Unitat didàctica 67UD3A

La psicologia social defineix el grup com dues o més persones que comparteixen metes comuns, vinculades per pautes d'interacció social relativament estables i que perceben que en realitat formen part del grup dins un context social determinat. El grup és una totalitat en la qual els seus components interaccionen entre si permanentment: és un sistema i un procés al mateix temps.

1.1.1 Tipologia

Els grups els podem classificar atenent a diversos criteris en primaris i secundaris, microgrups i macrogrups, voluntaris i artificials, formals i informals, permanents i temporals, de treball i socioemocionals.

1.1.2 Trets característics

La condició més important per establir l'existència d'un grup és el sentiment d'unitat el que dóna cohesió interna al grup. aquesta consciència grupal li permet veure les diferències entre els que hi pertànyen i els que no, marcant les similituts amb el primer i marcant distància social i negant-los la seva individualitat amb els de fora.

Els grups tenen fronteres molt definides, que els diferencien entre si i que són conegudes tant pels seus integrants com pels que no en són, i determinen quin tipus d'activitats són apropiades o no dins dels seus límits. El tipus de fronteres pot obeir a diversos criteris tant geogràfics, de creences, ideològics, etc... Les diferents fronteres poden ser més o menys permeables, i determinen grups oberts (com els laborals, polítics, etc., ja que pertànyer-hi està determinat pels mèrits individuals o la seva adhesió: es tracta d'estatus adquirit) o grups tancats (com els grups racials, ètnics, etc... on és molt difícil accedir)

L'estructura del grup està constituïda pel conjunt de regularitats que emmarquen els seus processos; són elements explícits la mida del grup, el lloc on es situa, la distribució al territori dels seus membres, etc.

1.1.3 El per què dels grups?

Hi ha diferents motius que porten al ser humà a agrupar-se i formar part d'un determinat grup, satisfer les necessitats psicològiques i socials, assolir objectius molt difícils per a un individu, proporcionar coneixements i informacions que són difícils d'obtenir individualment, resoldre les necessitats de seguretat davant enemics o amenaces comunes o perquè dóna identitat social

1.1.4 Creixement d’un grup

Bruce W. Tuckman va plantejar inicialment (1965) 4 fases per les quals passa un equip, a les quals finalment els va afegir una cinquena fase més (1977). El temps d'evolució de cadascuna d'aquestes fases, així com l'estancament que pot produir-se en un moment determinat, pot estar influenciat per la constitució inicial del grup (heterogeneïtat dels seus membres), per la grandària del grup, el temps i freqüència de la interacció, l'ambient físic on treballarà, etc. per tant el pas per cadascuna d'aquestes fases és absolutament diferent en cada grup: constitució, conflicte, normalització, execució, dissolució.

1.1.5 Rols dins d’un grup

Els rols són les exigències que s'apliquen a la conducta d'una categoria específica de persones en determinats contexts socials. Indiquen qui ha de fer, quan i com una determina acció. Els rols suposen un procés de categorització, mitjançant el qual s'estructura el món social en categories d'individus amb qui es pot interactuar. Actuen com etiquetes que permeten als individus presentar-se als altres, i que els serveixen per concebre's, avaluar-se i jutjar les seves pròpies accions; però també permeten fer-ho en relació a les persones amb qui es relacionen socialment. Els rols afecten a un conjunt de normes que defineixen quines són les nostres obligacions, les accions que altres persones poden demanar-nos fer legítimament basant-se en el rol; i també defineixen les nostres expectatives.

Entre els diferents rols que trobem dins d’un grup hi podem trobar el líder i l’antilíder, el simpàtic i el callat, el gandul i el graciós, l’agressiu, el víctima, el conciliador, el treballador, el pilota...

