Què va fer?
Treballadora social
La Irena Sendler, en el gueto, tenia el càrrec de controlar el tifus entre d'altres malalties.
A l'estar cada dia amb tota la gent que habitaven el gueto, li va semblar una injustícia el que passava i va decidir actuar, salvant així, a més de 2.500 nens i nenes jueus.
Per treure'ls del gueto, la Irena utilitzava diferents maneres. Per exemple, si era un nadó, el sedava i el posava en un taüt i amb el camió de medicines se l'emportava a casa seva o d'amics de confiança. Els deixava estar allà fins a trobar-li una família que l'adoptés. En el cas que el nen fos més gran no feia falta sedar-lo, però li ensenyava a parlar el polonès i a resar el "Pare Nostre", així el podrien adoptar, sense perillar la seva identitat.
La
Irena guardava, en un pot, les identitats reals dels nens que treia del gueto per si algun dia podien tornar amb la seva família biològica.
Quan la Irena ja portava un temps rescatant els nens i nenes del gueto, va succeir una tragèdia. Algú, de qui encara no es coneix la seva identitat, va informar als Gestapos sobre els alliberaments de la Irena.
A continuació, aquests policies van anar a per ella. Finalment la van trobar, però al interrogar-la van veure que no cedia, sense dir res sobre els infants i la seva localització, i la van torturar.
Van passar mesos, dia rere dia era torturada, però ella seguia sense dir res. Fins que un dia, un policia la va deixar escapar.
Durant tot aquest temps, la seva mare va estar malalta i just abans que l'enxampessin el Gestapo, es va poder acomiada de la seva mare. En una de les últimes converses que van tenir, la seva mare li va dir que estava orgullosa.
