdejocs/jocs.htm

• http://recursosdidactics.org/

• http://iesdistrictemaritim.edu.gva.es/web/

• http://juegosdeceutaarce.blogspot.com.es/p/juegos-de-patio-y-calle-de-ceuta.html

• http://www.iesmarmenor.org/JuegosPatioCalle/JuegosPatio.htm

• http://arcealmendralejojuegos.blogspot.com.es/

• http://www.jouscout.com/jocs.htm

• http://diversitatludica.cat/elfollet/?page_id=151

• http://www.xtec.cat/~jroca222/arxiudejocspdf.pdf

2.2 Metodologia de participació del monitor en el joc: funcions i dinamització

Pel que fa al joc el monitor comença el seu treball quan fa la selecció i preparació del mateix des d'un punt de vista organitzatiu. L'explica i si convé fa partides de prova, explica i aplica les normes, anima i ajuda a participar-hi, fa d'àrbitre dels possibles conflictes i finalment en fa una valoració.

2.3 Anàlisi de la interrelació entre jocs i joguines.

Qualsevol objecte és susceptible de convertir-se en una joguina a les mans d’un nen. Les joguines no poden substituir sempre el nostre joc amb els nens. El joc és una de les activitats més importants en la vida d’un nen. Un nen que no sap jugar serà un adult que no sap pensar.

Les joguines poden ser creacions artesanes o industrials, especialment dissenyades pels adults per estimular el joc. Qualsevol objecte en mans d’un nen pot esdevenir material de joc, que acompanya i estimula l’activitat lúdica amb el mateix valor que la joguina comercialitzada.

2.3.1 Per triar les joguines:

• Adequades a la seva edat: ni massa complexes ni massa senzilles, a mida

• Estimuladores del joc.

• Adequades a les característiques i interessos del nen, les seves capacitats i necessitats del nen.

• Suficients.

• Variades: desenvolupar diferents capacitats.

• Segures i resistents: materials, mida, etiquetatge.

• Rebutjar les joguines molt mecanitzades i que potencien la violència.

• Preu-qualitat-temps que podrà jugar.

2.3.2 Els infants de 3 a 5 anys.

• Temps d’atenció més perllongada.

• S’enfronten als adults.

• Parlen i pregunten molt

• Els agrada jugar amb els seus amics i no perdre

• Comparteixen i comencen a guardar el torn.

• Bicicleta.

• Construccions, puzzles.

• Mecanos.

• Plastilina, fang, pintures,.

• Tisores de punta rodona.

• Instruments d’oficis: jardineria, hospital, fustes, bomber, garatge,..

• Disfresses, maquillatge,..

2.3.3 Els infants dels 6 als 8 anys.

• Augmenta la seva curiositat per la gent i per com funciona el món en general.

• Poden llegir, escriure, contar històries amb el seu estil.

• Mostren interès pels treballs dels adults que admiren.

• Major confiança en les seves habilitats físiques.

• Necessiten afecte i recolzament per protegir-se de l’estrès produït per la competitivitat.

• Cordes de saltar, pilotes.

• Bicicleta, monopatí.

• Disc volador, bitlles.

• Mecanos.

• Jocs de taula.

• Contes i llibres.

• Pintures d’aquarel·la, retoladors.

• Telers, fils, agulles grans.

• Caixa registradora.

• Jocs d’experiments.

2.3.4 Els infants dels 9 als 12 anys.

• Interès pels elements d’investigació i de tecnologia.

• Interès per l’aventura,

• Afecció als jocs d’equip.

• Jocs simples de física o química.

• Microscopi.

• Telescopi senzill.

• Vehicles teledirigits.

• Aeromodelisme.

• Maquetes.

• Jocs de taula i societat.

• Noves tecnologies,...

• Els adults: joc i joguines.

• Acompanyar-los en moments de joc.

• Fomentar i estimular el joc.

• Crear i triar . espais de joc.

• Repartir les joguines durant l’any.

• Gestionar les joguines: amagar i treure.

• Pares, avis, oncles, padrins,....posar-se d’acord.

• Ensenyar-los a triar (publicitat).

2.4 Valoració dels centres de recursos lúdics: definició i característiques.

Ludoteca és l'espai on es realitzen activitats lúdiques, de jocs i joguets, especialment en educació infantil, amb la finalitat d'estimular el desenvolupament físic i mental i de la solidaritat amb altres persones.

