1. USOS I FUNCIONS DEL LLEURE EN LA SOCIETAT ACTUAL

1.1 Definició de l'educació en el lleure i el seu àmbit d'actuació:

La Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya definia l'educació en el lleure al setembre del 2016 d'aquesta manera (Aquesta definició de l’educació en el lleure es manté amb aquest redactat com a mínim des del juny de l’any 2014, i la podem trobar en el moment que escrivim aquesta nota, setembre de 2016, a: http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/joventut/educacio_en_el_lleure/) En data 28 de desembre de 2021, aquesta definició encara es manté igual:

L’educació en el lleure designa un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure d’infants i joves amb una intencionalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l'àmbit familiar.

La Direcció General de Joventut vetlla perquè l’educació en el lleure a Catalunya sigui de qualitat. Regula la formació dels monitors/es i directors/es d’educació en el lleure, les activitats a l’aire lliure de joves menors de 18 anys, i les instal·lacions juvenils.

Actualment dos grans sectors organitzen activitats d’educació en el lleure durant tot l’any i en períodes de vacances: les grans federacions, que representen l’associacionisme educatiu català i aglutinen centres d’esplai i agrupaments escoltes, i les empreses d’educació en el lleure, un sector empresarial dinàmic i que ofereix propostes educatives de qualitat.

L'any 1998 a la primera reunió d'escoles a la que van assistir repre­sen­tant l'Escola l'Empordà, Rubèn Fornós i Jordi Iglesias, aleshores director de­le­gat i secretari, respectivament d’aquesta escola, el primer d'ells va dir als assis­tents a la reunió que s'havia de tenir en compte una realitat evident i emer­gent, el de les empreses de serveis de lleure (abans a l'educació en el lleu­re se n'hi deia lleure i prou). La resposta va ser de total oposició pel “gran disbarat” que deia, en el sentit de que com es podia posar en el ma­teix sac allò que es feia des dels moviments educatius i el que feien uns "espe­culadors" que només hi veien negoci. Aquest reconeixement a aquestes empreses de serveis per part de l'administració va arribar l'any següent quan s'ad­vertia que calia tenir en compte una altra cara de la moneda del lleure edu­catiu..., anys després la Fundació Pere Tarrés va fer un congrés (L’any 2007 la Fundació Pere Tarrés va organitzar el 2n Congrés del Lleure educatiu centrat en les perspectives de l’educació en el lleure) per ex­pli­car que hi havia una altra realitat diferent a la del voluntariat i no va ser fins a 16 anys després que es va incorporar aquesta realitat a la definició d'educació en el lleure que es publica a la pàgina web de la Direcció General de Joventut, tot i que dos anys abans s'incorporés un apartat que feia èmfasi únicament als grans moviments educatius de lleure.

Així doncs, al maig de 2013 la Direcció General de Joventut definia l’edu­cació en el lleure d’aquesta manera: 

L’Educació en el lleure, com a part de l'educació no formal, és una inter­venció educativa en el temps lliure dels infants i els joves fora de l'ensenyament reglat i de l'àmbit familiar.

Els centres d’esplai i els agrupaments escoltes són les associacions ju­ve­nils on es porten a terme les activitats d’educació en el lleure associatives durant tot l’any.

Les colònies, els campaments, els casals de vacances, les rutes, els camps de treball... són les activitats més destacades d’educació en el lleure en període de vacances.

La seva funció educativa és la transmissió de valors individuals i col·lec­tius, tot contribuint a l’educació integral dels infants i els joves, uti­lit­zant els recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d'esbarjo.

Abans a l’agost de 2008 ho feia d’aquesta altra manera: 

L'Educació en el lleure, com a part de l'educació no formal, és tota aque­­lla intervenció educativa en situació de temps lliure i fora de l'en­se­nya­ment reglat i de l'àmbit familiar.

La seva funció educativa és la transmissió de valors, tot contribuint a l'edu­cació integral dels infants i els joves, utilitzant els recursos que ofe­rei­xen les activitats pròpies del temps d'esbarjo. 

Al setembre de 2007 ho feia d’aquesta altra manera: 

L’educació en el lleure, també anomenada educació no formal, és tota aquella intervenció educativa en situació de temps lliure i fora de l’ense­nya­ment reglat i de l’àmbit familiar.

La seva funció educativa és la transmissió de valors, tot contribuint a l’e­du­cació integral dels infants i els joves, utilitzant els recursos que ofe­rei­xen les activitats pròpies del temps d’esbarjo.

I l’any 2004 aquesta definició apareixia així: 

L’educació en el lleure, també anomenada educació no formal, és tota aquella intervenció educativa en situació de temps lliure i fora dels àmbits de l'ensenyament reglat.

El seu mètode educatiu es basa en la transmissió de valors per part dels educadors, tot contribuint a l’educació integral dels infants i els joves, uti­lit­zant els recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d'esbarjo.

Fixeu-vos com es rectifiquen errors conceptuals i s’amplia el seu àmbit d’ac­tuació tot i que de forma ben subtil però significativa, passa d’excloure “els àmbits de l’ensenyament reglat” a “l’ensenyament reglat” i prou.

Aquest canvi representa ampliar moltíssim l’àmbit de l’educació en el lleu­re ja que aquest inclou l’entorn escolar, abans exclòs. 

Nosaltres agafarem ara un altre punt de partida per definir el què és l’educació en el lleure i ho farem a partir d’aquest concepte: 

El lleure és el temps lliure de què es disposa fora de les ocupacions la­bo­rals o obligatòries que cadascú utilitza segons el seu gust (La Gran En­ci­clo­pèdia en català (2004. Edicions 62)

Així doncs, podem parlar del lleure en general o d’un lleure específic, és a dir, del lleure educatiu. 

1.2 Lleure educatiu o educació en el lleure?

Als anys vuitanta i noranta es parlava, dins del context educatiu en el temps lliure, del lleure com sinònim d’educació en el temps lliure (Joan Trilla i altres) fins al punt que als nostres alumnes els hi definíem el lleure d’aquesta manera, és a dir, entenent que el mot educació ja hi anava inclòs. 

Ara bé, per molt que un col·lectiu vulgui donar una accepció única a una paraula, aquesta acaba agafant el sentit que en termes generals li dóna la societat i avui la paraula lleure s’escolta molt més que no pas fa dues dècades dins de contextos allunyats del que entenem tradicionalment com el "món del lleure". 

La paraula lleure la podem llegir fins i tot a un “Saló de Lleure” on t’hi trobes tot ple de màquines escurabutxaques (reflexió feta als alumnes d’un curs de directors i directores a Banyoles arran d’haver vist en aquesta po­bla­ció un local ple de màquines escurabutxaques amb el rètol “Saló de lleure”, curs 2000-2001).

I des d’aleshores hem vist a internet com el mot lleure l’utilitzaven les webs d’agències de viatges, però també per pàgines d’àmbit eròtic i por­no­gràfic per a referir-se al lleure d’adults i, fins i tot, més d’un centre co­mer­cial es defineix com un espai de lleure i familiar: l’Espai Gironès situat al municipi de Salt i tocant a Girona es defineix ell mateix com un centre comercial i de lleure (2016).

Aquí és quan l’adjectiu educatiu al costat de la paraula lleure es fa im­pres­cindible per diferenciar la intencionalitat educativa de les activitats de lleu­re, d’aquelles altres que no ho són. 

Arribats a aquest punt, per què lleure educatiu i no pas educació en el lleure? Mentre hi ha àmbits que des de fa anys s’han decantat per la fórmula lleure educatiu, com es pot constatar per exemple en el nom dels congressos que organitza la Fundació Pere Tarrés: Congrés del Lleure Educatiu (1994-2007-2015), el Govern de la Generalitat de Catalunya en el seu moment es va decantar per la fórmula educació en el lleure quan va publicar el Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys (decret que substituïa un d’anterior de l’any 2000 on en comptes de dir-hi activitats d’educació en el lleure hi deia activitats en el temps lliure), i també en l'actual Decret 267/2016, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

Podríem diferenciar educació en el lleure, de lleure educatiu, de la se­güent manera, l’educació en el lleure pot ser un acte educatiu en el temps lliu­re portat a terme de forma individual o col·lectiva en qualsevol context, fins i tot el familiar, mentre que el lleure educatiu intentaria aglutinar totes les activitats educatives organitzades i col·lectives realitzades en el temps lliu­re.

Creiem però, que tant educació en el lleure, com lleure educatiu serien dues formes và­lides de definir una mateixa realitat, per això al llarg d’aquest llibre s’utilitzaran indistintament ambdues expressions.  Aquesta realitat, però, ha superat les cotes marcades en la pròpia definició, és a dir, que posaríem en dubte si allò que avui defineix millor aquesta realitat són, estrictament par­lant, activitats de temps lliure en un sentit estricte. 

Avui, les ludoteques, els menjadors escolars, l’horari d’acollida, els di­fe­rents tipus de colònies i casals d’estiu... són activitats on molts dels usua­ris de les mateixes venen obligats a participar-hi, tot i que es facin fora de l’ho­rari de treball (i treball per als infants i adolescents escolaritzats s’entén com educació formal, és a dir, l’escola). 

I això és així perquè les ofertes de lleure educatiu darrerament han pro­li­fe­rat sobretot en forma de nous serveis adaptats a les necessitats d’una so­cie­tat canviant. Ofertes que s’aniran creant en la mesura que sorgeixin noves ne­cessitats (o noves respostes a aquestes necessitats).

Des d’aquest punt de vista tal vegada seria més correcte definir el lleure edu­catiu com totes les activitats educatives organitzades i col·lectives rea­lit­za­des en l’educació no formal. Però aquesta definició equipara el lleure edu­ca­tiu pràcticament a l‘educació no formal i per tant ens veiem obligats a accep­tar els límits que marca el propi decret que regula les activitats de temps lliure per a infants i joves a Catalunya. 

Tot i això hem de tenir present la disposició segona de l’article 44 de l’Estatut de Catalunya: 

Article 44. Educació, recerca i cultura

2. Els poders públics han de promoure i han d'impulsar la implicació i la participació de la família en l'educació dels fills i filles, en el marc de la co­munitat educativa, i han de facilitar i promoure l'accés a les activitats d'e­ducació en el lleure.

La Generalitat de Catalunya, el 10 de juny de 2003 va publicar el Decret 137/2003 de 10 de juny, de les activitats d’educació en les quals participen menors de 18 anys, per regular aquestes activitats. Aquest decret ha estat substituït pel Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

Parem atenció a com en el preàmbul d’aquell Decret cel 2003 es justificava el mateix: 

“... i que en aquest Decret s’actualitzen i se’n amplia l’àmbit d’apli­cació per tal d’incloure qualsevol de les activitats que es realitzi amb me­nors de 18 anys fora de l’àmbit de competències dels departaments d’En­se­nyament i Cultura, sigui quina sigui l’associació, moviment, entitat, ins­ti­tu­ció, administració, empresa privada o persona física que l’organitzi”.

Va quedar clar doncs que aquesta ampliació de l’àmbit d’actuació està en la ma­tei­xa línia del què dèiem abans sobre l’ampliació de la realitat que avui con­tem­plem sota el concepte de lleure educatiu o d’educació en el lleure. Tot i ai­xò, malgrat que diem que el lleure educatiu està constituït per totes les ac­ti­vitats educatives organitzades i col·lectives realitzades en el temps lliure, si ens atenem al que diu l’actual Decret 267/2016 de 5 de juliol de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys, cal­dria dir que el lleure educatiu és

En relació amb l'àmbit d'aplicació, aquest nou Decret inclou qualsevol de les activitats organitzades que es duguin a terme amb menors de 18 anys fora de l'àmbit familiar i de les competències del Departament d'Ensenyament, sigui quin sigui el moviment, l'associació, l'entitat, la institució, administració, l'empresa privada o la persona física que l'organitzi.

1.3 Aplicació per a l'educació integral i el procés de socialització

Treballar amb menors de 18 anys implica educar-los, tot i que no en siguem cons­cients d'això. Per això cal tenir en compte quins són els valors que estem trans­metent i com aquests valors estan íntimament relacionats amb el fet educatiu.

Qualsevol educació implica un currículum que l'educand acaba expe­ri­men­tant i en l'educació en el lleure passa exactament el mateix.

De la mateixa manera, el fet educatiu va provist d'una determinada metodologia i en el cas del lleure educatiu aquesta metodologia té trets pro­pis i característics que li atorguen una personalitat pròpia diferent a la meto­dologia emprada a l'escola.

El fet de tractar-se d'una educació integral de la persona i que tingui un tarannà propi fa que hi hagi determinats objectius genèrics que s'assoleixin pel sol fet de participar en condicions normals en una activitat de lleure educatiu, però el més important de tot això és la transferència de tot allò que s’aprèn, sobretot els valors que acompanyen les actituds, a altres àmbits de la vida.

Per la nostra part els monitors i monitores tenim uns límits en quant als valors que podem transmetre i potenciar, aquests límits els marca la pròpia llei i en qualsevol cas la Convenció per als drets dels infants aprovada per l'ONU.

Vegeu el text de la Convenció sobre els drets dels Infants de l’ONU a:

https://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/recursos/CDN_CAT_2013_CDN.PDF

1.4 Quan treballem amb menors de 18 anys estem sempre educant

Les activitats realitzades en els contextos del lleure educatiu tenen una intencionalitat educativa, abans de continuar però, ens cal analitzar estric­ta­ment el per què qualsevol activitat que es realitzi amb menors de 18 anys és en el fons edu­cativa, independentment del fet que hi hagi o no hi hagi intencionalitat d’educar. 

Ens atenem al fet que: 

• Els menors de 18 anys estan en una etapa de desenvolupament integral (físic, psí­quic i social)

• Els monitors i monitores els hi són un referent de conducta.

• En qualsevol activitat hi ha presents de forma explícita o implícita uns ob­jectius que es fonamenten en uns valors, tant en el seu contingut com en la seva metodologia.

• I tot plegat, pot ajudar a modificar els coneixements, les actituds i les ha­bilitats dels menors de 18 anys.

• I això és independent del fet que els monitors i les monitores en siguin conscients o no. 

Quan estrictament estem parlant d’educació ho estem fent in­de­pen­dent­ment dels valors en que es fonamenti aquesta educació, en el sentit de la re­la­­tivitat dels valors, que no són iguals per a tothom ni en la seva essència ni en la forma d’interpretar-los. Lògicament, quan en el llenguatge comú par­lem d’educació, aquesta paraula porta implícita la intencionalitat de la ma­tei­xa, però mai porta implícits els valors en els quals es fonamenta aquesta edu­cació (a excepció que estiguem parlant en un context concret i definit).

