ÍNDEX

1 LES EMOCIONS I ELS SENTIMENTS

Podríem dir que les emocions són la resposta que el nostre organisme dó­na als estímuls que rep, impulsos que ens aporten a actuar, de forma inconscient, sense haver-hi de pensar, forma part de la nostra evolució i aquestes, les emocions, ens han servit fins a ara per protegir-nos, per sobreviure. Cada emoció té una funció diferent i provoca una reacció al cos que ens fa actuar d’una o altra manera.

La paraula emoció prové del llatí exmovere que significa posar en moviment

La por, la ràbia, la sorpresa, el fàstic, l’alegria i la tristesa són emocions bàsiques i primàries que ens venen quan sentim un estímul determinat.

Davant la por sentim una amenaça, estem al davant d’una situació perillosa i ens hem de protegir, la por a vegades en fa atacar i a vegades ens fa marxar. A vegades senzillament ens quedem paralitzats.

Davant la ràbia sentim una injustícia, la ràbia també et porta a l’atac o a la defensa, vols sentir-te respectat si estan vulnerant els teus drets o necessitats.

Davant la sorpresa hi ha quelcom inesperat, nou per a tu i per tant has de recopilar la informació, per després poder-ne fer una valoració.

Davant del fàstic hi ha alguna cosa que ens pot fer mal i t’has d’allunyar d’allò que et pot fer mal, és un rebuig, una protecció.

Davant l’alegria hi tenim quelcom agradable, quelcom que ens fa sentir bé, ens ajuda a valorar i a repetir experiències agradables.

Davant la tristesa hi tenim una pèrdua, també ens aporta valoració i serà gràcies a aquesta tristesa que podem començar a acceptar la pèrdua per poder-la superar.

Pensa en ahir per exemple, quina emoció vas sentir amb més intensitat? i pensa quin estímul (situació) te’l va provocar.

Les emocions són una reacció biològica de supervivència i gràcies a la nostra part conscient són molt útils i ens donen molta informació de nosaltres mateixes si aprenem a escoltar-nos, analitzar-nos, a canalitzar aquestes emocions i aprendre d’elles, de fet aquest és l’objectiu de la intel·ligència emocional i que més endavant en parlarem.

1.1 Diferència entre emocions i sentiments

Aquestes emocions donen pas als nostres sen­ti­ments, de tal manera que els sentiment seria la nostra pròpia interpretació de les emocions.

EMOCIÓ + PENSAMENT = SENTIMENT 

Segons qui siguem, segons com veiem el món, els nostres valors, les nostres experiències, educació i creences construirem uns pensaments o uns altres. Els pensaments ens porten als sentiments que anem construint al llarg de la vida i els sentiments faran que actuem d’una o altra manera. Si no aprenem a gestionar-los i a fer-nos responsables de les nostres decisions a través de la consciència, ens podem convertir en els nostres pitjors enemics i fer-nos mal a nosaltres mateixes, per exemple. És per això que les persones actuem de manera diferent i sentim de manera diferent i pensem de manera diferent al davant de les mateixes situacions.

Exemple, dues estudiants, les dues han estudiat molt per fer un examen que era molt important i les dues l’han suspès. Probablement si esperaven aprovar-lo, les dues sentiran sorpresa (no m’ho esperava, havia estudiat molt i pensava que l’havia fet bé), automàticament se sentiran enrabiades (veig una injustícia després d’estudiar tant) i potser després tristes (he perdut l’oportunitat d’aprovar-lo i del que això representa). Les emocions venen una després de l’altra, a vegades passem d’una a l’altra en qüestió de segons.

La qüestió és que una de les noies se sent frustrada (sentiment) perquè pensa i creu que continuar estudiant és una pèrdua de temps, en aquest cas la frustració és el sentiment que ha construït a través del seu pensament: “estudiar és una pèrdua de temps”. Aquesta frustració li aporta la desmotivació pels estudis que estava cursant. L’altra noia pensa en què ha fallat, que pot millorar, què pot fer la pròxima vegada per fer-ho millor, els seus pensaments li aporten aprenentatge, el sentiment que sent d’automotivar-se, per exemple, la condueixen a realitzar unes accions que contribuiran a la seva autoestima, al seu autoconcepte i per tant al seu benestar i continuarà estudiant per superar-se i aconseguir allò que vol, en aquest cas aprovar.

Aquest sentiments que han construït a partir de la mateixa experiència, probablement venen donats també d’altres experiències i pensaments anteriors. És a dir, la primera noia, cada vegada que a la vida s’ha esforçat molt per aprovar i no ho ha aconseguit es desmotiva a conseqüència de pensaments i creences com: “l’esforç que faig no serveix de res”, “no serveixo per als estudis”, etc. En canvi, l’altra noia ha après a superar la frustració amb pensaments positius i buscant solucions, té la capacitat d’automotivar-se i crear objectius molt clars per avançar en el seu repte, en aquest cas acabar els estudis.

El que marcarà la diferència d’aquestes dues noies, imaginem que amb les mateixes oportunitats i capacitats en els seus estudis, serà la seva intel·ligència emocional, en aquest cas la segona ha après a automotivar-se, a fer-se preguntes, a superar el fracàs i a ser optimista, saber allò que vol i aprendre a marcar-se objectius específics per aconseguir els seus reptes.

I tot comença amb l’autoestima, ja que no pot haver-hi allò altre sense aquesta sana autoestima, probablement l’altra noia no té un autoconcepte positiu d’ella mateixa i per això mateix la seva autoestima en relació als estudis és baixa.

El poder que tenim com a éssers conscients és que podem modificar els nostres sentiments a través de l’aprenentatge i construir sentiments que considerem positius per tenir una vida sana, equilibrada i conseqüentment feliç i això es fa decidint què volem pensar, què volem creure i com volem veure el món, fer-nos conscients i responsables de la nostra vida. En aquest sentit l’educació que rebem quan som infants serà clau i per tant cal una bona educació emocional.

Més endavant parlarem de l’autoestima, molt necessària com ja hem dit, per a la intel·ligència emocional, dit d’una altra manera, sense una sana autoestima no és possible adquirir les habilitats necessàries per desenvolupar i potenciar la intel·ligència emocional.

1. 2 Hi ha emocions negatives?

Les emocions no són ni positives ni negatives, formen part de la nostra naturalesa, del fet de que som éssers vius...

Sentir por, sentir tristesa o ràbia és natural, per tant s’han de poder expressar de forma natural, és més, com ja hem dit ens ajuden a la nostra supervivència i a adaptar-nos. Què passaria si davant d’una injustícia no sentís absolutament res? O davant d’una mort d’algú estimat no sentís tristesa?

Com ja hem dit, cada emoció té una utilitat i ens ajuden a descobrir què és el que necessitem, què necessitem canviar o transformar, què és el que necessitem per sentir-nos millor.

Què passa si ens deixem emportar per les emocions i no les gestionem? Doncs, quantes vegades hem pres decisions o hem dit o fet alguna cosa que, automàticament després d’haver-ho fet, ens posem les mans al cap? Si no aprenem a gestionar les emocions i deixem que aquestes prenguin les decisions per nosaltres, deixem de responsabilitzar-nos de la nostra vida i deixem que siguin les nostres pors, les nostres ràbies, tristeses, alegries i fàstics qui la governin.

2 LA CÀRREGA EMOCIONAL I LA SEVA GESTIÓ

En diem càrrega emocional el fet de no gestionar bé les nostres emocions i no transformar-les en quelcom positiu per a nosaltres, com cercar solucions a allò que ens preocupa?, per exemple.

La ràbia es transformarà en ira, t’ha passat alguna vegada que després d’un dia intens, has anat acumulant diferents enrabiades i quan arribes a casa esclates per una cosa terriblement insignificant? Allò que en diem “paguen justos per pecadors”?

La por no gestionada, el terror, la tristor en una “depressió” (ens referim a una depressió no clínica, és a dir, a una tristesa que perdura en el temps) i l’alegria en eufòria, que com ja sabem, aquesta eufòria també ens pot portar a decisions que poden anar en contra nostra.

L’emoció del fàstic mal gestionada et pot portar al racisme per exemple.

Per tant després d’aprendre a reconèixer les nostres emocions, saber-hi posar nom, acceptar-les i entendre que no les podem modificar, tenim un altre pas molt important a fer: el què en diem gestió emocional.

Gestionar en cap cas no significa controlar l’emoció, tot el contrari, la carrega emocional se’n deriva precisament perquè hem controlat l’emoció durant massa temps i després aquesta esclata quan menys t’ho esperes.

De les emocions i sentiments mal gestionats provenen l’estrès o l’ansietat, que es poden convertir en malalties físiques més greus. En aquest sentit cada cop hi ha més estudis que apunten cap aquesta direcció.

Gestionar significa deixar passar l’emoció, sentir i viure l’emoció, donar-li pas... Acceptar per tant allò que sentim en el moment que ho sentim... Davant d’una emoció i abans de prendre decisions o dir alguna cosa, moltes vegades és millor aturar-se un moment i respirar, allò que en diem “comptar fins a 10”... De tècniques per aprendre a gestionar les emocions n’hi ha de molt tipus, la respiració conscient, per exemple, n’és una.

Però el primer pas és permetre que l’emoció i el sentiment surti.

En aquest sentit és molt importat doncs que deixem viure les emocions en els nostres alumnes i no els hi controlem, és sà plorar, enfadar-se, sentir por, alegrar-se, tenir fàstic, sentir-se sorprès... I moltes vegades, l’educació tradicional, una educació que no té en compte les emocions, no deixa expressar als infants aquestes emocions de forma natural.

És sà, necessari i natural.

Potser, fins i tot a vosaltres us ha passat que us heu sentit i sobretot els nois: “ja plora com una nena”, “no ploris que és de dèbils”, “sigues forta, no tinguis por”, “deixa de cridar que sembles una histèrica”...

Expressions i comentaris que no ajuden per a res a construir pensaments positius sobre nosaltres mateixes, tampoc ajuden a aprendre a gestionar les emocions, ja que amb aquesta educació aconseguim tot el contrari, les tallem d’arrel, però el més surrealista de tot plegat és que sovint, per posar un exemple, et criden desmesuradament (precisament perquè l’adult no s’està gestionant l’enrabiada) per demanar-te que no cridis. Una educació poc coherent i que sovint s’utilitza el mètode de la por i el de l’amenaça per aconseguir els objectius educatius.

Aquest mètode sovint pot contribuir a que l’alumne agafi un mal autoconcepte d’ell mateix i a conseqüència d’una imatge distorsionada que no l’ajuda per tant a construir una sana autoestima.

Reconèixer l’emoció i sentiments és el primer pas: “estic enfadada”, “tinc por”, “estic trista”, “em sento insegura”, “sento gelós”, “tinc enveja”, “sento odi”, “sento curiositat”, “estic contenta”, “em sento feliç”, “estic nerviosa”, en aquest sentit és important que els infants vagin adquirint vocabulari i saber posar nom a allò que els passa.

Reconèixer com ens afecta al nostre estat físic quan arriba l’emoció.

“Quan estic trista perdo l’energia, quedo corbada i no tinc forces” o “quan sento ràbia, una bona part del cos es tensa, el cor palpita molt més ràpid i respiro ràpid”

Pensa en ahir, quina emoció vas sentir intensament, quin estímul la va provocar, com va reaccionar el teu cos?

És important doncs treballar amb els infants els efectes de les emocions a partir del nostre cos, per això les dinàmiques de teatre, per exemple, ens va molt bé per descobrir-ho.

Poder expressar com et sents en el moment que ho sents és molt important i és per això que davant d’una emoció és important oferir un espai a l’infant perquè en pugui parlar, l’emoció parlarà per ell i expressarà com se sent i com veu la situació que el preocupa, per exemple. Com ja hem dit és sà deixar passar l’emoció, deixar que s’expressi de forma lliure i sobretot no jutjar-la.

Com també hem explicat abans, en la educació tradicional no es tenen en compte les emocions i per això les tallen d’arrel, no us heu sentit mai allò de : “vinga va, no siguis tonta que això que et passa no és res” o tantíssims altres missatges que encara et feien sentir pitjor, incompresa i indignada, moltes vegades.

Imagina’t que a un infant se li trenca un bolígraf, un bolígraf que per a ell tenia molt de valor, li agradava molt i plorant et diu que se li ha trencat el bolígraf i la teva resposta és: “vinga va, deixa de plorar per aquesta tonteria que només és un bolígraf!” i automàticament li demanis que calli i que se’n vagi a fer una altra cosa. És evident que el missatge que estem donant distorsiona la realitat de l’infant, no hem estat empàtics ni hem fet escolta activa i hem jutjat el seu sentiment i, a més, li tallem d’arrel.

