Informacions des de l'EAP


Pensar junts la tasca de l’EAP

7 de juny 2017, 4:57 publicada per SE EAP G-02 Baix Empordà   [ actualitzat el 8 de juny 2017, 0:33 per Servei Educatiu del Baix Empordà ]

C:\Users\Dolors\Desktop\images.jpegAquest mes de maig l’EAP del Baix Empordà ha fet arribar a tots els centres de primària una enquesta de valoració sobre la tasca de l’EAP. La iniciativa parteix de l’afany de millora en les actuacions dels professionals dels EAP i d’un procés reflexiu que hem iniciat des de l’anàlisi profund de la pròpia tasca i el servei ofert als centres.  Aquesta reflexió interna no seria completa sense poder disposar de les vostres aportacions des de les escoles.

Hem de promoure processos de canvi? De quina manera el temps de dedicació a la tasca pot ser més eficient i efectiu? Quines són les prioritats que ens hem de marcar com a equip de treball?

La curiositat per trobar resposta a aquests interrogants actua com a motor per emprendre els canvis que ens demana un món que evoluciona molt ràpidament. El nostre context sociocultural és molt divers i ens cal saber modificar les nostres pràctiques en funció dels nous temps. L’escola inclusiva ha d’entendre les diverses realitats que l’envolten per tal de situar-nos com a educadors i agents de canvi.

Són molts els reptes que dia a dia s’obren als nostres ulls i trobar els resultats d’una avaluació psicopedagògica individual no pot ser la pedra angular de la nostra tasca. Justament el final d’una avaluació psicopedagògica és l’inici (o pot ser-ho) d’una nova manera de treballar compartida,  vet aquí el repte real.  El treball col·laboratiu d’assessors  i mestres, ha de poder convergir per donar força al canvi de rumb de les pràctiques educatives a la nostra comarca, tant complexa en el seu entramat social i cultural.

Els sabers són múltiples, com les intel·ligències, i tots ells conformen un teixit educatiu que defineix diferents centres escolars, complexes i únics. Apostem per un assessorament producte d’un procés de negociació i revisió continua entre els agents educatius. La tasca assessora ha de ser dinàmica, col·laborativa, interprofessional, flexible i canviant perquè ha d’ adaptar-se  a les diferents realitats, compostes de demandes diverses, professionals diversos,  famílies diverses, escoles diverses, municipis diversos,... motivacions diverses en definitiva que hem de saber escoltar per comprendre, aprendre i/o desaprendre. 

Volem fer-ho pensant com fer-ho, escoltar què fem, comprendre què fem i idear junts què volem ser com a assessors, com a mestres, com a educadors des d’una visió sistèmica i constructivista, que ens ajudi a ser promotors de canvis en una societat que empeny.

El fisioterapeuta a l'escola

3 d’abr. 2017, 4:03 publicada per Servei Educatiu del Baix Empordà   [ actualitzat el 26 d’abr. 2017, 4:38 per SE CRP del Baix Empordà ]

Com ja sabeu els fisioterapeutes formem part de l’equip de l’EAP. Des de fa dos anys s’està portant a terme un nou model d’intervenció centrat en l’entorn (MCE) del fisioterapeuta a l’escola.
Davant de les demandes dels diferents centres en quan al mobiliari de les aules, la postura dels nens i equip docent, s’ha iniciat una nova línia de treball d’assessorament d’higiene postural als centres.  Es poden donar xerrades al claustre o a l’alumnat per agafar més consciència dels bons hàbits posturals.
Per exemple, en les aules ens trobem que els alumnes creixen a diferents ritmes i el mobiliari és el mateix per a tots. Això fa que hi hagi alumnes que no estan ben asseguts i això condiciona el seu rendiment escolar i el seu benestar físic.
Una bona sedestació es aquella que els angles del peu, genoll, maluc i colzes estan en angle recte (90º) i l’esquena totalment recolzada al respatller.
Per aquesta raó hem de tenir en compte l’alçada i profunditat de la cadira i l’alçada de la taula.

Una sedestació correcta és important ja que:
- Dona sensació de comoditat i benestar
- Millora el nivell d’alerta, atenció i integració de conceptes
- Facilita la coordinació òcul-manual: l’escriptura
- Facilita la funció visual: la lectura
- Evita dolors i deformitats d’esquena
- I evita l’adquisició de patrons de postura negatius.