1.1.6 El sociograma

El sociograma és una tècnica elaborada per Jacob Levy Moreno per mesurar la sociometria dins d’un grup. Entenem per sociometria les relacions que es donen (formals i formals) entre els membres del grup. La tècnica consisteix en demanar a cada membre del grup amb qui li agradaria viure, treballar i divertir-se i amb qui no li agradaria viure, treballar i divertir-se de entre els membre del grup, havent de contestar una sola resposta. Cada membre del grup queda classificat quantitativament pel nombre de respostes rebudes, podent establir quina és la seva posició dins el grup.

Avui dia les preguntes es fan de forma més subtil i solen plantejar-se només en forma positiva. L’anàlisi sociomètric d’un grup pot presentar relacions ocultes que poden ser de molta utilitat per a l’observador.

Així doncs podem detectar els infants que són rebutjats dins d’un grup o aquells altres que tenen dificultats per a integrar-se... podem reconèixer als infants que són líders (els més acceptats i per tant més influents en el grup). Això ens permet orientar el grup de forma positiva actuant amb els líders i incidint en aquells que tenen dificultats d’integració. També permet detectar els diferents bàndols que pot haver-hi dins d’un grup, entre altres anàlisis que podem fer.

2. L'OBSERVACIÓ D'UN GRUP

Quan en una activitat de lleure educatiu agrupem els infants i adolescents en petits grups de treball ho fem per diverses raons entre elles perquè es faciliten les interrelacions personals i es facilita la participació.

Amb l'observació d'aquests grups podem descobrir els elements que els caracteritzen i que els diferencies, coneixement que ens ajudarà a intervenir per solucionar problemes, per ajudar a la integració i participació dels seus components i finalment al creixement com a grup i individual de cadascun dels seus membres.

Per observar un grup podem portar una fitxa d'observació amb les següents pautes: cap on s'orienta el grup, quins són els seus objectius, són compartits per igual per tots els membres del grup?, quins desacords s'han fet explícits?, quins són els rols dels membres del grup?: líder, antilíder, submís, agressiu, col·laborador, busca-raons...

Quins conflictes se solen donar?, quines són les causes?, quin paper hi juguen els membres del grup?, com els resolen?

Hi ha acceptació entre els membres del grups?, hi ha algun tipus de discriminació?

Com s'organitzen?, s'aconsegueixen els objectius?, en quin nivell han participat els membres del grups?, estava ben organitzat?, s'han repartit satisfactòriament les tasques?

3 DINÀMIQUES DE GRUP

Es tracta que els monitors facin activitats o dinàmiques de grup que promoguin en els infants i adolescents habilitats bàsiques per desenvolupar estratègies eficaces en les seves relacions interpersonals i permetre'ls una major participació positiva en el seu entorn social. Es tracta doncs d'afavorir una percepció de les barreres que impedeixen establir una bona comunicació i desenvolupar la comprensió. Potenciar el desenvolupament d'aptituds i actituds de comunicació, participació, cooperació i respecte als altres. Desenvolupar aptituds necessàries per aconseguir un reforç de la seva autoestima. Aprendre a analitzar situacions conflictives. Aportar solucions creatives als problemes que es plantegen. Adquirir habilitats i dominar situacions complicades de la vida quotidiana.

Les Habilitats Socials tenen gran importància en el discórrer de la vida social, i en particular d'una persona. S'entén per habilitats socials el conjunt de conductes, comportaments verbals i no verbals, en un context interpersonal que expressa sentiments, actituds, opinions, desitjos, drets de la persona en un moment adequat a la situació realitzada respectant aquestes conductes en els altres i que generalment resolen els problemes immediats de la situació i en minimitza la possibilitat de futurs problemes. (Caballo 1990.)

Com passa en la majoria de les conductes humanes, el comportament social també s'aprèn. Aprenem des de la infància, imitant i observant als nostres pares i mares i d'aquelles persones properes de l'escola i la família. A mesura que anem creixent, i coneixent nous contextos i situacions, observem i experimentem noves conductes, i modifiquem les anteriors...

Les dinàmiques de grup és un concepte sociològic que ajuda a entendre l’evolució dels grups i les relacions que es donen entre els seus membres, però també són activitats de simulació de la realitat que ens ajuden a prendre consciència de la mateixa.