Davant de la manca d’escolta activa, empatia i judici de valor estem mostrant la nostra incompetència i no ajudem al sà desenvolupament de l’infant, més endavant parlarem de l’escolta activa i l’empatia.

Imagina’t que un infant està cridant i llençant coses descontroladament, de fet és un infant que sempre ho està fent, dia rere dia. T’hi acostes i li dius: “Para ja!, què fas? Què et passa?” i et contesta que el seu germà l’està molestant i tu li contestes: “vinga va, molestant si ets tu el que sempre molestes, calla ja i no cridis” i marxes dient “aquest nen és nerviós, aquest nen sempre està enfadat”. Missatge que sovint dones quan t’enfades per les seves rabietes, d’això en direm posar una etiqueta.

Les etiquetes, sobretot les negatives, allò que considerem que és dolent: “aquest nen no serveix per a res” o “aquest nen és un gandul” i d’això també en parlarem tenen conseqüències molt devastadores per a l’autoestima.

Pensa en tu, quan eres infant, quina etiqueta et van posar i et vas acabar creient?

3 INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I LA SEVA EDUCACIÓ

El concepte d’intel·ligència emocional el va popularitzar Daniel Goleman amb el seu llibre Intel·ligència emocional l’any 1995 el qual us convidem a que el llegiu si us interessa aquest tema.

Entenem per intel·ligència emocional la capacitat que es té de re­co­nèixer, gestionar i transformar les emocions i els sentiments propis i també dels al­tres, de tal manera que siguem capaços de guiar el nostre pensament i les nos­tres accions amb aquesta informació activant les habilitats necessàries per aconseguir els objectius que ens proposem.

La intel·ligència emocional es pot aprendre i conseqüentment es pot ensenyar, d’aquí el concepte d’educació emocional que té com objectiu principal desenvolupar les competències necessàries per activar aquesta intel·ligència.

Les habilitats que aporta l’educació emocional a les persones les permeten desenvolupar-se a la vida amb èxit i felicitat. Aquestes habilitats, segons Daniel Goleman (Intel·ligència emocional, 1995) són:

• la capacitat de reconèixer els sentiments propis,

• d'administrar-los,

• l’automotivació,

• el reconeixement de les emocions dels altres, i

• l'empatia o capacitat per reaccio­nar correctament davant dels sentiments dels altres

Per poder portar a la pràctica i amb eficàcia aquestes habilitats cal però con­rear, per exemple:  

• habilitats socials per comunicar-nos

• escoltar amb efi­cà­cia

• dialogar a fi de posar-nos d'acord amb els nostres col·laboradors

• ex­pres­sar-nos posant el nostre interlocutor com a punt de referència

• ...

Aquestes habilitats es poden aprendre i estimular, sobretot en l'edat es­co­lar, en aquest sentit, hi ha una clara diferència d'actituds després de l'apre­nen­tatge.

Alguns trets de la persona amb intel·ligència emocional són:

• saber comunicar i fer-se entendre,

• posar-se a la pell dels altres o l'empatia,

• tenir iniciativa,

• adaptar-se a les circumstàncies,

• confiança en un mateix,

• visió optimista de la realitat,

• autocontrol dels propis impulsos i bona canalització de l'estrès,

• tolerància a la frustració,

• autocrítica constructiva,

• capacitat per aprendre dels propis errors i per rectificar-los,

• actitud innovadora,

• creació d'objectius personals,

• constant automotivació,

• flexibilitat i sentit pràctic a l'hora d'encarar les dificultats

•  ...

Per treballar amb els nostres alumnes l’educació emocional hi ha molts re­cur­sos a la xarxa, aquests són alguns exemples que podem trobar en aquestes referències electròniques:

• Rafael Bisquerra del Grup de Recerca d’Orientació: http://www.rafaelbisquerra.com/ca/educacio-emocional.html (12/10/2014)

• Educació emocional: una filosofia de vida: http://emocionat2.blogspot.com.es/ (12/10/2014)

• Activitats per treballar les emocions: http://projectes.escoltesiguies.cat/imatges/pujades/files/1_activitats_emocions.pdf  (12/10/2014)

• Deixant petjades: http://deixantpetjades.blogspot.com.es/p/educacio-en-valors.html (12/10/2014)

• I tants d’altres que podreu trobar...

 4 LA COMUNICACIÓ

Entenem per comunicació l’intercanvi d’informació entre les persones. Aquesta informació poden ser conceptes, opinions, sentiments, etc. i la po­dem intercanviar mitjançant el llenguatge que pot ser oral, escrit, corporal, icò­nic...

Qualsevol llenguatge s’expressa mitjançant codis que s’han de saber des­codificar, si ens parlen en xinès i no el sabem no hi entendrem res, però sí que podem arribar a interpretar el llenguatge no verbal de qui ens parla, és a dir, el to de veu, els moviments i posició del cos, etc.

Malgrat però que tinguem un codi comú no tothom el descodifica com l’hem codificat, i això pot donar lloc a les males interpretacions.

Comunicar-nos amb els altres no deixa de ser una habilitat social que es pot aprendre i desenvolupar, ja que es tracta d’una conducta que podem can­viar.

La forma que tenim de comunicar-nos amb els altres forma part de la nos­tra personalitat, per tant té un estil propi inherent a cadascun de nosal­tres. I també aquesta conducta està condicionada pel medi, és a dir, per la nos­tra pròpia cultura.

Amb la comunicació estem prenent part d’un posicionament, és a dir par­ticipant i fent participar. Per això és molt important la capacitat empàtica de saber-nos posar en el lloc dels altres per poder comunicar-nos-hi. Quan no som capaços de fer-ho és molt difícil que aquesta comunicació es doni ob­jectivament. Per exemple, quan ens deixem influir pels estereotips, és a dir, les característiques que atribuïm a les persones pel fet de pertànyer a un col·lec­tiu determinat sense conèixer-les com són en realitat (homosexuals, re­li­giosos, magrebins, drogodependents...). També es dificulta la comunica­ció quan ens deixem endur per l’efecte halo o corona, és a dir ens deixem in­fluir per una qualitat positiva o negativa que atribuïm al nostre interlocutor. Quan projectem els nostres sentiments o opinions als altres sense saber què sen­ten o pensen de debò, quan tenim la tendència d’estar avaluant cons­tant­ment el que ens diuen aprovant o desaprovant al nostre interlocutor i quan hi man­ca la retroalimentació, quan el nostre interlocutor no ens fa saber res de com sent el missatge que està rebent o a l’inrevés, en tots aquests casos tam­bé es dificulta la comunicació.

Per allò que hem dit anteriorment, facilitarem la comunicació quan a més de pro­cedir empàticament amb el nostre interlocutor, ens interessem de debò en com és i no en com creiem que és, quan hi veiem al davant nostre una per­so­na independentment d’altres consideracions, quan la deixem expressar els seus sentiments i les seves opinions sense donar-li a entendre que l’estem jut­jant i quan li fem entendre que estem rebent el seu missatge i ens estem in­te­ressant per allò que ens diu, no solament explicitant-ho verbalment, sinó acom­panyant-ho amb un missatge corporal adient.

Pel que fa al llenguatge no verbal hem de ser conscients de quin mis­sat­ge donem, ja que sovint no en som de conscients. L’expressió de la cara, la mi­rada, el somriure, la posició del nostre cos, els gestos, la distància que man­tenim amb la persona amb la qual ens comuniquem, la forma com anem ves­tits, tot plegat és interpretat d’alguna manera pels nostres interlocutors.

La manera d’asseure’ns, cal buscar un terme mig, ni massa a prop ni mas­sa allunyats de la taula, els gestos han de ser naturals, això significa que han d'acompanyar i donar suport al contingut de les paraules. Per contra, els tics causen molt mala impressió, ja que transmeten sensació de nerviosisme i falta de gestió emocional. Tics freqüents són fregar-nos les mans, gratar-nos el pèl, moure el nas, mossegar-nos les ungles...

Les mans s’han de moure de forma relaxada, acompanyant a les pa­rau­les que diem. No causa bona impressió creuar els braços.

És fonamental mirar als ulls, augmenta en l'altra persona la sensació de se­guretat i sinceritat. Una mirada sostinguda fixament pot resultar violent per al nostre interlocutor. Podem retirar la mirada durant uns segons, espe­cial­ment quan estem parlant nosaltres.

El somriure es valora positivament. Somriure al saludar, i a l'acomiadar-se, i en aquells moments de la conversa que estigui justificat. Les persones que somriuen són valorades com més agradables i sociables.

El volum de veu ha d’estar d'acord amb la distància amb l'entrevistador, i cal vocalitzar perfectament, l'altra persona en cap moment ha de tenir dificultats per a entendre'ns.

4.1 Escolta activa i empatia

Si escolto activament significa que escolto més enllà de les paraules?

Què vol dir escoltar més enllà de les paraules?

La veritat del moment és la situació on el nostre cor comprèn, encara que la raó no ho entengui?

L’escolta activa i l’empatia són dues habilitats necessàries per poder dir que com a mínim intentem educar en valors per ajudar a fer créixer a persones sanes.

Sense escolta activa ni empatia no creiem que pugui existir la veritable comunicació, la que necessitem les persones per créixer i evolucionar i, en definitiva, per sentir-nos respectades i per tant estimades.

Ens educa més l’empatia i l’escolta activa que les paraules, moltes vegades paraules convertides en sermons, consells, opinions i/o ordres, judicis de valors, etc...

Si aprenem a escoltar activament i a ser empàtics segurament aprendrem molt més de les persones i per tant ens ajudarà a créixer a nosaltres com a persones i segurament ajudarem més els altres que en definitiva és un dels principis bàsics d’un educador o educadora, ajudar i/o acompanyar en el desenvolupament i en el creixement de la persona.

L’escolta activa i l’empatia són dues habilitats i també actituds que podem aprendre i per tant també ensenyar i que formen part d’una manera de ser de l’educador o educadora.

De petits i de petites (a l’educació tradicional) ens ensenyen a parlar, a llegir i a escriure però moltes vegades s’obliden d’ensenyar-nos a escoltar. Potser sí que ens han fet estar callats a l’aula mentre un professor o professora parlava, o mentre els més grans parlaven al voltant d’una taula. Ens han ensenyat a estar callats i a no interrompre converses “de grans”, ens han ensenyat a estar callats mentre els més grans ens “renyaven”, ens han ensenyat a estar callats en un restaurant per no molestar a la gent del costat. Ens han ensenyat a callar i a no discutir les “raons” dels més grans...

Estar callat no significa escoltar i tampoc ens ajuda gaire mentre ens han fet callar quan expressem les nostres emocions i sentiments, recordem els exemples d’abans.

Estem massa acostumats als discursos dels més grans, de la veu de l’experiència, de les opinions i consells dels més grans, de les ordres dels qui ens manen; primer dels pares i mares, després dels professors i professores, després del cap de l’empresa per la qual treballem...

Però, aquesta mena d’educació que no té en compte les persones, sortosament ja està deixant pas a una altra mena d’educació molt més adequada als temps que vivim i a la nostra evolució: l’anomenada educació emocional, educació en valors, educació espiritual (que no té res a veure amb una educació religiosa) que ja fa algun temps que està entrant a les aules de les escoles i dels instituts i que en definitiva és l’educació que fa molts anys s’està portant a terme a través de l’educació en el lleure, a través dels esplais, casals, colònies, etc. L’educació de la convivència, en definitiva l’educació que ens ajuda a resoldre els conflictes d’una manera pacífica.

Aquesta mena d’educació que té en compte la persona i el seu creixement personal, la que impulsa la consciència i la responsabilitat de cada ésser i que ens ajuda a desenvolupar-nos com a tal, la que ens motiva per aprendre i per créixer, com a individus i com a societat.

L’escolta activa ens demana un esforç conscient per la nostra part, ja que l’escolta activa demana atenció, interès i empatia.

Escoltar de veritat amb atenció, interès i empatia requereix: paciència, temps, espai i ganes

sinceres de fer-ho possible i no sempre tindrem ni la paciència, ni el temps ni les ganes de fer-ho, en aquest cas és millor avisar a “qui vol ser escoltat per nosaltres” que ja ho farem en una altra ocasió.