El ludotecari és responsable d'acompanyar en el procés de desenvolupament psicosocial, intel·lectual i afectiu dels infants. Ha de tenir la capacitat de divertir-se juntament amb ells. Ha de crear un ambient de tolerància i respecte on tots disposen de llibertat per experimentar. Ha de posseir coneixements sobre els processos de desenvolupament de la infantesa, saber seleccionar els materials auxiliars didàctics que ha de recórrer i el temps disponible per a les activitats.

Les funcions de la ludoteca són oferir a l'usuari el material lúdic segons els seus gustos, habilitats i possibilitats, promoure el joc en grup segons l'edat per a estimular les cooperació solidària i de participació, afavorir l'adquisició de pertinença per mitjà del coneixement de la història i les tradicions, definint la seva identitat nacional, l'ocupació del temps lliure perquè sigui productiva, comunicació familiar en l'estimulació dels processos afectius i de relació amb la família, orientar als pares en l'adquisició de material lúdic, proveir material lúdic per a infants amb discapacitat, malaltia, problemes físics o psíquics.

2.4.1 Hi ha diferents tipus de ludoques

• Ludoteca circulant o mòbils: Utilitzant ludobusos permet dur a diversos llocs allunyats o escasos d'espais recreatius el préstec de materials lúdics.

• Ludoteca publica: estan situada en institucions com cases de cultura, museus, biblioteques, centres recreatius, cercles socials. Brinda un servei que abasta a tota la comunitat i d'ampli horari.

• Ludoteca escolar: Es troben dins d'institucions d'ensenyament primari i secundària i posseeix materials lúdics segons el tipus d'usuari i els objectius que es persegueixen.

• Ludoteques hospitalàries: Disposen d'espais habilitats per al joc en pacients infanto-adolescents.

• Ludoteques laboratoris: Són annexos d'altres institucions relacionada amb l'activitat docent o lúdica per a l'experimentació o formació d'especialistes. Són instituts pedagògics, empreses productores de joguets, entitats d'investigació psicològica o sociològica , etc. Són de caràcter investigador.

• Ludoteca itinerant: Són les creades per institucions provincials per a acostar materials lúdics a nuclis rurals, comunament es realitza en escoles.

• Ludoteques especialitzades: Per a realitzar treball amb discapacitats, contant amb material seleccionat dins de l'establiment educatiu.

2.5 Mètodes d'adaptació, transformació i creació de jocs.

Quan parlem de jocs adaptats ens estem referint a jocs que en el seu desenvolupament limiten d’alguna manera la capacitat física o psíquica de la persona o les persones que estan jugant.

Amb això volem donar recursos per poder jugar i integrar amb tota normalitat als nens amb discapacitats a les activitats de lleure educatiu, fer veure quin paper important tenen les limitacions a persones sense discapacitat i mostrar que quasi qualsevol joc es pot adaptar a les circumstàncies del grup.

Referent a les diversitats funcionals físiques més generals podem trobar els següents tipus:

1) Falta de mobilitat d’alguna extremitat: en aquest cas estem parlant de persones que tenen dificultats per caminar o per córrer o lesions en els braços i mans. Aquestes lesions poden esdevenir per paràlisis de la musculatura degut a una malformació o alteració de la medul·la espinal o poden esdevenir en una falta de sensibilitat en algun membre.

2) Paràlisi cerebral: en aquest cas la persona no completa el seu desenvolupament. Podem parlar de hemiplegia (afectació de la cama i braç del mateix costat), diplegia ( més afectació dels membres superiors que dels inferiors), paraplegia (afectació de les dues cames), i tetraplegia (afectació de membres superiors i inferiors).

3) Afectació al sentit de la oïda: en aquest sentit parlem del grau de pèrdua d’oïda que pateix una persona que pot anar des de una gradació lleu, mitjana, severa i finalment una pèrdua de oïda profunda.

4) Afectació de la vista: parlem de persones que tinguin una certa disminució de la seva capacitat de veure. En aquest cas podem parlar de ceguesa temporal degut a alguna malaltia que pot ser tractada o d’una ceguesa irreversible, degut a que el cervell no dona les ordres necessàries per activar el sentit o bé aquest no és capaç de transformar-ho en acció.

