V Olimpíada

Dilemes morals relacionats amb la revolució i la utopia


Revolució sociopolítica

La vida o la revolució

Dong-yui és un jove advocat nordcoreà que no està d'acord amb la dictadura militar que governa al seu país. Va estudiar Dret perquè volia ajudar els líders opositors al règim a sortir de la presó. Un amic l'ha convidat a unir-se a la seva associació il.legal i a lluitar per la democràcia al seu país. Dong-yui sap el que això suposa: accions clandestines, la persecució,  la detenció, l'empresonament, la tortura i fins i tot la mort, com li va passar a un company seu de facultat. Dong-yui creu que sense llibertat no val la pena viure, però pateix per la seva mare gran, la seva dona i el seu nadó de pocs mesos. Ha de comprometre's el Dong-yui amb l'associació il.legal d'oposició al règim?


Revoltar-se contra la llei

Calàndia és jurídicament una regió d'un Estat d'Europa occidental però amb unes peculiaritats històriques, lingüístiques i culturals diferenciades, no sempre compreses ni respectades per l'Estat del qual forma part. Això fa que bona part de la seva població, que és majoria en el Parlament, aspiri a deixar de ser una regió per passar a ser un Estat independent. El govern de Calàndia vol dur a terme un referèndum vinculant per conèixer el parer majoritari de la població al respecte, però aquesta pretensió no té lloc en la legalitat vigent en el país. Tots els intents de diàleg entre el govern regional i el govern de l'Estat han fracassat. Ha de tirar endavant el govern de Calàndia la proposta del referèndum malgrat ser il·legal?


El fi justifica els mitjans?

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Pere Pi estan cansats de queixar-se a Direcció pel mal estat del mobiliari i de les instal·lacions del centre. No és que hi hagi cap perill per a la seva integritat física, però les taules i cadires ballen, estan ratllades i amb trossos de fusta que falten, les parets també estan guixades i brutes, la meitat de fluorescents estan fosos i a les pissarres no s'hi escriu bé. Com que la Direcció no respon les seves demandes de neteja i renovació del mobiliari, decideixen fer un acte de protesta que cridi l'atenció: buidar totes les papereres pels passadissos i aules de l'Institut, fer més malbé encara taules i cadires perquè les renovin i embrutar encara més les parets perquè les pintin. Creus que els alumnes farien bé actuant d'aquesta manera?


Rebel·lió a l'aula


La Núria estudia 4t d’ESO i és representant dels alumnes en el Consell Escolar del centre. Quan hi ha una convocatòria de vaga del Sindicat d’Estudiants, els estudiants membres del Consell Escolar es posen en contacte amb els delegats per saber si els alumnes dels diferents grups (de 3r d’ESO fins a 2n de batxillerat) estan d’acord amb la convocatòria i presenten dins del termini previst per la llei i les normes del centre, la petició al director. Aquest l’aprova i els estudiants que volen i que compten amb l’autorització dels pares fan vaga el dia o dies convocats. En aquesta ocasió la convocatòria ha arribat amb poc temps i els representants dels alumnes en el Consell Escolar, Núria inclosa, s’han despistat fins al punt que no han pogut presentar la petició al director dins del termini previst. El director els comunica que no hi haurà vaga, perquè s’ha de seguir la normativa al respecte i en aquest cas no ho han fet. La notícia es difon pel centre i molts estudiants estan en desacord amb la decisió del director. Des de les tutories s’explica la raó i que és necessari complir les normes per poder exercir el dret a vaga, ja que tot dret implica un deure. Molts estudiants segueixen sense estar d’acord i volen fer la vaga igualment. Entre els alumnes membres del Consell Escolar hi ha diferències. Alguns volen fer la vaga, sigui legal o no, perquè pensen que els seus drets no es poden veure afectats per un incompliment normatiu que els limiti. Altres creuen que les normes s’han de respectar, tot i que estan d’acord amb fer vaga i són conscients de que ha estat responsabilitat seva no poder complir el termini establert. Si fossis la Núria, què faries?