Si es tracta d’un infants o adolescent qui vol parlar amb nosaltres d’un tema que li preocupa i nosaltres no tenim les condicions necessàries per escoltar sempre és millor a fer veure que l’escoltem dir la veritat: “ara mateix no puc, perquè (...), vols que parlem més tard?”, tot i que un educador i educadora ha de mirar d’estar preparat sempre i tenir recursos necessaris per poder afrontar “el conflicte” en el moment que la persona ens “reclama” l’atenció, ja que forma part de la nostra funció com educadors i educadores. Ara bé, no sempre serà possible, per tant forma part del respecte i de l’estimació explicar els motius perquè en aquell moment no podem escoltar algú i sobretot si hem pactat fer-ho més tard, no oblidar-nos d’ell o d’ella.

Si aquell infant o adolescent ens volia explicar quelcom i li hem demanat que ens ho expliqui més tard és bo recordar-ho i fer-ho, li mostrarem el nostre interès i això ajuda a crear vincle i a fer que confiïn amb nosaltres. Potser més tard ja no li ve de gust parlar, senzillament perquè ja no li preocupa o senzillament perquè ell sol s’ho ha solucionat, però nosaltres li hem mostrat el nostre interès i atenció, una manera més de mostrar afecte i estimació.

Per escoltar activament hem de tenir en compte:

• Que hem d’aprendre a no jutjar i deixar de treure conclusions, quan una persona se sent jutjada per una altra es trenca la comunicació, es posa a la defensiva o definitivament calla.

• Que hem d’aprendre a callar i mossegar-nos la llengua ja que una persona quan parla, té ganes de parlar i no de sentir-te a tu parlar, és fàcil davant d’un infant o adolescent tenir ganes de donar-li un consell i donar-li la nostra opinió, però abans de fer-ho és bo preguntar-ho i demanar permís.

• Que hem d’aprendre a no interrompre a qui parla ja que amb aquesta actitud mostrem falta d’atenció.

• Que hem d’aprendre a respectar el silencis, diuen que els silencis parlen més que les paraules, de vegades gràcies als silencis surten les emocions i el nostre interior parla gràcies al silenci. Quant estem en silenci ens escoltem a nosaltres mateixos i gràcies a aquest fet podem entendre més el que ens passa.

• Que hem d’aprendre a parlar només del tema que a la persona li preocupa, abandonem tota la nostra experiència, abandonem les ganes de parlar de nosaltres, no alimentem el nostre ego, aquí l’únic protagonista és el qui parla, no l’oient.

• Que hem d’aprendre a no forçar a una persona a parlar d’alguna cosa que prefereix no comentar, tot i que ens sembli important fer-ho per al seu creixement personal.

• Que hem d’aprendre a no acabar les frases pels altres, mai pensem allò que creiem que ens volen dir, a banda de demostrar poca paciència fem pensar que volem acabar la conversa ràpid, donant a entendre que no ens interessa.

• Que hem d’aprendre a demostrar que escoltem activament amb la nostra actitud, l’escolta activa es demostra també amb les mirades i els nostres gestos, no es el mateix escoltar mirant l’horitzó que mirant als ulls a la persona, però busquem l’equilibri de les mirades, ja que no tothom accepta bé que els mirin als ulls, no intimidem.

• Que hem d’aprendre a llegir entre línies, més enllà de les paraules i recordem que les persones parlem també amb la nostra mirada, el nostre cos que és el qui expressa l’emoció i/o el sentiment d’allò que ens estan dient. Si escoltem activament no només escoltem amb les orelles, sinó que també escoltem amb el cor (intuïció).

• Que hem de mostrar la nostra empatia i l’empatia es mostra a través del nostre cos i la nostra mirada, ja que si algú t’està parlant d’una cosa graciosa (si més no per a ell) i nosaltres l’escoltem amb un rostre d’avorrit, per posar un exemple molt radical, no podem dir precisament que estem empatitzant amb la seva emoció.

• Que hem d’aprendre a parlar a través de les preguntes, ja que aquestes ens fan pensar, reflexionar i ens ajuden a “treure” tot el que hi ha a dins. Un educador o educadora no dóna consells ni ordres, només ho fa quan realment cal, intentem extreure la solució “al problema” a través de les preguntes, que són les que ens fan donar la resposta: “Què creus que podries fer a partir d’ara?”, “Com creus que podries solucionar-ho?”, “Com ets sents quan et parlen així?”, “Com podries actuar la propera vegada?”, “Què està a les teves mans per canviar això que no t’agrada?”

5 LA GESTIÓ DE CONFLICTES

Amb la denominació gestió de conflictes es coneix internacionalment la ciència del conflicte, que recull els coneixements amb què compta la humanitat per intentar trobar solucions a un dels seus problemes ancestrals: la conflictivitat.

Els conflictes en l'àmbit laboral arriben fins i tot a significar pèrdues de productivitat: conflictes horitzontals, allunyats de les discrepàncies i lluites clàssiques entre sindicats i patronals, és a dir, conflictes entre companys per dèfi­cits d'organització, per una excessiva com­petitivitat o a causa d'una greu manca de reconeixement de la dignitat de la persona, que significaran nivells alts d'estrès i acabaran generant actes amagats de boicot i espionatge, baixes fingides o no fingides per malaltia, pèrdua d'estímuls productius, acomiadaments arbitraris i costosos..

Els camps d'aplicació de la resolució de conflictes abracen totes les manifestacions humanes i socials, des dels conflictes amb un mateix fins a conflictes internacionals, passant pels conflictes familiars, comunitaris, laborals i socials; conflictes presidits sempre per alguna de les innombrables expressions de la violència; conflictes que sempre tenen un mateix origen, un com­por­tament semblant, que poden ser entesos; que són, per tant, susceptibles de solució, solucions sense violència, fins i tot sense imposar res, intervenint més en l'entorn que sobre els autors mateixos dels conflictes.

Einstein deia que un problema irresoluble és un problema mal plantejat. Segurament això també es podria aplicar als conflictes. No és fàcil, però paga la pena intentar-ho!

5.1 La Mediació

La mediació és un procés de resolució positiva de conflictes, mitjançant el diàleg.

En el procés intervenen les persones en conflicte i un mediador (persona no involucrada en el conflicte i amb preparació per a ser mediador)

5.1.1 Quina és la funció del mediador?

• Facilitar la comunicació, entre les parts en conflicte.

• Facilitar que siguin les persones implicades en el conflicte les que mitjançant el diàleg arribin a resoldre'l.

• Ha de ser neutral durant tot el procés de mediació.

"La mediació és una acció portada terme per un tercer, entre persones o grups que consenteixen lliurement, que participen i als qui correspondrà la decisió final, destinada a fer néixer o renéixer entre elles relacions noves, amb la finalitat de prevenir o curar relacions pertorbades entre ells".

J. F. Six, president del Centre National de la Mediation

5.1.2 Diversos posicionaments al davant dels conflictes

Sóc passiu o passiva, agressiu o agressiva, assertiu o assertiva davant els conflictes?

La forma de ser i actuar de les persones, en definitiva la personalitat de cadascú defineix una forma de crear i resoldre conflictes.

Davant els conflictes i també davant la vida en general podem ser: 

• Passiu i passiva

• Agressiu o agressiva

• Assertiu o assertiva

Ser passiu o passiva significa:

• Evitar fer allò que penses, sents, vols, opines:

• Perquè tens por d'arriscar-te a les conseqüències.

• Perquè no creus en els teus propis drets.

• Perquè no saps com manifestar-los.

• Perquè creus que els drets dels altres són més importants que els teus

Ser agressiu o agressiva significa:

• Dir i fer el que penses, sents, vols i opines:

• Sense respectar el dret dels altres a ser respectats.

Ser assertiu o assertiva significa:

• Dir i fer el que penses, sents, vols i opines:

• Sense perjudicar el dret dels altres a ser tractats amb respecte.

• De manera sincera, sense amenaces, ni coaccions

• Respectant els teus propis drets personals.

5.1.3 Diferents tipus d’escolta i l’escolta activa davant els conflictes

Una dita popular diu: "Déu ens va fer amb dues orelles i una boca per escoltar el doble del que parlem". Sembla senzill, però proveu de fer-ho en una negociació.

L'escolta activa és una capacitat crítica d'influència que té una importància directa en els processos de negociació. Inclou diversos comportaments que comuniquen a l'altre que se l'està escoltant i que se'l comprèn, que s'aprecien i s'accepten els sentiments que estan darrere les paraules i que, tot i els seus pensaments o les seves paraules, és acceptat com a persona.

Té com finalitat comunicar que, siguin quines siguin la qualitat de les idees, esdeveni­ments, actituds i valors de la persona que parla, el que escolta no avalua aquesta persona per les seves idees o sentiments. La persona que escolta accepta la persona que parla tal com és, sense emetre judicis morals, sense titllar-la de lògica o il·lògica.

Quan escoltem s'activen dos tipus de mecanismes de relació:

• Estar d'acord o no amb l'altre, és a dir: opinem el mateix que l'altre? En essència: pensem que la seva manera d'entendre el problema és correcta?, nosaltres faríem o pensaríem el mateix?

• Posar-se en el lloc de l'altre, és a dir: entendre quina és la postura de l'altre? És capaç de pensar què faríem en el seu lloc, com se sent, què desitja?

Si creuem les dues variables observem quatre formes d'enfrontar-se a un procés d'escolta:

• Simpatia: Si estàs d'acord amb algú i, a més, si estiguessis en el seu cas tu faries el mateix, es genera un procés d'aquest tipus. La simpatia no és mala negociació, però cal ser cautelós, ja que es podria caure en l'error d'identificar-se tant amb l'altra part que podries arribar a perdre els teus propis objectius.

• Antipatia: En el cas que no estiguis d'acord amb l'altre i, a més, siguis incapaç d'entendre la seva posició, perquè no et poses en aquesta situació o, simplement, no acceptes el seu punt de partida, ens trobem davant un procés d'antipatia. Compte! L'antipatia genera males relacions personals i, com els pols iguals d'un imant, provoca rebuig per part dels negociadors. L'antipatia és una bona font de desacords per la càrrega emocional que comporta.

• Egopatia: Si estàs d'acord amb l'altre però ets incapaç de posar-te en el seu lloc, estem davant de la més important trampa de l'escolta, l'egopatia. Aparentment, tens la sensació que estàs escoltant, però simplement t'escoltes a tu mateix. Reconeixes alguna d'aquestes situacions?:

  • "Em trobo cansat, em sembla que he agafat una passa..."

  • "Uf! Terrible, la setmana passada a casa meva la vam passar tots..."

  • "... últimament tenim un treball esgotador. No hi ha manera d'acabar amb la feina, ja que..."

  •  "Ni m'ho expliquis, nosaltres estem aclaparats de tant anar amunt i avall..."

Observa que en els dos casos no escoltem el que l'altre intenta dir-nos, simplement ens veiem projectats i interpretem les seves paraules segons la nos­tra realitat. És una gran trampa que ens priva d'escoltar i que provoca que l'altre deixi de transmetre informació.

Empatia: Si ets capaç de posar-te en el lloc de l'altre, deixant de banda si hi estàs d'acord o no, és que estàs utilitzant l'empatia, la qual cosa és la millor fórmula per escoltar activament; permet comprendre el nostre interlocutor sense jutjar-lo, sense haver de donar-li la raó. Recorda que l'objectiu d'escoltar és comprendre, no avaluar.

Finalment hem dir que el contrari de l'escolta activa seria l'escolta passiva. En l'escolta passiva se sent un missatge sense parar esment. En l'escolta activa, es para esment a comprendre el missatge i en les intencions, gestos i emocions de qui transmet el missatge.

Situacions que defineixen una escolta passiva:

• Si algú parla i no el mires, mires el periòdic, el mòbil, fas gargots en un paper. Si estàs distret , no és una escolta activa.

• Si algú està parlant i tu solament penses en el que diràs a continuació en lloc de parar esment al missatge, no és una escolta activa.

• Si interromps contínuament a la persona que parla. No és una escolta activa.

• Si mires el rellotge, o la porta evitant el contacte visual amb la persona que parla, no és una escolta activa.

• Si abans d'acabar de parlar l'altra persona, estàs ja començat a contestar. No és una escolta activa.

• Si estàs criticant o parlant per sota mentre l'altra persona està en l'ús de la paraula. No és una escolta activa.

• Estiguis o no d'acord amb el que t'expliquen, no jutgis, pots tenir la teva opinió però no jutgis a altres persones.

• Si algú et comenta que se sent trist, preocupat... No has de respondre que tu també. Encara que et sentis així, l'escolta activa és parar esment al missatge que l'altra persona t'està transmetent.

