Història

Des que a començaments del segle XX es construí a Inca el quarter del General Luque (1909-1915), anà creixent al seu voltant i més enllà de la via del tren una barriada, a la qual ja el rector Rayó volgué dotar d'església i per això hi comprà un trast. El seu successor, l'ecònom Francesc Garau, hi bastí una capella i n'encarregà la cura a les Germanes de la Caritat.

El 14 d'agost de 1947, començà a funcionar el parvulari i el dispensari de Crist Rei. Des dels seus inicis, fou atès per dues religioses de la Caritat que diàriament es desplaçaven fins a Crist Rei, des del convent que les germanes tenien al carrer de Sant Francesc, dematí, horabaixa i nit.

Dia primer d'octubre de 1950, sor Magdalena del Crucificat Obrador arribà a la comunitat d'Inca per fer-se càrrec de l'escola, encara no acabada, i que s'anava construint devora la futura parròquia de Crist Rei. Hi començaren les classes dia 2. Les germanes que feien escola a Crist Rei formaven part, llavors, de la comunitat d'Inca.

Dia 20 de setembre de 1951, ja s'estaven acabant les obres del col·legi de Crist Rei; per primera vegada, les germanes hi mengen. El 20 d'abril de 1952, tota la comunitat d'Inca passà el dia al convent, ja anomenat així, de Crist Rei. El 24 de setembre hi arribà una nova mestra per al nou col·legi: sor Margalida Cànovas. L’ecònom Garau beneí el nou convent dia 5 d'octubre.

Des de llavors residirien a Crist Rei tres germanes, si bé la superiora era la de la Caritat d'Inca. El 25 d'octubre de 1953, se celebrà per primera vegada amb solemnitat la festa de Crist Rei: hi assistiren moltes germanes del convent d'Inca.

El 1960, s'iniciaren les obres per construir un convent per a la nova comunitat de religioses. El 12 de setembre de 1960, ja iniciades les obres de fonamentació del nou convent, arribà a Crist Rei sor Margalida del Pilar Bou. Fou la primera directora de la comunitat de la Caritat de Crist Rei, que en aquells moments comptava amb la directora i cinc religioses. El nou edifici es construïa al carrer de Santiago Rusiñol. El solar era de 945 metres quadrats i tenia 27 metres lineals de façana. L'edifici albergarà un convent, pensat per a 12 monges, parvulari i set aules per a 280 alumnes. Inicialment, s'hi impartí parvulari mixt i ensenyament complet per a nines.

Amb decret del bisbe de la diòcesi, dia 5 d'octubre de 1960 quedà erigida la casa de la Caritat de Crist Rei. En fou nomenada primera superiora sor Margalida Bou. Per l'estiu de 1961, es construïen noves aules al col·legi, que foren beneïdes dia 14 d'octubre amb l'assistència de la Mare general, sor Francisca Rotger. Per sufragar les despeses s'organitzà una col·lecta pel barri i la resta de la ciutat.

I arribà així el 15 d'octubre de 1961, dia en què s'inauguraren les tres primeres aules. A l'acte, hi assistiren les primeres autoritats locals, l'Il·lustríssim Senyor Vicari General de la Diòcesi Mn. Francesc Payeras Mulet i la Reverenda Mare Superiora General de les religioses de la Caritat.

El 20 de desembre de 1962, foren beneïdes les dependències del nou convent i les religioses passaren a residir-hi. El 27 de gener de 1963, el bisbe Jesús Enciso féu la primera Visita Pastoral a Crist Rei.

Obtengut el corresponent permís canònic, el 4 de febrer de 1963, a les 7.30 hores del matí, se celebrà per primera vegada l'eucaristia a l'oratori del convent de les religioses de la Caritat de Crist Rei. La celebrà el Sr. Ecònom Mn. Rafel Cladera, i hi assistí la comunitat al complet: la superiora sor Margalida del Pilar, sor Antònia, sor Joana, sor Maria, sor Francesca i sor Francesca de la Santíssima Trinitat. El servei de dispensari també passà al nou convent.

Cabdal dins la història del col·legi és la figura de sor Francisca Vaquer Bujosa. Directora titular dels dos centres de les Germanes de la Caritat d'Inca, és admirada i respectada per totes les persones que directament o indirectament han estat relacionades amb la nostra comunitat educativa. Amb ella s'ha produït la modernització i el bot qualitatiu de la nostra institució educativa.

L'any 2000, la nostra escola es desvinculà a nivell organitzatiu i de gestió de l'altre col·legi de les Germanes de la Caritat d'Inca, situat al número 2 del carrer de Sant Vicenç de Paül, i, l'any 2009, canvià el seu nom —denominat fins aleshores Sant Vicenç de Paül— pel de Beata Francinaina Cirer, que ens motiva per seguir donant el millor de tots nosaltres en benefici de l'educació del nostre alumnat.