El meu avi, Pedro Agramunt, és una persona molt especial per a mi. Té 92 anys i va néixer el 31 d'octubre de 1932 a Sant Jordi, un petit poble de la Comunitat Valenciana. És una persona amable, tranquil·la i molt divertida, i m'encanta passar temps amb ell escoltant les històries de quan ell era jove, que m'han ajudat a entendre millor com era la vida abans.

Quan era jove, amb 18 anys, li agradava jugar a futbol i es va apuntar a l’equip del poble. M’ha explicat que competia amb altres pobles propers, viatjant per la zona per jugar partits. Amb aquestes històries que em conta em puc imaginar com era la vida als anys 50 i com disfrutaven amb coses tan senzilles però plenes de diversió com el futbol.

A més de futbolista, també era molt treballador. Treballava al camp amb el meu pare, ajudant-lo a treballar les terres que, amb el temps, han passat a ser del meu avi. Durant aquells anys, el meu avi sovint anava d’un poble a l’altre caminant o amb cavall, hi havia uns 14 km. Un dels seus treballs més curiosos era la compra i venda de cavalls. M’explica que li donaven un cavall, i ell s’encarregava de portar-lo fins al lloc on l’havien comprat. 

L’any 1964 es va casar a Cervera del Maestre, un poble molt proper a Sant Jordi, i aquest any ha celebrat els 60 anys de matrimoni, una quantitat d'anys que motes persones voldrien arribar. Després del casament, ell i la seva esposa, la meva àvia, van anar a viure a una casa d’aquest poble, una casa que encara es conserva i que la meva família intenta reformar.

Per a mi, el meu avi és molt més que un familiar; és un mentor i una inspiració. M’ha ensenyat coses importants i ha estat al meu costat en molts moments de la meva vida, com el dia que vaig néixer o el dia de la meva comunió. Sempre ha estat present en els meus moments feliços, compartint el seu amor per mi.

Una de les coses que més al·lucino d’ell és que té una olivera mil·lenària catalogada a la zona del Maestrat. Quan parlo amb ell sobre aquestes coses, sento que m'està transmetent coses que, segurament algun dia, siguin meves.

Encara que els anys li han passat factura físicament, el meu avi té la seva mentalitat clara, el seu sentit de l'humor i la seva tranquil·litat. És una persona fenomenal a la meva vida, i estic orgullós per tot el que he après d'ell. És una font de saviesa, força i amor incondicional.