Ara per ara, l’educació en el lleure no té un currículum definit i imposat per l’administració. Ell Decret 267/2016 de 5 de juliol de re­gu­la­ció de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys diu textualment:

“Aquesta acció normativa i reguladora és necessària perquè les activitats esmentades compleixin plenament la seva finalitat educativa i contribueixin al creixement integral d'infants i joves.”

A la definició de la Direcció General de Joventut d’abans del 2014, s’hi es­pecificava explícitament: 

“...la seva funció educativa és la transmissió de valors, tot contribuint a l’e­ducació integral dels infants i els joves, utilitzant els recursos que ofe­rei­xen les activitats pròpies del temps d’esbarjo”.

Sembla ser doncs que no estem, ara per ara, al davant d’una situació intervencionista de la Generalitat en quan a la imposició d’un currículum educatiu d’educació en el lleure, sinó que tot el contrari, potencia la diversitat curricular que s’ha donat fins a l’actualitat.

Entenem que en el lleure educatiu els usuaris reben una educació in­te­gral perquè participen en activitats de tota mena: culturals, esportives, cí­vi­ques i lúdiques que promouen en ells actituds, aprenentatges i habilitats que els ajuden a créixer físicament, psicològicament i socialment des de totes les di­mensions humanes. 

Estem convençuts que una de les característiques principals que defineixen la persona humana és la seva llibertat, seguint a Floyd W. Matson: The idea of man (1976) i Michael Littleford: Some philosophical assumptions of humanistic psychology, Educational theory (1970).

La llibertat que va íntimament lligada amb la responsabilitat, és a dir, la ca­pacitat de respondre de les nostres accions i amb la capacitat d’escollir.

Per això cal educar per a l’exercici de la llibertat. Oferir programacions que donin l’opció a escollir i fomentar el sentit de responsabilitat i con­se­qüent­ment el sentit crític. 

1.5 Característiques de l’educació en el lleure

Els educadors i educadores que fan la seva funció en el lleure educatiu s’anomenen de forma oficial monitors i monitores d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil. Els monitors i monitores de lleure educatiu són educadors i educadores que ho fan aprofitant les dinàmiques de grup a partir de situacions lúdiques i mitjançant activitats característiques del lleure educatiu i metodologies adequades al context on les porten a terme. 

Aprofiten les dinàmiques de grup perquè els usuaris hi participin de forma col·lectiva.

Les activitats de lleure educatiu, entre altres, poden assolir aquests objectius genèrics:

• Ajudar a descobrir a cadascú dels usuaris la seva pròpia personalitat, ja que al lleure educatiu s’hi donen situacions a les quals aquests es poden enfrontar a ells mateixos.

• Ajudar a que es relacionin entre ells mateixos, per això cal afavorir la re­la­ció amb els companys i companyes, descobrir les identitats dels altres, ac­ceptar-los i aprendre a resoldre els conflictes.

• Ajudar a prendre compromisos, per això cal descobrir el valor del com­pro­mís, del pacte amb la col·lectivitat, dels acords.

• Ajudar amb el voluntariat, per això cal afavorir situacions en les quals hi ha­gi l’oportunitat de realitzar serveis a la comunitat.

• Ajudar a autovalorar-se, és a dir, ajudar a conèixer-se, prendre po­si­ció i ser conseqüent.

• Ajudar amb experiències noves enriquidores, animant a participar-hi de for­ma activa, desenvolupant la sensibilitat, les habilitats i amb aprenentatges concrets.

• Ajudar a ser crítics, amb ells mateixos, amb els companys i els mo­ni­tors, amb l’organització, amb allò que participen o se’ls hi proposa, per ai­xò cal crear situacions on s’ensenyi i es practiqui l’exercici de la crí­ti­ca ajudar a organitzar-se, aprofitant les dinàmiques de grup i les si­nèr­gies que el propi sistema genera.

El temps d’oci el constitueix aquell temps que disposem lliurement, és a dir, aquell temps fora de les nostres obligacions de treball, social, bio­lò­gi­ques o d’altra mena. 

Segons Dumazedier i Krippendorf, l’oci acompleix aquestes funcions: 

• Descans: ja que allibera de la fatiga d’allò quotidià, el treball i les obli­ga­cions.

• Diversió: ja que allibera de l’avorriment de fer sempre el mateix.

• Creixement de la personalitat: ja que permet una major participació so­cial i cultural.

• Alliberament: ja que permet alliberar-se de vincles i obligacions socials.

Els principis generals de la pedagogia de l'oci que plantegen Puig i Tri­lla (1996), en el seu llibre La Pedagogia de l'Oci, són els següents:

• Respectar l'autonomia i la lliure elecció. La pedagogia de l'oci ha d'anar di­rigida a ensenyar a crear, no només a consumir; ha de generar al­ter­na­ti­ves perquè es pugui triar, ha de fomentar i no suplir.

• Harmonitzar la diversió, creació i l'aprenentatge en les activitats d'oci que es realitzin en el temps lliure, tant de forma individual com co­l·lec­ti­va.

• Respectar la contemplació versus l'activisme desenfrenat que impregna la nostra so­cie­tat. Tota persona, en el seu temps lliure, té dret a no fer res, i el fet que comporta el no realitzar activitat de cap mena pot servir no només com teràpia sinó com font d'a­pre­nen­tatge, si la contemplació co­mença a formar part d'una necessitat vital.

• L'avaluació no ha d'estar presidida per criteris utilitaristes; ha de rea­lit­zar-se analitzant els processos intrínsecs de la pròpia activitat i el grau de satis­fac­ció que produeix.

• Ajudar a descobrir el plaer que genera la realització de les tasques quo­ti­dia­­nes que s'han de realitzar en el temps lliure, tals com cuidar una casa, rea­lit­zar les compres, relacionar-se amb els veïns, etc. Es fomenta d'a­ques­ta forma el valor del quotidià.

• Desenvolupar la contingència de l'extraordinari, oferint l'oportunitat de rea­litzar acti­vi­tats que se surtin de la rutina diària.

• Alliberar temps per a l'oci gratificant i formatiu, planificant ade­qua­da­ment el temps lliure per impedir que es perdi en activitats com ara des­pla­çaments en les grans ciutats.

• Detenir la polarització entre els temps, projectant al temps de treball les qua­litats positives que, pel que sembla, només té el temps lliure.

• Participar en la formació de les diverses institucions que s'ocupen d’or­ganitzar activitats en el temps lliure, com són els clubs o les ludoteques.

• Evitar l'avorriment i el tedi, molt freqüent en el temps lliure tant dels infants com dels adults,que impedeixen que es porti a terme el veritable ob­jectiu de l'oci: plaer i gaudi mitjançant el desenvolupament de de­ter­mi­nades acti­vi­tats que afavoreixen el desen­vo­lu­pament personal de cada sub­jecte.

• Compatibilitzar l'oci individual amb el col·lectiu per assolir una trobada sa­tisfactòria amb un mateix i amb els altres.

• Identificar els ocis nocius i crear un sistema de valors que generi el re­buig d’aquests ocis.

Allò important del lleure educatiu és el fet que hi ha uns monitors i monitores que ajuden els infants i adolescents aportant-hi recursos perquè aprenguin:

• A ser crítics amb el que fan

• A organitzar-se

• A relacionar-se

• I al mateix temps que aprenen tot això

• Es desenvolupen

• Es diverteixen

I la finalitat és que tot això que han après en el lleure educatiu ho puguin aplicar a les altres situacions de la vida d’una forma global, el que anomenem  la transferència de l'educació en el lleure a altres àmbits

Les activitats de lleure educatiu tenen efectes col·laterals en la societat en el sentit que si fins i tot no s’explicitessin determinats objectius, aquests s’a­conseguirien en certa mesura gràcies a aquestes activitats. Objectius com la pau, la convivència, el respecte, l’ordre, la creativitat, el treball d’equip, la res­ponsabilitat i tants altres valorats positivament per la nostra societat s’a­ju­den a aconseguir mitjançant el lleure educatiu perquè es transfereixen del seu àm­bit d’acció a l’àmbit familiar, escolar i de carrer. 

Els quatre pilars de l’educació que es van formular en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI, coor­dinada per Jacques Delors són: 

• Aprendre a conèixer (objectius conceptuals)

• Aprendre a fer (objectius procedimentals)

• Aprendre a ser (objectius actitudinals)

• Aprendre a estar (objectius convivencials)

El darrers dos pilars són tal vegada els que més representen l’acció del lleu­re educatiu. En els esplais, els casals, les colònies, les acampades... els infants han aprés abans que res a conviure, a respectar-se, a com­­par­tir... que són valors fonamentals per a la vida en societat. I també han aprés un munt de valors que els ajuda a créixer com persones. I el que és més important és la transferibilitat d’aquest aprenentatge a altres àmbits de la vida social. 

Quan l’AMPA de l’IES de Palamós (2005) va demanar a l’Escola l’Empordà que organitzés un curs d’iniciació en el lleure i dinamització comunitària en el propi institut van justificar la demanda dient que els professors i professores s’havien adonat que els alumnes que més participaven en ac­cions solidàries, que ajudaven a la resolució de conflictes, que es pre­sen­ta­ven com voluntaris a la programació i realització d’activitats extraescolars te­nien tots ells un tret en comú, a l’estiu havien participat d’un curs d’a­ques­tes característiques organitzat per aquesta escola. L’any 2003 Francesc Matès, aleshores regidor de Joventut de l’Ajuntament de Palamós es va reunir amb Rubèn Fornós i Jordi Iglesias, aleshores director delegat i secretari, respectivament, de l’Escola l’Empordà per transmetre’ls la inquietud de pares d’adolescents que van demanar al regidor Matés que l’Ajuntament organitzés activitats per als seus fills a l’estiu. D’aquí van nèixer els Campus d’Estius que aquesta escola organitza tal com els coneixem ara.

La conducta individual segons Kurt Lewin es pot explicar amb una equació: C= f (PE). On C és la conducta, P la personalitat i E l'entorn. La conducta d'un individu seria fruït d'una funció entre la personalitat i l'entorn. Per entorn s'ha d'entendre tant l'entorn social com el físic. Segons Lewin la personalitat (P) i l'entorn (E) no són independents l’un de l'altre. Les per­sones formen part de l'entorn, aquestes condicionen (influencien) l'entorn i al mateix temps l'entorn condiciona (i modifica) a les persones. Tant l'entorn social com el físic influencia l'individu, i en el nostre cas els infants reben aquesta influència beneficiosa del lleure educatiu i la transfereixen a altres àmbits ajudant a millorar-los.

Quan estem parlant dels valors que es potencien en el lleure educatiu i mal­grat no existeixi per part de l’administració un currículum oficial i que per part dels moviments educatius o dels promotors de les activitats de lleure educatiu, siguin aquests els qui marquin els valors educatius que s’han de potenciar, entenem que per llei, si és que no ho fem per convicció, ve­nim obligats a complir amb allò establert en la Convenció per als drets dels infants de l’ONU. Allà s’hi recullen tot un seguit de valors que de cap de les maneres el lleure educatiu els pot ignorar i menys potenciar valors que els contradiguin. 

També cal tenir en compte l’article 29 de l’esmentada Convenció que par­la dels objectius de l’educació: 

Article 29

1. Els Estats membres convenen que l'educació de l'infant ha d'anar adre­çada a:

a) Desenvolupar tant com es pugui la personalitat, el talent i la ca­pa­ci­tat mental i física de l'infant;

b) Infondre en l'infant el respecte envers els seus pares, la seva pròpia iden­titat cultural, llengua i valors, i envers els valors nacionals del país on viu, del país d'on podria procedir i envers les civilitzacions diferents de la seva.

c) Preparar l'infant a una vida responsable en una societat lliure, amb es­perit de comprensió, pau, tolerància, igualtat entre els sexes i amistat en­tre tots els pobles, grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d'origen in­dígena.

d) Infondre en l'infant el respecte a l'entorn natural.

2. Cap punt d'aquest article o de l'article 28 ha de ser interpretat de ma­nera que restringeixi la llibertat dels individus i de les entitats per es­ta­blir i dirigir institucions d'ensenyament, sempre que siguin respectats els prin­cipis del paràgraf 1 d'aquest article, i que l'educació donada en aques­tes institucions s'ajusti a les normes mínimes de l'Estat. 

1.6 Tipologia d'activitats d'educació en el lleure

Seguirem el criteri de classificació de Jordi Iglesias (2010) que es basa en diferenciar entre les activitats que es fan en dies lectius i no lectius. En el primer dels casos diferencia les que són d'àmbit escolar de les que no ho són, i en el segon del casos, de les activitats que impliquen pernoctació i de les que no.

També farem esment a la definició oficial de determinades activitats de lleure i esmentarem un llistat d'activitats que són específiques del món del lleure educatiu. 

1.6.1 Classificació de les activitats d’educació en el lleure per dies lectius i no lectius

Activitats en dies lectius:

Les activitats en dies lectius són les que es porten a terme en dies que hi ha classe, fora de l'horari lectiu. En aquest bloc es poden diferenciar dos grans àmbits: 

Activitats dins de l’àmbit escolar

• Transport escolar

• Acollida matinal o de tarda

• Temps de migdia incloent el menjador escolar

• Activitats extraescolars

• Activitats escolars complementàries

• Activitats fora de l’àmbit escolar

• Ludoteca escolar

• Activitats extraescolars no organitzades per l'escola o l'AMPA

• Activitats d'educació en el lleure associatiu

Activitats en dies no lectius

Les activitats en dies no lectius són les que es porten a terme en caps de setmana, dies festius o en dies de vacances escolars. També dins d’aquest bloc les podem classificar en dos altres àmbits: 

Activitats sense pernoctació 

• Casals de vacances

• Ludoteca permanent o temporal

• Activitats d’educació en el lleure associatiu

Activitats amb pernoctació

• Colònia

• Campament o acampada juvenil

• Ruta

• Camp de treball

1.6.2 Definicions d'activitats d'educació en el lleure:

Transport escolar: Els monitors i monitores d'aquest servei tenen cura de la vigilància de l'alumnat durant el període de transport per anar o tornar de l’escola, de l'orientació en matèria d’educació dels hàbits socials, el correcte ús i conservació del mitjà de transport i l'anàlisi i avaluació de l'evolució de l'alum­ne en aquest servei

Acollida matinal o de tarda: Aquest servei consisteix en la disposició d'uns espais on poden estar-se els alumnes que ho necessiten, al matí, abans de l'inici de l'activitat escolar o a la tarda després de l'activitat escolar. En aquests espais, sota la vigilància dels monitors i monitores, es fan activitats lú­diques, artístiques o esportives o bé tasques escolars com ara la lectura, amb exclusió de les activitats pròpies dels programes escolars. L'acollida ma­tinal o de tardes té per objecte facilitar la conciliació de la vida familiar i la­boral i posar a disposició de les famílies espais, activitats i professionals res­ponsables dels infants durant el temps previ a l'inici de l'activitat escolar o finalitzada aquesta. Aquesta iniciativa està recollida al Pacte Nacional per a l'Educació, signat pel Govern i les principals organitzacions que formen la comunitat educativa el 20 de març de 2006.