5) Afectació de la parla: en aquest sentit ens referim a persones que no poden comunicar-se amb nosaltres via oral.

A continuació us expliquem tres jocs diferents perquè així pugueu tenir una idea sobre com es poden adaptar els jocs en funció d'una diversitat funcional concreta.

Joc del mocador

• Adaptació motriu: No es correrà i guanyarà qui agafi el mocador a uns 30 cms. de aquell que l'aguanta. Es pot anar d'esquenes o a peu coix excepte el jugador discapacitat.

• Adaptació visual: Es col·locarà un picarol en el mocador, o una corda guia. Pot anar amb un acompanyant o que tots els jugadors portin els ulls tapats.

• Adaptació Psíquica: Hi haurà un jugador que l'avisarà. Es pot fer que tots els jugadors vagin a peu coix. I se li donarà un número molt baix: 1, 2 ó 3.

• Adaptació auditiva: Els números estaran escrits amb cartellets o amb els dits.

1, 2, 3 Picaparet

• Adaptació motriu: Canviar el pas, fer pas de formiga, a peu coix, etc. Si ell/a para, no sortirà darrera dels altres jugadors, sinó que podrà fer servir una pilota per tocar-los. Fer el joc asseguts o a quatre grapes.

• Adaptació visual: Jugarà acompanyat. Si ell/a para, tots els altres portaran alguna cosa que faci soroll o picaran de peus o bé l'ajudant l' indicarà qui s'ha mogut.

• Adaptació psíquica: Canviar els passos pels de formiga o d'esquenes (quan ell/a pari). Pot tenir un acompanyant perquè l'indiqui. No fer variacions amb el joc i tenir paciència.

• Adaptació auditiva: Avisar aixecant un senyal amb la mà (mocador, cartolina, etc.) per poder avançar.

Si és ell/a qui para no hi haurà variacions. Si té dificultats per parlar, utilitza una pilota o la mà per assenyalar.

Joc de Matar

• Adaptació motriu: Els jugadors no es poden moure del seu lloc. La pilota serà gran i adaptada.

• Adaptació psíquica: El camp ha de ser petit. La pilota ha de córrer per terra i els jugadors poden quedar-se quiets com bitlles.

• Adaptació visual: Jugar amb una pilota sonora i es pot fer rodar per terra. Els jugadors queden quiets i pot haver-hi un acompanyant perquè el dirigeixi.

• Adaptació auditiva: En aquest cas, no es necessita cap adaptació en especial. Naturalment, segons el desenvolupament del joc es poden afegir materials visuals per ajudar al jugador/a sord/a.

2.6 Anàlisi i gestió de les fonts d'informació sobre jocs i joguines.

Utilitzant un cercador d'inernet podem trobar infinitat de pàgines de jocs, si detallem més la recerca, afinarem també més allò que desitgem trobar. Els diversos museus de jocs i joguines també aporten molta informació sobre aquests.

2.7 Anàlisi dels jocs físics i esportius: esports tradicionals, tipus, característiques i funcions.

Els jocs esportius-recreatius són activitat físiques organitzades: tenen codis (formes de jugar i estratègies); regles (que com veurem més endavant poden modificar-se); i estan dirigits i estructurats (tant en el espai com en el temps). Cal diferenciar joc i esport.

El joc suposa activitat motriu i és una necessitat fonamental en la vida del ser humà i de molts sers vius. El joc és una ocupació lliure que es desenvolupa dintre d’uns límits espai-temporals, i amb unes regles acceptades lliurement. El joc té una finalitat lúdica (no busca cap guany material)

L’esport és una activitat motriu sotmesa a unes regles fixes. L’esport té com a característica fonamental la competició (sigui de forma individual o col·lectiva) amb l’objectiu clar de vèncer a l’adversari. L’esport està institucionalitzat; per tant organitzat a nivell competitiu, federatiu, d’arbitratge…

Quan parlem de jocs esportius en un context d'educació en el lleure ens referim a aquells jocs sobretot d’exterior on agafant com a base un esport en fem variacions i adapta­cions per ju­gar-hi.

