El so és una vibració que es propaga en forma d'ona sonora per un medi: gas, líquid o sòlid. Quan ens arriba a la nostra oïda és percebut com quelcom agradable.
Visualment veurem un conjunt d'ones sonores regulars.
El soroll, igual que el so, és una vibració que es propaga en forma d'ona sonora per un medi: gas, líquid o sòlid. Quan ens arriba a la nostra oïda és percebut com quelcom desagradable.
Visualment veurem un conjunt d'ones sonores irregulars
El silenci és l’absència de sons i de sorolls. Pertant l'absència d'ones sonores.
Podem dir que el silenci absolut no existeix ja que només pot existir en el buit.
L’altura és la qualitat del so que ens diu si un so és més greu o més agut.
Un hertz (Hz) és la unitat que mesura la freqüència, és a dir, quantes vegades passa un fenomen periòdic en un segon.
Si alguna cosa vibra una vegada per segon, té una freqüència de 1 Hz.
La freqüència, doncs, és la quantitat de cicles, vibracions o repeticions per unitat de temps.
Es fa servir per descriure ones: so, llum, ràdio, fins i tot el ritme cardíac.
Els músics utilitzem les notes musicals a diferents alçades i les claus per fer veure que un so és més agut o més greu
Petit instrument metàl·lic en forma de forca que, en vibrar, produeix un so musical d’una altura determinada, habitualment el la3.
Inventat per John Shore (1711), serveix per a afinar instruments, donar el to als executants i efectuar experiències acústiques
La durada és a qualitat del so que ens diu si un so és més curt o més llarg.
Veurem si un so és curt o llarg en funció de si la seva ona sonora és més llarga o més curta.
Reprenentem els sons curts i llargs amb les figures musicals.
És un aparell que produeix una pulsació regular fent servir angles. La pulsació pot ser auditiva, visual o tàctil.
La intensitat és la qualitat del so que ens diu si un so és més fort o més fluix.
El decibel és una unitat de mesura relativa igual a una dècima part d'un bel. Ens serveix per mesurar la potència d'un so.
Aquestes paraules o abreviacions, les trobem escrites a la partitura. Ens indiquen si hem de tocar més fort o més fluix, segons la intenció del compositor/a.
És un aparell per a mesurar la intensitat dels sons. Consta d’un micròfon, un amplificador i un galvanòmetre calibrat directament en decibels o fons. Mitjançant filtres adequats, hom varia la gamma de freqüències i imita la resposta de l’oïda..
El timbre és la qualitat del so que ens diu de quina font sonora prové el so.
Segons l'instrument que sona l'ona sonora tindrà una forma o una altra. El timbre és el que ens permet reconèixer el so dels instruments o la veu de les persones.
No tenim manera de representar el timbre així que posem a l'inici de cada sistema, quin instrument volem que toqui aquella part en concret. També ens pot donar pistes el títol de l'obra.
De fet no tenim cap aparell per mesurar el timbre, l'únic que es fa indispensable per distingir d'on prové el so, és tenir una bona oïda.
3.- L'Oïda
L’oïda humana. Al contrari del que puguem pensar, l’oïda humana no està dotada per percebre tots els sons, sinó que està limitada a percebre sons que es troben entre els 20Hz i els 20.000 Hz. Els sons que superen aquests marges es denominen ultrasons.
Es compon de dues parts principals:
Pavelló auricular (orella) que s'encarrega de la captació de l'oïda
Conducte auditiu extern: connecta el pavelló auricular amb el timpà i és qui trasmet les ones sonores captades al pavelló auricular.
És una cavitat de l'os temporal del crani, ocupada per l'aire i entapissada per una membrana mucosa. Es troba limitat lateralment per la membrana timpànica i la finestra oval de l'oïda interna.
Està formada per:
timpà: membrana que vibra amb les ones sonores
Trompa d'Eustaqui es comunica amb la faringe i manté una pressió d'aire constant a l'orella mitjana. Les parets, normalment en contacte, s'obren en empassar.
Cadena d'ossets (martell, anclusa i estrep) la cadena d'ossets estan connectades entre si i transmeten vibracions a l'orella interna, que es troba a la part més profunda de l'orella mitjana
Se situa entre l'oïda mitjana i el nervi auditiu. La seva funció és la de transformar els senyals mecànics percebuts per l'oïda mitjana originades al seu torn pel so captat per l'oïda externa, en senyals elèctrics que transfereixen la informació al cervell.
Còclea: desxifrar sons
Conductes semicirculars: Encarregats de l'equilibri.
4.- Contaminació acústica
EL MOSQUIT!
¿Quieres probar si tus oídos se mantienen jóvenes? Prueba el tono mosquito aquí.
https://www.facebook.com/reel/667053042196392