08- El barri del Besòs, el barri de la “intifada”

Seguint la lògica de l’excepcionalitat que hem aplicat en diverses ocasions en parlar de la nostra ciutat, ara tenim que tornar a recórrer a ella, ja que és la única forma d’explicar que el nom del riu Besòs li correspongui, precisament, a  un dels dos barris que no tenen contacte directe amb ell (l’altre és la Mina).

El barri del Besòs es troba delimitat per Barcelona, pel barri de la Verneda, pel de la Catalana i pel de la Mina.

 

Seguint l’exemple de ciutat dormitori que s’havia estrenat a Sant Adrià amb la construcció dels habitatges de la Via Trajana, entre 1960 i 1964 l’empresa COVASA va erigir unes construccions a la vora de la carretera de l'antiga Mina i de l'autopista i que s'anomenen barri del Besòs (homònim amb el veí barri de Barcelona, dit del Sud-oest del Besòs), el que va que significar una gran aportació d'habitants al municipi.

Aquestes enormes edificacions del barri del Besòs i del barri de la Pau a Barcelona, en són la típica mostra del gran interès de les immobiliàries en l’aprofitament d’espais, i que ho confirma la uniformitat de les grans alçades i la trama compacta de la zona.

En gran part per aquestes construccions entre 1960 i 1967, el creixement anual mitjà de la població de Sant Adrià es de 1.057 persones a l’any. Només a l’any 1965, l’increment és de 4.000 persones, en gran part per la inauguració d’aquest grans blocs del barri Besòs.

Les dificultats històriques de manca de mitjans de transport entre aquests barris del marge dret i l’altre marge ha fet que en aquest barris es tingui tendència a anar fora de Sant Adrià,  a més de la forta influència i atracció que té el nucli barceloní. Però aquestes construccións també porten aparellades una sèrie de problemes d’urbanització, de serveis socials i tècnics, que de vegades escapen als propis municipis.

Alguns d’aquests equipaments com els escolars es van subsanar amb les escoles que hi havia per la banda de Barcelona i alguns petits centres que van anar apareixen pel barri: les escoles de Santa Isabel i la parroquial de les santes Juliana i Seproniana, l’acadèmia Túrbula i posteriorment el centre públic Cascavell; ja en l’any 1999 les noves instal·lacions dels centre Túrbula concentren en un mateix edifici la sèrie d’escoles i aules que hi havia disseminades pels baixos dels edificis.

La mancança d’aquipaments social encara no estava resolta quan va esclatar a l’octubre de 1990  l’anomenda per un portaveu dels mossos “la intifada del Besòs”.

Al voltant d’un centenar de fulls recullen a l’Arxiu Municipal el recull de premsa que sobre aquest tema va anar apareixen als diferents diaris. El 9 d’octubre de 1990, uns 200 veïns del barri s’enfrontaren al mossos d’esquadra quan aquest intentaven protegir els operaris que anaven a fer la tanca  dels terrenys anomenats de la “palmera” (un veí la va plantar, fa uns anys, expressant el seu desig de que algun dia esdevingués zona verda) i on s’havien de construir 196 habitatges socials.  Aquests terrenys eren, segons una antiga reivindicació del barri, el lloc on s’havien de construir els equipaments socials i cultural que faltaven al barri. Ja des de finals d’abril de 1989 s’havien perfilat dues tendències entre el veinat, una que no volien els habitatges (per evitar que vingués gent de la Mina) i l’altra que el que volia era el compromís de les administracions en la construcció dels equipaments.

Malgrat la confirmació de que els equipaments es farien en els baixos del edificis,  els aldarull, manifestacions (alguna amb més de 2500 persones)  van seguir i van tenir el seu moment més àlgid el dia 25d’octubre, en que es van comptabilitzar al menys disset ferits entre ells tres policies, i que varen seguir durant quatre dies més, en que fins i tot es va arribar a disparar al mossos amb trets de foc real i còctels  molotov , i en que es van fer més de quinze detencions. El dia 29 els veïns reunits en assemblea varen acordar deixar la violència i començar la via de les negociacions, amb la mediació del síndic de greuges.

Entre el barri de la Mina i el del Besòs es troba el Parc del Besos (1984), un gran espai verd  on es pot trobar zones esportives, pistes de petanca, àrees de jocs infantils i fonts d'aigua potable.

Comments