La llibertat com a utopia

L'Albert té 22 anys. Acaba de llicenciar-se de forma brillant i tothom creu que l'espera un gran futur. Però la societat moderna no el satisfà. Se sent incòmode, encadenat i infeliç en una societat hipòcrita i materialista que no satisfà les seves aspiracions més profundes. Es proposa, doncs, deixar-ho tot: amics, família, ciutat, diners, treball...i anar-se'n a viure sol en plena natura per trobar-se a si mateix i experimentar una vida lliure i autèntica. Sap que marxar sense diners i sense saber com viurà és una decisió arriscada, però no pot viure més dins de la civilització. Creus que l'Albert ha de tirar endavant el seu propòsit?

Basat en el cas real de Christopher McCandless



Revolució tecnològica


El robot de companyia
El Lluís és un alt executiu d'una empresa de robòtica que per motius professionals viu a l'estranger. La seva mare ja és una anciana octogenària que viu al seu poble de tota la vida. Ja fa uns anys que es va quedar vídua i quan parla per telèfon amb el seu únic fill, li comenta sovint que se sent trista i sola. El Lluís no té temps per visitar la seva mare i es planteja que potser li podria comprar un robot que l'ajudés en les tasques domèstiques i li fes companyia. Creus que el Lluís ha de comprar el robot per a la seva mare?

Inspirat en el curt d'animació https://www.youtube.com/watch?v=0nIZCfkp4Dk


Enamorar-se d'un robot
Hiroshi Ishiguro és un enginyer japonès  amb una dilatada experiència en la creació de robots androides cada cop més realistes, amb una aparença humana molt versemblant.  Una de les seves últimes creacions, anomenada Erica, és capaç de comprendre i utilitzar dos mil caràcters, de gesticular amb naturalitat, d'improvisar respostes i expressar sentiments i emocions. Un jove estudiant, empleat del laboratori del Dr. Ishiguro, ha agafat tant d'afecte a l'Erica que ha arribat a sentir-se'n  enamorat. Ha tallat amb la seva xicota, vol comprar l'Erica, valorada en 900.000 €, i emportar-se-la a casa seva. Els seus pares són milionaris i sempre li han donat tots els seus capricis, però ara pensen que el seu fill no sap el que es fa. Creus que li haurien de comprar el robot?

Inspirat en http://www.lavanguardia.com/ciencia/20111011/54229819875/hiroshi-ishiguro-los-humanos-llegaran-a-enamorarse-de-los-androides.html



Amb el mòbil sota la pell

L'Ari és una noia de 18 anys enganxada al mòbil, del qual no es pot separar ni un moment. Però sempre ha trobat molt molest haver de dur-lo a la butxaca quan no porta bossa, o a la mà quan no porta butxaques, o no poder contestar quan té les mans ocupades. A més, l'ha perdut i li han robat més d'un cop. Per això li ha cridat molt l'atenció l'anunci d'una gran marca de smartphones que ha llançat al mercat el primer mòbil que s'instal·la al canell de forma subcutània, de manera que l'aparell forma part del teu cos. S'activa i desactiva per la veu, és resistent a l'aigua i no notes que el portes. Ja té decidit comprar-se'l i sotmetre's a aquesta intervenció quirúrgica per no haver de preocupar-se de no perdre'l i per poder utilitzar-lo sempre que vulgui, tingui o no les mans ocupades. Creus que és una bona idea?


Esperant la resurrecció
La Lisa és una noia de 14 anys que pateix un càncer terminal. És molt jove i no vol morir. Ha conegut una tècnica, la criogenització, que consisteix en congelar el cos a temperatures inferiors a -120º per tal de reanimar-lo en un futur. La Lisa creu que la criogenització li dóna l'oportunitat de ser guarida i despertada encara que sigui al cap de centenars d'anys, quan s'hagi trobat una cura per al seu càncer. La seva mare li dóna suport, però el seu pare creu que és una bogeria. La Lisa ha fet un escrit a la justícia del seu país perquè li permetin complir el seu desig. Què creus que hauria de dictaminar el jutge?

Basat en el cas real d'una adolescent britànica
http://www.abc.es/sociedad/abci-nina-britanica-gana-batalla-legal-para-congelar-cuerpo-tras-muerte-201611181105_noticia.html


Comments