Unitat didàctica 66UD4

Mètodes d'avaluació d'activitats de lleure educació en el lleure

ÍNDEX

MÈTODES D’AVALUACIÓ D’ACTIVITATS DE LLEURE EDUCATIU

Avaluar és determinar el valor de les coses, en l’àmbit d’un projecte educatiu de lleure és determinar fins a quin punt hem assolit o no els nostres objectius, és a dir, quin camí hem recorregut del camí que ens hem marcat, determinar si ens hem desviat, determinar si a partir d’un moment determinat podem prendre una drecera i fins i tot decidir si volem fer un canvi de camí per anar a un altre lloc.

Sense avaluar no podem prendre decisions fonamentades, d’aquí la importància d’avaluar i d’avaluar bé, ja que si no ho fem així les nostres decisions ens poden portar pel camí incorrecte.

Així doncs, l’avaluació ens ha de servir per prendre decisions i aquestes decisions es refereixen a tots els àmbits de la actuació del nostre projecte, des de les propostes educatives que oferim als infants i joves, fins a les intervencions individuals diferenciades, des de les decisions econòmiques a com ens comuniquem amb els pares i mares del nostre col·lectiu en un moment determinat.

El procés d’avaluació l’emmarquem dins del Paradigma de la Revisió. Hem de dir que el procés de revisió comença quan elaborem el projecte, revisant a mida que l'anem fent i on hi trobem la planificació de les activitats, i dins d’aquest procés de revisió establim els procediments de revisió de la realització de les activitats a mida que les realitzem i un cop acabades, per acabar amb la revisió final que conclourem amb una memòria del projecte. Aquest procés de revisió porta implícit l’avaluació de diversos ítems que abans haurem definit nosaltres mateixos, ja que al cap i la fi, el procés de revisió i per tant d’avaluació ha de formar part del treball cooperatiu de l’equip dedirigents. 

1. EL PARADIGMA DE LA REVISIÓ

El Paradigma de la revisió va ser formulat per Rubèn Fornós Casares l’any 1997

La revisió engloba tres passos:

La revisió té sentit si la situem en un marc de referència concret, per exemple revisió educativa, econòmica, de les activitats, de la metodologia...

L'avaluació és la mesura dels resultats obtinguts. Com a tal mesura s'ha de comparar allò que avaluem amb un patró. És a dir, els objectius realment obtinguts amb els objectius proposats.

Aquesta anàlisi de la realitat es basa fonamentalment en l'observació, en la construcció de l'element de mesura (tests, proves objectives, enquestes...) i en la seva correcta aplicació. En definitiva, en la validesa i fiabilitat de l'instrument de mesura, és a dir que mesuri allò que creiem que s’ha de mesurar (condicions de validesa) i que sempre mesuri el mateix (condició de fiabilitat).

El diagnòstic és la determinació del per què allò que s'ha mesurat difereix del patró. Per què no s'han assolit els objectius proposats, per què hi ha hagut desviacions del camí que es pretenia seguir. Aquest per què no és altra cosa que una hipòtesi explicativa.

La intervenció no és altra cosa que l'aplicació de fórmules correctives d'acord amb el diagnòstic per tal de que la realitat s'acosti als objectius proposats. No és altra cosa que validar la hipòtesi del diagnòstic.

Aquest procés és cíclic en el sentit de que un cop realitzada la intervenció cal iniciar de nou el procés. 

1.1 Paral·lelisme de la revisió i el mètode científic de la investigació

Cal tenir en compte el paral·lelisme que hi ha entre els tres passos de la revisió i els de la investigació:

2 L’AVALUACIÓ EN ACTIVITATS DE LLEURE

Tota tasca de lleure ha d'estar en constant vinculació i adaptació a la realitat. Cal evitar caure en un anacronisme absurd. Hem de ser conscients d'aquesta premissa i aprofitar la flexibilitat i llibertat que el propi marc de l'acció ens possibilita.

El responsable de l'activitat ha de ser conscient d'aquesta tasca de reflexió de la pròpia acció i ha d'ajudar a establir pautes d'observació i avaluació en l'equip de dirigents. Si això no es fa les nostres intervencions en el lleure educatiu podrien cauen en errors repetitius, o bé es podria arribar a un punt on la capacitat d'intervenció sembli que toca sostre i ja no sabem què fer més.

