La simptomatologia associada als vòmits és molt variant depenent de la malaltia que els origina, però els més habituals són:
Diarrea.
Dolor abdominal.
Febre.
Tos.
Mocs.
Dolor d’orella.
Mal de cap.
Nàusees.
Pal·lidesa.
Sudoracions.
Augment de la salivació.
També, si els vòmits són repetitius i associats a diarrea poden provocar una deshidratació de l’infant i, per tant, en aquests casos és important garantir que l’infant estigui ben hidrata.
Cal tenir en compte que la majoria de les vegades són vòmits autolimitats i en un o dos dies desapareixen. Però hi ha ocasions en les quals s'ha de consultar amb un pediatre o acudir a un Servei d'Urgències, aquestes són les següents:
Vòmits persistents.
Afectació de l’estat general.
Antecedents de traumatisme cranioencefàlic o abdominal.
Signes de deshidratació
Plor sense llàgrimes.
Ulls enfonsats.
Decaïment, irritabilitat.
Sequedat en la pell.
Mucoses seques (llengua seca).
Set intensa.
Disminució en la quantitat d’orina.
Alteracions neurològiques (cefalea progressiva, rigidesa en la nuca, hemorràgies cutànies, alteracions de la conducta, moviments anòmals, vòmits a raig o en escopetada).
Vòmits amb sang (vermella o com pòsits del cafè), bilis (verdosa) o femtes.
Deposicions amb sang o de color negre.
Dolor abdominal continu i abdomen inflat.
Ingesta prèvia d’algun tòxic o medicament.
Principal font bibliogràfica: Associación Española de Pediatría de Atención Primaria, 2019