5.1.4 Comportaments per facilitar l'empatia

Les capacitats d'escolta activa exigeixen esforç, però es poden aprendre. És possible que alguns dels comportaments que et suggerim a continuació et semblin feixucs o forçats al principi, però amb la pràctica et semblaran més naturals. És difícil respondre amb paciència, comprensió i empatia quan l'al­tre està expressant idees que a nosaltres ens semblen il·lògiques, enganyoses, fins i tot, moralment errònies. Tot i això, els comportaments que s'indiquen generaran, si es practiquen amb confiança, actituds de tolerància i comprensió que facilitaran l'empatia i l'acceptació no avaluativa dels altres.

• Parafrasejar els continguts: consisteix a reformular amb diferents paraules el que l'altra persona acaba de dir amb l'objectiu de comprovar que se l'ha entès amb precisió.

Es poden utilitzar frases com: "Al meu entendre, el que dius és...", "vols dir que...?", "així que el que proposes és...?". La clau d'aquest comportament és que s'ha d'escoltar amb veritable intenció el que diu l'altra part. Si, quan l'altre està parlant, tu dediques el temps a pensar en el que li respondràs o a fer avaluacions mentals i observacions crítiques, probablement no escoltaràs prou com per saber parafrasejar correctament. És útil parafrasejar sovint per adquirir el costum mental de fer-ho. A la gent no li molesta que l'interrompin alguna vegada, si el que es pretén és comprendre bé el que s'està dient.

• Projectar o reflectir les conseqüències: per fer-ho cal anar una mica més enllà del que l'altre està dient, i indicar a la persona que parla que s'entén la direcció a què apunta el contingut d'allò que diu. Pot prendre la forma d'una ampliació o explicació de les idees de la persona que parla utilitzant frases com: "Suposo que si fas això, podràs...", "això pot portar-te a una situació en què...", "serviria això per resoldre el problema de...?", com ajuda a la nostra situació el que estàs plantejant?".

En projectar o reflectir les conseqüències és important deixar a la persona que parla el control de la discussió o de la conversa. Quan aquesta tècnica s'utilitza per modificar la direcció del pensament de la persona que parla o per demostrar que el que escolta és molt més llest, interromp la creació de confiança i passa a ser un recurs negatiu.

• Reflectir els sentiments subjacents: aquesta tècnica va encara més enllà del contingut del que s'està dient, i treu a la llum alguns sentiments, actituds, creences o valors que potser estan influint sobre la persona que parla per parlar de la manera que ho fa.

Aleshores, el que escolta expressa de manera atemptatòria els sentiments i utilitza frases com: "Suposo que això et preocupa bastant", "si això em passés a mi, em molestaria enormement", "alguns cops, quan m'he trobat amb aquest tipus de situació, he trobat a faltar una ajuda", "si aconseguís això, crec que em sentiria realment orgullós", "això t'ha d'haver produït una gran satisfacció". En reflectir els sentiments subjacents es necessita delicadesa per no exposar en excés la persona que parla o pressionar-la a admetre més del que voldria revelar. És important evitar de suggerir a qui parla que els sentiments que un està reflectint són els que ell hauria d'experimentar en aquesta situació.

Això faria que qui parla se sentís avaluat, quan el que tractem de fer és comunicar acceptació dels sentiments que envolten les paraules de l'interlocutor. Amb freqüència, l'acceptació o l'avaluació es comuniquen més aviat per la manera i el to de veu de la persona que escolta que per les paraules utilitzades.

• Convidar a noves aportacions: fins i tot quan no s'ha sentit o entès del tot el que ens diuen per fer indicacions de comprensió, empatia o acceptació, es pot, com a mínim, comunicar interès per seguir escoltant. Són útils frases com: "Explica'm alguna cosa més sobre això", "què vas sentir quan...?", "ajuda'm a entendre...", "i què va passar després?". En aquest context les peticions obertes perquè l'altre segueixi parlant són preferibles a les preguntes precises. Les preguntes exigents poden provocar que el que parla hagi d'exposar cada vegada més, sense que pugui conèixer la manera en què el que escolta rep i avalua la comunicació. Les peticions concretes d'informació poden constituir una exigència unilateral d'obertura en la persona que parla. Per mantenir l'equilibri, no s'han d'utilitzar les preguntes de manera exclusiva, sinó que han d'anar acompanyades per la reformulació i el reflex dels sentiments subjacents.

• Respostes no verbals d'escolta: amb freqüència l'escolta activa es comunica tant per les postures i els moviments no verbals com pel que es diu. Respostes com les que seguidament es detallen comuniquen interès i comprensió: mirar als ulls del qui parla, assentir amb el cap i fer murmuris receptius, inclinar-se en direcció al qui parla i estar atent.

6 L'AUTOESTIMA

L’autoestima és el sentiment que ens produïm a nosaltres mateixos, de la nostra pròpia persona.

L’autoestima és conseqüència i a la vegada causa de la satisfacció per la nos­tra vida en general, per tant de la felicitat, de les bones relacions afec­ti­ves i d’una ocupació que ens satisfà, a la vegada l’autoestima ens prepara i ens enforteix per resistir i superar les agressions (resilièn­cia).

Una persona amb una elevada autoestima (com es diu popularment) pot arribar a ser narcisista, dès­pota, violenta, i una persona amb una baixa autoestima pot arribar a patir de­pressions, infelicitat i tenir veritables problemes per afrontar amb èxit la vida.

L’autoestima és un concepte molt ampli que es va posar de moda les dues darreres dècades del segle XX i amb el qual s’intentava explicar que la cau­sa de la violència era una baixa autoestima. Estudis que es van fer a No­va York van demostrar que pujar l’autoestima a les escoles, barris con­flic­tius i immigrants no va solucionar els problemes i que en canvi deter­mina­des accions violentes, terroristes, assetjament infantil, moobing... eren con­se­qüència directa d’una autoestima massa elevada (La autoestima, Luis Ro­jas Marcos, 2007)

A mida que anem creixent ens fem una representació, una imatge de com som, que no vol dir que siguem així, sinó de com ens veiem. Les per­so­nes a les qui tenim afecte, respecte, admiració... poden influir molt en aques­ta visió que tenim de nosaltres mateixos, ja que hi donem molta importància a la seva opinió.

Segurament com vetlladors i vetlladores ben poca cosa po­drem fer perquè aquestes persones influents en els nostres alumnes tin­guin, si no la tenen, una actitud positiva en aquest aspecte de no abaixar gra­tuï­tament l’autoestima dels nostres alumnes, amb comentaris com “ets un desastre”, “mai no seràs res a la vida”, “ets un fracàs” o similars, i en la majoria dels casos amb una actitud de menyspreu, no per això menys explícita. Però no­sal­tres sí que podem mantenir una actitud positiva en aquest tema i animar els nostres alumnes a millorar la seva imatge valorant i elogiant precisament els seus èxits, per petits que siguin, però sobretot el seu esforç i la seva cons­tància, i també no comparant-los amb els altres i no entrar mai en com­pe­tició, sinó és amb ells mateixos.

Ensenyar-los a discriminar allò que és culpa seva d’allò que no ho és, i a ser conseqüents. Proposant-los activitats en les que se sentin a gust portant-les a terme i sobretot aquelles en les que hi tenen més traça. Ajudant-los, fins i tot, en tot allò que fa referència a la seva imatge física...

Pots ajudar els infants a mantenir un nivell d’autoestima ade­quat i una imatge d’ell mateix realista, necessari per al seu creixement com una persona feliç perquè intenta allò que es proposa o s’hi esforça per acon­se­guir-ho i per això precisament viu feliç.

6.1 Consells per treballar l’autoestima

• Oferiu oportunitats perquè els alumnes tinguin èxit. Els infants han de tenir possibilitats d’aconseguir els seus objectius, per tant marqueu-vos objectius assolibles i treballeu la motivació.

• Limiteu les experiències di­fí­cils adaptant-les a les seves possibilitats, si els infants no aconsegueixen mai res creixerà la seva inseguretat i el sen­ti­ment de no puc fer-ho.

• Ajudeu als alumnes a que s’integrin a la societat, al grup d’amics, eviteu en allò que estigui al vostre abast que s’aïllin.

• Treballeu valors com la solidaritat, el compartir i la generositat... d’a­ques­ta manera els infants seran ben acollits per qui els envolta.

• Treballeu també els valors continguts en la Convenció dels drets dels infants i inculqueu-los-hi l’amor i el respecte a la naturalesa.

• Si tenen una mascota, això és una magnífica oportunitat per treballar la responsabilitat.

• Dediqueu-hi una estona a conversar, que la vostra relació amb els vos­tres alumnes no sigui només una estona de treball. Doneu importància a pe­tits detalls i petits moments i compartiu-los.

• No feu comparacions amb altres alumnes, ell és protagonista i en tot cas par­leu-li de l’esforç que s’ha de fer per aconseguir les coses i la importància de fer les coses per un mateix.

• Aprofiteu els seus errors com una font de coneixement, allunyeu els re­trets, parleu-li amb un to de veu amable, tot això reforçarà la seva confiança.

• Jugueu amb els vostres alumnes, aprofiteu totes les ocasions que pugueu d’en­senyar quelcom mitjançant el joc i reconeixeu-li les coses ben fetes.

• Animeu-los a que s’enfrontin a reptes realistes i que no tinguin por de fra­cassar, que això és inherent a la condició humana i que a la vida les coses s’a­consegueixen assumint riscos proporcionats a allò que volem aconseguir i a l’esforç que estem disposats a fer per aconseguir-ho i en funció de les nos­tres capacitats.

• Inculqueu-los el valor de l’esforç i la perseverança com a condicions per as­solir l’èxit.

• Feu-los entendre que les coses no solen sortir bé a la primera i que cal un esforç, repetint-les tantes vegades com calguin fins a aconseguir-ho.

• Mostreu sempre el vostre costat amable, no crideu ni us enfadeu amb ells, sigueu exigents quan hàgiu de ser-ho, però eviteu mostrar-vos amenaçadors o fer-hi retrets.

• No els etiqueteu dient-los, per exemple, que són un nen o una nena do­lents, en tot cas feu-los adonar que han fet una cosa dolenta.

• Tingueu molt en compte el vostre llenguatge corporal, que transmeti con­fiança i no rebuig.

• No us mostreu mai violents i si perdeu els nervis, demaneu-li perdó.

• Doneu oportunitats perquè explorin noves tasques, noves maneres de fer, nous sistemes d’aprenentatges, sempre ajudant i orientant i mai suplint, és a dir, no fer allò que ells han de fer per ells mateixos.

• Exploreu quins són els seus somnis i animeu-lo a que posin els mitjans per aconseguir-los, digueu-los que el que facin ara podrà possibilitar la rea­lit­zació dels seus somnis en un futur.

• Doneu-los-hi confiança i tantes oportunitats com calguin.

• Sigueu un exemple de comportament, un model a qui seguir, practiqueu amb l’exemple.

• Infoneu hàbits saludables, treballeu no només els hàbits necessaris per ser un bon estudiant, sinó per ser una persona saludable, hàbits d’higiene, sa­lut, alimentació, descans, esport, etc.

• Aprofiteu qualsevol ocasió per dir-los-hi les coses que fan bé i mostreu-vos sin­cerament satisfets per això, feu-los-hi saber.

• Exploreu quin és el seu pensament i les seves preferències.

• No pressioneu per aconseguir l’èxit, valoreu per damunt d’això l’esforç.

• Apreneu a escoltar-los, a que expressin els seus sentiments i les seves emo­cions lliurement, apreneu a interpretar els seus gestos, establiu un vincle afec­tiu i no traïu mai la seva confiança dipositada en vosaltres.

• No els jutgeu.

• Ensenyeu-los-hi a respectar als altres, a utilitzar paraules com “per fa­vor” o “perdó”.

• Ensenyeu-los-hi a veure la vida en positiu, a desterrar del seu llenguatge el no puc, el no és possible, i que pot aconseguir tot allò que es proposi si hi po­sa l’esforç i els mitjans necessaris, a visualitzar els seus objectius i a de­sit­jar-los amb tota la seva força.

