• Moure's i aprendre

    Il.lustració de Joan Turu a http://joanturu.blogspot.com.es/



    Al número 59 de la revista ”Mente i cerebro”  ha sortit publicat un article que porta per títol “Derecho al rasguño", en aquest article es qüestiona la importància que actualment se li dóna a la protecció dels infants, o més ben dit, aborda el tema de la sobreprotecció a la qual estan sotmesos.


    Actualment als nostres infants, amb l’afany de procurar un entorn “segur” se'ls està privant també de la possibilitat d’aprendre, de conèixer l’entorn, de poder assumir riscos i tenir experiències d’autoeficiència. La sobreprotecció porta als infants a no poder gaudir d’experiències de desenvolupament, a tenir una percepció equivocada dels perills i incideix de forma negativa en el seu autoconcepte.


    L’autora de l’article, Verena Ahna, comença diferenciant entre risc i perill.


    Perillosa és qualsevol situació que els adults hem d’evitar necessàriament als infants: una finestra oberta, uns productes tòxics, una paella amb oli calent…


    Són situacions de risc les que els infants voluntàriament decideixen assumir, i ho decideixen perquè els hi cal per conèixer-se millor a ells mateixos, per veure fins on poden arribar, quina distància poden saltar,  fins quant amunt poden pujar, com poden mantenir l’equilibri, o si poden superar el salt que van fer en una altra ocasió. Són experiències vitals necessàries per tal d’anar agafant confiança en les pròpies possibilitats, per saber què pot fer mal i què no, per agafar habilitat i seguretat en ells mateixos.


    L'habilitat, la seguretat i l’autoconfiança que els infants van adquirint quan se'ls permet que vagin superant reptes motrius les podran extrapolar a altres àmbits de la seva vida, els oferiran un coneixement ajustat de com és el món, els materials, els objectes i les lleis que els regeixen.


    Si realment volem infants autònoms, però amb l’autonomia autèntica, la que comporta responsabilitat i els inicis d’un criteri propi, hem d’entendre que l’adquisició d’aquesta autonomia responsable ha de passar per tenir el desig i la possibilitat d’actuar, la possibilitat d’anar prenent petites decisions en la mesura en que poden fer-ho. Decidir si volen enfilar-se a un tronc o a un petit mur i adonar-se que han vivenciat un sentiment d’autoeficiència, pot ser molt educatiu pensant en termes de desenvolupament.


    La recepta és potser fàcil de dir i potser més difícil a la pràctica: dotar als infants de llibertat en els seus moviments, permetent que puguin controlar sempre el seu gest, proporcionar materials que facilitin un coneixement autèntic del món i estar disposats a assumir que els infants han de poder fer front als petits reptes que ells mateixos es plantegen per poder créixer i desenvolupar l’autonomia responsable.


    Cada cop que estiguem temptats a demanar a un infant que no s’enfili a un desnivell o que no mantingui l’equilibri sobre un tauló, potser valdria la pena aturar-nos a pensar si la nostra acció és realment educativa.



    Publicat a les 10/04/2014 22.52 per MA. TERESA MIRO CUBIAS
  • Programar a la llar d'infants
                 autoria: jpktwitter


    Què hauria de ser la programació de la llar d’infants?


    El Decret 101/2010 d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle d’educació infantil estableix, en l’article 9, que un dels apartats que composen el projecte educatiu de centre és la concreció per al desenvolupament del currículum o, altrament dit, programació.


    Com a programació entenem les unitats didàctiques que es duen a terme: els continguts que es treballen, la contribució al desenvolupament de les capacitats i la contribució a  l’assoliment dels objectius de cicle.


    Però, què suposa programar a la llar d’infants?


    • Entendre que allò que s’ha de programar en aquest cicle, pot i ha de ser diferent d’allò que es programa en altres cicles i etapes educatives. A la llar d’infants hem de posar l’èmfasi en la mirada i l’organització de les activitats de la vida quotidiana per tal que siguin el més educatives possible, o el que és el mateix, hem de convertir en educatives les accions, els espais i les activitats que tenen sentit i significat per als infants


    • Arribar a acords amb tot l’equip educatiu sobre el concepte d’infant que tenim; verbalitzar i posar en comú com aprenen el infants (aprenen quan se’ls expliquen coses, aprenen quan fan coses i descobreixen per ells mateixos?) Conèixer les etapes evolutives de l’infant per saber què pot fer, què està en disposició de fer i d’aprendre i quins estímuls li són necessaris en cada moment maduratiu.


