Benvingut/da a l’espai creat per treballar a l'escola la repressió durant la postguerra a Mataró, a través de testimonis de memòria oral.

En la proposta de treball que us presentem  hem col·laborat el Centre de Recursos Pedagògics de Mataró, l'Ajuntament de Mataró i Comissió Memòria Gent Gran. Els seus inicis els hem de buscar, però, en el projecte “Repressió franquista de postguerra a Mataró. 1939-1957″, iniciativa de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC) i l’Ajuntament de Mataró amb col·laboració amb el Banc Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de difondre les experiències vitals de vuit testimonis que les han viscudes directa o indirectament.

S'ha fet una recerca avançada del concepte repressió per aplicar-lo com a punt de partida d’aquest dossier. Entenem per repressió tota aquella acció del règim franquista que serveix per exercir el seu poder sobre els vençuts. Hi associem els següents conceptes: depuració (eliminació dels individus considerats perillosos i contraris al règim); exili; tortura; ús de la força per imposar el poder i no reconeixement dels drets polítics individuals. El règim franquista exerceix el control sobre la cultura, l’oci, la religió i les necessitats bàsiques dels individus (alimentació, habitatge, treball...)

  Visita de Franco a Mataró, any 1947. Foto Masachs. Fons Margarida Colomer.

Atenent-nos a aquests punts, hem triat vuit testimonis que exemplifiquen algun d’aquests conceptes.

 

L’exili a França.

Antoni Pou Serrapinyana

La família Pou Serrapinyana va fugir a l’exili per la relació política del pare. Per la seva condició de refugiats espanyols a França, van rebre un tracte discriminatori a l’hospital de Perpinyà. Això els va obligar a demanar ajuda a la Maternitat d´Elna, on va néixer el seu fill Antoni.

Guillermina Peiró Olives
L’activitat política i sindicalista del pare de la Guillermina Peiró durant la República va portar la família a l’exili forçat a França. Ell fou executat a Paterna (24-7-1942). L’any 1945, Guillermina tornava a Mataró amb part de la família. Havien perdut totes les possessions i van ser acollits per familiars. La Guillermina patirà dificultats per trobar feina, experimentarà com li volen imposar hàbits religiosos i veurà negat el seu dret de parlar en català.


La mort. 

Roser Rovira Freixenet, filla d'Esteve Rovira  Rovira

El pare de la Roser Rovira, Esteve Rovira Rovira, es va exiliar a França el 1939, on va anar a parar a diferents camps de concentració. En començar la Segona Guerra Mundial fou fet presoner de guerra a Gusen, Comando de Mauthausen, on moria el 1941.

Pere Bravo Roig, fill de Joaquín Bravo Domínguez
Joaquín Bravo Domínguez, pare de Pere Bravo, fou detingut i processat en un judici ràpid i dubtós que va acabar amb el seu afusellament al Camp de la Bota (Sant Adrià del Besòs), l’any 1939. Destaquem la seva voluntat per recuperar aquest moment malgrat el silenci imposat per la seva mare, la vídua de Joaquín.


La persecució política. 

Teresa Cortina Cirera

Teresa Cortina va viure l’experiència que el seu pare fos perseguit pel règim franquista per les seves idees polítiques i estigués exiliat i empresonat. Van patir escorcolls al seu domicili, diferents vexacions públiques i dificultats econòmiques. Continuant amb la tasca política del pare, Teresa va participar en reunions clandestines durant el franquisme i a les vagues del tèxtil del 1945 i del 1946.

 Francesc Barrera Puigví

Francesc Barrera va morir abans de poder gravar el seu testimoni, que explicava que el seu pare, Josep Barrera, membre d’una agrupació política de caire independentista, va rebre un expedient de depuració que el va degradar de categoria professional. Això el va fer caure en una profunda depressió i va obligar el jove Francesc a treballar per superar les serioses dificultats econòmiques de la família.


Repressió a la vida quotidiana. 

Manel Serras Corominas

Testimoni indirecte de la vida del seu pare -botiguer i cap del negoci familiar Sastreria Serras-, Manel Serras explica com el seu pare Enric va acabar al calabós, com s’ho va fer per sortir-ne i com es va fer amic d’un personatge del bàndol anarquista.

 Jaume Carbó Cosp

Desvinculat de la vida política, Jaume Carbó explica la gana que va patir, les crisis econòmiques i laborals que va ocasionar la guerra i el dia a dia de la ciutat. Una ciutat compartida amb els militars que hi restaven després de la Guerra.

 

Un dels objectius d'aquest treball és destacar i donar valor a la trajectòria humana dels que van patir danys morals durant la repressió a la postguerra. Així mateix, per part dels testimonis, hi ha un desig de transmetre la seva història i d’evitar que caiguin en l’oblit els records dels que s’han quedat i d’aquells que ja no hi són.




https://sites.google.com/a/xtec.cat/semataro/
Memorial gent gran
Maleta pedagogica memoria Mataró
Memorial democràtic
Amical Mauthausen Catalunya
Biblioteques de Mataró