Aquestes frases us poden ajudar:

• Canvia els teus pensaments i podràs canviar el teu món (Norman Vin­cent Peale)

• Tu tens dins teu tot el que necessites per superar els desafiaments de la vi­da.  (Brian Tracy)

• Sempre passen les coses en les que creiem de veritat; i creure en alguna co­sa fa que les coses passin. (Frank Lloyd Wright)

• Allò que la ment pot concebre i creure, pot arribar. (Napoleó Hill)

• Tot el que puguis imaginar vívidament, desitjar ardentment, creure sin­ce­rament i posar en pràctica amb entusiasme, passarà inevitablement! (Paul J. Meyer)

• Hem de triomfar en la nostra imaginació abans de fer-ho a la vida. (John Addison)

• Pots fer el que has de fer, i de vegades pots fer-ho millor del que creus. (Jimmy Carter)

7 L'EMPATIA

L’empatia sembla ser que és una capacitat innata de sentir com senten els altres, de posar-nos en el seu lloc, i que per tant tots la tenim d’alguna ma­nera. Tot i i això aquesta capacitat la podem desenvolupar intentant tenir una mentalitat oberta mitjançant l’educació en valors i la pràctica de l’al­truis­me, com ara les accions de voluntariat, per exemple.

Les persones empàtiques saben escoltar, reconeixen les emocions dels al­tres i per tant estan preparades per donar-hi resposta fins i tot anticipant-se.

Un excés d’empatia en determinats professionals sobretot del sector assis­tencial i social (vetlladors i vetlladores també)pot provocar-los-hi depressions pel fet de viure cons­tant­ment el patiment dels altres, i al contrari, determinades malalties com la psi­co­patia o l’autisme poden ofegar la capacitat empàtica.

El fet de ser empàtic no implica de cap manera que perdem la nostra iden­titat, ni que estiguem d’acord amb les emocions i els sentiments dels al­tres, només vol dir que en certa manera els experimentem com observadors la qual cosa ens ajudarà a entendre el què li passa a l’altre. Si el procés d’em­patia es converteix en un procés d’identificació, és a dir compartim i ens contagiem del que l’altre sent, aleshores perdem capacitat de resposta ob­jec­tiva per al seu ajut.

Com a vetlladors i vetlladores hauríem de mostrar-nos de forma empàtica amb els nostres alumnes, d’entrada escoltant-los de for­ma activa i intentant esbrinar com se senten i què senten i intentant entendre les seves emocions. Difícilment podrem educar-los emocionalment, si no en­tenem res d’allò què els hi passa i per què reaccionen de la forma en què ho fan, al davant de qualsevol situació.

També hem d’indagar quina és la capacitat empàtica dels nostres alum­nes, ja que serà la base perquè es comportin com unes persones sociables que saben entendre als seus companys i companyes.

Per treballar l’empatia amb els nostres alumnes podem fer el que ano­me­nem jocs de teatre on hem d’interpretar diversos rols, expressions, ca­mi­nar o comportar-nos de diferent manera segons la situació emocional que es de­termini. També podem aprofitar l’espai de lectura buscant contes que aju­din a treballar l’empatia i d’aquesta manera a la vegada que treballem la lectura, la comprensió lectora i els continguts del propi conte, treballem tam­bé les emocions i els sentiments que experimenten els seus personatges i per tant estem treballant la capacitat empàtica dels nostres alumnes. 

8 L'ASSERTIVITAT

L’assertivitat és un estil comunicacional entre les persones mitjançant el qual no ens deixem trepitjar els nostres drets per part del nostre interlocutor a la vegada que tampoc li trepitgem els seus. Això dóna lloc a un com­por­ta­ment en el qual ni ens mostrem agressius ni tampoc passius, sinó que ens ma­nifestem de tal manera que mostrem les nostres idees, sentiments i de­fen­sem els nostres drets sense cap intenció de perjudicar els dels altres.

Aquest comportament és fruit de l’autoconfiança que ens proporciona la nos­tra pròpia autoestima i de l’educació emocional que ens ajuda a gestionar sen­timents i emocions.

Posem un exemple d’assertivitat per part del vetllador i la vetlladora amb el seu alumne. Un alumne arriba a classe sen­se la llibreta amb els exercicis que els cap de setmana havia de fer a casa seva  i el vetllador o la vetlladora li respon de la següent manera:

• No li dóna importància, i explica al professor què ha passat

• L’escridassa, i explica al professor què ha passat

• Li demana per què no ha portat la llibreta i el fa reflexionar sobre aquest fet, i explica al professor què ha passat

Fixeu-vos-hi que en tots tres casos el resultat d’allò que s’ha fet ha estat el mateix, però no la forma comunicativa que s’ha tingut amb l’alumne.

En el primer cas ens hem comportat de forma passiva i l’alumne pot en­ten­dre que no passa res si se’n descuida de portar la llibreta.

En el segon cas ens hem comportat de forma agressiva i l’alumne rep un es­tímul agressiu que segurament no modificarà la seva conducta futura un cop ja no se’n recordi dels crits.

En el tercer cas ens hem comportat de forma assertiva i l’alumne in­te­rio­ritza, perquè ho reflexiona, quines són les conseqüències d’oblidar-se’n de dur la llibreta a la vegada que rep una lliçó de com tractar les persones en si­tuacions semblants.

Perquè els nostres alumnes puguin practicar L’assertivitat, cal que comencin a fer-ho i qui millor que amb nosaltres per a això. Per exemple, hem de dir als nostres alumnes que quan no entenen una cosa ens han d’in­ter­rom­pre per demanar-nos una explicació. També els hem d’animar a que ens ex­pli­quin lliurement quins són els seus problemes, els seus pensaments, les se­ves emocions i sentiments. I també, perquè no, que aprenguin a dir no a les nos­tres propostes si no els hi agraden, i en tot cas que en presentin una ells, d’alternativa, o buscar-ne plegats una de consens.

També hem de dir als nostres alumnes que hi ha ocasions en què si hi ha pe­rill d’una agressió o una represàlia, hem de saber trobar el moment ade­quat per dir les coses, que això també és una habilitat a tenir en compte.

Les persones inestables emocionalment, que criden, es deixen endur per la ràbia i es mostren agressives, estan més preparades per raonar quan estan cal­mades que quan estan nervioses, i intentar fer-ho quan estan nervioses no sol donar resultat positius.

Per això aquesta habilitat assertiva es relaciona íntimament amb l’em­pa­tia.

9 L'ANSIETAT O ANGOIXA

L’ansietat o angoixa és la resposta a una emoció no gestionada.

L’ansietat pot esdevenir patològica.

Els trastorns d’ansietat més freqüents son:

• Fòbia específica: por intensa o persistent al davant o anticipadament d’ob­jectes o situacions concretes com ara la por a determinats animals, a veu­re sang, a passar a la pissarra...

• Fòbia social: por intensa o persistent a estar amb altres perquè creuen que els jutjaran negativament o els tractaran de forma humiliant i passaran ver­gonya, com ara a que el professor o la professora els faci parlar en públic o a tot allò que fa referència a les relacions amb els companys.

• Crisis d’angoixa: Una crisi d’angoixa o un atac de pànic és un episodi sob­tat d’una por molt intensa i es manifesta amb símptomes físics (sensació d’ofec, mareig, tremolors, palpitacions, taquicàrdia...) acompanyats de pen­sa­ments negatius (por de morir-se, de no controlar...)

• Agorafòbia: és la por de tenir por, és a dir, de tenir un atac de pànic i no po­der sortir d’allà on s’és o de rebre auxili.

• Trastorn d’ansietat generalitzada: en diem de les persones patidores, és a dir, d’aquelles que es preocupen de moltes coses i s’hi capfiquen. Això els hi provoca irritabilitat, insomni, manca de concentració, etc.

• Trastorn obsessiu-compulsiu: persones amb idees recurrents i persis­tents (obsessions) de pors incontrolades que provoquen respostes repetitives que esdevenen rituals (compulsions). Obsessions amb contaminar-se i ren­tar-se les mans molt sovint, revisar coses repetidament, es preocupen per l’or­dre i la simetria, compten objectes constantment i tot i que la majoria de per­sones s’adonen que això els hi passa podria ser que alguns infants no en fossin conscients.

• Trastorn per estrès posttraumàtic: pot donar-se en infants que han patit un accident o una agressió. S’espanten fàcilment, es paralitzen a nivell afec­tiu, perden interès per passar-ho bé, reviuen habitualment la situació du­rant el dia i tenen malsons a l’hora de dormir.

Queda clar que pot ser la manca de confiança en nosaltres mateixos el desencadenant dels estadis d’ansietat o angoixa. Per tant treballar l’auto­es­ti­ma pot ajudar a la prevenció de l’ansietat.

Per prevenir l’ansietat o l’angoixa podem ensenyar tot això als nostres alum­nes (en funció de les seves capacitats, està clar):

• Ensenyar que s’han de fer dietes sanes i equilibrades, menjar de tot, i per tant es pot treballar la piràmide alimentària, les propietats dels aliments, la seva tipologia, etc.

• Ensenyar a relaxar-se i que quan mengem ens hem de concentrar en allò que estem fent i que ha de ser també una estona de descans, despreocupant-nos de tot allò que ens pugui amoïnar. Podem fer tallers de relaxació.

• Ensenyar la importància de complir un horari i dormir les hores ne­ces­sà­ries. Els infants de sis anys necessiten dormir unes 11 hores, i a mida que es van fent grans en necessiten menys hores fins a  que als 11 anys i tota l’adolescència n’hi ha prou amb 9 hores de son.

• Ensenyar que s’ha d’anar a dormir relaxats, i que per tant s’han de fer acti­vitats relaxants abans d’anar a dormir.

• Ensenyar que hi ha d’haver temps per a l’estudi i temps per gaudir del lleu­re, pot ser bo ensenyar a programar la setmana, a portar una agenda per­so­nal, i ensenyar a desconnectar.

• Ensenyar que l’exercici físic i la pràctica d’algun esport és molt ne­ces­sa­ri, i animar a que trobin el temps necessari per poder-ho fer.

• Ensenyar que l’entorn on els infants fan els deures sigui el més re­la­xant possible, si les condicions familiars no ho permeten i és possible, acos­tumar-los a anar a la biblioteca, per exemple.

• Ensenyar als infants i adolescents a endreçar els seus pensaments i posar or­dre a la seva vida, reflexionant en com ha anat el dia i el què puc fer per­què demà sigui millor. Proposar estratègies de meditació o fer-los buscar a ells mateixos la que més es digui amb la seva manera de ser.

• Ensenyar als infants i adolescents a organitzar-se, no solament en els es­tu­dis, sinó en tota la resta i que etiquetin les seves tasques pendents en ur­gents, importants, no urgents, no importants i les seves combinacions i es fa­cin un calendari d’actuació i sàpiguen seleccionar quan no s’hi arriba a tot.

• Ensenyar que la constància en el treball és la clau de l’èxit.

• Ensenyar a demanar ajuda quan tots sols no puguin arribar a fer allò que han de fer.

• Ensenyar la base per afrontar els problemes personals: formular-lo, ana­lit­zar les possibles solucions i sospesar els pros i contres de cadascuna d’e­lles i escollir la millor o la que millor estigui al nostre abast.

• Ensenyar que no tots els problemes tenen solució o que nosaltres no po­dem solucionar-nos i per tant hem d’aprendre a conviure amb ells de la mi­llor manera possible, sense que ens estressin o ens obsessionin.

• Ensenyar que els problemes no s’amaguen, que s’afronten i la millor ma­­nera de començar és descriure’ls, un bon exercici pot ser fer escriure una re­dacció dels problemes que els preocupin i les possibles solucions.

• Ensenyar a tenir autoconfiança, demostrant que podem resoldre els nos­tres problemes, una bona tècnica és que ens expliquin problemes que tenien i han resolt i fer-ne un esquema o mural perquè els visualitzin.

• Ensenyar que sempre hem de tenir pensaments positius i que hem de des­terrar els negatius.

• Ensenyar que per aconseguir quelcom ens hem d’arriscar i que els fra­cas­sos són la porta de l’èxit, que sovint aquest no es dóna si abans no han exis­tit els altres

• Ensenyar a celebrar els èxits, però sobretot, l’esforç que hi hem posat.

• Ensenyar que la por és una emoció natural i que l’ansietat també, i que no ens hem d’amoïnar més del compte, perquè de fer-ho podríem perdre el nos­tre propi control, que passi el que passi mai tot està perdut i sempre po­dem fer alguna cosa per tirar endavant.

• Ensenyar que quan alguna cosa l’hem feta malament tenim l’obligació d’a­nalitzar quins errors hem comés per tal d’evitar-los en situacions futures i que els retrets i la culpabilització no serveixen per a res, tant si provenen de no­saltres mateixos com d’altres persones.

• Ensenyar que perquè els altres ens tinguin respecte, consideració, amis­tat i ens ajudin, primer els hem de respectar, tenir-los consideració, donar-los la nostra amistat i ajudar-los.

