Biografia de Puccini
RELACIÓ ENTRE ÒPERA I CINEMA
Arguments similars:
Pretty woman - l’òpera La Traviata, de Giuseppe Verdi.
West side story - Romeu i Julieta de Gounod
El quinto elemento - Il dolce Suono de Donizetti
Cadena perpétua - ària de les Noces de Fígaro de Mozart
Mrs. Doubtfire - Largo al factotum de El barbero de Sevilla de Rossinni
TASCA:
1.- Explica breument en que consisteix un LEIMOTIV
2.- Pensa en quatre exemples que coneguis i copia l'enllaç d'un video
FUNCIONS DE LA MÚSICA AL CINEMA
Anàlisis de bandes sonores comentats:
Dels pianistes que tocaven en directe per amagar el soroll dels projectors al compositor de les partitures més famoses del cinema. Repassem la història de les bandes sonores cinematogràfiques amb il·lustracions de Núria Zaragoza.
The Jazz Singer és una pel·lícula musical estatunidenca d'Alan Crosland estrenada el 1927. És considerada majoritàriament el primer llargmetratge sonor.
En animació, el “mickeymousing” és una tècnica que sincronitza la música d'acompanyament amb les accions en pantalla i les reforça imitant exactament el seu ritme. El terme prové de les primeres produccions de Walt Disney on la música es treballava gairebé en la seva totalitat per imitar els moviments d'animació dels personatges. El primer ús conegut de mickeymousing va ser en Steamboat Willie (1928), el primer curtmetratge de Mickey Mouse de Walt Disney, amb la música de Carl Stalling (1888-1974). Les composicions de Stalling van acompanyar a Mickey Mouse, i a alguns dels seus primers companys, i fou un dels primers grans col·laboradors de Walt Disney, que també va posar la música a bona part de la famosa sèrie de curtmetratges sobre faules titulada Silly Symphonies, la primera de les quals va ser The Skeleton Dance (1929), i en color, Flowers and Trees (1932).
A aquests primers músics de la productora, possiblement a Carl Stalling, es deu la creació del denominat efecte mickeymousing que consisteix a descriure el que succeeix a través de la imitació musical. Per exemple, quan veiem el ratolí baixant per una escala, escoltem, a cada pas que dona sobre un esglaó, el so articulat d'un tambor. Es tracta doncs, d'una música descriptiva que el cinema d'animació ha utilitzat en gran manera i que inclús el cinema, principalment, clàssic de ficció també ho ha emprat en moltes ocasions. Un exemple es troba en la seqüència de l'assaltament en el bosc de Sherwood de Robin Hood i els seus afins sobre les tropes de Sir Guy de Gisbourne a Les aventures de Robin Hood (1938).
Freqüentment utilitzat en el 1930 i 1940, avui en dia està d'alguna manera desacreditat, almenys en pel·lícules serioses, a causa del sobre ús que se n'ha fet. Tot i això, encara pot ser efectiu si s'utilitza de manera imaginativa. Aquesta tècnica, juntament amb altres, ofereix informació que no està present en pantalla.