Els processos que es donen en les activitats són quelcom complex: processos educatius, relacionals, de grup, metodològics, … determinats pels recursos que tenim i que no tenim i que utilitzem i que no utilitzem.

No hem de pretendre que nosaltres com a membres de l’equip dirigent en activitats en el lleure, fem un treball del tot sistematitzat i acabat. Ens cal però conèixer uns mínims i a partir d'aquests procurar créixer en la nostra tasca i en la mesura del possible solventar els possibles errors quan encara hi siguem a temps. 

2.1 Ítems avaluatius (què volem avaluar)

Entenem com ítems educatius tot allò que l’equip de dirigents es proposa avaluar. En el procés de selecció dels ítems avaluatius s’ha de tenir en compte el perquè ho volem avaluar, és a dir la significació de l’ítem, ja que de no fer aquesta avaluació prèvia dels ítems avaluatius –valgui la redundància- estarem fent treball en va.

També hem de tenir en compte les nostres possibilitats, decidir què volem avaluar implica a la vegada decidir què és allò que no avaluarem.

Un cop fet aquest primer procés haurem de determinar com avaluarem, és a dir quines eines aplicarem que siguin adequades, respectuoses amb les persones si van adreçades a la seva avaluació, i fiables.

Finalment, haurem de prendre decisions correctores o potenciadores de les nostres accions al respecte d’allò que avaluem.

Són ítems avaluatius relatius a un projecte d’educació en el lleure:

Cal tenir en compte que cadascun dels punts que integren el Model integral del lleure els podem considerar ítems d’avaluació del nostre projecte. 

3 L’OBSERVACIÓ

Observar no vol dir mirar, el monitor i la monitora de lleure ha d'examinar detingudament la vida quotidiana del nen i la nena, la seva relació amb els altres, les seves actituds i aptituds amb la intenció de conèixer-els tal com són i ajudar-los en el seu desenvolupament.

El monitor i la monitora de lleure han de tenir en l’observació una actitud, i no l’han de contemplar com una activitat més a desenvolupar, com si es tractés d’un taller. De fet l’observació ha d’esdevenir una actitud pedagògica, una actitud receptiva cap allò que els infants i tot allò que els envolten, ens comuniquen. Aquesta actitud hauria de convertir-se en un hàbit del dirigent en la seva tasca educativa que el capacités per esdevenir més perceptiu i en definitiva saber valorar amb més fonament de causa aquests petits detalls que als altres els passen desapercebuts i que són les pistes per conèixer l’infant i la seva situació.

Cal observar l’infant quan juga, aquesta informació ens pot orientar respecte els seus problemes, interessos, aptituds i carències, en definitiva ens pot ajudar a entendre’l. I tot això per què?, potser senzillament perquè la nostra acció educativa sigui més eficaç.

Per tal de poder intervenir de forma educativa en el lleure, ens cal conèixer l’infant.

Aquest coneixement és a tres nivells:

Bàsicament tot aquest coneixement de l’infant l’obtindrem observant, però:

Hem de tenir en compte que no podem arribar al coneixement complet de la persona i menys d’un infant, que és una persona que s’està fent. En aquest sentit cal tenir clar que quan estem parlant de creixement ens estem referint al canvi quantitatiu de la persona i que quan parlem d’evolució ens referim al canvi qualitatiu que experimenta aquesta mateixa persona. Finalment quan parlem de desenvolupament, aleshores ens estem referint al creixement i a l’evolució a l’hora, és a dir al canvi integral que experimenta aquesta persona. Tot aquest procés l’anomenem maduració, però en aquest procés l’agent educatiu hi pot intervenir provocant l’assoliment de noves capacitats, és a dir, provocant l’aprenentatge. En aquest tema hauríem de parlar també de quina manera i en quina proporció influeix en el desenvolupament humà, per un cantó l’herència, i per l’altre l’ambient.

Com hem dit al començament, hem d’intentar conèixer l’infant des de tres nivells, però la qüestió és que per fer-ho també ens cal saber com i quan observar. Cal tenir molt en compte que l’infant està en un canvi continu i això sol ja ens diu que estem lluny d’assolir un coneixement perfecte de l’infant.