Per tal d’acostar el fisioterapeuta a les escoles, els diferents centres poden sol•licitar, a través del psicopedagog de l’EAP, la revisió del mobiliari del centre, de realitzar una xerrada informativa al claustre i/o a les aules i assessorament per demanar nou material.

L'Equip de Fisioterapeutes de l'EAP.

Bullying, treballem per a la intervenció

7 de març 2017, 8:04 publicada per SE EAP G-02 Baix Empordà   [ actualitzat el 8 de març 2017, 5:54 ]

Del 25 d’octubre al 7 de març, l’EAP del Baix Empordà i altres professionals de centre han participat en una formació sobre la temàtica del bullying, de la mà d'en Jordi Collell, reconegut especialista en la matèria.
L’objectiu ha estat la reflexió, aprofundiment i coneixement de les variables i els processos implicats en aquest fenomen, determinar-ne les causes i finalment aconseguir una proposta d’intervenció conjunta entre professionals i centres.
S’ha partit d’una mirada conceptual i les seves variants per poder distingir el bullying d’altres formes de violència a les aules. Així mateix ens hem apropat al perfil dels implicats i les seves interrelacions amb una interessant aportació de materials, vídeos i altres recursos que ens poden ser molt útils en la pràctica diària.
El repte de les sessions ha estat  trobar les estratègies compartides per treballar des de la prevenció, és a dir, saber detectar amb quines estratègies compten els centres i el seu context de referència per poder evitar aquest tipus d'agressió.

Experiències com la de Castell Platja d'Aro, model d’actuació compartida entre escola, família i entorn, amb forta implicació municipal,  i altres que podem iniciar en les nostres demarcacions, parteixen dels següents objectius:
- A nivell de centre, oferir informació i formació als diferents professionals sobre l'assetjament escolar i les maneres d'abordar-lo per aconseguir que tothom es comprometi en la seva prevenció i tractament.
- A nivell de classe, influir sobre els estudiants perquè en lloc d'acceptar silenciosament la situació d'assetjament recolzin les víctimes i transmetin així que no accepten les pràctiques abusives.
- A nivell dels estudiants, abordar els casos greus de manera efectiva que inclou una discussió del seguiment per comprovar que la situació ha canviat. 

 
                      
ENLLAÇOS D'INTERÈS:
-  Material audiovisual:   Bully dance, Friends
Ressenyes de llibres:
- "BULLYING: Aulas libre de acoso"  de l'autor Allan Bean
- "El acoso escolar"  de l'autor William Voors (per pares)

Taller d'Habilitats Parentals

24 de gen. 2017, 8:22 publicada per SE EAP G-02 Baix Empordà   [ actualitzat el 25 de gen. 2017, 0:50 per Servei Educatiu del Baix Empordà ]

El curs passat el SEBE i l’Ajuntament de Palamós van posar en marxa el primer Taller d’Habilitats Parentals adreçats als pares amb fills al cicle infantil de l’escola Vila Romà. Enguany es farà la segona edició de gener a març de 2017 i també està previst realitzar la primera edició a l’escola La Vila a partir del mes d’abril fins el mes de juny d’aquest mateix curs.
El taller és una resposta de la treballadora social de l’EAP a la preocupació dels centres educatius sobre les mancances i/o dificultats parentals a l’hora de posar límits i normes als infants i la importància de la seguretat i l’afecte.

El programa del TALLER s’estructura en diversos temes que es desenvolupen all llarg de les sessions i pretén contribuir a que pares, mares, fills/es:

• Comprenguin el comportament humà per poder entendre les relacions que s’estableixen 
• Reconeguin com  afecten les emocions i els sentiments en el nostre comportament 
• Millorin la comunicació amb ells mateixos i les persones del seu entorn 
• Desenvolupin habilitats d’escolta, de resolució positiva de conflictes, de negociació i de presa de decisions. 
• Comparteixin amb altres pares els reptes  que comporta la criança i educació dels fills/es. 

Aquest mes de desembre passat s’ha desenvolupat el mateix programa adreçat als pares de P-3  de l’escola Portitxol, tots els dilluns de 3 a 5 de la tarda.    

