Odes‎ > ‎

1,14

La nau com a al·legoria de l’estat  

Versió original

Versió en català.


O nauis, referent in mare te noui
fluctus. O quid agis? Fortiter occupa
     portum. Nonne uides ut
     nudum remigio latus,

et malus celeri saucius Africo
antemnaque gemant ac sine funibus
     uix durare carinae
     possint imperiosius

aequor? Non tibi sunt integra lintea,
non di, quos iterum pressa uoces malo.
     Quamuis Pontica pinus,
     siluae filia nobilis,

iactes et genus et nomen inutile:
nil pictis timidus nauita puppibus
      fidit. Tu, nisi uentis
     debes ludibrium, caue.

Nuper sollicitum quae mihi taedium,
nunc desiderium curaque non leuis,
     interfusa nitentis
      uites aequora Cícladas.

Oh nau, les onades et llençaran novament
a la mar. Oh, què fas? serva’t
amb força al port. No veus,
un costat ja sense rems,

el màstil destruït pel lleuger llebeig,
com les antenes gemeguen i sense cordes
amb prou feines la quilla
podrà resistir

la mar brava? No tens ni el velam sencer
ni déus, als quals en la cruel dissort
puguis novament demanar ajuda.
Per molt que et vantis de ser filla noble

dels boscos del Pont i ostentis un llinatge
i un renom inútil: El prudent mariner no confia d'una popa guarnida. Tu, vigila
sino vols ser joguina dels vents.

Un dia em vas causar preocupació i angoixa
ara em dónes desig i una delicada cura.
Fuig dels mars que
banyen les formoses Cíclades.




Video de Laia
Ċ
VICTORIA BESCOS CALLEJA,
17 d’oct. 2013, 12:31
Ċ
VICTORIA BESCOS CALLEJA,
17 d’oct. 2013, 12:27
Ċ
VICTORIA BESCOS CALLEJA,
17 d’oct. 2013, 12:19
Comments