No hi ha dubte que haurem de centrar-nos en observar com és aquest desenvolupament des d’un punt de vista

Quan diem que cal observar l’infant dins del context del joc, amb els companys, en les diferents situacions que pot donar-se dins del món de l’educació en el lleure, ens referim al fet que cal recollir el màxim de dades que ens permetin fer-nos-en una idea de com és aquest infant, què el motiva, què el preocupa, quina és la seva experiència vital quotidiana, per tal que la nostra actuació educadora incideixi en l’infant de forma positiva i òptima.

En el món de l’educació en el lleure hi ha molts tòpics i molt poca experimentació. Per dir si un mètode educatiu és millor que un altre cal provar-lo experimentalment, amb l’adequada garantia de validesa i de fiabilitat, en quant al fet que generalitzem els resultats obtinguts amb les suficients garanties i que mesurem allò que volem mesurar, L’aplicació d’un mètode ve en funció dels objectius educatius fixats dins de cada marc educatiu i aquests objectius s’assoliran més o menys eficaçment d’acord amb el mètode emprat.

Tanmateix cal tenir molt en compte que l’aplicació d’una manera de fer determinada, perquè sempre s’ha fet així, perquè ens sembla que és millor, perquè està de moda; sovint, pot conduir-nos a resultats contraris als que són desitjats, o el que és pitjor, fer pel sol fet de fer i que en surt allò que Déu vulgui!

3.1 L’observació científica

L’observació, però, és un mètode científic que cal conèixer per tal de no deixar-nos endur per la nostra subjectivitat. Sovint és l’únic mètode al nostre abast per poder conèixer la realitat en profunditat. Es tracta d’observar el que realment és, no de veure allò que esperem veure.

El que segueix a continuació són algunes pistes per ser un bon observador:

L’instrument bàsic de l’observació és la capacitat de percepció i de judici de l’ésser humà. Com i amb quins objectius s’apliquin aquestes capacitats ens permetrà diferenciar l’observació científica de l’observació ordinària que tots emprem en la nostra vida quotidiana.

Criteris que cal seguir a fi que l’observació sigui científica:

L’observació la podem definir com una forma de quantificar la conducta. La podem considerar com una forma de captar la realitat, que possibilita la recollida de la informació rellevant en un estudi i que pot desenvolupar-se amb rigor i sistematització, constituint-se en un instrument de mesura de nivell científic. L’objecte observacional (aquell qui fa l’observació) es caracteritza per la seva no intervenció i l'espontaneïtat de la conducta dels subjectes, aquests són dos aspectes fonamentals.

3.2 Què ens cal per observar els infants?

Abans que res ens cal definir exactament què volem observar. Això ha de complir un requisit fonamental, i és que ha de ser una conducta observable directament i quantificable. Els pensaments no es poden observar, ni les intencions, ni la companyonia, o l’estima. Sí que es poden observar les ac­cions, les vegades que en un joc s’ha arriscat a perdre per ajudar un company o companya, o el que triga a posar-se a recollir les deixalles d’un taller, les vegades que protesta, que dirigeix els companys i companyes, que es queda mut quan li fan una pregunta...

També ens cal definir com observarem i com portarem el registre. No és el mateix portar una fitxa que tenim a l’oficina i omplim un cop al dia, que anotar els registres en una llibreta que després passarem a la fitxa. Això pot ser la diferència entre allò que hem vist i allò que hem cregut veure o allò que només recordem. Per això cal també definir com serà la nostra intervenció, o millor dit, la nostra no intervenció directa.

Podem prendre registres de diverses formes, una d’elles es tracta de prendre notes escrites (tècnicament en diuen informes narratius). Això ens proporciona informació global i integrada, difícil d’aconseguir per altres sistemes, però sempre queda esbiaixat per la subjectivitat del dirigent. Els registres objectius com ara el nombre de vegades que protesta, nombre de vegades que ha intervingut en un debat, etc., ens donen informació molt precisa, però que ens cal integrar dins del context per poder-la analitzar. La suma dels dos tipus de registre ens pot ajudar, sobretot si altres dirigents també l’han efectuat i podem comparar les dades i les conclusions. En quant als registres objectius, la creació de categories (protesta o no, participa o no, contesta o no, juga o no...) és un component teòric però pràctic a l’hora, ja que el dirigent està decidint els comportaments que caldrà enregistrar.