El dol als centres educatius

24 de nov. 2016, 8:40 publicada per SE EAP G-02 Baix Empordà   [ actualitzat el 22 de des. 2016, 0:49 per SE CRP del Baix Empordà ]

La quotidianitat de la vida de les institucions i comunitats es pot veure sotmesa a canvis que poden patir els seus membres i que poden afectar el dia a dia personal i col•lectiu. Entre aquestes situacions sobtades es pot donar la mort d’un membre de la comunitat en circumstàncies ben diverses i que tenen un impacte directe en l'entorn immediat però també en el sistema interpersonal i intrapersonal dels afectats. Les circumstàncies de la mort es poden donar dins i fora dels recintes escolars i poden haver estat o no previsibles. Malauradament els últims temps l'entorn de centres educatius propers s'hi han vist afectats.

Des de l’EAP s’ha creat un seminari de referents del dol que ha estat treballant en un document orientatiu sobre les primeres actuacions a realitzar en els cas d’un decés a la comunitat educativa. S’han establert uns punts d’actuació que s'inicien amb la creació d’una comissió de suport al dol a cada centre que pot marcar les bases organitzatives de les passes a seguir , en el cas que es produïssin tan malaurats esdeveniments.
Els documents elaborats per cada centre restarien a disposició del claustre i servirien de protocol d’actuacions immediates amb uns referents concrets que formarien part d’un gabinet de crisi, tot marcant les passes a realitzar dins i fora del centre.
El gabinet de crisi designarà un portaveu com a persona responsable de les relacions externes del centre amb els mitjans de comunicació, famílies, etc, havent acordat prèviament quina serà la informació a transmetre perquè les circumstàncies poden ser ben variades.

De manera genèrica el mateix document recull les recomanacions següents en quan a les primeres actuacions:
- Donar missatges clars i concrets.
- Facilitar l’expressió de sentiments a l’aula, tant del professorat com de l’alumnat.
- Cada tutor/a explicarà els fets al seu grup classe, de forma objectiva i sense entrar en valoracions, i dedicarà una estona a parlar-ne.
- Si algun docent no es veiés amb cor de fer-ho es podria demanar ajuda a l’equip directiu, a l’EAP o a altres professors.
- Fer una atenció especial al grup d’alumnes més directament afectat per la pèrdua.

Us recordem que l'Àngels Miret, coordinadora d’aquest seminari, ha escrit recentment el llibre El centre educatiu de Dol, publicat al gener del 2016 per Tarannà Edicions. Trobareu un recull d'experIències de situacions de dol en diferents centres educatius.

Organització i gestió per a la intervenció en situacions de dol als centres educatius

Compartir aquest article


I res no acaba mai...

17 d’oct. 2016, 8:04 publicada per Servei Educatiu del Baix Empordà   [ actualitzat el 22 de des. 2016, 1:11 per JOAN RISTOL PERXES ]

Quan  intencionadament l’escola va més enllà dels plans i programes convencionals,  arriba a descobrir el nen. És a dir, una infància autèntica, real. Una infància en plena construcció però en tota la seva magnitud. Quan passa això, l’escola comença a fer els deures de les diversitats, a escoltar les lliçons de la història del present, a aprendre a llegir els contes de les realitats, a aprendre a escriure els informes en poesia, a descriure la geografia humana al mapa de les desigualtats, a memoritzar l’ortografia de la diferència, a comprendre la gramàtica i les matemàtiques de la vida de cada dia, a formular la física i la química de les emocions, a manejar la plàstica del coneixement, a aïllar les incògnites de la inclusió, a convertir les carències en oportunitats, a recitar les experiències compartides, a interpretar la música de la felicitat volguda.
Aquell dia, aquest dia, avui, comença tot, tot s’obre, tot emergeix, tot (re)comença, tot (r)evoluciona... I res no acaba mai.

Amb tota  l’estima i l’admiració per tots els amics que hem compartit  aquests  anys de feina a les escoles i de compromís amb l’educació.  [emoticons variats]

Manel

Fotograma de la pel·lícula “ÇA COMMENCE AJOURD’HUI” [“Hoy empieza todo”] (de Bertrand Tavernier, 1999).

Un sincer homenatge als i a les mestres que, més enllà de les burocràcies oficials,  entenen la seva feina a les escoles com un veritable compromís amb el desenvolupament de la infància i amb la lluita perquè  la seva pròpia realitat social sigui més justa i solidària.