Menjadors escolars (Temps de migdia): Els monitors i monitores en aquest servei tenen cura de la vigilància de l'alumnat, l'orientació en matèria d’educació dels hàbits alimentaris i socials, el correcte ús i conservació del parament, la conducció de les activitats que es treballin al migdia i l'ob­ser­va­ció, anàlisi i avaluació de l'evolució de l'alumne.

Activitats extraescolars: Aquestes activitats són les que tenen com a finalitat la formació de l'alumnat en aspectes socioeducatius i de lleure no relacionats amb l'activitat escolar i tenen caràcter voluntari per a l'alumnat que s'hi aculli i es desenvolupen fora de l'horari lectiu. Quan parlem d'activitats extraescolars ens referim a aquelles activitats organitzades pels mateixos centres educatius que es fan fora de les hores de classe: als descansos de l'hora de dinar o bé després de la jornada escolar ordinària de la tarda. En molts centres s'organitzen conjuntament amb l'AMPA (Associació de Pares i Mares d'Alumnes / AFA (Associació de Families d'Alumnes). El centre educatiu informa a cada curs de l'oferta d'activitats extraescolars que ha programat i de com fer-hi la inscripció. Les famílies, al llarg del curs, poden rebre informació sobre el que fa la seva filla o fill en aquest espai. Hi ha activitats extraescolars que hi ha qui diu que no se les ha de considerar d'educació en el lleure, es tracta de les d'aprenentatge i reforç de les matèries curriculars, orientades a aquells alumnes que necessiten millorar les seves notes. Des del punt de vista de l'educació no formal, sí que s'han de considerar com activitats d'educació en el lleure perquè es donen fora de l'horari no lectiu i no són activitats escolars (per això se n'hi diuen extraescolars). Les activitats ex­tra­es­co­lars de reforç escolar i d’estudi assistit també les incloem en aquest apartat ja que malgrat siguin activitats encaminades a reforçar el que s’imparteix a classe, contemplen els infants i adolescents des d’una òptica integral de la seva educació i desenvolupament personal i es realitzen fora de l’horari escolar (dins o fora de la pròpia escola).

Activitats escolars complementàries: Les activitats escolars que tenen com a finalitat la formació dels alumnes en aspectes socioeducatius i de lleure relacionats amb l'activitat escolar i es desenvolupen en dies lectius dins i fora de l'horari lectiu. Poden ser amb pernoctació o no. Les més habituals són les ex­cursions i les colònies escolars.

Ludoteca: És un equipament dirigit per un equip estable de professionals, amb un projecte educatiu específic a través del joc i la joguina que disposa d'un fons lúdic significatiu, té voluntat de servei públic i utilitza la joguina com una de les principals eines d'intervenció educativa, social i cultural.

Casals de vacances: Els casals de vacances són activitats educatives que, sigui quina sigui la seva denominació i característiques, els seus continguts i activitats diverses, ocupen unes hores al dia, en horari de matí i/o tarda, ge­ne­ralment de dilluns a divendres, i que es fan en el mateix entorn on viuen els infants i adolescents que hi participen. Per tant, és habitual que els par­ti­ci­pants siguin de la població o barri on es troba el casal. No hi ha allot­ja­ment. Opcionalment es poden oferir serveis complementaris com la mitjà pensió, l'acolliment dels participants, etcètera.

Casals o campus esportius: Són activitats educatives majoritàriament de ca­ràcter esportiu que ocupen unes hores al dia, en horari de matí i/o tarda, ge­neralment de dilluns a divendres, i que es fan en instal·lacions esportives si­tuades en el mateix entorn on viuen els infants i adolescents que hi par­ti­ci­pen. Per tant, és habitual que els participants siguin de la població on es tro­ba el campus o casal esportiu. No hi ha allotjament. Opcionalment es poden ofe­rir serveis complementaris com la mitjà pensió, l’acolliment dels par­ti­ci­pants, etcètera.

Colònia: Les colònies són activitats educatives diverses, que es fan fora del lloc de residència dels assistents durant uns dies. L’allotjament es fa en ins­tal·la­cions juvenils autoritzades o en altres tipus d’instal·lació també au­to­rit­za­da per oferir allotjament. Totes elles disposen d’espais per a les activitats quo­tidianes (menjar, cuinar, dormir, rentar-se...) i de sales i d’espais i instal·lacions exteriors per fer-hi les activitats.

Colònies o estades esportives: Són activitats educatives majoritàriament de caràcter esportiu que duren varis dies. L’allotjament en règim de pensió completa es fa en instal·lacions juvenils autoritzades o en altres tipus d’ins­tal·lació també autoritzada per oferir allotjament i que disposen de ins­tal·la­cions esportives.

Campaments i les acampades: Són activitats educatives que es fan a l'aire lliu­re en contacte directe amb la natura i en les quals l'allotjament es fa sota co­bert en tendes de campanya o similar; es distingeixen en la seva durada i en el caràcter més estable del campament. Acostumen a disposar d'un mínim equipament: tendes, rentamans, cuina, bloc sanitari o latrina, aigua potable, et­cè­tera. Durant l'activitat pren importància la senzillesa i l'austeritat de re­cur­sos i una organització que demana participació i coresponsabilitat per part de tots. El contacte intens amb el medi que les acull permet que es desenvolupin una colla d'activitats específiques molt relacionades amb l'en­torn natural.

Camps de treball: Són activitats educatives fetes per un grup d'adolescents o de joves amb un interès comú de servei a la comunitat, i que es ca­rac­te­rit­zen pel treball voluntari i desinteressat en un projecte de dimensió social o me­diambiental: ajuda a les persones, protecció de la natura, restauració d'e­di­ficis, recuperació de patrimoni, etcètera. Dins aquest apartat s'inclouen els camps solidaris, la finalitat dels quals té unes característiques diferents en­fo­ca­des a la sensibilització de les persones participants respecte a les desigualtats Nord – Sud. L'allotjament es fa en una casa, en tendes de campanya o en ins­tal·lacions habilitades expressament a prop del lloc on es fa el servei; ai­xò no obstant, en funció del tipus de treball, el lloc de realització i la pro­ce­dèn­cia dels participants pot no haver allotjament. Molts d'ells tenen també pro­gramades estones lúdiques i d'esbarjo que contribueixen a fomentar la con­vivència i la companyonia entre els assistents.

Rutes: Són activitats educatives dirigides principalment a adolescents i jo­ves, que es realitzen durant diversos dies seguint un itinerari d'interès a peu, amb bicicleta, a cavall, amb carro o qualsevol altre mitjà de transport, de manera que cada dia es pot dormir en un lloc diferent. L'allotjament es pot fer a l'aire lliure, a sota de qualsevol tipus d'aixopluc, dins d'una tenda de cam­panya, en una instal·lació juvenil o qualsevol altre edifici o instal·lació en funció del tipus de ruta i del lloc on es vol pernoctar. El seu caràcter aus­ter, d'esforç, d'assoliment de fites, de compartir neguits, etcètera, fa que les ru­tes siguin una oportunitat educativa especial pels seus requeriments i la se­va duresa.

Activitats d'educació en el lleure associatiu:

Un agrupament escolta (o agrupament guia, o agrupament escolta i guia; es representa amb les sigles AE): és la unitat bàsica organitzativa d’es­col­tes i les guies. Està format pels educadors i educadores o caps escoltes i els infants i joves de 5 a 19 anys, que es troben agrupats per branques o unitats, se­gons els seus trams d'edat. Un agrupament sol tenir al voltant d'un cen­te­nar de membres, entre infants, educadors i educadores, tot i que aquest nom­bre pot ser molt variable. El funcionament de l'organisme és decidit pel Con­sell d'Agrupament, on hi són representats tots els caps i les seves de­ci­sions es prenen per consens dels seus membres. Normalment, els agru­pa­ments formen part d’associacions. En aquestes associacions, hi conviuen agru­paments que tenen trets educatius i ideològics comuns. Se solen ano­me­nar agrupament escolta si pertanyen a la Organització Mundial del Mo­vi­ment Escolta, agrupament guia si pertanyen a l'Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes i agrupament escolta i guia si pertanyen a ambdues or­ganitzacions. De totes formes, moltes vegades els tres noms s'usen in­dis­tin­tament independentment de l'afiliació de l'associació que acull l'agru­pa­ment.

Un esplai (centre d'esplai, club d'esplai o grup d'esplai): és una associació vo­luntària sense ànim de lucre que treballa per a l'educació en el lleure d'in­fants i joves. Està considerada una opció d'educació no formal. Una entitat d'es­­plai pot abastar alhora diverses formes de funcionament com ara ex­tra­es­colars, casals d'estiu, colònies i campaments, i normalment oferta sem­pre el que popularment s'entén com a esplai: una activitat setmanal d'u­nes 3 ho­res de duració en el cap de setmana, on els infants i joves realitzen diverses activitats dinamitzades pel monitor, que a través de les seves accions els serveix de referent. D'aquesta manera s'aconsegueix la trans­mis­sió d'uns valors, normes i actituds que estan consensuades entre l'equip de mo­ni­tors i plasmades en un ideari propi de cada entitat. Totes les activitats rea­lit­zades per un esplai segueixen el mateix patró de funcionament, però can­vien el lloc, la duració i la tipologia d'activitat. Els centres d'esplai treballen amb la intenció de ser un servei per a la comunitat més propera, amb el con­sen­timent dels pares i mares, i amb l'objectiu de formar infants i joves per acon­seguir que creixin com a persones des d'una perspectiva integral que té en compte el compromís social amb l'entorn. Cada entitat disposa d'un idea­ri, recull general on s'exposen els valors que com a entitat es consideren im­por­tants i que es transmetran. Per complir l'ideari, l'entitat elabora un Pro­jec­te Educatiu de Centre (PEC), on s'analitza l'entorn social i es concreten les lí­nies a seguir per assolir els objectius educatius a llarg termini.

Casal de joves: Definim un casal de joves associatiu com a projecte juvenil que, compromès amb la societat, aglutina les inquietuds dels i les joves, que ens mobilitzem per trobar un espai comú d'intercanvi d'experiències i un pro­jecte que ens permet realitzar-nos com a persones, tant a nivell in­tel·­lec­tual com expressiu, lúdic, d'integració, etc. Per tant, el Casal de Joves As­so­cia­­tiu és un projecte que està implicat amb la societat de manera que ana­lit­za el seu entorn i intenta transformar-lo per millorar-lo. Entenem que la pro­mo­ció de la participació juvenil és la fórmula que tots i totes com­par­tim per tal d'aconseguir el canvi social. Per fer-ho desenvolupem activitats de lleure ju­venil que, independentment de la seva tipologia, busquen la im­pli­cació dels i les joves.

1.7 Metodologies que s'hi solen aplicar en el lleure educatiu 

Jocs: Definició integradora: el nostre intent de definir el joc emprant tots els ele­ments a partir de l'estudi de Lavega, 1996: “El joc és una ac­ció lliure, agra­dable, espontània, desinteressada, moldejable, ordenada, cons­cient, es­tè­tica, imaginada i necessària que es desenvolupa en un es­pai i temps de­ter­mi­nats per uns actors concrets i amb determinat mate­rial de suport”.

Vetllades: Una vetllada es una activitat organitzada on cadascú té l'o­por­tu­ni­tat d'expressar-se de forma creativa davant dels altres mitjançant jocs, acu­dits, monòlegs, representacions, dinàmiques, etc.

Tallers: Activitats que es realitzen en l'àmbit de l'expressió, i també per a l'e­laboració de determinats productes. Els tallers se solen con­tex­tua­lit­zar en fun­ció dels objectius educatius i poden pertànyer a diversos àm­bits: salut, ali­mentació, medi social, medi natural, tecnologia, comu­ni­ca­ció, expressió, lú­dic, etc,

Sortides: Activitats que es realitzen en un context diferent a l'habitual al qual implica un desplaçament, sigui a peu o en mitjà de transport.

Acampades: Activitat que implica pernoctació en una tenda de cam­pa­nya, quan aquesta implica muntar-hi instal·lacions en diem campament.

Serveis: Activitat emmarcada en el sistema pedagògic que hom ano­me­na apre­nentatge servei, en el qual els infants i joves aprenen  en funció d'u­na de­terminada activitat que generalment ells mateixos han escollit ba­sada en una acció solidària amb la societat mitjançant la qual es fa un de­terminat tre­ball a favor d'aquesta i sovint sense demanar-ne res a canvi.

Xerrades: Dissertacions orals en públic sense gaires formalitats.

Accions de grup: Per diferenciar-ho de les accions individuals, bà­si­ca­ment és el que hom anomena treball de grup i és una de les me­to­do­lo­gies per ex­cel­·lència del lleure educatiu. El treball de grup sempre el vin­culem al tre­ball d'equip o treball cooperatiu.

Trobades: Poden ser formals i informals. Les trobades formals tenen el seu ori­gen en les trobades setmanals dels caus i els esplais on hi ha una pro­gra­ma­ció que cal seguir, quan aquesta programació no existeix, par­lem de tro­ba­des informals.

Aprenentatge de tècniques: Formen part dels diversos currículums del lleu­­re educatiu: muntatge de tendes, cuina, orientació, nusos, fotografia, mu­rals. Els campus van associats a l'aprofundiments en tecniques as­so­cia­des a la temàtica del campus: circ, bàsquet, muntanyisme...

Vida quotidiana: Són aquelles estones on no hi ha activitats or­ga­nit­za­des: l'es­pera entre una activitat i una altra, el berenar o el dinar, les es­to­nes lliu­res (també anomenades racons o pànxing). La vida quotidina pro­por­ciona ex­­periències enriquidores de companyerisme, solidaritat i con­vi­vència però si no es controlen també poden ser font de conflictes.

Expressió: Comprèn totes les activitats encaminades a desenvolupar la ca­pa­­citat de comunicació, tant en la seva funció expressiva com com­pren­siva. Així podem parlar d'expressió corporal, dinàmica, escrita, oral i plàstica.

Creativitat: Fa referència a l'originalitat, a tot allò que és nou, in­no­va­dor, di­ferent. Les activitats creatives són aquelles que ajuden a de­sen­vo­lu­par aquesta característica als infants i joves.