Una d’aquestes adaptacions tradicionals en el món del lleure ha estat l’a­dap­tació del beisbol que a casa nostra s’ha jugat amb el nom de Palo-ma­to o Pitxi. Posarem com exemple d’adaptació les regles de Palo mato que va proporcionar Salvador Fornós, aleshores consiliari de l’Agrupament Scout Sant Jordi de Palamós (Baix Empordà) a finals dels anys 70, i que es van escollir com a vàlides entre els agrupaments de les poblacions que aleshores van fer una lliga d’aquest esport casolà.

Normativa del Palo-mato

• Dos equips.

• Mateix nombre de jugadors.

• Un Rei per equip.

• Dos temps (generalment 20 minuts cadascun d'ells).

• Se sorteja camp.

• El “Pitxi” tira la pilota quan després de dir Palo el batedor li con­te­sta Mato.

• La primera base és lliure, això vol dir que hi poden haver tants ju­ga­dors com calguin.

• Les altres bases no són lliures i queda eliminat el jugador que arriba últim, quan se n’hi troben dos o més.

• Pilota agafada a l'aire sense que toqui a terra elimina al batedor.

• Pilota que es llença a un corredor quan està entre base i base i el to­ca, també l'elimina.

• El temps per a córrer bases s'atura al crit de Pitxi en el moment que aquest toca amb la pilota a terra dintre el cercle.

Àrbitre i sistema de punts:

• Cada eliminat, 1 punt per l'equip contrari.

• Quan el Pitxi tira la pilota abans de sentir Mato, regala un punt.

• Tres pilotes mal tirades pel pitxi, canvi d'aquest i un punt per l'equip contrari.

• Quan el batedor falla tres vegades eliminat, i naturalment 1 punt per l'equip contrari.

• Cada carrera completada 3 punts. Si la carrera la fa el rei 5 punts.

• Si s'elimina el rei, canvi de camp la resta del temps que s'estigui jugant i 5 punts per l'equip contrari.

• Si la carrera es fa d'una sola tirada 5 punts, si fos el rei, 7 punts.

• Si el pitxi surt de la rodona que té marcada, 1 punt menys.

Dintre de la modalitat de jocs esportius també hi trobem tots aquells jocs que serveixen d’iniciació a qualsevol esport, com ara la majoria dels jocs de pilota.

Podem agafar qualsevol esport i el podem adaptar, com ara el Polo que es practica sobre cavall i amb una maça per colpejar una pilota, subs­ti­tuint el cavall per un company o companya, en aquest cas els genets són els més petitons i que pesen menys i els cavalls els més reforçats o re­for­ça­des.

Es tracta de tenir imaginació per adaptar l’esport com a joc adequat per als nostres nens i nenes i també per al lloc on el volem realitzar

Però si volem no ens hem de trencar gaire el cap, la xarxa està plena de recursos.

Finalment, dins d’aquest apartat de jocs esportius volem fer esment al fet d’organitzar unes Olimpíades, en el sentit de crear un centre d’in­te­rès basat en les olimpíades per tal de definir quins “esports” entren en com­petició, quines seran les seves regles i també de crear tota la para­fer­nà­lia que els acompanya, països participants, esportistes, abanderats des­fi­la­da, cerimònies d’inauguració i cloenda, construcció de podis i me­da­lles. Una activitat aglutinadora que dóna molt de sí. I aquests jocs que en­tren en competició poden ser tan creatius com el llançament de la sabata com introduir jocs tradicionals com ara jugar a boles (balles, pínsols...) o a lletra (la seva varietat substituint la bola per un tros de rajola).

2.7.1 Característiques dels jocs esportius:

• Tot el món ha de poder participar (edat, gènere, o nivell d’aptitud física no ha de ser factors limitants).

• Les regles poden ser creades, adaptades o modificades

• pel monitor i/o pels seus practicants.

• Jugar amb els companys, és més important, que jugar contra els companys.

• La pràctica ha de ser lúdica/recreativa.

• Encara que no sigui el seu objectiu, la seva pràctica ha de suposar un esforç físic.

• No hi ha limitacions respecte al tipus d’activitats a practicar, el lloc on practicar-les, les instal·lacions o el material d’Educació Física emprat.

• Suposen un alternativa per a l’ocupació del temps lliure amb activitats físiques competitives no agonístiques (on la victòria no és allò important).