Manel Miralles Teixidó
Baix Empordà, setembre del 2016

Compartir aquest article

En Manel Miralles es jubila!

8 de set. 2016, 5:32 publicada per NURIA PARETA RUBAU   [ actualitzat el 22 de des. 2016, 1:12 per JOAN RISTOL PERXES ]


Aquest setembre en Manel Miralles es jubila.

En Manel ha format part de tota la història de l'EAP del Baix Empordà, ha estat una peça clau a l'equip.

Volem agrair-li la seva feina, el seu suport i el seu tan valuós acompanyament al llarg de tots aquests anys.

Molta sort Manel!

Compartir aquest article

EAP: Inici de curs 16-17

7 de set. 2016, 3:59 publicada per Servei Educatiu del Baix Empordà   [ actualitzat el 22 de des. 2016, 1:14 per JOAN RISTOL PERXES ]

L'EAP del Baix Empordà us desitja un molt bon curs!

Aquesta és la distribució dels professionals de l'EAP per centres per a aquest curs 2016-2017:

SECTORMUNICIPICENTREProfessional EAP
SANT FELIUSANT FELIU Escola BaldiriBÀRBARA VERGÉS

SANT FELIU Escola GazielMERCÈ PARRA

SANT FELIU Escola l’EstacióMERCÈ PARRA

SANT FELIU Escola ArdenyaMERCÈ PARRA

SANT FELIU Institut Sant Feliu MERCÈ PARRA

SANT FELIU Institut Sant ElmBÀRBARA VERGÉS

SANT FELIU Centre Educ. Sant JosepBÀRBARA VERGÉS

SANT FELIU Centre Educ. Cor de MariaBÀRBARA VERGÉS
CALONGECALONGE Escola Pere RossellóANNA RIDAO

SANT ANTONI Escola La Sínia ANNA RIDAO

SANT ANTONI Escola Llevantí de MarANNA RIDAO

SANT ANTONI Institut Puig CargolANNA RIDAO
VALL D’AROSANTA CRISTINA Escola PedraltaENCARNA PIÑEIRO

PLATJA D’ARO Escola els EstanysENCARNA PIÑEIRO

PLATJA D’ARO Escola FanalsENCARNA PIÑEIRO

CASTELL D’ARO Escola Vall d’AroENCARNA PIÑEIRO

PLATJA  D’ARO Institut RidauraENCARNA PIÑEIRO
PALAMOSPALAMÓS Escola Vila-romàANNA RIDAO

PALAMÓS Escola La VilaJOAN LLUÍS ALONSO

VALL-LLOBREGA Escola Vall-llobregaENCARNA PIÑEIRO

PALAMÓS CEE Els ÀngelsNÚRIA PARETA

PALAMÓS Institut PalamósJOAN LLUÍS ALONSO

PALAMÓS Col·legi La Salle PalamósJOAN LLUÍS ALONSO

PALAMÓS Escola Vedruna PalamósANNA RIDAO
PALAFRUGELLPALAFRUGELL Escola Barcelò MatasLOURDES DALMAU

PALAFRUGELL Escola Torres JonamaLOURDES DALMAU

PALAFRUGELL Escola Pi VerdLOURDES DALMAU

PALAFRUGELL Escola CarriletDOLORS MOLINA

MONT-RAS Escola Torres JonamaBÀRBARA VERGÉS

BEGUR Escola Dr. ArrugaLOURDES DALMAU

ESCLANYÀ Escola L'Olivar VellBÀRBARA VERGÉS

PALS Escola QuermanyBÀRBARA VERGÉS

PALAFRUGELL Institut Frederic MartíDOLORS MOLINA

PALAFRUGELL Institut Baix EmpordàLOURDES DALMAU

PALAFRUGELL Col·legi Vedruna PalafrugellBÀRBARA VERGÉS

PALAFRUGELL Centre Prats CarreraBÀRBARA VERGÉS

PALAFRUGELL Col·legi Sant JordiBÀRBARA VERGÉS
TORROELLATORROELLA Escola Guillem de Montgrí LÍDIA MASÓ