Participació en la gestió: Aquesta és una altra característica del lleure edu­ca­tiu tradicional basat en l'aprenentatge per projectes (on l'apre­nen­tat­ge ser­vei s'hi emmarcaria sempre i quan els serveis fossin escollits pels propis in­fants i joves), on infants i joves escullen el seu projecte, el por­ten a terme i el gestionen

1.8 Intervenció en el lleure educatiu

Pel que fa a la forma d’intervenció en les activitats de lleure educatiu cal­drà tenir en compte sobretot a qui van dirigides i el context de les ma­tei­xes, així com altres aspectes com l’horari d’aquestes i la seva durabilitat en el temps. En tractar-se les activitats de lleure educatiu d’activitats col­·lec­ti­ves i organitzades caldrà tenir molt en compte la seva organització i el fet que responguin a una voluntat educativa planificada. 

En definitiva serà el projecte qui contemplarà els objectius que es pre­te­nen aconseguir amb la seva posada en marxa, posant èmfasi en els objectius edu­catius propis de l’activitat, la seva planificació concretada en un pro­gra­ma d’activitats i un altre organitzatiu, atenent als recursos que ens caldran per dur-la a terme: espacials, humans, materials, financers, escrits, logístics, pu­blicitaris, RRPP, etc. Intervenció davant dels usuaris per part dels mo­ni­tors i monitores que serà cada vegada més subtil si ja no es tracta d’infants petitons i tam­bé en funció de l’experiència d’aquests.  

1.9 El model integral de l'educació en el lleure

L’any 2005, Rubèn Fornós Casares, va publicar a La Proa, diari del Baix Empordà (setmanari d'informació comarcal del Baix Empordà del qual n'era editor i director) el que aleshores va anomenar Model integral del lleure educatiu. Des d’aleshores aquest model s’estudia en pràcticament totes les modalitats de cursos que l’Escola l’Empordà imparteix.

Originalment el text va aparèixer publicat d’aquesta manera:

Si hagués de resumir quin és l'objectiu principal de tota activitat de lleu- re (parlo del lleure educatiu) diria que en el fons és que els participants s'ho passin bé.

Ara bé, passar-s'ho bé, al meu entendre, implica moltes coses.

• Implica que els participants estiguin ben atesos i això vol dir que es tinguin en compte les seves necessitats com persones des d'un punt de vista integral, contemplant totes les seves dimensions, des de la fisiològica a l'afectiva.

• Implica que participin en activitats adequades i això vol dir tenir en compte el seu desenvolupament per un cantó i per l'altre que estiguin contextualitzades, és a dir que no estiguin fora de lloc.

• Implica que els participants siguin tractats com persones i això només s’aconsegueix respectant els Drets Humans, l'únic referent universal in- dependent d'ideologies i moviments educatius concrets.

• Implica que hi hagi qualitat pedagògica i això només s'aconsegueix adequant les activitats als objectius i aplicant-hi un exercici constant de re- visió de les mateixes.

• Implica que les activitats siguin divertides i interessants i això s’aconsegueix tenint en compte els interessos i motivacions dels participants i evitant que s'avorreixin.

• Implica que les activitats siguin segures, la qual cosa vol dir actuar sempre amb responsabilitat.

Aquestes condicions necessàries perquè els infants i els joves s'ho passin bé formen un model integral de tal manera que cada condició està en funció de les demés.

Per això, es fa necessari que en el lleure educatiu hi hagi professionals que per un cantó tinguin clar aquest model i per l'altre hagin adquirit les competències adequades per portar-lo a terme.

Per tant, avui dia quan parlem del model integral de l’educació en el lleure estem parlant d’un model que resumeix en un sol objectiu principal tota l’educació en el lleure a aconseguir amb els participants: passar-ho bé.

Ara bé, què vol dir que els participants, infants i adolescents s’ho passin bé quan realitzen activitats d’educació en el lleure?, és precisament aquest model integral (perquè intenta tenir en compte tots els aspectes) de l’educació en el lleure qui ens dóna la resposta, que de forma esquemàtica l’expressem d’aquesta manera:

1.9.1 Estar ben atesos

Tenir en compte les necessitats dels infants i adolescents

Exemple: Atendre adequadament als participants en unes colònies pel que fa a les seves necessitats alimentàries

1.9.2 Participar en activitats adequades

Tenir en compte el seu estat de desenvolupament.

Exemple: Adequar les activitats a l’edat dels participants i a les seves diversitats funcionals

1.9.3 Ser tractats com persones

Tenir en compte els Drets Humans i específicament els dels Infants

Exemple: Fomentar el respecte entre els participants

1.9.4 Qualitat pedagògica

Tenir en compte d'escollir les activitats en funció dels objectius

Exemple: Treballar un plantejament educatiu coherent entre allò que volem aconseguir i allò altre que fem per aconseguir-ho

1.9.5 Que les activitats siguin divertides i interessants

Tenir en compte quins són els interessos dels participants i posar els mit-jans adequats per evitar que s’avorreixin

Exemple: Posar un eix d’animació o centre d’interès que faci que els participants s’animin precisament a això, a participar de les activitats proposades de forma divertida

1.9.6 Que les activitats siguin segures i ben organitzades

Tenir en compte d’actuar sempre amb responsabilitat tant pel que fa als aspectes de seguretat com organitzatius.

Exemple: Valorar els riscos d’accidents en les activitats que proposem fer

2 APLICACIÓ DEL MARC LEGISLATIU CORRESPONENT A LES ACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL

En aquests moments l'única normativa existent en relació amb les activitats de lleure per a infants i joves, és el Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

Aquest decret que entrà en vigor l’1 de novembre de 2016, continua mantenint l’àmbit d’aplicació de l’anterior (de fet en el moment d’escriure aquestes ratlles (setembre del 2016) aquest decret encara no havia entrat en vigor). 

“En relació amb l'àmbit d'aplicació, aquest nou Decret inclou qualsevol de les activitats organitzades que es duguin a terme amb menors de 18 anys fora de l'àmbit familiar i de les competències del Departament d'Ensenyament, sigui quin sigui el moviment, l'associació, l'entitat, la institució, administració, l'empresa privada o la persona física que l'organitzi. Es redueix el nombre mínim de participants perquè li sigui aplicable aquest Decret, que passa a ser més de quatre participants.”

Però també l’amplia:

Així, s'ha detectat la conveniència d'ampliar l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret per tal d'incloure, de comú acord amb el Consell Català de l'Esport, les activitats que tenen un component esportiu important però que, alhora, tenen elements substancials que les fan equiparables a les activitats d'educació en el lleure, i superar el buit normatiu que hi ha hagut fins ara pel que fa a aquests casos. Per aquest motiu, el present Decret preveu tres nous tipus d'activitat: els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives, que han de complir els mateixos requisits que les activitats d'educació en el lleure excepte pel que fa a les titulacions exigides, que són les pròpies de l'àmbit esportiu. Així mateix, en aquests casos l'interlocutor principal és el Consell Català de l'Esport. Complementàriament als canvis en l'àmbit d'aplicació, es millora la definició i s'amplien les activitats excloses del compliment del Decret per evitar confusions i problemes d'interpretació.

Abans però de parlar d'aquest decret hem de saber distingir molt bé quines activitats es veuen afectades per aquesta normativa i quines no. Pot­ser la millor manera de classificar les activitats d'educació en el lleure a dia d'a­vui és per al normativa que les regeix. Per això ens cal distingir la ti­po­lo­gia de l'activitat depenent de quan es porten a terme i en alguns casos de qui les organitza.

2.1 Activitats regulades pel Decret 267/2016 de de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

L’objecte i l’àmbit d’actuació d’aquest decret queda definit de la següent manera:

1.1 Aquest Decret té per objecte regular les següents activitats d'educació en el lleure organitzades o promogudes per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, en les quals participin més de quatre menors de 18 anys i que es desenvolupin a Catalunya:

a)   Les acampades infantils i juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies, les rutes i qualsevol altra activitat assimilable, siguin quines siguin la seva denominació i característiques.

b)   Els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives que es duguin a terme en èpoques de vacances escolars.

1.2 Les rutes que s'iniciïn o acabin a Catalunya han de complir amb el contingut d'aquest Decret els dies en què transcorrin dins del territori català.

Malgrat les definicions de diverses activitats de lleure que hem donat anteriorment, aquest decret les defineix a efectes de la seva aplicació d’aques­ta manera:

Als efectes d'aquest Decret, s'estableixen les definicions següents:

a) Acampada infantil i juvenil: activitat amb pernoctació duta a terme a l'aire lliure, sota cobert, en tendes de campanya o similars.

b) Camp de treball: activitat en què els participants desenvolupen, voluntàriament, desinteressadament i durant un període determinat, un treball d'interès social o comunitari o col·laboren en projectes col·lectius i no lucratius amb voluntat d'incidir en la transformació social.

c) Casal de vacances: qualsevol tipus d'activitat que es dugui a terme en època de vacances escolars, en general de dilluns a divendres, sense cap tipus de continuïtat durant l'any, i en la qual els participants no fan nit.

d) Casal esportiu: casal de vacances en el qual l'objecte bàsic de l'acció educativa és la formació i la pràctica en una o diverses especialitats esportives.

e) Colònia: activitat amb pernoctació en la qual l'estada es du a terme en un edifici, casa o instal·lació fixa.

f) Estada o campus esportiu: colònia en la qual l'objecte bàsic de l'acció educativa és la formació i la pràctica en una o diverses especialitats esportives.

g) Ruta: activitat consistent en la realització d'una marxa itinerant, a peu o en bicicleta, en la qual, en general, cada jornada es fa nit en un lloc diferent, i la du a terme una entitat inscrita al Cens d'Entitats Juvenils de la Direcció General de Joventut o en algun cens o registre similar de fora de Catalunya.

h) Ruta esportiva: marxa itinerant que inclou la realització d'una o més activitats de les que preveu el Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, duta a terme per qualsevol entitat que no estigui inscrita al Cens

Per tant en forma de resum esquemàtic, podem dir que les activitats que regula aquest decret són:

Casals de vacances:

• Casals d'estiu i de vacances

• Campus juvenils

• Casals esportius

• Campus esportius

• Ludoteques quan fan casal

• Llars d’infants en època de vacances

Colònia:

• Colònies 

• Estades o colònies temàtiques

• Estades o colònies esportives

• Intercanvis

Acampada juvenil:

• Campaments i acampades

Camps de treball:

• Camps de treball temàtics

Rutes:

• Rutes

• Rutes esportives

Activitats d'educació en el lleure associatiu:

• Cau

• Esplai

• Casals de joves

2.2 Activitats excloses en el Decret 267/2016 de de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

1.3 Queden excloses les activitats següents:

a) Les activitats que tinguin caràcter familiar.

b) Les activitats dutes a terme per centres educatius regulats per la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, públics o privats, dintre del període escolar, quan només hi assisteixin els seus alumnes amb els professors, i amb acompanyants o sense.

c) Les pràctiques esportives habituals, les competicions, els entrenaments, les jornades de tecnificació, la formació de tècnics d'esport i qualsevol altra manifestació o esdeveniment esportiu que no s'ajusti o s'assimili a les activitats que preveu l'apartat 1 d'aquest article que duguin a terme la federació esportiva catalana corresponent o una entitat esportiva degudament federada.

d) Les activitats promogudes o organitzades per centres residencials d'acolliment i pels serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents, així com les activitats promogudes o organitzades per professionals dels centres educatius i dels equips de medi obert, de justícia juvenil, quan els participants siguin menors de 18 anys acollits o atesos en aquests centres i les activitats les dugui a terme el personal propi dels serveis.

e) Les activitats desenvolupades pels membres de la Secció Juvenil del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, amb independència de la seva denominació i característiques, que es regeixen per la regulació específica que els és aplicable.

f) Les activitats organitzades per ludoteques de les administracions públiques quan aquestes siguin sense pernoctació, es desenvolupin en els seus locals i amb l'equip de professionals que fan l'activitat continuada i estable durant l'any.

1.4 Sens perjudici del que estableix l'apartat anterior, les activitats a què fa referència la lletra d) queden subjectes al règim de notificació que preveu l'article 10.

Per tant en forma de resum esquemàtic, podem dir que les activitats que exclou aquest decret són:

• Activitats de caràcter familiar

• Colònies familiars

• Parcs de Nadal

• Acolliment d'infants en zones comercials

• Activitats d'animació en hotels i càmpings

• Activitats escolars

• Transport escolar

• Acollida matinal / acollida de tardes

• Menjador escolar i temps de migdia 

• Activitats extraescolars

• Activitats escolars complementàries o extraordinàries:

• Colònies escolars

• Excursions escolars

• Activitats esportives

• Les activitats esportives portades a terme per la federació esportiva catalana corresponent o una entitat esportiva degudament federada.

• Activitats d’intervenció socioeducativa

• Activitats realitzades en centres residencials o no d’acolliment per a infants i adolescents (amb obligació de notificació si s’escau)

• Activitats en centres educatius, de medi obert i justícia juvenil (amb obligació de notificació si s’escau)

• Activitats del cos de bombers voluntaris

• Les activitats desenvolupades pels membres de la Secció Juvenil del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya

• Ludoteques

• Activitats de les ludoteques de l’administració pública (sense pernoctació)

• Activitats ordinàries de ludoteca permanent (a excepció quan fan activitats assimilables a un casal)

• Activitats ordinàries de ludoteca temporal (a excepció quan fan activitats assimilables a un casal)

• Escoles de música, dansa o idiomes que fan activitats d'estiu (Veure Nor­mativa aplicable a les Escoles de música, dansa o idiomes que fan acti­vi­tats d'estiu en l’apartat que segueix a continuació)

2.3 Marcs legislatius de les diferents activitats de lleure. 

Les diferents activitats de lleure que ens hem referit en el punt anterior es regulen des de diferents marcs legislatius. Per això en aquest apartat fa­rem referència a quines lleis són d'aplicació cadascuna de les activitats.

2.3.1 Normativa aplicable a casals de vacances, colònia, acampada juve­nil, camps de treball, rutes

Com ja hem dit aquestes activitats es regulen pel Decret 267/2016, de 5 de juliol, que regula les activitats d’educació en el lleure en les quals par­ti­ci­pen menors de 18 anys.

Aquesta normativa regula, entre altres: 

• La notificació de l'activitat a la Direcció General de Joventut, com a mí­nim 20 dies abans de l'inici si es fa presencialment en un registre oficial o 7 dies si es fa per via electrònica emprant el portal de la Direcció General de Joventut, quan l'activitat tingui una durada de dues o més nits consecutives o de quatre dies consecutius en el cas dels casals de va­cances. 

• La constitució mínima de l'equip de dirigents de l'activitat –que va en proporció al nombre de participants menors de 18 anys–, els requisits per a la persona responsable de l'activitat i els diplomes d'edu­ca­dor/educadora en el lleure infantil i juvenil que aquest equip ha de pos­seir durant la realització de l'activitat, o titulacions de l’àmbit de l’esport en el cas d’activitats esportives.