Avui dia se sap que quan ens impliquem emocionalment l’aprenentatge queda més fixat en el nostre interior, per això el que anomenem activitats de dinàmiques de grup on ens hi hem d’implicar a l’hora de participar de forma emocional, s’han convertit en una metodologia educativa activa i molt valorada (sempre i quan la dinàmica no es quedi en un joc i prou, que també és interessant com a tal però que ens pot allunyar de les nostres intencions educatives).

Les dinàmiques de grup donen l’oportunitat de viure la teoria, de posar-la en pràctica i per tant adquirir experiència. Per exemple, un venedor que ha d’anar per les cases a vendre un determinat producte es trobarà amb moltes situacions que al llarg del temps anirà resolent fruit de la pròpia experiència. Però per evitar els fracassos i preparar aquests venedors les empreses fan dinàmiques de grup on es pot practicar aquest anar a vendre per les cases i trobar-te en situacions inesperades i reaccionar i interactuar amb els companys i companyes que hi juguin, com si fos de debò. Aquesta experiència és un aprenentatge accelerat que prepararà al futur venedor o venedora per desenvolupar el seu ofici.

Per tant podem dir que les dinàmiques de grup són una metodologia d’ensenyament-aprenentatge que es fonamenta en l’experiència vivencial enfocades a l’adquisició de determinades competències en un context més aviat lúdic.

Per exemple, si fem un joc on hem de competir i hi ha guanyadors i perdedors, quan acaba el joc i no fem cap altra activitat, això és un joc i prou. Però si després hem d’explicar com ens hem sentit jugant, perdent o guanyant o què han sentit els observadors, aleshores això s’està convertint en una dinàmica de grup, ja que hem transcendit el propi joc. D’aquests anàlisis podem treballar per exemple la motivació, el treball d’equip, la competència...

La diferència d’una dinàmica de grup i un joc està en el que es pretén portant-t’ho a terme, mentre el joc vol la diversió, la dinàmica de grup cerca l’aprenentatge a través del joc.

Vist això, només cal dir que hi ha dinàmiques de grup per a tot, però que una mateixa dinàmica adaptada pot servir per assolir diversos objectius com ara la dinàmica de la taula que va formular Rubèn Fornós inicialment per explicar el treball d’equip i posteriorment per explicar en què consisteix la concentració d’objectius.

Es tracta de que en els quatre cantons d’una taula s’hi posen una o més persones, les mateixes a cada cantó i se’ls hi demana que empenyin la taula cap al seu davant, creant-se forces oposades, la resta de participants observa. Desprès se’ls fa posar a tots en un sol cantó i se’ls demana el mateix. Un cop s’ha fet es demana que diguin com s’han sentit, que han vist i com ho han viscut. En un principi aquesta dinàmica de grup es va fer servir per explicar el treball d’equip, dient que si es concentraven esforços en una mateixa direcció els resultats eren evidents.

Més endavant l’autor va tenir la necessitat de trobar una dinàmica per explicar l’eix temàtic d’una activitat d’educació en el lleure, és a dir, com amb la concentració d’objectius s’assolien millors resultats que amb la dispersió d’objectius, i va utilitzar exactament la mateixa dinàmica.

Ara bé, perquè la dinàmica sigui productiva cal tenir en compte que aquesta no s’acaba en la representació o el joc, sinó en la reflexió de la mateixa, sense la qual la dinàmica pot arribar a desorientar i fins i tot convertir-se en una activitat que es giri en contra de nosaltres perquè els qui la portin a la pràctica no entenguin per a què serveix i perquè s’ha fet, i doni la sensació que es fan les coses per fer-se i prou, és a dir per ocupar el temps.

Per això hem de tenir en compte sempre que una dinàmica no és una acció per ella mateixa, sinó que és un procés d’acció, d’anàlisi i de reflexió.