TORROELLA Escola Portitxol LÍDIA MASÓ

VERGES Inst. Escola Francesc Cambó   JOAN LLUÍS ALONSO

ULLÀ Escola Puig RodóJOAN LLUÍS ALONSO

BELLCAIRE Escola RajaretJOAN LLUÍS ALONSO

ALBONS Escola La BrancaJOAN LLUÍS ALONSO

TORROELLA Institut Montgrí       LÍDIA MASÓ

TORROELLA Col·legi Sant GabrielLÍDIA MASÓ
LA BISBALLA BISBAL Escola Joan MargaritLUPE FERNÁNDEZ

LA BISBAL Escola Mas ClaràLUPE FERNÁNDEZ

LA BISBAL Escola EmpordanetLUPE FERNÁNDEZ

VULPELLAC Escola ForallacLUPE FERNANDEZ

CORÇÀ Escola El RodonellLUPE FERNANDEZ

ULLASTRET Escola L’EstanyLUPE FERNANDEZ

CRUÏLLES Escola Les GavarresLUPE FERNANDEZ

SANT SADURNÍ Escola La Pedra DretaLUPE FERNANDEZ

LA PERA Escola Pedra BlancaLUPE FERNANDEZ

LA BISBAL Institut La BisbalNÚRIA PARETA

LA BISBAL Col·legi Cor de Maria LBNÚRIA PARETA
Compartir aquest article

Llengua escrita i diversitat. El paper dels/les mestres

8 de juny 2016, 1:17 publicada per JOAN RISTOL PERXES   [ actualitzat el 27 de juny 2016, 1:23 per Servei Educatiu del Baix Empordà ]

Escriure i llegir són activitats cognitives molt complexes. Els ritmes d’aprenentatge dels alumnes són molt diferents. Hi ha nens que segueixen un ritme molt lent per aprendre’n, hi ha alumnes que sols no poden arribar a fer-ho i que necessiten uns suports per treballar el tema. O nens que llegeixen i escriuen sense cap obstacle, fins i tot poden ajudar els altres en activitats de grup, de treball cooperatiu...
Ajudar a fer aquests aprenentatges, amb més dificultats o menys, s’ha de fer en tots els contextos i situacions, escolars i socials. Des de les aules ordinàries fins a les escoles especials.
Les propostes de treball d’orientació constructivista tenen en compte tots els processos individuals i grupals. Escriure és molt més que un problema gràfic i llegir és molt més que reconèixer lletres. Escriure no és una simple transcripció de sons sinó una producció de textos. Llegir no és una simple identificació de lletres sinó la comprensió del text. El tema fonamental és que l’alumne pensi i reflexioni al seu nivell i que l’escola l’ajudi a construir i a estructurar aquest pensament.
Així, des d’aquesta perspectiva, s’intenta oferir la possibilitat a tots els alumnes que puguin seguir el seu procés segons les seves capacitats i necessitats. Es va aprenent el llenguatge parlant i conversant, explicant i escoltant, preguntant i responent, pensant i també memoritzant, …, escrivint i llegint…, i amb els altres, amb el grup, amb el mestre, a l’aula, amb tots…
Les activitats de l’aula permeten una diversitat de produccions, orals i escrites, visuals, gràfiques... en una mateixa tasca a fer i al mateix moment. Un alumne pot escriure un fragment de conte i l’altre, del mateix conte, farà una llista dels personatges o només el títol, és igual. Tothom pot treballar segons el seu ritme. Tres alumnes fan una escriptura col·lectiva d’una notícia per la revista de l’escola, dos companys preparen el suro on es classificaran les notícies amb els títols de cada secció del diari, i quatre buscaran les fotos a l’ordinador que corresponen a les seccions i escriuen una descripció breu al peu de les imatges. I el mestre ajuda la feina a fer. Diferents ritmes, però funcionant tots a la mateixa hora.
En una mateixa aula pot haver-hi alumnes que es deixen lletres a l’hora d’escriure i uns altres que es plantegin dubtes ortogràfics de si una paraula porta una o dos erres... Tots treballen reflexivament, tots fan el que poden, el mestre els coneix i els  ajuda. Cada alumne és avaluat segons les seves possibilitats i a cadascú se li reconeix el treball fet.