• Ensenyar que de la mateixa manera que no ens han de retreure res, no­sal­tres tampoc ho hem de fer.

• Ensenyar a ser assertius amb els altres.

• Ensenyar a no preocupar-nos excessivament d’allò que pensen de no­sal­tres o dels nostres problemes, a confiar en les persones que de debò ens es­ti­men i sobretot a confiar en la nostra capacitat d’aconseguir allò que ens pro­po­sem i que ens hi esforcem per aconseguir-ho.

• Ensenyar a saber dir que no al davant de les pressions, quan convé.

10 LES HABILITATS SOCIALS

Podem dir que les habilitats socials són aquelles que ens permeten relacionar-nos amb els altres i que socialment acceptades en un determinat context sociocultural.

Aquestes habilitats donen a qui les té una major autoconfiança per aconseguir els seus objectius, i a la vegada que ajuden a mantenir l’autoestima, no perjudiquen la dels altres. Es dóna la circumstància que aquestes habilitats es deterioren o no s’adquireixen en molts casos de malalties mentals.

Kelly (1987) relaciona la disposició d’habilitats socials amb l’equilibri relacional dels infants amb els seus companys i un millor rendiment acadèmic, i conclou que no disposar d’aquestes habilitats pot conduir al rebuig social, l’aïllament i una baixa autoestima.

D’acord amb la teoria de l'aprenentatge social d'Albert Bandura per entrenar les habilitats socials cal:

• Saber quines conductes ens demana una situació concreta.

• Tenir oportunitat d'observar i d'executar-les;

• Tenir referències sobre l’efectivitat o no de la nostra execució (retroalimentació)

• Mantenir els èxits assolits (reforçament);

• Fer habituals en el nostre repertori les respostes apreses (consolidació i generalització).

10.1 Habilitats socials que podem treballar amb els nostres infants

10.1.1 Habilitats socials bàsiques:

• Escoltar

• Iniciar una conversa

• Mantenir una conversa

• Formular una pregunta

• Donar les gràcies

• Presentar-se

• Pre­sentar a altres persones

• Fer un compliment.

10.1.2 Habilitats socials avançades:

• Demanar ajuda

• Participar

• Donar ins­truc­cions

• Seguir instruccions

• Disculpar-se

• Convèncer als altres

• Donar la teva opinió sobre el que penses.

10.1.3 Habilitats relacionades amb els sentiments:

• Conèixer els propis sen­ti­ments

• Expressar els sentiments

• Comprendre els sentiments dels altres

• En­frontar-se amb l'enuig de l'altre

• Expressar afecte

• Resoldre la por

• Re­com­pensar-se

10.1.4 Habilitats alternatives a l'agressió:

• Demanar permís

• Compartir alguna co­sa

• Ajudar als altres

• Negociar

• Controlar-se

• Defensar els propis drets

• Respondre a les bromes

• Evitar els problemes als altres

• No entrar en ba­ra­lles.

10.1.5 Habilitats per fer front a l'estrès:

• Formular una queixa

• Respondre a una quei­xa

• Demostrar esportivitat després d'un joc

• Resoldre la vergonya

• Es­pavilar-se quan et deixen de costat

• Defensar a un amic

• Respondre a la per­suasió

• Respondre al fracàs

• Enfrontar-se als missatges contradictoris

• Res­pondre a una acusació

• Preparar-se per a una conversa difícil

• Fer front a les pressions del grup.

Fixeu-vos-hi que en la pràctica totalitat, aquestes habilitats socials se sus­tenten en l’assertivitat i l’empatia, la carència de les quals pot impedir greu­ment l’assoliment de la majoria d’aquelles. I per poder ser assertiu i empàtic primer hem de disposar d’una sana autoestima.

11 UNA CONCLUSIÓ

En definitiva per fer una educació emocional amb els infants i joves, tot comença per treballar la seva autoestima, perquè adquireixin un autoconcepte realista i vagin construint pensaments positius d’ells mateixos i del món que l’envolta per tenir els sentiments que els impulsin a donar el millor d’ells mateixos i cercar totes les possibilitats que el món els hi oferirà per ser persones sanes i felices.

Tots i totes tenim la possibilitat d’activar la nostra intel·ligència emocional si disposem d’una educació emocional al nostre abast.

Com a monitor i monitora tu hi tens molt a fer per ajudar a contribuir a una sana autoestima dels infants i adolescents que se t’han confiat.

12 Violència i Bullying en activitats de lleure

Infografia del protocol davant l'assetjament per a monitors/es i caps 

Protocol per a la prevenció del bullying en les activitats de lleure: detecció, actuació i protocol.

Guia del protocol davant l’assetjament per a monitors/es i caps 

Suport al protocol davant l’assetjament, informació i recursos per afrontar el fenomen del Bullying, en les activitats de lleure entre els infants i joves.

Infografia adreçada a infants i joves sobre l'assetjament entre iguals en activitats de lleure 

Consells per a la prevenció del bullying en les activitats de lleure per a infants i joves.

13 Pràctiques restauratives per eradicar el bulling

Vivim en una societat malalta ens demanem alguns i algunes? Una societat que conviu amb la fam i en prou feines reacciona al davant de tal injustícia? Una societat competitiva i agressiva on moltes famílies promouen entre els seus i filles la violència i el racisme quan de forma aparentment innocent al voltant d’una taula s’insulta i es menysprea els veïns per la seva condició sexual, per la seva cultura o condició religiosa, per exemple?

Hi ha una altra mirada al món més optimista i més esperançadora i és la possibilitat de transformar aquesta realitat a través de l’educació, el repte de l’evolució humana, crec jo, d’humanitzar-nos els uns als altres.

Hi ha moltes persones que treballen, canvien i transformen el seu entorn per convertir el món en més just.

Aquesta és la mirada que a mi personalment m’agrada tenir de la vida i és per això que crec i que confio en l’educació i procuro cada dia fer-ne reflexió, compartir-la i, sobretot, intentar formar-me constantment en el repte de millorar, canviar estratègies i per tant evolucionar com individu de forma global perquè sé que d’aquesta manera em puc ajudar a mi mateixa, als meus fills i filles, als meus veïns i amics i puc realitzar la meva tasca professional amb més eines, recursos i per tant tinc més seguretat i garanties en què allò que faig està bé per aconseguir els objectius marcats.

De fet, penso, aquesta és la finalitat de l’educació permanent i és important transmetre aquest concepte a totes les persones perquè creixin, canviïn i es transformin constantment al mateix ritme de la seva pròpia vida.

Aquesta idea, aquesta manera de fer, aquesta actitud davant la vida a vegades xoca amb la realitat del propi país, de la seva manera de fer política i de les seves lleis.

Transformar i millorar aquestes lleis i maneres de fer en política és molt més lent, el sistema, tot i que el formem les mateixes persones, no canvia al mateix ritme que les mateixes persones. Però també és cert que l’única manera de fer que els sistema canvií, que els valors socials i econòmics d’un país evolucionin a favor de tota la seva comunitat és crear una sinèrgia de transformació individual perquè aquesta es converteixi en més global. Un peix que es mossega la cua: el sistema és lent, i per tant quan més ràpid evolucionem com individus més ràpida serà la transformació del seu país i dels seus governs.

Per tant, queixar-se d’un sistema però no fer res per a que aquest canviï és com voler que te toqui la loteria sense jugar-hi mai.

Cada vegada hi ha més consciència de la importància del treball en equip i de la creació de xarxa per millorar i solucionar tots els conflictes, siguin quins siguin: la convivència en un barri, en una escala, en un poble, en un país...

La transmissió de coneixements i aquesta xarxa obre una nova finestra a la resolució dels conflictes de la comunitat, ja fa temps que s’està lluitant contra la violència domèstica, familiar i/o de gènere, contra els abusos sexuals a menors, contra el maltractament filio-parental o l’assetjament escolar, també nomenat bulling. 

Tot comença per la informació, ser conscient d’aquesta realitat, que fa que ens convertim en còmplices de qualsevol maltractament si tenint-ne coneixement no actuem ni fem res per frenar-lo. Aquesta consciència social entre familiars, veïns, amics, professionals de la sanitat, l’educació, serveis socials, policia, justícia, administració, mitjans de comunicació... és imprescindible per eradicar qualsevol conflicte.

Fa temps que estem trencant amb el silenci, que ens mirem el conflicte, que treballem per la prevenció i castigant els infractors, però actualment ja estem apostant per actuar de forma resolutiva per tallar aquesta problemàtica d’arrel, és a dir, per rehabilitar la persona causant del conflicte.

Entenent, que aquesta idea transforma els valors socials de la comunitat, que se n’adona que quan hi ha un conflicte d’aquestes característiques, tots i totes en formem part, i que l’hem d’abordar de forma global i no hem de deixar de jutjar la persona només pels seus actes sinó que condemnant aquests actes, a la vegada donem l’oportunitat que aquesta persona continuï convivint amb la societat i tingui l’oportunitat d’esmenar les conseqüències dels seus actes, rehabilitar-se i integrar-se a aquesta comunitat com un membre més.

Aconseguir això ens fa créixer a tots plegats, l’agressor, la víctima i el seu entorn.

Actualment, està a punt de constituir-se l’Associació Catalana de Pràctiques Restauratives que va més enllà d’unes pràctiques que en el seu moment van ser punteres però que actualment els hi cal una empenta innovadora, precisament en la línia que he apuntat abans.

Joan Sala, psicòleg i professor de la FETCH (Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes) de la Universitat de Vic i Ferran Erra, mestre i educador social, en un acte organitzat per la mateixa FETCH i el CIFE (Centre d’Innovació i Formació Educativa), també d’aquesta universitat, van fer la xerrada “Conflictes, bulling i reparació del dany, propostes d'intervenció en l'àmbit de l'educació formal i no formal”, el passat 17 de febrer.

Joan Sala va definir el bulling d’aquesta manera: “El bulling és quan un o més individus abusen de forma continuada a nivell verbal, físic i/o emocional d’altres companys d’aula”.

Sala destaca que allò important d’aquesta definició era adonar-se que “el bulling és un abús continuat i que és aquest fet precisament que el converteixi en un tema tan important ja que no es tracta d’un fet puntual d’agressió i per tant la víctima i abusador conviuen o mal conviuen junts en un espai concret i s’ha de fer allò impossible per solucionar sí o sí aquest conflicte per protegir sobretot a la víctima.”

També es va referir al bulling com “un problema seriós i que educativament s’hi havia d’intervenir, que els professionals de l’educació no podien tancar els ulls a aquest problema”. En aquest sentit va dir “la intervenció s’ha de fer quan en detectem els inicis, precisament per evitar que aquestes accions arribin a ser considerades bulling per la repetició de les mateixes”, i ho va aclarir amb un exemple.: les bromes. “El que tot pot semblar com una senzilla broma, per tant allò que a un li pot fer riure, a l’altre el pot fer plorar”. 

Va explicar que els educadors hem de ser sensibles al patiment de la persona que rep aquestes bromes, que evidentment no ho són quan el resultat és que algú s’ho passa malament. Això sol ja és un indici del què en diem bulling, perquè aquesta broma segurament serà l’inici d’un seguit de bromes que es convertiran en assetjament. En el bulling no té perquè donar-se agressió física a la víctima, per tant de vegades el problema el tindrem precisament en detectar que existeix, que realment ja hi ha un abús perquè aquest es dóna a nivell verbal i emocional, sovint amb amenaces. Per tant, l’educador i l'educadora han de ser molt més observadors, han d’anar més enllà que allò que es veu a primera vista, han de saber interpretar les actituds i l’expressió corporal dels infants, les mirades, la posició del cap i l’espatlla, les reaccions dels companys de classe...

Ja que tal com va dir Joan Sala, en un assetjament no solament pateix la víctima sinó que també la resta de companys i companyes també ho pateixen en silenci i callen per la por a patir el mateix assetjament.

Sala ens va fer aquesta reflexió, "qui és pot concentrar en un espai on les persones estan patint?"

També ens va parlar de la importància que els centres educatius havien de tenir un protocol d’actuació i d’intervenció estipulat per abordar el conflicte, que ha d’anar més enllà de la prevenció, elaborant un pla integral de reparació del dany. Un cop detectat un cas concret de bulling, qui ha d’actuar?, com hem d’actuar? i com serà la intervenció educativa enfocada a la reparació del dany?.

Més enllà de si es fa o no una denúncia als Mossos d’Esquadra s’ha de continuar treballant a l’aula, per tant hi ha una tasca educativa molt important per dur a terme, enfocada tant a la víctima, com a l’agressor, com a la resta de companys d’aula, així com a les famílies de tots plegats.