• La contractació de les assegurances d'accidents, amb uns capitals mí­nims de 6.000 € en cas d’assistència, 5.000 € en cas de mort i de 6.500 € en cas d'in­va­li­de­sa, i de responsabilitat civil, amb uns límits mínims de 300.000 € per víc­tima i 1.200.000 € per sinistre. 

• Els requisits mínims per a la ubicació d'una acampada juvenil fora de qual­­sevol instal·lació autoritzada a aquest efecte i la documentació es­pe­cí­­fi­ca necessària, entre la qual hi ha d'haver un protocol d’actuació en emergències elaborat per l'en­titat.

• L'allotjament en instal·lacions inscrites al Registre d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves destinades a activitats amb infants i joves.

• Les obligacions de la persona responsable de l'activitat. 

• Els documents que cal tenir durant la realització de l'activitat i que acre­di­ten la seva correcta  preparació. 

Aquests són: 

• Programa general de l'activitat, amb indicació dels objectius, el calendari, els horaris i la planificació diària o graella de les activitats concretes que s'han de dur a terme.

• Autorització de participació a l'activitat de totes les persones participants menors d'edat, signada per la persona que en tingui la potestat parental, tutela o que tingui encarregat legalment l'exercici de les funcions tutelars o de guarda.

• Fitxa de salut de cadascuna de les persones participants menors d'edat, signada pel pare, mare, tutor o representant legal, on constin els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació o el possible règim alimentari que calgui respectar, amb indicació d'horaris i quantitats, dades actualitzades de l'estat de vacunació, i qualsevol altra qüestió que es consideri necessària.

• Llista ordenada amb els noms, les adreces i els telèfons de totes les persones assistents a l'activitat: infants, joves, membres de l'equip de dirigents i personal de suport logístic.

• Targeta magnètica d'identificació sanitària o altre document acreditatiu del dret a la prestació de la sanitat pública o de l'assegurança mèdica privada, si escau, de cadascuna de les persones assistents a l'activitat.

• Documentació acreditativa de la contractació de les cobertures d'assegurances que estableix l'article 5 del Decret 267/2016, de 5 de juliol

• En les activitats que s'han de notificar d'acord amb l'article 10.1, del Decret 267/2016, de 5 de juliol a més de tot el que estableixen els apartats anteriors, la persona responsable ha de disposar dels documents següents:

• Còpia de la notificació de l'activitat.

• Documentació o carnet acreditatiu de la inscripció de la persona responsable de l'activitat i de les persones dirigents als registres que preveuen els articles 4.3 i 4.5 del Decret 267/2016, de 5 de juliol.

Tots aquests comprovants compten per al compliment de la proporció que determina aquest decret.

Si l'activitat, a més a més, és una acampada juvenil que es realitza fora d’una instal·lació o lloc d’acampada degudament autoritzat per un organis­me competent, cal posseir els documents següents: 

• El permís per escrit del propietari del lloc on es du a terme l'acampada, o d'una persona autoritzada per aquest propietari.

• La còpia de l'escrit pel qual es comunica la realització de l'activitat a l'ajuntament o al consell comarcal, si escau, corresponent al lloc on es du a terme aquesta activitat.

• A Era Val d'Aran, a més s'ha de notificar al Conselh Generau d'Aran, com a òrgan gestor dels espais naturals de protecció especial i de les zones de caça controlada.

• El protocol d'actuació en emergències, elaborat pel propietari del terreny on es fa l'acampada o, si no és possible, per la pròpia entitat que organitza l'activitat, que inclogui, com a mínim, el sistema d'obtenció d'informació sobre situacions de risc, el sistema d'avís, el pla d'evacuació i altres mesures de protecció a aplicar, d'acord amb el lloc, els dies i el nombre d'assistents

2.3.2 Normativa aplicable a activitats d'educació en el lleure associatiu

No existeix una normativa específica que reguli les activitats anuals dels es­plais i dels caus escoltes, que funcionen durant tot l’any amb un ritme dia­ri, setmanal, quinzenal o esporàdic. En aquests, atenent a les edats dels par­ti­ci­pants i a la seva finalitat d’educació en el lleure, cal aplicar-los, en bona lò­gica, totes les normes legals que els puguin ser d’aplicació per tal de com­plir amb la seva finalitat tot vetllant per la qualitat pedagògica i per la se­gu­re­tat dels assistents durant la realització de les activitats. 

D’altra banda, cal considerar la possibilitat de que dins la programació anual d’activitats dels esplais i caus, es contempli la realització de sortides o ex­cursions amb pernoctació durant caps de setmana o, en les èpoques de va­can­ces escolars, de colònies, acampades, rutes, casals de vacances o camps de treball. En tots aquests casos els és d’aplicació el Decret 267/2016, de 5 de juliol, de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals par­ticipen menors de 18 anys, el qual sí que estableix uns requisits mínims que l’equip de dirigents ha de complir referents a la proporció segons el nombre de menors d'edat participants i a les titulacions d’educador en el lleure infantil i ju­ve­nil que aquests dirigents han de posseir. 

Per tot això, és aconsellable que l’equip de dirigents que porta a terme les activitats previstes anualment es constitueixi majoritàriament d’acord amb el Decret 267/2016, per tal d’evitar problemes a l’hora de fer qualsevol acti­vitat amb pernoctació fora del lloc de residència dels participants o la cons­titució puntual d’un equip de dirigents en el qual hagin d’haver mo­ni­tors aliens a l’entitat per tal de complir amb l’esmentat decret.

2.3.3 Normativa aplicable a activitats de caràcter familiar

Les activitats de caràcter familiar com les colònies familiars, els parcs de Nadal, l'acolliment d'infants en zones comercials o les activitats d'ani­ma­ció en hotels i càmpings entre d'altres són, bàsicament, recreatives o lú­di­ques i de curta durada, unes hores. Diem que tenen caràcter familiar, atès que els menors són acompanyats pels seus pares o familiars i són ells els qui decideixen, en el moment, deixar-los o no en aquestes activitats, és a dir, no hi ha una inscripció prèvia. 

Un altre tret important que diferencia les activitats regulades pel Decret 267/2016 amb les que no ho són, és que les activitats de lleure es fan en grups dirigits de més de quatre menors d'edat la presència dels quals es repeteix dià­ria­ment al llarg de la durada de l'activitat. Les activitats que és desenvolupen a les zones d'acolliment s'organitzen de forma individualitzada o pun­tual­ment col·lectiva i no tenen continuïtat en el temps.

2.3.4 Normativa aplicable a activitats de lleure escolars

Primer de tot cal tenir clar que en les activitats escolars encara que si­guin fora del recinte escolar no és mai d'aplicació el Decret 267/2016, de 5 de juliol, de regulació de les activitats d'educació en el lleure en les quals par­ticipen menors de 18 anys, ni tant sols en les colònies escolars ja que es trac­ta d'activitats escolars extraordinàries o complementàries.

Totes les activitats de lleure organitzades durant el curs dins l'àmbit es­co­lar com ara el transport escolar, l'acollida matinal, l'acollida de tardes, el men­jador escolar, les activitats extraescolars o les activitats escolars com­ple­mentàries o extraordinàries com les colònies escolars o les excursions, es­tan regulades per les normatives d'ensenyament i específicament algunes per les seves pròpies normatives:

Menjadors escolars

Decret 160/1996, de 14 de maig pel qual es regula el servei escolar de men­jador als centres docents públics de titularitat del Departament d'En­se­nya­ment

Transport escolar

Reial Decret 965/2006, d’1 de setembre, pel que es modifica el Re­gla­ment General de Trànsit, aprovat per Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre

Reial Decret  894/2002, de 30 d'agost, pel que es modifica el Reial De­cret 443/2001, de 27 d'abril, sobre condicions de seguretat en el transport es­colar i de menors d'edat. (BOE núm. 209 publicat el 31/08/2002) 

Reial Decret 443/2001, de 27 d'abril, sobre condicions de seguretat en el transport escolar i de menors d'edat. (BOE núm. 105 publicat el 02/05/2001) 

Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obli­gatòria. (DOGC núm. 2208 publicat el 20/05/1996) 

Ordre de 12 d'agost de 1985, sobre les normes tècniques que afecten els vehicles que facin transport escolar o de menors d'edat (DOGC núm. 583 pu­bli­cat el 02/09/1985)

Activitats fora del centre escolar

La programació de les activitats que s'hagin de fer fora del recinte escolar o que pel seu caràcter general impliquin l'alteració de l'horari habitual, s'ha d'in­cloure en la programació general anual del centre o s'ha de preveure amb prou antelació i ser aprovada pel consell escolar. En el marc d'aquesta pro­gra­mació, les activitats específiques les ha d'autoritzar el director del centre i totes han de seguir la ràtio que anualment aprova el Departament d'En­se­nya­ment en el document per a l’organització i el funcionament de les escoles.

2.3.5 Normativa aplicable a activitats de lleure esportives

Les activitats com ara casals esportius, campus esportius o colònies esportives han de complir amb el Decret 267/2016 a excepció de la titulació dels seus dirigents ja que han de ser les pròpies de l’àmbit esportiu.

Quan es tracta d’activitats esportives habituals, competicions, entrenaments, jornades de tecnificació, formació de tècnics d'esport i qualsevol altra manifestació o esdeveniment esportiu que no s'ajusti o s'assimili a les activitats esportives esmentades en paràgraf anterior que duguin a terme la federació esportiva catalana corresponent o una entitat esportiva degudament federada, aquestes han de complir amb la normativa específica de l’esport.

Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport (DOGC núm. 5123, de 02.05.2008) i determinats preceptes continguts en el Text únic de la Llei de l’esport, aprovat pel Decret 1/2000, de 31 de juliol (DOGC núm. 3199, de 7.8.2000), que són d’aplicació:

Respecte a la titulació dels monitors o tècnics esportius, és d'aplicació l'es­mentada Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l'exercici de les professions de l'es­port, que estableix en el seu article 4 les titulacions que es re­que­rei­xen als monitors esportius professionals.

En cas de no disposar d'aquestes titulacions els tècnics han d'haver ob­tin­gut, per a l'exercici professional, l'habilitació o validació corresponent se­guint els processos que es van regular mitjançant les següents dis­po­si­cions:

Decret 107/2009, de 14 de juliol, pel qual es regula el pro­ce­di­ment d'ha­bi­litació per a l'exercici de les professions previstes a la Llei 3/2008, de 23 d’abrill, sobre l'exercici de les professions de l'esport sen­se disposar de la titulació requerida a la Llei. (DOGC 5422, de 16.07.2009)

Resolució VCP/1921/2009, de 3 de juliol, per la qual es re­gula el pro­ce­di­ment de validació d'aprenentatges adquirits i la seva con­nexió amb el ni­vell I de formacions esportives en període transitori (DOGC 5418, de 10.07.2009).3) Aquests monitors han d'estar inscrits en el Registre de Pro­fessionals de l'Esport, regulat mitjançant el Decret 68/2009, de 28 d’a­bril (publicat al DOGC 5370, de 30.04.2009), que es ges­tiona des del Consell Català de l’Esport, on es pot demanar in­for­ma­ció de les titu­la­cions i processos citats anteriorment, o bé han d'estar co­l­le­giats en el COPLEFC (només els llicenciats en EF/CCAFE) i disposar d'u­na as­se­gurança de responsabilitat civil professional pròpia, quan l'exer­cici de la professió no sigui exclusivament per compte d'altri.

Quan a les exigències que requereix el Text únic de la Llei de l'esport, heu de tenir present que el seu article 62.3 preveu que les entitats, els cen­­tres, els establiments públics o privats, amb ànim de lucre o sense, i les em­pre­ses dedicades a l'organització d'activitats físiques d'esbarjo i d'a­­ventura on es practiqui una activitat física o esportiva han de dis­po­sar:

• Com a mínim d'un titulat o titulada en esport

• Han de subscriure un contracte d'assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona, com a conseqüència de les condicions de les ins­­tal·lacions o de l'activitat esportiva

• També cal tenir coberta l'assistència sanitària.

Pel fa a la citades co­ber­­tures d'assegurances, la normativa que regula aquesta qüestió és el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya (DOGC 5628, de 13.05.10), modificat pel Decret 55/2012, de 29 de maig, que en la seva disposició addicional segona preveu la obli­ga­to­rie­tat de contractació de l'assegurança de responsabilitat civil per a l'or­ga­nit­­zació de qualsevol activitat esportiva, en els termes que s'hi es­ta­blei­xen, i determina, així mateix, uns capitals mínims, i també altres co­ber­tu­­res de riscos, com l'assistència sanitària, en els seus articles 151.5 i 152, que caldria que consultéssiu.

D'altra banda, pel que fa a l'organització tècnica que aquestes activitats esportives comporten, ha de quedar a criteri del professional responsable de l'ac­tivitat, qui evidentment vetllarà perquè siguin adequades i segures a les edats i característiques dels seus participants.

2.3.6 Normativa aplicable a ludoteques

Les ludoteques es regulen pel Decret 94/2009, de 9 de juny. Les característiques més importants d'aquest decret són:

• El decret defineix les ludoteques com un centre adreçat a infants i adolescents de fins a 16 anys per fomentar-ne el desenvolupament integral a partir d'una activitat lúdica i creativa.

• Els usuaris menors de 4 anys hauran d'estar acompanyats d'una persona au­toritzada durant tota la seva estada a la ludoteca.

• El decret fixa les instal·lacions que han de tenir aquests centres i que la su­perfície mínima d'espai útil per al joc ha de ser de 50 metres quadrats. La lu­doteca ha de tenir zona d'acollida, espais de jocs, àrea d'administració i ges­tió, magatzems i sanitaris.

• Pel que fa a l'aforament, s'estableix una proporció de 2,5 metres qua­drats per usuari

• En relació amb els treballadors dels centres, cal un coordinador amb una ti­tulació mínima d’educació superior de la branca de l'educació, que serà qui di­rigirà l’equip de professionals que treballa a la ludoteca. Els altres mem­bres han de tenir com a mínim un títol de grau mitjà o bé un diploma de mo­ni­tor o monitora d’educació en el lleure..

• Proporció d'infants per treballador:

  • Un professional per cada 12 infants fins als 6 anys

  • Un professional per cada 15 infants a partir dels 6 anys.

No obstant això, en èpoques de vacances escolars, quan en el programa d’aquestes ludoteques s’inclouen estones de descans i d’esbarjo amb jocs i al­tres activitats i es fan i/o sortides puntuals a l’exterior es con­si­de­ren Casals de vacances i hauran de complir amb tot el que determina el Decret 267/2016, 5 de juliol, de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.