ENSENYAR també és una feina complexa. Per a què els alumnes aprenguin  significativament, la mestra, el mestre ...
▪ Ha de tenir clar que és el que els alumnes han d’aprendre: ha de prendre decisions i d’organitzar els continguts.
▪ Planifica les diferents activitats que permetin la reflexió, que puguin ser fetes per tota la diversitat dels alumnes.
▪ Organitza l’aula segons les diferents activitats i tasques que es plantegi...
▪ Aporta informacions, materials, experiències...
▪ Coneix els seus alumnes, avalua, valora els treballs i ofereix l’ajuda necessària...
▪ Planteja vertaders conflictes cognitius als alumnes..., no els dóna la solució, al contrari, valora el seu esforç de comprendre i d’intentar trobar vies de solució a aquests conflictes.
▪ Dóna sentit a l’activitat, als Projectes, a l’organització de l’aula, a l’ús dels materials...
▪ Per tant, AJUDA A ESCRIURE I A LLEGIR.

Amb la perspectiva constructivista i un enfocament comunicatiu es planteja una via de treball amb la diversitat que ens ve donada. Com hem vist abans, no té sentit que tots els alumnes facin la mateixa activitat, amb el mateix nivell de dificultat, tots al mateix temps. Al contrari, es tracta de tenir estratègies per atendre la gran varietat de demandes que es produeixen al mateix moment a cada una de les aules de qualsevol escola.

Manel Miralles Teixidó
EAP del Baix Empordà

Compartir aquest article

El llenguatge escrit no s'aprèn espontàniament

26 d’abr. 2016, 0:27 publicada per Servei Educatiu del Baix Empordà   [ actualitzat el 27 de juny 2016, 0:31 per JOAN RISTOL PERXES ]

Els nens i les nenes aprenen a parlar per  immersió en un univers oral, familiar. No es requereix cap sistema o mètode especial de ensenyament per aprendre a parlar, a menys que no hi hagi obstacles auditius o físics.
No obstant, a llegir i a escriure no se n’aprèn espontàniament, ni per maduració només. Ningú ho fa sense que se li ensenyi amb intenció. Una de les funcions fonamentals de l’escola és, precisament, la d’alfabetitzar, de fer possible l’accés a la cultura escrita.
És a dir, el saber espontani infantil, encara que sigui sorprenent,  no és suficient. En primer lloc, no tots els i les alumnes disposen de la mateixes idees prèvies en relació al llenguatge escrit. Aquestes idees van naixent  de la reflexió sobre l’experiència. En moltes famílies no es llegeix, no s’escriu. Fins i tot a molts nens no se’ls explicat mai cap conte. Per això, la cultura escrita requereix una major informació de la que s’ofereix habitualment en moltes llars. Tot això, doncs, pot i ha d’aportar-ho l’escola. 
Accedir al sistema alfabètic propi de la nostra escriptura exigeix ajuda. El nen va aprenent, va construint les pròpies hipòtesis sobre com funciona la llengua escrita,  perquè els mestres, els propis companys,  els pares i el mateix entorn, li proporcionen l’ajut necessari per trobar solucions als “problemes cognitius” que li representen la comprensió i l’elaboració dels textos. 
La cultura escrita suposa una gran quantitat de conceptes i coneixements que són necessaris transmetre o oferir als alumnes per posar-los al seu abast. Perquè  aquesta cultura lletrada no s’aprèn espontàniament.
Els nens i les nenes poden elaborar aproximacions sobre del que és l’escriptura i la lectura. No obstant, requereixen un ensenyament intencionat per l’aprenentatge de la llengua escrita per poder construir els significats culturals que es transmeten pel llenguatge i per desenvolupar-ne les capacitats comunicatives que necessita l’aplicació o l’ús funcional d’aquest llenguatge.
Aprendre a comunicar-se a través del llenguatge escrit  demana una motivació especial i unes actituds positives que han de ser treballades i viscudes en un context engrescador, explícitament per això.  
Ensenyar a escriure i llegir és una de les tasques més primordials de l’escola.  Per això, aquesta escola ha d’estar disposada a acollir  les idees pròpies i genuïnes que elaboren els alumnes en el seu procés d’aprenentatge  i, a la vegada,  a  oferir i a aportar totes les vies imprescindibles per ajudar-los a construir els coneixements necessaris per a què aquest procés es vagi consolidant progressivament. I tot això... perquè a llegir i a escriure no se n’aprèn espontàniament.

Manel Miralles Teixidó
EAP del Baix Empordà
(fragment extret i adaptat de:  MARUNY, Ll, MINISTRAL, M.  MIRALLES, M: Escribir y Leer. Edelvives-MEC, 1995).
Compartir aquest article

1-10 of 34