Ferran Erra per la seva part va parlar d’aquest procés de pràctiques restauratives consistents en abordar el conflicte amb la finalitat de resoldre’l assumint i reparant el dany. Un procés que va molt més enllà de només castigar l’agressor per unes accions concretes, sinó que pretén aconseguir el canvi d’actitud de l’agressor quan aquest assumeix la seva responsabilitat. 

Erra va dir “Les persones ens sentim millor i estem preparades per canviar d’actitud quan les persones a qui els hi reconeixem l’autoritat treballen amb nosaltres i no contra nosaltres. Hem de jutjar l’acte, mai la persona, si condemnem la persona per allò que ha fet l’estem estigmatitzant, etiquetant, jutjant i per tant no donem l’oportunitat al canvi ja que ja l’hem sentenciada. Aquesta és la gran diferència que marca la justícia ordinària que disposa d’unes lleis que castiguen a persones per les seves accions sense cap mena d’intervenció que faci o doni pas a la reflexió i per tant al canvi d’actitud de l’individu un cop aquest és conscient del mal que ha fet amb les seves accions. Assumir i reparar el dany a través de la intervenció, en aquest cas educativa, és l’objectiu d’aquestes pràctiques restauratives que són una mirada positiva cap al futur”.

Ferran Erra va explicar que s’estava constituint l’Associació Catalana de Pràctiques restauratives i que a Mallorca l’Institut per la Convivència i l’Èxit Escolar sense renunciar als beneficis evidents de la mediació, han donat un pas endavant apostant per la difusió de les pràctiques restauratives com a filosofia de convivència complementària a la mediació per diferents raons:

1.- les PR permeten abordar conflictes entre desiguals, amb desequilibri de forces o amb terceres persones afectades,

2.- les PR no se centren exclusivament en la resolució de conflictes sinó que ofereixen tot un ventall d'eines i tècniques senzilles de prevenció, de construcció del sentiment de pertinença al grup i a la comunitat, de millora de les relacions personals...

3.- les PR estan directament relacionades amb l'educació social i emocional ja que treballen l'empatia, el respecte, l'assertivitat, l'autenticitat, la consideració positiva incondicional, l'acceptació de les pròpies responsabilitats... 

4.- les PR també treballen de forma transversal altres competències bàsiques com, per exemple, el raonament, l'argumentació o la cooperació,

5.- encara que el consens de tota la comunitat educativa sempre és molt recomanable, les PR no requereixen necessàriament el consens de grans programes o projectes de difícil implementació, sinó que impliquen sobretot una reflexió personal sobre la pròpia pràctica docent i dur a terme petits canvis d'actitud i estils de comunicació amb resultats sorprenents.

En aquest enllaç hi trobareu recursos i altres enllaços relacionats amb les pràctiques restauratives:
http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=151&cont=43227

Autora del text: EVA FORNÓS PUIGVERT  - Publicat al seu blog particular el dissabte, 28 de febrer de 2015)

14 Indicadors del maltractament

Material pi¡ublicat pel al Protocol Maltractament infantil i adolescent i abús sexual - 14/11/2019  pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

L’article 79 de la Llei 14/2010, de 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència obliga a l’elaboració de llistes d’indicadors i de recomanacions quan estableix el següent: “El departament competent en infància i adolescència, en col·laboració amb altres departaments de la Generalitat, les universitats i els col·legis professionals i altres entitats dedicades als infants i als adolescents, ha d’elaborar llistes d’indicadors i factors de risc i llistes d’indicadors i factors de protecció i resiliència. Així mateix, ha de formular les recomanacions específiques per tal de facilitar i promoure la identificació d’aquests indicadors o factors i la valoració consegüent de la situació de l’infant o l’adolescent. Aquestes llistes i recomanacions es poden actualitzar i modificar sempre que ho aconsellin els avenços en el coneixement científic i professional.”  

En compliment d’aquesta obligació es va dictar l’ORDRE BSF/331/2013, de 18 de desembre, pel qual s’aproven les llistes d’indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents (DOGC núm. 6530 de 30 de desembre de 2013).  

Aquest Ordre va establir tres tipus de llistats: 

1. Llistes d’indicadors i de factors de risc, protecció i pronòstic.  

2. Llistes d’indicadors per detectar les situacions de risc i de desemparament. 

3. Llistes d’observacions de maltractament infantil   

Els criteris que estableix aquesta norma vinculen tots els equips, professionals i òrgans administratius que intervenen en la detecció i protecció davant situacions de risc i de desemparament dels infants i adolescents 

Els destinataris del tercer llistat, les llistes d’observacions de maltractament infantil són la ciutadania en general i, principalment, els professionals dels sectors policial, social, educatiu i de salut.  

L’Ordre estableix també que el departament competent en infància i adolescència pot desenvolupar instruments de suport tecnològic per facilitar la valoració general de la situació informada, a partir dels indicadors i dels factors objectivats i, si escau, establir l’orientació respecte de les accions recomanables a emprendre.    

D’acord amb això, s’ha desenvolupat  el Simulador del Mòdul de Suport a la Gestió del Risc (SMSGR) en el qual s’han agrupat els indicadors de maltractament en blocs o àrees d’observació. Cada indicador s’ha desglossat en una sèrie d’observacions per tal de facilitar la tasca de detecció dels professionals, atès que els apropa a la quotidianitat i la realitat del treball des de cada àmbit d’actuació (salut, educació, policial i de serveis socials).  

Pel que fa a l’àmbit d’educació les observacions que d’acord amb l’Ordre BSF/331/2013 recull el SMSGR  són les següents:  

A. ASPECTE FÍSIC I SITUACIÓ PERSONAL DE L'INFANT  

A1. La higiene de l’infant és deficient 

1. Porta la roba bruta 

2. Presenta olors desagradables 

3. Porta roba i/o calçat inadequats 

4. Presenta una higiene corporal deficient 

5. Mostra lesions cutànies amb enrogiment de la pell a la zona dels bolquers  

A2. L’alimentació de l’infant és descuidada o insuficient 

1. Assisteix a l’escola sense esmorzar o no en porta 

2. Demana o roba menjar, diu que passa gana, que a casa no li donen menjar 

3. Hi ha indicis d'una alimentació molt deficient i inadequada  

A3. L’infant mostra cansament habitual 

1. Es mostra cansat sense justificació 

2. S’adorm a classe  

A4. Manifestacions de dolences físiques per part de l'infant 

1. Es queixa sovint de dolor (mal de panxa, mal de cap...) 

2. Està constantment malalt/a 

3. Presenta ferides, cops, etc., que semblen produïdes accidentalment  

A5. L’infant és receptor de violència física de forma intencionada 

1. Presenta ferides o rascades 

2. Presenta senyals de mossegades 

3. Presenta cops en el cos 

4. Presenta cremades 

5. Presenta manca de flocs de cabell 

6. Presenta vessaments oculars 10 Presenta talls o punxades 

7. Presenta fractures òssies 

8. Presenta dolor en determinades parts del cos 

9. Manifesta o assenyala amb gestos que els seus progenitors són els causants de les lesions 

10. Manifesta que està sent receptor de violència física per part d'algú del seu entorn 

11. Dóna explicacions estranyes o poc convincents respecte a les lesions que presenta    

A6. L'infant pot estar patint actualment abusos sexuals 

1. Presenta dolor / picor en la zona anal / genital 

2. Té molèsties quan camina o s’asseu 

3. És una nena o adolescent embarassada (especialment si es nega a identificar el pare) 

4. Presenta dolors freqüents sense causa aparent 

5. Hi ha indicis que l'estan forçant en activitats sexuals (abús sexual) 

6. Explica que està patint abusos sexuals per part d'algú del seu entorn 

7. Manifesta o assenyala amb gestos que els seus progenitors són els causants de l'abús sexual 

8. Dóna explicacions estranyes o poc convincents respecte a les lesions que presenta 

A7. L'infant va patir, en el passat, maltractament 

1. Va patir, en el passat, algun tipus d'abús sexual 

2. Va patir, en el passat, agressions físiques 

3. Va patir, en el passat, maltractament prenatal  

A8. L'infant té símptomes compatibles amb el fet d’haver patit o estar en risc de patir mutilació genital 

1. Hi ha indicis d’haver patit una MGF: ve trista del viatge al seu país… 

2. Hi ha indicis que fan pensar que pot estar en risc de patir una MGF  

A9. Manifestacions d'altres persones, professionals o membres de la família 

1. Han observat situacions que fan pensar en un abús sexual o en sospiten 

2. Diuen que els progenitors o guardadors el peguen 

3. Senten que rep agressions verbals i/o físiques (cops, plors, crits, etc.)  

A10. Situacions que fan que l'infant es trobi greument desprotegit 

1. Està en una situació sobrevinguda en què ningú se'n fa càrrec 

2. Pateix una desatenció alimentària que per edat o condicions especials suposa un risc de mort 

3. No rep el tractament per una malaltia greu, posant en risc la seva vida 

4. Pateix una situació de perill greu que li fa sol·licitar protecció immediata 

5. Pateix amenaces de mort o abandonament dels progenitors o guardadors   

B. ÀREA EMOCIONAL I COMPORTAMENTAL DE L'INFANT  

B1. Conductes dissocials i/o agressives de l'infant (dintre o fora de l'escola) 

1. Comet petits furts 

2. Presenta una conducta agressiva física contra terceres persones 

3. Presenta una conducta agressiva verbal contra terceres persones 

4. Presenta una conducta destructiva amb objectes 

5. Es relaciona amb un grup d'amics conflictiu 

6. Manté sovint conductes de provocació (desafiant...) 

7. Fa actes de vandalisme, racisme o xenofòbia 

8. Transgredeix les normes sistemàticament i menteix  

B2. Conductes de risc vers el mateix infant (dintre o fora de l'escola) 

1. S'exposa a situacions de risc (conducció temerària, metring, mal ús de les tecnologies) 

2. Diu coses que indiquen que pensa sovint en el suïcidi o ha fet un intent de suïcidi    

3. S’autolesiona 

4. Es provoca el vòmit, pren laxants, es nega a menjar… 

5. Presenta manca d'autocontrol  

B3. L’infant consumeix substàncies tòxiques 

1. Consumeix alcohol 

2. Consumeix altres drogues 

3. Consumeix tabac 

4. S’observen estats que fan pensar que ha consumit (ulls vermells, olor d’alcohol, eufòria/tristesa...) 

5. Presenta símptomes compatibles amb una síndrome d'abstinència  

B4. Manifestacions de pors i/o angoixes 

1. Manifesta accions defensives davant qualsevol aproximació física 

2. No vol fer activitats que requereixen mostrar parts del cos (per amagar cops...) 

3. Sembla tenir por dels seus progenitors o manifestar-los rebuig 

4. No vol anar-se’n a casa 

5. Mostra un alt nivell d’ansietat davant activitats normals com el canvi de bolquers 

6. Presenta dificultats greus per calmar-se en braços de qui en té cura 

7. Es preocupa molt d’estar a l'alçada de les expectatives dels progenitors o per ser acceptat 

8. Mostra sentiments de culpabilitat de la situació viscuda 

9. Manifesta que no el deixen entrar a casa o que l'han fet fora 

10. Mostra senyals d’ansietat 

11. Manifesta que vol ingressar a un centre  

B5. Alteracions en la relació amb els altres (dintre o fora de l'escola) 

