L’encens venia d’orient. S’obtenia de 4 plantes arbustives, creixen en les regions meridionals de la península aràbiga i a la costa d’Àfrica Oriental. No és segur que l’encens actual sigui com el d’abans. L’encens va ser una font important de comerç fins al punt de crear-se la ruta de l’encens pel seu transport.

En temps antics s’utilitzava com element important en rituals i cerimònies religioses especialment en el budisme, el cristianisme i l’hinduisme. A la bíblia el fet que el fum s’envolés cap a dalt simbolitzava l’acceptació del sacrifici.

El responsable de construir l’obra es deia Magister muri, era el mestre constructor. Moltes vegades surt esculpit amb un bastó de comandament a la mà.

No tenien un coneixement científic per calcular l’estructura de l’edifici, ho sabien per la tradició heretada dins de la mateixa família. Sabien on construir i com construir. Algunes vegades s’enfonsava l’edifici, el càlcul era intuïtiu. Els coneixements eren gelosament guardats per poder-los transmetre a les generacions futures.

Com a mesura, feien servir un bastó tenia una longitud determinada, no tots tenien la mateixa, depenia del mestre que l’utilitzava. El bastó era de la llargada de l'avantbraç del mestre, en ell s’hi marcava la mida del dit, del pam, del peu... També era molt utilitzada una corda de 13 nusos, amb 12 espais, intervals, cada mestre portava la seva. La corda de 13 nusos servia per plantejar quadrats, rectangles, i també bases de triangles, sobretot els pitagòrics, aquells que tenien un catet que val per 3, l’altre que val per 4 i la hipotenusa val per 5, un número exacte. En lloc de mesurar en metres o centímetres mesuraven en nusos. El metro es va definir com a unitat de mesura l’any 1793 segle XVIII.

Guerra del Francès: Va ser profanada en la invasió dels francesos l'any 1795. Les tropes franceses van saquejar l'església i mataren 14 vilatans de Serinyà.

Mn. Constants va arribar a dir ”L'església de Serinyà pot arribar a competir amb l'església de Porqueres en sobrietat i elegància”.