Aloges-Goges

Les aloges de Les Estunes / Les Goges

Temps era temps vivien a Les Estunes uns éssers fantàstics eteris i invisibles, personificats en forma de dones de bellesa i finor extraordinàries.

Durant el dia s’amagaven, amb timidesa de la llum, per entre les ombres de les esquerdes i les balmes, gaudint del cant dels ocells o dels jocs i entreteniments que s’enginyaven en el seu palau de pedra. Cap mortal les podia sorprendre, però en la foscor de la nit es podia entreveure la llum resplendent dels vestits delicats amb que guarnien la gentil bellesa del seu cos quan sortien a esbargir-se a la claror de la llum de la lluna i les estrelles. Després d’haver senyalat el gall la mitja nit, i només aleshores, es manifestaven als vivents, ja ballant i emmirallant-se sobre les plàcides aigües de l’estany, ja entonant bells càntics als esperits dels boscos.

En els palaus de pedra feien les aloges grans festes i convits que eren coneguts per la gent de la contrada per l’enlluernadora claror i per la cridòria dels xisclets que sortien d’esquerdes i balmes.

Elles no tenien cap tracte amb els mortals que vivien a prop de les Estunes i s’hi mostraven indiferents: de dies els defugien amagades als llocs més solitaris del bosc, gaudint de la intimitat dels seus palaus, i d’això se n’asseguraven teixint, amb un fil imperceptible, una finíssima xarxa que impedia el pas a curiosos i atrevits. Només hi entrarien aquells que desitgessin no retornar mai més al món dels mortals i quedar-se per sempre entre la fantasia màgica dels palaus rocosos de Les Estunes.”