1. Manifesta una familiaritat excessiva amb estranys (marxa fàcilment amb persones desconegudes) 

2. Crida contínuament l’atenció 

3. Fa demandes continuades d’afectivitat 

4. No interacciona, no fixa la mirada, sovint sembla absent 

5. Sembla tenir dificultat per formar vincles afectius estables 

6. Presenta problemes de relació amb el grup d'iguals  

B6. Altres manifestacions d'alteració de l'estat d'ànim 

1. Mostra un aspecte trist i/o plora sovint sense causa aparent 

2. Es mostra passiu i retret i/o s’aïlla 

3. Fa comentaris que semblen indicar que té una autoestima baixa 

4. Manifesta sovint conductes que corresponen a una edat inferior (conductes regressives) 

5. Manca de plor i absència de queixa davant del dolor 

6. Es mostra inquiet/a, neguitós/a 

7. Presenta trastorns d'alimentació (vòmits, diarrees, anorèxia del lactant) 

8. Presenta desordres greus associats amb el dormir  

B7. L’infant presenta comportaments d’autoestimulació compulsiva 

1. Fa balancejos compulsius 

2. Presenta masturbació compulsiva 

3. Es dóna cops de cap de forma voluntària i repetida  

B8. L’infant presenta comportaments sexualitzats inadequats per l’edat     

1. Manifesta conductes i preocupacions sexuals o utilitza termes inadequats per la seva edat 

2. Assetja o agredeix sexualment altres infants o adolescents 

3. Manifesta, de forma recurrent, tenir por a un embaràs o a la sida 

4. Mostra promiscuïtat sexual  

B9. L’infant està adoptant rols que no li corresponen per edat 

1. Assumeix responsabilitats impròpies de l’edat amb membres de la família o tasques de casa 

2. Adopta un rol cuidador respecte als progenitors o guardadors (inversió de rols)   

C. DESENVOLUPAMENT I APRENENTATGE DE L'INFANT  

C1. L’infant presenta dificultats destacables en els aprenentatges escolars 

1. Manifesta problemes d’atenció i concentració 

2. Presenta poca constància en les activitats escolars i deixa de fer els deures amb freqüència 

3. Està matriculat en un nivell inferior al que li correspon per edat o en un recurs especial 

4. Presenta dificultats d'aprenentatge 

5. Presenta canvis sobtats en el seu rendiment escolar 6 Presenta repetits canvis de centre educatiu al llarg de l'escolaritat  

C2. L’infant presenta un retard en el desenvolupament 

1. Presenta retard en l’adquisició de capacitats verbals, cognitives o socials pròpies de l’edat 

2. No respon als estímuls com seria d’esperar per l’edat 

3. No se li observen habilitats i/o el to motriu propis de l’edat 

4. Presenta pes i talla molt inferiors per l’edat 

5. No mostra joc imitatiu/manipula els objectes de manera estereotipada sense desig d’explorar  

C3. L’infant sovint té dificultats en el control d’esfínters 

1. Presenta problemes d’enuresi, amb relativa freqüència 

2. Presenta problemes d’encopresi, amb relativa freqüència  

C4. Presenta problemes amb l'assistència escolar 

1. Marxa de classe o d'escola davant qualsevol contrarietat 

2. Fa faltes d'assistència injustificades i/o absentisme escolar o laboral 

3. Ha abandonat l'escolaritat en etapa obligatòria   

D. RELACIÓ DELS PROGENITORS O GUARDADORS AMB L'INFANT  

D1. Els progenitors o guardadors manifesten rebuig vers l’infant 

1. Manifesten una imatge negativa de l’infant i no li reconeixen valor positiu 

2. Li repeteixen que no l’estimen 

3. Es riuen de les seves dificultats 

4. El critiquen, avergonyeixen, desqualifiquen, insulten, ridiculitzen o amenacen 

5. Minimitzen els episodis de pena, malaltia o dany físic de l’infant 

6. Manifesten enuig quan l’infant es fa mal 

7. No s’observa mai cap expressió física d’afecte del progenitor/a vers l’infant     

8. Són coneixedors de la situació de maltractament que pateix i no el protegeixen 

9. Són coneixedors de la situació d'abús sexual que pateix i no el protegeixen 

10. No permeten a l’infant contacte tàctil amb ells (carícies, moixaines, tendresa...)

11. El fan fora de casa o diuen que no volen saber res d'ell 

12. Tracten de manera molt desigual els germans  

D2. El seguiment i control de la salut de l'infant no sembla l'adequat 

1. Porten l'infant malalt a l’escola 

2. No atenen les malalties o danys físics de l'infant 

3. No tenen cura de les deficiències visuals, auditives, etc. de l'infant 

4. No assisteixen als serveis especialitzats indicats o derivats (atenció precoç, salut mental) 

5. No accepten la malaltia de l'infant i per tant no li proporcionen l'assistència que necessita  

D3. Hi ha sospites de manipulació de la salut de l'infant per part dels progenitors 

1. Porten sovint medicaments a l’escola sense justificant mèdic 

2. Li atribueixen sovint malalties dubtoses o símptomes no observats a l’escola 

3. Fa faltes d’assistència reiterades per malalties sense justificació mèdica 

4. Fa múltiples ingressos hospitalaris  

D4. Els progenitors o guardadors aïllen l'infant de l’entorn social 

1. Es mostren extremament protectors o controladors de l’infant

2. No deixen a l’infant estar amb amics 

3. Eviten que l’infant es relacioni amb altres adults que no siguin ells 

4. Li repeteixen que no hi ha ningú més en el món en qui s’hi pugui confiar, fora d’ells

5. Es mostren molt possessius respecte a l'infant  

D5. Els progenitors o guardadors es despreocupen de les activitats escolars i d'oci de l’infant 1

1. S’obliden de recollir l’infant a l’escola o el vénen a recollir o el porten molt tard 

2. Es despreocupen per l’oci de l’infant

3. No es preocupen pels continguts de les activitats que fa l'infant (violència, pornografia...) 

4. Hi ha un abandonament escolar consentit i/o afavorit 

5. No assisteixen a les reunions ni entrevistes amb l'escola quan se'ls cita 

6. Són causants o consentidors de les faltes d'assistència i/o absentisme escolar de l'infant 8 Desconeixen el curs on va, el professor, els seus amics, quines activitats ha de fer... 

7. No es preocupen que l'infant porti el material escolar (xandall…)  

D6. Els progenitors o guardadors no atenen les necessitats bàsiques de l'infant 

1. Desatenen les necessitats bàsiques de l'infant (alimentació, higiene...) 

2. No respecten els hàbits o rutines que l'infant necessita (hores de son/descans, àpats...) 

3. Mostren un desconeixement de les necessitats emocionals i d'estimulació de l’infant 

4. No li faciliten l’ajuda/orientació que necessita o no col·laboren amb els serveis que l'atenen 

5. S’encarreguen de l'infant altres familiars, amics o veïns no adequats 

6. S’encarreguen de l'infant altres familiars, amics o veïns per despreocupació dels progenitors 

7. Es dóna una absència de supervisió de l'infant (risc d'accidents domèstics) 

8. Prioritzen assumptes propis en detriment de l’atenció a l’infant, podent evitar-ho  

D7. Els progenitors o guardadors terroritzen o intimiden l’infant 

1. Terroritzen l'infant (amenacen amb mutilar-lo, matar-lo, vendre’l, trenquen les seves coses)    

2. Utilitzen sistemàticament la por com a forma de disciplina 

3. Mostren violència manifesta contra les persones davant de l’infant 

4. Amenacen l'infant de fer-li mal, diuen que no responen dels seus actes 

5. Utilitzen un tracte colèric i explosiu amb l'infant 

6. Mostren violència manifesta contra animals o coses davant de l'infant  

D8. Els progenitors o guardadors poden estar explotant o corrompent l’infant 

1. Hi ha indicis que podrien estar forçant o consentint una situació d'explotació laboral 

2. Hi ha indicis que fan pensar que podrien estar forçant l’infant en activitats sexuals 

3. Utilitzen l'infant per la mendicitat 

4. Fan actes sexuals davant l'infant o el sotmeten a veure material pornogràfic 

5. Subministren substàncies tòxiques a l'infant (alcohol, cànnabis, tabac, etc.)  

D9. Els progenitors o guardadors mostren incapacitat de control de l’infant 

1. Es queixen sovint que “no poden” amb l’infant, que els és massa difícil 

2. Manifesten que volen ingressar-lo en un centre a causa de la seva conducta 

3. Manifesten que tenen por de l’infant i/o que n’han rebut amenaces o els ha agredit 

4. Manifesten que té atacs de violència incontrolable  

D10. Els progenitors o guardadors mostren pautes educatives no adequades amb l'infant 

1. Utilitzen el càstig físic com a mètode habitual de disciplina 

2. Utilitzen habitualment mètodes o pautes educatives extremament rígids i poc flexibles 

3. No tenen en compte la seva opinió en cap de les decisions que l'afecten directament 

4. El pressionen de manera desmesurada perquè tregui bones notes o destaqui en alguna activitat 

5. Inculquen en l'infant odi o prejudicis religiosos, ètnics, culturals o d'altre tipus 

6. El culpabilitzen dels problemes familiars (no fa prou per ells, es presenten com a màrtirs) 

7. Utilitzen l'infant en el conflicte conjugal/ de parella. Es constata una manipulació de l’infant. 

8. Toleren absolutament tots els comportaments de l'infant sense posar-li cap límit 

9. Utilitzen pautes educatives incoherents i/o disparitat de criteris educatius dels progenitors de forma manifesta  

D11. Situacions que fan que l'infant es trobi greument desprotegit 

1. No han anat a recollir l'infant a l'escola i la policia no localitza ningú que se'n pugui fer càrrec 

2. No han anat a recollir l'infant a l'escola i no es localitza ningú que se'n pugui fer càrrec 

3. No segueixen els tractaments per malalties greus en greu risc per la seva vida 

4. Amenacen amb matar l'infant  

D12. Els progenitors o guardadors poden estar maltractant físicament l’infant o abusant-ne sexualment 

1. Poden ser els causants de les lesions físiques de l'infant 

2. Poden estar abusant sexualment de l'infant 

3. Poden haver afavorit una mutilació genital femenina o estar en risc de fer-ho  

D13. L’infant està vivint en un entorn familiar violent 

1. Es donen relacions violentes entre la parella 

2. Hi ha agressions mútues entre progenitors i fills     

E. CONTEXT SOCIAL, FAMILIAR I PERSONAL DE L'INFANT  

E1. Els progenitors o guardadors poden tenir una addicció a l’alcohol o altres drogues en el contacte amb el centre educatiu (visites, recollides escolars...) 

1. Presenten símptomes compatibles amb un abús d’alcohol 

2. Presenten símptomes compatibles amb un abús d’altres drogues  

E2. Els progenitors o guardadors poden estar patint algun trastorn mental 

1. Presenten símptomes compatibles amb algun trastorn mental  

E3. Els progenitors o guardadors presenten una discapacitat intel·lectual  

1. Presenten dificultats que fan pensar que pot tenir alguna discapacitat intel·lectual  

E4. Els progenitors o guardadors presenten una malaltia física 

1. Pateixen alguna malaltia física greu  

E5. Situació personal o familiar d'especial consideració 

1. Algun dels progenitors està a la presó 

2. Ambdós progenitors estan a la presó  

E6. El nucli familiar té dificultats socials, econòmiques i/o d'organització 

1. No té suport social i/o familiar 

2. Té insuficiència d'ingressos econòmics per garantir la cura bàsica de l'infant 

3. Els progenitors són adolescents amb greus dificultats econòmiques o manca de suport social i/o familiar 

4. És un nucli monoparental amb greus dificultats econòmiques o amb manca de suport social i/o familiar 

5. Es donen canvis constants de domicili 8 Canvis freqüents de parella i/o dels referents adults de l'infant (canvis de cuidadors)  

E7. El nucli familiar viu en un context social d'especial consideració 

1. Viuen en una situació d’aïllament en zona rural 

2. Viuen en un campament provisional de caravanes 

3. Habiten en una zona amb concentració de població en situació de dificultat social 

4. El context familiar, cultural o religiós és poc afavoridor dels drets de l’infant o de la dona  

E8. Els guardadors o progenitors presenten un aspecte físic molt desfavorable 

1. La seva higiene és molt deficient 

2. Presenten sovint lesions físiques  

E9. Les condicions personals de l’infant el poden fer més vulnerable 

1. L’infant pateix una malaltia crònica 

2. L’infant té alguna discapacitat físic

• Rafael Bisquerra del Grup de Recerca d’Orientació 

• Educació emocional: una filosofia de vida

• Activitats per treballar les emocions  

• Deixant petjades 

• Recursos de Dipsalut - Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona

• Recursos d'educació emocional: La Bleda

• Maltractament d'infants i adolescents

• Pacte per a la infància a Catalunya

• Cibercorresponsables

• Protocol d’actuació davant de maltractaments en la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut

• Llei dels  drets  i  les  oportunitats en  la  infància  i  l’adolescència

• Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu

• Parlem de… “Bullying”

• Protocol d’actuació en casos de violències masclistes en les entitats juvenils

• Internet segura - La ciberseguretat al teu abast

• Comunicació de maltractaments d'infants i adolescents

• Ajudem els fills i filles

• El defensor d'infants i adolescents

• Protocol marc d'actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de Catalunya

• Protocol davant l'assetjament per a monitors/es i caps

• Protocol davant l'assetjament

• El lleure educatiu com espai de protecció

• Encoratja't - Una proposta educativa per la igualtat de gènere i la violència zero

• Bully Dance. Una proposta didàctica