INTRODUCCIÓ

De la mateixa manera que en el llenguatge musical es combinen notes per crear una melodia i en l’oral relacionem lletres, síl·labes i paraules per formar frases, en el llenguatge plàstic que es el que utilitzem en el dibuix, ordenem uns elements gràfics i visuals (punts, línies, formes, plans, textures, llum i color) per crear un efecte d’unitat i ordre segons un criteri. A aquest procés d’organització sobre un format, que en el nostre cas és bidimensional (format DINA4) en diem composició. Així, doncs, podrem dir que fer una composició és disposar els elements gràfics ( punts, línies, formes, figures, plans, objectes...) i d’altres elements plàstics (color, llum, textures...) segons un equilibri i una harmonia o bé per crear un conjunt satisfactori segons un criteri o concepte concret (equilibri, desequilibri, gravetat, ritme...) En una composició s'ha de tenir en compte tant els espais plens que ocupen les formes o figures, com els espais buits. L’objectiu de la composició es transmetre idees i sensacions tant en el pla com en l'espai. 

http://www.slideshare.net/guestd2d37d/la-composicion-178260


LA FORMA

La forma és l’aspecte en que representem una cosa. Per dibuixar les formes utilitzem la línia que separa aquesta forma de l’espai que l’envolta. A aquesta línia li diem contorn.



 LA MESURA I PROPORCIÓ

La mesura dels objectes d’un conjunt compositiu influeix molt en la seva percepció. Els objectes més grans tenen més pes visual i s’acostumen a percebre més propers que els objectes petits. Així la proporció és la relació que existeix entre les mesures dels diferents objectes i amb un tot compositiu, incloent-hi el format del paper en el que es fa el dibuix, creant una harmonia global. 

Vicent Van Gogh

 LA POSICIÓ

La posició dels objectes o elements compositius en un dibuix és relativa i està del tot lligada al criteri que l’artista vol expressar  i al centre d’interès o pes visual de la composició (centre, lateral, superior, inferior...).

Marc Chagall

PES VISUAL

El pes visual és la capacitat d’atraure la mirada o l’atenció de l’espectador. Aquest està condicionat per les característiques pròpies de cada element compositiu així com a la relació que s’estableix entre aquest i la resta d’elements que configuren una composició i pel lloc que ocupen dins la composició. És per això que compondre, també consisteix en repartir correctament els pesos visuals per aconseguir l’efecte desitjat.

Joan Miró

               

TIPUS DE COMPOSICIONS

Com hem dit, els elements d’una composició  es poden relacionar i ordenar de diferents maneres. Una classificació senzilla de composicions es pot basar en formes i direccions bàsiques com:

Composicions simètriques: basades en els eixos bàsics d’equilibri horitzontal i vertical. Aquestes transmeten sensació d’equilibri, estabilitat, regularitat, ordre, solemnitat, etc.

Pablo Picasso

Composicions descentrades: on els elements no són tant ordenades i per tant, creen sensació de dinamisme i espontaneïtat.

Vasili Kandinski

Composicions basades en l’horitzontalitat: transmeten sensació visual de calma i tranquil·litat.

Claude Monet

Composicions basades en la verticalitat: transmeten una sensació visual de tensió i energia.

Gustav klimt

Composicions basades en la diagonal: Transmeten sensació de dinamisme, caiguda, desplaçament, elevació, etc. En aquest grup es poden incloure les composicions basades en la força visual de les línies de fuga d’una perspectiva.

                  

Eduard Munch

Miquel Àngel


Composicions basades en la corba: segons la corba sigui oberta o tancada, simple o complexa, com l’espiral, transmeten sensacions basades en el moviment, recolliment, etc.


                                                Hernry Matisse                                                                          M. C. Escher

Composicions basades en una forma poligonal: la més habitual és la triangular, és la més tensa i forçada perquè ens porta a concentrar l’atenció sobre un element predominant de la composició.

Leonardo da Vinci