2.3.7 Normativa aplicable a escoles de música, dansa o idiomes que fan activitats d'estiu

Els cursos, cursets, seminaris, tallers... oferts per aquestes escoles, que per les seves característiques, finalitat, lloc de realització, durada, orga­nit­za­ció i/o proposta d’activitats i de continguts es poden considerar que són con­ti­nuació de les activitats pròpies anuals, no es consideren Casals de vacances d’a­cord amb la definició que d’aquests fa el Decret 267/2016 i, en con­se­qüèn­cia, la seva denominació no hauria d’incloure la paraula casal. En tot cas són cursos, tallers, seminaris... d’estiu. 

No obstant això, quan en el programa d’aquests activitats s’inclouen es­to­nes de descans i d’esbarjo amb jocs i altres activitats amb contingut di­fe­rent a les que durant l’any es fan i/o sortides puntuals a l’exterior es con­si­de­ren Casals de vacances i hauran de complir amb tot el que determina el Decret 267/2016, de 5 de juliol, de regulació de les activitats d’educació en el lleu­re en les quals participen menors de 18 anys.

1 EL LLEURE EDUCATIU

1.1 Introducció al lleure educatiu

El gran diccionari de la llengua catalana defineix educar com Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat. 

Quan parlem d'educació tots sabem perfectament del què estem parlant, ara bé, quan ens hem de posar d'acord en què és l'educació, i en què i en com hem d'educar, és aleshores quan sorgeixen les discrepàncies.

Des de fa anys, a la meva primera classe del curs de monitors proposo un exercici que els alumnes treballen per grups on els hi demano que reflexionin sobre l'educació i anotin els trets característics d'ella o senzillament elements o mots que siguin significatius del fet educatiu. És sorprenent, els resultats són sempre variats i diferents. Cada grup aporta la seva pròpia visió, la suma de tots els grups aporta una visió molt més completa i general, però, sorprenentment, les aportacions de cada curs són ben diferents.

La conclusió de tot plegat és que l'educació no és quelcom simple, sinó més aviat complex.

Aquesta activitat serveix per introduir l'alumne en el context pedagògic de l'educació en el lleure ja que cada grup anota a la pissarra les seves aportacions i després intento donar una visió global del fet educatiu a partir precisament d'aquestes aportacions i que en tot cas completo amb les meves pròpies aportacions

Tot seguit sento la necessitat d'explicar que la nostra activitat com a monitors és sempre educativa malgrat que no en siguem conscients d'això. I poso l'exemple d'aquell monitor que habitualment fuma però que, naturalment, mai ho fa en les activitats de lleure educatiu i molt menys al davant dels infants. Monitor que, tal vegada, pugui portar a terme una acció educativa d'inculcar hàbits saludables fent reflexionar fins i tot sobre els perills que comporta per a la salut el fumar. Monitor que hi posa tots els seus sentits per fer-ho d'allò més bé... però que un dia, dins d'un bar, entra un dels infants amb els seus pares i l'enganxa fumant. L'exemple parla per ell sol.

Cal tenir en compte que el lleure educatiu té unes característiques pròpies que el diferencien d'altres tipus d'educacions com ara la familiar o l'escolar, característiques que ben aprofitades ajuden al creixement integral dels infants i dels joves i també tenen efectes beneficiosos en la societat. És precisament el reconeixement d'aquests efectes beneficiosos del lleure educatiu per part de diverses entitats i administracions i també de la societat en general que avui és un valor a l'alça.

Finalment, per acabar, cal fer esment a l'evolució del concepte del lleure educatiu conseqüència de l'ampliació gradual del seu àmbit d'actuació.

1.2 L'educació en valors en les activitats de temps lliure

Conceptes i característiques. Una proposta de punt de partida: Els Drets Humans.

1.2.1 Els valors

Si volem definir el valor podem dir de seguida que és tot allò que no ens deixa indiferents, que satisfà les nostres necessitats o que destaca per la seva dignitat.

La ciència que estudia els valors s’anomena axiologia (equival a teoria general dels valors). Des d’aquesta perspectiva axiològica no hi ha un consens respecte a la naturalesa dels valors, així trobem que:

• el corrent subjectivista preconitzava que el valor estava en funció de l’aparició o impressió personal, els valors no són, sinó que valen.

• els neokantians el desvinculen dels subjectivisme individual però en funció del pensament col·lectiu humà (allò que és bonic o lleig depèn de com s’ajusta l’objecte a la idea que en tenim de la bellesa).

• l’escola fenomenològica l’entén com el seu ideal objectiu, que no depèn de la nostra apreciació (l’amistat, la salut, són valors encara que tothom deixés d’estimar-los)

• també hi ha qui ha entès el valor com real, és a dir totes les coses tenen un propi valor de tal manera que ésser i bé s’identifiquen.

El principal problema de l’estudi dels valors és la seva jerarquització, ja que contínuament la persona ha de tenir preferències, el que vol dir deixar de banda altres coses. Però classificar valors equival a dir que n’hi ha uns que valen més que altres. Cal reconèixer que tot valor està bipolaritzat, és a dir se n’hi oposa un altre, per exemple: salut-malaltia, bé-mal, etc. Ningú dubta que entre el valor i l'antivalor cal escollir els primers, però com determinar la seva jerarquia?

1.2.2 Característiques que solen atribuir-se als valors:

• objectivitat: no són coses ni afegeixen res a les coses que valen, susceptibles de ser descoberts de la mateixa manera que descobrim realitats científiques.

• irrealitat: no es poden demostrar, descobrir o investigar. La bellesa d’un quadre, per exemple, la intuïm però no la podem demostrar.

• intemporalitat: no guanyen ni perden amb el pas del temps.

• inespaialitat: no ocupen espai.

• incommensurabilitat: no hi ha manera de mesurar-los.

• absolutisme: ja que no depenen del subjecte que els capta, ni del temps ni de l’espai.

• polaritat: o són positius o negatius.

• jerarquia: no tots són iguals, uns valen més que altres.

• incompatibilitat: no poden donar-se mai tots els valors alhora, d’aquí que s’hagi d’escollir.

Si enfoquem educació com incitar la persona a l’adquisició de valors per assolir el seu perfeccionament a través de la realització del seu projecte personal de vida, aleshores ens adonarem que aquesta realització del projecte vital suposa: preferir, seleccionar i estimar com a pas previ a la seva realització, fomentant les actituds envers ells, donant a cada valor la importància que es mereix. L’elecció doncs dels valors serà decisiva en l’educació de l’individu, ja que dependrà d’aquests el tipus d’educació que s’imparteixi.

Si definim per currículum tot el procés educatiu d’una persona, el contingut i la forma d’aquesta educació, veurem molt clar que per elaborar un currículum cal definir uns valors en què educar, com la meta allà on volem arribar. El currículum no té sentit si no està fonamentat en el valor. Si no fos així, aquest seria una disbauxa que no conduiria a cap banda.

La principal dificultat dels valors és el consens, ja que educar implica millorar en un sentit o altre, però determinar el sentit és on radica la dificultat d’aquest consens. El fet que tots els valors no valguin igual, implica una jerarquia, implica l’haver d’optar entre una multiplicitat de valors, ja que no tots són iguals. El resultat és que estem decidint constantment.

L’elecció dels valors en educació és en definitiva l’elecció del currículum. Nosaltres creiem que els propis usuaris/es haurien d’escollir-los a mida que vagin tenint criteri suficient, i en el seu defecte els seus pares/mares. Nosaltres els educadors ens hauríem de limitar en tot cas a donar una oferta variada on poguessin escollir. Sovint però, no hi ha oferta i no es pot escollir, i fins i tot, de vegades, l’educador posa en pràctica el seu propi currículum, ben diferent a l’ofert.

És impossible una educació desproveïda de cap valor, una educació asèptica.. En el mateix moment en que un educador s’anomena així, accepta implícitament que està educant en alguna direcció i aquesta ve determinada pels valors. La mateixa forma d’educar contempla uns valors o altres. D’aquí la gran responsabilitat de l’educador d’educar en el sentit que ho ha ofert als pares/mares dels usuaris/es i a la vegada la gran responsabilitat dels pares/mares en escollir les diferents opcions educatives per als seus fills.

Ens cal un consens educatiu si volem ser pràctics. La Declaració dels Drets Humans de l'ONU podria ser una base per a aquest consens, l'educació en democràcia, per la pau, etc. La realitat és però molt diferent, perquè la història ens està demostrant contínuament que aquest consens no existeix. Els règims polítics totalitaris s'han servit de l'educació en tots els camps per a sostenir-se com a tals, i aquella educació ho era en tot el sentit de la paraula, perquè estava fonamentada en uns valors.

Una educació és negativa si els valors que la sustenten els considerem negatius; és un adjectiu afegit al fet d'educar.

Com a monitors, en definitiva educadors en/del lleure, cal que tinguem clar quins són aquells valors que creiem que cal potenciar (cap on volem educar), i evitar ser manipuladors manipulats. El context educatiu on ens situem, el marc de referència allà on ens mourem, ha de coincidir amb la nostra intencionalitat educativa, si menys no estar emmarcat dintre dels límits d'un consens. Aquesta elecció ha de ser meditada i suficientment raonada, la nostra intervenció en el món del lleure ha de ser conscient, i independentment dels interessos que ens hi hagin dut a fer de monitor, no perdre mai de vista la funció educativa que estem realitzant.

El monitor quan actua està educant constantment i aquesta educació pot ser incontrolada si no n’és conscient d’això i aquesta manca de control pot conduir a un tipus d’educació no desitjada.

1.2.4 El consens que proposa l’Escola l’Empordà

Després de tot el que hem exposat suposem que es veu clar que tota acció educativa que porti a terme qualsevol equip d’educadors ha d’estar dotada d’un consens, un punt de partida que orienti les activitats del lleure educatiu, així com les seves metodologies.

Els moviments educatius parteixen del seu propi consens, però, què passa quan els educadors no pertanyen a cap moviment educatiu, com és el cas de la nostra escola? Nosaltres no en som cap excepció, també tenim la nostra ideologia i cal que sapigueu de quin peu calcem.

La nostra ideologia està resumida en les finalitats de l’Associació Educació i Gestió en el Lleure a l’Empordà (AEGLE), entitat que té la titularitat de l’escola:

... des de l’òptica del respecte de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU

Tot i això, aquesta intenció l’hem ampliat afegint-hi a la paraula respecte, la paraula foment, ja que ens vam adonar que amb el respecte no n’hi ha prou, hi hem d’anar més enllà.

La base de fer explícites escrivint aquestes intencions en les finalitats de la nostra entitat,  per tant en la nostra escola, va ser un intent de portar a la pràctica els plantejaments que es van presentar al I Congreso Internacional de Filosofía de la Educación (Madrid, 1988) en la comunicació de Francisca Martín-Molero “Un código universal como fundamento de toda acción educativa”,  que conclou així:

 “Creo que si la filosofía de la educación tomara el debate desde el fundamento del código universal de los Derechos Humanos, cuyo cumplimiento obliga a todas las tendencias políticas, exigiendo su aplicación de lo pequeño a lo grande y de lo grande a lo pequeño, el inicio de una nueva era para la humanidad estaría al nacer: la era de la armonía del hombre con el hombre y de éste con el cosmos”.

 I per tot això el nostre consens educatiu parteix de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU, del qual se’n deriva el respecte a totes aquelles opcions educatives de lleure que essent diferents tant en els seus objectius com en la seva metodologia, a la vegada no es contradiuen ni s’oposen a aquest mateix fonament.

La Declaració Universal dels Drets Humans és un document format per 30 articles que recullen els drets fonamentals que tota persona té pel sol fet de ser un ésser humà. La Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides va presentar l'esborrany de la Declaració a l'Assemblea General de l'ONU, que la va aprovar setmanes més tard (10 de desembre de 1948), sense cap vot en contra, però amb vuit abstencions (Aràbia Saudí, Belarús, Iugoslàvia, Polònia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió Soviètica, Unió Sud-africana). Tot i que la Declaració no és d'obligat compliment jurídicament, al llarg dels anys, els seus principis fonamentals han adquirit l'estatus d'estàndards que han de ser respectats per tots els estats.

En el moment de signar-se la Declaració, les Nacions Unides comptaven amb poc més de 50 membres. Avui, l'organisme supera els 185 estats membres, i donat que la Declaració és d'obligada acceptació a l'hora d'entrar a formar part de les Nacions Unides, podem afirmar que actualment és veritablement universal. La Declaració ha tingut una gran influència en les constitucions i en les lleis nacionals dels estats que han assolit la seva independència o la seva democratització després de l'adopció de la mateixa.

La importància de la Declaració es va veure confirmada l'any 1966 a través de la signatura de dos convenis: un sobre drets econòmics, socials i culturals, i l'altre sobre drets civils i polítics.

1.2.5 Els articles de la Declaració de drets humans

Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2: Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3: Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.

Article 4: Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5: Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6: Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.

Article 7: Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.

Article 8: Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.

Article 9: Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exilat arbitràriament.

Article 10: Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Article 11: 1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades. 2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.

Article 12: Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Article 13: 1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat. 2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14: 1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països. 2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.

Article 15: 1. Tot individu té dret a una nacionalitat.  2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Article 16: 1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució. 2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. 3. La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.

Article 17: 1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18: Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.

Article 19: Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.

Article 20: 1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. 2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21: 1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement. 2. Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat. 3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

Article 22: Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.

Article 23: 1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4. Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.

Article 24: Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25: 1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.

Article 26: 1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. 2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.

Article 27: 1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin. 2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.

Article 28: Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.

Article 29: 1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat. 2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. 3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

Article 30: Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

La Declaració universal dels drets humans és un document aprovat i proclamat per l'Assemblea General de les Nacions Unides (Resolució 217 A-III) el 10 de desembre de 1948

1.2.6 Principis dels drets dels Infants

Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra índole, d'origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.

Principi 2: L'infant ha de gaudir d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis establerts per la llei, i d'altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d'una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.

Principi 3: L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.

Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l'atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d'alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.

Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.

Principi 6: L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d'altra mena.

Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i de l'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.

Principi 8: L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors.

Principi 9: L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s'haurà de consentir que l'infant treballi abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.

Principi 10: L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

Resolució adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, per resolució 1.386 (XVI), de 20 de novembre de 1959.

1.2.7 Convenció sobre els drets dels infants

Què és la convenció

La "Convenció sobre els Drets dels infants" és un tractat de les Nacions Unides i la primera llei internacional sobre els drets dels infants "jurídicament vinculant". Això vol dir que el seu compliment és obligatori. Reuneix drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals, reflectint les diferents situacions en les quals us podeu trobar els infants i adolescents de tot el món. La Convenció té 54 articles que reconeixen que tots els menors de 18 anys teniu dret al ple desenvolupament físic, mental i social i a expressar lliurement les vostres opinions. Però a més, la Convenció és també un model per a la salut, la supervivència i el progrés de tota la societat.