3.1 Fases d'una dinàmica de grup

Vivència: Es tracta de l’experiència que els participants viuen quan la porten a terme.
Posada en comú: Es tracta del moment on es comparteixen entre els participants directes i els observadors les experiències i els sentiments del què han viscut i el què han observat.
Anàlisi: Aquesta etapa és molt important, ja que es tracta de registrar de forma metòdica el que s’ha recollit en la fase anterior i analitzar-ho per veure el què ha passat en la dinàmica. Aquest anàlisi es fa en funció del què ha passat, que pot ser un model de la realitat, però que no és la realitat.
Inducció: En aquesta etapa hem d’intentar veure de l’experiència que s’ha treballat què es pot aplicar a la vida real. L’anomenem inducció perquè a partir de les nostres conclusions intentem fer un raonament inductiu, és a dir generalitzar.
Aplicació: En aquesta fase, els participants han d’intentar dir com podran aplicar les conclusions extretes de la generalització a la seva vida real de forma pràctica.

3.2 Tipologia de dinàmiques de grup

Així doncs per tal de fomentar la participació, les relacions interpersonals, en definitiva ajudar a créixer en habilitats socials es poden fer activitats de presentació, de coneixement, per recollir expectatives i realitzar acords amb el grup, de comunicació, per fomentar el treball d'equip o per a la resolució de conflictes, per exemple.

Dinàmiques de presentació: Serveixen per crear un primer contacte, s’intenta crear un ambient agradable i trencar el gel. Es busca una primera aproximació entre els membre i conèixer el nom i dades bàsiques de les persones que integren el grup.

Tècniques de coneixement: El coneixement dels membres del grup és una de les primeres passes en la formació de grup, intentant un coneixement més profund que trenqui amb els estereotips de la realitat

D’afirmació: Aquestes dinàmiques suposen treballar el desenvolupament de l’autoconcepte de cada persona i l’autoafirmació com a tal dins dins el grup. És necessari, per tot això, reconèixer les pròpies necessitats i poder-les expressar en un clima positiu.

De confiança: La construcció de la confiança suposa la creació d’un clima favorable, on el coneixement i l’afirmació obren pas a un sentiment de correspondència. El grau d’aquesta confiança, esdevé una configuració d’interrelacions entre els participants, i del grup com a tal

De comunicació: Els problemes de comunicació són les bases de molts conflictes. Escoltar suposa, no tan sol comprendre sinó està obert a les necessitats dels altres i al compromís. El desenvolupament de formes de comunicació no-verbal esdevé una riquesa d’innumerables experiències per a la potenciació de les relacions interpersonals i l’enfortiment del grup.

De gestió de conflictes: Explicar com cal actuar davant d’un conflicte i actituds davant d’un conflicte ( competició, acomodació, evasió, cooperació)

4 FUNCIONS DE LA MONITORA I EL MONITOR EN EL PROCÉS D'UN GRUP

La monitora i el monitor tenen funcions d'emmarcament en el sentit que ajuda a establir el marc normatiu, definint els límits d'allò que es pot i que no es pot fer, lògicament aplica les normes internes i externes i fa d'àrbitre mediador en les situacions d'incompliment. També analitza el funcionament de l'organització i en aquest sentit ajuda a establir un marc organitzatiu a la vegada que regula el funcionament d'aquesta organització.

Pel que fa a les funcions d'animació de la vida de grup es converteix en facilitador de les comunicacions entre els membres del grup, afavoreix la seva cooperació i els dóna eines que possibiliten l'anàlisi de l'equip i la seva autoregulació.

Com animador de les activitats incita al grup a participar de les mateixes mitjançant la motivació, o ajuda al grup a centrar-se en noves opcions d'activitats, a la vegada que l'ajuda a organitzar-se i a actualitzar els recursos personals de cada membre de grup i del grup com a tal.

Finalment en el pla de la relació personal, el monitor aporta seguretat, estableix un contacte afectiu, proporciona ajuda personal i recolza i estimula l'autonomia personal dels infants i adolescents.