Si abans hem dit que calia observar diversos aspectes del desenvolupament, podem observar aspectes com el pes, la talla, la força, els reflexos, l’agilitat, l’estat habitual de salut, l’alimentació habitual, el son i el cansament, dificultats auditives o audiovisuals... per determinar allò que és comú i què és diferent en un determinat grup, en aquest exemple concret, elements físics observables que ens ajudaran a comparar l’estat de desenvolupament físic dels nens. En quant al desenvolupament psicomotriu (coordinació que té l’individu entre l’acció i el pensament), potser ens proporcionarà més informació allò que observem de les situacions provocades (jocs de psicomotricitat) que en situacions on l’infant no pot posar a prova les seus habilitats, nombre de vegades que s’equivoca jugant a mar i muntanya, etc. O bé, podem portar el registre d’aquelles coses que ens han cridat l’atenció, perquè són diferents de la resta de companys i companyes. Es faci com es faci, cal interpretar bé els resultats. Aquests diuen el que són, no el que nosaltres creiem que són.

3.3 Esquema de l’observació en el lleure

3.4 On podem aplicar els resultats de les nostres observacions? 

3.5 Exemple de pautes d’observació en el grup

Pauta de comunicació

Procediments per a la presa de decisions

Conducta de treball

Conducta de manteniment

Tipus d’estils emocionals

4 INDICADORS AVALUATIUS

Un indicador és una dada o un conjunt de dades que ajuden a mesurar objectivament l’evolució d’un procés o d’una activitat (Norma UNE 66175:2003 Sistemes de gestió de la qualitat. Guia per a la implantació de sistemes d’indicadors).

Els indicadors ens donen informació del desenvolupament d’un projecte o d’una acció, però han de reunir un mínim de condicions per tal que esdevinguin d’utilitat:

Un quadre de comandament és una eina de gestió que facilita la presa de decisions i que recull un conjunt coherent d’indicadors que proporcionen als dirigents una visió comprensible de l’evolució del projecte educatiu de lleure (Adaptat de la Norma UNE 66175:2003 Sistemes de gestió de la qualitat. Guia per a la implantació de sistemes d’indicadors).

Així, els indicadors i els quadres de comandament són eines indispensables per dirigir un projecte i assolir els objectius previstos.

Es recomana emprar un nombre reduït d’indicadors, no superior a 10 o 12.

La lectura dels indicadors o d’un quadre de comandament d’un projecte permet detectar les diferències entre els resultats desitjats i els resultats reals obtinguts en diferents aspectes significatius, la qual cosa facilita la presa de decisions, permet identificar les àrees de millora i contribueix l’aprenentatge de l’equip.

Per resumir, podem dir que els indicadors no són més que pautes concretes prèviament establertes i que ens indiquen quelcom significatiu per a nosaltres. D'aquesta manera, els indicadors en l'avaluació seran determinats fets que l'equip de dirigents s'ha proposat observar o controlar de manera que aquests els proporcionin una informació de com s'ha desenvolupat la seva tasca.

4.1 Definició d'indicadors i agents que participen en l'avaluació

Amb tot això que hem exposat volem incidir en el futur educador i educadora de lleure en la necessitat de rigor en els plantejaments educatius. A la pràctica, aquest rigor, sol ser molt petit i això quan es dóna.

D’aquesta manera veiem molts dirigents que han seguit criteris estereotipats d’observació, en el millor dels casos, i han tret les seves pròpies conclusions catalogant els comportaments dels infants en classificacions que estan allunyades de la realitat, i que a la pràctica els ha servit de ben poca cosa.

L’experiència ens fa aconsellar seguir criteris de rigor a l’hora de decidir en educació, ja que allò que decidim és prou important, perquè ens n'assegurem del seu encert.

Hem de ser conscients que hem de portar a terme una tasca de reflexió de la pròpia acció i hem de participar en l’establiment de pautes d’ob­ser­va­ció i indicadors d’avaluació en l’equip de dirigents.

Ens cal establir uns mínims i a partir d’aquests procurar créixer en la nostra tasca i en la mesura del possible resoldre els possibles errors quan encara hi siguem a temps.

D’això en diem establir nivells d’exigència o mínims de qualitat.

És per això que els indicadors tenen sentit. Aquests no són més que pautes concretes, prèviament establertes i que ens indiquen quelcom significatiu per a nosaltres. D'aquesta manera, els indicadors en l'avaluació seran determinats fets que l'equip de monitors s'ha proposat observar o controlar de manera que aquests els proporcionin una informació de com s'ha desenvolupat la seva tasca.