Garantir la vostra protecció i desenvolupament

Encara quan nombrosos països posseeixen lleis que us protegeixen, molts no les compleixen. Per als infants i adolescents -i especialment per als grups -exclosos o minoritaris- això significa amb freqüència  viure en situacions de pobresa, sense llar, sense protecció jurídica, sense accés a l'educació, en situacions d'abandó, afectats per

malalties que es poden preveure, etc. Aquests problemes no només afecten als països pobres, de vegades també hi són presents en els països rics.

La Convenció reconeix clarament el dret de TOT infant -i no només d'alguns privilegiats- un nivell de vida adequat.

20 de novembre de 1989

Al 1959, les Nacions Unides van aprovar una "Declaració dels Drets dels infants" que incloïa 10 principis. Però no era suficient per protegir els vostres drets perquè legalment no tenia caràcter obligatori. Per això al 1978, el govern de Polònia va presentar a les Nacions Unides la versió provisional d'una Convenció sobre els Drets dels Infants. Després de deu anys de negociacions amb governs de tot el món, líders religiosos, ONG’s, i altres institucions, es va assolir acordar el text final de la "Convenció sobre els Drets dels infants", el 20 de novembre de 1989, el compliment del qual seria obligatori per a tots els països que la signessin.

La Convenció es va convertir en Llei al 1990, després de ser signada i acceptada per 20 països, entre ells Espanya. Avui la Convenció ja ha estat acceptada per tots els països del món, excepte dos (Somàlia i Estats Units).

Assemblea general de Nacions Unides

L'objectiu de la Nacions Unides és unir a totes les nacions del món per a treballar en favor de la pau i el desenvolupament, sobre la base dels principis de justícia, dignitat humana i benestar de tots els pobles. També ofereix l'oportunitat d'equilibrar les relacions entre els països. La Seu de les Nacions Unides està a Nova York, però el terreny i els edificis són considerats territori internacional. Les Nacions Unides tenen bandera, correu i segells propis, com si fos un país a part: el país de tots. Utilitzen 6 idiomes oficials: àrab, xinès, espanyol, francès, anglès i rus. L'Assemblea General és el principal òrgan de debat de les Nacions Unides i és aquí on es va aprovar la Convenció sobre els Drets dels infants. En aquesta Assemblea estan representats els 191 estats membres de Nacions Unides.

UNICEF

UNICEF és el "Fons de les Nacions Unides per a la Infància" i la seva missió és fomentar i protegir els drets aprovats en la Convenció sobre els Drets dels infants, defensant-los en qualsevol lloc, i contribuir al benestar dels infants i adolescents en tot el món.

Com que es tracta d'una agència de Nacions Unides, UNICEF treballa per oferir als infants el millor començament en la vida, per ajudar que els infants i adolescents sobrevisquin i es desenvolupin plenament, perquè aneu a escola, per a contribuir a crear espais protegits per a tots els infants i adolescents, especialment durant les situacions d'emergència i per complir tots i cadascun dels 54 articles de la Convenció.

Articles de la Convenció

Article 1: definició d'infant

La Convenció s'aplica a totes les persones menors de 18 anys d'edat.

Article 2: no discriminació

Tots els infants tenen tots els drets recollits en la Convenció: no importa d'on siguis, ni el teu sexe o color de pell, ni quina llengua parlis, ni la situació econòmica de la teva família, ni les teves creences o les dels teus pares, ni que pateixis alguna minusvalidesa.

Article 3: l’interès superior de l'infant

Quan les autoritats, o les persones adultes, adoptin decisions que tinguin a veure amb tu haurien de fer allò que sigui millor per al teu desenvolupament i benestar.

Article 4: aplicació dels drets

Els Governs (i les autoritats regionals i locals) han de fer que es compleixin tots els drets recollits en la Convenció. Han d'ajudar a la teva família a garantir els teus drets i també han de col·laborar amb altres països perquè es compleixin en tot el món.

Article 5: orientació dels pares i mares

Les autoritats han de respectar als teus pares i a totes les persones que siguin responsables de la teva educació. La teva família té la responsabilitat d'ajudar-te a exercitar els teus drets.

Article 6: supervivència i el desenvolupament

Tots els infants tenen dret a la vida. Els Governs han de fer tot el possible per a assegurar la teva supervivència i desenvolupament.

Article 7: nom i nacionalitat

Quan neixes tens dret a ser inscrit en un registre i a rebre un nom i una nacionalitat, a conèixer als teus pares i a ser cuidat per ells.

Article 8: identitat

Les autoritats tenen l'obligació de protegir la vostra identitat, nom, nacionalitat i relacions familiars.

Article 9: separació dels pares

Cap infant ha de ser separat dels seus pares, tret que sigui pel seu propi bé. En el cas que el teu pare i la teva mare estiguin separats, tens dret a mantenir contacte amb ambdós fàcilment.

Article 10: reunió de la família

Si, per qualsevol circumstància, vius en un país i els teus pares en un altre, tens dret a entrar en el país en el qual estiguin els teus pares i reunir-te amb ells, o que els teus pares es reuneixin amb tu.

Article 11: trasllats i retencions il·lícites

Les autoritats han d'evitar que siguis traslladat de forma il·legal a altre país o que siguis retingut il·legalment.

Article 12: opinió d'infants i adolescents

Tens dret a opinar i que aquesta opinió, d'acord amb la teva edat i maduresa, sigui tinguda en compte quan les persones adultes vagin a prendre una decisió que t'afecti.

Article 13: llibertat d’expressió

Tens dret a expressar lliurement les teves opinions, a rebre i difondre informacions i idees de tot tipus, sempre que no vagin en contra dels drets d'altres persones.

Article 14: llibertat de consciència, religió i pensament

Les autoritats han de respectar el teu dret a la llibertat de pensament, consciència i religió. Els teus pares podran aconsellar-te sobre el que és millor.

Article 15: llibertat d’associació

Pots associar-te lliurement, crear associacions i reunir-te pacíficament amb altres nois i

noies, sempre que aquestes activitats no vagin en contra dels drets d'altres persones.

Article 16: protecció de la intimitat

Tens dret a una vida privada pròpia, que es respecti la vida privada de la teva família i a la intimitat del vostre domicili, que no t'obrin la correspondència i que ningú ataqui la teva bona imatge.

Article 17: accés a una informació adequada

Tens dret a rebre informació a través dels llibres, els periòdics, la ràdio, la televisió, internet. Especialment la informació que sigui important per al teu benestar i desenvolupament. Les persones adultes cuidaran que aquesta informació sigui adequada.

Article 18: responsabilitats dels pares

El teu pare i la teva mare són els responsables de la teva educació i desenvolupament, i han d'actuar pensant en el teu interès. Les autoritats ajudaran als pares en aquestes tasques donant-los suport quan sigui necessari.

Article 19: protecció contra els maltractaments

Les autoritats haurien de protegir-te dels maltractaments, els abusos i la violència, també dels que provinguin dels teus pares o responsables legals.

Article 20: protecció dels infants sense família

Tens dret a una protecció i ajuda especials en el cas que no tinguis pares o que aquests no estiguin amb tu. Aquesta ajuda tindrà en compte el teu origen cultural o ètnic.

Article 21: adopció

En cas d'adopció sempre s'ha de tenir en compte, per sobre de tot el benestar dels infants.

Article 22: infants refugiats

Els infants i adolescents refugiats (que hagin estat obligats a abandonar el seu país per una guerra o altra circumstància) seran objecte de protecció especial. Les autoritats haurien de col·laborar amb les organitzacions que els ajuden i protegeixen.

Article 23: els infants i adolescents amb diversitat funcionals

Si sofreixes alguna diversitat funcional física o mental, tens dret a cures i atencions especials que garanteixin la teva educació i capacitació amb la finalitat d'ajudar-te que gaudeixis d'una vida plena.

Article 24: la salut i els serveis sanitaris

Tens dret a gaudir del nivell més alt possible de salut (que inclou aigua potable, una bona higiene i alimentació) i a rebre atenció mèdica quan estiguis malalt. Els Governs haurien de cooperar amb els d'altres països perquè aquest dret sigui una realitat en tot el món.

Article 25: condicions d’internament

Sí estàs internat o internada en un establiment per protegir-te o per guarir-te d'una malaltia física o mental, s'ha de revisar periòdicament la teva situació per a comprovar que l'internament sigui apropiat i no es perllongui més del compte.

Article 26: la seguretat social

Tu i la teva família teniu dret a beneficis de les ajudes del Govern i la seguretat social quan els vostres recursos siguin escassos.

Article 27: el nivell de vida

Tens dret a un nivell de vida adequat per al teu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social. Els teus pares són els responsables que tinguis el necessari per viure d'una forma digna (especialment habitatge, nutrició i vestit). Si ells no poden proporcionar-te'l les autoritats han d'ajudar-los.

Article 28: l’educació

Tens dret a l'educació. L'educació primària ha de ser obligatòria i gratuïta, i has de tenir facilitats per poder tenir educació secundària o anar a la universitat. Els Governs dels països han de col·laborar perquè això sigui una realitat en tot el món. Els càstigs a l'escola no han de ser humiliants ni indignes.

Article 29: objectius de l’educació

L'educació haurà d'estar encaminada a desenvolupar la teva personalitat, aptituds i capacitats mentals i físiques fins al màxim de les teves possibilitats. Ha de preparar-te per ser una persona respectuosa amb altres persones, responsable, pacífica i respectuosa amb el medi ambient en una societat lliure.

Article 30: minories ètniques o religioses

Si pertanys a una minoria ètnica o religiosa, s'ha de respectar el teu dret a viure segons la teva cultura, practicar la teva religió i a parlar la teva pròpia llengua.

Article 31: l’oci i la cultura

Tens dret al joc, al descans i a les activitats recreatives i culturals.

Article 32: el treball infantil

Tens dret a estar protegit contra els treballs perillosos per a la teva salut o que t'impedeixin anar a escola. No pots treballar fins a complir una edat mínima i, si ho fas, s'han de complir unes condicions apropiades en els horaris i condicions de treball.

Article 33: l’ús de drogues il·legals

Tens dret a estar protegit de les drogues il·legals i del tràfic de drogues.

Article 34: l’explotació sexual

Les autoritats han de protegir-te de l'explotació i els abusos sexuals, incloses la prostitució i la participació en espectacles o materials pornogràfics.

Article 35: la venda i el segrest d'infants

Els Governs han de prendre totes les mesures que siguin necessàries

per impedir la venda, la tracta i el segrest d'infants

Article 36: altres formes d’explotació

Tens dret a estar protegit contra les altres formes d'explotació que siguin perjudicials per al teu benestar.

Article 37: tortura i presó

No sereu sotmesos a tortures ni a altres tractes o penes cruels. Si has comès un delicte no se t’imposarà la pena de mort ni la de presó perpètua. Si ets jutjat i considerat culpable només hauràs de ser internat en un establiment com últim recurs i només el temps mínim per complir el teu càstig. Mai hauràs d'estar en les mateixes presons que les persones adultes i tindràs dret a mantenir contacte amb la teva família.

Article 38: conflictes armats

En temps de guerra no podràs ser reclutat com soldat ni participar en els combats. Els infants teniu dret a una protecció especial en cas de conflicte.

Article 39: recuperació i reinserció social

Si has sofert maltractaments, explotació, abandó o has estat en una guerra, tens dret que s'ocupin de tu per a recuperar-te física, social i psicològicament.

Article 40: justícia i menors d'edat

Tens dret a defensar-te amb totes les garanties quan t'acusin d'haver comès un delicte. Els jutges i advocats haurien de ser especialment curosos quan jutgin persones de menys de 18 anys, i les lleis han d'establir una edat mínima abans de la qual no poden ser jutjats com si fossin persones adultes.

Article 41: la llei més favorable

Si hi ha lleis distintes a la Convenció que es puguin aplicar en algun cas que t'afecti, sempre s'aplicarà la que sigui més favorable per a tu.

Article 42: difusió de la convenció

Tens dret a conèixer els drets continguts en aquesta Convenció. Els Governs tenen el deure de difondre-la entre infants i adolescents i persones adultes.

Articles 43 al 54

Els articles 43 a 54 expliquen com els Governs i organitzacions internacionals com UNICEF han de col·laborar perquè es compleixin els anteriors drets. En ells no es reflecteixen més drets, per això no apareixen en aquesta versió resumida.

Ull, aquesta és una Versió adaptada per a joves. Per a tota la infància: Salut, Educació, Igualtat, Protecció, així la humanitat avança. UNICEF Comitè Espanyol, 2005, adaptació dels articles: Gabriel González-Bueno.

Aquí teniu el text legal: https://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/recursos/CDN_CAT_2013_CDN.PDF

2 EDUCAR EN VALORS

Els valors van íntimament lligats amb les nostres actituds i aquestes marquen el nostre comportament. De ben segur que molts de nosaltres tenim carnet de conduir. Segur que tots vam aprendre els senyals de trànsit i vam adquirir les habilitats de conduir un cotxe. De ben segur també que tots nosaltres respectem, fil per randa, tots els senyals de trànsit quan conduïm al darrere del cotxe dels Mossos, però, les continuarem respectant totes quan aquests no hi siguin? L’autoescola va destinar recursos i metodologies didàctiques per transmetre’ns aquestes actituds? A un infant li podem ensenyar el concepte de reciclatge i fins hi tot li podem transmetre les habilitats necessàries per discriminar la brossa, però el més important és transmetre-li l’actitud de reciclar. És a dir, que ho faci quan estigui sol, quan no el vigilin, per convenciment i no per por o perquè és el que s’espera d’ell, o senzillament per quedar bé davant dels altres. Aquesta transmissió d’actituds, d’hàbits, de valors, que en definitiva conformaran la nostra personalitat i conseqüentment la nostra conducta hauria de ser, al meu entendre, l’objectiu prioritari de qualsevol acció educativa. L’escola, des de fa un temps, s’ha convertit en el centre de crítiques en aquest sentit. Es diu que l’escola ensenya però que no educa pel fet que transmet coneixements i habilitats més que no pas actituds. D’aquí, tal vegada, l’assignatura d’Educació per a la ciutadania. Jo a la meva època feia una assignatura que portava per nom Educación del espiritu nacional. Abans, la dictadura tenia prou cura de transmetre els valors que li convenia als escolars. Jo encara recordo la lliçó bàsica d’aquella assignatura franquista: els quatre pilars de l’estat són Déu, pàtria, família i treball. Ara, passats els anys, on és Déu a la nostra societat?, quin és el concepte de pàtria?, quants tipus de família hi ha davant la família tradicional, beneïda per l’església i per a tota la vida? I, finalment, el treball... ja no cal ni comentar-ho. Aquells quatre pilars dels què ens parlaven s’han fet miques. Molta gent i de tota condició s’exclama dient que vivim en una societat sense valors, que s’han perdut els valors tradicionals... i no especifiquen més. De quins valors estan parlant? De la disciplina autoritària?, dels valors masclistes?, del càstig?, de la família consagrada?... potser que especifiquem, perquè si es refereixen a això benvinguda sigui la pèrdua de valors! El que passa és que vivim en una societat globalitzada i accelerada on no s’han perdut els valors, sinó que hi conviuen molts valors sense la frontera de l’espai marcat per la distància, valors molts d’ells irreconciliables per antagònics. Abans, amb uns valors transmesos de pares a fills i que no es qüestionaven semblava que la vida era més fàcil perquè les accions eren bones o dolentes, en canvi ara, qui pot marcar una línia entre el bé i el mal? i qui amb el seu comportament es pot catalogar del tot dins els esquemes del bé i del mal de cadascun de nosaltres? De ben segur que tots hi podrem estar d’acord amb els valors continguts en els Drets Humans, però a mida que avancem en els matisos, que hem de concretar-ho en accions per a la seva aplicació, que ens hi fixem en els detalls... sorgeixen les discrepàncies i les diferències. Però aquestes discrepàncies i diferències no tenen cap mena d'importància al davant de les discrepàncies i diferències entre aquells que agafen els Drets Humans com a punt de partida i aquells altres que ho fan des del punt de vista d’una ideologia determinada on determinats valors dels Drets Humans no hi són contemplats o el que seria encara pitjor, estiguessin en contradicció. L’article 29 de la Convenció dels drets de l’infant parla dels objectius de l’educació inequívocament on tant important és el què es transmet com el com es transmet. En el món del lleure educatiu podem transmetre coneixements, podem ajudar a adquirir habilitats, però, sobretot, es poden transmetre valors.