2.7.2 Classificació dels jocs esportius:

En funció de la seva estructura (ubicació dels jugadors/es en el camp, forma de relacionar-se amb els companys/es o els adversaris, objectiu del joc...) els jocs esportius-recreatius es poden classificar en 4 tipus:

• Jocs esportius d’invasió: dos equips o dos jugadors s’enfronten en un mateix terreny de joc. Quan s’inicia el partit cada equip ocupa la seva part corresponent dins del terreny i en posar-se en joc el mòbil utilitzat (per exemple un disc volador) l’equip que vol aconseguir punt ha d’invadir el camp dels adversaris per tal d’aconseguir el seu objectiu (fer arribar el mòbil dins d’una porteria, fer arribar el disc volador dins una zona concreta...). Els jugadors dels dos equips poden entrar en contacte. Un exemple d’aquest tipus de joc seria l’ultimate o el bate-donut.

• Jocs esportius de canxa dividida: dos equips o dos jugadors/es s’enfronten en un terreny de joc, però a cada equip li correspon solament la meitat d’aquest terreny que normalment està dividit per una línia o una xarxa. Els jugadors dels dos equips mai poden entrar en contacte. L’objectiu del joc normalment es fer que un mòbil caigui dins del camp dels adversaris, que l’atravessi, o que faci més d’un bot. Exemples d’aquest tipus de joc serien aquells realitzats amb pales i pilotes de tenis, els jocs amb indiakes…

• Jocs esportius de blanc o diana: dos equips o dos jugadors/es s’enfronten en un terreny de joc que pot ser comú o no. L’objectiu del joc normalment es colpejar amb un mòbil un objectiu que pot estar fix o en moviment. Un exemple d’aquest tipus de joc seria “el cementeri”.

• Jocs esportius de bat i camp: dos equips o dos jugadors s’enfronten en un terreny de joc que pot ser comú o no. El joc es desenvolupa colpejant amb un bat/raqueta/pala/bastó o semblant una pilota o un altre element i després cal córrer amb la finalitat d’aconseguir un objectiu determinat. Un exemple d’aquest tipus de joc seria el palo-mato

2.7.3 Semblança jocs esportius i esports:

• Son activitats físiques que estan organitzades.

• Suposen un esforç físic.

• Enfronten dos equips o dos jugadors.

2.7.4 Diferència jocs esportius i esports:

• En els esports el reglament és fix, no es pot modificar; en les jocs esportius sí.

• En els esports és important guanyar; en els jocs esportius aquest objectiu és secundari.

• Els esports estan institucionalitzats tenen federació, competicions regulars… els jocs esportius no.

2.2 Metodologia de participació del monitor en el joc: funcions i dinamització

Pel que fa al joc el monitor comença el seu treball quan fa la selecció i preparació del mateix des d'un punt de vista organitzatiu. L'explica i si convé fa partides de prova, explica i aplica les normes, anima i ajuda a participar-hi, fa d'àrbitre dels possibles conflictes i finalment en fa una valoració.

3 PRÀCTICA DE JOCS

3.1 Tipologia de jocs d’interior

Entenem per jocs d’interior aquells que es poden fer en un lloc tancat i on l’espai de desenvolupament del joc és limitat. Els jocs d’interior, en la seva majoria, solen ser jocs tranquils.

3.1.1 Jocs de taula

Entenem per jocs de taula aquells que es juguen al cim d’una taula o quelcom similar, hi poden jugar una o més persones.

Aquesta mena de jocs poden ser d’atzar però també poden requerir l’ús del raonament lògic o estratègic, la coordinació dels equips, les habilitats manuals, la memòria, la capacitat deductiva, la negociació...

Jocs de daus

S’utilitzen daus o similars com ara el parxís o el joc de l’oca.

Bàsicament també es poden classificar com jocs de tauler, on hi podem trobar els més clàssics com els que hem anomenat, o els escacs (que no utilitza daus), el monopoly, l’scrabble, el trivial, el pictionary, i molts altres de temàtics com ara jocs per conèixer una població, un ofici, una entitat...

Jocs de fitxes

S’utilitzen fitxes gravades com ara el dominó o el mahjong.

Jocs de cartes

Són els que es fan servir cartes, com ara la brisca, la botifarra, el set i mig amb la baralla espanyola o el pòquer amb la baralla anglesa. També es fabriquen jocs amb baralles especials com ara per jugar a les parelles.

