Quan és el 0-3 un cicle educatiu?

18 de set. 2012, 5:15 publicada per MA. TERESA MIRO CUBIAS   [ actualitzat el 18 de set. 2012, 23:28 ]

Què fa que l’estada d’un infant en una llar d’infants o escola bressol sigui realment educativa?

No sempre ha de ser educativa l'estada d'un infant a un centre del cicle 0-3, perquè ho sigui cal que les persones educadores i també el centre tinguin dels l’infants el concepte que aquests són éssers competents, amb curiositat, amb iniciativa, amb capacitat per aprendre a partir de la manipulació i l’experimentació. Que pensin que són éssers actius que precisen del moviment per desenvolupar-se. Que siguin conscients que cada infant ha de ser i és el protagonista del seu aprenentatge, ja que no és una capsa que cal omplir sinó una llavor que cal regar i cuidar per permetre que es desenvolupi al màxim de les seves possibilitats.

Si la mirada del centre i del personal educador és aquesta, si el seu concepte d’infant es pot descriure amb aquests termes, aleshores, organitzarà les propostes, situacions d’aprenentage, situacions de la vida quotidiana, activitats lúdiques...  tenint en compte uns principis bàsics que han de permetre el desenvolupament de l'infant i que són els següents:

 § Fent propostes que els permetin experimentar, manipular, combinar objectes i materials, veure les seves característiques. Deixant temps per a aquesta experimentació pròpia, individual, dels objectes i dels diferents materials des dels diversos sentits, però tenint sempre clar que és l'infant mateix qui ha de fer aquest aprenentatge. L’adult l’acompanya, l’incentiva, és allà, li dóna alè i ànim, l'encoratja a seguir experimentant amb una mirada, amb un gest, amb una carícia, sí, però el deixa fer. Aleshores l’infant aprèn, va incorporant aquests esquemes de coneixement que tenen significat per a ell a allò que ja sabia i coneixia.

 § Durant les estones de la vida quotidiana, com ara l’estona de menjar, d’entrar i sortir de la llar, durant el dinar, o en les estones de cura personal, es permet que l’infant pugui realitzar les accions amb autonomia, com ara arremangar-se, o rentar-se les mans, cercar el seu pitet i el dels companys, repartir aquests entre els companys... Si se li permet que pugui decidir si experimenta amb un material o ho fa amb un altre, aquest marge d’inciativa i autonomia li permetrà aprendre fent... 

§ Si quan recull les joguines i els materials se li ofereixen diferents recipients on pugui ordenar, agrupar,classificar, permetrem que estableixi l’inici dels seus esquemes matemàtics... Amb aquesta mirada, conferirem un plus d’educació a les tasques quotidianes.

§  Quan les persones que tenen cura dels infants parteixen dels coneixements que es tenen actualment sobre l’evolució física, cognitiva, emocional i social de l’infant, adapten les seves propostes a allò que realment els permetrà créixer i fer-se grans, tibant sempre una mica cap al progrés, cap a l’evolució. Un exemple clar d’això el podem veure en l’expressió gràfica dels infants: quan som coneixedors de l’evolució de la maduració nerviosa del braç i del tronc, no oferirem espais reduïts de paper per plasmar produccions gràfiques, sinó espais amples a les parets o el terra que s’adaptin a les possibilitats maduratives de moviment, encara molt globals en infants d’1 o de 2 anys.

§  Quan s’ofereix una situació comunicativa rigorosa, utilitzant un llenguatge correcte, ben estructurat, posant paraules a les accions dels infants quan ells encara no les tenen. Les paraules, les descripcions, els contes, les històries, la imaginació, les explicacions de l’acció que es du a terme han de ser un element molt important a la llar d’infants.

§   Però sobretot, sobretot, l’estada de l’infant a la llar és educativa quan s’hi sent acollit, quan troba que es volgut i acceptat i se sent segur i tranquil.

Hi ha altres factors que també incidiran en una estada profitosa de l’infant a l'escola bressol, com és l’establiment d’una bona relació entre les persones educadores i les famílies, els dos grans àmbits de vida i d’experiència dels infants. Quan la família, el seu primer referent, el deixa confiada a l’escola transmet  un sentiment que capta aquest infant i que li permet sentir-se segur i bé. L’escola s’ha de guanyar, però, aquest confiança, i se la pot guanyar amb el respecte vers les maneres de fer de cada família i amb diverses estratègies de relació i comunicació.

I quin és el resultat de tot això? Anar treballant en l’assoliment de les capacitats que els infants han d’adquirir en acabar l’etapa. I és que educar és justament això, preparar els infants per a la vida en societat, preparar-los mitjançant la regulació de la conducta, fomentant el desig per aprendre, per fer coses amb els companys, preparar els infants per relacionar-se de forma efectiva i adequada a cada situació, per expressar sentiments i incentivar les seves ganes d’iniciar noves descobertes. I sobretot per sentir-se competent i segur de les pròpies possibilitats.

La tasca de les persones educadores d’aquesta primera etapa educativa no és senzilla, ben al contrari, es ben difícil, i ho és perquè parlem de percepcions, de sentiments, d’afecte, d'empatia, d’acostament emocional als infants i també a les seves famílies.  


Fotografia: http://www.flickr.com/photos/einned/7693905114/sizes/m/in/pool-56354702@N00/

Comments