resclosa dimoni
La resclosa del Dimoni
Fa anys i panys que el diable té guerra jurada als àngels del cel, sos antics i afortunats germans, però d'una manera especial a l'arcàngel Sant Miquel, que comanà les regions angèliques quan la supèrbia de Llucifer alçà bandera revolucionària en les regions de l'Empir.
I és natural que l'odi etern i inextingible del diable s'estengui a tot això que d'alguna manera té relació amb el valent arcàngel. per això un capvespre d'hivern, quan les pluges continuades feien baixar l'aigua a dolls pels aiguavessos de les serralades de Falgons i de Finestres emplenant les estretes vallades de Campmajor i del Torn, el diable concebí el projecte de venjar sa fúria en el pacífic veïnatge de la primera de les dites parròquies, que havia enlairat fins al seu altar major a Sant Miquel, prenent-lo per patró celestial a tota ella.
Poc li costà rumiar gaire al diable per emprendre la realització del seu pla diabòlic. les rieres del torn i Campmajor aflueixen al riu Ser, que s'endinsa en el pas estret que li ofereixen les altes vessants de Briolf. Tancar el riu aquí és negar tot el pla de Sant Miquel de Campmajor, que bentost veurà els seus conreus convertits en aiguamolls impenetrables.
Llucifer va córrer aquí i allà tota la nit cercant les roques més grosses que atrapava als esberlats pics de Finestres per tal de construir la colossal resclosa, instrument de la seva infernal venjança.
Arribava suat i panteixant sota Briolf, carregat amb el grosíssim bloc de pedra que arrodonia per tal d'enquadrar-lo i el col·locava al llit del Ser començant la taparada. I una volta posada bé, cames ajudeu-me cap a Finestres a la recerca d'un altre bloc.
El pla de Sant Miquel de Campmajor perillava... Sortosament, Déu Nostre Senyor, que fa les coses bé, havia determinat que Santa Àgata es llogués com a porqueirola a la masia dels segalars, veïna al lloc en el riu Ser passa a ser més encongit per les muntanyes. La santa tingué esment de la diabòlica pensada i, malgrat la pluja inclement d'aquella nit d'hivern, sortí de Segalars cap a Briolf sense cap altra arma que el fus ventrut de lli que no havia deixat mai i la divina protecció que l'acompanyava per tot arreu.
En arribar a la resclosa el diable ja havia arrenglerat els blocs grandiosos formant un fortíssim fonament però la santa no el deixà continuar. Pedra que el diable col·locava, pedra que santa Àgata feia córrer aigua avall amb son fus, com si un menut roquissam que el torrent esvalotat llença daltabaix de les cingleres.
El diable porfià en va i amenaçà. Santa Àgata va destruir la infernal resclosa amb son fus fins que, amb les llums del matí, Llucifer hagué d'enfonsar-se en l'Infern deixant en pau per sempre més el pacífic i pietós poble de Sant Miquel de Campmajor.