    • Revisar, analitzar i decidir si les coses que fem habitualment, els materials que oferim, la distribució horària, la nostra pròpia actitud enfront l’activitat de l’infant… és la més adequada per oferir-los oportunitats que els ajudin a desenvolupar les seves capacitats. Per exemple, podem fer que els propis infants reparteixin els pitets o escurin el seu plat quan han acabat de menjar; podem consensuar que els infants no facin fileres o no portin bata; podem atorgar a les famílies un marge més ampli en les entrades per què puguin portar amb més tranquil·litat els seus fills a l’escola; podem revisar si aquells comentaris que fem de forma habitual incideixen de forma positiva en la construcció de l’autoconcepte de l’infant i en la imatge positiva que s’ha d’anar fent de sí mateix. En definitiva, reflexionar sobre quins avantatges reals tenen per als infants les decisions que prenem i les nostres actituds.


    • Pensar de forma conjunta per assegurar la coherència, la continuïtat i la compartició de criteris de la nostra actuació a la llar deixant un marge de maniobra per allò que és inesperat.


    • Posar per escrit (o documentar de la forma que es consideri més adequada) les intencions educatives que un equip proposa a partir del coneixement dels infants, però això no es pot fer de forma aïllada per a cada grup d’infants, són decisions que han d’aplegar el compromís de tot l’equip educatiu. La qualitat de l’escola bressol ve donada en gran mesura per la capacitat que tenen els membres de l’equip educatiu de reflexionar sobre les seves pràctiques (actituds, materials, valoració dels infants, relació amb les famílies…) i a més de traçar una ruta de viatge que aplegui aquestes reflexions i indiqui un camí a seguir que sigui coherent, que doni seguretat a la tasca de cadascuna de les persones.


     

    La programació, ha de ser fruit de la reflexió conjunta sobre com posar l’accent educatiu en la vida que es desenvolupa a la llar d’infants, garantint així tant la seva qualitat com la satisfacció de les persones que hi treballen.



    Afegim a continuació una programació que és fruit de la feina i la reflexió de moltes educadores de llars d’infants que, en diferents cursos de formació, han repensat l’acollida a la llar. Hem considerat interessant publicar-la per si de cas pot ajudar els centres en la seva pròpia reflexió sobre aquest tema.


    La primera part inclou consideracions generals sobre perquè es important realitzar una acollida cuidada i amable cap els infants i les seves famílies i a continuació s’exposa la metodologia que l’ha de fer possible


    programació_acollida by Maite Miró


    I la pauta d'anàlisi que es pot utilitzar per verificar l'adequació i la coherència podria ser la següent:

    Pauta anàlisi UP EI by Maite Miró

    Publicat a les 10/04/2014 23.23 per MA. TERESA MIRO CUBIAS
  • Documentar amb fotografies
    Roser Vilà, pedagoga dedicada al cicle 0-3 ens ha fet arribar aquesta presentació. Està feta per ella i dóna pistes molt encertades sobre els diferents aspectes que podem tenir en compte quan realitzem fotografies amb les que volem documentar processos a l'escola bressol.

    Les imatges ens poden explicar de forma eficaç com l'infant sent, aprèn, experimenta, es relaciona o es comunica. Tot i que les imatges no són l'única forma de documentar.
    A la llar d'infants hem de plantejar-nos la necessitat de documentar els processos que s'hi desenvolupen. Documentar és realitzar el procés de recollir evidències sobre la pròpia pràctica i sobre l'activitat dels infants (com poden ser les fotografies) i interpretar el seu significat. 
    Aquesta interpretació d'allò que es documenta fora bo fer-la entre diversos membres de l'equip educatiu per intentar ser el més objectius possible i coincidir amb els companys en les nostres interpretacions.

    Però amb quina finalitat documentar?
    • Per donar visibilitat a la nostra tasca, per fer evident que la llar d'infants i l'escola bressol són educatives quan existeix realment aquesta intencionalitat.
    • Per informar a les famílies sobre què es fa i com es fa, per donar importància als processos i no únicament al producte final. 
    • Per fer evident a les famílies que la llar d'infants és un lloc de creixement i de desenvolupament personal.
    • Per provocar la reflexió entre els companys, per créixer i millorar com educadors.
    • Per comprovar en el propi equip educatiu la coherència entre allò que es fa i els principis metodològics que s'han establert en el projecte educatiu
    • ...


    Publicat a les 23/10/2013 5.24 per MA. TERESA MIRO CUBIAS
S''estan mostrant les entrades 1 - 3 de 37. Mostra'n més »

Comments

Espais de coordinació 0-6

webs de centres