Jocs de rol

Els jugadors han d’assumir un paper i superar diverses proves que van apareixent (normalment hi ha un director o directora del joc) en funció de determinades característiques que cada jugador sap que té i que els altres ignoren.

3.1.2 Jocs de bromes

Volem dedicar un apartat especial a aquesta tipologia de jocs perquè si no hi reflexionem podem fer que algun nen o nena o jove se senti humiliat i ferit en els seus sentiments.

Bàsicament es tracta de jocs on a un o uns dels membres participants se’ls fa sortir fora per donar instruccions a la resta, i quan s’incorporen tots interpreten el seu paper per fer una broma als escollits, des de inventar-se un codi que permet que tots facin alguna acció i diguin alguna cosa en un moment determinat, a ordenar una acció a la víctima i imaginar-se-la en un determinat context que ella desconeix i que per allò que fa, la situació fa gràcia.

S’ha de tenir molt en compte a l’hora de fer aquests jocs amb qui és la víctima i aturar-los d’immediat si ens adonem que la víctima pateix o s’ho passa malament, no és el mateix fer una broma a que algú en pateixi les conseqüències, els grans hem de saber on són els límits però en cas de dubtes evitar aquests tipus de jocs.

Per experiència són els mateixos joves qui els proposen i per tant hem de saber sempre mantenir el control.

3.1.3 Altres tipologies de jocs d’interior

• Jocs de confiança

• Jocs de coneixença

• Jocs de distensió

• Jocs d’afirmació

• Jocs d’ajuda

• Jocs d’animació i escalfament

• Jocs d’expressió i creativitat (jocs de teatre)

• Jocs de Kim

• Jocs de viatge

• Jocs tradicionals

• Grans jocs d’interior

• Concursos...

3.2 Jocs d'interior per Xavi Giró

3.3 Tipologia de jocs d’exterior

3.3.1 Els jocs d’exterior

Són tota aquella tipologia de jocs que s’han de fer necessàriament a l’ai­re lliure, que no es poden fer en un espai tancat (això no vol dir que hi ha­gi un munt de jocs que de forma indistinta es poden fer a l’interior i a l’ex­terior i que els classificarem a la nostra conveniència).

Dins d’aquesta tipologia de jocs d’exterior hi trobem aquells jocs que es poden fer a la naturalesa en el sentit que aprofiten els recursos na­tu­rals: prats, boscos, muntanyes, relleus, platja, riu... però a l’espai de menjador escolar haurem d’adaptar o escollir aquells que s’adiguin als espais exteriors del centre.

Com hem dit abans només cal escriure en un cercador: jocs d’ex­te­rior, i trobarem a la xarxa un munt de recursos per donar i per vendre, per aquest motiu no ens estendrem més en aquest sentit i cal que feu aquest exer­cici de recerca per tal d’adonar-vos quan de fàcil és obtenir aquests jocs que sempre haurem d’escollir en funció d'un criteri determinat.

3. 4 Jocs d’exterior per Xavi Giró

3.5 Tipologia dels jocs de paracaigudes

Aquesta informació està extreta de Recursos TIC a l'àrea d'Educació física del Servei Educatiu Baix Llobregat 4 - El Prat de Llobregat. Centre de Recursos Pedagògics.
Proposta didàctica elaborada per Victor Fabró. Professor especialista en educació física

3.5.1 Introducció als jocs amb paracaigudes

Cap els anys 1985 es va començar a utilitzar a Catalunya el paracaigudes com un material alternatiu del joc i l’activitat física.

Els jocs de paracaigudes proporcionen la màxima participació per a tots els membres del grup. El comportament físic d’un paracaigudes en moviment comporta que la cooperació sigui una necessitat, doncs certament per poder evolucionar amb una gran tela es necessària la participació de varis jugadors.

Un cercle manté a tots els membres del grup en peu d’igualtat. El cercle és la forma més cooperativa de comunicació del grup.

Amb el paracaigudes els jocs i situacions són exercicis i jocs de cooperació i participació, però el millor de tot és que són divertits.

3.5.2 Material

El paracaigudes és un aparell que consisteix en un teixit molt resistent, que adopta una forma més o menys copular en desplegar-se.

Hi ha molts tipus de paracaigudes, des de els paracaigudes militars fins els que es fabriquen especialment per jugar a les classes d’educació física o altres activitats (diades recreatives, festes, etc.).

