Mickeymousing

En animació, el “mickeymousing” és una tècnica que sincronitza la música d'acompanyament amb les accions en pantalla i les reforça imitant exactament el seu ritme. El terme prové de les primeres produccions de Walt Disney on la música es treballava gairebé en la seva totalitat per imitar els moviments d'animació dels personatges. El primer ús conegut de mickeymousing va ser en Steamboat Willie (1928), el primer curtmetratge de Mickey Mouse de Walt Disney, amb la música de Carl Stalling (1888-1974). Les composicions de Stalling van acompanyar a Mickey Mouse, i a alguns dels seus primers companys, i fou un dels primers grans col·laboradors de Walt Disney, que també va posar la música a bona part de la famosa sèrie de curtmetratges sobre faules titulada Silly Symphonies, la primera de les quals va ser The Skeleton Dance (1929), i en color, Flowers and Trees (1932).

A aquests primers músics de la productora, possiblement a Carl Stalling, es deu la creació del denominat efecte mickeymousing que consisteix a descriure el que succeeix a través de la imitació musical. Per exemple, quan veiem el ratolí baixant per una escala, escoltem, a cada pas que dona sobre un esglaó, el so articulat d'un tambor. Es tracta doncs, d'una música descriptiva que el cinema d'animació ha utilitzat en gran manera i que inclús el cinema, principalment, clàssic de ficció també ho ha emprat en moltes ocasions. Un exemple es troba en la seqüència de l'assaltament en el bosc de Sherwood de Robin Hood i els seus afins sobre les tropes de Sir Guy de Gisbourne a Les aventures de Robin Hood (1938).

Freqüentment utilitzat en el 1930 i 1940, avui en dia està d'alguna manera desacreditat, almenys en pel·lícules serioses, a causa del sobre ús que se n'ha fet. Tot i això, encara pot ser efectiu si s'utilitza de manera imaginativa. Aquesta tècnica, juntament amb altres, ofereix informació que no està present en pantalla.