Aquí proposem un llistat genèric d’indicadors qualitatius, cada indicador qualitatiu s’ha de definir de forma que es pugui quantificar:

Objectius proposats a assolir en el projecte de lleure

Les activitats com a mitjà educatiu i lúdic

Vida quotidiana

El gran grup

El petit grup

L'equip de monitors i la seva dinàmica

Les instal·lacions com a qualitat de vida

L'organització general de l'activitat

Relacions amb el medi i l'entorn

4.2 Nivells i sistemes d’avaluació

L’avaluació la podem considerar des de diversos nivells:

També podem emprar diversos sistemes:

És important considerar oferir el feedback (retorn) als infants perquè siguin conscients del seu propi procés i tenir en compte que hem de fer un procés de metaavaluació, és a dir, establir un sistema d’avaluar la nostra pròpia avaluació. 

5 RECURSOS AVALUATIUS  (INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ)

Quadern d’aprenentatge. Es tracta d’un instrument d’avaluació de l’aprenentatge portat a terme en una acció educativa d’educació en el lleure que recull els treballs que evidencien l’esforç dels infants durant tot un procés d’un eix temàtic. Des de la creació d’un cançoner, a un quadern de treball de camp d’aprenentatge de l’ús de mapes i orientació, o un herbolari.

Aquesta eina és interessant per evitar fer comparacions amb la resta dels infants i poder veure com evolucionen individualment.

Rúbriques (matriu de valoració). Es tracta d’una matriu on es defineix en un cantó de forma anticipada i concisa tot allò que es vol avaluar i a l’altre el rang d’avaluació com ara una puntuació o una valoració com molt bé, bé, malament, molt malament.

Check list (pautes d’observació). Es tracta d’un instrument senzill format per una llista d’allò que cal tenir en compte i fent una creu al sí o al no segons hi sigui present o no cada element. Es pot aplicar en moltes modalitats avaluatives i fins i tot per comprovar el llistat de material que necessitem. Per exemple, per avaluar als dirigents es pot fer un llistat com:

Entrevistes. Es tracta d’una reunió amb una o més persones on la comunicació està dirigida per l’entrevistador a base de preguntes que abans ha treballat en funció de l’objectiu de l’entrevista.

Pot ser una entrevista estructurada on se segueix l’ordre estricte de les preguntes o una entrevista no estructurada, on l’entrevistador sense perdre l’objectiu de l’entrevista pot variar l’ordre de les preguntes i fins i tot inclou­re’n de noves.

Cal tenir en compte amb la interpretació de les preguntes, que pot ser molt objectiva.

Qüestionari. Un qüestionari està format per un seguit de preguntes amb la intenció de requerir informació dels consultats, si es poden tabular el resultat es pot convertir en una informació estadística.

En aquest apartat podem posar les enquestes d’opinió i les de satisfacció.

Registres anecdòtics. És una tècnica d'observació que registra algun comportament dels infants, o situacions concretes. Es tracta de registres totalment objectius que descriuen el què passa i en quines circumstàncies. Cada registre anecdòtic ha de contenir un sol incident.

Escales Likert. Les escales Likert són una sèrie de preguntes d’opinió on la persona enquestada ha de contestar si està d’acord o no amb una bateria d’afirmacions, de tal manera que la fórmula més comuna és estic molt d’acord, estic d’acord, no estic ni d’acord ni en desacord, no estic d’acord i estic molt en desacord.

Escales de valor o d’estimació. Són escales subjectives per part de l’observador que recullen la intensitat i la freqüència amb què apareix una conducta.

Diaris. Els podem enfocar des del punt de vista dels dirigents o dels infants. En el primer dels casos son un recull d’observacions rellevants i reflexions sobre el dia a dia d’activitats de lleure educatiu. Pel que fa als infants se’ls pot fer omplir una fitxa diària estructurada que al llarg del temps ens pot aportar molta informació.

Les fitxes d’avaluació. És una eina molt utilitzada sobretot per les empreses de gestió d’activitats de lleure educatiu, que en general donen les pautes d’avaluació sovint sense la participació dels dirigents. La fitxa d’avaluació també pot ser el resultat d’un treball cooperatiu. És molt important que no estiguin tancades, sinó que permetin que els dirigents puguin fer les seves aportacions afegint-hi ítems d’avaluació i espais d’opinió i reflexió.