I aquesta característica és el que avui institucions, entitats i la societat en general valora més i està començant a donar prestigi al lleure educatiu i als seus professionals. Perquè malgrat aquestes diferències metodològiques entre entitats educatives de lleure, hi són presents tot un seguit de valors amb un denominador comú que dóna com resultat la convivència per damunt de tot. I això, quan és deficitari dins de moltes escoles, comença a valorar-se molt significativament.

Article de Rubèn Fornós i Casares  publicat a Empordà Lleure l'11/02/2009

2.1 Estratègies i tècniques en la transmissió de valors:

Identificació d'estratègies i metodologies didàctiques per al respecte i el foment dels drets humans en el lleure educatiu

Per al respecte i el foment dels drets humans en una activitat de lleure educatiu cal abans que res que qui hi està al capdavant de la mateixa ho vulgui fer d’una forma activa. Abans però ens cal estar convençuts. De no ser així tot això és paper mullat.

Cal que aquesta intencionalitat quedi reflectida en els objectius educatius del nostre projecte de forma explícita tant si en fem d’aquests els objectius operatius o concrets com si són els objectius transversals que impregnaran tota la nostra activitat educativa.

Si la primera condició és que el responsable de l’activitat en sigui conscient i ho porti a la pràctica d’una forma activa, la segona condició és que els monitors/es estiguin en la mateixa disposició i això només és possible si el responsable els hi transmet aquesta intencionalitat.

Ara bé, la principal estratègia perquè això es transmeti als usuaris/es de les activitats de lleure educatiu és portar el respecte i el foment dels drets humans a la rutina diària de l’activitat, és a dir, crear una atmosfera cultural on tothom respiri aquests valors continguts en els drets humans. Amb altres paraules, practicar amb l’exemple.

L’exercici que fem a classe relatiu a analitzar els drets humans per determinar situacions on es poden vulnerar aquests drets és clau per a la reflexió de quina ha de ser la conducta dels responsables de l’activitat de lleure: director/a i monitors/es i també dels infants participants a l’activitat i ens dóna la clau de totes les nostres intervencions en cadascuna d’aquestes possibles situacions d’incompliment, a la vegada que de forma activa i positiva tenim les claus per a les nostres intervencions perquè això no passi, és a dir, el foment dels drets humans.

Si quan eduquem estem transmitent coneixements, tècniques i actituds, la transmissió de valors forma part sobretot d’aquesta tercera accepció: les actituds.

Els infants s’han de sentir motivats per portar a la pràctica aquests valors, que en definitiva és el nostre objectiu.

Tenim una motivació externa i una altra interna. La motivació externa és aquella que ens empeny a una determinada conducta en funció d’allò que podem aconseguir, en canvi la interna determina la nostra conducta per la nostra pròpia voluntat, perquè hi estem convençuts, perquè hi creiem...

És molt més potent la motivació interna que l’externa a l’hora de determinar la nostra conducta.

Això ens dóna una pista d’allò que hem de fer per transmetre valors que determinin les actituds i conseqüentment la conducta.

Reflexionem-hi, si la conducta està en funció d’allò que sabem (coneixements), allò que sabem fer (habilitats) i allò que som (actituds), per què en definitiva si sabem quin és el comportament correcte i el sabem fer, hi ha ocasions que fem exactament tot el contrari?

Doncs perquè cal que cadascuna d’aquestes condicions es compleixin alhora i l’actitud és precisament el motor de la conducta.

 L’actitud és la tendència que tenim a fer les coses d’una determinada manera, a pensar les coses des d’un determinat prisma, la disposició d’ànim, que es manifesta exteriorment.

Francesc Esteban Amat i Letizia di Bartolomeo, Formació de formadors per a la mobilitat segura (2007)

Per tant, tot allò que ajudi a canviar les actituds dels infants en funció dels valors que volem potenciar serà vàlid en la nostra acció educativa, amb la condició indispensable que en aquest cas el nostre mètode ha d’estar en consonància amb aquests propis valors, és a dir, fonamentalment, amb el respecte a la llibertat de les persones i el respecte a elles mateixes.

Per tant, per a la transmissió de valors en una activitat de lleure cal:

• que els acceptem, que hi creiem en ells i actuem en conseqüència

• que la seva pràctica sigui una rutina habitual no una excepcionalitat

• que els donem a conèixer de forma explícita en activitats dissenyades per a aquesta finalitat

• que ensenyem les habilitats necessàries per portar-los a la pràctica en activitats dissenyades també per a aquesta finalitat

• que intentem que s’interioritzin aquests valors mitjançant activitats on el subjecte visqui sensacions i emocions i s’empatitzi.

A continuació us presentem aquest text basat en la teoria de la motivació d’Abraham Maslow, teoria per a alguns ja superada, però que ens pot aportar coneixement i reflexió sobre tot això que estem tractant.

2.1.1 La Piràmide de Maslow

El psicòleg Abraham Maslow, va desenvolupar dins la seva la Teoria de la Motivació, una jerarquia de les necessitats que els homes busquen satisfer. Aquestes necessitats es representen en forma de La Piràmide de Maslow.

La interpretació de la piràmide ens proporciona la clau de la seva teoria: Un ser humà tendeix a satisfer les seves necessitats primàries (més baixes en la piràmide), abans de buscar les de més alt nivell.

Per exemple, una persona no busca tenir satisfetes les de seguretat (per exemple, evitar els perills de l'ambient) si no té cobertes les seves necessitats fisiològiques, com menjar, beure, respirar, etc. 

Necessitats de seguretat: quan les necessitats fisiològiques són satisfetes aleshores el ser humà es gira cap a les necessitats de seguretat. La seguretat es converteix en l'objectiu de principal prioritat sobre altres. Una societat tendeix a proporcionar aquesta seguretat als seus membres. Exemples recents d'aquesta pèrdua de seguretat inclouen Somàlia i Afganistan. A vegades, la necessitat de seguretat sobrepassa a la necessitat de satisfacció fàcil de les necessitats fisiològiques, com va passar per exemple en els residents de Kosovo, que van triar deixar una àrea insegura per buscar una àrea segura, comptant amb el risc de tenir majors dificultats per a l’obtenció d’aliment. En cas de perill agut la seguretat passa davant de les necessitats fisiològiques.

Necessitats d'amor, necessitats socials: hem de ressaltar en aquest apartat que no es pot fer equivalent el sexe amb l'amor. Encara que l'amor pot expressar-se sovint sexualment, la sexualitat pot en moments ser considerada només en la seva base fisiològica.

Necessitats d'estima, necessitat d’ego: això es refereix a la valoració d'un mateix atorgada per altres persones.

Necessitats del ser, necessitats d'autoestima: és la necessitat instintiva d'un ser humà de fer el màxim que poden donar de si les seves habilitats úniques. Maslow ho descriu d'aquesta manera:  "Un músic ha de fer música, un pintor, pintar, un poeta, escriure, si vol estar en pau amb ell mateix. Un home, (o dona) ha de ser el que pot arribar a ser. Mentre les anteriors necessitats poden ser completament satisfetes, aquesta necessitat és una força impel·lent contínua”.

Motivació

Maslow ens ofereix diverses claus en l'àmbit de la motivació. Si volem motivar les persones que tenim al nostre voltant hem de buscar quines necessitats tenen satisfetes i intentar facilitar la consecució de l'escaló immediatament superior

Crítica

Tot i que la teoria de Maslow ha estat vista com una millora en les teories prèvies sobre la personalitat i la motivació, els conceptes com la "autorealització" resulten d’alguna manera difusos.

Això fa que fer operativa la teoria de Maslow sigui problemàtic.

No hi ha cap prova que cada persona tingui la capacitat de convertir-se en un ser "autorealitzat". Més encara, en una revisió extensa utilitzant la teoria de Maslow, Wabha i Bridwell, (1976) van trobar escasses evidències que aquest ordre de necessitats de Maslow fóra així o que existís cap jerarquia.

Hi ha qui pensa que la teoria i els seus conceptes han quedat obsolets. Per exemple, una referència a la teoria apareix en molts llibres de text de pregrau sobre conducta organitzativa sense mencions a les fallades de la teoria.

Tot i això,  alguns esdeveniments científics van demostrar el ple interés del ser humà per autoactualitzar-se i tendir a un nivell més alt de satisfacció.

Obtingut de "http://es.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A1mide_de_Maslow". Extret de L’observador d’internet, el gràfic s’ha extret directament de Wikipedia

I ja que parlem de motivació a la web Gueb.org hi trobàvem el següent (la web ja no existeix amb aquesta denominació): 

10 maneres de Motivar als Empleats

Presentem 10 maneres per a motivar als empleats de la nostra empresa:

1. Crear un ambient de treball positiu: fomentar la creativitat, les noves idees, la iniciativa, les portes obertes, ...

2. Fer participar en les decisions: facilitar als empleats un àmbit perquè prenguin les seves decisions i respectar-les.

3. Involucrar-los en els resultats: fer saber a l'empleat com pot afectar el seu treball als resultats del departament o de la companyia

4. Crear un sentiment de pertinença al grup: fer que l'empleat s'identifiqui amb la identitat corporativa, per exemple, facilitant targetes de visita.

5. Ajudar a créixer: proporcionar formació, potenciar les seves habilitats.

6. Faclitar el feed-back: proporcionar retroalimentació de la seva tasca indicant els punts de progrés i aquells que poden millorar-se-

7. Escoltar-los: procurar reunir-se amb ells de forma periòdica per parlar dels temes que els preocupi. Menjar junts en un restaurant pot ser una bona excusa...

8. Agraïment: agrair sincerament els esforços. Una simple nota amb un gràcies! manuscrit damunt de la seva taula pot ser suficient.

9. Premiar l'excel·lència: reconèixer i premiar als treballadors que presentin una tasca extraordinària.

10. Celebrar els èxits: la celebració fa justícia als esforços emprats per a aconseguir l'èxit

Gueb.org

Si actuem com a directors i directores d'una activitat d'educació en el lleure, aquest text cal tenir-lo en compte a l’hora de motivar als nostres monitors i monitores, però la nostra intenció a l’inserir-lo en aquest tema és per reflexionar i extrapolar aquests consells perquè ens siguin útils en la tasca d’aconseguir la motivació dels infants i adolescents usuaris de les activitats d'educació en el lleure al nostre càrrec.

3 ELS DRETS HUMANS EN L'EDUCACIÓ EN EL LLEURE

L'Escola l'Empordà ha basat el seu ideari en el respecte a la declaració universal dels drets humans de l'ONU, fins a que va arribar un moment en que vam considerar que no n'hi havia prou amb el respecte dels drets humans, calia també el seu foment. 

Avui el nostre ideari coincideix amb el que proclama la Carta de París per a una Europa Nova (1990): "el compromís democràtic basat en el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals" i hi continuem afegint el nostre compromís per al foment d'aquests drets.

Aquest foment dels drets humans l'hem fet de forma ben conscient des dels cursos que imparteix la nostra escola. Bàsicament hem obligat a conèixer als nostres alumnes aquests drets i analitzar-los des del punt de vista del lleure educatiu. Aquest drets, malgrat el bon "rotllo" que hi pugui haver en les activitats de lleure educatiu poden ser arraconats o vulnerats tant per part dels propis infants i joves com per part, i això seria el pitjor, dels mateixos monitors. Tot i que manifesto als alumnes que no crec que hi hagi ningú que infringeixi els drets humans de forma conscient i deliberada, sinó que si això es fa és per ignorància o bé perquè és una acció que s'ha fet sempre. Aleshores els nostres alumnes reflexionen sobre fets puntuals que es poden donar en activitats de lleure educatiu i que poden estar en contradicció amb els drets humans i, sobretot, reflexionen, què es pot fer de forma positiva perquè no solament això no passi, sinó perquè es promocionin aquests drets entre infants i joves.

Els drets humans tenen caràcter evolutiu, això vol dir que avui estem en un moment determinat de consideració d'aquests drets, però demà, de ben segur, el ventall dels drets humans s'haurà ampliat i definit molt més que no ho està pas ara. La nostra intenció és que els nostres alumnes no solament agafin el compromís de respectar en la seva activitat com educadors en el lleure aquests drets tal com avui estan redactats, sinó que vagin molt més enllà agafant un veritable compromís de tractar a tothom: nens i nenes, adolescents i joves, companys i companyes, pares i mares i altres agents implicats com a persones que tenen els seus drets individuals i col·lectius.

• Centre UNESCO catalunya

• ONU

• Declaració universal dels drets humans

• Convenció sobre els drets dels infants (text complet)

• Educar per al progrés dels pobles

• Discriminació

• El dret a la intimitat

• Algú se’n recorda de quan es va fer gran?

• Jo sóc gai!

• Les quintades ("novatades")

• Un punt de partida educatiu

• Responsabilitat i llibertat

• Ensenyar a pescar

• El dret a un nom

• La tradició i l'experiència

• Amb 18 anys de retard!

• Drogues, sexe i...

• Per què em sento tan malament?

• Un monitor ha de ser valent

• Créixer en llibertat