El tipus de paracaigudes més idoni, és el de tela de seda o niló circular sense barretes, amb poc pes amb forma de pastis amb un forat al mig i que es pugui omplir d’aire (veure explicació).

Per aconseguir un paracaigudes tenim bàsicament quatre opcions:

1) Construir-lo nosaltres: Comprar teles de niló lleuger de diferents colors i tallar-les amb forma de triangles de pastis. Cosir els triangles en forma de cercle, utilitzant la costura francesa. Retallar un forat d’uns 30 cm. de diàmetre en el centre i cosir una corda al voltant de la vora exterior del cercle per agafar-lo.

2) Es aconsellable tenir un paracaigudes manllevat a una escola de paracaigudisme, gimnàs, company, amic, etc. per fer-lo servir de patró.

3) Anar a una caserna, a una tenda d’excedents militars o a una escola de paracaigudisme i demanar-ne un d’usat. Si no teniu maquina de cosir i un local suficientment gran per estendre el paracaigudes i apedaçar-lo rebutgeu els que tinguin estrips o descosits.

4) Comprar-ne un paracaigudes especialment fabricat o distribuït per diferents cases comercials de material esportiu. Solen ser teles de niló de colors vius i de mides variables (3 a 6 metres de diàmetre).

5) Llogar-lo a alguna entitat o centre esportiu (centres de recursos pedagògics, serveis esportius municipals, servei d’esports de la diputació, etc.).

3.5.3 Jugar amb el paracaigudes

La primera vegada que hom juga amb un paracaigudes produeix una certa sorpresa i estranyesa, però sols al principi, després resulta molt divertit tant pels participants com per els espectadors.

Podem començar amb el paracaigudes estès a terra. No seran necessàries veus, megàfons o xiulets per reunir a la gent al voltant. Simplement la grandària i els colors del paracaigudes atraurà la seva atenció: Què és això? És un paracaigudes de veritat? Qui ha de saltar?. Les persones es concentraran espontàniament al voltant del suau i sedós material. Amb tots els participants drets, asseguts o a la gatzoneta al voltant de la vora del paracaigudes podem començar a jugar i després de cada joc podem tornar a deixar de nou la tela al terra. Fer això garantitza que tots els participants es guaitin i que tots escoltin les instruccions, preguntar, fer suggeriments, donar idees i compartir la direcció. Deixar el paracaigudes al terra es especialment important quan juga un grup d’edat diferents. Els nens es senten frustrats quan el paracaigudes s’agafa massa alt i no poden veure ni escoltar el que passa.

Quan el grup esta més familiaritzat amb el paracaigudes pot utilitzar la posició fruiter. Tots els participants es posen dempeus agafant el paracaigudes amb les dues mans a l’alçada del pit del participant més petit, i deixant que el centre de la tela toqui el terra o la herba en el centre, formant així un fruiter.

Si es juga amb el paracaigudes a l’aire lliure, hem d’intentar jugar en una zona d’herba o superfície fina, per evitar rascades i fer pols.

Es convenient dividir els participants en grups, tants com paracaigudes hi hagi.

Per inflar el paracaigudes, tots els jugadors s’han de posar al voltant de la vorada del paracaigudes (dempeus o a la gatzoneta), agafant-lo amb les dues mans. Es dona una senyal i tots els participants aixecant el paracaigudes sobre els seus caps fins estendre els braços totalment. El paracaigudes s’omple d’aire i semblarà una ombrel·la gegant.

Per desinflar el paracaigudes, tots junts, encara agafant la vorada a les dues mans, s’ajupiran i posaran tota la vorada al terra. L’aire quedarà atrapat a la tela, però gradualment sortirà per el forat central i el paracaigudes es desinflarà. Si volem desinflar-lo ràpidament, tots tenen que tirar la vorada cap a fora.

Les persones de totes les edats gaudeixen amb els jocs cooperatius del paracaigudes, i l’excitació del grup augmenta ràpidament si estan esperant que el paracaigudes s’ompli d’aire o amagar-se sota d’ell.

Intentar evitar l’avorriment finalitzant el joc quan els més joves o petits encara estan gaudint o planificant algunes activitats tranquil·les entre altres més actives.

A la web on hem extret aquest informació hi trobareu 19 jocs amb paracaigudes.

3.6 Jocs amb paracaigudes per Xavi Giró