Les fitxes d’activitats. Des del punt de vista de l’avaluació les fitxes d’activitats han de dur un apartat d’avaluació que ens ajudi a acumular l’experiència dels encerts i els errors del seu desenvolupament. La fitxa d'activitats bàsicament ha de contemplar la denominació de l'activitat, els objectius que es volen aconseguir (seria interessant emmarcar-la dins d'un plantejament educatiu concret), la forma de portar-la a terme, els recursos necessaris i un apartat d'avaluació amb ítems a valorar quan es porti a terme aquesta i un cop realitzada. Les fitxes d'activitats més comunes són les de jocs i tallers.

Reunions de revisió o d’avaluació. És una activitat on els dirigents aporten les seves observacions, es recullen les dades, s’analitzen i es contrasten els resultats assolits amb els desitjats i es prenen decisions. És tradició en les colònies i acampades que aquesta reunió es faci al vespre quan els infants ja són a dormir. La freqüència d’aquestes reunions varia en funció de l’equip de dirigents i la tipologia de l’activitat, així donc en un casal aquestes reunions solen ser setmanals i en les activitats de lleure associatiu solen ser quinzenals o mensuals.

La memòria d’activitats. La memòria és el projecte redactat en passat i contempla allò que estava previst i no s’ha fet, amb la seva justificació, allò que no estava previst i que sí que s’ha fet també amb la seva justificació, l’avaluació final del projecte des de la consecució dels objectius generals del mateix fins als específics, les dades estimades i les dades reals  i les propostes de millora. Destaca allò que pot interessar a qui ens avaluï i minimitza allò que ens pot perjudicar. L’hem de redactar pensant sobretot que també és una eina de RRPP 

5.1 APPs d’avaluació virtuals

La utilització d’APPs d’avaluació virtuals també les hemde considerar no una eina, no un objectiu en elles mateixes, i hem d’anar en compte amb la seva utilització, sobretot adequant-nos al nostre públic: infants, joves, pares i mares, monitors i monitores i públic en general.

Utilització de les xarxes socials: la possibilitat de fer grups tancats en Facebook o Whatsapp permet recollir informació avaluativa com ara enquestes, tant als joves si treballem amb aquest col·lectiu, com als dirigents i també als pares i mares dels infants.

Doodle: Tot i que és una eina que permet recollir informació per programar reunions en un calendari, també es pot fer servir com enquesta de recollida d’informació.

Formularis de Google: Es tracta d’un formulari que recull informació dels que hi participen, permet fer preguntes on s’ha d’escollir una sola resposta entre varies, permet escollir una o varies respostes entre altres o permet fer redactat de respostes. Té l’avantatge de poder treballar amb les respostes de forma estadística.

Survio: Es tracta d’una eina específica per crear enquestes de satisfacció. Té una versió gratuïta, però limitada,  a la xarxa.

Survey Monkey: Una eina per fer enquestes on-line també amb una versió gratuïta també molt limitada.

Zoho Survey: Una altra eina que permet fer enquestes on-line, com les altres la versió gratuïta és molt limitada.

Typeform: una altra eina per fer enquestes, amb una estètica i disseny molt agradables que enganxa a la persona enquestada perquè no abandoni l’enquesta, a l’igual que les altres eines són responsive, és a dir s’adapten pel al mòbil i la tauleta.

Altres aplicacions per fer enquestes: Polldaddy, Survey Planet, Eval & Go, Encuesta.com, QuestionPro.

Kahoot!: Els Kahoots es creen utilitzant una interfície d'arrossegar i deixar anar, que permet construir i personalitzar qüestionaris d'opció múltiple, l'ús d'imatges i vídeos d'accés públic o el propi material didàctic. 

Socrative: És un sistema de resposta interactiva a través dels mòbils, per ser utilitzat a l’aula en temps real entre el professor i els seus alumnes. Permet fer preguntes, exercicis i recopilar la informació de forma específica o global en format estadístic, a la vegada que el professor pot presentar-ho amb una presentació als alumnes i enviar una resposta individualitzada amb els resultats obtinguts per cada alumne.

PurposeGames: Bàsicament consisteix en una plataforma que permet crear jocs de pregunta-resposta on s’ha de clicar la resposta correcta. Va iniciarse amb jocs de geografia on et demanen en un mapa un país o una localització.